LOTTI, Antonio (1667-1740) - Missa a tre cori (c.1718)

Antonio Lotti (1667-1740) - Missa a tre cori (c.1718)

Performers: Harvard University Choir; Harvard Baroque Chamber Orchestra; Murray Forbes Somerville (conductor)

Painting: Studio of Canaletto - The Piazzetta from the Molo, Venice

Further info: Antonio Lotti (1667-1740) - Dixit Dominus

---

Antonio Lotti [Lothi, Gotti, Gnocchi]

(Venice, 5 January 1667 - Venice, 5 January 1740)

Italian teacher and composer. Son of the composer active in Hanover, Matteo Lotti, he received early lessons from Giovanni Legrenzi. He became a salaried alto singer on 30 May 1689, assistant to the second organist on 6 August 1690, second organist on 31 May 1692, and first organist on 17 August 1704. Seven years earlier, in 1697, he was 'maestro di cappella' for the church of the Spirito Santo, and the following year, he finished an entire book of masses, presumably for use there and at San Marco. He also composed sacred music for the Ospedale degli Incurabili, although the terms of his appointment there, if any, are not known. He excelled equally as an opera composer for the Venetian theatre, with sixteen works premiered between 1706 and 1717 alone. Having reached fame as one of the most celebrated church and theater composers of his time, he was invited in September of 1717 together with his wife, Santa Stella, a renowned soprano, and several musicians from the basilica of San Marco, by the Electoral Court of Saxony to come to Dresden for a two year residency. During his stay in Dresden, he wrote numerous sacred works, chamber music, and three operas that were given during the festival month, in the new opera house that Augustus II 'the Strong' had built especially for this occasion. In 1719 he returned to his posts in Venice. Despite the success of his psalm motet Miserere of 1733, thereafter sung every Holy Thursday at San Marco for the rest of the century, he failed to win the election to be 'maestro di cappella' when the post fell vacant that year. He finally won the appointment on 2 April 1736, which qualified him for the annual salary of 400 ducats and free lodging in the piazza de’ Canonici. As a teacher, he was highly praised and several of his pupils became accomplished composers, among them, Domenico Alberti, Girolamo Bassani, Baldassare Galuppi, Michelangelo Gasparini, Benedetto Marcello and Giambattista Pescetti. Antonio Lotti was the last of the great Baroque 'maestro di cappella' of San Marco in Venice, his legacy of sacred music, including at least 10 masses and 2 requiems, remained in the regular repertory of the basilica throughout the 18th century. He could compose in the stile antico for liturgy, and his polyphony might comprise as many as 10 voices full of dissonant suspensions. He was also internationally prominent in the musical theater, having composed at least 24 operas and 8 oratorios, as well as at least 88 secular cantatas; a 1705 publication of vocal duets, trios, and “madrigals”; a concerto for oboe d’amore; 6 sonatas for violin and continuo; 6 sinfonie; and a half-dozen assorted chamber works.

LOTTI, Antonio (1667-1740) - Missa pro defunctis

Obra de Jean-Baptiste Jouvenet (1644-1717), pintor francès (1)

- Recordatori d'Antonio Lotti -

En el marc de la celebració del seu 350è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Jouvenet (Rouen, 1644 - Paris, 5 d'abril del 1717) va ser un pintor i decorador francès. La seva etapa formativa es desconeix. Es va traslladar a París el 1661 on va estudiar amb Charles Le Brun. Va participar en la decoració del Castell de Sant-Germain-en-Laye, de la Galeria de les Tuileries, del Palau de Versalles (principalment la tribuna de la Capella Real), del Dôme (la cúpula) i de l'Església de Sant- Louis des Invalides. Les seves primeres obres s'emmarquen en un estil proper al del seu mestre i d'Eustache Le Sueur. Juntament amb Charles de la Fosse, probablement va ser un dels artistes més destacats del grup que va contribuir a la decoració del Trianon i Les Invalides tot i que actualment són coneguts pels seus treballs religiosos. Posteriorment, va abandonar el classicisme incorporant al seu estil la influència del barroc i un tractament realista dels detalls en què, per exemple, el va dur a observar el treball dels pescadors a Dieppe per a la realització de la seva obra Pesca miraculosa del 1706. Va morir a París l'abril de 1717.

---

Parlem de Música...

Antonio Lotti (Venezia, 1667 - Venezia, 5 de gener de 1740) va ser un compositor italià. Després d'estudiar amb Giovanni Legrenzi, Lotti va fer la seva carrera a la Basílica de Sant Marc de Venècia, primer com a cantant contralt, després com a ajudant del segon organista, després com a segon organista, a partir de l'any 1704 com a primer organista i finalment, a partir de l'any 1736, com a mestre de capella, en un càrrec que va ocupar fins a la seva mort l'any 1740. Va dedicar-se a la composició i també va ensenyar a l'Ospedale degli Incurabili. L'any 1717 va viatjar a Dresden, on va estrenar algunes de les seves òperes. Va tornar a Venècia l'any 1719 i hi va romandre la resta de la seva vida. Va compondre música de tots els gèneres; misses, cantates, oratoris, madrigals, una trentena d'òperes, així com gran quantitat de música instrumental. Les seves obres corals sacres van ser sovint a cappella i en general la seva música es pot considerar un dels punts de connexió entre el barroc i el preclassicisme. Va ser un professor notable, ja que entre els seus deixebles cal destacar a Domenico Alberti, Benedetto Marcello, Baldassare Galuppi, Giuseppe Saratelli, Christopher Schroeter i Jan Dismas Zelenka. Va morir a Venècia el gener de 1740.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Il trionfo dell’innocenza (R. Cialli), S Angelo, carn. 1693, arias I-CCc, Rvat
Tirsi [Act 1] (dramma pastorale, 5, A. Zeno), S Salvatore, 3 Nov 1696, arias B-Bc [Act 2 by A. Caldara, act 3 by A.O. Ariosti]
Sidonio (5, P. Pariati), VC, aut. 1706
Achille placato (tragedia per musica, 5, U. Rizzi), VC, 12 Feb 1707, perf. with Le rovine di Troja [Dragontata e Policrone] (int), Bc, Br (facs. in DMV, x, forthcoming)
Teuzzone (Zeno), VC, 27 Dec 1707, perf. with Catulla e Lardone (int); rev. G. Vignola, as L’inganno vinto dalla ragione, Naples, Fiorentini, 19 Nov 1708
Il vincitor generoso (F. Briani), VGG, 10 or 11 Jan 1709
Ama più chi men si crede (melodramma pastorale, 3, F. Silvani), VGG, 23 Nov 1709
Il comando non inteso et ubbidito (Silvani), VGG, 8 Feb 1710, arias D-WD
La ninfa Apollo (scherzo comico pastorale, 3, F. de Lemene), VC, 4 March 1710, collab. F. Gasparini
Isacio tiranno (Briani), VGG, 24 Nov 1710, arias WD
Il tradimento traditor di se stesso (Silvani), VGG, 17 Jan 1711; rev. F. Mancini, as Artaserse, re di Persia (with prol), Naples, Palazzo, 1 Oct 1713, arias Bsb, WD
La forza del sangue (Silvani), VGG, 14 or 15 Nov 1711; rev. Vignola, Naples, S Bartolomeo, 26 Oct 1712
L’infedeltà punita (Silvani), VGG, 15 Nov 1712, arias Dlb; collab. C.F. Pollarolo
Porsenna (A. Piovene), VGG, 4 Feb 1713; rev. A. Scarlatti, Naples, S Bartolomeo, 19 Nov 1713
Irene augusta (Silvani), VGG, 22 Nov 1713, arias Dlb
Polidoro (tragedia per musica, 5, Piovene), SS Giovanni e Paolo, carn. 1715, I-Nc
Foca superbo (A.M. Lucchini), VGG, carn. 1716, D-Dlb, S-St
Ciro in Babilonia (Pariati), Reggio nell’Emilia, Pubblico, May 1716
Costantino (Pariati ?and Zeno), Vienna, Hof, 19 Nov 1716, A-Wgm, Wn; ov. by Fux, intermezzos and licenza by Caldara, arias and dances by N. Matteis
Alessandro Severo (Zeno), VGG, carn. 1717, D-Dlb (facs. in IOB, xx, 1977)
Giove in Argo (melodramma pastorale, Lucchini), Dresden, Redoutensaal, 25 Oct 1717; rev., Dresden, Neues Opernhaus, 3 Sept 1719, Bsb, Dlb, Mbs
Ascanio, ovvero Gli odi delusi dal sangue (Lucchini), Dresden, Redoutensaal, Feb 1718, Bsb, Dlb
Teofane (S.B. Pallavicino), Dresden, 13 Sept 1719, Bsb, Dlb
Li quattro elementi (carosello teatrale), Dresden, palace garden, 15 Sept 1719

Secular cantatas:
Those marked ‡, and perhaps others, consist of a single aria only and may be arias from operas.
A Clorinda, al suo bene, S, bc, GB-Lbl (2 copies, 1 attrib. D’Astorga), Lcm, I-Nc;
Adorato Filen prima che manchi, S, bc, D-Bsb;
Alma te’l dissi pure, S, bc, GB-Gu;
A l’ombra d’un alloro, A, bc, Lam;
Al piè d’un colle ameno, S, bc, B-Bc;
Amor perchè l’istessa fiamma, S, bc, B;
‡Amor sa far le piaghe soavi, S, str, bc, B;
Ascolta Filli, S, bc, GB-Gu;
Aure care, S, bc, A, bc, Lcm (2 versions);
Bianca man, mano d’argento, S, bc, F-Pn;
Cara Lidia adorata, S, bc, I-Nc;
Cari numi, S, bc, S-L;
Cedea Febo all’occaso, S, bc, D-Bsb;
Chari zephyri fontes, S, 2 ob, str, bc, Berlin according to Eitner;
Che v’ami il mio core, S, bc, Bsb;
‡Chi ben ama ha sol piacere, S, str, bc, Bsb;
Clori, mi comandate, S, bc, Bsb;
Clori, tu parti ed io lungi, S, bc, Bsb;
Clori, tu parti ed io qui resto, S, bc, Bsb
Daliso io più non veggio, S, A, str, bc, MÜs;
Della mia bella Clori, S, bc, GB-Lbl, Ob;
Dove sei, dolce mia vita, A, str, bc, D-ROu;
E pure un dolce dardo, S, bc, I-Bc;
‡E un martir che fa morir, A, str, bc, D-Bsb;
Favella al tuo core, S, ob, str, bc, cited in Brook;
Filli crudel, spietata Filli, S, bc, GB-Lbl, I-Nc;
Finchè l’alba ruggiadosa, A, bc, Nc;
Fra queste vi sono qualche, S, vn, bc, D-Bsb* according to Eitner;
Fra questi alpestri, S, bc, Bsb;
Gelsomin che superbetto, S, bc, Bsb;
‡Già che dovrai penar, S, str, bc, B;
Già di giubilo, A, bc, A-Wn;
‡Ha colei dal cielo il viso, A, str, bc, D-Bsb
Idrena idolo mio, A, bc, Bsb;
I cocenti sospiri, S, bc, GB-Gu;
Il mio cor non ha riposo, S, bc, D-Dlb according to Eitner;
Il tributo degli dei, 4vv, str, 1736, Mbs;
In alta rocca, S, bc, Dlb according to Eitner;
Io piango al tuo partir, S, bc, GB-Gu;
Io sospiro se vi miro, S, bc, D-Bsb, GB-Lbl, Ob;
Lagrime sventurate che pe’ i fonti, S, bc, D-Bsb;
Lasciatemi piangere che di versare, S, bc, Bsb;
‡La speranza è come stella, S, str, bc, Bsb;
Le stelle fortunate, S, B, str, bc, A-Wn;
Lidia, amor che si pasce, S, bc, D-Bsb;
Lidia, t’amai nol niego, S, bc, Bsb;
Lilla, del tuo bel foco, A, bc, Bsb;
Lusinghiera bellezza in dolce pena, S, bc, Bsb;
‡Ma confuse e vergognose, S, str, bc, Bsb;
‡Meco vieni e sorgerai, A, str, bc, Bsb;
‡Mi dispiace in amor, S, vn, bc, Bsb;
Mi forza di morir Fillide, S, bc, Dlb according to Eitner
Mirai, e fù lo sguardo, A, bc, GB-Lbl;
Mira sul verde, S, bc, D-Bsb;
Occhi veri pupilli, S, bc, Dlb according to Eitner;
Oh pastorello gentile e bello, S, bc, B;
‡Partirò ma tutti aurete, A, str, bc, Bsb;
Pastori, se vedete all’or ch’il sole, S, bc, Bsb;
Per far fede à chi non crede, S, vn, bc, Bsb;
‡Per mirar chi è la mia luce, S, str, bc, Bsb;
Per rendersi gradito, S, bc, A, bc, I-Nc (2 versions);
Piange il fiore, piange il prato, S, vns, bc, Mc;
Qual’arde la Fenice, S, bc, D-Bsb;
Quanto per te soffersi, S, bc, Bsb;
Quanto siete fortunate, S, bc, Bsb;
‡Quest’alma non disprezza, S, str, bc, Bsb
Rendi al mio cor la pace, S, bc, Bsb, A, bc, GB-Lbl (2 versions);
‡Ritorna, Amor ritorna dopo impresa, S, str, bc, D-Bsb;
Ruscelletto, che vai scherzando, A, bc, I-Nc;
Se dì quel dì fatal, S, bc, D-Bsb;
‡Se deggio sempre amar, S, str, bc, Bsb;
Sempre più sento, S, bc, GB-Lcm;
Se piange l’alba, S, bc, D-Bsb;
Si d’un volto la beltà, S, str, bc, cited in Brook;
Si, si, v’intendo, S, str, bc, MÜs;
So d’essermi d’Amor, S, str, bc, MÜs;
Su i smeraldi ridenti, S, bc, Dlb according to Eitner;
Sulla sponda d’un rio, S, bc, Bsb;
Supplice e lagrimante, S, str, bc, MÜs;
Ti sento, o Dio bendato, S, ob, bc, GB-Cfm;
Tra le selve il cor perdei, S, bc, D-Bsb
Tuonava il bronzo, A, bc, A-Wn;
‡Tutto pien di chiara luce, S, va, bc, D-Bsb;
Usignuolo, che nel duolo, S, ob, str, bn, bc, Bsb;
Usignuolo tu ci, S, bc, Dlb according to Eitner;
Va, mio core, al bel che adoro, A, bc, Bsb;
Va mormorando quel ruscelletto, S, bc, Bsb, 1st aria S-LUu;
Vedrò versar quel sangue, S, str, GB-Lbl

Other:
[12] Duetti, [4] terzetti e [2] madrigali a più voci, vv, bc, op.1 (Venice, 1705), incl. In una siepe ombrosa (La vita caduca), D-HVs, I-Vlevi, US-Bc
Spirto di Dio ch’essendo il mondo [Madrigale del Bucintoro] (Z. Valaresso), 4vv, bc, Ascension Day 1736, I-Vnm*, copies A-Wgm; B-Br; D-Dlb, HVs, MÜs, WRgs; I-BGc, Vc, Vlevi, Vs; US-Wc
Sommo duce in trono assiso, pastorale, 4vv, B-Br, D-MÜs
Lamento di tre amanti, madrigal, 3vv, B-Br
Cants.: Corda fidelis, S, str, D-DO; Desiderata spes, S, str, H-P
7 Duetti, D-MÜs;
3 Duetti, MÜs;
4 Duetti, I-BGc, S-S;
8 Duetti, I-BGc;
4 Terzetti, BGc;
9 Terzetti, D-MÜs, single arias, D-Hs
Other madrigals, 2–5vv, survive in MSS, but no accurate survey has been made.

Vocal religiosa:

Oratorios:
music lost unless otherwise stated
La Giuditta, 1701
Gioas, re di Giuda (Z. Valaresso), Venice, Incurabili, ?1701
San Romualdo, Venice, 1702
Il voto crudele (Pariati), Vienna, court, 1712, A-Wgm, Wn
Triumphus fidei, Venice, Incurabili, 1712
L’umiltà coronata in Esther (Pariati), Vienna, c1714, Wgm, Wn
Il ritorno di Tobia (G. Melani), Bologna, Madonna di Galliera, 1723
Judith, Venice, Incurabili

Other:
(selective list)
Numerous masses, incl.:
(d) [Ky, Gl, Cr, Crucifixus], B, D-GOl;
(d), TB, A-Wgm, B-Br, D-Bsb, I-Vnm, ed. A. Bank (Amsterdam, 1950);
(a), 2vv, Vnm;
(C), TB, Vnm;
TB, PL-WRu;
(a), TTB, D-Bsb, ed. in DDT, lx (1930/R);
(C), 3vv, str, A-Wgm;
(C), 3vv, org, Wgm, B-Bc, I-Vnm;
(C), ATB, orch, A-Wgm*;
(C), 3vv, bc, Wgm, I-Vnm;
(C), 3–4vv, org, B-Bc;
ATB, D-Dlb, I-Vc, PL-WRu;
STB, I-Vc;
3vv, A-Wn, F-Pc, I-Ls, Mc;
ATB, B-Br, I-Vc, PL-WRu;
(C), SATB, org, I-PAc;
(C), SATB, orch, Vnm;
(F), 4vv, A-Wgm*, copies D-Bsb, I-BGc;
Messa a Palestrina (F), 4vv, Bsf;
(A), 4vv, Vnm;
Missa del primo tuono, 4vv, 1736, Mc;
Missa del quinto tuono, 4vv, c1730, A-Wn, B-Br, D-Dlb, MÜs, I-Mc, Nc, Vnm, PL-WRu, US-Wc, USSR-KAu, ed. in DDT, lx (1930/R);
Missa del sesto tuono, 4vv, B-Bc, D-Dlb, GB-Lwa, I-Mc, Nc, ed. in DDT, lx (1930/R);
Missa in canone, 4vv, B-Bc;
4vv, SATB, org, I-PAc;
4vv, A-Wn, B-Br, D-Bsb, Mbs, F-Pc;
5vv, D-Mbs, I-Vnm;
Missa in ut, 3vv, HR-Dsmb;
Messa à 3, Dsmb;
Missa in d, 4vv, CH-SGd;
Missa sapientiae [Ky–Gl], 5–6vv, orch, D-Dlb;
2 requiems, 4vv, Dlb, Mbs, I-Mc, Pca, Vmarcello, ed. in DDT, lx (1930/R);
Requiem, 5vv, D-Dlb;
many paired and single mass movts in A-Wn, Z, B-Bc, Br, D-Bsb, F, HVs, Dlb, LEb, Mbs, MÜs, DK–Kk, F-Pc, GB-Lam, Lbl, Lcm, Lgc, Ob, I-Ac, BGc, Mc, Nc, Pca, Vlevi, Vmarcello, Vnm, PL-WRu, US-Wc, USSR-KAu

Works for chorus:
Ad Dominum cum tribularer, 4vv, A-Wgm, D-Dlb GB-Lbl, I-Vc, Vmn;
Ad Dominum cum tribularer, 10vv, DK-Kk;
Adoramus te, 4vv, D-MÜs, GB-Lbl;
Asperges, 4vv, A-Wgm;
Ave dulcis mater, S, 4vv, Wm;
Ave regina caelorum, 4vv, D-Dlb, MÜs, I-Mc;
Beata es, virgo Maria, 4vv, B-Bc;
Beatus vir, 4vv, B-Br, D-Dlb, I-Mc, Vnm, PL-WRu;
Beatus vir, 4vv, I-BGc;
Benedicam Dominum, 4vv, Mc;
Benedictus settings, 4vv, B-Br, D-Dlb, I-BGc, Vnm, PL-WRu;
Cantemus Domino, 3vv, WRu;
Confitebor tibi settings, 4–6vv, D-Dlb, GB-Lbl, Lwa, I-Nc;
Credidi, 4vv, D-Dlb;
Crucifixus settings, 5–10vv, A-Wgm, Wn, D-Dlb, HR, HVs, LEmi, MÜs, ROu, GB-Lwa, I-BGc, PL-WR, US-AAu, Wc, USSR-KAu;
Crudelis Herodes, 3vv, I-Vnm;
Dixit Dominus settings, 5–6vv, A-Wgm, B-Bc, D-Dlb;
Haec dies, 4vv, MÜs;
Domine Deus, 4vv, MÜs;
Gaude Maria Virgo quae Gabrielis, 4vv, LEm;
In omni tribulatione, 5vv, LEm, MÜs, US-AAu;
In virtute, 2vv, I-Vnm;
Laudate Dominum de caelis, 4vv, Mc, Nc, Vnm;
Laudate Dominum in sanctis caelis, 4vv, Vnm;
Laudate pueri, 2vv, org, B-Br, D-LEb, I-Vnm, ed. G. Piccioli (Milan, 1965);
Laudate pueri, 3vv, orch, B-B, D-Dlb, I-Vnm;
Laudate pueri, 2vv, 4vv, DK-Kk; Mag, 2vv, I-Vnm;
Mag settings, 4vv, 2nd and 5th tones, F-Pc, GB-Lwa, I-Mc, Vc, Vsm;
Mag, 5vv, 1st tone, GB-Lwa;
Mag, 10vv, DK-Kk;
Magnus Dominus, 4vv, A-Wgm, I-Vnm;
c12 Miserere, 4–8vv, some with bc or orch, B-Bc, Br, CZ-Pnm, D-Bsb, Dlb, F, HR, HVs, MEIr, MÜs, F-Pc, GB-Lbl, Lgc, I-BGcs, Mc, Nc, OS, PAc, Vc, Vnm, Vs, US-Wc, USSR-KAu;
Nil canitur suavius, 4vv, I-Ac;
Nos autem gloriari, 4vv, D-Bsb;
O vos omnes, MÜs;
Regina caeli, 4vv, D-MÜs, I-Mc, PL-WRu, US-Wc;
2 Resp, 4vv, S-Smf;
Salve regina settings, 2–6vv, B-Br, D-Dlb, I-Vnm, Vs, PL-WRu;
Spirito di Dio, 4vv, I-Vnm;
Terribilis est, 3vv, Vnm;
Vere languores nostros settings, 3–4vv, B-Br, D-HVs, MEIr, MÜs, GB-Ob, PL-WRu, US-AAu, Wc;
Vexilla, 4vv, I-Mc;
other motets, A-Wn, B-Br, I-Mc

Works for solo voice, all with orch:
Alma ride, S, D-Bsb;
Aurae lenes, A, Bsb;
Beati amoris, S, W;
Columbae innocentes, S, GB-Lbl, Lcm;
Laeta gaude a fortunata, S, I-Ac;
Sacri amoris, A, D-Bsb;
Salve regina, S, Dlb;
Salve regina, A, Dlb;
Spera anima mea, S, Bsb

Instrumental:

Conc. (D), ob d’amore, str, cited in Brook
6 sinfonie, D-Bsb, Dlb
2 qt, 2 ob, 2 bn, HRD
3 trios, str, B-Bc, D-Bsb; trio (C), ob d’amore, fl, bc, cited in Brook; trio, fl, va da gamba, hpd, B-Bc; trio, 2 ob, bn, db, D-DS
6 sonatas, vn, bc, I-TSmt
La ragazza mal custodita, ballo comico per il clavier, cited in MGG1 (A. Mondolfi)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Métamorphoses de Paris; Maurice Bourbon

RECICLASSICAT: LOTTI, Antonio (1667-1740)
AMAZON: LOTTI, A. - Missa pro defunctis

IMSLP: Antonio Lotti (1667-1740)

CPDL: Antonio Lotti (1667-1740)

SPOTIFY: LOTTI, A. - Missa pro defunctis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LOTTI, Antonio (c.1667-1740) - Missa in e (c.1718)

Obra de Nikolaos Gyzis (1842-1901), pintor grec (1)

- Recordatori d'Antonio Lotti -

En el dia de la commemoració del seu 273è aniversari de decés

.. Vacances, per pocs dies! ..

---

Parlem de Pintura...

Nikolaos Gyzis (1 de març de 1842 - 4 de gener de 1901) és considerat un dels pintors grecs més importants del segle XIX. La seva obra més famosa és Eros i el pintor, la primera pintura del seu moviment artístic. És considera el major representant de l'anomenada "Escola Munic", el major moviment artístic grec del segle XIX. Gyzis va néixer a l'illa de Tinos, amb una llarga història artística. La seva família es va establir a Atenes el 1850, on va començar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts d'Atenes. Els seus estudis el van formar en la seva educació intel·lectual i el van ajudar a desenvolupar la seva habilitat artística per la pintura. El 1865, va ser becat i va continuar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic, on s'hi va establir definitivament. Es va adaptar fàcilment al clima i ambient alemanys i va esdevenir un dels representants del moviment artístic grec de l'Escola Munic. Això s'expressa en les pintures Notícies de Victòria el 1871, en la qual s'aprecien detalls de guerra francoprussiana, i també en Apotheosis i Thriamvos tis Vavarias. A partir del 1886 va exercir com a professor a l'Acadèmia de Munic. A principis de la dècada del 1870 va tornar a Grècia per un període prolongat. En aquest temps, va produir una seqüència de pintures amb més temes grecs, com el Carnaval d'Atenes i el Arravoniasmata. Les seves obres es conserven i s'exhibeixen en museus i col·leccions privades. 

Font: En català: No disponible - En castellano: Nikolaos Gyzis (1842-1901) - In english: Nikolaos Gyzis (1842-1901) - Altres: Nikolaos Gyzis (1842-1901)

---

Parlem de Música...

Antonio Lotti (Venècia o Hannover, c. 1667 - Venècia, 5 de gener de 1740) va ser un compositor del barroc italià. Va néixer l'any 1666 o 1667. No se sap si va néixer a Venècia o a Hannover (on el seu pare, Matteo, era mestre de capella). Després d'estudiar amb Giovanni Legrenzi, Lotti va fer la seva carrera a la Basílica de Sant Marc de Venècia, primer com a cantant contralt, després com a ajudant del segon organista, després com a segon organista, a partir de l'any 1704 com a primer organista i finalment, a partir de l'any 1736, com a mestre de capella, càrrec que va ocupar fins a la seva mort l'any 1740. Va dedicar-se a la composició i també va ensenyar a l'Ospedale degli Incurabili. L'any 1717 va viatjar a Dresden, on va estrenar algunes de les seves òperes. Va tornar a Venècia l'any 1719 i hi va romandre la resta de la seva vida. Va compondre música de tots els gèneres; misses, cantates, oratoris, madrigals, una trentena d'òperes, així com gran quantitat de música instrumental. Les seves obres corals sacres són sovint a cappella. La seva música es considera un dels punts de connexió entre el Barroc i el preclassicisme. Va ser un professor notable, ja que entre els seus deixebles cal destacar a Domenico Alberti, Benedetto Marcello, Baldassare Galuppi, Giuseppe Saratelli, Christopher Schroeter i Jan Dismas Zelenka. Va estar casat amb la notable soprano Santa Stella.

Font: En català: Antonio Lotti (c.1667-1740) - En castellano: Antonio Lotti (c.1667-1740) - In english: Antonio Lotti (c.1667-1740) - Altres: Antonio Lotti (c.1667-1740)

---

Parlem amb veu pròpia...

Si bé avui és dissabte, em permetré la llibertat de parlar de missa. Tot té un per què ja que, si bé l'aniversari de decés d'Antonio Lotti és demà diumenge, m'avançaré en el temps i en parlaré avui ja que, per pocs dies, hauré d'estar absent per la qual cosa m'acomiadaré amb aquesta missa. El cert és que Lotti és un autor que no conec en detall. Tot i tenir algunes bones referències discogràfiques al seu nom i d'una música propera a la filosofia de Zelenka, el cert és que no l'hi he dedicat massa temps tot i que, cal dir-ho, amb la d'avui ja són tres les visites que aquest espai fa al seu univers artístic. Lotti, que al llarg de la seva vida va dedicar el seu art a la òpera, principalment, també va tenir temps d'escriure gran quantitat de música religiosa. Comprensible tenint en compte la seva condició de mestre de capella. I, curiosament i a diferència de molts dels seus contemporanis, sovint l'escrivia a capella. En l'edició d'avui hi podem trobar alguns exemples esplèndids com el Crucifixus a 8 veus. Tanmateix, la Missa en Mi menor segueix un esquema més tradicional en la seva concepció. Veus solistes, cor i orquestra. De dos moviments, Kyrie i Gloria, Lotti la va escriure durant la seva estada a Dresden en els anys 1717-1719. Tot i que hi trobarem a faltar el Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei, certament no és una missa breu. Ans el contrari, és una missa extensa, molt ben desenvolupada, amb fugues, contrapunts refinats i fidel als principis musicals de l'escola de Dresden i de Venècia. Tanmateix, existeixen algunes discrepàncies històriques a l'entorn d'aquesta missa ja que, de fet, aquesta obra apareix a la col·lecció de Zelenka amb el nom de Missa Vide Domine laborem meum. A més a més, el Kyrie en Mi menor està escrit a tres veus a diferència del Gloria en Re que està escrit a cinc veus. Això ens fa pensar que molt probablement Lotti va escriure els moviments per separat i va ser posteriorment que els va estructurar a l'entorn d'una missa que, pel que sembla, va interpretar per primera vegada el cor de noies de l'Ospedale degli Incurabili de Venècia. En qualsevol cas, és un treball majestuós, d'interpretació correcte per part del cor i orquestra d'Harvard i que ens donarà a conèixer un autor, en general, desconegut. Bona festivitat de Reis!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Harvard University Choir; Harvard Baroque Chamber Orchestra; Murray Forbes Somerville
RECICLASSICAT: LOTTI, Antonio (1667-1740)
PRESTOMUSIC: LOTTI, A.: Missa in E Minor / Benedicam Dominum / O vos omnes / Crucifixus a 8 / Trio Sonata in A Major

IMSLP: Antonio Lotti (1667-1740)

CPDL: Antonio Lotti (1667-1740)

SPOTIFY: Bible - Old Testament – Lotti, A.: Missa in E Minor / Benedicam Dominum / O Vos Omnes / Crucifixus A 8 / Trio Sonata in A Major

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LOTTI, Antonio (1667-1740) - Missa Sapientiae

---

Antonio Lotti (1667-1740) compositor italià nascut a Venècia. Viatgem a Itàlia per a retrobar-nos amb un bell amic nostre del qual ja n'hem tingut l'honor i el privilegi de parlar-ne fa uns bons mesos en relació, com en el cas que avui ens ocupa, a la seva producció litúrgica. Si en aquell dia en parlava fent referència a un Dixit Dominus, avui serà una bona i esplèndida missa la que ens acompanyarà. Segon organista i posteriorment mestre de capella de la Basílica de Sant Marc de Venècia, seria en aquesta ciutat on faria vida i professió durant la totalitat de la seva existència coincidint en el temps i en l'espai amb Vivaldi i amb tots aquells que, d'una forma o altra, si relacionaven. Avui en parlarem fent esment a l'ofici litúrgic del qual Lotti se n'ocuparia una bona part de la seva vida ja fos per obligació o per devoció. Si bé va compondre una bona mostra dels més variats gèneres, fou en l'eclesiàstic amb què destacaria. I no només a la Itàlia bulliciosa i amant del bon gust artístic i musical, sinó en paisatges i geografies llunyanes destacant l'enorme influència, derivada dels seus viatges a Dresden, que causaria en el gran mestre Bach o en actors de la galàxia barroca alemanya com Zelenka o el gran Händel. Tot i que la docència fou el seu camp, amb destacats alumnes del seu temps, el cert és que la composició de Lotti és molt expressiva, contrapuntística i elevada a una nova dimensió amb la irrupció del classicisme. L'exemple, la missa Sapientiae en Sol menor, escrita en data desconeguda i configurada a la manera luterana, és a dir, amb la presència de dos únics moviments. El kyrie inicial, solemne i coral, seguit d'un Christe eleison amb el tercet de solistes en diàleg constant i amb instrumentació de cordes, baix continuo i oboès. El gloria és introduït per l'orgue, les trompetes i un explosiu jubileu coral majestuós. Els diferents paisatges del gloria, ben desenvolupats, se'l disputen les veus solistes, els cors o la conjunció de tots ells, segons la necessitat i el motiu del text. Esperit i essència clarament "bachiana" tot i saber que fou Bach, i no a la inversa, qui aprendria d'un dels mestres italians més admirats i respectats. Homenatge en un diumenge de novembre sotmès, com marca l'estació de l'any en què ens trobem, a les inclemències meteorològiques. Un any, una tardor i un dia més en el rellotge implacable del temps i de l'espai que governen aquest incomprensible univers. Tota i la impotència que ens provoca el seu sense sentit, esperem que música com aquesta ens ajudi a no perdre la il·lusió sabent que aquesta, últimament, viu en la misèria en els mercats on la venen!

A la interpretació el cor, solistes i instruments de la Balthasar Neumann sota la direcció de Thomas Hengelbrock.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Antonio Lotti (Venècia o Hannover, c.1667 - Venècia, 5 de gener de 1740)
RECICLASSICAT: LOTTI, Antonio (1667-1740)

AMAZON: Lotti: Missa Sapientiae

IMSLP: Antonio Lotti (1667-1740)

CPDL: Antonio Lotti (1667-1740)

SPOTIFY: No disponible.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LOTTI, Antonio (1667-1740) - Dixit Dominus

Sant Jeroni en el seu estudi, obra de Vincenzo Catena, pintor italià del segle XVI

---

Antonio Lotti (1667-1740) va ser un compositor italià nascut a Venècia. Curiosament, és un d'aquells artistes que coneixem més per la seva labor docent i no tant musical. Mestre de reconeguts autors com Galuppi, B. Marcello o Zelenka, Lotti va viure i rebre els seus primers compassos de la mà de Giovanni Legrenzi i en un entorn prou favorable, el de la Basílica de Sant Marc, immortalitzada al llarg del temps per artistes de tota mena i condició. Els seus inicis, no obstant, van estar allunyats de la composició i interpretació instrumental ja que, tot i ser organista de professió, es va centrar en el cant, concretament com a contralt. Tot i això, ràpidament es va decantar per l'instrument, no sabem si per motius d'erosió de les seves cordes vocals. De fet, ocuparia ja, de forma permanent, el càrrec de primer organista de la Basílica de Sant Marc, càrrec interromput per un breu període de 3 anys a Dresden, ciutat cabdal de la música europea de principis del XVIII, amb artistes de la talla d'Heinichen o el mateix Zelenka. La seva música és extensa i es considera un dels múltiples i complexos enllaços entre el barroc i el classicisme emergent. Autor d'obres sacres principalment, també va escriure gran quantitat d'òperes i de música instrumental. Doncs bé, d'aquest autor italià de la Venècia més artística i sotmesa a una autèntica i explosiva edat d'or cultural, m'agradaria recuperar una de les seves esplèndides obres religioses les quals ens donaran a conèixer com Lotti va ser un referent per autors posteriors, talment com el fabulós Gloria que escoltàvem fa uns mesos d'un geni conegut amb el nom artístic de "Il Buranello". De Lotti, un salm litúrgic amb el nom llatí de Dixit Dominus el qual forma part de molts dels repertoris d'autors barrocs i clàssics.

Ens l'interpreta la Sächsisches Vocalensemble amb la Batzdorfer Hofkapelle i sota la direcció de Matthias Jung.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Antonio Lotti (Venècia o Hannover, c.1667 - Venècia, 5 de gener de 1740)

DISCOGS: Antonio Lotti – Lotti: Dixit Dominus / Laudate Pueri / Credidi / Laudate Dominum

IMSLP: Antonio Lotti (1667-1740)

CPDL: Antonio Lotti (1667-1740)

SPOTIFY: Antonio Lotti – Lotti: Dixit Dominus / Laudate Pueri / Credidi / Laudate Dominum

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!