Marie-Alexis de Castillon [de Saint-Victor] (
Chartres, 13 de desembre de 1838 -
Paris, 5 de març de 1873) va ser un compositor francès. Es va formar al piano amb
Charles Delioux en uns anys en què també va conèixer i fer amistat amb un jove
Saint-Saëns. El 1856 la seva família el va enviar a l'acadèmia militar de Saint Cyr on hi va romandre fins el 1861, any que va decidir dedicar-se a la música. Poc després, va seguir la seva formació amb
Victor Massé en un temps en què també es va iniciar en la composició. La seva primera aparició pública com a compositor va ser a Pau on va fer amistat amb el marquès d'Angosse. A finals de 1869 va conèixer a
César Franck en un fet que esdevindria cabdal en la seva carrera. Més tard, va servir durant la
Guerra francoprussiana. Finalitzada la comtesa, va fundar amb Saint-Saëns la
Société Nationale de Musique en una època en què també va compondre el seu
Concert per a Piano Op. 12 (1872) si bé la seva estrena fou poc destacable. També el 1872 va iniciar la composició de
Paraphrase du psaume lxxxiv Op. 17 considerada la seva producció més ambiciosa. No obstant, la seva salut ja en aquell temps era molt delicada i al seu retorn a París va morir el març de 1873.
OBRA:
Choral:
Missa nuptialis, 4vv, chorus, org, op.14, 1872;
Paraphrase du psaume lxxxiv (L. Gallet), 3 S, T, B, double chorus, orch, op.17, 1872 (1874)
Orch:
Sym. no.1, F, 1865;
Marche scandinave, 1872, lost;
Pf Conc., op.12, c1871 (1872);
Sym. no.2, c1872, inc.;
[5] Airs de danse, suite, c1866 (1873);
Esquisses symphoniques, op.15, c1872 (1877);
Torquato Tasso, sym. ov., c1871 (1892)
Chbr:
Pf Qnt, E , op.1 (1865);
Pf Trio no.1, B , op.4 (1866);
Str Qt no.1, a, op.3 (1867);
Str Qt no.2, f, op.3 no.2 inc., cavatine only pubd (1869);
Sonata, vn, pf, C, op.6 (1870);
Pf Qt, g, op.7, c1869 (1871);
Pf Trio no.2, op.17b, 1873 (1883)
Songs:
6 poésies d'Armand Silvestre, op.8 (1869–73), orchd C. Koechlin, 1906: Le bûcher (1869), Le semeur (1869), Sonnet mélancolique, La mer, Renouveau, Vendange
Pf:
Fugues dans le style libre, op.2 (1868);
Suite no.1, c, op.5 (1868);
6 valses humoristiques, op.11 (1871);
5 pièces dans le style ancien, d, op.9 (1872);
Suite no.2, C, op.10 (1872);
[24] pensées fugitives (1889–1900)
Arrs. for orch:
F. Schubert: Impromptu, c (1872);
R. Schumann: 3 Stücke, c1870
