- Recordatori de Johann Philipp Krieger -
En el dia de la celebració del seu 365è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Giovanni Francesco Barbieri (
Cento, 8 de febrer de 1591 -
Bologna, 9 de desembre de 1666), més conegut amb el sobrenom Guercino o Il Guercino, va ser un pintor barroc italià nascut a la regió d'Emilia, encara que va viure i va pintar també a Roma i Bolonya. Representa el període de transició del classicisme romà-bolonyès al barroc ple. «Guercino» significa «guerxo» en italià. Tenia aquest sobrenom perquè patia d'
estrabisme. Amb 17 anys es va associar amb
Benedetto Gennari "el Vell", un pintor de l'
Escola de Bolonya. El 1615 es va traslladar a Bolonya, on les seves obres es van guanyar els elogis de
Ludovico Carracci, ja ancià. Després de la mort de
Gregori XV, el 1623 es va traslladar de nou a Cento. El 1642 es va instal·lar a Bolonya com a successor de
Guido Reni a la direcció de l'Escola de Bolonya. Va intentar imitar l'assossegat classicisme de Reni pel que la seva obra va perdre força però va guanyar en refinament i solidesa, com pot apreciar-se en el seu
Sant Tomàs d'Aquino (1663,
Sant Domenico, Bolonya). Les seves obres anteriors, com la
Mort de Dido (1630,
Galeria Spada, Roma) i
Crist a la columna (1657, Palau Chigi, Roma), són més apassionades. Influenciat per Ludovico Carracci a Bolonya i per l'obra de
Ticià a Venècia, Guercino va desenvolupar un estil barroc de rics colors, forts contrastos de llums i ombres i gràcil representació del moviment. Sota el mecenatge del papa Gregori XV, Guercino va pintar el fresc de
l'Aurora (1621,
Vila Ludovisi, Roma) i altres obres d'inspiració més clàssica, com l'
Enterrament de Santa Petronila (1621,
Museu Capitolí, Roma). Va morir a Bolonya el desembre de 1666.
Parlem de Música...
Johann Philipp Krieger (
Nürnberg, 27 de febrer de 1649 -
Weißenfels, 7 de febrer de 1725) va ser un compositor i organista alemany, germà gran del també compositor
Johann Krieger. Va ser un dels compositors alemanys més destacats del seu temps, especialment pel que fa a cantates d'església ja que en va escriure més de 2000 (la majoria d'elles perdudes). Sota la seva direcció, l'afició per la música a la petita cort de Weissenfels, es va incrementar substancialment. Les principals fonts de la biografia de Krieger són
Johann Gabriel Doppelmayr i
Johann Mattheson i ambdós coincideixen en els seus principals esdeveniments però varien en els detalls i les dates. Mattheson, afirma que la seva primera formació musical a Nuremberg; "
en el seu vuitè any es va iniciar a les lliçons de teclat amb Johannes Dretzel, deixeble de Johann Jakob Froberger, i també va rebre formació en diversos altres instruments per part del famós Gabriel Schütz." D'acord amb Doppelmayr; "
va progressar tant ràpidament amb les lliçons de teclat que ja als nou anys va sorprendre el públic amb la seva interpretació i, a més, podia tocar qualsevol melodia que escoltava a banda de cantar les pròpies àries que ell mateix escrivia". Als 16 anys, Krieger va anar a Copenhaguen per estudiar orgue amb l'organista reial danès Johannes Schröder i composició amb
Kaspar Förster. Va declinar el lloc de primer organista a Christiania (Oslo), va tornar a Nuremberg després d'una estada de quatre o cinc anys a Copenhaguen. Quan el marcgravi
Christian Ernst va marxar de la cort de Bayreuth el 1673 per unir-se a la guerra contra França, Krieger va rebre permís per viatjar a Itàlia. Probablement, hi va romandre durant uns dos anys. Mattheson afirma que a Venècia va estudiar composició amb
Rosenmüller i teclat amb
Giovanni Battista Volpe, i que a Roma va estudiar composició amb
Antonio Maria Abbatini i teclat i composició amb
Bernardo Pasquini.
Vista del Schloss Gottorf (c.1732), obra d'Hans Christoffer Lönborg (18th Century), pintor alemany (2)
Immediatament després de la seva visita a Itàlia va tocar per l'emperador
Leopold I a Viena, a canvi d'això i en una carta del 10 d'octubre de 1675, l'emperador va ennoblir a Krieger i a tots els seus germans. Krieger va abandonar aviat Bayreuth per anar a Frankfurt i a Kassel on l'hi van oferir càrrecs musicals en ambdues ciutats. Pel que sembla, els va refusar o els va ocupar per poc temps ja que el 2 de novembre de 1677 va acceptar un lloc com a organista a la cort de Halle. Quan el duc
August de Saxonia va morir el 1680, el seu successor,
Johann Adolph I, va traslladar la cort a Weissenfels. Krieger hi va romandre com a mestre de capella, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. La seva labor documental va ser molt important durant els seus anys a Weissenfels, ja que a partir del 1684 va reunir i documentar, en un catàleg, totes les obres vocals que s'interpretaven a la cort. Després de la seva mort, el seu fill Johann Gotthilf (va succeir al seu pare com a mestre de capella fins el 1736) va continuar el catàleg fins a l'any 1732. Inclou prop de 2000 de les seves pròpies obres, 225 del seu germà Johann i 475 d'altres compositors italians i alemanys. El repertori de Krieger és molt extens tot i que en gran part s'ha perdut o no ha estat localitzat. A banda de les més de 2000 cantates religioses i una vintena òperes i
singspiels, va escriure una col·lecció de
12 suonate (Nuremberg, 1688); un primer volum d'àries
Auserlesene in denen dreyen Sing-Spielen Flora, Cecrops und Procris enthaltene Arien (Nuremberg, 1690); un segon volum d'àries
Auserlesene Arien anderer Theil (Nuremberg, 1692); una segona col·lecció de
12 suonate (Nuremberg, 1693); una col·lecció de cantates
Musicalischer Seelen-Friede (Nuremberg, 1697); i una col·lecció de música per a instruments de vent
Lustige Feld-Music (Nuremberg, 1704).
Parlem amb veu pròpia...
Són realment pocs els compositors que al llarg de la seva història han estat capaços d'escriure més de 2000 cantates. Johann Philipp Krieger va ser un d'ells i no obstant la mala fortuna ha fet que la majoria de les seves obres, amb una descomunal feina a les seves esquenes, s'hagi perdut per sempre. Una veritable desgràcia per les dècades de treball perdut, per l'enorme tresor que representaria per a qualsevol cultura i per la impossibilitat de poder-les gaudir. Alhora, aquest fet redunda, possiblement i de forma efectiva, en l'elevat desconeixement que actualment existeix dels germans Krieger. Per mi mateix, aquesta edició monogràfica que tenim entre mans ha resultat ser un tresor inesperat que m'ha descobert, sobtadament, a un compositor a qui no tenia el privilegi de conèixer. Contemporani de la gran generació barroca alemanya anterior a l'omnipotent
Bach,
Telemann o
Graupner, Krieger va ser un músic extraordinàriament prolífic encara que la major part del seu corpus, com dèiem, no hagi sobreviscut. Autor de nombroses obres vocals, entre elles centenars de cantates, Krieger va viatjar a Itàlia on va conèixer i va treballar amb compositors com
Rosenmüller,
Carissimi i
Pasquini per tornar a Weissenfels, lloc en què va ser nomenat mestre de capella i a on va morir el 1725. Allà va desenvolupar la major part de la seva carrera creativa si bé gran part de les seves publicacions musicals es van editar i publicar a Nuremberg, la seva ciutat natal. Doncs bé, alguns dels pocs exemples vocals que han sobreviscut a les inclemències del pas del temps s'han recuperat en el
Castell de Gottorp (Schloss Gottorf), un centre cultural molt important en el segle XVII, on Krieger hi va dedicar una sèrie de breus cantates a diferents veus. D'aquestes, escoltarem la cantata
Surgite cum gaudio per a soprano i orquestra barroca i la cantata
Quis me territat quis me devorat per a soprano, alto, baix i orquestra barroca. L'acompanyaran, a mode d'entreacte, la
Sonata ondecima a doi en Re major. El virtuosisme vocal, amb el depurat lirisme i les mostres de contrapunt denoten un domini absolut de la tècnica instrumental i vocal i donen fe de les afirmacions
d'excel·lent músic que, tant
Mattheson com
Doppelmayr, van fer d'ell. La magnitud real de Krieger és desconeguda però aquestes primeres aproximacions al seu interessant univers ens deixen entreveure una realitat apassionant de la qual, espero, en puguem seguir parlant!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
