Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quantz J.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quantz J.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de gener del 2024

QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773) - Concerto per il Flauto (1760)

Andreas Ludwig Krüger (1743-1822) - West side of the Palast Barberini in Potsdam (1779)


Johann Joachim Quantz (1697-1773) - Concerto (e-moll) per il Flauto (1760), QV 5:120
Performers: Karlheinz Zöller (1928-2005, flute); Berliner Philharmoniker; Hans Von Benda (1888-1972, conductor)

---


German flautist, composer, writer on music and flute maker. The son of a blacksmith, he began his musical training in 1708 with his uncle, Justus Quantz, a town musician in Merseburg. After Justus’s death three months later, Quantz continued his apprenticeship with his uncle’s successor and son-in-law, J.A. Fleischhack, whom he served as a journeyman after the completion of the apprenticeship in 1713. During his apprenticeship, Quantz achieved proficiency on most of the principal string instruments, the oboe and the trumpet. Taking advantage of a period of mourning for the reigning duke’s brother in 1714, he visited Pirna where he came across some of Vivaldi’s violin concertos, which were to have a decisive influence on his artistic development. In March 1716 he accepted an invitation by Gottfried Heyne to join the Dresden town band. Quantz spent part of 1717 in Vienna studying counterpoint with J.D. Zelenka. In 1718 he became oboist in the Polish chapel of Augustus II, Elector of Saxony and King of Poland, accompanying him on official visits to Warsaw but remaining in Dresden for substantial periods. Because Quantz found little opportunity for advancement as an oboist, he turned to the transverse flute in 1719, studying briefly with P.G. Buffardin. However, he credited J.G. Pisendel, the leading violinist and representative of the ‘mixed taste’ (French and Italian), with the greatest influence on his development as a performer and composer. His interest in composition, particularly in works for the flute, continued to grow, stimulated by a wide range of Italian and French works then performed in Dresden. In the Saxon court’s repertory, however, influenced by opera seria and the instrumental compositions of Corelli, Torelli and Vivaldi, the Italian musical style gradually superseded the French. 

Between 1724 and 1727 Quantz completed his training with a period of study in Italy and shorter stays in France and England. He studied counterpoint with Francesco Gasparini in Rome, impressed Alessandro Scarlatti favourably and met, among many others, the future Dresden Kapellmeister J.A. Hasse, who was then studying with Scarlatti. From August 1726 to March 1727 he visited Paris. While in Paris he for the first time had a second key added to his flutes to improve their intonation. After a ten-week stay in England, where he met Handel, Quantz returned to Dresden in July 1727. The three-year tour established his reputation outside Germany, paving the way for the future international dissemination of his music. In March 1728 he was promoted to a member of the regular Dresden court chapel, where he was no longer required to double on the oboe. With this promotion he had finally won recognition as one of the outstanding performers in Dresden. In May 1728 Quantz, Pisendel, Buffardin and others accompanied Augustus II on a state visit to Berlin. Quantz made a particularly deep impression on Prince Frederick, and returned to the Prussian court twice a year to teach him the flute. When Augustus II died in 1733, Quantz was not allowed to transfer to Berlin. When Frederick became King of Prussia in 1740 he could offer Quantz 2000 thalers a year, exemption from duties in the opera orchestra and an agreement to take orders only from him. In December 1741 Quantz moved to Berlin, and for the remainder of his career his duties centred on the supervision of the king’s private evening concerts, for which he wrote new works and at which he alone had the privilege of criticizing Frederick’s playing. Quantz remained at Frederick's court at Potsdam until his death in 1773.

dilluns, 12 de juliol del 2021

QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773) - Flötenkonzert G-Dur (c.1745)

Unknown artist (18th Century) - Frederick the Great of Prussia being taught to play the Flute by Johann Joachim Quantz


Johann Joachim Quantz (1697-1773) - Flötenkonzert G-Dur, QV 5:174 (c.1745)
Performers: Orchestre de chambre de la Sarre; Karl Ristenpart (1900-1967, conductor)

---


German flautist, composer, writer on music and flute maker. The son of a blacksmith, he began his musical training in 1708 with his uncle, Justus Quantz, a town musician in Merseburg. After Justus’s death three months later, Quantz continued his apprenticeship with his uncle’s successor and son-in-law, J.A. Fleischhack, whom he served as a journeyman after the completion of the apprenticeship in 1713. During his apprenticeship, Quantz achieved proficiency on most of the principal string instruments, the oboe and the trumpet. Taking advantage of a period of mourning for the reigning duke’s brother in 1714, he visited Pirna where he came across some of Vivaldi’s violin concertos, which were to have a decisive influence on his artistic development. In March 1716 he accepted an invitation by Gottfried Heyne to join the Dresden town band. Quantz spent part of 1717 in Vienna studying counterpoint with J.D. Zelenka. In 1718 he became oboist in the Polish chapel of Augustus II, Elector of Saxony and King of Poland, accompanying him on official visits to Warsaw but remaining in Dresden for substantial periods. Because Quantz found little opportunity for advancement as an oboist, he turned to the transverse flute in 1719, studying briefly with P.G. Buffardin. However, he credited J.G. Pisendel, the leading violinist and representative of the ‘mixed taste’ (French and Italian), with the greatest influence on his development as a performer and composer. His interest in composition, particularly in works for the flute, continued to grow, stimulated by a wide range of Italian and French works then performed in Dresden. In the Saxon court’s repertory, however, influenced by opera seria and the instrumental compositions of Corelli, Torelli and Vivaldi, the Italian musical style gradually superseded the French. 

Between 1724 and 1727 Quantz completed his training with a period of study in Italy and shorter stays in France and England. He studied counterpoint with Francesco Gasparini in Rome, impressed Alessandro Scarlatti favourably and met, among many others, the future Dresden Kapellmeister J.A. Hasse, who was then studying with Scarlatti. From August 1726 to March 1727 he visited Paris. While in Paris he for the first time had a second key added to his flutes to improve their intonation. After a ten-week stay in England, where he met Handel, Quantz returned to Dresden in July 1727. The three-year tour established his reputation outside Germany, paving the way for the future international dissemination of his music. In March 1728 he was promoted to a member of the regular Dresden court chapel, where he was no longer required to double on the oboe. With this promotion he had finally won recognition as one of the outstanding performers in Dresden. In May 1728 Quantz, Pisendel, Buffardin and others accompanied Augustus II on a state visit to Berlin. Quantz made a particularly deep impression on Prince Frederick, and returned to the Prussian court twice a year to teach him the flute. When Augustus II died in 1733, Quantz was not allowed to transfer to Berlin. When Frederick became King of Prussia in 1740 he could offer Quantz 2000 thalers a year, exemption from duties in the opera orchestra and an agreement to take orders only from him. In December 1741 Quantz moved to Berlin, and for the remainder of his career his duties centred on the supervision of the king’s private evening concerts, for which he wrote new works and at which he alone had the privilege of criticizing Frederick’s playing. Quantz remained at Frederick's court at Potsdam until his death in 1773.

dimarts, 12 de juliol del 2016

QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773) - Flute Concertos

Pompeo Batoni - Portrait of a Young Man (c.1760-65)
Obra de Pompeo Batoni (1708-1787), pintor italià (1)


- Recordatori de Johann Joachim Quantz -
En el dia de la commemoració del seu 243è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pompeo Girolamo Batoni (Lucca, 25 de gener de 1708 - Roma, 4 de febrer de 1787) va ser un pintor italià. Fill d'orfebre, el 1727 es va traslladar a Roma on es va guanyar inicialment la vida dibuixant estàtues antigues. Aviat va començar a rebre encàrrecs importants per a realitzar pintures històriques, principalment de temàtica religiosa. El 1755 va finalitzar La caiguda de Simó el Mag per a la Basílica de Sant Pere de Roma, però l'obra va ser rebutjada i traslladada poc després a l'església de Santa Maria degli Angeli. Desil·lusionat, Batoni va començar a realitzar retrats, especialment de viatgers britànics que visitaven Roma, gènere en el qual va assolir un èxit immediat. Les seves primeres pintures històriques van posar de manifest una varietat d'influències. Des de pintors de la primera meitat del segle XVII, com Guido Reni i Domenichino, o inspirat pel ric cromatisme d'artistes com Federico Barocci i Benedetto Luti. La influència més important en la seva obra va ser, tanmateix, la de Rafael, pintor al qual va admirar per l'elegància expressiva de les seves figures i per l'harmonia i el classicisme de les seves composicions, qualitats que van ser particularment evidents en els seus retrats. Realitzats en un estil clàssic, els retrats de Batoni presenten normalment al model amb un fons d'escultures antigues, com en el seu Retrat d'un cavaller (c.1758, National Gallery, Londres). També posen en relleu el notable domini de la tècnica del dibuix que va caracteritzar tota la producció artística de Batoni. El seu mestratge com a retratista i coneixedor de l'estil clàssic va exercir una enorme influència en altres artistes, particularment en els primers neoclàssics com Anton Raphael Mengs. Va morir a Roma el febrer de 1787.

Font: En català: Pompeo Batoni (1708-1787) - En castellano: Pompeo Batoni (1708-1787) - In english: Pompeo Batoni (1708-1787) - Altres: Pompeo Batoni (1708-1787) 



Parlem de Música...

Johann Joachim Quantz (Scheden, 30 de gener de 1697 - Potsdam, 12 de juliol de 1773) va ser un compositor i flautista alemany. Fill d'un ferrer, va començar els seus estudis musicals després de la mort dels seus pares l'any 1708, amb el seu oncle Justus Quantz, membre de l'orquestra de la ciutat de Merseburg. Després de la mort d'aquest, el seu gendre Johann Adolf Fleischhack va acceptar-lo com a alumne. En finalitzar els seus estudis, havia après a tocar els principals instruments de corda, l'oboè i la trompeta. El març de 1716, va integrar-se en la orquestra de la ciutat de Dresden, i un any més tard es va traslladar a Viena, per tal d'estudiar composició amb Jan Dismas Zelenka i Johann Joseph Fux. L'any 1718 va esdevenir oboista de la capella d'August II de Saxònia a Dresden. No va ser fins a l'any 1718 que va tenir el seu primer contacte amb la flauta, prenent lliçons d'aquest instrument amb el flautista francès Pierre-Gabriel Buffardin. Durant un viatge a Roma va perfeccionar l'art del contrapunt amb Francesco Gasparini. En altres viatges al llarg d'Europa va conèixer Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Händel. L'any 1728 ja se'l cita com a flautista de la capella de Dresden. Arran d'una visita de la capella a Berlín, Quantz va cridar l'atenció de Frederic II de Prússia, qui va esdevenir el seu alumne a partir de l'any 1728. Fins a la mort d'August II, Quantz no tenia autorització per viatjar a Berlín, així que era el mateix príncep Frederic qui el visitava regularment a Dresden. El 1740, el príncep Frederic va esdevenir rei de Prússia i va oferir a Quantz una remuneració tres vegades superior a la que percebia a Dresden i una exempció dels càrrecs a l'orquestra de l'Òpera.

Va ser aleshores quan va entrar al servei directe del rei i li va donar lliçons diàries de flauta i composició. Fins i tot va acompanyar el rei en les campanyes militars. Com a músic de cambra del rei i compositor de la cort de Potsdam, va ser l'encarregat d'organitzar els concerts nocturns del rei durant trenta anys. Carl Philipp Emanuel Bach i Franz Benda van formar part d'aquest cercle elitista de músics de cambra si bé només Quantz va gaudir del 'privilegi' de criticar el rei, ja fos en un sentit positiu com negatiu. Com a compositor va escriure al voltant de 500 obres que van mostrar la influència de l'estil italià, particularment d’Antonio Vivaldi. També la seva obra i el seu estil interpretatiu van rebre la influència del violinista Johann Georg Pisendel i de Johann Adolph Hasse. Per al projecte Storia della Musica del Pare Martini, Quantz va redactar l'any 1762 una autobiografia. A més, va dissenyar flautes travesseres i va aportar-ne millores importants en els aspectes tècnics i sonors, principalment per l'ajut d'una segona clau. Els compositors Johann Sebastian Bach i Georg Philipp Telemann coneixien els instruments de Quantz i van adaptar les seves composicions a les noves possibilitats tècniques de l'instrument. Les seves obres estan generalment dedicades a la flauta, instrument per al que va compondre més de 200 sonates, al voltant de 300 concerts i 45 sonates en trio. La major part de les seves obres estan en manuscrits i es troben a la Staatsbibliothek a Berlín. Va deixar un tractat sobre flauta titulat: Versuch einer Anweisung die Flöte traversière zu spielen. Va morir a Postdam el juliol de 1773.

OBRA:

Vocal:

Padre perdonna, aria, S, str, bc, Dlb Sembra che il ruscelletto, aria for ‘Sigra. Astrua’ in Serenata fatta per l’arrivo della Regina Madre a Charlottenburgo, 1747, Bim

6 songs, v, bc:
Ach ich verschmachte – Schenket ein;
Holde Phyllis, die Göttinnen;
Welche Gottheit soll auch mir einen Wunsch gewähren;
Wenn ich mir ein Mädchen wähle, all in Oden mit Melodien I. Theil (Berlin, 1753);
Kleine Schöne, küsse mich!, in Neue Lieder zum Singen beym Clavier (Berlin, 1756);
Gewiss! der ist beklagenswerth, in Berlinische Oden und Lieder I. Theil (Leipzig, 1756)

22 hymns, with bc, in Neue Kirchen-Melodien zu denen geistlichen Liedern des Herrn Professor Gellerts (Berlin, 1760)

Instrumental:

Over 305 concs., fl, str, bc, c250 survive (some inc.), D-Bsb, for further sources see Vester
5 concs.: 2 solo fl/ob/vn, 2 ob, bn, str, bc, Dlb: 2 solo fl, 2 ob, bn, str, Dlb; 2 solo fl, 2 vn, va, b, Bsb; 2 solo fl, 2 ob, 2 hn, bn, str, bc, Dlb; 2 solo fl, 2 ob, bn, str, bc, Dlb
3 concs., 2 solo fl, 2 ob, bn, str, bc, Bsb, Dlb
2 concs., ob, str, bc, private collection, ed. G. Frotscher (Heidelberg, 1968)
2 concs., hn, str, bc, S-L, 1 doubtful
3 concerti grossi, lost, formerly in Bibliothek der Singak-Ademie, Berlin
Conc., ob d’amore, str, bc, lost, listed in Breitkopf Catalogue (Leipzig, 1763)
Pastoralle, prelude to J.F. Agricola’s Die Hirten bei der Krippe zu Bethlehem, 2 fl, 2 ob, 2 vn, va, org obbl, D-LEm
11 caprices, 6 fantasias, and 43 variations, suite movts and other movts, solo fl/fl, bc, DK-Kk, ed. W. Michel and H. Teske (Winterthur, 1980), some doubtful
Solfeggi , solo fl, MSS, formerly D-Bsb lost; some survive in Dk Kk, ed. W. Michel and H. Teske (Winterthur, 1978), some in Das Flötenbuch Friedrichs des Grossen (Leipzig, 1934)
Over 235 sonatas, fl, bc, mainly Bsb, c35 pubd in 18th-century edns, of which only 6 sonate a flauto traversiere solo, op.1 (Dresden, 1734) authorized by Quantz, for further MS sources see Vester
Variations on Ich schlief da träumte mir, fl, bc, Bim
6 Sonatas or Duets, 2 Ger. fl/2 vn, op.5 (London, 1750)
6 duetti, 2 fl, op.2 (Berlin, 1759/R)
Duet, 2 fl, DK-Kk
Minuet, 2 fl, Select Aires or Duets (London, 1737)
7 duets, 2 fl, lost, listed in Breitkopf catalogue (Leipzig, 1763)
c55 trio sonatas (2 fl, bc)/(fl, vn/ob/ob d’amore/va d’amore/rec, bc), mainly D-Dlb, some with duple attribs., 9 pubd in 18th-century edns, for further MS sources see Vester
Qts, lost, mentioned by Vester
4 sonatas, 3 fl: 3 in DK-Kk (1 with duple attrib.); 1 pubd by G. Billaudot (see Vester)
Arioso ma un poco Andante, fl, 2 vn, va, D-Dlb
Divertimento a 5, fl, other insts, lost, fl pt partially quoted in Solfeggi

Literatura:

Versuch einer Anweisung die Flöte traversiere zu spielen (Berlin, 1752/R, 3/1789/R) [various edns and trans. incl. On Playing the Flute (London, 1985)]
‘Herrn Johann Joachim Quantzens Lebenslauf von ihm selbst entworfen’, in F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, i (1754–5/R), 197–250; repr. in W. Kahl:
Selbstbiographien deutscher Musiker des XVIII. Jahrhunderts (Cologne, 1948/R), 104–57; Eng. trans. in P. Nettl: Forgotten Musicians (New York, 1951), 280–319
‘Hrn. Johann Joachim Quanzens Antwort auf des Herrn von Moldenit gedruckten so genanntes Schreiben an Hrn. Quanz, nebst einigen Anmerkungen über dessen Versuch einer Anweisung die Flöte Traversiere zu spielen’, in F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, iv (1759/R), 153–91
Vorbericht, in Sei duetti …, op.2 (Berlin, 1759/R; Eng. trans. in Reilly, 1964)
Quantz may have written a series of articles under the pseudonym ‘Neologos’ in F.W. Marpurg: Kritische Briefe über die Tonkunst, i (1760) 

Font: En català: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - En castellano: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - In english: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - Altres: Johann Joachim Quantz (1697-1773) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The majority of Quantz’s output awaits publication and exact dating. Most of the trio sonatas seem to date from the Dresden period, and for the works listed in Frederick’s catalogues, low numbers probably indicate an early date of composition. Although Quantz never carried stylistic simplification as far as his younger contemporaries, his works reflect the transition from a late Baroque to an early Classical idiom. In spite of their uneven quality and frequent reliance on clichés, they display excellent craftsmanship, and writers have drawn attention to several compositions that contribute to an understanding of works by J.S. Bach (Rampe, 1993; Swack, 1995). The concertos suggest a debt to Vivaldi; they usually follow the three-movement fast–slow–fast form and adapt string figurations to the limited range and flexibility of the flute. The later concertos introduce stronger rhythmic contrasts between the motifs of the ritornellos, from which the solo material is increasingly derived. The majority of the trio sonatas and the early solo sonatas follow the four-movement plan of the sonata da chiesa, but incorporate French dance types characteristic of Quantz’s ‘mixed taste’. Most of the trio-sonata movements make use of contrapuntal devices, confirming Quantz’s technical proficiency. In accordance with contemporary developments, however, he tended to conceal his contrapuntal learning. In the solo sonatas he had by 1734 adopted the slow–fast–fast pattern that characterizes most of the Berlin sonatas. In formal organization the sonata movements tend towards the expansion of binary designs to include in the second part an increased return from the first. With their emphasis on simple melodic writing and on thematic variety, their renunciation of contrapuntal complexities while still maintaining a melodic bass line and their frequent use of appoggiaturas and trills, these works show Quantz’s mastery of the galant style.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

dijous, 30 de gener del 2014

QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773) - Flute Sonatas & Concerto

Richard Wilson - The Destruction of Niobe's Children (c.1760)
Obra de Richard Wilson (1714-1782), pintor anglès (1)



- Recordatori de Johann Joachim Quantz -
En el dia de la celebració del seu 317è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Richard Wilson (Penegoes, Montgomeryshire, 1 d'agost de 1714 - Denbighshire, 15 de maig de 1782) va ser un pintor paisatgista gal·lès considerat, actualment, com un dels més importants especialistes en aquest gènere del segle XVIII. Fill d'un clergue, el seu gust per l'art no va passar per alt a Sir George Wynne, parent de la seva mare, qui el 1729 el va enviar a Londres per estudiar amb Thomas Wright, un pintor de retrats poc conegut. Entre els encàrrecs que va aconseguir figura un retrat de cos sencer del príncep de Gal·les i el duc de York, pintats per el seu tutor, el bisbe de Norwich. El 1749 Wilson va visitar Itàlia, on hi va passar sis anys. El 1755 va tornar a Anglaterra i es va convertir en un dels primers pintors paisatgistes anglesos. "Niobe", una de les seves obres més conegudes, es va exposar a la Societat d'Artistes el 1760. Va participar en la creació de la Reial Acadèmia el 1768 i va ser col·laborador habitual de les seves exposicions fins al 1780. Durant la seva vida, els seus paisatges no van gaudir de popularitat. Es diu que tenia un temperament amargat, potser perquè els constants problemes econòmics els van perseguir pràcticament durant tota la seva vida. El 1776, va obtenir el lloc de bibliotecari de l'Acadèmia i, al morir un dels seus germans, va heretar una petita propietat prop de Denbighshire, en la qual es va retirar fins els seus últims dies, on va morir sobtadament el 15 de maig de 1782. Després de la seva mort, la seva fama va créixer i el 1814 al voltant de setanta de les seves obres van ser exhibides a la British Institution. La National Gallery de Londres té nou dels seus paisatges. Va morir a Denbighshire el maig de 1782.

Font: En català: No disponible - En castellano: Richard Wilson (1714-1782) - In english: Richard Wilson (1714-1782) - Altres: Richard Wilson (1714-1782)



Parlem de Música...

Johann Joachim Quantz (Scheden, 30 de gener de 1697 - Potsdam, 12 de juliol de 1773) fou un compositor i flautista alemany. Va ser professor de flauta del rei Frederic II de Prússia. Fill d'un ferrer, va començar els seus estudis musicals després de la mort dels seus pares l'any 1708, amb el seu oncle Justus Quantz, membre de l'orquestra de la ciutat de Merseburg. Després de la mort de l'oncle, el seu gendre Johann Adolf Fleischhack va prendre a Quantz com a alumne. En finalitzar els seus estudis, havia après a tocar els principals instruments de corda, l'oboè i la trompeta. El març de 1716, va integrar-se en la orquestra de la ciutat de Dresden, i un any més tard es va traslladar a Viena, per tal d'estudiar composició amb Jan Dismas Zelenka i Johann Joseph Fux. L'any 1718 va esdevenir oboista de la capella d'August II de Saxònia a Dresden. No va ser fins a l'any 1718 que va tenir el seu primer contacte amb la flauta, prenent lliçons d'aquest instrument amb el flautista francès Pierre-Gabriel Buffardin. Durant un viatge a Roma va perfeccionar l'art del contrapunt amb Francesco Gasparini. En altres viatges al llarg d'Europa va conèixer Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Händel. L'any 1728 era flautista de la capella de Dresden. Arran d'una visita de la capella a Berlín, Quantz va cridar l'atenció de Frederic, príncep de Prússia, qui va prendre lliçons de flauta amb Quantz a partir de l'any 1728. Fins a la mort d'August II, Quantz no tenia autorització per viatjar a Berlín, així que era el mateix príncep Frederic qui el visitava regularment a Dresden. El 1740, el príncep Frederic va esdevenir rei de Prússia i va oferir a Quantz una remuneració tres vegades superior a la que percebia a Dresden i una exempció dels càrrecs a l'orquestra de l'Òpera.

Llavors Quantz va entrar al servei directe del rei i li va donar lliçons diàries de flauta i composició. Fins i tot Quantz va acompanyar el rei en les campanyes militars. Com a músic de cambra del rei i compositor de la cort de Potsdam, va ser l'encarregat d'organitzar els concerts nocturns del rei durant trenta anys. Carl Philipp Emanuel Bach i Franz Benda van formar part d'aquest cercle elitista de músics de cambra. Només Quantz gaudia del privilegi de criticar el rei, ja fos en el sentit positiu com en el negatiu. Quantz va escriure al voltant de cinc-centes obres que mostren la influència de l'estil italià, particularment d’Antonio Vivaldi. També la seva obra i el seu estil interpretatiu van rebre la influència del violinista Johann Georg Pisendel i de Johann Adolph Hasse. Per al projecte Storia della Musica del Pare Martini, Quantz va redactar l'any 1762 una autobiografia. A més, Quantz va dissenyar flautes travesseres i va aportar-ne millores importants en els aspectes tècnics i sonors, principalment per l'ajut d'una segona clau. Els compositors Johann Sebastian Bach i Georg Philipp Telemann coneixien els instruments de Quantz i van adaptar les seves composicions a les noves possibilitats tècniques de l'instrument. Cinc instruments fabricats sota la cura de Quantz han arribat fins als nostres dies. Les seves obres estan generalment dedicades a la flauta, instrument per al que va compondre més de dos-centes sonates, al voltant de 300 concerts i 45 sonates en trio. La major part de les seves obres estan en manuscrits i es troben a la Staatsbibliothek a Berlín. Va deixar un tractat sobre flauta titulat: Versuch einer Anweisung die Flöte traversière zu spielen. No es coneixen obres vocals de Quantz.



Parlem amb veu pròpia...

El nom del flautista i compositor Joseph Joachim Quantz ha estat, històricament, associat a la dinastia de Frederic el Gran, el també conegut amb el nom del "dèspota il·lustrat" de qui, per cert, podem conèixer una mica més la seva magnànima i alhora interessant història de vida i regnat en el documental "herois de la il·lustració". Doncs bé, i tornant a Quantz, hem de dir en favor seu que va ser el compositor més important i influent pel que fa exclusivament a la música de flauta durant el segle XVIII. El seu llegat, descomunal en aquest sentit, inclou a l'entorn de 300 concerts, 200 sonates de flauta i 40 sonates en trio entre altres obres en què, la flauta, n'és la absoluta protagonista. El fet de compondre aquest nombre tant gran de partitures té a veure amb el seu protector i alumne, el monarca il·lustrat Frederic II de Prússia de qui hem de recordar, en positiu, la gran carrera com a compositor gràcies, en gran part, a Quantz però també a Carl Philipp Emanuel Bach i als germans Graun. Com quasi bé la majoria de les obres de flauta de Quantz, aquestes es troben en manuscrit a la Biblioteca Estatal de Berlín on, com un autèntic tresor, es preserven de la degradació i meteorització. Nosaltres, en aquest dia de record i d'especial celebració del seu aniversari, recuperarem tres partitures característiques del seu repertori i en què, evidentment, la flauta gaudirà de l'esplendor i de la llum pròpia de la il·lustració del seu temps. D'entrada, la Sonata en Mi bemoll major per a flauta i clavicèmbal obbligato. En base a l'excel·lent interpretació, hem de dir que la combinació de clavecí i flauta és senzilla, transparent i molt simpàtica. Preludi del Concert en Sol major per a flauta i orquestra, situat estèticament en el preclassicisme, se'ns presenta amb els tres moviments ràpid-lent-ràpid típics de l'època en una successió flauta-orquestra dinàmica i virtuosa. Per finalitzar, la Sonata No.348 en Mi bemoll major per a flauta i baix continuo en què la flauta, a diferència de la primera sonata, eclipsa qualsevol intent dels altres instruments, restringits al continuo. Quantz, sense voler-ho, s'ha convertit en sinònim de flauta. Potser Pompeu Fabra em tocaria el crostor per jugar amb la llengua d'aquesta forma però crec que no hi ha compositor de la història que hagi estat més important per aquest instrument que l'alemany. Sigui com sigui, nosaltres avui el celebrem no tant pel seu aniversari pròpiament sinó per la seva música que, en essència i més enllà de números i lletres, és una delícia pels sentits!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Patrick Gallois (flute); Kammerorchester CPE Bach; Peter Schreier
INTÈRPRETS: Rachel Brown (flute); James Johnstone (harpsichord); Mark Caudle (viola)
RECICLASSICAT: QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773)
AMAZON: Flötenkonzerte aus Sanssouci
THECLASSICALSHOP: Quantz: Flute Sonatas
IMSLP: Johann Quantz (1697-1773)
CPDL: No disponible
Flötenkonzerte aus Sanssouci

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 13 de juliol del 2013

QUANTZ, Johann (1697-1773) - Horn Concertos Nos. 3 & 9

Sir Joshua Reynolds - Three Ladies Adorning a Term of Hymen
Obra de Joshua Reynolds (1723-1792), pintor anglès.


- En record del 240è aniversari del decés de Johann Quantz -



Johann Quantz (1697-1773) compositor i flautista alemany nascut a Scheden. He perdut el compte de la quantitat d'autors de parla alemanya que formen i han format part d'aquest espai. De nou, haurem de tornar al país germànic per a delectar-nos amb un dels seus il·lustres representants. I el d'avui no és d'aquells noms desconeguts i anònims. Ans el contrari, ens trobem amb un dels més importants instrumentistes de flauta del segle XVIII alemany, i de retruc, d'Europa. Efectivament, el Sr. Quantz, en ambients melòmans ben conegut per ser el flautista oficial del gran rei il·lustrat Frederic el Gran, va néixer en un ambient difícil amb la mort prematura dels seus progenitors. En aquest dramàtic context, i lluny de caure en l'apatia, va començar a estudiar instrumentació i composició amb el seu oncle, aleshores membre de la orquestra de Merseburg. A la mort d'aquest, pocs anys més tard i havent consolidat la seva formació acadèmica, va decidir provar fortuna a Dresde auspiciat per l'aureola mística, musicalment parlant, d'aquella ciutat. No obstant, ràpidament va fer les maletes a Viena, la ciutat de la música per excel·lència, per tal d'estudiar amb Zelenka i Fux, dos mestres inqüestionables. Curiosament, la seva primera formació instrumental no incloïa la flauta ja que aquesta no va formar part del seu repertori fins a l'any 1718, gràcies al contacte amb el flautista francès Buffardin. Amb el temps, Quantz s'adonaria de fins a quin punt va ser determinant en la seva carrera el fet d'haver-se introduït en l'univers d'aquell delicat instrument. I la resposta a aquesta afirmació vindria de la mà d'un rei, el gran Frederic el Gran que, impressionat per les dots interpretatives de Quantz, el va contractar, amb uns emoluments irrenunciables, a la seva cort, com a flautista, professor particular i podríem dir-ne secretari ja que, fins i tot, recurrentment l'acompanyava a les habituals confrontacions militars d'aleshores. 

En aquest virtuós i elitista cercle reial, conjuntament amb Carl Philipp Emanuel Bach i Franz Benda, va compondre una quantitat impressionant de concerts i sonates, principalment tots ells per a flauta, tot i que tal com ens deixa intuir el títol de l'entrada d'avui, també per altres instruments com la trompa. No en va, el seu repertori és descomunal, amb més de 300 (!!!) concerts, 200 sonates de flauta, obra de cambra i, sorprenentment, alguna que altra cantata. Avui ens centrarem en la seva obra instrumental evidentment ja que, de fet, no tenim elecció en altre sentit ja que la exclusiva obra vocal no la trobarem editada encara. Concerts de trompa, instrument fascinant i de marcat contrast amb la característica orquestra de corda barroca són el principal argument d'avui tot i que amb la incrustació, al bell mig dels dos concerts, d'un tercer concert aquest, com no podrà ser d'altra manera, de flauta. Sent ell un flautista, i recordant-lo 240 anys després del seu decés, no podia faltar el seu principi musical per excel·lència. Les tres són obres elegants, pures, virtuoses en la instrumentació i d'impecable interpretació. L'aparent simplicitat, la netedat harmònica i les melodies delicioses formen part de la filosofia dels primers compassos decidits del classicisme emergent dels quals, Quantz, n'és un exemple imprescindible per entendre'ls. No calen elucubracions ni teories per intentar entendre un discurs musical tan explícit, en el bon sentit, que la música farà la feina per nosaltres i ens despertarà, tant bon punt iniciem l'audició d'aquestes obres, un espontani i immediat somriure. Celebrem el seu nom i que, per un dia, la flauta (i la trompa) il·luminin els nostres cors i ens omplin de joia!

A la interpretació del concert de flauta, la Dresden Staatskapelle, amb el flautista Johannes Walter i la direcció d'Herbert Blomstedt.

A la interpretació dels concerts de trompa, l'Academy of St. Martin in the Fields, amb la trompa de Barry Tuckwell i la direcció de Iona Brown (1941-2004).

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):