Leopold I (1640-1705) - Balletto à 6

Leopold I (1640-1705) - Balletto à 6

Performers: The Biedermeier Chamber Ensemble

Painting: Gerard Hoet (1648-1733) - Allegorie auf Kaiser Leopold I. (1640-1705)

Further info: Leopold I (1640-1705) - Missa pro defunctis (1673)

---

(Leopold Ignaz Joseph Balthasar Franz Felician) Leopold I

(Vienna, 9 June 1640 - Vienna, 5 May 1705)

Austrian composer and patron of music. He was the second son of Emperor Ferdinand III. A member of the house of Habsburg, he received a broad humanistic education under the tutelage of the Jesuit Neidhard. His training included extensive instruction in playing various instruments (harpsichord, violin and recorder) and in composition. Like his father, Leopold was a patron of music and a composer. He continued to enrich the court's musical life by employing and providing support for distinguished composers such as Antonio Bertali, Giovanni Bononcini, Johann Kaspar Kerll, Ferdinand Tobias Richter, Alessandro Poglietti, and Johann Fux. Much of Leopold's music was published with works by his father, and described as "works of exceeding high merit". As a composer, Leopold I contributed a large number of works to the repertory performed at court. In style they follow the Venetian tradition as seen especially in composers active in Vienna, such as Bertali and Draghi. His sacred and secular Italian dramatic compositions evince a careful attention to the text, skilful manipulation of recitative and arioso sections, and a preference for a simple and deeply felt melodic style. By contrast his ballet music and his contributions to the developing German-language comedy are light and extremely simple and use folk music idioms; they are clearly influenced by Schmelzer. Leopold’s most successful compositions are without question his liturgical works. In them he combined polychoral techniques, the concertato style, and effective melodic writing influenced by characteristics of monody to produce substantial works that proclaim him as no mere aristocratic dilettante, but as a talented and successful composer.

LEOPOLD I (1640-1705) - Missa pro defunctis (1673)

Obra de Domenicus van Wijnen (1658-1700), pintor holandès (1)

- Recordatori de Leopold I -

En el dia de la celebració del seu 379è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Domenicus van Wijnen (Amsterdam, 1658 - Amsterdam, 1700) va ser un pintor holandès. A partir del 1674 va rebre formació de Willem Doudijns a La Haia, ciutat des d'on el 1680 es va traslladar a Roma. Allà hi va viure fins el 1690 i es va associar amb els artistes de la Bentvueghels. Com a pintor, es va especialitzar en obra religiosa, al·legòrica i històrica. Domenicus van Wijnen, la vida del qual va ser en general bastant desconeguda, va morir a Amsterdam el 1700.

---

Parlem de Música...

Leopold I (Leopold Ignaz Joseph Balthasar Franz Felician) (Wien, 9 de juny de 1640 - Wien, 5 de maig de 1705) va ser un compositor austríac i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Fill de Ferdinand III i membre dels Habsburg, va rebre formació del jesuïta Johann Eberhard Neidhardt. En el marc d'aquesta formació, va rebre instrucció musical exhaustiva, tant pel que fa a l'ús d'instruments com a teoria i composició musical. Es creu que entre els seus mestres hi van destacar Antonio Bertali i els germans Markus Ebner (1612-1681) i Wolfgang Ebner. El 1655 va publicar la seva primera col·lecció musical per títol Spartitura compositionum sacrae regiae maiestatis Hungariae, Leopoldi I. El 1658, i després de la mort del seu pare, va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. No obstant, i tot i la importància i obligacions del seu càrrec reial, al llarg del temps va continuar la seva labor musical, especialment en el camp del mecenatge. En aquest sentit, cal destacar la quantitat de músics que van treballar al servei de la seva capella musical com els italians Antonio Bertali, G.F. Sances, Antonio Draghi, Giovanni Bononcini, M.A. Ziani i Francesco Conti o els alemanys i austríacs J.H. Schmelzer, J.K. Kerll i J.J. Fux. Com a compositor, va ser notablement prolífic, especialment en música dramàtica molta de la qual es va programar habitualment en el repertori de l'època i lògicament de la seva cort. I contràriament al que hom pot a priori imaginar, va ser un compositor refinat en tota la seva dimensió, especialment a l'hora de seleccionar els texts que acompanyaven la seva música, considerada de gran qualitat. Leopold I va morir a Viena el maig de 1705.

Jan Thomas (1617-1673) - Leopold I as Acis in the play La Galatea (1667) (2)

OBRA:
Edition: Musikalische Werke der Kaiser Ferdinand III., Leopold I., und Joseph I., ed. G. Adler (Vienna, 1892–3) [A]
Performed in Vienna, unless otherwise stated; principal source A-Wn (for catalogue see Brosche)

Vocal secular:

Operas:
?La simpatia nell’odio overo Le amazoni amanti (op tragicomica, 3, G.P. Monesio), ?18 Nov 1664, only 1 aria extant
Apollo deluso [?Act 2] (dramma per musica, 3, A. Draghi), 13 June 1669; collab. G.F. Sances; excerpts in A ii
Creso (dramma per musica, N. Minato), 9 and 10 Jan 1678
Recitatives and arias, incl. those in works by A. Draghi, A. Cesti, G.F. Sances and J.H. Schmelzer; some in A ii

Incidental music:
Fineza contra fineza (P. Calderón), 22 Dec 1671; excerpts in A ii
Die vermeinte Brueder- und Schwesterlibe (C. Schlegel), Linz, 19 Nov 1680; excerpts in A ii
Der thoreichte Schäffer, 1 March 1683, arias in A ii
Die Ergetzungstund der Sclavinnen aus Samien, 1685
[Comedy], 1686
[Festa], 1695; excerpts in A ii
[Comedy], 19 Feb 1697; excerpts in A ii

Vocal religiosa:

Oratorios, sepolcri:
Il sacrifizio d’Abramo (Conte Caldana), 26 March 1660; scene in A ii
Il lutto dell’universo (F. Sbarra), Wiener Neustadt, 29 March 1668; excerpts in A ii
Il figlio prodigo (G.P. Monesio), between 1674 and 1685
L’ingratitudine rimproverata (Minato), 12 April 1675, music lost
L’amor della redentione, oratorio delli sette maggiori dolori della vergine (Minato), 9 April 1677
Die Erlösung dess menschlichen Geschlechts (J.A. Ruedolf), 30 March 1679; 2 scenes in A ii
Il transito di Giuseppe (Minato), Prague, 1680
Sig des Leydens Christi über die Sinnligkeit (Ruedolf), 26 March 1682; excerpts in A ii; ed. V. Keldorfer (Vienna, 1918)
S Antonio di Padova, Linz, 1684; 4 scenes in A ii
Recitative, 2 arias in A. Draghi: La virtù della croce, A ii

Other:
Missa angeli custodis, 4vv, insts, A i;
Missa pro defunctis, 5vv, insts (dated 1673);
3 lections, 5vv, insts (dated 1676), A i;
2 offs, 4, 6vv, insts (1 dated, 1662);
Mag, 5vv, insts;
Dies irae, 4vv, insts (1673);
Stabat mater, 4vv, insts;
5 Marian ants, 1–5vv, insts, 1 in A i;
1 other ant, 5vv, org, A i;
3 lits, 4–6vv, insts;
6 motets, 1–5vv, insts, 1 in A i;
5 pss, 1–4vv, insts, 2 in A i;
12 hymns, 2–6vv, insts, 3 in A i;
Masses and Stabat mater ed. M. Dietz (Vienna, 1891)

Instrumental:

Giudizio d’amore (dialogo musicale)
Del silenzio profondo (serenata)
Rimbomba mia tromba (serenata)
4 canzonettas, 1–3vv, insts, 1655–7; madrigal, 3vv, bc
Sonata, 4 va, bc, 1656; ritornello [sonata] (bc only extant); 102 dances [incl. 16 suites] (melody and bc only extant), 28 in A ii

Lost works, incl. 2 masses, Dies irae, Stabat mater, Compline, 2 Mag, 11 ants, lit, 2 Miserere, 20 motets, cited in Distinta specificatione dell’archivio musicale per il servizio della cappella e camera cesarea, A-Wn, catalogue of Leopold’s private collection

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Murensis; Les Cornets Noirs
RECICLASSICAT: LEOPOLD I (1640-1705)
AMAZON: LEOPOLD I - Paradisi Gloria

IMSLP: Leopold I (1640-1705)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: LEOPOLD I - Paradisi Gloria



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic (1640-1705) - Miserere

Sant Pere a la presó, obra de Rembrandt van Rijn (1606-1669), pintor holandès.

---

Leopold I (1640-1705) rei d'Hongria, Bohèmia i del Sacre Imperi Romanogermànic i compositor nascut a Viena. Una de les peculiaritats de l'univers de la música és trobar-hi, de tant en tant, sorpreses com les d'avui. Ciutadans inesperats que s'aventuren en les arts i les lletres d'una forma que, com a mínim, ens sobte en gran mesura fruït de l'aparent etiqueta que presenten. El d'avui és claríssim on un Rei, no com els nostres, va viure en un context tant convuls com emocionant, sobretot per aquells que ens agrada la història, com va ser l'Europa del segle XVII. I en aquella Europa de guerres, diplomàcia, embats reials i de, com sempre, històries de faldilles els reis, o si més no alguns d'ells, també demostraven certa devoció vers la cultura musical... Leopold I n'és un de tants exemples. En la recent història d'aquest espai, crec recordar haver fet referència, en diverses ocasions, a un dels reis més coneguts i que millor música van compondre. Parlo de Frederic el Gran el qual, per activa o per passiva, és motiu de referència en algunes de les entrades relacionades amb alguns dels compositors del segle XVIII. Musicalment parlant, Leopold I segueix l'estela acadèmica de grans erudits musicals a qui el seu regne donaria amplis poders artístics. Parlem d'Antoni Bertali, de qui n'he de parlar obligadament ben aviat, de Johann Kaspar Kerll o de Johann Fux. Tots ells autèntics referents musicals del segle XVII i dels quals ens resultarà relativament fàcil trobar-ne extraordinàries edicions. Possiblement, de la seixantena de partitures recuperades de Leopold I, les de caire religiós són les més sensibles i les que gaudeixen del millor art. Per tant, ens centrarem en aquest gènere per a estudiar i per a presentar dues de les seves produccions més importants. D'entrada, el Motet De Septem Doloribus Beatae, de data desconeguda, hereu de la tradició renaixentista, amb un lirisme vocal apassionadament dramàtic i amb aparicions puntuals dels cors. Preludi de l'extens Miserere per a cor, veus i petita orquestra. És un text marcadament contrastat, ric en matisos però molt contingut i en una clara tonalitat de penitència. Em resulta encantador alhora que sorprenent haver de parlar d'una preciositat musical pensada, elaborada i escrita per un Rei. No puc sinó donar les gràcies, per una o dues vegades a la meva republicana existència, a un monarca de torn. En el cas de Leopold I la música que va escriure denota una qualitat i un bon coneixement dels postulats habituals del moment en què aquesta fou escrita. Conseqüentment i coherents amb l'essència d'aquest espai, agrairem i donarem a conèixer, de la millor manera i com bonament ens deixin, aquest inesperat protagonista de corona, capa i espasa que va regalar, durant el seu extens regnat europeu, una petita mostra d'un bon art que de ben segur el devia ajudar a abstreure's, si més no momentàniament, dels seus deures més terrenals. Per un dia i que consti que demà ja haurà prescrit, visca la monarquia!

A la interpretació el cor, solistes i orquestra de la Wiener Akademie amb Martin Haselböck a la direcció.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Leopold I, emperador romanogermànic, (9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705)
ALLMUSIC: Kaiser Leopold I - Obras vocales sacras

IMSLP: Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic (1640-1705)

SPOTIFY: No disponible.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!