ZEIDLER, Józef (c.1744-1806) - Missa Pastorycja E-dur (1786)

Obra de Vladímir Borovikovski (1757-1825), pintor ucraïnès (1)

- Recordatori de Józef Zeidler -

En la setmana de la commemoració del seu 208è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Vladímir Lukich Borovikovski (Влади́мир Луки́ч Боровико́вский) (Mýrhorod, 24 de juliol de 1757 - Sant Petersburg, 6 d'abril de 1825) va ser un pintor ucraïnès especialitzat en l'art del retrat. El seu pare, Luka Borovik, va ser un cosac ucraïnès i pintor d'icones aficionat. D'acord amb la tradició familiar, va servir amb els seus tres germans en el regiment de Myrhorod, però Vladímir es va retirar aviat, després d'aconseguir el rang de porúchik i va dedicar la seva vida a l'art, en bona mesura pintant icones per a les esglésies locals. Borovikovski potser hagués passat la resta de la seva vida com un pintor aficionat en un poble provincial de no ser per un esdeveniment inesperat. El seu amic Vasili Kapnist estava preparant un allotjament per a l'emperadriu Caterina II de Rússia a Kremenchuk durant el seu viatge cap a la recentment conquerida Crimea. Kapnist li va encarregar a Borovikovski dues pintures al·legòriques per a l'habitació de l'Emperadriu. Aquesta en va quedar encantada per la qual cosa va demanar al pintor que es mudés a Sant Petersburg. A partir del setembre de 1788, Borovikovski va viure a Sant Petersburg on va canviar el seu cognom del cosac "Borovik" a "Borovikovski", que sonava més aristocràtic. Durant aquests primers anys a Sant Petersburg, va viure a la casa del poeta, arquitecte, músic i crític de l'art Nikolai Lvov, les idees del qual van influire en el seu art. Va estudiar amb Dmitri Levitski i després amb el pintor austríac Johann Baptist Lampi. El 1795 va ser nomenat academicista i va esdevenir un retratista popular, creant 500 retrats durant la seva vida, 400 dels quals han perdurat fins al present segle. Tenia el seu propi estudi, i sovint confiava als seus assistents pintar les parts menys importants dels seus retrats. Entre les persones que van posar per als seus retrats hi havien membres de la família imperial, cortesans, generals, molts aristòcrates i figures dels mitjans artístics i literaris russos. Molts dels seus retrats tenen un estil íntim. Borovikovski mai va ensenyar a l'Acadèmia Imperial de les Arts, però els seus pupils vivien a casa seva. Entre ells cal destacar a Alekséi Venetsiánov i a Bugaievski-Blagodarny, l'autor de l'únic retrat de Vladímir Borovikovski preservat fins als nostres dies. Després del 1819, Borovikovski es va convertir en maçó. A partir d'aleshores es va dedicar a pintar icones, incloent el iconòstasis de l'església del cementiri Smolenski i les icones de la Catedral de Kazan de Sant Petersburg. Va morir el 6 abril 1825 sobtadament i va ser enterrat al cementiri Smolenski de Sant Petersburg.

Font: En català: No disponible - En castellano: Vladímir Borovikovski (1757-1825) - In english: Vladímir Borovikovski (1757-1825) - Altres: Vladímir Borovikovski (1757-1825)

---

Parlem de Música...

Józef Zeidler (c.1744 - Gostyń, 4 d'abril de 1806) va ser un compositor polonès. La seva vida és realment poc coneguda tanmateix es creu que va ser un dels autors més importants del classicisme polonès. El 1775 se'l situa a Gostynia, on va ser mestre de capella d'un Monestir de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri. Es creu que musicalment va ser autodidacta ja que no existeixen referències formatives que l'anomenin. Es probable que aquesta formació pròpia fos el fruit del fàcil accés a la Biblioteca del Monestir on, en aquell temps, es preservaven nombroses còpies de música clàssica europea. L'estil de la seva música és típicament neoclàssic, clar, elegant i ple de senzillesa, anàleg a les normes vigents de la música contemporània europea. Va compondre principalment música religiosa; 7 Misses, un Rèquiem, un Stabat Mater, 11 Lletanies, 5 Vespres i 6 Motets. A partir del 2006, en la commemoració del seu 200è aniversari de decés, el seu repertori ha estat àmpliament estudiat i divulgat a Polònia i actualment la majoria de les seves obres es troben editades.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Józef Zeidler (1744-1806) - Altres: Józef Zeidler (1744-1806)

---

Parlem amb veu pròpia...

Per nosaltres el fet de poder parlar d'un compositor polonès d'àmbit local demostra fins a quin punt la globalització cultural és efectiva. El reflex del retrovisor, fa pocs anys, no ens permetia localitzar petites joies com aquestes ja que no tenim les possibilitats i, ni tant sols, el coneixement de la seva existència. No obstant, a mesura que s'obren les fronteres, especialment les culturals, el nostre horitzó s'amplia i davant d'aquest immens i blau oceà el nostre desig es fa realitat. Zeidler, conegut a Polònia com "el Mozart polonès", va ser un compositor que va fer vida en un àmbit geogràficament limitat en l'espai per la qual cosa el seu nom ha tardat més de 200 anys en arribar a Catalunya. Molt de temps, camins feixucs, cartografia desconeguda i climatologia adversa... però, finalment, el seu cognom podrà, per aquell qui ho vulgui, ésser admirat i respectat a casa nostra. I així serà gràcies a l'esplèndida labor de recuperació que actualment s'està duent a terme a Polònia on, en nom de la Música Sacromontana, estan recuperant autors principalment clàssics d'aquell atractiu territori. La recuperació, alhora, es fa normalment efectiva en viu i en directe en el Festiwal Muzyki Oratoryjnej Música Sacromontana que anualment, aquest any serà la IX edició, es celebra a Gostyń, la ciutat on Zeidler va fer vida. Des de fa pocs anys, autors com Joseph Ignaz Schnabel (1767-1831), Józef Ksawery Elsner (1769-1854), Johannes Baptista Lohr (c.1730-c.1800) o Maksymilian Koperski (1812-1886), juntament amb Zeidler, estan gaudint d'una inesperada edat d'or en nom d'una recuperació musical sense precedents a Polònia. Musicalment, el classicisme de tots aquests desconeguts compositors és brillant en tota la dimensió de la paraula. Les obres vocals, religioses principalment, s'estructuren clarament en la més pura de les filosofies clàssiques. Hereves de la tradició centreeuropea, la solemnitat, la transparència i claredat dels arguments instrumentals, l'opulència vocal (dobles cors i solistes SATB) així com l'obligada presència d'orgue en l'acompanyament, com de timbales, trompetes i altres instruments de vent metall, converteixen a tots aquests autors en autèntics portaveus de la música clàssica europea del segle XVIII. Zeidler, amb la Missa Pastoral en Mi bemoll de 1786 per a solistes, cor, orquestra i orgue, així ens ho demostra. L'entrada del Kyrie, immediatament, ens fa una al·legòrica descripció solemne del perfil d'una missa, en general breu, però plena d'encant. Un motiu musical, el primer, que Zeidler recupera, en la seva plenitud, en el Dona nobis pacem final. La interpretació, en general, és acadèmicament bona tot i algunes lleus discrepàncies vocals pròpies de les gravacions en viu i en directe com aquesta. En seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Wroclawski Zespól Solistów Ricordanza; Chor Uniwersytetu im. Adama Michiewicza; Concerto Polacco; Marek Toporowski (conductor)
YOUTUBE: Józef Zeidler, Missa Pastorycja E-dur (1786) Z cyklu "Musica Sacromontana"

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!