Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dittersdorf A.C.D.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dittersdorf A.C.D.. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 d’octubre del 2025

DITERS VON DITTERSDORF, Joannes Carolus (1739-1799) - Sinfonia a Contrabasso e Viola concertanti

Bernardo Bellotto (1721-1780) - Kaiserliches Lustschloss Schönbrunn, Gartenfassade.


Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) - Sinfonia (D-Dur) | a Contrabasso e Viola concertanti,
2 Violini | Viola | Basso | 2 Oboi | 2 Corni (c.1770), KreD 127
Performers: Jiri Hudec (double-bass); Josef Suk (viola); Virtuosi Di Praga; Rudolf Krecmer (conductor)

---


Austrian composer and violinist. Born to Paul Ditters, costumier at the imperial court and theatre in Vienna, and his wife Anna (née Vandelin), he received his earliest education at the Jesuit school in Vienna, where he displayed a precocious talent as a violinist, enough so that in 1751 he was performing with local court orchestras. Here he came to the attention of Giueseppe Bonno and Christoph Willibald von Gluck, the latter of whom took him with him to Italy in 1763. There Ditters achieved success as a virtuoso, and by 1765 he had been hired by Archbishop Adam Patachich as Michael Haydn’s successor at Großwerdein (now Oradea, Romania). He improved the quality of the ensemble, but in 1769 it was dissolved and Ditters relieved of his duties. He found other employment with the Archbishop of Breslau, Count Philipp Gotthard von Schaffgotsch as a state administrative functionary at Schloss Johannesberg (now Janský vrch, Poland), and in 1773 he was appointed as chief forester at nearby Javernig (Javornik). This appointment required aristocratic rank, and Ditters was ennobled as von Dittersdorf at Freiwaldau (Jeseník). In 1784 he returned to Vienna where he participated actively in the musical life of the city. His rank allowed him access to all levels of the court society, and his abilities earned him the friendship of colleagues such as Joseph Haydn and Wolfgang Amadeus Mozart, with whom he performed in a string quartet (the cellist was his student Jan Křtitel Vanhal). In 1790, however, he returned to music as Kapellmeister to Duke Carl Christian Erdmann zu Württemberg-Oels, a post that also included governmental administrative duties. He moved to Oels (Olésnice) and then Karlsruhe in Upper Silesia. 

A reversal of fortune caused him to retire in 1796, and he moved to the small town of Neuhof (Červená Lhota), where he died only a couple of days after completing his autobiography. He was a prolific and progressive composer, particularly with respect to his use of the characteristic symphony, sometimes based upon Classical stories. He was conventional in terms of his harmony, but his skill in contrasting instruments (as well as writing for unusual timbres and combinations) demonstrates a good sense of color. His formal structures are often conventional, and his textures mainly homophonic, but he was considered one of the foremost composers of Vienna during his day. He can be considered one of the most popular composers of Singspiels of his day, with one work, Doktor und Apotheker, achieving international success. The number of works composed demonstrates an almost inexhaustible creativity and includes: 127 symphonies (with another 90 likely, making him the most prolific composer in the genre of all time, if true), 18 violin concertos, five viola concertos, eight oboe concertos, four keyboard concertos, nine other concertos (for oboe d’amore, harp, contrabass, cello, flute, and two violins), four sinfonia concertantes (including two for string quartet and orchestra, one for viola, contrabass, and orchestra, and another for 11 solo instruments), four serenades, five cassations, 16 divertimentos, 18 string trios, seven string quartets, six horn quintets, six string quintets, 35 partitas, 72 preludes, 31 keyboard sonatas, 136 solo keyboard works, 16 violin sonatas, 32 operas, three concert arias, 16 secular cantatas, 16 Masses, a Requiem, four oratorios, 11 offertories, eight litanies, and 170 smaller sacred works such as Psalms, motets, and so forth.

dimecres, 1 de novembre del 2023

DITERS VON DITTERSDORF, Joannes Carolus (1739-1799) - Simphonia ex D

Anton Radl (1772-1852) - Verlosung eines Hammels in der Umgebung von Frankfurt am Main (Kirchweihszene), 1802


Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) - Simphonia ex D (c.1766)
Performers: Capella Clarοmοntana; Tomasz Wаbnіc (conductor)

---


Austrian composer and violinist. Born to Paul Ditters, costumier at the imperial court and theatre in Vienna, and his wife Anna (née Vandelin), he received his earliest education at the Jesuit school in Vienna, where he displayed a precocious talent as a violinist, enough so that in 1751 he was performing with local court orchestras. Here he came to the attention of Giueseppe Bonno and Christoph Willibald von Gluck, the latter of whom took him with him to Italy in 1763. There Ditters achieved success as a virtuoso, and by 1765 he had been hired by Archbishop Adam Patachich as Michael Haydn’s successor at Großwerdein (now Oradea, Romania). He improved the quality of the ensemble, but in 1769 it was dissolved and Ditters relieved of his duties. He found other employment with the Archbishop of Breslau, Count Philipp Gotthard von Schaffgotsch as a state administrative functionary at Schloss Johannesberg (now Janský vrch, Poland), and in 1773 he was appointed as chief forester at nearby Javernig (Javornik). This appointment required aristocratic rank, and Ditters was ennobled as von Dittersdorf at Freiwaldau (Jeseník). In 1784 he returned to Vienna where he participated actively in the musical life of the city. His rank allowed him access to all levels of the court society, and his abilities earned him the friendship of colleagues such as Joseph Haydn and Wolfgang Amadeus Mozart, with whom he performed in a string quartet (the cellist was his student Jan Křtitel Vanhal). In 1790, however, he returned to music as Kapellmeister to Duke Carl Christian Erdmann zu Württemberg-Oels, a post that also included governmental administrative duties. He moved to Oels (Olésnice) and then Karlsruhe in Upper Silesia. 

A reversal of fortune caused him to retire in 1796, and he moved to the small town of Neuhof (Červená Lhota), where he died only a couple of days after completing his autobiography. He was a prolific and progressive composer, particularly with respect to his use of the characteristic symphony, sometimes based upon Classical stories. He was conventional in terms of his harmony, but his skill in contrasting instruments (as well as writing for unusual timbres and combinations) demonstrates a good sense of color. His formal structures are often conventional, and his textures mainly homophonic, but he was considered one of the foremost composers of Vienna during his day. He can be considered one of the most popular composers of Singspiels of his day, with one work, Doktor und Apotheker, achieving international success. The number of works composed demonstrates an almost inexhaustible creativity and includes: 127 symphonies (with another 90 likely, making him the most prolific composer in the genre of all time, if true), 18 violin concertos, five viola concertos, eight oboe concertos, four keyboard concertos, nine other concertos (for oboe d’amore, harp, contrabass, cello, flute, and two violins), four sinfonia concertantes (including two for string quartet and orchestra, one for viola, contrabass, and orchestra, and another for 11 solo instruments), four serenades, five cassations, 16 divertimentos, 18 string trios, seven string quartets, six horn quintets, six string quintets, 35 partitas, 72 preludes, 31 keyboard sonatas, 136 solo keyboard works, 16 violin sonatas, 32 operas, three concert arias, 16 secular cantatas, 16 Masses, a Requiem, four oratorios, 11 offertories, eight litanies, and 170 smaller sacred works such as Psalms, motets, and so forth. 

dilluns, 25 d’octubre del 2021

DITERS VON DITTERSDORF, Joannes Carolus (1739-1799) - Sinfonia in A

Bernardo Bellotto (1721-1780) - Der Lobkowitzplatz in Wien


Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) - Sinfonia in A (c.1788)
Performers: Arsatius Consort

---


Austrian composer and violinist. After promising early success in Vienna, he settled for a modest career as a provincial Kapellmeister and administrator. He composed voluminously despite the official responsibilities that occupied him for much of his life, and his generally high standard of craftsmanship earned him recognition as a leading figure of the Viennese Classical school. Born to Paul Ditters, costumier at the imperial court and theatre in Vienna, and his wife Anna (née Vandelin), Ditters enjoyed the benefits of a Jesuit school education, private tutoring and, from the age of seven, violin lessons. About 1750 he began studies with the violinist J.P. Ziegler, and before long he was accepted into the orchestra of the Schottenkirche. Soon afterwards he was recruited as a Kammerknabe by Prince Joseph Friedrich von Sachsen-Hildburghausen, whose Kapelle was one of the best in Vienna; from 1 March 1751 he played in the orchestra, performed menial duties, and was instructed in music and other subjects. With the violinist Trani he learnt Italian works and was groomed as a soloist, while Giuseppe Bonno taught him Fuxian counterpoint and composition. By the late 1750s Ditters had earned a reputation as a composer of instrumental music and had begun to receive commissions for symphonies and concertos. Then he came to the attention of Giueseppe Bonno and Christoph Willibald von Gluck, the latter of whom took him with him to Italy in 1763. There Ditters achieved success as a virtuoso, and by 1765 he had been hired by Archbishop Adam Patachich as Michael Haydn’s successor at Großwerdein. He improved the quality of the ensemble, but in 1769 it was dissolved and Ditters relieved of his duties. He found other employment with the Archbishop of Breslau, Count Philipp Gotthard von Schaffgotsch as a state administrative functionary at Schloss Johannesberg (now Janský vrch, Poland), and in 1773 he was appointed as chief forester at nearby Javernig (Javornik). This appointment required aristocratic rank, and Ditters was ennobled as von Dittersdorf at Freiwaldau (Jeseník). In 1784 he returned to Vienna where he participated actively in the musical life of the city. 

His rank allowed him access to all levels of the court society, and his abilities earned him the friendship of colleagues such as Joseph Haydn and Wolfgang Amadeus Mozart, with whom he performed in a string quartet (the cellist was his student Jan Křtitel Vanhal). In 1790, however, he returned to music as Kapellmeister to Duke Carl Christian Erdmann zu Württemberg-Oels, a post that also included governmental administrative duties. He moved to Oels (Olésnice) and then Karlsruhe in Upper Silesia. A reversal of fortune caused him to retire in 1796, and he moved to the small town of Neuhof (Červená Lhota), where he died only a couple of days after completing his autobiography. Dittersdorf was a prolific and progressive composer, particularly with respect to his use of the characteristic symphony, sometimes based upon Classical stories. He was conventional in terms of his harmony, but his skill in contrasting instruments demonstrates a good sense of color. His formal structures are often conventional, and his textures mainly homophonic, but he was considered one of the foremost composers of Vienna during his day. He can be considered one of the most popular composers of Singspiels of his day, with one work, Doktor und Apotheker, achieving international success. The number of works composed demonstrates an almost inexhaustible creativity and includes: 127 symphonies (with another 90 likely, making him the most prolific composer in the genre of all time, if true), 18 violin concertos, five viola concertos, eight oboe concertos, four keyboard concertos, nine other concertos, four sinfonia concertantes, four serenades, five cassations, 16 divertimentos, 18 string trios, seven string quartets, six horn quintets, six string quintets, 35 partitas, 72 preludes, 31 keyboard sonatas, 136 solo keyboard works, 16 violin sonatas, 32 operas, three concert arias, 16 secular cantatas, 16 Masses, a Requiem, four oratorios, 11 offertories, eight litanies, and 170 smaller sacred works such as Psalms, motets, and so forth.

divendres, 24 d’octubre del 2014

DITTERSDORF, Joannes Carolus Diters (1739-1799) - Litaniae laurentanae

Ricard Urgell - Opera (1922)
Obra de David Roberts (1796-1864), pintor anglès (1)



- Recordatori de Joannes Carolus Diters von Dittersdorf -
En el dia de la commemoració del seu 215è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

David Roberts (StockbridgeEdimburg, 24 d'octubre de 1796 - Londres, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor romàntic escocès conegut per les seves aquarel·les i gravats representant els monuments egipcis i espanyols. Va néixer en un suburbi d'Edimburg i els seus inicis com a artista van ser modestos: pintor de parets i escenògraf. No obstant això, la tasca de crear telons amb paisatges i arquitectures li va permetre dominar la perspectiva. El 1832-33, Roberts va travessar Espanya i va arribar fins a Tànger, prenent múltiples apunts que de tornada a Londres serien plasmats en litografies per altres artistes. Roberts realçava els racons que veia, mitjançant alteracions d'escala i sumant vegetació i altres elements que aportaven un toc romàntic i pintoresc a llocs ja de per si evocadors. Les imatges d'Espanya difoses per Roberts van aconseguir gran èxit i van imposar una imatge novel·lesca i exòtica d'Andalusia, igual que va fer la novel·la Carmen de Prosper Merimée. El pintor espanyol Jenaro Pérez Villaamil va acusar una clara influència de Roberts, i anys després, Gustave Doré recorreria Espanya emulant el seu precedent. Però el major èxit de David Roberts es deu al seu viatge a Egipte i terres limítrofes, on va dibuixar múltiples temples i racons que després es plasmarien en aquarel·les, quadres i gravats. El mateix Roberts ha afirmat que aquest viatge li va assegurar el suport per a la resta de la seva vida ja que li va donar inspiració per a produir obres en gran quantitat. Les seves litografies sobre Egipte, executades per ajudants seguint els seus dissenys, idealitzaven les ruïnes d'Abu Simbel i altres monuments mitjançant l'ús del color i de textures borroses. Roberts no dubtava a afegir esfinxs, relleus i altres ornaments en les ruïnes que veia, i els donava una escala gegant per contrast amb les figures de vilatans que incloïa a escala diminuta. El conjunt de les seves 248 litografies s'ordena en sis volums, dedicats els tres primers a Egipte i Núbia. Com a reflex del seu èxit, Roberts va ser promocionat a la Royal Academy de Londres el 1841. Després de l'auge d'estimació que va experimentar en vida, David Roberts va ser subestimat posteriorment i les seves obres van passar de moda. Actualment, han recobrat valor al mercat de l'art, gràcies al col·leccionisme sorgit als països àrabs pel petroli. El Museu del Prado posseeix quatre pintures de Roberts, entre elles una Vista de Sevilla amb la Torre del Oro, un paisatge d'Alcalá de Guadaíra i un interior de la catedral de Burgos. Va morir a Londres el novembre de 1864.

Font: En català: No disponible En castellano: David Roberts (1796-1864) In english: David Roberts (1796-1864) - Altres: David Roberts (1796-1864) 



Parlem de Música...

Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (Viena, 2 de novembre de 1739 - Neuhof, Bohèmia, 24 d'octubre de 1799) va ser un compositor i violinista austríac. Representant i fèrtil compositor del període clàssic vienès, es va sentir atret, des dels primers anys, per la música i va formar part amb el violí, sent nen encara, de la orquestra de l'església dels Benedictins de Viena. Del 1751 al 1761, de la capella privada del príncep d'Hildburghausen, i després de l'abolició d'aquesta capella (1761), de la orquestra del Hoftheater de Viena. Sense deixar aquesta plaça de mestre, va fer un viatge a Itàlia (1763) on va assolir un èxit notable com a violinista. El 1764 va acabar el seu contracte amb aquest teatre i va ocupar la plaça de mestre de la capella episcopal de Grosswardein. El 1769 va entrar al servei del bisbe príncep de Breslau a Johannisberg amb l'encàrrec d'organitzar-hi una capella: allà es va formar en l'art de la composició musical i aviat es va donar a conèixer a Viena amb l'execució de les seves pròpies obres. Els seus oratoris Esther i Hiob (1773 i 1786) van rebre molt bones crítiques arreu d'Europa. També va gaudir de gran reputació com a compositor instrumental (avui en dia és sobretot conegut per la seva música instrumental). Va escriure 32 òperes i singspiels, molts llibrets de les quals va escriure ell mateix. Una col·lecció ingent de música religiosa i instrumental. En aquest sentit va compondre més de 120 simfonies i nombrosos concerts, quartets, quintets, concerts de violí, piano, etc. En vida, el seu major èxit musical va ser l'òpera còmica singspiel, Doktor und Apotheker, (1786), la qual va obtenir un gran èxit no solament a Alemanya, sinó també a Anglaterra, creant-li una popularitat superior a la del mateix Mozart i Haydn. Igual èxit mereixeren moltes de les seves últimes òperes, especialment Hieronymus Knicker (1789). Tant bon punt va morir el comte Schaffgotsch, el seu mecenes (1796), se l'hi va atorgar una mòdica pensió, insuficient per viure, però gracies al baró de Stillfried, el qual el va adoptar en el seu castell de Bohèmia va poder gaudir de benestar i abundància, fins la fi dels seus dies. A banda de compositor i violinista, també se'l va conèixer com a escriptor d'obres com: Brief ueber die Grenzen des Komischen und Heroischen in der Musik, i Brief ueber die Behandlung italianischer Texte bei der Composition und ueber andere Gegenstaende. Pocs dies abans de morir va recitar al seu fill una interessant autobiografia que fou publicada a Leipzig el 1801. Va morir a Neuhof l'octubre de 1799.

OBRA:

Veure repertori aquí.

Font: En català: Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) En castellano: Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) In english: Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) Altres: Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) 



Parlem amb veu pròpia...

Inevitablement Dittersdorf va ser un compositor del seu temps. El seu repertori, ingent quantitativament (més de 1000 obres), explora la quasi totalitat del classicisme vienès i la seva obra és d'una importància a dia d'avui desconeguda ja que bona part de la seva producció roman inèdita pels oients. Accessible i atractiu, el seu estil és proper al dels seus contemporanis més coneguts i la seva producció, al seu temps, va gaudir de gran ressò i difusió, especialment en terres austríaques i bohèmies. Si bé al segle XXI se'l coneix com a un autor simfònic, més de 100 partitures l'avalen en aquest sentit, a la seva època va destacar per la nombrosa obra vocal teatral i religiosa. De fet, ell mateix així ho va remarcar en la seva autobiografia. La seva obra més desconeguda és, sempre fent referència al nostre espai-temps, la música religiosa. Aquesta, formada per nombroses misses, oratoris, rèquiems i inclassificable nombre de motets, himnes, salms, graduals, ofertoris, etc., va gaudir de notable presència en el segle XVIII i fins i tot el mateix Dittersdorf interpretava les parts del violí en moltes de les seves misses que sovint s'escoltaven. En aquest sentit, i per ara, cap d'elles ha estat estudiada i recuperada. El seu rèquiem, que podrem trobar en l'edició d'avui, és de les poques grans obres religioses, juntament amb alguns oratoris, editades. Doncs bé, dins de l'univers sacre de Dittersdorf hi trobarem també i a banda de la corresponent diversitat, les dues obres restants que podrem escoltar avui. D'entrada, el Motetto pro Offertorio in honorem St. Joanis Nepomuceni per a baix, cor i orquestra, i el Litaniae laurentanae en Re major per a solistes, cor i orquestra. Obres menors i secundàries tot i la importància de la pregària del Litaniae laurentanae (lletanies) en el sí de l'església catòlica. Escrites probablement en la seva etapa de Grosswardein, on va succeir a Michael Haydn el 1765, són obres diferenciades, el motet ofertori té un perfil més contundent i festiu, especialment amb les trompetes i timbales del cor, i la lletania presentat un major equilibri tot i que parlem d'obres plenament clàssiques, per tant, clares en les formes, d'alegria subjacent i d'arquitectura ordenada. La interpretació, no obstant, pateix en certs moments l'efecte de la reverberació, és a dir, de vegades fa que sembli que l'orquestra i el cor es situïn lleugerament per darrere del ritme. Com a curiositat destacarem que el director, Georg Ratzinger, és el germà de Joseph Aloisius Ratzinger (Benet XVI). Si bé aquesta edició no farà justícia plenament al Dittersdorf més religiós, si que ens obrirà la porta a tot un món nou del qual n'espero, personalment, continuïtat en un futur proper!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Dittersdorf, C.D. von: Requiem / Offertorium / Litaniae lauretanae

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 24 d’octubre del 2013

DITTERSDORF, Joannes Carolus Diters (1739-1799) - Symphonies & Double-Bass Concerto

Anton Raphael Mengs - Perseus and Andromeda (c.1774)
Obra d'Anton Raphael Mengs (1728-1779), pintor txec (1)


- Recordatori de Joannes Carolus Diters von Dittersdorf -
En el dia de la commemoració del seu 214è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Anton Raphael Mengs (Aussig, Bohèmia, 1728 - Roma, 1779), va ser un pintor neoclàssic i teòric bohemi, que va desenvolupar bona part de la seva obra a Espanya. Nascut a Aussig (Bohèmia) el 1728, es va formar a Dresden sota la direcció del seu pare, Ismael Mengs, per viatjar més tard a Roma (1741) per tal de completar la seva educació artística. Pintor del rei August III de Polònia des de 1746, va tornar de nou a Itàlia el 1748, on va alternar l'activitat artística amb la difusió de les seves idees estètiques de retorn a l'antiguitat clàssica (va escriure l'obra Reflexions sobre la bellesa), establint-se definitivament a la ciutat el 1752, després de contraure matrimoni amb una italiana. El 1761 va pintar, en el sostre de la Villa Albani, a Roma, el fresc de El Parnaso, que es va convertir en un manifest del neoclassicisme pel seu ús, evident, de solucions preses dels mestres del Renaixement, en particular de Rafael. Aquell mateix any és cridat a Espanya, on romandria fins el 1769, essent nomenat Primer Pintor del rei Carles III, per a qui va treballar en l'embelliment del Palau Reial. Els seus frescos freds, de colors esvaïts i desproveïts d'emoció, segons el gust de l'època, van triomfar sobre els de Tiepolo, a qui Mengs va aconseguir superar. També va treballar com a retratista. Va tornar a Madrid entre 1774 i 1776, any en què, sentint-se malalt, va marxar a Roma on va morir el 1779. Va ser el pintor més famós i més ben considerat del seu temps i va exercir en els seus coetanis una influència notable. En l'actualitat, més que les seves obres històriques i al·legòriques, es valoren els retrats que va realitzar per nombroses corts europees. La seva repercussió en l'art espanyol va ser notable, especialment a la cort de Madrid. A la seva ombra varen despuntar els germans Bayeu, Francisco i Ramón Bayeu, i també va intervenir per a què Goya obtingués una primera feina a la capital. Com a institució hereva de les col·leccions reals, el Museu del Prado alberga un important grup de quadres d'aquest artista, majorment retrats si bé destaca una monumental Adoració dels pastors, pintada sobre taula i recentment restaurada. L'Acadèmia de San Fernando posseeix un retrat seu molt singular, La marquesa de Llano, on el vestit tipus "maja" i l'expressió jovial alleugereixen l'efecte encartona habitual en els retrats neoclàssics. El Palau de Liria alberga altres obres seves, entre elles un Autoretrat.




Parlem de Música...

Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (Viena, 2 de novembre de 1739 - Neuhof, Bohèmia, 24 d'octubre de 1799) va ser un compositor i violinista austríac. Representant i fèrtil compositor del període clàssic vienès, es va sentir atret, des dels primers anys, per la música i va formar part amb el violí, sent nen encara, de la orquestra de l'església dels Benedictins de Viena. Del 1751 al 1761, de la capella privada del príncep d'Hildburghausen, i després de l'abolició d'aquesta capella (1761), de la orquestra del Hoftheater de Viena. Sense deixar aquesta plaça de mestre, va fer un viatge a Itàlia (1763) on va assolir un èxit notable com a violinista. El 1764 va acabar el seu contracte amb aquest teatre i va ocupar la plaça de mestre de la capella episcopal de Grosswardein. El 1769 va entrar al servei del bisbe príncep de Breslau a Johannisberg amb l'encàrrec d'organitzar-hi una capella: allà es va formar en l'art de la composició musical i aviat es va donar a conèixer a Viena amb l'execució de les seves pròpies obres. Els seus oratoris Esther i Hiob (1773 i 1786) van rebre molt bones crítiques arreu d'Europa. També va gaudir de gran reputació com a compositor instrumental (avui en dia és sobretot conegut per la seva música instrumental). Va escriure 32 òperes i singspiels, molts llibrets de les quals va escriure ell mateix. Va compondre també més de 120 simfonies i nombrosos concerts instrumentals: quartets, quintets, concerts de violí, piano, etc. En vida, el seu major èxit musical va ser l'òpera còmica singspiel, Doktor und Apotheker, (1786), la qual va obtenir un gran èxit no solament a Alemanya, sinó també a Anglaterra, creant-li una popularitat superior a la del mateix Mozart i Haydn. Igual èxit mereixeren moltes de les seves últimes òperes, especialment Hieronymus Knicker (1789). Tant bon punt va morir el comte Schaffgotsch, el seu mecenes (1796), se l'hi va atorgar una mòdica pensió, insuficient per viure, però gracies al baró de Stillfried, el qual el va adoptar en el seu castell de Bohèmia va poder gaudir de benestar i abundància, fins la fi dels seus dies. A banda de compositor i violinista, també se'l va conèixer com a escriptor d'obres com: Brief ueber die Grenzen des Komischen und Heroischen in der Musik, i Brief ueber die Behandlung italianischer Texte bei der Composition und ueber andere Gegenstaende. Pocs dies abans de morir va recitar al seu fill una interessant autobiografia que fou publicada a Leipzig el 1801. Va morir a Neuhof l'octubre de 1799.




Parlem amb veu pròpia...

Incredulitat és la paraula a l'adonar-me que Dittersdorf, bon amic de Mozart i Haydn, neoclàssic fins a la mèdula i a qui admiro profundament, no havia estat protagonista en aquest espai. Tot i aquesta relliscada, avui mateix intentarem esmenar, amb la major de les coherències i consistències possibles, aquest imperdonable greuge. Hi ho farem tot explorant el seu univers simfònic i concertant. Les simfonies escrites en base a Les Metamorfosis d'Ovidi (Publius Ovidius Naso, 43 a.C. - 17) són l'exemple perfecte i eloqüent del neoclassicisme del segle XVIII. L'al·legoria del que representen ens servirà per a contextualitzar perfectament el que va significar el classicisme il·lustrat i el seu permanent retorn als orígens de l'esplendor clàssica grega i romana. Dittersdorf, en un exercici musical d'exploració poètica, decideix posar música al text Les Metamorfosis d'Ovidi, un extens poema narratiu en quinze volums que descriu la creació i la història del món fent servir com a font la mitologia clàssica. Doncs bé, Dittersdorf, inspirat per aquesta gegantina obra, va decidir adaptar-la, l'any 1783, musicalment i en forma simfònica. En base a les sis primeres històries contingudes a les Metamorfosis, va escriure sis simfonies clàssiques en la concepció però ideològicament més properes a les heterodoxes simfonies de Carl Philipp Emanuel Bach que a les dels seus contemporanis Mozart, Haydn o Vanhal, a qui coneixia molt be, o a les de la potent Escola de Mannheim. En certa forma, assoleixen l'objectiu de la fantasia literària en la qual s'inspiren. Evidentment, no escoltarem les sis simfonies, sinó que he seleccionat la Simfonia No. 3 en Sol major 'Verwandlung Actaeons in einen Hirsch' (La transformació d'Acteó en un cérvol). Realment, aquesta és pròpiament una de les metamorfosis més evidents del conjunt de simfonies. Al·legòrica de la cacera, les trombes ens introdueixen a la caça del cérvol mentre les flautes, per exemple, dolçament ens dibuixen el curs plàcid i tranquil d'un rierol. El bosc, representat per una deessa, fart de la voracitat d'aquell que presumeix ser el millor caçador, decideix convertir a Acteó en un cérvol com a càstig per la seva intromissió furtiva en l'ecosistema dels animals i, no content amb això, els propis gossos de caça que l'acompanyen l'acaben devorant. 

Per altra banda, 'El brau Pischelberger' (Friedrich Pischelberger 1741-1813, contrabaixista austríac), com l'anomenava el mateix Dittersdorf, va ser membre de la orquestra de Grosswardein en la qual Dittersdorf n'era el director i en la que va escriure dos dels seus concerts de contrabaix més característics per al lluïment del virtuós intèrpret. Uns concerts en què la influència de les complicades cadències del contrabaixista austríac Johannes Matthias Sperger, el més famós de l'època, hi són ben presents. Doncs bé, en el Concert No. 2 en Mi bemoll major, Kr.172 per a contrabaix i orquestra hi podrem escoltar la influència d'aquesta restringida escola vienesa de música per a contrabaix la qual es va especialitzar en l'estudi intensiu i exhaustiu d'aquest instrument. De 1762 o 1763, és un concert de tres moviments, el primer un allegro moderato en què l'orquestra introdueix el tema i el contrabaix tot seguit fa sentir la seva veu greu i solemne, segueix un adagio suau amb i sense acompanyament orquestral i finalitza amb un festiu i ventós allegro rondóDues obres conceptualment diferents però d'un mateix autor. Un dels grans exemples del classicisme del XVIII, en nom d'un Dittersdorf que sovint es reunia amb Mozart, Haydn i Vanhal per a improvisar tot tipus de música, sense partitures, música òbviament que mai podrem escoltar. Per tant, tenia una deute pendent que avui, 214 anys després de la seva mort, començaré a esmenar per tal que el seu nom formi part de la història virtual d'aquest espai. Evidentment, n'hauré de seguir parlant, mentrestant, gaudim-ne perquè Dittersdorf va ser únic!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Prague Chamber Orchestra; Bohumil Gregor (conductor)
INTÈRPRETS: Georg Hortnagel (contrabaix); Wurttemberg Chamber Orchestra of Heilbronn; Jorg Faerber (conductor)
AMAZON: Dittersdorf: Sinfonias after Ovid's Metamorphoses
NAXOS: DITTERSDORF, C.D. von: Double Bass Concerto in E Major