Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Jerusalem I.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Jerusalem I.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de juny del 2022

DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Cantata 'Al Combate' (1760)

Johann Baptist Homann (1663-1724) - Regni Mexicani Novae Hispaniae Ludoviciana, N. Angliae. (1720)


Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - Cantata 'Al Combate' (1760)
Performers: Elda Peralta (mezzo-soprano); Eleanor Ranney-Mendoza (soprano); Sandro Naglia (tenor); Alexander Edgemon (counter-tenor); Vince Wallace (bass); Choir and Orchestra Chicago Arts; Javier José Mendoza (conductor)

---


Mexican composer and violinist of Italian birth. His father, Matteo Martino Gerusalemme, was a violinist at the Jesuit church in Lecce. In 1742, while active as a theatre musician in Cádiz, Ignazio was persuaded to leave for Mexico City by Josef Cárdenas, the administrator of the Real Hospital de Naturales. Jerusalem and his companions, who included singers, dancers and instrumentalists, began arriving at Mexico City at the end of 1743. Jerusalem became director of the Coliseo, where he established a reputation as a gifted composer. In June 1746 he entered the service of Mexico City Cathedral, composing villancicos and teaching at the Colegio de Infantes. Jerusalem found himself at loggerheads with Domingo Dutra, an indifferent musician who had been the cathedral’s interim maestro de capilla since 1739, when Zumaya left. Dutra had proved inept as both composer and choir director, and in 1749 the chapter moved to force him into retirement. In April 1750 Jerusalem applied for the post and after a rigorous examination was appointed maestro de capilla on 3 November 1750. The capilla flourished under his guidance. According to Juan de Viera, writing in 1777, Jerusalem directed the orchestra and choir in musical performances nearly every day, and ‘the Music Chapel [was] the most select, skilful and knowledgeable of the chapels in America’. Viera overheard a group of Europeans saying that ‘such magnificence is not to be found in Toledo or Seville’, and that ‘they seemed to be more like a choir of angels than of humans’. Soon after Jerusalem’s appointment as maestro de capilla his health failed, and he also had to confront a threat to his economic security in the early 1750s, when he complained that musicians from other parishes and churches were usurping fees that previously he had received for funerals, processions and other special occasions.

Jerusalem’s Matins service for Maundy Thursday 1753 scored a success that was still remembered decades later, but during the next couple of years he faced three major crises. The first was at the Coliseo. As he ascended in the cathedral hierarchy Jerusalem shed his obligations to the Coliseo, until he finally resigned altogether. Simultaneously he was brought before the cathedral chapter on yet another charge. His wife Antonia had gone to live with her brother and was asking that the chapter pay him some of her husband’s wages. Jerusalem defended himself, saying that much of the debt owed to the Coliseo had been incurred by his wife; he pleaded with the chapter not to withhold his wages and entreated them to help with professional expenses, observing that he personally had been paying the poet and copyist for his major compositions. The third scandal of this period concerned Tollis de la Roca’s appointment at the cathedral, to which Jerusalem strongly objected. Jerusalem went to great lengths to ensure the establishment of Tollis’s second-class status in the cathedral hierarchy. In spite of a life marked by turmoil and questionable decisions, Jerusalem made a series of clear-headed musical reforms that influenced Mexican music for the rest of the century. He advocated the sole use of modern notation and the abandonment of white notation still employed in New World cathedrals. He insisted on a measure of literary reform, expressing particular displeasure in 1753 with the obtuse poetry of Francisco de Selma, who had been supplying texts in the New World for 33 years after leaving his native Segovia. The last ten years of Jerusalem’s life were extremely productive and tranquil. On his death the cathedral chapter acknowledged Jerusalem’s faithful service and compiled an inventory of the music he had composed. His works continued to be used in Mexico City for many years.

divendres, 3 de juny del 2016

DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Al Combate (c.1760)

Luis Paret y Alcázar - Carlos III comiendo ante su corte (c.1775)
Obra de Luis Paret y Alcázar (1746-1799), pintor espanyol (1)


- Recordatori d'Ignacio de Jerusalem -
En el dia de la celebració del seu 309è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Luis Paret y Alcázar (Madrid, 11 de febrer de 1746 - Madrid, 14 de febrer de 1799) va ser un pintor espanyol. Va cursar estudis des dels 10 anys a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar a Roma entre els anys 1763 i 1766 gràcies a una beca de Lluís Antoni d'Espanya, germà menor del rei Carles III d'Espanya. A la seva tornada a Espanya, es va incorporar al taller de Charles de la Traverse a Madrid. El 1775, no obstant i fruit de certes desavinences, va viatjar obligat a Puerto Rico on va deixar empremta en altres pintors, entre ells, José Campeche. El 1778 va tornar a Espanya si bé es va mantenir allunyat de la cor madrilenya i es va instal·lar a Bilbao. El 1788 va rebre autorització per tornar a la cort a Madrid on va ingressar novament a la Reial Acadèmia de Belles Arts, curiosament al mateix temps que Francisco Goya. En general, el seu estil va ser més barroc que neoclàssic i la seva temàtica va ser variada, des de paisatges, escenes de gènere i natures mortes fins a retrats. Va morir a Madrid el febrer de 1799.




Parlem de Música...

Ignacio de Jerusalem y Stella (Lecce, 3 de juny de 1707 - Ciudad de México, 15 de desembre de 1769) va ser un violinista i compositor italià. Va iniciar la seva activitat musical a Itàlia com a violinista, també va ser músic del Coliseu de Cadis i a Nova Espanya va arribar a ser mestre de capella de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Els seus contemporanis el coneixien com el "miracle musical" perquè el seu talent i capacitats musicals rivalitzaven amb el mateix mestre de capella de Madrid. El 1732 va abandonar Itàlia i es va instal·lar a Cadis on va treballar en el Coliseu d'aquella ciutat. El 1742 José Cárdenas, del Reial Tribunal de Comptes, el va contractar a Espanya juntament amb altres músics i cantants destinats a complir els seus serveis a Mèxic. Va arribar a la capital de Nova Espanya el 1742 per a treballar com a violinista i director musical del Coliseu de Mèxic. A partir del 1746 va compondre obres per a la Catedral de Mèxic i el 1749 va ser ascendit a mestre de capella interí. L'any següent va rebre el nomenament de mestre titular, càrrec que va exercir la resta de la seva vida. Com a mestre de capella, Ignacio de Jerusalem va ser precedit per Domingo Dutra i Andrade (1741-1750) i succeït per Mateo Tollis della Rocca (1769-1780). Allà va compondre el corpus de la seva obra, format per centenars de composicions de caràcter religiós principalment. Va ser extraordinàriament popular al seu temps a tot centre Amèrica. Va morir a Ciudad de México el desembre de 1769.

OBRA:

all for voices and orchestra; all manuscripts in Mexico City Cathedral unless otherwise stated
latin sacred

Vocal religiosa:

7 masses:
in D, 4vv, 1763;
in D, 8vv, US-SBm, ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1993);
in F, 4vv, 1768, Mexico City Cathedral and US-SBm;
in F, 8vv, Ky and Gl ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1996);
in G, 4vv, 1767;
in G, 8vv, Mexico City Cathedral and US-SBm; 8vv

2 requiem:
in a, 8vv, 1760;
in E

Vespers pss:
Beatus vir (F), 2vv;
Beatus vir (C), 8vv;
Confitebor tibi Domine (g);
Credidi (F), 8vv;
Dilexi quoniam exaudit Dominus (G);
Dixit Dominus (B ), 2vv;
Dixit Dominus (B ), 8vv;
Dixit Dominus (D), 8vv;
Dixit Dominus (d), 8vv;
Dixit Dominus (F), 2vv;
Dixit Dominus (F);
Dixit Dominus (G), 4vv;
Dixit Dominus (G), 8vv;
Laetatus sum (a), 8vv;
Laetatus sum (B ), 8vv, ?1758;
Laetatus sum (E );
Laetatus sum, 4vv, 1764;
Lauda Jerusalem (F), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 1v;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (d), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (F);
Laudate Dominum omnes gentes (G), 4vv;
Levavi oculos meos (G);
Memorabilia, 4vv, 1764

Vespers hymns and canticles:
Ave maris stella (F), 8vv;
Ave maris stella (d), 8vv;
Decora lux (G), 5vv;
Defensor alme (D), 8vv;
Exultet orbis (D), 2vv;
Jesu corona (D);
Mag (a), 8vv;
Mag (B ), 2vv;
Mag (C), 2vv;
Mag (E );
Mag (F), 8vv (3 settings);
Pange lingua (g), 8vv;
Placare Christe (F), 8vv;
Te Joseph (G), 8vv;
Ut queant laxis (G);
Veni creator spiritus (G), 8vv

Motets, ants etc.:
Ascendit Christus (D), 8vv;
Ascendit Christus (E), 1v;
Egregiae martyr Philipe;
Non fecit tatiter, 8vv;
Non turbetur cor vesinum;
O voz omnes, 8vv;
Pauperum primo genita, 4vv;
Psalmo de nona primera miravilia, 8vv;
Qui vult venire post me, 4vv (= Plantas frondosas de aqueste jardín, see ‘Villancicos’);
Regem cui omnia vivunt, 4vv;
Salve regina (C), 1v;
Salve regina (D), 8vv;
Stabat mater, 8vv;
Sub tuum praesidium, 8vv;
Tota pulcra es, 8vv;
Veni Sancte Spiritus, 8vv;
Veni sponsa Christi, 8vv;
Victimae paschali, 8vv

11 Matins cycles of responsories, invitatories and hymns, 1–8vv: for Christmas;
Assumption; St Peter;
Our Lady of the Conception;
feast day of St Joseph;
patronage of St Joseph;
Our Lady of the Pillar;
Our Lady of Guadalupe (2 cycles, 1 ed. C.H. Russell, Los Osos, CA, 1997);
St Ildefonso and the Pontifical Confessors;
St Philip Neri and the Common Confessors

Other works:
Office of the Dead;
2 Te Deum;
5 Lamentations;
6 Miserere

Villancicos:
A de la dulce métrica armonía, 4vv;
A de los cielos, 8vv;
Admirado el orbe, 8vv;
A gozar el sumo bien, 4vv;
Aguila caudalosa, 4vv;
A la esposa es de Dios, 4vv;
A la milagrosa escuela, 4vv, 1765;
Al arma contra Luzes, 1v;
A la tierra venid, 4vv;
Al cielo subiendo, 1v;
Alerta las vozes, 4vv;
Al mirar los rayos, 4vv;
Al penetran la hermosura, 8vv;
Al que en solio de rayos, 4vv;
Amante peregrino, 3vv;
Animase, alientese, 8vv;
Aplaudan alegres, 4vv;
Arca perfectísima, 1v;
Arcano sagrado, 4vv;
Armoniosos metros, 4vv;
A tan gran afector, 2vv;
A tan regia vista, 4vv;
A tu feliz natalicio, 1v;
A velas llamas, 8vv;
Ay mi bien, 8vv;
Bendito sea el Señor, 4vv;
Celestes armonias terrestres consonancias alarma, 8vv;
Cielo, que alto mirais, 2vv, E-CU;
Clarines sonad;
Con añores ecos nuestro pecho amante celebra, 8vv, 1766;
Con canoros secos
De amor el incendio, 1v;
De aquel muro en las esfera, 2vv;
Del diciembre rizado, 1v;
De noche ha nacido, 4vv;
De su fé las glorias, 2vv;
Devoto el coro con alegría llama a María, 4vv;
Dolencia padre, 2vv;
Dulce incendio, 2vv;
El aire, la tierra, 1v;
El amor y el afecto, 8vv;
El celeste gozo, 4vv;
El clarín de la fama, 8vv;
Ella feliz Bagel, 2vv;
El tesoro sagrado, 4vv;
El viento ayrado, 1v;
En este triste valle, 4vv;
En tiempo, sin tiempo, 4vv;
En una ligera nave, 4vv;
Esta noche las zágalas, 8vv;
Este alto sacramento, 1v;
Gloria lo ofrece, 8vv;
Gorgeos trinando, 2vv;
La angélica turba, 8vv;
La esfera triumphante rompa la luz, 4vv;
La gloria más bella, 2vv;
La tierra se alegra, 4vv;
Libre de la pena, 2vv;
Los rayos ardientes, 4vv;
Manda Dios que observen, 4vv
Octavo kalendas, 1v;
Ola, ola, pastorcillos, 8vv;
O Niño si tiritas, 2vv;
O sacra luziente antorcha;
País de Noél, 5vv;
Pedro amado, 2vv;
Plantas frondosas de aqueste jardín, 4vv (= Qui vult venire post me, see ‘Latin sacred’);
Propitia estrella, 1v;
Protegido de una estrella, 4vv;
Pues el Asturiano alegre, 4vv;
Que admiráis mortales, 4vv;
Que rayos (= Si aleve fortuna), 1v;
Que tempestad amenaza, 8vv;
Remedio lucido, 4vv;
Rendido qual mariposa, 8vv;
Rompa la esfera, 8vv;
Si admito tu fineza, 2vv;
Si aleve fortuna (= Que rayos);
Si el alma de Dios embelleza, 4vv;
Sus glorias cantando, 4vv;
Todos pueden alegar, 1v;
Toquen al arma, 4vv;
Varones ilustres, 1v;
Vierte blandamente, 1v;
Virgen pura, arca sagrada, 2vv;
Virgen pura, arca sagrada, 4vv;
Y vive amor en mí, 1v

Other spanish sacred:
Loas:
A el eco de la fama dispertando, 4vv;
Con respectuosos esmeros, 4vv;
En hora dichosa la laguna admire coronada, 4vv;
Si es gloria del orbe, 4vv

Pastorelas:
A que esperáis cherubas;
Para donde caminas, 5vv, Morelia, Conservatorio de las Rosas;
Pastorela, 8vv

Font: En català: No disponible En castellano: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) In english: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - Altres: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Perhaps the most exciting contribution of this recording is the modern-day release of Jerusalem’s ode, Al Combate. It is one of only a handful of substantial secular works written in New Spain during the eighteenth century, and almost certainly the most extensive to survive. Al Combate celebrates the University of Mexico’s allegiance to the newly crowned King Charles III of Spain (1716-1788), the Bourbon monarch who reigned from 1759 until his death, having served prior as the Spanish Viceroy of Naples. Although not a music lover, Charles III promoted science, medicine, university education and economic development in a time of decreasing inluence of the church, and thus he exempliies the reform minded Enlightenment monarch. Al Combate takes the form of a cantata, namely a succession of self-contained movements that includes choruses, recitatives, and arias. Scored for solo singers, strings, trumpets, horns, timpani and choir, the work opens with a substantial Italian overture congruent in structure to the Symphony in G major. In fact, some of the igures in the second movement are reminiscent of that symphony. Thereafter, Jerusalem frames two pairs of recitatives and arias – one for bass solo and the other for alto solo – between two celebratory choruses. Several years after composing this occasional work, Jerusalem rewrote the two arias as Latin responsories for the Virgin of Guadalupe. One of these contrafacta, the responsory Quae est ista, has been recorded by Chanticleer on the disc Matins for the Virgin of Guadalupe, 1764. It corresponds musically to the aria “Propicia estrella” in Al combate. The text of Al combate shows the erudition of New Spanish literature in this period. 

The complex poem, written in a literary style nearly a century out of date in 1760, uses classical mythology to show the academic elite of the University of Mexico – allegorized as the “Mexican Minerva” of the inal chorus – swearing allegiance to Charles III by composing a poem in the style of, and with literary references to, works by Sor Juana Ines de la Cruz (1651-1695). Sor Juana, known as the “tenth muse,” was the single most important colonial Latin American literary igure. The text also picks up on Charles’s genealogy as his father, King Philip V of Spain (who listened to Farinelli sing Italian opera arias nightly) was born in France, and his mother, Elisabeth Farnese, was Italian. The pure galant style of the music contrasts sharply with the text, which is deliberately archaic. The underlying message conveys that the university is up to date, yet proud of its tradition of literary erudition. It seems that these poems had been presented publicly at a poetry competition, the “amorosa contienda” (“loving competition”), as part of a larger series of festivities in honor of Charles III in 1760. The “combat” of the title is more akin to the competitiveness of a poetry “slam” today than to armed combat. The irony of cheering a peaceful monarchical succession using language indicative of war is just the tip of the iceberg of the work’s poetic richness. The text was printed independently of the music in a Mexico City publication that commemorated the occasion. Listeners might be interested in viewing the original manuscript of Al combate on the website of the Seminario de Música en la Nueva España y el México Independiente (www.musicat.unam.mx), an international group based in Mexico City that is actively cataloging, studying, and publishing scholarship about New Spanish repertoire such as Al combate. Images of every page of Jerusalem’s manuscript are accessible there under call number A0096.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

dimecres, 2 de setembre del 2015

DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Vocal Music

Noël Hallé - Saint François de Sales donnant à sainte Jeanne de Chantal la règle de l'ordre de la Visitation
Obra de Noël Hallé (1711-1781), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Noël Hallé (París, 2 de setembre de 1711 - París, 5 de juny de 1781) va ser un pintor, dibuixant i gravador francès. Va néixer en una família d'artistes i es va formar inicialment amb el seu pare, el pintor Claude-Guy Hallé. Va ser membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura francesa. Entre els seus mèrits destaquen el Premi de Roma que va guanyar el 1736 i les seves obres La mort de Sèneca, Cornelia Africana, Mare de Gracchi i La Justícia de Trajà. Es va fer famós, involuntàriament, per les àcides crítiques del filòsof Diderot en motiu d'una exposició al Saló de París. Va morir precisament a la capital francesa el juny de 1781.

Font: En català: Noël Hallé (1711-1781) En castellano: No disponible In english: Noël Hallé (1711-1781) - Altres: Noël Hallé (1711-1781)



Parlem de Música...

Ignacio de Jerusalem y Stella (Lecce, 3 de juny de 1707 - Ciudad de México, 15 de desembre de 1769) va ser un violinista i compositor italià. Va iniciar la seva activitat musical a Itàlia com a violinista, també va ser músic del Coliseu de Cadis i a Nova Espanya va arribar a ser mestre de capella de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Els seus contemporanis el coneixien com el "miracle musical" perquè el seu talent i capacitats musicals rivalitzaven amb el mateix mestre de capella de Madrid. El 1732 va abandonar Itàlia i es va instal·lar a Cadis on va treballar en el Coliseu d'aquella ciutat. El 1742 José Cárdenas, del Reial Tribunal de Comptes, el va contractar a Espanya juntament amb altres músics i cantants destinats a complir els seus serveis a Mèxic. Va arribar a la capital de Nova Espanya el 1742 per a treballar com a violinista i director musical del Coliseu de Mèxic. A partir del 1746 va compondre obres per a la Catedral de Mèxic i el 1749 va ser ascendit a mestre de capella interí. L'any següent va rebre el nomenament de mestre titular, càrrec que va exercir la resta de la seva vida. Com a mestre de capella, Ignacio de Jerusalem va ser precedit per Domingo Dutra i Andrade (1741-1750) i succeït per Mateo Tollis della Rocca (1769-1780). Allà va compondre el corpus de la seva obra, format per centenars de composicions de caràcter religiós principalment. Va ser extraordinàriament popular al seu temps a tot centre Amèrica. Va morir a Ciudad de México el desembre de 1769.

OBRA:

all for voices and orchestra; all manuscripts in Mexico City Cathedral unless otherwise stated
latin sacred

Vocal religiosa:

7 masses:
in D, 4vv, 1763;
in D, 8vv, US-SBm, ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1993);
in F, 4vv, 1768, Mexico City Cathedral and US-SBm;
in F, 8vv, Ky and Gl ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1996);
in G, 4vv, 1767;
in G, 8vv, Mexico City Cathedral and US-SBm; 8vv

2 requiem:
in a, 8vv, 1760;
in E

Vespers pss:
Beatus vir (F), 2vv;
Beatus vir (C), 8vv;
Confitebor tibi Domine (g);
Credidi (F), 8vv;
Dilexi quoniam exaudit Dominus (G);
Dixit Dominus (B ), 2vv;
Dixit Dominus (B ), 8vv;
Dixit Dominus (D), 8vv;
Dixit Dominus (d), 8vv;
Dixit Dominus (F), 2vv;
Dixit Dominus (F);
Dixit Dominus (G), 4vv;
Dixit Dominus (G), 8vv;
Laetatus sum (a), 8vv;
Laetatus sum (B ), 8vv, ?1758;
Laetatus sum (E );
Laetatus sum, 4vv, 1764;
Lauda Jerusalem (F), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 1v;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (d), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (F);
Laudate Dominum omnes gentes (G), 4vv;
Levavi oculos meos (G);
Memorabilia, 4vv, 1764

Vespers hymns and canticles:
Ave maris stella (F), 8vv;
Ave maris stella (d), 8vv;
Decora lux (G), 5vv;
Defensor alme (D), 8vv;
Exultet orbis (D), 2vv;
Jesu corona (D);
Mag (a), 8vv;
Mag (B ), 2vv;
Mag (C), 2vv;
Mag (E );
Mag (F), 8vv (3 settings);
Pange lingua (g), 8vv;
Placare Christe (F), 8vv;
Te Joseph (G), 8vv;
Ut queant laxis (G);
Veni creator spiritus (G), 8vv

Motets, ants etc.:
Ascendit Christus (D), 8vv;
Ascendit Christus (E), 1v;
Egregiae martyr Philipe;
Non fecit tatiter, 8vv;
Non turbetur cor vesinum;
O voz omnes, 8vv;
Pauperum primo genita, 4vv;
Psalmo de nona primera miravilia, 8vv;
Qui vult venire post me, 4vv (= Plantas frondosas de aqueste jardín, see ‘Villancicos’);
Regem cui omnia vivunt, 4vv;
Salve regina (C), 1v;
Salve regina (D), 8vv;
Stabat mater, 8vv;
Sub tuum praesidium, 8vv;
Tota pulcra es, 8vv;
Veni Sancte Spiritus, 8vv;
Veni sponsa Christi, 8vv;
Victimae paschali, 8vv

11 Matins cycles of responsories, invitatories and hymns, 1–8vv: for Christmas;
Assumption; St Peter;
Our Lady of the Conception;
feast day of St Joseph;
patronage of St Joseph;
Our Lady of the Pillar;
Our Lady of Guadalupe (2 cycles, 1 ed. C.H. Russell, Los Osos, CA, 1997);
St Ildefonso and the Pontifical Confessors;
St Philip Neri and the Common Confessors

Other works:
Office of the Dead;
2 Te Deum;
5 Lamentations;
6 Miserere

Villancicos:
A de la dulce métrica armonía, 4vv;
A de los cielos, 8vv;
Admirado el orbe, 8vv;
A gozar el sumo bien, 4vv;
Aguila caudalosa, 4vv;
A la esposa es de Dios, 4vv;
A la milagrosa escuela, 4vv, 1765;
Al arma contra Luzes, 1v;
A la tierra venid, 4vv;
Al cielo subiendo, 1v;
Alerta las vozes, 4vv;
Al mirar los rayos, 4vv;
Al penetran la hermosura, 8vv;
Al que en solio de rayos, 4vv;
Amante peregrino, 3vv;
Animase, alientese, 8vv;
Aplaudan alegres, 4vv;
Arca perfectísima, 1v;
Arcano sagrado, 4vv;
Armoniosos metros, 4vv;
A tan gran afector, 2vv;
A tan regia vista, 4vv;
A tu feliz natalicio, 1v;
A velas llamas, 8vv;
Ay mi bien, 8vv;
Bendito sea el Señor, 4vv;
Celestes armonias terrestres consonancias alarma, 8vv;
Cielo, que alto mirais, 2vv, E-CU;
Clarines sonad;
Con añores ecos nuestro pecho amante celebra, 8vv, 1766;
Con canoros secos
De amor el incendio, 1v;
De aquel muro en las esfera, 2vv;
Del diciembre rizado, 1v;
De noche ha nacido, 4vv;
De su fé las glorias, 2vv;
Devoto el coro con alegría llama a María, 4vv;
Dolencia padre, 2vv;
Dulce incendio, 2vv;
El aire, la tierra, 1v;
El amor y el afecto, 8vv;
El celeste gozo, 4vv;
El clarín de la fama, 8vv;
Ella feliz Bagel, 2vv;
El tesoro sagrado, 4vv;
El viento ayrado, 1v;
En este triste valle, 4vv;
En tiempo, sin tiempo, 4vv;
En una ligera nave, 4vv;
Esta noche las zágalas, 8vv;
Este alto sacramento, 1v;
Gloria lo ofrece, 8vv;
Gorgeos trinando, 2vv;
La angélica turba, 8vv;
La esfera triumphante rompa la luz, 4vv;
La gloria más bella, 2vv;
La tierra se alegra, 4vv;
Libre de la pena, 2vv;
Los rayos ardientes, 4vv;
Manda Dios que observen, 4vv
Octavo kalendas, 1v;
Ola, ola, pastorcillos, 8vv;
O Niño si tiritas, 2vv;
O sacra luziente antorcha;
País de Noél, 5vv;
Pedro amado, 2vv;
Plantas frondosas de aqueste jardín, 4vv (= Qui vult venire post me, see ‘Latin sacred’);
Propitia estrella, 1v;
Protegido de una estrella, 4vv;
Pues el Asturiano alegre, 4vv;
Que admiráis mortales, 4vv;
Que rayos (= Si aleve fortuna), 1v;
Que tempestad amenaza, 8vv;
Remedio lucido, 4vv;
Rendido qual mariposa, 8vv;
Rompa la esfera, 8vv;
Si admito tu fineza, 2vv;
Si aleve fortuna (= Que rayos);
Si el alma de Dios embelleza, 4vv;
Sus glorias cantando, 4vv;
Todos pueden alegar, 1v;
Toquen al arma, 4vv;
Varones ilustres, 1v;
Vierte blandamente, 1v;
Virgen pura, arca sagrada, 2vv;
Virgen pura, arca sagrada, 4vv;
Y vive amor en mí, 1v

Other spanish sacred:
Loas:
A el eco de la fama dispertando, 4vv;
Con respectuosos esmeros, 4vv;
En hora dichosa la laguna admire coronada, 4vv;
Si es gloria del orbe, 4vv

Pastorelas:
A que esperáis cherubas;
Para donde caminas, 5vv, Morelia, Conservatorio de las Rosas;
Pastorela, 8vv

Font: En català: No disponible En castellano: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) In english: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - Altres: Ignacio de Jerusalem (1707-1769)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si el diumenge viatjàvem a Cuba en companyia d'un català, avui visitarem Mèxic, una geografia que va viure en l'abundància musical durant els segles XVII i XVIII. De Jerusalem va ser un músic italià que va recorre un llarg camí abans d'establir-se i consolidar-se a Nova Espanya on va assolir un èxit sense precedents tant per volum com per qualitat en el seu càrrec de mestre de capella, entre els anys 1750 i 1769, de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Allà va escriure abundant música religiosa però també secular amb el denominador comú de ser obra essencialment vocal amb acompanyament d'orquestra. El seu estil va viure immers de ple, i de forma precursora, en la forma galant. La varietat rítmica, les harmonies lentes, el seu impressionant domini de la forma orquestral i coral a gran escala i les textures homofòniques són elements característics del seu treball i curiosament es mouen en comoditat pels ritmes italians, fins i tot, endèmics de la seva regió natal, motiu pel qual va ser rebut amb entusiasme a Mèxic i per extensió a tot Centre Amèrica. Escoltant-lo ens resultarà fàcil entendre la magnitud del seu nom i inevitablement obligarà a preguntar-nos quin hauria estat, o fins i tot quin seria el ressò de la seva obra en cas d'haver viscut i treballat a Europa. Sens dubte, tot un mestre clàssic que anticipa per moments l'exuberància de Mozart. La gràcil teatralitat de les obres que escoltarem com Triumphe Maria reyna sagradaDespierta bato, Ni del mar ni del ayre Rompa ayrado el cieloCielos que aquesto miras Llore yoEa feliz vajel Nave dichosaEn un portal arruinado, és evident. Per a veus solistes, en duet o quartet i fins i tot algunes d'elles amb recitatiu i ària, en un clar mirall operístic, Mèxic va despertar del somni polifònic per a endinsar-se, de ple, en el classicisme i la pirotècnia lírica italiana, a les antípodes de la tradició religiosa fins aleshores dominant. No hi ha dubte que De Jerusalem fou atrevit i considerablement valent innovant i alhora liquidant, d'una estocada, el que fins el 1749 havia estat intocable a la Catedral de Mèxic. Tot un personatge que parlant en primera persona em desperta un interès il·limitat. Recordeu-lo, i si l'heu d'escriure, feu-ho en majúscules perquè s'ho mereix!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Ensemble Albalonga; Anìbal E. Cetrangolo (conductor)
AMAZON: JERUSALEM, I. - Vocal music


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 12 de desembre del 2012

DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Matins of Virgin of Guadalupe

Johannes Bosboom - Kerkinterieur met mis
Obra de Johannes Bosboom (1817-1891), pintor holandès.





Ignacio de Jerusalem y Stella (1707-1769) compositor i violinista italià nascut a Lecce. Atenció especial al nom d'avui perquè és un d'aquells descobriments relacionats amb el nou món. I ja sabem que quan això passa el resultat musical tendeix a ser esplèndid. Seran els paisatges, seran els nadius, serà el color del cel, la llum del Sol... ben bé no ho sabem, el que si podem afirmar amb rotunditat que la majoria d'autors que van fer les Amèriques o directament hi van néixer, van deixar un tresor artístic d'una qualitat sublim. Exemples fugaços en aquest espai n'hem vist uns quants. Ceruti, Zipoli, Martinez Compañon o De Padilla, van deixar un llegat de textures musicals molt característiques i molt relacionades amb el temps i sobretot amb el nou espai en què van viure. De Jerusalem, nom que ja ens dóna pistes evidents de quin serà el leitmotiv de la seva música, va néixer a Itàlia tot i que ràpidament emigraria a Cádiz per a treballar, musicalment, en el teatre coliseu de la ciutat andalusa. Un contracte inesperat el traslladaria, l'any 1742, a Mèxic, ciutat on viuria, treballaria, es casaria i moriria. Professionalment ocuparia un bon càrrec amb uns bons honoraris, el de mestre de capella de la Catedral de Mèxic. Comprensible entendre el per què la majoria de la seva producció s'orienti linealment a un gènere específic, el litúrgic. Del centenar llarg d'obres que es coneixen de De Jerusalem, totes elles es corresponen a l'ofici religiós. Conseqüentment, parlar de De Jerusalem és fer-ho, obligadament, de música religiosa. I tot i les aparences, la religiositat de cadascuna d'aquestes partitures és tant profunda que sorprèn el marcat caràcter festiu i el llenguatge tant classiquíssim amb què se'ns presenten. A diferència de Nebra o Soler, contemporanis en el temps i més propers als tons medievals aplicats a l'ofici, el discurs i els arguments de De Jerusalem són realment moderns i molt haydnians.

Alhora, si tenim en compte la forma com s'interpreten, amb els recitatius a capella de la corresponent benedicció intercalats amb la música, el resultat és d'un contrast tan sorprenent com eficaç. Aquí hauríem de situar aquesta sèrie complerta de Matines para la Virgen de Guadalupe, de 1764 i a on hi trobarem Responsoris, Himnes i un magnífic Te Deum. Avui dimecres, permeteu-me la llicència, i l'endemà d'una interpretació del Mesies de Händel memorable de la mà del cor participatiu organitzat per La Caixa, el cor i la instrumentació de La Cetra Barockorchester i la direcció magistral d'Andrea Marcon, un enfoca el que queda de setmana amb un somriure permanent i amb les piles renovades perquè tot s'ha de dir, el Mesies, per moltes vegades que l'escoltis, sempre resulta emocionant. I ahir, ho va ser en un Palau de la Música que trontollava amb les veus dels més de 300 coralistes voluntaris, amb el cor exquisit de la pròpia orquestra i amb una instrumentació original que va tenir moments antològics. Una vetllada inoblidable en un paisatge propici. Fet aquest apunt musical d'ahir, reitero la sorpresa i l'admiració per De Jerusalem de qui, reconec, no en coneixia res de res. La forma de descobrir-lo ha estat terapèutica perquè, amb música religiosa de tonalitats clàssiques és, evidentment, com se'm paralitza neuronalment, i molt fàcilment, el meu cor i esperit. I així ho ha aconseguit aquest viatger i colonitzador musical de l'Amèrica Central. Ara que s'aproxima Nadal la música religiosa, que ja gaudeix d'un protagonisme quasi absolut en aquest espai, en serà progressivament i encara més, per pocs dies, l'absolut manament. El Nadal s'ho mereix i nosaltres ho aprofitarem per fer justícia com bonament es pugui, apa, salut!

A la interpretació el cor, solistes i orquestra de la Chanticleer Sinfonia sota la direcció de Joseph Jennings.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

IMSLP: No disponible.
Jerúsalem : Matins for the Virgin of Guadalupe 1764

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!