Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eschmann J.C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eschmann J.C.. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 d’octubre del 2017

ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882) - Lieder & Piano works

Olga Wisinger Florian - Strickende Frau am Fenster
Obra d'Olga Wisinger-Florian (1844-1926), pintora austríaca (1)


- Recordatori de Johann Carl Eschmann -
En el dia de la commemoració del seu 135è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Olga Wisinger-Florian (Wien, 1 de novembre de 1844 - Grafenegg, 27 de febrer de 1926) va ser una pintora austríaca. Als 19 anys va començar a estudiar pintura si bé, i frustrada amb sí mateixa, va decidir abandonar la seva formació. Poc després va estudiar piano amb Julius Epstein realitzant el seu debut el 1868. El seu èxit amb el piano es va trencar sobtadament fruit d'una lesió a les mans el 1873 per la qual cosa va haver d'abandonar la música. Novament, va decidir retornar a la pintura estudiant amb August Schaeffer i després amb Emil Jakob Schindler. A partir del 1881 va començar a exposar les seves primeres obres motivant el seu reconeixement internacional, especialment a França i als Estats Units. Com a pintora, va mostrar una ràpida tendència per l'impressionisme amb paisatges i natures mortes i sota la influència del seu mestre Schindler. Amb el temps va anar evolucionant vers l'expressionisme. Wisinger-Florian va viure tota la seva vida Viena, si bé els darrers anys es va retirar a la veïna Grafenegg, la ciutat on va morir el febrer de 1926.



Parlem de Música...

Johann Carl Eschmann (Winterthur, 12 d'abril de 1826 - Zurich, 27 d'octubre de 1882) va ser un compositor i pianista suís. Va rebre les primeres lliçons de piano a Zurich amb Alexander Müller, un bon amic de Richard Wagner. Pocs anys més tard va entrar al Conservatori de Leipzig on va coincidir amb Felix Mendelssohn. Allà va estudiar-hi els anys 1845-1847. Des del 1847 es va convertir en professor de piano i composició a Zurich. El 1850 es va traslladar a Winterthur on va seguir en la docència. Va participar, ocasionalment, com a pianista solista en alguns concerts de la Allgemeine Musikgesellschaft de Zurich. A Winterthur el seu nom va decaure en favor de Theodor Kirchner. El 1859 es va traslladar a Schaffhausen on va dirigir alguns cors locals i on va seguir en la docència amb el piano. Entre els seus admiradors cal destacar a Johannes Brahms qui el va recomanar al seu editor Simrock. L'estil i llenguatge musical d'Eschmann va ser proper al de Schumann i Mendelssohn tot i que algunes de les seves obres van mostrar un perfil personal o fins i tot proper al Wagner de joventut. Les seves composicions, majoritàriament per piano, van incloure també diverses cançons, quartets de corda, obres concertants i abundant obra de cambra per a piano i altres instruments. La seva labor musical va quedar escrita en diverses publicacions entre elles la Wegweiser durch die Klavierliteratur (Zurich, 1871) editada en nombroses ocasions anys més tard de la seva mort. Els darrers anys va viure a Zurich on va continuar exercint de professor fins el 1882, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal:

Voice and pf:
2 Gedichte, op.2, c1850;
4 Lieder, op.5, c1850;
5 songs (J. Eichendorff, Geibel, Müller), op.7, ?c1852;
Aus dem Liederbuch eines Malers (A. Corrodi), 6 songs, op.34, ?c1860;
Aus glücklichen Tagen (Corrodi), op.48, ?c1863

Instrumental:

Chbr:
Str Qt, c1848;
6 fantasy pieces, vc, pf, op.3, c1849;
Im Herbst, fantasy piece, hn, pf, op.6, c1849;
Fantasy pieces, cl, pf, op.9, 1850–51;
3 Sonatines, vn, pf, op.58, c1870

Pf:
Concert-Etude, op.13, 1852;
Frühlingsblüthen, op.14, 1852;
Lebensbilder, op.17, 12 lyrical pieces, 1852;
Rosen und Dornen, op.25, 9 character pieces, c1855;
Grillenfang, op.35, ?c1860;
Musikalisches Jugendbrevier, opp.40–44, c1860–63;
Licht und Schatten, op.62, c1878;
Erinnerungsblätter, op.63, c1878;
Jahreszeiten, op.72, c1879



Informació addicional... 

INTERPRETS: Christoph Keller (piano); Zsuzsa Alföldi (soprano); Steve Davislim (tenor); Jeanine Hirzel (soprano); Mojca Vedernjak (mezzo-soprano); Tatjana Gazdik (soprano)
RECICLASSICAT: ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882)
MUSIQUES-SUISSES: Richard Wagner im Schweizer Exil
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Richard Wagner im Schweizer Exil



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 12 d’abril del 2017

ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882) - Lieder

Félix Vallotton - The Cook (1892)
Obra de Félix Vallotton (1865-1925), pintor suís.


- Recordatori de Johann Carl Eschamann -
En el dia de la celebració del seu 191è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Félix Vallotton (Lausanne, 28 de desembre de 1865 - Paris, 29 de desembre de 1925) va ser un pintor i xilògraf suís. Ben aviat es va traslladar a París on va estudiar a l'Académie Julian. Al Louvre va copiar obres de Dürer, Holbein i Rembrandt, entre altres, el que va consolidar la consistència del seu traç. Fins la dècada del 1890, la seva pintura es va basar en un dibuix realista i expressiu, sovint amb escenes de gènere i retrats. També, durant aquest període, va iniciar la redacció del Llibre de la raó, en el qual, al llarg de tota la seva vida, va apuntar minuciosament les seves obres realitzades. Oposat a la captació atmosfèrica dels impressionistes, es va vincular als nabis, dels que va adquirir les bases pròpies de la composició bidimensional i dels motius més orientalistes, si bé sense participar de les connotacions simbolistes per centrar-se en la temàtica de la vida quotidiana que representaven Rousseau i Toulouse-Lautrec, i que inspiraria també les seves nombroses xilografies. La puresa de la seva paleta va derivar posteriorment cap a un preludi del surrealisme. El 1900 va obtenir la nacionalitat francesa país des del qual va realitzar diversos viatges professionals. Van ser aquells anys els millors de la seva carrera exposant en diverses galeries, tant de París com d'altres ciutats europees. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va repercutir negativament en el seu art i en la seva economia si bé es va recuperar gràcies a noves exposicions a París. Precisament en aquesta ciutat va morir el desembre de 1925.




Parlem de Música...

Johann Carl Eschmann (Winterthur, 12 d'abril de 1826 - Zurich, 27 d'octubre de 1882) va ser un compositor i pianista suís. Va rebre les primeres lliçons de piano a Zurich amb Alexander Müller, un bon amic de Richard Wagner. Pocs anys més tard va entrar al Conservatori de Leipzig on va coincidir amb Felix Mendelssohn. Allà va estudiar-hi els anys 1845-1847. Des del 1847 es va convertir en professor de piano i composició a Zurich. El 1850 es va traslladar a Winterthur on va seguir en la docència. Va participar, ocasionalment, com a pianista solista en alguns concerts de la Allgemeine Musikgesellschaft de Zurich. A Winterthur el seu nom va decaure en favor de Theodor Kirchner. El 1859 es va traslladar a Schaffhausen on va dirigir alguns cors locals i on va seguir en la docència amb el piano. Entre els seus admiradors cal destacar a Johannes Brahms qui el va recomanar al seu editor Simrock. L'estil i llenguatge musical d'Eschmann va ser proper al de Schumann i Mendelssohn tot i que algunes de les seves obres van mostrar un perfil personal o fins i tot proper al Wagner de joventut. Les seves composicions, majoritàriament per piano, van incloure també diverses cançons, quartets de corda, obres concertants i abundant obra de cambra per a piano i altres instruments. La seva labor musical va quedar escrita en diverses publicacions entre elles la Wegweiser durch die Klavierliteratur (Zurich, 1871) editada en nombroses ocasions anys més tard de la seva mort. Els darrers anys va viure a Zurich on va continuar exercint de professor fins el 1882, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal:

Voice and pf:
2 Gedichte, op.2, c1850;
4 Lieder, op.5, c1850;
5 songs (J. Eichendorff, Geibel, Müller), op.7, ?c1852;
Aus dem Liederbuch eines Malers (A. Corrodi), 6 songs, op.34, ?c1860;
Aus glücklichen Tagen (Corrodi), op.48, ?c1863

Instrumental:

Chbr:
Str Qt, c1848;
6 fantasy pieces, vc, pf, op.3, c1849;
Im Herbst, fantasy piece, hn, pf, op.6, c1849;
Fantasy pieces, cl, pf, op.9, 1850–51;
3 Sonatines, vn, pf, op.58, c1870

Pf:
Concert-Etude, op.13, 1852;
Frühlingsblüthen, op.14, 1852;
Lebensbilder, op.17, 12 lyrical pieces, 1852;
Rosen und Dornen, op.25, 9 character pieces, c1855;
Grillenfang, op.35, ?c1860;
Musikalisches Jugendbrevier, opp.40–44, c1860–63;
Licht und Schatten, op.62, c1878;
Erinnerungsblätter, op.63, c1878;
Jahreszeiten, op.72, c1879

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johann Carl Eschmann (1826-1882) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Yvonne Howard (mezzo-soprano); Richard Edgar-Wilson (tenor); Nicholas Korth (horn); Andrew Fuller (cello); Kathron Sturrock (piano)
RECICLASSICAT: ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882)
AMAZON: ESCHMANN, J.C. - Lieder
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ESCHMANN, J.C. - Lieder



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 12 d’abril del 2014

ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882) - Klaviermusik

Henry Scott Tuke - The Promise (1888)
Obra d'Henry Scott Tuke (1858-1929), pintor anglès (1)



- Recordatori de Johann Carl Eschmann -
En el dia de la celebració del seu 188è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Henry Scott Tuke (York, 12 de juny del 1858 - Falmouth, 13 de març de 1929) va ser un pintor i fotògraf anglès. El 1874 ell i la seva família es van mudar a Londres, on va ser educat en la Slade School of Art. Després de la seva graduació l'any 1880, va viatjar fins a Itàlia on va viure, durant un temps, a Florència on va estudiar els grans mestres italians. Després va marxar a París, on va viure des del 1881 fins el 1883. Allà va estudiar amb Paul Lorens i va conèixer al pintor nord-americà John Singer Sargent qui, com ell, també va ser un pintor homoeròtic. Durant aquesta època també va conèixer a Oscar Wilde i altres poetes i escriptors, coneguts amb el nom d'uranistes. Tuke va arribar a escriure un poema dedicat a la joventut, el qual va publicar anònimament al diari The Artist. També va col·laborar en un assaig en un altre diari anomenat The Studio. En les seves pintures es mostra l'atracció per l'erotisme amb la representació de joves nus o amb molt poca roba (normalment en grup, o en parella), en contacte amb la natura, pel que ha arribat a ser considerat un dels pioners de la cultura gai. D'altra banda, el seu permanent estudi i apropament per la natura mostra la seva adoració pel mar i la seva afició per la navegació. Després de la seva mort, la reputació de Tuke es va esvair i va ser oblidat fins la dècada del 1970, quan va ser redescobert per la primera generació d'artistes obertament homosexuals i col·leccionistes d'art. Ràpidament, es va convertir en una icona i en una mena de figura de culte en alguns cercles culturals amb edicions luxoses dels seus quadres i amb la promoció de la seva pintura en les subhastes.

Font: En català: No disponible - En castellano: Henry Scott Tuke (1858-1929) - In english: Henry Scott Tuke (1858-1929) - Altres: Henry Scott Tuke (1858-1929)



Parlem de Música...

Johann Carl Eschmann (Winterthur, 12 d'abril de 1826 - Zurich, 27 d'octubre de 1882) va ser un compositor i pianista suís. Va rebre les primeres lliçons de piano a Zurich amb Alexander Müller, un bon amic de Richard Wagner. Pocs anys més tard va entrar al Conservatori de Leipzig on va coincidir a les aules amb Felix Mendelssohn. Allà va estudiar-hi els anys 1845-1847. Des del 1847 es va convertir en professor de piano i composició a Zurich. El 1850 es va traslladar a Winterthur on va seguir en la docència. Va participar, ocasionalment, com a pianista solista en alguns concerts de la Allgemeine Musikgesellschaft de Zurich. A Winterthur el seu nom va decaure en favor de Theodor Kirchner. El 1859 Eschmann es va traslladar a Schaffhausen on va dirigir alguns cors locals i on va seguir en la docència amb el piano. El 1866 va tornar a Zurich on va continuar exercint de professor fins el 1882, l'any de la seva mort. Entre els seus admiradors cal destacar a Johannes Brahms qui el va recomanar al seu editor Simrock. L'estil i llenguatge musical d'Eschmann és proper al de Schumann i Mendelssohn tot i que algunes de les seves obres tenen un perfil propi o fins i tot proper al Wagner de joventut. Les seves composicions, majoritàriament per piano sol, també inclouen diverses cançons, quartets de corda, obres concertants i abundant obra de cambra per a piano i altres instruments. La seva labor musical va quedar escrita en diverses publicacions entre elles la Wegweiser durch die Klavierliteratur (Zurich, 1871) editada en nombroses ocasions anys més tard de la seva mort.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johann Carl Eschmann (1826-1882)



Parlem amb veu pròpia...

Actualment, crec tenir un bagatge destacat pel que fa a noms i autors que d'una o altra forma els situem sota l'etiqueta del gran llibre de la "música clàssica". Tanmateix, quan tens entre mans la Grove Dictionary of Music & Musicians un s'adona de la bestialitat (no sabria dir-ho d'altra manera) de compositors que encara queden per conèixer, explorar i recuperar. Doncs bé, com aquell qui no diu res, però a la vegada diu molt, em vaig trobar amb aquest professor de piano suís que va moure's silenciosament per la geografia del petit i central país europeu. Allà, sense gaire èxit en els escenaris, però amb notable ressò a les aules, va fer-hi vida. La seva labor docent no va privar-lo de deixar algunes mostres del seu art principalment amb el piano. He de reconèixer que la meva ignorància era absoluta en relació al seu nom i el gust de descobrir-lo mitjançant la seva música de piano ha estat emocionant. El seu Klaviermusik, en una edició monogràfica en què hi trobarem essencialment poesia pianística, és una meravella en molts sentits. D'entrada, la seva proximitat emana de la profunda sensibilitat d'unes obres que captiven immediatament. Alhora, és una d'aquelles músiques amb les que fàcilment podríem definir el concepte de romanticisme musical. A més a més, no deixarem d'intuir-hi els grans noms romàntics de la seva època com Schumann, Brahms i el mateix Wagner. A tot això, també, hem de remarcar l'estil propi d'Eschmann i la seva aparent simplicitat a l'hora de captivar-nos amb unes miniatures de piano tant poètiques com simbòliques. En definitiva, tot i la relativa "foscor" o clarobscur melancòlic que desprèn aquest disc, explorar-lo és, senzillament, una delícia pels sentits. Pocs descobriments emocionen d'entrada i de forma tant objectiva com el que corresponen a Eschmann, un compositor a qui no coneixíem però de qui, a partir d'ara i evidentment, en seguirem el rastre. Felicitats Johann Carl!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Klaviermusik Von Johann Carl Eschmann

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!