Obra d'Alfred Kowalski (1849-1915), pintor polonès (1)
- Recordatori de Jenö Hubay -
En el dia de la celebració del seu 157è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Alfred Jan Maksymilian Kowalski (Suwałki, 11 d'octubre de 1849 - Munich, 16 de febrer de 1915) va ser un pintor polonès que va formar part de l'Escola de Pintura de Munich. Es va formar a Varsovia primer i a Dresden després abans d'establir-se el 1873, i de manera permanent, a Munich. Allà va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts amb Josef Brandt. Poc després va anar adquirint fama com a pintor realista d'escenes quotidianes però també plenes d'emotivitat. Escenes que va incloure carros tirats per cavalls impulsant el transport de passatgers a les carreteres enfangades al capvespre, excursions al mercat, passejades en trineu, processons de noces, i altres escenes pastorals. Va ser condecorat i el 1890 va ser nomenat professor honorífic de l'Acadèmia de Belles Arts de Munich. El seu quadre El llop solitari fou un dels més reproduïts del segle XX. Va morir a la ciutat alemanya el febrer de 1915.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Alfred Kowalski (1849-1915) - Altres: Alfred Kowalski (1849-1915)
Parlem de Música...
Jenö (Eugen) Hubay (Huber) (Budapest, 15 de setembre de 1858 - Budapest, 12 de març de 1937) va ser un violinista i compositor hongarès, considerat un dels més grans violinistes hongaresos de tots els temps. Va començar a estudiar música amb el seu pare Karoly Huber, professor del Conservatori de la capital hongaresa i director principal del Teatre Nacional d'Hongria. El 1872 va debutar amb èxit interpretant el Concert en La menor de Viotti. L'any següent es va traslladar a Berlín, on hi va romandre tres anys estudiant violí amb Joseph Joachim i composició amb Benno Hartel. Després del seu retorn a Budapest, Friedrich Volkmann i Liszt van influir de manera important en la seva carrera. Va donar recitals amb aquest últim a Budapest, en els quals van interpretar sovint la Rapsòdia No.12 del compositor hongarès i la Sonata Kreutzer de Beethoven. Seguint el consell de Liszt, Hubay va viatjar a París on va debutar amb èxit el 1878 i en els salons musicals va ser un convidat d'excepció. Així mateix, va donar nombrosos recitals a França, Anglaterra i altres països europeus. A la capital francesa va fer amistat amb Vieuxtemps, que va quedar impressionat pel seu talent i el va animar a orquestrar el seu Concert per a violí No.7. A més, el músic francès li va proporcionar un càrrec de professor al Conservatori de Brussel·les que ell mateix i Wieniawski havien ocupat anteriorment. Hubay va assumir el lloc el 1882 i quatre anys més tard va acceptar el càrrec de cap del departament de violí a l'Acadèmia de Música de Budapest, institució que a més va dirigir entre els anys 1919 i 1934. Entre els seus alumnes van destacar Istvan Partos, Erna Rubinstein, Joseph Szigeti o Jelly d'Aranyi, el que va convertir l'Acadèmia en un prestigiós centre per a l'estudi del violí.
A partir de la dècada del 1880, i després de diversos anys dedicats gairebé de ple a la pedagogia, va realitzar nombroses gires per Europa amb pianistes com Backhaus o Dohnányi. El 1886 va formar un quartet que portava el seu nom i amb el qual va estrenar diverses obres de Brahms en presència del propi compositor. La primavera de 1919 es va traslladar a Suïssa amb la família, però mesos després va tornar a la seva ciutat natal i va continuar amb el seu lloc a l'Acadèmia de Budapest fins el 1936. En les últimes dècades de la seva vida, es va convertir en una figura destacada en l'ambient musical i en l'aristocràcia hongareses i va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Kolozsvár. El seu estil musical va mostrar clares influències dels francesos Vieuxtemps i Massenet, així com certes ressonàncies de l'obra de R. Strauss i Debussy. Tot i estar fermament inscrites en la tradició romàntica europea, moltes de les seves composicions utilitzen també temes populars hongaresos. De la seva obra cal destacar dos centenars de peces per a violí i una gran quantitat d'obres vocals entre les que es troben Lieder, melodies i cançons hongareses. Com a compositor de música escènica, va recrear el món del teatre popular en òperes com A falu rossza i Lavotta szerelme. La seva òpera A cremonai Hegedus (El constructor de violins de Cremona) va ser la primera òpera hongaresa estrenada a Amèrica (1897). Va publicar també revisions de peces per a violí de R. Kreutzer, Bach, Paganini i Rode. Va morir a Budapest el març de 1937.
OBRA:
(selective list)
Vocal secular:
Operas:
all first performed at the Royal Hungarian Opera House, Budapest
Aliénor (4, E. Haraucourt, trans. L. Dóczy, A. Váradi), op.28, c1886–1890, 5 Dec 1891
A cremonai hegedűs (Le luthier de Crémone) (2, F. Coppée and H. Beauclaire, trans. M. Kalbeck, E. Ábrányi), op.40, 1892, 10 Nov 1894
A falu rossza (Der Dorflump) (3, Váradi, E. Tóth), op.50, 1894–5, 20 March 1896
Moharózsa (Moosröschen) (4, M. Rothauser, after Ouida), op.85, 1897–8, 21 Feb 1903
Lavotta szerelme [Lavotta’s Love] (3, epilogue, Á. Berczik and I. Farkas), op.96, 1904, 17 Nov 1906
Az álarc (Die Maske) (3, R. Lothar and S. Góth, after F. Martos), op.106, 1909–10, rev. 1924–30, 26 Feb 1931
A milói Vénusz (Die Venus von Milo) (prologue, 1, Góth and Farkas, after L. d’Assas and P. Lindau), op.107, 1908–9, rev. 1926 and 1932, 1 March 1935
Anna Karenina (3, Góth and A. Gábor, after L. Tolstoy), op.112, 1914, 10 Nov 1923
Choral:
Ara pacis (Friedens Sym.) (R. Rolland), op.114, solo vv, chorus, children’s chorus, orch, c1916–1937;
Dante Sym. (Vita nuova), op.118, 4vv, chorus, children’s chorus, orch, 1921;
Petőfi Sym., op.119, 4vv, chorus, male chorus, children’s chorus, orch, 1922;
other choruses
Songs:
over 100, incl. 18 magyar dal [18 Hung. Songs] (S. Petőfi), op.2, 1877–8;
5 Lieder (F. Werner and others), op.8, c1876;
3 mélodies (V. Hugo), op.12, c1882;
5 mélodies (L. Paté, Sully Prudhomme), op.17, c1882;
5 Gedichte von Carmen Sylva, op.29, 1888;
5 Petőfi Lieder im ungarischen Styl, op.31, c1889;
5 Gesänge (E. Im Hof and others), op.53, 1894;
3 mélodies (F. Coppée, Hugo), op.71, c1898;
3 magyar dal (M. Szabolcska), op.77;
Simon Judit (melodrama, J. Kiss), op.91, c1884;
7 dal [7 Songs] (I. Farkas, Szikra, S. Sajó, J. Kerner), op.100, c1906, nos.4–7 orchd;
2 Petőfi-dal, op.103, 1v, pf, orch;
6 neue Lieder (E. Halbert and others), op.122–3, 1v, pf, c1920–22
Instrumental:
Orch:
Va Conc. (Morceau de concert), C, op.20, 1884–8, 1st movt arr. vc, orch;
Vn Conc. no.1 (Conc. dramatique), a, op.21, 1884;
Sym. no.1, B, op.26, 1885, rev. 1923;
Vn Conc. no.2, E, op.90, c1900;
Biedermeyer Suite, op.116, c1907–15;
Sinfonie 1914 (Sym. no.2 ‘War Sym.’), op.93, 1914, rev. c1922;
Vn Conc. no.3, g, op.99, 1906–7;
Vn Conc. no.4 (Conc. all’antica), a, op.101, 1907
Chbr (all for vn, pf unless otherwise stated):
Chant de plevna, op.1, 1878, orchd;
Suite sur ‘Le roi de Lahore’ de Massenet, op.3 no.1, 1880, orchd;
Carmen, fantasie brillante, op.3 no.3, 1877, orchd;
Fantaisie tziganesque, op.4, 1879;
Suite, op.5, 1877–8, rev. 1882, orchd;
Pusztaklänge (Echos de la Puszta), op.7, 1880;
Scènes de la Csárda no.1, op.9, 1879, rev. 1882, orchd;
3 morceaux, op.10, 1876–80;
Kis furulyám … [My Little Pipe] (Scènes de la Csárda no.2), op.13, c1880–81, orchd;
Maggiolata, op.15 no.2, va/vc, pf, c1882, orchd;
Sonate romantique, op.22, 1884;
Romance, op.25, c1882–6, orchd;
6 poèmes hongrois, op.27, 1885;
Blumenleben (La vie d’une fleur), op.30, 1887/89
Hejre Kati [Hey, Katie] (Scènes de la Csárda no.4), op.32, c1882–6, orchd;
Hullámzó Balaton [Choppy Balaton] (Scènes de la Csárda no.5), op.33, c1887, orchd;
Sárga cserebogár [Yellow May Bug] (Scènes de la Csárda no.6), op.34, c1887, orchd;
Impressions de la Puszta, op.44, 1893;
Ataïr, roman musical en 5 chapitres, op.47, 1893;
3 morceaux, op.48, 1894;
Mosaïque, 10 morceaux, op.49, 1894;
5 morceaux caractéristiques, op.51, 1893;
3 morceaux, op.52, 1894;
2 mazurkas de concert, op.54, 1895;
3 poèmes d’après François Coppée, op.56, 1895;
3 morceaux, op.58, 1895;
Fantasie élégiaque, op.62, 1896, orchd;
Szalatnai emlék [Souvenir of Szalatna] (Scènes de la Csárda no.10), op.69, c1897–8, orchd;
Variations sur une thème hongrois, op.72, 1897, orchd
6 nouveaux poèmes hongrois, op.76, c1899;
6 pièces caractéristiques, op.79, c1899;
Arlequin, scherzo, op.81, c1899;
Szomorúfűz hervadt lombja [The Weeping Willow’s Faded Foliage] (Scènes de la Csárda no.11), op.82, c1900, orchd;
Pici tubiczam [My Little Pigeon] (Scènes de la Csárda no.12), op.83, c1898, orchd;
Scènes d’enfants (Kinderszenen), 10 pieces, op.84, 1898;
Perpetuum moblie, op.88, 1899, orchd;
Scènes de la Csárda no.13, op.102, 1908, orchd;
Walzer-paraphrase, op.105, 1911, orchd;
Fliederbusch, op.109, c1915;
2 morceaux, op.110, c1919;
Adieu, op.111, c1920;
5 Konzertetüden, op.115;
Scènes de la Csárda no.14, op.117, c1920;
Frühlings-Liebeslieder (Chanson d’amour printanier), op.120, 1923;
6 Stücke, op.121, 1925
Font: En català: Jenö Hubay (1858-1937) - En castellano: Jenö Hubay (1858-1937) - In english: Jenö Hubay (1858-1937) - Altres: Jenö Hubay (1858-1937)A partir de la dècada del 1880, i després de diversos anys dedicats gairebé de ple a la pedagogia, va realitzar nombroses gires per Europa amb pianistes com Backhaus o Dohnányi. El 1886 va formar un quartet que portava el seu nom i amb el qual va estrenar diverses obres de Brahms en presència del propi compositor. La primavera de 1919 es va traslladar a Suïssa amb la família, però mesos després va tornar a la seva ciutat natal i va continuar amb el seu lloc a l'Acadèmia de Budapest fins el 1936. En les últimes dècades de la seva vida, es va convertir en una figura destacada en l'ambient musical i en l'aristocràcia hongareses i va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Kolozsvár. El seu estil musical va mostrar clares influències dels francesos Vieuxtemps i Massenet, així com certes ressonàncies de l'obra de R. Strauss i Debussy. Tot i estar fermament inscrites en la tradició romàntica europea, moltes de les seves composicions utilitzen també temes populars hongaresos. De la seva obra cal destacar dos centenars de peces per a violí i una gran quantitat d'obres vocals entre les que es troben Lieder, melodies i cançons hongareses. Com a compositor de música escènica, va recrear el món del teatre popular en òperes com A falu rossza i Lavotta szerelme. La seva òpera A cremonai Hegedus (El constructor de violins de Cremona) va ser la primera òpera hongaresa estrenada a Amèrica (1897). Va publicar també revisions de peces per a violí de R. Kreutzer, Bach, Paganini i Rode. Va morir a Budapest el març de 1937.
OBRA:
(selective list)
Vocal secular:
Operas:
all first performed at the Royal Hungarian Opera House, Budapest
Aliénor (4, E. Haraucourt, trans. L. Dóczy, A. Váradi), op.28, c1886–1890, 5 Dec 1891
A cremonai hegedűs (Le luthier de Crémone) (2, F. Coppée and H. Beauclaire, trans. M. Kalbeck, E. Ábrányi), op.40, 1892, 10 Nov 1894
A falu rossza (Der Dorflump) (3, Váradi, E. Tóth), op.50, 1894–5, 20 March 1896
Moharózsa (Moosröschen) (4, M. Rothauser, after Ouida), op.85, 1897–8, 21 Feb 1903
Lavotta szerelme [Lavotta’s Love] (3, epilogue, Á. Berczik and I. Farkas), op.96, 1904, 17 Nov 1906
Az álarc (Die Maske) (3, R. Lothar and S. Góth, after F. Martos), op.106, 1909–10, rev. 1924–30, 26 Feb 1931
A milói Vénusz (Die Venus von Milo) (prologue, 1, Góth and Farkas, after L. d’Assas and P. Lindau), op.107, 1908–9, rev. 1926 and 1932, 1 March 1935
Anna Karenina (3, Góth and A. Gábor, after L. Tolstoy), op.112, 1914, 10 Nov 1923
Choral:
Ara pacis (Friedens Sym.) (R. Rolland), op.114, solo vv, chorus, children’s chorus, orch, c1916–1937;
Dante Sym. (Vita nuova), op.118, 4vv, chorus, children’s chorus, orch, 1921;
Petőfi Sym., op.119, 4vv, chorus, male chorus, children’s chorus, orch, 1922;
other choruses
Songs:
over 100, incl. 18 magyar dal [18 Hung. Songs] (S. Petőfi), op.2, 1877–8;
5 Lieder (F. Werner and others), op.8, c1876;
3 mélodies (V. Hugo), op.12, c1882;
5 mélodies (L. Paté, Sully Prudhomme), op.17, c1882;
5 Gedichte von Carmen Sylva, op.29, 1888;
5 Petőfi Lieder im ungarischen Styl, op.31, c1889;
5 Gesänge (E. Im Hof and others), op.53, 1894;
3 mélodies (F. Coppée, Hugo), op.71, c1898;
3 magyar dal (M. Szabolcska), op.77;
Simon Judit (melodrama, J. Kiss), op.91, c1884;
7 dal [7 Songs] (I. Farkas, Szikra, S. Sajó, J. Kerner), op.100, c1906, nos.4–7 orchd;
2 Petőfi-dal, op.103, 1v, pf, orch;
6 neue Lieder (E. Halbert and others), op.122–3, 1v, pf, c1920–22
Instrumental:
Orch:
Va Conc. (Morceau de concert), C, op.20, 1884–8, 1st movt arr. vc, orch;
Vn Conc. no.1 (Conc. dramatique), a, op.21, 1884;
Sym. no.1, B, op.26, 1885, rev. 1923;
Vn Conc. no.2, E, op.90, c1900;
Biedermeyer Suite, op.116, c1907–15;
Sinfonie 1914 (Sym. no.2 ‘War Sym.’), op.93, 1914, rev. c1922;
Vn Conc. no.3, g, op.99, 1906–7;
Vn Conc. no.4 (Conc. all’antica), a, op.101, 1907
Chbr (all for vn, pf unless otherwise stated):
Chant de plevna, op.1, 1878, orchd;
Suite sur ‘Le roi de Lahore’ de Massenet, op.3 no.1, 1880, orchd;
Carmen, fantasie brillante, op.3 no.3, 1877, orchd;
Fantaisie tziganesque, op.4, 1879;
Suite, op.5, 1877–8, rev. 1882, orchd;
Pusztaklänge (Echos de la Puszta), op.7, 1880;
Scènes de la Csárda no.1, op.9, 1879, rev. 1882, orchd;
3 morceaux, op.10, 1876–80;
Kis furulyám … [My Little Pipe] (Scènes de la Csárda no.2), op.13, c1880–81, orchd;
Maggiolata, op.15 no.2, va/vc, pf, c1882, orchd;
Sonate romantique, op.22, 1884;
Romance, op.25, c1882–6, orchd;
6 poèmes hongrois, op.27, 1885;
Blumenleben (La vie d’une fleur), op.30, 1887/89
Hejre Kati [Hey, Katie] (Scènes de la Csárda no.4), op.32, c1882–6, orchd;
Hullámzó Balaton [Choppy Balaton] (Scènes de la Csárda no.5), op.33, c1887, orchd;
Sárga cserebogár [Yellow May Bug] (Scènes de la Csárda no.6), op.34, c1887, orchd;
Impressions de la Puszta, op.44, 1893;
Ataïr, roman musical en 5 chapitres, op.47, 1893;
3 morceaux, op.48, 1894;
Mosaïque, 10 morceaux, op.49, 1894;
5 morceaux caractéristiques, op.51, 1893;
3 morceaux, op.52, 1894;
2 mazurkas de concert, op.54, 1895;
3 poèmes d’après François Coppée, op.56, 1895;
3 morceaux, op.58, 1895;
Fantasie élégiaque, op.62, 1896, orchd;
Szalatnai emlék [Souvenir of Szalatna] (Scènes de la Csárda no.10), op.69, c1897–8, orchd;
Variations sur une thème hongrois, op.72, 1897, orchd
6 nouveaux poèmes hongrois, op.76, c1899;
6 pièces caractéristiques, op.79, c1899;
Arlequin, scherzo, op.81, c1899;
Szomorúfűz hervadt lombja [The Weeping Willow’s Faded Foliage] (Scènes de la Csárda no.11), op.82, c1900, orchd;
Pici tubiczam [My Little Pigeon] (Scènes de la Csárda no.12), op.83, c1898, orchd;
Scènes d’enfants (Kinderszenen), 10 pieces, op.84, 1898;
Perpetuum moblie, op.88, 1899, orchd;
Scènes de la Csárda no.13, op.102, 1908, orchd;
Walzer-paraphrase, op.105, 1911, orchd;
Fliederbusch, op.109, c1915;
2 morceaux, op.110, c1919;
Adieu, op.111, c1920;
5 Konzertetüden, op.115;
Scènes de la Csárda no.14, op.117, c1920;
Frühlings-Liebeslieder (Chanson d’amour printanier), op.120, 1923;
6 Stücke, op.121, 1925
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Jeno Hubay en EPDLP (source/font: aquí)
---
The viola, which has always played a less prominent part in music literature, received only exceptionally attention among 19th-century violinists. Jenõ Hubay (1858–1937) was one of these rare exceptions: he belonged to the foremost violin virtuosos of his time, yet he also liked playing the five tones deeper-sounding larger brother of his own instrument. Performing his Viola Concerto and Pieces for Viola and Piano is Péter Bársony (1975), who graduated from the Budapest Liszt Ferenc Academy of Music. He has won prizes at several competitions, and regularly gives concerts in Hungary and abroad. Also features pianist Márta Gulyás.
Prestoclassical (source/font: aquí)
---
Hubay’s legacy includes a compositional output of considerable breadth. A significant proportion of his approximately 200 violin pieces and the majority of his songs date from 1880 to 1900. In the second half of his life he turned his attention increasingly towards large-scale genres. Liszt, Vieuxtemps and Massenet were decisive influences on the formation of his musical style, while his acquaintance with the music of Debussy and Richard Strauss contributed more modern elements to his compositional technique. Hubay adhered constantly, however, to the framework of triadic harmony and traditional tonality. His works betray also a sense of patriotism: the fantasias make use of Hungarian popular themes (sometimes from folksongs) and possess an improvisational quality, while the (Hungarian) art songs continue the tradition of popular song; in addition, the operas A falu rossza (‘The Village Vagabond’) and Lavotta szerelme (‘Lavotta’s Love’) quote the world of popular theatre. However, the majority of his works are tied firmly to the west European Romantic tradition. A cremonai hegedűs (‘The Violin Maker of Cremona’) was produced at some 70 opera houses around the world, and was the first Hungarian opera to be staged outside Europe (New York, 1897). In the first few decades after Hubay’s death, only a few of his pieces remained in the repertory at large: the Sonate romantique and Zephir from Blumenleben op.30. In the 1990s, however, there was a revival of interest in Hubay’s work, with the foundation (1999) of a Hubay society and several new recordings and publications of his music.
GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: HUBAY, J. - Viola Concert et al
IMSLP: Jenö Hubay (1858-1937)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
