Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bach W.F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bach W.F.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de novembre del 2023

BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784) - Sinfonia a 6 (c.1740)

Jan Josef Horemans II (1714-1792) - Romantic scene (1760)


Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784) - Sinfonia (d-moll) â 2 Travers:, 2 Violini, Viola et Basso (c.1740), Fk 65
Performers: Akademie für Alte Musik Bеrlin; Stephen Mаi (conductor)

---


German composer and organist. The eldest son of Johann Sebastian Bach, he received his earliest musical training from his father, later enrolling in the Thomasschule in Leipzig. In 1726 he was sent to Merseburg to study violin under Johann Gottlieb Graun, returning in 1729 to enroll in Leipzig University. There he studied mathematics, but in 1733 he was appointed organist at the Sophiakirche in Dresden. In 1746 he was appointed as organist at the Liebfraukirche in the Pietist city of Halle. Unfortunately, his relations with the town fathers and his cantor Georg Mittag were problematic, and he began to apply for other posts throughout Germany without success, although he was allowed in 1762 to style himself as Kapellmeister to the court of Hessen-Darmstadt even though he did not obtain the position. In 1764 he simply quit his position and began to support himself through private teaching, eventually leaving for Braunschweig in 1770 and subsequently for Berlin four years later. There, he continued to teach even though he was initially welcomed at the court of Anna Amalia, the sister of Frederick II of Prussia. His last years were spent in extreme poverty exacerbated by alcoholism. Although active as a composer, his reputation during his lifetime was primarily for his keyboard improvisation, no doubt due in part to the rigorous training provided by his father. His music, however, is often characterized by a mixture of older styles (also inherited from his father) and a sense of harmonic and formal experimentation that often created extreme contrast and jarring dissonances. Not surprisingly, some of his earlier compositions were so close in style to those of his father that they were misattributed. He was a good teacher; his students include his brother Carl Philipp Emanuel Bach, Johann Gottlieb Goldberg, and Johann Nikolaus Forkel, with whom he also collaborated on that author’s biography of Johann Sebastian Bach. His music, cataloged according to F (Falck) or BR numbers, consists of 32 cantatas (two secular); an opera, Lausus und Lydie; two Masses and several Mass movements; a German Te Deum; several other smaller sacred settings; 15 keyboard sonatas; 18 works for musical clockwork; around 40 polonaises; 10 keyboard fantasies; some 40 or so miscellaneous works for the keyboard; 11 fugues/canons; three sonatas for two keyboards (one titled “concerto”); eight symphonies; seven concertos (five for keyboard, and one each for flute and two harpsichords); a sextet; nine flute duets; three viola duets; and five trio sonatas. The famous portrait by Wilhelm Weitsch is now known to portray his cousin.

diumenge, 21 de novembre del 2021

BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784) - Gott fähret auf mit Jauchzen

Louis Jean Desprez (1743-1804) - Illumination de la croix


Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784) - Gott fähret auf mit Jauchzen (c.1754)
Performers: Dorothee Mields (soprano); Gerhild Romberger (alto); Georg Poplutz (tenor); Klaus Mertens (bass);
L'arpa festante; Bachchor Main

---


German composer and organist. The eldest son of Johann Sebastian Bach, he received his earliest musical training from his father, later enrolling in the Thomasschule in Leipzig. In 1726 he was sent to Merseburg to study violin under Johann Gottlieb Graun, returning in 1729 to enroll in Leipzig University. There he studied mathematics, but in 1733 he was appointed organist at the Sophiakirche in Dresden. In 1746 he was appointed as organist at the Liebfraukirche in the Pietist city of Halle. Unfortunately, his relations with the town fathers and his cantor Georg Mittag were problematic, and he began to apply for other posts throughout Germany without success, although he was allowed in 1762 to style himself as Kapellmeister to the court of Hessen-Darmstadt even though he did not obtain the position. In 1764 he simply quit his position and began to support himself through private teaching, eventually leaving for Braunschweig in 1770 and subsequently for Berlin four years later. There, he continued to teach even though he was initially welcomed at the court of Anna Amalia, the sister of Frederick II of Prussia. His last years were spent in extreme poverty exacerbated by alcoholism. Although active as a composer, his reputation during his lifetime was primarily for his keyboard improvisation, no doubt due in part to the rigorous training provided by his father. His music, however, is often characterized by a mixture of older styles (also inherited from his father) and a sense of harmonic and formal experimentation that often created extreme contrast and jarring dissonances. Not surprisingly, some of his earlier compositions were so close in style to those of his father that they were misattributed. He was a good teacher; his students include his brother Carl Philipp Emanuel Bach, Johann Gottlieb Goldberg, and Johann Nikolaus Forkel, with whom he also collaborated on that author’s biography of Johann Sebastian Bach. His music, cataloged according to F (Falck) or BR numbers, consists of 32 cantatas (two secular); an opera, Lausus und Lydie; two Masses and several Mass movements; a German Te Deum; several other smaller sacred settings; 15 keyboard sonatas; 18 works for musical clockwork; around 40 polonaises; 10 keyboard fantasies; some 40 or so miscellaneous works for the keyboard; 11 fugues/canons; three sonatas for two keyboards (one titled “concerto”); eight symphonies; seven concertos (five for keyboard, and one each for flute and two harpsichords); a sextet; nine flute duets; three viola duets; and five trio sonatas. The famous portrait by Wilhelm Weitsch is now known to portray his cousin.

dilluns, 1 de juliol del 2013

BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784) - Harpsichord Concerto in D

Johannes Lingelbach - Marketplace in an Italian town, with an itinerant toothpuller (c.1651)
Obra de Johannes Lingelbach (1622-1674), pintor holandès.

- En record del 229è aniversari del decés de Wilhelm Friedemann Bach -



Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784) compositor i organista alemany nascut a Weimar. Dedicar un espai íntegre a la família Bach no seria desorbitat tenint en compte que el seu cognom és el musicalment més prolífic de la història. Alhora, si analitzem fredament la genealogia de la família observarem, amb delit, que molts dels seus representants van ser eminències en el seu art. Tant és així, que de la quantitat de fills del gran mestre Johann Sebastian Bach, n'hi ha tres que han brillat, i que ho seguiran fent, pels segles dels segles. Un d'ells, el d'avui, va ser probablement el més creatiu i el menys formal de tots. Els dos restants, Carl Philipp Emanuel i Johann Christian van recorre camins més barrocs o clàssics segons el cas. En el cas de Wilhelm, haurem de visualitzar-lo primer com a intèrpret i després com a compositor ja que la seva inventiva estava lligada, fins a l'extrem, a la seva impecable qualitat tècnica que sovint aprofitava per a crear improvisacions magistrals. El seu nom, íntimament relacionat amb el del seu pare, tant pel que fa a la formació com pel que fa a la interdependència existencial familiar, el va convertir en un dels fills predilectes del gran Bach. Per tant, és comprensible entendre que la seva vida estigués relacionada amb els moviments del seu pare, ja fos a Leipzig, Dresde o Berlin. No obstant, tot i el desconeixement que en tenim al nostre temps, a diferència dels seus altres dos germans més independents, mediàtics i sensiblement més productius, el seu nom roman més apaivagat per la potent ombra paterna. No obstant això, el seu virtuosisme amb el teclat, fos amb l'orgue o el clavecí, l'hi van atorgar una fama que gradualment es va fer mes extensiva i efectiva en els cercles privats, aristocràtics i eclesiàstics del segle XVIII. Organista oficial a Dresden, el seu nom sovint era l'escollit per a diversos espectacles populars i públics en què actuava com a clavecinista. 

El fruit d'aquestes aparicions públiques són alguns dels seus hilarants concerts de clavecí. I en aquest cas, la hilaritat fa referència al perfil poc ortodox del seu format, de cromatismes i de frasejos "impossibles". Un visionari que possiblement el va apartar de la oficialitat il·lustrada pel seu discurs més extravagant que metòdic, sistemàtic i neoclàssic. Per tant, avui explorarem l'essència més pura i genuïna d'un Wilhelm fascinant. Abstret de la moda que marcava tendències i obria les portes als grans contractes, tant en corts com en esglésies i catedrals, el seu art era poc convencional i més proper ideològicament a l'entreteniment que a l'acadèmia. La seva proximitat paterna potser va facilitat aquesta desconnexió dels dogmes estrictes per a dibuixar les seves pròpies aquarel·les musicals. Una d'elles, en nom del seu Concert de clavecí en Re major per a cordes i baix continuo és un exemple de la seva creativitat. Girs harmònics sobtats, expressionisme extrem i una aproximació a la filosofia romàntica molts anys abans de la seva aparició. Ara bé, el seu referent principal, tot i el perfil propi, va ser especialment l'art del seu pare. Ho podrem visualitzar en les dues partitures però més marcadament en el Trio en Si major. Ambdues, conjugades, ens invitaran a gaudir d'aquest assolellat i estiuenc dilluns. Excusa, en qualsevol cas, per a celebrar un recordatori especial, el del seu decés 229 anys després. Per si de cas, i a partir d'aquest instant, modificaré els estatus d'aquest espai d'art i música i procuraré cenyir-me, retòricament, en la major de les neutralitats ideològiques possibles, tot i la impossibilitat real d'una equidistància imparcial perfecte, per tal de no despertar la suspicàcia del Gran Germà, aquell ull de Mórdor que tot ho veu i que està convertint la virtualitat en una finestra per a la vigilància i el voyeurisme constant en nom d'una aparent i discutible "seguretat" perpètua. Tot i l'embolica que fa fort, la música no necessita espionatge perquè el seu llenguatge és clar, sincer i transparent. Celebrem-ho abans no ens tanquin la paradeta!

A la interpretació el clavecí de Sebastian Wienand, els violins de Martina Graulich i d'Anne Katharina Schreiber, la viola de Werner Saller, el violoncel d'Ute Petersilge i el violó de Frank Coppieters.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

dilluns, 2 de juliol del 2012

BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784) - Adagio & fuge d-moll Fk 65

Rembrandt - A Man in Armor
Obra de Rembrandt, pintor holandès del segle XVII





Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784) compositor i organista alemany nascut a Weimar. Fa uns bons mesos recuperava un dels tants i tants compositors de cognom Bach (en podem comptar més de 10 tranquil·lament). Un d'aquests, era Wilhelm, el fill preferit del gran mestre. En aquella data d'octubre parlava d'ell en relació amb un concert de clavicèmbal en Fa menor. Mestre en l'art del teclat, va néixer en un dels millors ambients musicals de la història, el de la família Bach. I com no podia ser d'altra manera, la formació musical aniria a càrrec del seu pare conscient de l'enorme talent del seu segon fill. Potser per això, una de les anècdotes relacionades amb Wilhelm ens parla que, amb només 13 anys, havia de substituir sovint al seu pare, absent per causes diverses, com a mestre del cor de l'Escola de Sant Tomàs de Leipzig ciutat on viuria gran part de la seva vida. Si més no sorprenent, fos com fos, Wilhelm al seu temps tot i compondre una gran quantitat de música va sentir l'afecte del públic i de la acadèmia en relació a les seves més que notables dots en la interpretació amb l'orgue o el clavecí indistintament. En aquest sentit, el seu pare el va promocionar pel càrrec d'organista de la església de Santa Sofia de Dresden càrrec, aquest, que assoliria amb relativa facilitat. Al seu haver hi trobem més de dues centenes de partitures principalment per orgue i clavicèmbal tot i que també hi trobarem bones mostres de cantates religioses, misses, motets i salms, així com concerts i música de cambra. En aquest sentit, avui m'agradaria recuperar tres registres diferenciats de la seva dilatada obra i experiència no tan sols en la interpretació sinó també en la composició. D'entrada, una sonata de clavecí en La major on el contrast entre els moviments i l'elegància resultant del conjunt és inqüestionable. Seguidament, un adagio i fuga en Re menor que ens farà recordar, momentàniament, l'estil i mètode del seu mestre i pare Johann Sebastian. Finalment, la simfonia en Re major Fk-64 escrita en el període de maduresa de l'autor i sobre l'any 1750. D'estil i formes preclàssiques és fidel al nou estil emergent i precursor del classicisme vienès i alemany de la segona meitat del segle XVIII. Tot plegat en aquest dilluns de juliol que malauradament es desperta amb la trista notícia de la mort del geògraf i meteoròleg Toni Nadal. Gran amant del paisatge, de la naturalesa en tota la seva dimensió i de tot allò relacionat amb el territori i la seva cultura, és una d'aquelles pèrdues que a un el deixa profundament desconsolat. Petit homenatge però sincer vers una bellíssima persona que va saber transmetre el seu amor per la geografia del nostre estimat país d'una forma amena i transparent... descansa en pau.

La sonata interpretada per Charlotte Mattax al clavecí.

La simfonia i l'adagio interpretats magníficament per l'Akademie für Alte Musik Berlin sota la direcció de Stephan Mai.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Wilhelm Friedemann Bach (22 November 1710 – 1 July 1784)
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 8 d’octubre del 2011

BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784) - Concerto f-moll (c.1767)

Unknown - Wilhelm Friedemann Bach
Unknown - Wilhelm Friedemann Bach (1)





Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784) compositor i fill de J.S. Bach, va néixer a Weimar, Alemanya. Tot i ser compositor, a la seva època gaudia de molta fama pel seu art en la interpretació i improvisació amb el teclat, ja fos orgue o clavicèmbal. Tot i això, la seva vida és un compendi d'alts i baixos fins que morí en la misèria. De fet, tot i ser un gran virtuós intèrpret, no va ocupar cap càrrec d'importància, ni en la cort de cap imperi ni com a mestre de capella de cap ciutat. Només va poder ocupar, al llarg de tres anys, el càrrec de director musical a l'església de Nostra Senyora de Halle càrrec que abandonà més tard per desavinences amb les autoritats eclesiàstiques. Com bé sabem, el gran mestre Bach va tenir vint fills (ben dotat musicalment però també biològicament val a dir), molts d'ells compositors que avui dia coneixem. D'ells, el menys conegut és, potser, W.F. Bach. D'aquest compositor del qual se'n destaquen les seves sonates per orgue, diverses cantates sacres de gran bellesa i altres obres instrumentals, entre elles diversos concerts per a clavicèmbal, dels quals en recuperaré un. Tot i viure en una època de transició en els estils musicals, amb una escola de Manheim gaudint de fama arreu d'Europa amb els nous cànons clàssics emergents, aquest concert, tot i ser escrit l'any 1767, té un aire preclàssic, on l'instrument solista té un pes ponderant respecte de la orquestració. Efectiu en la interpretació, és un bon exemple de la música del fill compositor i potser més desconegut del gran mestre J.S. Bach, ara bé, exceptuant l'encara més desconegut Johann Christoph Friedrich Bach, del qual un dia en parlarem.

Com hem dit és un concert de clavicèmbal com a instrument solista principal. Es divideix en tres moviments característics:

1. Allegro di molto - 6:33
2. Andante - 8:24
3. Prestissimo - 3:25

Ens l'interpreta la Harmonices Mundi amb Claudio Astronio al clavicèmbal i té una durada total de 18:22 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Wilhelm Friedemann Bach (22 November 1710 – 1 July 1784)
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: WF Bach - Harpsichord Concertos



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!