GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Dernière Messe des vivants (1813)

François-Joseph Gossec (1734-1829) - Dernière Messe des Vivants composée en 1813

Performers: Margot Parès-Reyna (soprano); Jacqueline Mayeur (alto); Alexandre Laiter (tenor); Michel Piquemal (bass);

Choeur Régional Vittoria d'lle de Picardie; Le Sinfonietta, Orchestre Régional de Picardie; Dominique Rouits (conductor)

Painting: Francesco Alberi (1765-1836) - Allegorie auf Napoleon als Befreier Italiens

Further info: François-Joseph Gossec (1734-1829) - Symphonie (V) En Sol Mineur (1763)

---

François-Joseph Gossec [Gaussé, Gossei, Gosset et al.]

(Vergnies, 17 January 1734 - Passy, 16 February 1829)

French-Belgian composer. He was born into a Walloon family. In early childhood he displayed remarkable musical talent and reputedly possessed a beautiful voice. From the age of six he sang at the collegiate church of Walcourt. Shortly thereafter he was listed as a singer in the chapel of Ste Aldegonde in Mauberge; while there he joined the chapel of St Pierre and received instruction in the violin, harpsichord, harmony and composition from its music director, Jean Vanderbelen. In 1742 he became a chorister at Antwerp Cathedral, where he pursued further studies with André-Joseph Blavier. He went to Paris in 1751 and in 1754 succeeded Jean-Philippe Rameau as director of the orchestra of the wealthy amateur La Pouplinière (or La Popelinière). There he came under the influence of Johann Stamitz, the pre-Classical symphonist, who was briefly also in La Pouplinière’s employ. In 1754 he performed the first of his 30 symphonies. Later, as musical director to the Prince de Condé, he also composed operas, some of which were popular successes. In 1773 he became director of the Concert Spirituel, and in 1795, on the founding of the Paris Conservatory, he served as an inspector and teacher there until 1816. Throughout, he was in the foreground of Parisian musical activity, founding his own orchestra and giving the first performance of a Haydn symphony in Paris, supporting Christoph Willibald Gluck in his rivalry with Niccolò Piccinni and writing copious amounts of music in support of the French Revolution. He was a prolific composer, writing 48 symphonies, six sinfonia concertantes, 22 operas, four ballets, 12 trio sonatas, six string quartets and six flute quartets, three Te Deums (including a massive multimovement work from 1817), two oratorios, a Requiem, three Masses, numerous smaller sacred works, a wind symphony, and dozens of Revolutionary hymns, dirges, marches and cantatas. Gossec was an experimenter in choral and orchestral writing. He expanded the French orchestra to include horns and clarinets and experimented with novel combinations of instruments and voices. His career reflects the changing social position of the Parisian musician between the mid-18th century and the early 19th Century. His son Alexandre François Joseph Gossec (c.1760-after 1803) was also a composer. 

GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Symphonie (V) En Sol Mineur (1763)

François-Joseph Gossec (1734-1829) - Symphonie (V) En Sol Mineur, Oeuvre VI (1763)

Performers: Orchestre Symphonique de Liège; Jacques Houtmann (conductor)

Painting: Antoine Vestier (1740-1824) - Portrait de François-Joseph Gossec (1791)

Further info: François-Joseph Gossec (1734-1829) - Symphonie Concertante du Ballet de Mirza (1779)

---

François-Joseph Gossec

(Vergnies, 17 January 1734 - Passy, 16 February 1829)

French-Belgian composer. He was born into a Walloon family whose name was variously spelt Gaussé, Gossé, Gossée, Gossei, Gossey or Gossez. In early childhood he displayed remarkable musical talent and reputedly possessed a beautiful voice. From the age of six he sang at the collegiate church of Walcourt. Shortly thereafter he was listed as a singer in the chapel of Ste Aldegonde in Mauberge; while there he joined the chapel of St Pierre and received instruction in the violin, harpsichord, harmony and composition from its music director, Jean Vanderbelen. In 1742 he became a chorister at Antwerp Cathedral, where he pursued further studies with André-Joseph Blavier (1713-1782). In 1751 he moved to Paris, where he became a pupil of Jean- Philippe Rameau. He succeeded Rameau as the conductor of the orchestra of tax official Le Riche de la Poupelinière before accepting an appointment with the Prince de Condé. On 11 October 1759 Gossec married Marie-Elizabeth Georges. Their only child, Alexandre François-Joseph, was baptized on 29 December 1760. In 1760 he produced a Requiem that gained him overnight fame for its “terrifying” music. His fame as a symphonist and composer of opera in Paris was matched by his activity as a musical entrepreneur. In 1769 he founded the Concerts des amateurs, in 1773 he helped to reorganize the Concerts spirituels, and in 1784 he instructed at the École de chant. Together with Méhul and Catel, Gossec was at the forefront of musical activities during the Revolutionary period. He resigned from his duties at the Opéra in 1789 and directed the Corps de Musique de la Garde Nationale with Bernard Sarette. 

With the ascension of Napoleon and the Consulate in 1799 Gossec’s career as a composer effectively ended: he wrote only two more significant works, a Symphonie à 17 parties (1809) featuring a minuet in the form of a fugue, and the Dernière messe des vivants (1813). He devoted his energies to teaching, having been named inspector of teaching (with Cherubini, Le Sueur and Méhul) and professor of composition at the Conservatoire on its creation in 1795. He held the Conservatoire post until the day Louis XVIII dissolved the Conservatoire in 1816. His final years were spent in the Paris suburb of Passy. Gossec was one of the most prolific composers in France during the 18th century. His career reflects the changing social position of the Parisian musician between the mid-18th century and the early 19th. He began as a court composer writing symphonies and chamber music and moved on to conducting independently and directing subscription concerts as well as working for the Parisian public opera houses; he also published some of his own works. He became the foremost musical representative of the French Revolution, and might have secured his influence as an inspector and professor of composition at the Conservatoire but for the political turmoil in the wake of changing governments which finally ended his career. He was a prolific composer, writing 48 symphonies, six sinfonia concertantes, 22 operas, four ballets, 12 trio sonatas, six string quartets and six flute quartets, three Te Deums (including a massive multimovement work from 1817), two oratorios, the aforementioned Requiem, three Masses, numerous smaller sacred works, a wind symphony, and dozens of Revolutionary hymns, dirges, marches and cantatas. 

GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Symphonies

Obra d'Alexander Sauerweid (1783-1844), pintor rus (1)

---

Parlem de Pintura...

Alexander Sauerweid [Александр Иванович Зауервейд] (Kurzeme, 19 de febrer de 1783 - Sant Petersburg, 25 d'octubre de 1844) va ser un pintor rus. De ben petit la seva família es va traslladar a Alemanya, país on ben aviat va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Dresden. A partir del 1812, i poc després d'haver finalitzat la seva formació, va començar a realitzar pintures d'animals, principalment cavalls. Potser per aquest motiu, va rebre la protecció del mateix Napoleó viatjant a París a l'entorn del 1813. Des d'allà es va traslladar a Londres on va realitzar diverses batalles marines abans de rebre la invitació formal, el 1814, del tsar Alexander I. Instal·lat a Sant Petersburg, es va convertir ràpidament en pintor oficial de retrats. El 1827 va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Imperial de Belles Arts assolint, també en aquella època, el càrrec de professor. A partir de la dècada del 1830 va treballar al servei del gran duc Konstantin. El seu fill Nikolay Sauerweid va ser pintor d'escenes militars. Alexander Sauerweid va morir a Sant Petersburg l'octubre de 1844.

---

Parlem de Música...

François-Joseph Gossec (Vergnies, 17 de gener de 1734 - Passy, 16 de febrer de 1829) va ser un compositor flamenc. Es va formar com a cantant de la col·legiata de Walcourt abans de traslladar-se a Ste Aldegonde de Mauberge on va rebre formació en violí, clavecí, harmonia i composició de Jean Vanderbelen. El 1742 va entrar com a cantant del cor de la Catedral d'Anvers on va rebre formació d'André-Joseph Blavier. El 1751 es va traslladar a París on va rebre el suport de Rameau i on va assolir el càrrec de violinista de l'orquestra privada d'Alexandre Le Riche de La Pouplinière. Precisament, el 1755 va succeir a Johann Stamitz com a director de l'orquestra en un càrrec que va preservar fins el 1762. També en aquell període es va iniciar en la composició d'obres de cambra i de simfonies mostrant una primerenca influència de l'Escola de Mannheim. El 11 d'octubre de 1759 es va casar amb Marie-Elizabeth Georges amb qui va tenir un fill. El 1760, i sense cap petició expressa, va compondre la Messe des morts, considerada la seva primera gran obra religiosa. A partir del 1761 es va iniciar en la composició d'òperes, principalment de caràcter còmic. En aquest sentit, el 1762 va assolir el càrrec de director del teatre privat de Louis-Joseph de Bourbon. El 1769 va fundar els Concert des Amateurs amb què es va fer conegut arreu d'Europa i on va estrenar la majoria de les seves grans obres orquestrals així com obres d'autors diversos del seu temps. El 1773 va renunciar al càrrec de director en favor del Chevalier de Saint-Georges i va assumir, juntament amb Simon Leduc i Pierre Gaviniès, la direcció del Concert Spirituel.

Van ser aquells anys els més productius pel que fa a òperes moltes de les quals van rivalitzar amb les de Gluck, el gran mestre del moment. El 22 de maig de 1780 va assolir el càrrec de sots-director de l'Opera de París sota la direcció de Dauvergne. El gener de 1784 va ser nomenat director de l'Ecole Royale de Chant en un càrrec que va mantenir fins a l'esclat de la Revolució Francesa. A partir del canvi polític i social a França, Gossec va esdevenir, juntament amb Méhul i Catel, el seu màxim representant musical. El 1789 va renunciar als seus càrrecs a l'Opera i va entrar a la direcció del Corps de Musique de la Garde Nationale on va compondre desenes d'himnes de caire revolucionari i militar. El seu Te Deum va ser interpretat per més de 1000 cantants durant el primer aniversari de la caiguda de la Bastille. Ràpidament, va assolir un èxit sense precedents a França sent condecorat amb les màximes distincions pel nou govern francès, com per exemple amb el títol de ‘Tyrtée [Tyrtaeus] de la Révolution’ o el de Chevalier de la Légion d’Honneur (1804). A partir del 1809 va deixar de compondre per a dedicar-se íntegrament a la docència sent nomenat professor de composició del Conservatori de París en uns càrrecs que va preservar fins el 1816, l'any del retorn de la monarquia a França. Els darrers anys, defenestrat per la reialesa, es va retirar a Passy on va morir el febrer de 1829 i amb 95 anys de vida de grans experiències, especialment polítiques però també musicals.

William Faden (1749-1836) - France (1790) (2)

OBRA:
printed works published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
PCI Paris, Comédie-Italienne
PO Paris, Opéra
Le périgourdin (int, 1, A.N. Piédefer, Marquis de La Salle d’Offémont), Chantilly, private theatre of the Prince of Conti, 7 June 1761
Le tonnelier (oc, 1, N.-M. Audinot and A.F. Quétant), PCI (Bourgogne), 16 March 1765, collab. Alexandre, Ciapalanti, Kohaut, Philidor, J. Schobert and J.C. Trial
Le faux lord (oc, 3, Parmentier), PCI (Bourgogne), 27 June 1765, incl. La chasse (ballet with songs), excerpts (n.d.)
Les pêcheurs (oc, 1, La Salle d’Offémont), PCI (Bourgogne), 23 April 1766, rev. 7 June 1766, pubd as op.10 (n.d.)
Toinon et Toinette (oc, 2, J.A.J. Desboulmiers), PCI (Bourgogne), 20 June 1767, pubd as op.11 (n.d.)
Le double déguisement (oc, 2, Houbron), PCI (Bourgogne), 28 Sept 1767, excerpts (n.d.)
Les agréments d’Hylas et Silvie (pastorale, M.-R.-J. Rochon de Chabannes), Paris, Comédie-Française, 10 Dec 1768, excerpts (n.d.)
Sabinus (tragédie lyrique, 5, M.-P.-G. de Chabanon), Versailles, 4 Dec 1773; rev. (4), PO, 22 Feb 1774, F-Po and Pc (partly autograph), excerpts (n.d.)
Berthe (opéra, R.T.R. de Pleinchesne), Brussels, Monnaie, 18 Jan 1775; collab. Philidor, I. Vitzthumb and ?H. Botson
Alexis et Daphné (pastorale, 1, Chabanon de Maugris), PO, 26 Sept 1775, Po*, excerpts (n.d.)
Philémon et Baucis (pastorale, 1, Chabanon de Maugris), PO, 26 Sept 1775, Po*
La fête de village (int, 1, Desfontaines [F.G. Fouques]), PO, 26 May 1778, Po (2 copies, 1 inc. autograph), excerpts (n.d.)
Mirza (ballet, 3, M. Gardel), PO, 18 Nov 1779; rev. 1788, Po
La fête de Mirza (ballet-pantomime, 4, Gardel), PO, 17 Feb 1781, Po
Thésée (tragédie lyrique, 4, E. Morel de Chéfdeville, after P. Quinault), PO, 1 March 1782, B-Bc, F-Pc, airs, arr. pf (n.d.)
Electre (incid music, 5, G.D. de Roquefort), ?Versailles, 1782, Po
Nitrocris (opéra, 3, Morel de Chéfdeville), 1783, unperf., B-Bc, F-Po
Rosine, ou L’épouse abandonnée (opéra, 3, N. Gersin), PO, 14 July 1786, Po*, excerpts (n.d.)
Le pied de boeuf (divertissement, 1, Gardel), PO, 17 June 1787, incl. music by Rameau and Grétry
L’offrande à la liberté (scène religieuse, 1, A.S. Boy or J.-M. Girey-Dupré, C.J. Rouget de Lisle and M.-J. de Chénier), PO (Porte-St-Martin), 30 Sept 1792, Pn (1792)
Le triomphe de la République, ou le camp de Grandpré (divertissement-lyrique, 1, Chénier), PO (Porte-St-Martin), 27 Jan 1793, Po* (1794)
Les sabots et le cerisier (opéra, M.-J. Sedaine and J. Cazotte), Paris, Jeunes-Elèves, 13 Dec 1803

Others:
Callisto (heroic ballet, 3), unperf., Po;
La rosière (ballet, 2), for Gardel;
Les scythes enchaînés par les vainqueurs, divertissement, added to Gluck: Iphigénie en Tauride, 1779;
Gustave Vasa (lyric drama), inc., unperf., Po;
Bouquet (dramatic scene), S, B, chorus, orch, 1785, Po;
Perrin et Perrette, opera ov., Po
Excerpts, arrs., pubd separately and in 18th-century anthologies

Revolutionary – vocal:
manuscripts in F-Pc, Pn, Po
TeD, 3 male vv, band, 1790;
La fédération (C.F.X. Mercier de Compiègne), ?1790, unperf.;
Le chant du 14 juillet (M.-J. Chénier), 3 male vv, band, 1791;
Invocation (?Chénier), chorus, orch, 1791;
Choeur patriotique exécuté à la translation de Voltaire: ‘Peuple éveille-toi’ (Voltaire: verses from Samson), 3 male vv, band, 1791;
Hymne sur la translation du corps de Voltaire (Chénier), vv, wind insts, 1791 [2 settings];
Station au temple de Melpomène, for translation of Voltaire, vv, pf, cl ad lib, ?1791;
Choeur à la liberté (Chénier), 4vv, band, 1792
Ronde nationale: ‘L’innocence’ (Chénier), 4vv, band, 1792;
Chant funèbre en l’honneur de Simoneau (Roucher), 1792, lost;
Offrande à la liberté: ‘Citoyens suspendés’, recit, chorus, orch, 1792;
Hymne à la liberté (Chénier), 4vv, band, 1792;
Hymne pour l’inauguration des bustes (Avisse), 1792, lost;
Le triomphe de la loi (?Roucher), choeur patriotique, 3 male vv, band, 1792
Air des marseillais pour le camp de la féderation, arr. of the Marseillaise for chorus, band, 1793;
Hymne a l’égalité (Hymne à la nation): ‘Divinité tutélaire’ (Varon), chorus, band, 1793;
Hymne à la liberté (Hymne à la nature) (Varon), 4vv, band, 1793;
Hymne à la statue de la liberté (Hymne à la liberté) (Varon) (3 male vv, band)/(5vv, orch), 1793 [2 settings];
‘Quel peuple immense’ (Varon), 4vv, band, 1793;
Hymne à la nature (Hymne à l’égalité): ‘Touchant réveli’ (Varon), 4vv, band, 1793
Chant patriotique: ‘Citoyens dont Rome’ (Coupigny), Bar/T, 1793;
Hymne à la liberté: ‘Descends ô liberté’ (Chénier), 1793, lost;
Chanson patriotique sur le succès de nos armes (Coupigny), solo v, b, 1794;
Hymne à l’Etre suprême (T. Désorgues), solo v, chorus, band, 1794;
Hymne à l’Etre suprême (Désorgues), 4vv, band, 1794;
Hymne à l’Etre suprême (Chénier), 4vv, band, 1794;
 Hymne pour la fête de Bara et Viala (Avisse), solo v, 1794
Hymne à la liberté: ‘O Deité de ma patrie’ (Caron), 3vv, 1794;
Hymne à Jean-Jacques Rousseau: ‘Toi qui d’Emilé (Chénier), solo v, chorus, insts, 1794;
Hymnes pour la fête de la réunion, 3vv, 1794;
Hymnes destinés à être chantés par le corps de musique des aveugles-travailleurs, 1794;
Chant funèbre sur la mort de Ferraud: ‘Martyr de la liberté’ (Coupigny), solo v, 4 male vv, band, 1794;
Ode sur l’enfance (P. Crassous), solo v, b, 1794;
Serment républicain: ‘Dieu puissant daigne’ (Chénier), 4vv, orch, 1795 [parody of curse scene from Gossec: Athalie]
Hymne à l’humanité: ‘O mère des vertus’ (Baour-Lormian), 4vv, band, 1795;
Aux mânes de la gironde, hymne élégiaque: ‘Parmi les funèbres’ (Coupigny), 3 solo vv, 4vv, band, 1795;
Hymne guerrier (Chénier), dramatic scene, solo vv, chorus, band, 1796;
Chant martial pour la fête de la victoire (La Chabeaussière), solo v, 4vv, band, 1796;
Chant pour la fête de la vieilesse: ‘Déjà le génie’ (Désorgues), solo v, b, 1796;
Chant martial pour la fête de la victoire: ‘Si vous voulés’ (La Chabeaussière), solo v, chorus, band, 1796
Le pardon des injures (Mercier), 1797, lost;
Cantate funèbre pour la fête du 20 prairial an VII: ‘Attentat sans exemple’ (Boisjolin), solo v, b, 1799;
La nouvelle au camp de l’assassinat … ou Le cri de vengeance, scène lyrique, 1799;
Hymne à la liberté: ‘Auguste et consolante image’;
Chant religieux sur la destruction de l’athéisme (Mercier), lost;
Hymne à la victoire: ‘Déesse d’un peuple’;
Domine salvam fac republicam, 3vv;
Ronde patriotique: ‘Favoris de la gloire’;
Hymne à la liberté: ‘Vive à jamais’

Other Secular:
Le papillon léger, solo vv, chorus, orch;
Hymne à l’amour, 3vv, unacc. (n.d.);
Chagrin d’amour, romance, 1v, b acc.;
L’amour piqué par une abeille in 9 odes d’Anacréon acc. pf/hp (n.d.);
Age de l’aimable innocence, ode sur l’enfance (n.d.); airs

Vocal religiosa:

Missa pro defunctis, 1760, pubd as Messe des morts (1780);
1re suite de noëls, orch, ?c1774;
2me suite de noëls, orch;
Dernière messe des vivants, 4vv, orch, 1813;
Coeli enarrant, 3vv, orch;
2 marches religieuses pour la procession de la Fête-Dieu;
Dixit Dominus, chorus;
Domine salvum fac imperatorem, 4vv, orch;
O salutaris hostia, motet, 3vv unacc. (n.d.);
Impromptu, 3vv unacc.;
Quatuor sur la prose des morts;
Messe; motets

Orats:
La nativité (Chabanon de Maugris), Paris, Concert Spirituel, 1774, vs, ed. D. Townsend (New York, 1966);
L’arche d’alliance, Paris, Concert Spirituel, 1781, lost;
Regina coeli, doubtful

Instrumental:

Orch.:
Symphonies:
B      Op.
13—18 3 Sei sinfonie a più stromenti (1756)
19—24 4 Sei sinfonie a più stromenti (c1758)
77— Symphony no.1 ‘da vari autori’ [La Chevardière, op.4] (1761)
78— Symphony no.1 ‘da vari autori’ [La Chevardière, op.5] D (1761)
25—30 5 Sei sinfonie a più stromenti (c1761–2); no.3 ed. in S
31—6 6 Six simphonies (c1762); no.2 ed. in S
87— Sinfonia périodique a più strumenti, D (1762)
79— Simphonie périodique a più stromenti, no.48 (1763)
80— Simphonie périodique a più stromenti, no.65 (c1764)
43—5 8 Trois grandes symphonies (1765); no.2 ed. in S
54—9 12 Six simphonies à grande orchestre (1769); also in The Periodical Overture in 8 Parts, nos.34, 33, 35, 32, 46, 36 (London, 1771–5); no.5 ed. in S
62— Simphonie de chasse, c1773 (1776)
86— Symphonie, D, in Trois simphonies à 8 parties (1776)
83— Symphonie, F, in Trois symphonies (1777)
76— Symphonie périodique no.6 (c1778), lost
84—5— 2 in Trois symphonies à grand orchestre (1780), perf. ?1769–73
81— Symphonie, 2 vn, va b B  (? between 1783 and 1785)
60—62c 13 Trois sinfonies à grande orchestre (between 1786 and 1792); no.3 pubd earlier as Simphonie de chasse
91— Simphonie à 17 parties, autograph 1809; ed. in S
95— Esquisse d’un morceau d’orchestre, F-Pc*
96— Esquisse symphonique, Pc*
97m— Esquisses de mouvements de symphonies, Pc, doubtful
99m— Trois mouvements de symphonies, inc., Pc, doubtful

Other orchestral, wind band:
B
88 Symphonie concertante, 2 solo vn (1775), lost; ed. in S
89, 101 Symphonie concertante [no.2], 2 solo vns, va/vc obbl (1778)
90 Symphonie concertante du ballet de Mirza (1784), various arrs.; ed. in S
92 Sinfonia concertanta 2da, 2 solo vn, 2 ob obbl, Pc, inc.
93 Sinfonia concertanta, 2 solo vn, 2 solo va, B-Bc*
94m Sinfonia concertanta, f, F-Pc, inc.

Allemandes I et II, str orch;
Rondeau, fl, orch;
Les tricotets, dance, str orch;
Vive Henri IV, dance, str orch;
Bostangis, ou Marche turque, air de dance for a ballet: some MSS in Pc

Revolutionary works (all for wind band, MSS in F-Pc, Pn):
Marche lugubre, 1790;
Marche religieuse, 1793;
Simphonie militaire, 1793–4;
Marche, C, 1794;
Marche funèbre, E  (1794), on death of Hoche;
Marche religieuse, E , 1794;
Marche victorieuse, F, 1794;
Symphonie, C, c1794;
Marche des marseillois, arr. band

---

Chbr.:
no. op.
b1—6 1 Sei sonate, 2 vn, b (c1753)
b7—12 2 Six duos, 2 fl/vn (c1754)
b109— La bataille, 2 cl, 2 hn, 2 bn, 1762–70, Pc
m110–- La chasse de Chantilli, 1762–70, Pc
m111— La grande chasse de Chantilly, 1762–70, Pc
m114— Pieces … pour S.A.S. Mgr. le prince de Condé, 2 cl, 2 hn, 2 bn, 1762–70, Pc
m 113— Simphonie à 6, 1762–70, Pc
m115— Andante larghetto, 1762–70, Pc
b37—42 7 Sei duetti, 2 vn (1765)
b46—51 9 Six trios, 2 vn, b, hns ad lib (1766); no.4 ed. in S
b64—9 14 Sei quartetti, fl/vn, vn, va, b (1769)
m118t— Recueil de menuets, arr. 2 vn/other insts (1771)
b70—75 15 Six quatuors, 2 vn, va, b (1772); also (Amsterdam, c1772)
m116r— Andante, 2 cl, 2 hn, 2 bn, ?c1764–76
b100— Concertanta, fl, ob, cl, hn, bn, 1785, B-Bc
m126—31— 3 duettos in Six Favourite Duetts, vn, vc (London, 1791)
m135m— Concertante à 10 instruments, perf. 1793, F-Pc
m112— Canon en écrevisse ou rétrograde, 2 vn, 2 vc/bn, 1811, Pc

Gavotte, D, fl, str qt, MS;
Les moulins du Pont de Pontoise, fugue, Pc;
Charmante Gabrielle, pf MS

Literatura:

with L. Cherubini and E.-N. Méhul: Méthode de chant du Conservatoire de musique (Paris, ?1802–3)
with G. Agus, C.S. Catel and L. Cherubini: Principes élémentaires de musique arrêtés par les membres du Conservatoire, suivis de solfèges (Paris, 1799–1802, ?1801–2)
with N. Roze, Ozi and Rogat: Méthode de serpent (Paris, 1814)
‘Sur l’introduction des cors, des clarinettes et des trombones dans les orchestres français’, Revue musicale, v (1829), 217–23
Traité de l’harmonie, F-Pc
Les principes de contrepoint (MS)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestre de Bretagne; Stefan Sanderling
RECICLASSICAT: GOSSEC, François-Joseph (1734-1829)
AMAZON: GOSSEC, F.J. - Four Symphonies

IMSLP: François-Joseph Gossec (1734-1829)

CPDL: François-Joseph Gossec (1734-1829)

SPOTIFY: GOSSEC, F.J. - Four Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Aux Armes, Citoyens!

El retorn de Napoleó, obra de Charles Meynier (1768-1832), pintor francès.

---

François-Joseph Gossec (1734-1829) compositor belga nascut a Vergnies. Avui és un d'aquells dies destacats per tots els aficionats o, directament, malalts de la música. I molts de vosaltres us preguntareu per què. La resposta és tant senzilla com emotiva doncs en un dia com avui, dels anys més variats, van néixer tota una sèrie de compositors més o menys coneguts. D'entrada, Gossec a qui avui recuperarem però també podríem haver parlat de l'italià Antonio Veracini, de l'anglès John Stanley, de l'alemany Johann Gottfried Müthel, del rus Alexander Taneyev o de l'austríac Wilhelm Kienzl. Geografies, paisatges, èpoques, estils i cultures ben diferents però tots ells amb dues particularitats que els mantindran units per sempre, el seu dia de naixement i l'amor per la música. I ja que estem de celebració, deixeu-me apuntar que també, en una data com la d'avui, hauríem de commemorar l'aniversari de la mort de Tomaso Albinoni, Juan Crisóstomo Arriaga i Jean-François Dandrieu. Per tant, avui obligadament haurem de fer "campana" laboral, acadèmica o vacacional i ens haurem de quedar confinats amb la bona companyia de la música de tots aquests autors de registres contrastats. Fet aquest recordatori, centrem-nos amb "l'escollit" del dia. El Napoleònic François Joseph Gossec, el compositor oficial de la República Francesa i Cavaller de la Legió d'Honor. I una de les singularitats més destacables de Gossec, i que sovint podríem arribar a obviar involuntàriament, és la d'haver viscut una gran quantitat de temps, moriria amb 95 anys, fet peculiar al segle XVIII. Tot i semblar una fotesa, és un fet molt important per entendre l'evolució continua d'un Gossec que va conviure amb Bach i Händel, va veure néixer i morir a Mozart, a Beethoven, als germans Haydn, a Schubert i a tota una generació, innombrable, de grans compositors barrocs, clàssics i romàntics. Es diu aviat però quants de nosaltres firmaríem una vida com aquesta... Fantasies a banda, Gossec ja havia visitat fugaçment aquest espai quan parlàvem d'un monumental i explosiu Te Deum escrit per a la commemoració de la victòria revolucionària de la Bastilla, a París.

Avui, no obstant, celebrarem l'efemèride del dia amb dues produccions, ambdós instrumentals, però emmarcades en registres ben diferenciats. La primera d'elles, i tenint en compte que Gossec fou un dels principals precursors del gènere simfònic francès, serà en la forma de Simfonia concertant per a violí, violoncel i orquestra, escrita a mitjans del segle XVIII i fidel a un mètode que havia exportat gràcies al contacte que al llarg de la seva vida tindria amb el bohemi Johann Wenzel Stamitz, el fundador de la potent Escola de Mannheim, i de qui obligadament n'hauré de parlar. De dos moviments, sota la indicació d'Andantino (allegro) i d'Anglaise en rondeau, és una mostra efectiva i brillant d'un art simfònic clàssic que, amb el temps, ell mateix procuraria adaptar al nous postulats romàntics i que tant bé podrem comprovar en la gran quantitat d'edicions de les seves obres. Preludi d'una sèrie d'himnes revolucionaris de caràcter festiu i de miscel·lànies musicals breus escrites i pensades per a instruments de vent i temàticament agrupades sota l'etiqueta "Aux Armes, Citoyens!". Afortunadament, al nostre estimat i envellit continent europeu les armes, les que entenem per més mortíferes i sovint amb la pólvora com a protagonista, no són fàcils d'aconseguir. No dubto que en temps de crisi com aquest serien un argument "perfecte" per tal d'usar-les amb la legitimitat de la evident i atroç injustícia social. Tanmateix, la cultura democràtica, hereva de la tradició grega i de la filosofia clàssica, ens atorguen un valor creatiu immens per tal de poder afrontar les dificultats amb la retòrica de la paraula i no de la violència. Napoleó va entendre que amb les armes podria assolir l'anhelada igualtat, fraternitat i llibertat. En part ho va aconseguir i ara ens toca a nosaltres, amb la decència i els bons principis com a bandera, seguir l'estela d'aquella revolució que un bon dia va posar una de les llavors del que avui coneixem com Europa. Per tant, a les armes no però amb les paraules i amb la bona música sí, evidentment!

La simfonia concertant ens la interpreta el conjunt Les Agrémens sota la direcció de Guy van Waas.

A les "Aux Armes, Citoyens" ens les interpreta el conjunt Les Jacobins sota la direcció de Mathieu Lussier.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: François-Joseph Gossec (Vergnies, Hennegau, 1734 – Passy, París, 16 de febrer de 1829)

LAQUINTADEMAHLER: Grétry, Gossec, Pieltain, Gresnick - Conciertos y sinfonías concertantes

AMAZON: Aux Armes, Citoyens!

IMSLP: François-Joseph Gossec (1734-1829)

SPOTIFY: Jacobins, Les – Aux Armes, Citoyens!  

SPOTIFY: Guy Van Waas – Concertos & Symphonies Concertantes



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Te Deum

Presa de la Bastilla, obra de Jean Pierre Houël, pintor francès coetani de F.J. Gossec

---

François-Joseph Gossec (1734-1829) compositor i director d'orquestra francès nascut a Vergnies, coordenada que avui no trobarem a França sinó a Bèlgica. Com molts dels nens del segle XVIII l'incipient contacte amb la música el faria a través del cor de veus blanques de la Catedral d'Anvers on rebria les més bàsiques lliçons en aquest art. Seduït per la vena artística, Gossec triaria el violí com a company de viatge i de fugues i seria amb aquest instrument que es graduaria acadèmicament i amb el qual assoliria el seu primer càrrec important l'any 1751, el de violinista de la orquestra d'Alexandre Le Riche de La Pouplinière sota la direcció, en aquell moment, de Jean Philippe Rameau. Preocupat per la poca presència pública de la música més enllà dels ambients aristocràtics i de poder i motivat per la necessitat de difondre-la fundaria, l'any 1769, una de les primeres societats de caràcter públic desvinculada del finançament de l'estat, el Concert des amateurs formada per músics no professionals i amb la clara vocació de promocionar la música d'autors contemporanis del segle XVIII. Tot i les dificultats financeres (si fa o no fa com ara) va poder sobreviure fins l'any 1781. Agrair a Gossec la iniciativa en un temps i un espai on la música era quasi privada, en tots els sentits. Ara bé, com a incansable compositor i director d'orquestra, seria dels primers en dur a escena alguna de les simfonies de l'etern Joseph Haydn amb considerable més èxit que les seves pròpies. I en un temps convuls i més en un país on l'embrió de la revolució es respirava amb intensitat, Gossec assumiria un altre paper transcendental pel futur èxit de les legitimes aspiracions revolucionàries, el de director de Le corps de la Garde Nationale.

Nova ideologia i nova forma de difondre la música en grans espais oberts i lliures de "fum". Seria en aquest ambient d'incipient revolució que reestrenaria el seu Te Deum que avui recuperem. I dic reestrena perquè, de fet, l'havia estrenat el 1779 a Notre Dame. No obstant i fruit dels esdeveniments, Gossec el reciclaria adequadament i, amb un cor de més de 1000 veus i una grandiloqüent orquestra, en volum, en intensitat i en diversitat, l'utilitzaria de forma commemorativa l'any 1790 per a celebrar la victòria dels revolucionaris de Napoleó l'any anterior a la Bastilla, símbol de la Revolució Francesa. Musicalment, el Te Deum, tot i fer referència a déu, és un himne cerimonial de caràcter monumental ideal per a grans celebracions, la glòria festiva o les victòries militars. Espectacular, és potser un dels primers exemples de la potència coral en un context clàssic i un clar referent de les futures grans obres corals del romanticisme. Una contundent obra vocal per finalitzar una de les setmanes de més indecència política dels últims anys. A vegades i retornant a Gossec i a la motivació que la seva música provocaria en tota una generació d'idealistes revolucionaris, i amb independència del nostre grau de correspondència efectiva i ideològica amb ells, certament un cavil·la o s'imagina pensant com seria el nostre petit i insignificant país si el Timbaler del Bruc s'hagués deixat les timbales a casa o hagués tocat el flautí, preciós i delicat instrument de vent. Les elucubracions són fantasies quasi oníriques però aquesta, en especial, em causa certa commoció tenint en compte la mediocritat en la què vivim aquests darrers temps... 

El cor i la orquestra de L'Universite De Paris-Sorbonne sota la direcció de Jacques Grimbert ens interpreten el Te Deum en primera gravació mundial.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: François-Joseph Gossec (Vergnies, Hennegau, 1734 – Passy, París, 16 de febrer de 1829)

AMAZON: Gossec: Te Deum a Grand Orchestre

IMSLP: François-Joseph Gossec (1734-1829)

CPDL: François-Joseph Gossec (1734-1829)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!