Francesco Pasquale Ricci (
Como, 17 de maig de 1732 -
Loveno di Menaggio, 7 de novembre de 1817) va ser un compositor italià. Nascut en una família de classe mitjana, va rebre una educació liberal abans d'enfocar la seva vida a la música amb Giuseppe Vignati (c.1690-1768) a Milà. Es va unir a l'
Ordre Franciscana dels frares menors i va usar el títol d'Abat. El 1759 va ser nomenat mestre de capella de la
Catedral de Como. No obstant, aquells anys va viatjar sovint per Europa. Els anys 1766-1780 els va passar a Holanda treballant per a la cort reial. Aquells anys va publicar diversos treballs a Àmsterdam. El fet que algunes de les seves obres es publiquessin també a París i Londres denota la internacionalització del seu nom. Es creu que Ricci va publicar, el 1767, la que seria la primera
simfonia concertant coneguda, gènere important en el classicisme si bé la seva fama es va estendre gràcies a la seva música religiosa. El nom de Ricci apareix juntament amb el de
Johann Christian Bach en el
Méthode de connoissances elementaires pour le forte-piano ou clavecin (París, c.1788), ideat per un dels conservatoris de Nàpols. La naturalesa de la col·laboració és incerta però és probable que els dos músics s'haguessin conegut a Milan a través del
Comte Litta, el mecenes d'ambdós compositors, i havien continuat la seva amistat a Londres. És possible que Ricci simplement hagués arreglat i editat l'obra en memòria del seu amic mort el 1782. En qualsevol cas, l'adscripció a Bach no es pot comprovar històricament. Com a compositor va ser molt prolífic. Instrumentalment, 9 simfonies, 3 simfonies concertants, un nombre indeterminat de concerts de flauta i violí, nombrosa obra de cambra per a diversos instruments, entre altres. Pel que fa a música vocal, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, el famós
Dies Irae (La Haia, c.1773), una extensa col·lecció de Misses (Londres, 1792) i altra obra vocal sacra i secular. Va ser autor, també, d'algunes obres pedagògiques. Va morir el novembre de 1817.
Herman Moll (1654-1732) - A New Map of Italy, Distinguishing all the Sovereignties in it, whether States, Kingdoms, Dutchies, Principalities, Republicks &c. With the Post Roads (1714) (2)
OBRA:
Vocal religiosa:
Dies irae, 4vv, orch, op.7 (The Hague, c1773);
Recordare, ed. C. La Trobe in Selection of Sacred Music, ii (London, 1806);
Mass, g, ed. S. Webbe, A Collection of Masses (London, 1792), also in Sacred Music (London, 1811);
6 ariette, 2 vv, bc (The Hague, c1777);
Canzone buffa, mentioned by Gerber;
?Mass, A-Wn;
other sacred works
Instrumental:
Orch:
9 syms., str, 2 ob, 2 hn, 3 as op.[1] (The Hague, c1765; also pubd separately as Periodical Symphonies, no.1, 1763, no.2, 1780), 6 as op.2 (Amsterdam, c1767);
[3] Symphonies concertantes, op.9 (The Hague, London and Paris, c1775);
Fl. Conc., D-KA;
Vc Conc., D-Bsb, F-Pn
---
Chbr:
12 trios, 6 for 2 vn, vc, op.3 (Amsterdam, c1765), 6 for vn, va, vc, op.10 (The Hague, c1775);
12 sonatas, 6 for hpd, vn, vc, op.4 (London, c1768), 6 for hpd, vn, op.6 (The Hague, c1770);
6 Qnts, various ww, str, #5 with hpd, op.5 (London, c1768);
6 str qts, op.8 (The Hague, c1773);
Divertimento, hpd, vn (The Hague, c1770);
Minuetti ballabili e Notturni, 2 vn, bc (The Hague, c1775);
others, D-Bsb, KA, I-Mc
Pedagogical:
[Méthode ou] Recueil de connoissances elementaires pour le forte-piano ou clavecin (Paris, c1788/R1973);
Aux plus heureux jeux harmoniques pour composer des menuets ou des contredanses, mentioned by Gerber
