PAER, Ferdinando (1771-1839) - Concerto per Organo

Ferdinando Paër (1771-1839) - Concerto (Re maggiore) per Organo con strumenti

Performers: Luigi Ferdinando Tagliavini (1929-2017, organ); Orchestre de Chambre de Milan;

Tito Gotti (1927-2024, conductor)

Painting: Unknown artist (19th Century) - Portrait of Ferdinando Paer

Further info: Concerto Pour Orgue & Orchestre

---

Ferdinando (Fernando, Ferdinand) (Francesco) Paër [Baehr, Baer, Beer, Ber, Paeer, Par, Pasir, Peir, Per]

(Parma, 1 June 1771 - Paris, 3 May 1839)

Italian composer. He studied with Francesco Fortunati and Gaspare Ghiretti in Parma, producing his first stage work, the prose opera 'Orphee et Euridice', there in 1791. On July 14, 1792, he was appointed honorary maestro di cappella to the court of Parma, bringing out his opera 'Le astuzie amorose' that same year at the Teatro Ducale there. His finest work of the period was 'Griselda, ossia La virtu at cimento' (Parma, 1798). In 1797 he was appointed music director ofthe Karnthnertortheater in Vienna. While there, he made the acquaintance of Beethoven, who expressed admiration for his work. It was in Vienna that he composed one of his finest operas, 'Camilla, ossia II sotteraneo' (1799). After a visit to Prague in 1801, he accepted the appointment of court Kapellmeister in Dresden. Three of his most important operas were premiered there: 'I Fuorusciti di Firenze' 1802), 'Sargino, ossia L'Allievo del Vamore' (1803), and 'Leonora, ossia L'amore conjugate' (1804), a work identical in subject with that of Beethoven's Fidelio (1805). In 1806 he resigned his Dresden post and accepted an invitation to visit Napoleon in Posen and Warsaw. In 1807 Napoleon appointed him his maitre de chapelle in Paris, where he also became director of the Opera-Comique. Following the dismissal of Spontini in 1812, he was appointed director of the Theatre-Italien. One of his most successful operas of the period, 'Le Maitre de chapelle' (Paris, 1821), remained in the repertoire in its Italian version until the early years of the 20th century. Paer's tenure at the Theatre-Italien continued through the vicissitudes of Catalani's management (1814-17) and the troubled joint directorship with Rossini (1824-27). After his dismissal in 1827, he was awarded the cross of the Legion d'honneur in 1828 and he was elected a member of the Institute of the Academie des Beaux Arts in 1831. He was appointed director of music of Louis Philippe's private chapel in 1832. As a composer, he was a prolific composer, producing at least 55 operas, most of them during the 25-year span from 1791 to 1816. His vocal writing was highly effective, as was his instrumentation. He was one of the central figures in the development of opera semiseria during the first decade of the 19th century. Nevertheless, his operas have disappeared from the active repertoire.

PAER, Ferdinando (1771-1839) - Grandi Sonate (c.1810)

Obra de John Frederick Herring (1795-1865), pintor anglès (1)

- Recordatori de Ferdinando Paër -

En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

John Frederick Herring (London, 12 de setembre de 1795 - Meopham, 23 de setembre de 1865) va ser un pintor anglès. Va ser a Londres on es va iniciar en dibuix i pintura de forma autodidacta, principalment dibuixant cavalls en entorns naturals. El 1814 es va traslladar a Doncaster on el 1815 es va casar amb Ann Harris, amb qui va tenir cinc fills. Allà va treballar com a pintor d'elements decoratius o d'insígnies. Més tard, va treballar com a xofer nocturn de carruatges aprofitant les seves estones lliures per a pintar retrats de cavalls. El seu innat talent, tenint en compte la seva nul·la formació acadèmica, el va fer ràpidament conegut amb el nom de "artist coachman". El 1830 es va traslladar a Newmarket on hi va romandre fins el 1833, any que va tornar a Londres. Allà va experimentar dificultats financeres i va rebre el suport de W. T. Copeland, que li va encarregar nombroses pintures, incloent alguns dissenys utilitzats per a la porcellana d'espècies de Copeland Spode. A l'entorn del 1840 va visitar París on va realitzar diversos quadres per invitació del Duc d'Orleans. El 1845 va ser oficialment nomenat Animal Painter de la duquessa de Kent, ciutat on es va traslladar a viure el 1853. Els darrers anys de la seva vida, va canviar la seva temàtica especialitzant-se en escenes rurals i pintures de caràcter narratiu. Al llarg de la seva dilatada carrera va exposar a la Royal Academy (1818-1865), a la British Institution (1830-1865) i a la Society of British Artists (1836-1852) en la qual Herring en va ser el vice-president el 1842. El seu fill John Frederick Herring Jr. va ser també pintor. John Frederick Herring va morir a Meopham el setembre de 1865.

---

Parlem de Música...

Ferdinando Paër (Parma, 1 de juny de 1771 - Paris, 3 de maig de 1839) va ser un compositor italià. Va rebre la seva primera instrucció musical del seu pare Giulio Paër estudiant, més tard, amb Gian Francesco Fortunati, mestre de capella de la cort de Parma. El 1797 es va traslladar a Viena on va assolir el càrrec de director musical del Kärntnertortheater i on ràpidament es va consolidar com a compositor d'òperes. El 1801 va acceptar el lloc de Kapellmeister a Dresden, on va treballar per al teatre de la cort. Va ser precisament a Dresden on va escriure les seves obres més conegudes; I fuorusciti (1802), Sargino (1803) i Leonora (1804). Més tard, es va traslladar a París on va assolir el lloc de director de l'Opéra-Comique i posteriorment el de director musical del Théâtre Italien, on va compartir estreta amistat amb Rossini. Pel que sembla, com a persona no va agradar a molts dels seus contemporanis, però es va guanyar el públic amb la seva música atractiva. La seva habilitat per aconseguir èxit pràcticament immediat en diversos centres culturals d'Itàlia i d'Europa va demostrar la seva capacitat per adaptar el seu estil a gustos ben diferenciats. Com a compositor va ser notablement prolífic produint un mínim de 55 òperes, la majoria d'elles durant el període de 1791 a 1816, així com diversa obra religiosa i instrumental. Ferdinando Paër va morir a París el maig de 1839.

Antonio Zatta (1757-1797) - Li Ducati di Parma, Piacenza, e Guastalla (1782) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Orphée et Euridice (prose op [play with songs], 1, Duplessis), Parma, Court, 1791
Circe (op, 3, D. Perelli), Venice, S Samuele, carn. 1792; also perf. as Calypso, I-Fc*, B-Bc
Le astuzie amorose, o Il tempo fa giustizia a tutti (dg, 2, A. Brambilla), PMD, aut. 1792, F-Pc, I-Bc, Mr, PAc; also perf. as La locanda dei vagabondi, D-MÜs, I-Fc, US-Bp, Wc
I portenti del magnetismo (ob, 2), VM, carn. 1793
Icilio e Virginia (2, G. Foppa), Padua, Nuovo, June 1793
Laodicea (3, Foppa), Padua, Nuovo, June 1793, duet I-PAc; as Tegene e Laodicea, Florence, 1799, Fc
I pretendenti burlati (dg, 2, G.C. Grossardi), Medesano, Teatrino Privato Grossardi, sum. 1793, PAc
L’oro fa tutto (dg, 2, A. Anelli), Milan, Scala, Aug 1793, D-Dlb, I-Fc, Mr, PAc; as Geld ist die Lösung, Dresden, 1795
Il nuovo Figaro (dg, 4, L. Da Ponte), PMD, Jan 1794; Fc (as Il matrimonio di Figaro]
Il matrimonio improvviso (farsa, 1, Foppa), VM, 22 Feb 1794; as I due sordi, Parma, 1801
I molinari (farsa, 1, Foppa), VM, 22 Feb 1794, D-Dlb, F-Pc, US-Bp
Il fornaro (farsa, 1), VM, carn. 1794
L’Idomeneo (dramma serio, 2, G. Sertor), Florence, Palla a Corda, spr. 1794, I-PAc
Ero e Leandro (dramma, 2), Naples, S Carlo, 13 Aug 1794, Fc, Nc, PAc
L’inganno in trionfo (int, 1), Florence, Palla a Corda, 1794
Una in bene e una in male (dg, 2, Foppa), Rome, Valle, 1794, B-Bc, I-Fc, Mr, PAc, US-Bp, vs, lacking recit. (Paris, ?1810); as Le astuzie di Patacca, Dresden, 1802
La Rossana (melodramma serio, 3, A. Aureli), Milan, Scala, carn. 1795, I-Mr*, PAc
Il Cinna (melodramma serio, 2, Anelli), Padua, Nuovo, 13 June 1795, Fc, PAc [2 copies]
Anna (ob, 2), Padua, Nuovo, June 1795
L’intrigo amoroso (dg, 2, G. Bertati), VM, 4 Dec 1795, D-Dlb, I-Fc; as Saed, ossia Gl’intrighi del serraglio, Venice, 1795, Fc; as Il male vien dal buco, Bologna, 1797, US-Bp
L’orfana riconosciuta (dg), Florence, Pergola, 2 April 1796, I-Fc
L’amante servitore (commedia in musica, 2, A. Sografi), VM, 26 Dec 1796, Fc
Il principe di Taranto (dg, 2, F. Livigni), PMD, 11 Feb 1797, B-Bc, D-Dlb, I-Bc, Fc, Mr, PAc [2 copies], US-Bp; rev. as La contadina fortunata (A.L. Tottola), 1807
Il fanatico in Berlina, WK, 1797
Griselda, ossia La virtù al cimento (dramma semiserio, 2, Anelli), PMD, Jan 1798, A-Wgm, B-Bc, D-Dlb, DS, F-Pc, GB-Lbl, I-Fc [2 copies, titled La virtù al cimento], Mr, PAc [2 copies], US-Bp, CA, Wc, vs (Bonn, ?1815)
Camilla, ossia Il sotterraneo (dramma semiserio, 3, G. Carpani, after B.-J. Marsollier des Vivetières), WK, 28 Feb 1799, A-Wgm, Wn, B-Bc, D-Bsb, DS, Mbs, F-Pc, I-Fc [2 copies], Mc, Mr, Nc, Pca, PAc [5 copies], Bottini collection, Pisa, US-Bp, Wc, vs (Bonn 1799; Paris, n.d.)
Il maestro di ballo (farsa, 1, Foppa), VM, carn. 1799
Il morto vivo (ob, 2, C.P. Defranceschi), WK, 12 July 1799, B-Bc, D-Bsb, Ds, I-Fc, US-Bp
La testa riscaldata (farsa, 1, Foppa), Venice, S Benedetto, 20 Jan 1800, D-Dlb, I-Fc, US-Bp, vs (Mainz, n.d.)
La sonnambula (farsa, 1, Foppa), Venice, S Benedetto, 15 Feb 1800, I-Mr*, Fc, US-Bp
Ginevra degli Almieri (op tragicomica, 4, Foppa), WK, 2 Sept 1800, A-Wgm, B-Bc, D-DS, I-Bc, Fc [2 copies], Mr, PAc, US-Bp
Poche ma buone, ossia Le donne cambiate (ob, 2, Foppa), WK, 18 Dec 1800, I-Fc [1 act]; in Ger. as Der lustige Schuster, D-Bsb, Ds, ov. (Offenbach, c1800), excerpts, vs (Leipzig, c1890)
Achille (melodramma eroico, 2, G. De Gamerra, after Homer), WK, 6 June 1801, B-Bc, D-Bsb, Dlb, DS, F-Pc, GB-Lbl, I-Bc, Fc, Mr, Nc, PAc, US-Bp, vs (Bonn, n.d.; Hamburg, n.d.; Paris, n.d.)
I fuorusciti di Firenze (op semiseria, 2, Anelli), Dresden, Hof, 27 Nov 1802, D-Bsb, Dlb, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-Fc [2 copies], Mr, PAc, US-Bp, Ger. vs (Leipzig, c1805)
Sargino, ossia L’allievo dell’amore (dramma eroicomico, 2, Foppa), Dresden, Hof, 26 May 1803, B-Bc [Ger.], D-Bsb, Dlb, Ds, DS, I-Fc, Mr, Nc, PAc [2 copies], US-Bp, vs (Leipzig, ?1803; Bonn, n.d.; Brunswick, n.d.)
Lodoiska (dramma eroico, 3, F. Gonella), Bologna, Comunale, sum. 1804
Leonora, ossia L’amore conjugale (dramma semiserio, 2, G. Schmidt, after J.N. Bouilly), Dresden, Hof, 3 Oct 1804, B-Bc, D-Bsb [Ger.], Dlb [Ger.], DS, I-Fc [2 copies], Mr, US-Bp, excerpts, vs (Leipzig, ?1805)
Sofonisba (dramma serio, 2, Schmidt), Bologna, Corso, 19 May 1805, I-Mr*, A-Wgm, B-Bc, D-DS, MÜs, I-Fc, Nc, US-Bp, vs (Bonn, ?1808)
Il maniscalco (dg), Florence, Palla a Corda, sum. 1805, I-Mr, PAc
Numa Pompilio (dramma serio, 3, M. Noris), Paris, Tuileries, carn. 1808, B-Bc, D-Dlb, I-Fc, vs, lacking recit (London, n.d.)
Cleopatra, Paris, 1808
Diana e Endimione, ossia Il ritardo (int, S. Vestris), Paris, Tuileries, aut. 1809, Fc, vs (Leipzig, ?1811)
Agnese (dramma semiserio, 2, L. Buonavoglia, after F. Casari), Parma, Villa Douglas-Scotti, Ponte d’Attaro, Oct 1809, B-Bc, D-Bsb, Mbs, I-Bc, Fc, Gl, Mc, Mr, Nc [2 copies], PAc [2 copies], Pca, US-Su [Act 1], Wc, vs (Paris, ?1811)
La Didone (melodramma serio, 2, P. Metastasio), Paris, Tuileries, 1810, D-Dlb, I-Fc, MOe, PAc [2 copies], vs (London, 1814)
Un pazzo ne fa cento (ob, 2), Florence, Pergola, aut. 1812
I Baccanti (os, 2, G. Rossi), Paris, Tuileries, 7 Jan 1813, excerpts A-Wn*
Poche ma buone, ossia La moglie ravveduta (farsa comica, 1, De Gamerra), Rome, Valle, sum. 1813
L’oriflamme (opéra, 1, C.-G. Etienne and L.P.-M.-F. Baour-Lormian), Paris, Opéra, 1 Feb 1814, collab. E.-N. Méhul, H.-M. Berton, R. Kreutzer; F-Pn, Po, I-PAc; (Paris, 1814)
Oro non compra amore (ob, 2), Pavia, Quattro Signori, 1814
L’eroismo in amore (melodramma serio, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 26 Dec 1815, Mr*, Fc
La primavera felice (op giocosa, 1, L. Balocchi), Paris, Italien, 5 July 1816, Fc, excerpts (Paris, n.d.)
Le maître de chapelle, ou Le souper imprévu (oc, 2, S. Gay, after A. Duval), Paris, Feydeau, 29 March 1821 (Paris, ?1821), vs (Paris, ?1854)
Blanche de Provence, ou La cour des fées (opéra, 1, M.E.G.M. Théaulon and de Rancé), Paris, Tuileries, 1 May 1821, F-Po, collab. Berton, A. Boieldieu, Cherubini, Kreutzer
Olinde et Sophronie (after T. Tasso), intended for the Opéra, ?1824, inc., US-Wc*
La marquise de Brinvilliers (oc, 3, E. Scribe and Castil-Blaze), Paris, OC (Ventadour), 31 Oct 1831 (Paris, 1831), collab. Auber, Batton, Berton, Blangini, Boieldieu, Carafa, Cherubini and Hérold
Un caprice de femme (oc, 1, J.P.F. Lesguillon), Paris, OC (Bourse), 23 July 1834 (Paris, 1834)
Music in: Lo sprezzatore schernito, 1816

Cantatas:
Adieux de la société de Vienne à Mme la princesse Boris de Galitzin, S, 3vv, pf, A-Wgm;
Arianna consolata (componimento drammatico, L. Prividali), I-Fc;
Cantata pel giorno natalizio del signor Luigi Franul de Weissenthurn, solo vv, pf, A-Wgm, Wn;
Cantate pour la fête du sacre S.M. le roi de France, Charles X, vv, pf (Paris, n.d.);
Untitled cant., 3 solo vv [Felicità, Virtù, Imeneo], orch, I-Fc;
Das heilige Grab, Vienna, 1803
È cessato il tempo, for Prince Lobkowitz, A-Wn*;
Eloisa e Abelardo agli Elisi, 2 solo vv, pf (Vienna, 1798);
Europa in Creta, 1v, pf (Leipzig, ?1810);
I bisogni sollevati (conc. drammatico), Vienna, 1805;
Il più bel giorno di festa, 4 solo vv, chorus, orch, I-Fc*;
La conversazione filarmonica (cant. comica), 4 solo vv, chorus, orch, Fc;
La gloria al massimo degli eroi, S, (hp, pf)/hp (Paris, n.d.)
La gloria coronante un eroe, S, hp, pf (London, ?1810) [? same as preceding];
La lanterna magica (divertimento), actors, vv, orch, Fc;
L’amor timido (P. Metastasio), S, pf (Leipzig, n.d.);
L’apoteosi, vv, orch, Fc;
Prometeo al Caucaso, Mr;
Saffo, S, orch (Paris, ?1815);
Ulisse e Penelope, S, A, orch (Paris, ?1820)

Other:
La Francia in pace, hymn (London, 1811);
Grazie rendiamo, hymn, 2 S, B, pf (Paris, n.d.);
L’odalisca, 1v, hn, pf, I-Baf*;
Pastorale che si canta dagli Zampognari in Roma, 5vv, pf, D-Dlb;
O notte soave (serenade), 2 S, T, B, hn, vc, db, pf (Paris, ?1810);
Canon, 3vv (London, ?1820;
Brunswick, n.d.);
Il tempio d’armonia, 4vv, pf (Paris, n.d.);
numerous ariettes, songs, duets, romances, notturni, many pubd

Vocal religiosa:

Orats:
Il trionfo della chiesa, Parma, 1804, I-Fc*, copy F-Pc;
La Passione di Gesù Cristo (Metastasio), Parma, 1810, A-Wgm, I-Fc;
Il S Sepolcro, Dresden, 1818, D-Dlb;
Per la festività del S Natale (Metastasio), 3vv, insts, Fc [2 copies]

Sacred:
Masses, vv, orch, D-Bsb, Dkh, I-Fc;
Kyrie-Gloria, 4vv, orch, Bc;
Credo, 4vv, orch, Fc;
Offertoire pour la mort du duc de Berry, NL-At;
O salutaris, 3vv, vv, pf/org (Paris, c1825);
Magnificat, 4vv, insts, I-Fc;
2 Tantum ergo: B, orch, Fc, T, orch, 1795, Bc;
pss, hymns, others, A-Wgm, B-Bc, D-Bsb, Dkh, I-Bc, Fc

Instrumental:

Orch:
Sym. (Leipzig, c1810);
Sym., D (Paris, n.d.);
Sinfonia baccante (Paris, n.d.);
5 syms., I-Fc, 3 syms., D, D, B , Bc; others, PAc;
Hpd Conc., PAc;
Org Conc., PAc;
Grandes marches exécutées dans les galeries du museum au moment du passage de leurs MM. II. et RR. le jour de la bénédiction nuptiale de leur mariage, arr. pf (Paris, ?1810);
Vive Henri IV, variations (Paris, ?1815)

---

Chbr:
3 grandes sonates, pf, vn, vc ad lib (Paris, ?1810);
Sonata, pf, vn ad lib (Florence, n.d.);
6 pièces d’harmonie, 2 cl, 2 hn, 2 bn (Offenbach, n.d.);
6 Waltzes, 2 vn (Leipzig, n.d.);
6 Waltzes, pf (Paris, c1810);
Potpourri variato (Vienna, n.d.);
Polonaise favorite, pf

Pedagogical:
24 exercises pour voix de soprano ou tenore contenant gammes variées et solfèges (Leipzig, ?1822; Naples, n.d.);
36 vocalises pour voix de basse-taille avec pianoforte (Paris, n.d.); 6 solfeggi facili, per cantar di portamento;

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Trio Brahms
AMAZON: Paer: Tre Grandi Sonate Per Pianoforte, Violino e Violoncello

IMSLP: Ferdinando Paër (1771-1839)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Paer: Tre Grandi Sonate



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAER, Ferdinando (1771-1839) - Oratorio "Il Santo Sepolcro"

Obra d'Henry Fuseli (1741-1825), pintor suís.

- En record del 174è aniversari del decés de Ferdinando Paër -

---

Ferdinando Paër (1771-1839) compositor i organista italià nascut a Parma. El cognom Paër em resulta agradablement familiar des del dia que a casa meva vaig decidir, involuntàriament, fer trontollar les parets i alarmar els veïns amb el seu espectacular Concert d'orgue. Des d'aleshores i també, tot sigui dit, amb el descobriment de la seva solemne i operística Missa Piena, el seu nom ha ocupat un lloc preferent en la meva història de vida, si bé, amb l'evident restricció del poquíssim repertori recuperat, a dia d'avui, del seu llegat. Recordem que la figura de Paër, íntimament relacionada amb la producció teatral italiana d'entre segles, concretament, els de l'edat d'or del bel canto italià, va ser un compositor tant prolífic en òperes com oblidat a la postmodernitat. Ferdinando Paër, fill d'un trompetista de la Guardie del Corpo del Duc de Parma, va començar a estudiar música i clavicèmbal amb Gian Francesco Fortunati. Alhora, va començar a sentir interès per l'art vocal fet pel qual també estudiaria cant. De fet, les primeres produccions d'un jove Paër van ser de caràcter vocal religiós. Motets senzills amb acompanyament a l'orgue que van anticipar la seva primera producció teatral l'any 1792. El Duc de Parma, protector en el seu dia del seu pare, va quedar fascinat per la imaginació compositiva d'aquell jove i el va nomenar Mestre de Capella honorari de Parma amb uns emoluments considerables que no van sinó augmentar el gust i la predisposició musical d'un Paër en ple apogeu creatiu. En plena carrera artística, va decidir viatjar a Viena i posteriorment a Dresden. Bona elecció ja que, tot i el càrrec honorífic a Parma, va decidir quedar-se a l'atractiva ciutat alemanya per fer-hi vida i obra. Uns bons anys estaria a la ciutat germànica fins el moment en què Napoleó i la seva revolució van fer acte de presència ja que el magnànim emperador francès va decidir "adoptar-lo" de bones maneres i el va convidar a quedar-se a París, amb un bon jornal evidentment, a les ordres musicals dels revolucionaris francesos. De fet, l'estada a la capital francesa seria la definitiva ja que seria en aquella ciutat on respiraria l'últim àtom d'oxigen i nitrogen de la seva vida. Avui, precisament, fa 174 anys del decés del nostre simpàtic amic italià. Considerat el més gran compositor d'òperes italià de finals del XVIII, amb el permís del seu contemporani i bon amic alemany Johann Simon Mayr, Paër va impregnar la seva música, fos instrumental o vocal, d'una innegable aroma operística. L'exemple, les dues obres que protagonitzen l'espai d'avui. La primera d'elles, una Gran Sonata en La major número 2 per a pianoforte, publicada l'any 1810, és un exemple eloqüent del caràcter festiu i teatral de la seva música. Introducció del seu Oratori Il Santo Sepolcro per a veus solistes, cor i orquestra, estrenat l'any 1803 a Viena, i d'estil teatral tot i els intents, tenint en compte la cronologia dels esdeveniments que narra l'oratori, de no caure en la frivolitat i menys amb un text sagrat. No obstant, Paër era tant bon compositor d'òperes que no va poder resistir la temptació de fer un esplèndid oratori, a la manera de fer del seu coetani Mayr, més teatral que solemne com devia ser, a priori, un text sagrat i teològic. Àries, recitatius relativament breus i orquestració acadèmicament brillant, són els arguments d'aquest oratori d'un sol acte en què s'explica, al·legòricament, la Passió de Jesucrist. Precisament, i ja que hem fet referència a Mayr, quedi clar que el breu Invito inicial és obra seva. És una invitació, precisament i efectivament del mateix compositor alemany, a gaudir i a deixar-nos embadalir per la música, veu i recursos del seu bon amic Paër per qui sentia una sincera admiració. Per mi, tot i no poder-ho fer sovint, és un plaer i un deure inalienable el recuperar el mestre italià el dia del seu aniversari de decés. Divendres radiant i primaveral, de verd intens i de floració exuberant en un cap de setmana, aparentment, ideal per fruir dels colors de la naturalesa ben acompanyats, com sempre, de la bona música ja que les plantes i els animals del nostre entorn, tot i les aparences, també ho agrairan!

A la interpretació, les veus i el cor del Simon Mayr Choir, amb els instruments del Simon Mayr Ensemble sota la direcció conjunta de Franz Hauk.

La Sonata interpretada per Andrea Di Renzo.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839)

RECICLASSICAT: PAER, Ferdinando (1771-1839)

AMAZON: PAER, F.: Santo Sepolcro (Il) (The Holy Sepulchre) [Oratorio]

AMAZON: Ferdinando Paër: Trois Grandes Sonates pour le Piano-Forte

IMSLP: Ferdinando Paër (1771-1839)

CPDL:  No disponible.

SPOTIFY: Franz Hauk – Paër: Il Santo Sepolcro

SPOTIFY: Andrea Di Renzo – Paër: Trois grandes sonates pour le piano forte

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAER, Ferdinando (1771-1839) - Missa Piena (1805)

Obra de Sandro Botticelli, pintor italià (1)

---

Ferdinando Paër (1771-1839) compositor italià nascut a Parma. Fa unes setmanes en parlàvem en relació amb un extraordinari concert d'orgue. No obstant, la seva producció fou principalment operística càrrec que ocupà en els anys previs a la irrupció ja definitiva a l'escena italiana d'un jove G. Rossini. A la seva època era tant conegut que fins i tot les seves òperes s'estrenaven a Barcelona cosa que ara no passa ni difícilment passarà. Doncs bé, no només va escriure òperes sinó que també va tocar altres gèneres com la música religiosa o instrumental. En aquest sentit i sent diumenge, donarem a conèixer una obra que probablement i lluny d'ambients acadèmics i "melonamaniacs" difícilment podrem escoltar, si més no en aquesta vida, en concert. És una Missa Piena en Re menor escrita a Dresden l'any 1805. De caràcter operístic en el mètode i la forma, és un d'aquells tresors a l'altura dels grans mestres. Aquesta gran missa solemne i orquestral la va escriure durant el període en què va treballar al servei de la Cort de Dresde, ciutat alemanya de la Saxònia. Bé, com sigui, és una obra excel·lentment interpretada per un grup de músics que ja ens tenen acostumats a recuperar grans obres de compositors oblidats. L'estructura de la missa ja la coneixem tots (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus, Agnus dei) tot i que també podrem escoltar un ofertori que deduim va introduir per donar més contingut i emotivitat a la gran missa.

Ens la interpreta la Frauenkirche Dresden, amb la Dresdner Kreuzchor, la Staatzkapelle Dresden i sota la direcció de Roderich Kreile i té una durada total de 60:44 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839)

RECICLASSICAT: PAER, Ferdinando (1771-1839)

JPC: Ferdinando Paer: Missa Piena In D Minor

IMSLP: Ferdinando Paër (1771-1839)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Georg Zeppenfeld – Ferdinando Paer: Missa Piena In D Minor

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAËR, Ferdinando (1771-1839) - Concerto per organo e orchestra

---

Ferdinando Paër (1771-1839) compositor italià d'origen danès i nascut a Parma, fou conegut, principalment per les seves operes. D'un estil semblant al de Rossini, el seu gènere operístic eren les operes bufes (comèdies hilarants). No obstant això, F. Paër va cultivar altres gèneres musicals tot i que en menor mesura. De fet, se'n conserven molt poques de les seves obres. D'entre elles, m'agradaria recuperar un concert d'orgue. Els concerts d'orgue van ser molt populars a finals del segle XVII i fins a mitjans del XVIII amb compositors com A. Vivaldi, G.F. Haendel o M. Corrette entre molts d'altres. Progressivament, a mesura que el piano anava guanyant protagonisme, l'orgue va quedar relegat a la música eclesiàstica, amb l'excepció de la corrent romàntica que vam comentar l'altre dia amb G. Morandi o del mateix F. Mendelssohn. Doncs bé, F. Paër va compondre un concert d'orgue, no sabem ben bé per quin motiu, el fet és que el concert en qüestió és d'una gran bellesa, monumental i excepcional en tots el sentits.

El concert està dividit en tres moviments:

1. Allegro spiritoso - 15:11

2. Andante sostenuto - 4:08

3. Rondó allegretto - 7:31

Ens l'interpreta I Pommerigi Musicali amb Stefano Innocenti a l'orgue i té una durada total de 26:50 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839)

AMAZON: Paër & Salieri : Concerti per organo e orchestra

IMSLP: Ferdinando Paër (1771-1839)

CPDL:  No disponible.

SPOTIFY: Various Artists – Paër & Salieri : Concerti per organo e orchestra

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!