Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fritz G.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fritz G.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de febrer del 2025

FRITZ, Gaspard (1716-1783) - Sinfonia a piu strumenti (c.1770)

Carl Ludwig Hackert (1740-1796) - Genf mit Mont Blanc von Nordwesten


Gaspard Fritz (1716-1783) - Sinfonia (C-Dur) a piu strumenti des
'Sei Sinfonie a piu strumenti ... opera VI' (c.1770)
Performers: Kesselberg Ensemble; Petr Koudelka (conductor)

---


Swiss composer and violinist. Son of the violinist Philippe Fritz (1689-1744) and Jeanne Guibourdance, he received his first violin lessons from his father. In the 1730s he studied in Turin with Giovanni Battista Somis, a former pupil of Arcangelo Corelli. After returning to Geneva, he married to Charlotte Foix (c.1714-1779) in 1737. In the same year several young English aristocrats settled in Geneva after having gone on their Grand Tour to Italy. They were used to meet at a salon called the Common Room of Geneva, and despite Geneva being strictly Calvinist at the time they were not prevented from organising extravagant cultural events, such as theatrical performances and pantomimes, between 1738 and 1743. These well-educated young Englishmen, who termed themselves “The Bloods”, also invited representatives of the local upper classes to their events. The young Gaspard Fritz directed a small orchestra that provided their musical entertainment, and he will presumably also have taken the opportunity to perform works of his own. In 1756 he went to Paris for the publication of several of his works and 12 March and 18 April he appeared at the Concert Spirituel, but his Italian style of playing acted against his success. In 1770, Charles Burney met Fritz in Geneva. Burney remarks that Fritz had taught the violin to several of his friends, which suggests that in his younger days he had given lessons to members of the “Bloods”. Burney’s record of their conversation reveals that Fritz was busy preparing the publication of his 'Sei sinfonie a piu stromenti'. These symphonies were published in Paris in the early 1770s. Burney was delighted at the news of their imminent publication and promptly ordered two copies from the composer. Gaspard Fritz only wrote instrumental music. His output include a few collections of works, among them, flute sonatas, violin sonatas, trio sonatas, six duets for two violins, the mentioned VI symphonies, a violin concerto as well as a missing harpsichord concerto. The printed opus collections were published between 1742 and 1772 in Geneva, Paris and London. There have been a number of copies preserved, especially as far as the sonata prints are concerned, in Danish and Swedish libraries, but also in Brussels, Berlin and Berkeley, which is evidence of how widespread and popular his music was during his lifetime. 

dijous, 18 de febrer del 2016

FRITZ, Gaspard (1716-1783) - Sinfonie No.2 (c.1770)

Maurice-Quentin de La Tour - Portrait of Gabriel Bernard de Rieux (c.1740)
Obra de Maurice Quentin de La Tour (1704-1788), pintor francès (1)



- Recordatori de Gaspard Fritz -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Maurice Quentin de La Tour (Saint-Quentin, 5 de setembre de 1704 - Saint-Quentin, 17 de febrer de 1788) va ser un pintor francès. Fill d'un músic que d'entrada va procurar persuadir-lo de dedicar-se a la pintura, es va formar a París, on va entrar al taller del pintor flamenc Jacques Spoede (1680-1757). En aquest primer període va treballar en la tècnica del pastel sota influència d'autors com la pintora Rosalba Carriera. El 1724 va viatjar a Reims i el 1725 a Anglaterra abans de tornar a París, per continuar la seva formació, el 1727. Va ser a partir d'aleshores que es va especialitzar en el gènere retrat sent una de les primeres obres la particular visió de Voltaire de 1735 amb el qual va obtenir un ampli suport. Dos anys més tard ja va exposar una sèrie de 150 retrats que van passar a formar part de l'exposició permanent del Saló de París. El 1746 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París i el 1751 en va ser nomenat conseller. Un any abans havia estat ascendit al càrrec de pintor del rei, una posició que va mantenir fins el 1773. Els darrers anys va crear una escola d'art abans de retirar-se definitivament als 80 anys. Va morir a Saint-Quentin el febrer de 1788.




Parlem de Música...

Gaspard Fritz (Genève, 18 de febrer de 1716 - Genève, 23 de març de 1783) va ser un violinista i compositor suís. Es va formar amb el seu pare Philipp Fritz (1689-1744), qui s'havia establert a Ginebra com a professor de música el 1709. Poc després, va viatjar a Torí on va rebre classes violí i composició de G.B. Somis. A finals del 1736 va tornar a Ginebra on l'any següent es va casar. Entre els anys 1738 i 1743 va ser director musical per a esdeveniments socials i per a l'aristocràcia de la ciutat. El 1756 va viatjar a París on va publicar algunes de les seves primeres obres fent la seva primera aparició al Concert Spirituel el 9 de març d'aquell mateix any si bé sense l'èxit desitjat. Va decidir tornar a Ginebra on va treballar com a professor. El juny de 1759 va ser intèrpret a casa de Voltaire si bé les seves aparicions públiques no es van fer habituals fins a partir del 1770, anys que es va guanyar l'admiració pel seu virtuosisme amb el violí. Com a compositor va escriure música instrumental, entre ella, un concert de violí i una sèrie de 6 simfonies. Va morir a Ginebra el març de 1783.

OBRA:

Instrumental:

6 sonate a 4 stromenti, 2 vn, va, hpd/vc, op.1 (London, 1742), no.2 ed. R. Bader (Geneva, 1953);
6 sonate, vn/fl, b, op.2 (Geneva, ?1747–9), nos.1 and 3 ed. E. Huber (Berne, 1951–3), nos.1, 2 and 4 ed. F. Schroeder (Zürich, 1976);
6 sonate, vn, b, op.3 (Paris, 1756), as op.2 (London, 1764), ed. E. Huber (Berne, 1953);
6 sonate, 2 vn, b, op.4 (Paris, 1756), as op.3 (London, n.d.), no.5 ed. H. Steinbeck (Zürich, 1974);
6 sonate, 2 vn [op.5] (Geneva or Paris, ?1759);
6 sinfonie a piu stromenti, op.6 (Paris, ?1770–71), no.1 ed. in Das Kammerorchester, ii (Zürich, 1942), no.3 ed. E. Huber (Geneva, 1951);
Vn Conc., US-AAu [ed. in O]

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Gaspard Fritz (1716-1783) - Altres: Gaspard Fritz (1716-1783)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si no recordo malament, Fritz va ser protagonista en una llunyana entrada de 2013 en què recuperàvem una sèrie, encantadora per cert, de sonates de flauta de 1747 (escoltar aquí). Potser motivat i hipnotitzat per la innata bellesa, tant per la seva elegància com per la seva simplicitat, d'aquelles agradables partitures, el seu nom em va quedar per sempre més gravat en el pertinent disc dur intern. Des d'aleshores i feliçment, han aparegut algunes edicions més de les seves obres, algunes d'elles excepcionals per la suma de repertori i qualitat. En qualsevol cas, Gaspard Fritz va ser un compositor suís de procedència germànica, recordem que el seu pare va néixer a la ciutat de Celle abans d'instal·lar-se per obligació professional a Ginebra, la ciutat on Gaspard va rebre formació paterna abans d'emigrar a la veïna italiana de Torí on es va formar al violí amb l'esplèndid Giovanni Battista Somis. No obstant, el seu camí no va ser gens fàcil i fins i tot va ser rebut amb notable indignació a París pel 'mal gust' italianitzant de les seves obres. Potser desanimat, va tornar a Ginebra ciutat on va sentir l'estima i admiració dels seus ciutadans pels seus virtuosos recitals amb el violí però també per la seva labor docent, considerablement apreciada. Doncs bé, una de les edicions recents que comentàvem fa referència a tres de les grans obres orquestrals del seu repertori; dues simfonies i un concert de violí, la única obra concertant del seu opus. D'aquestes, escoltarem la Simfonia No. 2 en Si major opus 6 que destaca, juntament amb la No.1, pel seu caràcter solemne i per la seva sòlida arquitectura formal tot i parlar d'una simfonia escrita a l'entorn del 1770. I possiblement la seva ànima es mostra més propera a l'essència simfònica de Joseph Haydn que a la dels col·legues de l'Escola de Mannheim, els dominadors absoluts en aquells anys a Europa. En general, una obra de sobrada elegància formal, d'expressió noble i de depurada escriptura orquestral que inevitablement ens despertarà un enorme somriure de satisfacció i de joia per celebrar un tricentenari que sens dubte mereix!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kesselberg Ensemble; Leila Schayegh (violine); Ilze Grudule (conductor)
RECICLASSICAT: FRITZ, Gaspard (1716-1783)
MUSIQUESSUISSES: FRITZ, G. - Sinfonien & Violinkonzert
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRITZ, G. - Sinfonien & Violinkonzert



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 23 de març del 2013

FRITZ, Gasparo (1716-1783) - Flute sonatas, Op.II

Samuel Scott - The Thames and the Tower of London Supposedly on the King's Birthday
Obra de Samuel Scott (1702-1772), pintor anglès.


- En record del 230è aniversari del decés de Gasparo Fritz -



Gasparo Fritz (1716-1783) compositor i violinista suís nascut a Ginebra. Setmana de commemoracions i de geografies diverses per tant, avui dissabte, tornarem a canviar de paisatge i ens situarem en un paradís, sobretot, si la teva cartera viu en l'abundància. No és el meu cas, tot i això, feliçment em situaré a Suïssa per tal de conèixer un enigmàtic autor de la seva terra. Fritz, alumne de violí del compositor italià i director d'orquestra de la Cort de Torí, Giovanni Battista Somis, va ser un dels tants ciutadans europeus del segle XVIII que van dedicar la vida a la música. De la mateixa manera que ho podria haver fet amb la pintura, la literatura o la filosofia en un temps en què aquestes disciplines gaudien del profund respecte i de la sincera admiració de rics i pobres. Doncs bé, Fritz va recorre Europa, primer com a violinista a la seva ciutat natal, després a París tot presentant-se com a intèrpret i compositor. Després a Londres on, gràcies el seu empeny i a la seva refinada música, seria molt ben rebut i àmpliament apreciat. Al nostre temps, i des de fa quatre dies, encara ens estaríem preguntant qui "punyetes" és aquest Fritz. Per sort, i gràcies a la pertinent edició d'avui i a l'enregistrament recent d'algunes de les seves simfonies, gentilesa dels amics de CPO, el seu nom comença a emergir de l'oblit. És evident que Fritz no va ser un revolucionari ja que probablement aquesta no va ser mai la seva intenció. No obstant, la seva música, elegant, refinada i encisadora, se'ns presenta amb estil barroc tardà i amb aires preclàssics que ens amplia, encara més, el nombre i la qualitat dels compositors d'aquell temps. Avui recuperarem una sèrie de sonates de flauta, violoncel i clavecí, a diferents tonalitats i amb una estructura idèntica entre elles ja que són de tres moviments, un primer andante, un segon allegro i un tercer vivace, gratioso o minuetto segons el cas. Es tractarà, doncs, de la Sonata IV en Mi menor, la Sonata V en Re major i la Sonata VI en Sol major. La seva audició resulta plaent, dolça i tranquil·la. La flauta, instrument tant delicat com preciosista, és un dels preferits del meu repertori i avui, novament, una mostra eloqüent del seu art. Possiblement, l'amor que sento per aquest instrument ve induït, en gran part, per la meva passió innata per la ornitologia. Els ocells, vertebrats bípedes, endoterms i ovípars, són animals que amb el seu cant fàcilment et poden hipnotitzar. Alhora, la bellesa del seu plomatge, la curiositat que a vegades senten quan els observes i l'agraïment que demostren si ets afable amb ells, els converteixen en una classe animal fascinant. Mallerengues, Bruels, Pinsans, Merles, Gafarrons, Mosquiters o Caderneres, per citar-ne alguns, tots ells amb un lirisme màgic i amb un cant que podem reproduir amb una flauta. Per tant, un al·licient i un valor afegit més per aquest instrument en què avui, de la mà de Fritz i en record del 230è aniversari de la seva mort, serà el nostre estimat protagonista!

A la interpretació, en primera gravació mundial gràcies a l'estupenda edició del segell Guild, Maya Amrein al violoncel, Claire Genewein a la flauta i Nicoleta Paraschivescu al clavicèmbal.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

FRITZ, G.: Flute Sonatas, Op. 2, Nos. 1-6

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!