BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834) - Missa Solemnis (1823)

François-Adrien Boieldieu (1775-1834) - Missa Solemnis (in D) à Canto (1823)

Performers: Sonia Warzynska (soprano); Ilona Szczepanska (alt); Krzysztof Kozarek (tenor); Przemyslaw Balka (bass); Zespól Wokalny SlNGET; Orkiestra kameralna; Dawid Kusz OP (conductor)

Painting: Louis Léopold Boilly (1761-1845) - Les Conscrits de 1807 Défilant Devant La Porte Saint-Denis (1808)

Further info: François Andrieu Boieldieu (1775-1834) - Piano concerto (1792)

---

François-Adrien Boieldieu

(Rouen, 16 December 1775 - Jarcy, Seine et Oise, 8 October 1834)

French composer. The son of a clerk in the secretariat of the Rouen archdiocese, he received his earliest education from the Abbé Joseph-Jean-Pierre Baillemont. His first music teacher, Urbain Cordonnier, maître de chapelle at Coutances and Evreux and from 1783 the children’s choirmaster at Rouen Cathedral, taught him solfège and singing technique, and before the boy learnt to read music he could sing by ear in cathedral performances of masses and motets: these included works by Bernier, Lalande, Campra, Brossard and Jommelli. Boieldieu’s principal musical training came from Charles Broche (1752-1803), the cathedral organist at Rouen. Subsequently he went to Italy and spent several years in Bologna studying with Padre Martini before returning to Rouen in 1777. Boieldieu made rapid progress as a keyboard player, and early in 1791 he was appointed organist at the church of St André in Rouen; about that time his earliest surviving compositions were written. Soon afterwards he was appearing as a concert pianist, performing his own sonatas, potpourris and Concerto in F. He made his debut as an opera composer in 1792 at the Théâtre des Arts with 'La fille coupable'. Its success allowed him to obtain further commissions and in 1796 to move to Paris, where two years later he was appointed as professor of piano at the Conservatoire. In 1800 he had his greatest success with 'Le calife de Bagdad', but marital difficulties forced him to leave Paris for St. Petersburg in 1804. After eight years he returned to Paris where he became court composer and in 1817 was elected to the Académie des beaux arts. Although the bulk of his operatic composition occurred after 1800 and more properly belongs to the Romantic period, his early successes show a gifted composer with similar orchestrational technique to André Ernest Modeste Grétry. He died peacefully on 8 October and was given a state funeral at the Invalides five days later. His body was taken to Rouen, and on 13 November he was buried in the Rouen cemetery, where his fellow citizens paid solemn tribute to his memory. 

Boieldieu’s contemporaries (Herold, Auber, Adam, Cherubini and Berlioz among them) all agreed that Boieldieu was indeed a gifted musician with exceptional creative ability. His work contains nothing artificial or affected, and the impetus and unquenchable spirit which he combined with freshness and grace could not fail to bring the listener under his spell. The most exceptional feature of his style is its great melodic wealth and ease. He could compose melody only by singing, and these melodies therefore sound as if created spontaneously. He built on such basic materials as the diatonic and chromatic scales, the notes of a triad or dominant 7th chord, a large leap (10ths occur frequently and, as shown in ex.1, 12ths and 13ths are not exceptional in his vocal lines) or a dotted rhythmic pattern. He rarely ornamented the melodic line with coloratura passages, and these hardly ever exceeded two bars in length; he seldom wrote virtuoso passages for singers. Boieldieu’s harmony, in keeping with his general style, never steps outside the normal confines of its time. Yet although he is best known for deft management of the simpler progressions, he could write harmony in the latest Parisian manner when the need arose; the original overture and several portions of Béniowski (1800) fully portray the emotions engendered by exile, treachery and exhaustion that this drama contains. Boieldieu was at all times conscious of the value of orchestral colour; he used the whole range of instruments and exploited some of their rarer techniques, e.g. strings col legno in Le calife de Bagdad. Moreover, he was able to create special sound combinations and poetic effects that were completely his own. He had a faultless instinct and technique for his own type of instrumentation, and his scores stand as excellent examples of clear, rich and lively orchestral writing. To sum up, Boieldieu’s work is that of an individual, gifted poet and a sensitive, discriminating artist.

BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834) - Missa Solemnis (1823)

Obra de Louis Léopold Boilly (1761-1845), pintor francès (1)

- Recordatori de François-Adrien Boieldieu -

En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Louis-Léopold Boilly (La Bassée, 5 de juliol de 1761 - París, 4 de gener de 1845) va ser un pintor francès. Molt prolífic, és especialment conegut pels seus retrats satírics de la vida i els costums parisenques durant la Revolució i l'Imperi. També se'l reconeix per haver estat pioner en l'ús de la tècnica de la litografia. La carrera artística de Boilly va començar a la primerenca edat de 11 anys. El 1785 es va traslladar a París i va començar a pintar escenes elegants per les quals finalment va arribar a obtenir cert renom. Durant la Revolució Francesa va patir el recel oficial pel tema dels seus treballs, satírics amb la moral contemporània. A fi d'aclarir les seves tendències, va pintar Le Triomphe de Marat, un retrat distorsionat del líder revolucionari Jean Paul Marat pintat des d'una perspectiva francament afavoridora. Aquesta obra li va valer a l'artista l'admissió a la Societat Republicana de les Arts. Durant el Directori i el Consolat, va continuar pintant escenes en les que representava els costums de la seva època. El 1804 va enviar al Saló de París (l'exhibició oficial d'art francès) dos treballs: L'Arrivée d'une diligence dans la cour des Messageries i Le Sculpteur Houdon dans son atelier, i tots dos van merèixer sengles premis. El 1823 va produir les seves primeres litografies, una sèrie humorística titulada Grimaces. Va confeccionar més de 5000 retrats al llarg de la seva vida; aproximadament 500 dels seus treballs constitueixen documents gràfics de la vida de París del seu temps. Va morir en aquesta ciutat el gener de 1845.

Font: En català: Louis-Léopold Boilly (1761-1845) - En castellano: Louis-Léopold Boilly (1761-1845) - In english: Louis-Léopold Boilly (1761-1845) - Altres: Louis-Léopold Boilly (1761-1845) 

---

Parlem de Música...

François-Adrien Boïeldieu (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834) va ser un compositor francès. Nascut en l'Antic Règim, es va formar inicialment amb el mestre de capella de la Catedral de Notre-Dame de Rouen i després per l'organista del mateix temple. La Revolució no va frenar l'activitat musical del teatre de Rouen, que va continuar estrenant obres de joves autors com Étienne Nicolas Méhul. Durant el Terror, Rouen va ser fins i tot una de les poques ciutats que van conservar una activitat musical d'importància. Boïeldieu va compondre les seves primeres obres sobre texts escrits pel seu pare, La Fille coupable el 1793 i després Rosalie i Mirza el 1795, que van suposar un èxit immediat. Als 18 anys va presentar una de les seves òperes a Rouen, amb tant èxit que va poder anar-se'n a París on, amb l'ajuda del cavaller Erard, constructor d'instruments musicals, es va introduir en els més selectes cercles musicals de la capital francesa. En aquells temps va escriure òperes com El califa de Bagdad (1800) i La dama blanca (1825), que van ser els seus majors èxits a París i que van situar-lo al capdamunt de la història de l'òpera còmica francesa. Allà va rebre formació de Cherubini en contrapunt, fet que el va ajudar a assolir el càrrec de mestre de piano i composició al Conservatori de París, on va substituir a Méhul en la seva càtedra. Cap el 1805, Boïeldieu va ser contractat com a compositor de la Cort de Sant Petersburg i com a director de l'Òpera Imperial. A la seva producció operística, Boïeldieu va afegir algunes sonates per a piano i altres peces de música de cambra. Cap als últims anys de la seva vida el compositor va passar èpoques de malaltia i privacions econòmiques que van ser alleujades, en part, per una pensió del govern. Atès que al llarg de la història la collita d'arpistes virtuosos no ha estat molt abundant, és difícil saber si Boïeldieu va compondre el seu Concert per a arpa amb dedicatòria per algun intèrpret en particular fet, per altra banda, probable. És possible que la seva relació amb el constructor Erard l'hagués posat en contacte amb un bon solista ja que a més d'aquest concert, Boïeldieu va escriure altres peces per a arpa: duos i sonates per a arpa i violí, per a arpa i piano i una sonata per arpa sola que data de 1795 any en què també va compondre el seu preciós concert. Va morir a Varennes-Jarcy l'octubre de 1834.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Paris unless otherwise stated
SPH Hermitage, St Petersburg
La fille coupable (oc, 2, J.F.A. Boieldieu), Rouen, Arts, 2 Nov 1793, F-R
Rosalie et Myrza (oc, 3, J.F.A. Boieldieu), Rouen, Arts, 28 Oct 1795, lost
La famille suisse (oc, 1, C. de Saint-Just [G. d’Aucourt]), OC (Feydeau), 11 Feb 1797, vs (1797)
L’heureuse nouvelle (oc, 1, Saint-Just and C. de Longchamps), OC (Feydeau), 7 Nov 1797, lost
Le pari, ou Mombreuil et Merville (oc, 1, Longchamps), OC (Favart), 15 Dec 1797, lost
Zoraïme et Zulnar (oc, 3, Saint-Just), OC (Favart), 10 May 1798, vs (1798)
La dot de Suzette (oc, 1, J. Dejaure, after J. Fiévée), OC (Favart), 5 Sept 1798, vs (1798)
Les méprises espagnoles (oc, 1, Saint-Just), OC (Feydeau), 18 April 1799, lost
Emma, ou La prisonnière (oc, 1, V. de Jouy, Saint-Just and Longchamps), Paris, Montansier, 12 Sept 1799, collab. Cherubini, lost except for frag., R
Béniowski, ou Les exilés du Kamtchatka (oc, 3, A. Duval, after A. von Kotzebue), OC (Favart), 8 June 1800, vs (1800), rev. for OC (Feydeau), 20 July 1824, vs (1824)
Le calife de Bagdad (oc, 1, Saint-Just), OC (Favart), 16 Sept 1800, vs (1800)
Ma tante Aurore, ou Le roman impromptu (oc, 2, Longchamps), OC (Feydeau), 13 Jan 1803, vs (1803)
Le baiser et la quittance, ou Une aventure de garnison (oc, 3, L.B. Picard, M. Dieulafoy and Longchamps), OC (Feydeau), 18 June 1803, collab. Kreutzer, Méhul, Isouard, Pn, B-Bc
Aline, reine de Golconde (oc, 3, J. Vial and E. de Favières), SPH, 5/17 March 1804, Pn, RUS-SPsc
La jeune femme colère (oc, 1, Claparède, after C.-G. Etienne), SPH, 18/30 April 1805, vs (1805); OC (Feydeau), 12 Oct 1812
Abderkan (oc, 1, Dégligny), St Petersburg, Peterhof Palace, 26 July/7 Aug 1805, F-R
Un tour de soubrette (oc, 1, N. Gersin), SPH, 16/28 April 1806, F-R, RUS-SPtob
Télémaque (oc, 3, P. Dercy), SPH, 16/28 Dec 1806, vs (St Petersburg, 1807), RUS-SPan
Amour et Mystère, ou Lequel et mon cousin? (oc, 1, J. Pain), St Petersburg, 1807, lost
Les voitures versées (oc, 2, E. Dupaty), SPH, 4/16 April 1808, RUS-SPtob, rev. for OC, 29 April 1820, vs (1820) [orig. called Le séducteur en voyage]
La dame invisible (oc, 1, ? A. Daudet and ?Pain), St Petersburg, 1808, F-R
Athalie (incid music, 5, J. Racine), St Petersburg, 1808, R, RUS-SPtob
Rien de trop, ou Les deux paravents (oc, 1, Pain), SPH, 25 Dec 1810/6 Jan 1811, vs (1811); OC (Feydeau), 19 April 1811
Jean de Paris (oc, 2, Saint-Just), OC (Feydeau), 4 April 1812, vs (1812)
Le nouveau seigneur de village (oc, 1, A.F. Creuzé de Lesser and Favières), OC (Feydeau), 29 June 1813, vs (1813)
Bayard à Mézières, ou Le siège de Mézières (oc, 1, A.R.P. Allisan de Chazet and Dupaty), OC (Feydeau), 12 Feb 1814, collab. Catel, Cherubini, Isouard, vs (1814)
Le béarnais, ou Henri IV en voyage (oc, 1, C. Sewrin), OC (Feydeau), 21 May 1814, collab. Kreutzer, lost
Angéla, ou L’atelier de Jean Cousin (oc, 1, G. Montcloux d’Epinay), OC (Feydeau), 13 June 1814, collab. S. Gail, Pn
Le troubadour (scène lyrique), 2 Feb 1815, lost [lib pubd 1815]
La fête du village voisin (oc, 3, Sewrin), OC (Feydeau), 5 March 1816, vs (1816)
Charles de France, ou Amour et gloire [Act I] (oc, 2, M.E.G.M. Théaulon de Lambert, A. d’Artois de Bournonville and de Rancé), OC (Feydeau), 18 June 1816, vs (1816); Act 2 by Herold
Le petit chaperon rouge (oc, 3, Théaulon de Lambert, after C. Perrault), OC (Feydeau), 30 June 1818, vs (1818)
Les arts rivaux (scène lyrique, 1, Chazet), Hôtel de Ville, 2 May 1821, collab. Berton, F-Pn
Blanche de Provence, ou La cour des fées (op, 3, Théaulon de Lambert and de Rancé), Tuiléries, 1 May 1821, collab. Berton, Cherubini, Kreutzer, Paer, Po
La France et l’Espagne (scène lyrique, 1, Chazet), Hôtel de Ville, 15 Dec 1823, lost
Les trois genres (scène lyrique, 1, E. Scribe, Dupaty and M. Pichat), Paris, Odéon, 27 April 1824, collab. Auber, frag. R
Pharamond (op, 3, F. Ancelot, P.-M.-A. Guiraud and A. Soumet), Opéra, 10 June 1825, collab. Berton, Kreutzer, vs (Paris, [1825])
La dame blanche (oc, 3, Scribe, after W. Scott), OC (Feydeau), 10 Dec 1825, vs (1825)
Les deux nuits (oc, 3, Scribe and J.-N. Bouilly), OC (Ventadour), 20 May 1829, vs (1829)
Marguerite (oc, 3, Scribe), inc., Act 1 sketched 1830, R
La marquise de Brinvilliers (oc, 3, Castil-Blaze [F.-H.-J. Blaze] and Scribe), OC (Ventadour), 31 Oct 1831, collab. Auber, Batton, Berton, Blangini, Carafa, Cherubini, Herold, Paer, vs (1831)
Les jeux floraux (op, 3), inc., frag. R

Choral:
Le preux chevalier (Messence), masonic hymn, chorus, cls, bn, hn (c1810)
Hymne maçonnique (Messence), 4vv (c1810)
Cantata (E. Mennechet) (1821), lost
Les chasseurs d’Afrique (M. de Charlemagne), military scena (c1835)
Phoebé, nocturne, 2vv, ed. in Journal de musique (27 April 1878)
Je pense à toi, nocturne, 2vv, D. Janvier’s private collection, Paris

Romances:
for one voice, piano, unless otherwise stated
Romances published in collections
1er recueil de [6] romances, pf/hp acc. (1794): S’il est vrai; D’une espérance vaine; On me dit; La dormeuse; Tu vas donc t’éloigner; Les femmes justifiées
2ème recueil de [6] romances (Burgot) (1794): Je cherche loin de l’objet; J’aimais un objet; Je veux goûter; Je ne puis plus disposer; Romance sur la véritable Nina; Vous verrai-je toujours
3ème recueil de 6 romances (1794), lost, titles given in Pougin: Insensible aux attraits; L’innocente; De l’amitié, de sa douceur; Peu contente de ses attraits; L’amour et l’amitié; Les beaux yeux de Lucinde
4ème recueil de 6 romances (1794): En vous voyant; Je vous salue; Chant montagnard; Vous qui loin d’une amante; Pour la triste Amélie; Quand j’arrivai
5ème recueil de 6 romances (1795): Désirs brûlants; Mais réponds-moi méchante; Ah! que je suis heureux; Petits oiseaux; Unique objet de ma tendresse; Dans ces affreux déserts
6ème recueil de 6 romances (1795): Quand aux genoux; Charmants oiseaux; Loin de toi, cher objet; On tente peu; Je l’ai perdu, hélas!; Zelmire a trahi ma tendresse
6 romances, oeuvre VII (1795): Du rivage de Vaucluse (J.-F. Marmontel); Compagne tant chérie; Claire au tombeau (C. de Saint-Just); Tant doux plaisirs; Hélas! je voulais être aimé; Le sombre hiver (J.-F. de La Harpe)
8ème recueil de [8] romances nouvelles (1795)
1 ère suite (C. de Longchamps): Quand, par pudeur; Au sein des plaisirs; Dans mes ennuis; O toi qui sur notre existence
2ème suite: De la lune les lueurs sombres (Saint-Just), vn ad lib; Soldat qui garde ces créneaux, vn ad lib; Charmant objet; Ai trop caché le feu, 2 solo vv
6 romances nouvelles, oeuvre IX (1797), lost, announced in Le miroir (4 June 1797)
6 nouvelles romances, oeuvre X (1797), lost, announced in Journal de Paris (29 June 1797)
6 romances, oeuvre XI (1797): identical with 6 romances, oeuvre VII
Recueil de [6] romances, oeuvre XII (Longchamps) (1801): Bois muet, sombre asile; Adieu, bocage frais; Comment ne pas croire; Avant que de l’amour; O vous dont un amant aimable; Il faut partir, adieu ma Laure
13ème recueil de 4 romances (1801): Le pont de la veuve (J. de Florian); Stances (‘Tu plains mes jours troublés’) (C. Colardeau); Quinze ans, Myra (J. Legouvé); Tant douce amie (Saint-Just)
14ème recueil de romances (?1801), lost, announced in AMZ, iv (1801), Intelligenz-Blatt (1801), Sept, p.56
15ème recueil de 4 nouvelles romances (Longchamps) (1803); Quand laissant la cité voisine; Au premiers jours de mon printemps; L’amour, pour prix de ma défaite; Rondeau (‘Mon bon ami, je te conseille’), from Emma, ou La prisonnière
3 romances (1811): Longtemps je crus à la tendresse; Quelque gloire, beaucoup d’amour; Las d’espérer vainement le bonheur

Other romances
Dated:
Le ménestrel (A. de Coupigny) (1795);
L’absence (J. Lablée) (1796), Couplets à une demoiselle (‘Vous m’ennuyez’) (1796);
L’attente (E. Jouy) (1798);
Romance de Pinto (N. Lemercier) (1800);
La chanson et la romance (E. Dupaty) (1800);
Sous un saule au bord du rivage (Longchamps) (1802);
Le billet consolateur de l’absence (Longchamps) (1802);
Quoi! tu m’aimes et me délaisses (Longchamps) (1802);
Romance tirée de Don Quichotte (trans. Florian) (1802);
Vois ce vieux chêne (Longchamps) (1802);
Eh! quoi, tu voulais me quitter (Longchamps), 2 solo vv (1802);
Le vieux ménestrel (Mendouze) (1807);
Ce que je désire (N. Ségur) (1807);
L’abandon (Messence) (1811);
A Zelmire (1812);
Mon Dieu qui seul compte mes pleurs (C. Mollevaut) (1818);
Plus d’illusion (Fontenelle) (1825);
L’enfant perdu (Lorin de Belmontet) (1825);
Te voilà roi! (A. Naudet) (1830);
L’ange des premiers amours (M. Bétourné), 2 solo vv (1830);
Le chemin de Lorette (Naudet) (1834)

Undated, pubd:
Le brave à ses derniers moments (M. Commerson);
Célestine;
Ce que j’aime en toi;
Depuis que j’ai quitté ces lieux;
Les deux jours;
François Ier (Ravrio);
Le ménestrel et le guerrier (Bérard), 1/2vv;
Le rencontre du soir (H. Georgeon)

Undated, unpubd:
Adieu, charmant pays de France (P.-J. Béranger), F-Pn;
Le besoin d’aimer, R;
Ma bouche encore ne sait pourquoi (Longchamps), R;
Fuyez, fuyez de mon âme attendrie, Pn;
Laure à la fleur de sa jeunesse, R;
O mon amante (Longchamps), R;
Tu fuis, cruel (Florian), R

Lost:
Je t’aime, c’est là mon bonheur;
Peux-tu douter;
Quand tu m’aimais (J.-E. Jouy): all 3 arr. 1v, gui by Lintant (n.d.);
Couramé, announced in Journal général d’annonces (26 Aug 1825);
Le père bien malheureux (Bouilly), text in J.-N. Bouilly: Le vieux glaneur (Paris, n.d.);
Arbre charmant qui me rappelle;
O toi que j’aime;
Pauvre Blondel: all 3 mentioned in Gougelot

Instrumental:

Orch:
Pf Conc., F, 1792 (1795);
Hp Conc., C (1801);
6 Waltzes, small orch (1801);
Galop, in Recueil de 6 galops composés pour les bals de l’Opéra (1834)

Chbr:
Pf Trio, op.5 (c1800);
Potpourri, on arias by Mozart, hp, vc, pf (London, n.d.);
Potpourri, hp, vc, pf, D-Dl;
4 duos, hp, pf, no.1 (1796), no.2 (1796), no.3, with polonaise (c1800), lost, no.4 (1802);
Air and 9 Variations, hp, pf (1803), lost;
6 vn sonatas, 3 as op.3 (1799), op.7 (c1807) [based on Duo no.4, hp, pf], 2 as op.8, pf/hp acc. (c1807) [no.2: vn ad lib]
Hp Sonata, in Journal de harpe, ii (1795), lost
9 pf sonatas, 3 as op.1 (1795), 3 as op.2 (c1795), 2 as op.4 (1799), op.6 (c1800);
6 Short Pieces and 8 Easy Exercises (?1800);
Exercises, for A.L.V. Boieldieu, 1827, frag. F-R

Font: En català: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) - En castellano: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) - In english: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) - Altres: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si féssim cas del repertori estudiat i classificat de Boieldieu ens adonaríem fàcilment d'una peculiaritat destacable, l'absència d'obra religiosa. Aquest fet, si el protagonista fos un compositor actual, no ens despertaria el menor interès no obstant, i en la plenitud del XVIII i principis del XIX, aquesta circumstància l'haurem d'estudiar amb deteniment fruit de la seva raresa. Perquè, poc o molt, la majoria de grans compositors van compondre música religiosa ja fos per obligació o en molts casos per devoció. Alhora si tenim en compte la formació de Boieldieu a la Catedral de Notre-Dame els interrogants augmenten considerablement. Per tot això i sense documentació prèvia que en doni fe, com podem certificar que el treball d'avui, ni més ni menys que una Missa solemne per a solistes, cor i orquestra i de data anterior al 1800, sigui pròpiament una obra de Boieldieu i no una simple falsificació construïda a l'entorn del seu nom per guanyar "glamour" al seu temps... Malauradament, no serà servidor qui podrà ratificar o desmentir la certesa o el desengany, no obstant, en el quèquicom de la recuperació d'una obra de tal magnitud sempre hi ha un historiador que en silenci però sense descans busca respostes i en el cas que ens ocupa haurem d'anar a la font de la qual en va rajar aquesta inèdita i desconeguda missa. I l'origen de tot plegat té un espai i un temps que localitzarem a Polònia el 2013 i concretament en una congregació de l'ordre dels Dominics per nom Fundacja Dominikański Ośrodek Liturgiczny de Cracòvia on en el seu dia a dia van recuperant partitures litúrgiques oblidades (alguns exemples: Johann Evangelist Brandl (1760-1837) Missa en Re / Johann Baptist Schiedermayer (1779-1840) Requiem / Franz Bühler (1760-1823) Missa Pastoritia / Franz Danzi (1763-1826) Missa en Re), i la majoria d'elles recuperades en els arxius de la congregació dels Dominics de Gidle. Allà, entre altres tresors, és on va aparèixer aquesta extensa eucaristia de caràcter monumental on la intuïció i la detallada observació ens permeten delimitar certes similituds musicals amb altres obres de l'autor francès. Musicalment, és una partitura de fenomenologia clàssica, formada per tots els moviments característics si bé en la gravació que he pogut recuperar hi manca, desgraciadament, l'Agnus dei final. En tot cas, la missa i la interpretació resultant són extraordinàries en una obra que mereix, sense discussió possible, una edició i publicació immediata ja que, i en qualsevol cas, certificar-ne l'autor resultaria històric perquè en definitiva estaríem parlant, probablement i de moment, de la única partitura religiosa del gran mestre Boieldieu!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Sonia Warzynska (soprano); Ilona Szczepanska (alt); Krzysztof Kozarek (tenor); Przemyslaw Balka (bass); Zespól Wokalny SINGET; Orkiestra kameralna; Dawid Kusz OP (conductor)

RECICLASSICAT: BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834)

IMSLP: François-Adrien Boieldieu (1775-1834)

CPDL: No disponible 

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834) - Harp Sonata & Romances

Obra de Johan Joseph Zoffany (1733-1810), pintor alemany (1)

- Recordatori de François Adrien Boieldieu -

En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Johann Zoffany, Zoffani o Zauffelij (13 de març de 1733 - 11 de novembre de 1810) va ser un pintor neoclàssic alemany, actiu principalment a Anglaterra. Les seves obres estan exposades en diverses galeries nacionals angleses com la National Gallery de Londres i la Tate Gallery. Johan Zoffany, d'origen bohemi, va néixer a Frankfurt. Va començar els seus estudis en el taller d'un escultor a Ellwangen durant la dècada de 1740 (possiblement al taller de l'escultor Melchor Paulus) i més tard a Regensburg amb l'artista Martin Speer. El 1750, va viatjar a Roma i va entrar a l'estudi d'Agostino Masucci. A la tardor de 1760, va arribar a Anglaterra a la recerca d'una feina amb el rellotger Stephen Rimbault (el retrat del qual està a la Tate Gallery), pintant vinyetes per als seus rellotges. El 1764 ja havia signat un contracte de patrocini amb la família reial, el rei Jordi III del Regne Unit i la reina Carlota de Mecklenburg-Strelitz, per les seves escenes encantadorament informals com, per exemple, el retrat de la reina amb els seus dos fills grans (1765). També va ser popular entre la família imperial d'Àustria i el 1776 va ser nomenat Baró per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. Zoffany va ser, també, membre fundador de la nova Reial Acadèmia el 1769 i va gaudir de gran popularitat per la seva societat i retrats teatrals, tot pintant, sovint, molts actors i actrius destacats, en particular, David Garrick, l'actor més famós de la seva època sovint amb la seva vestimenta característica. Els últims anys de vida, Zoffany va ser especialment conegut per la producció d'enormes quadres amb la presència de personatges del món artístic i juntament amb gran quantitat d'obres d'art.

Font: En català: Johan Joseph Zoffany (1733-1810) - En castellano: Johan Joseph Zoffany (1733-1810) - In english: Johan Joseph Zoffany (1733-1810) - Altres: Johan Joseph Zoffany (1733-1810)

---

Parlem de Música...

François-Adrien Boïeldieu (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834), compositor francès. Nascut en l'Antic Règim, Boïeldieu va ser iniciat en la música inicialment pel mestre de capella de la catedral de Notre-Dame de Rouen i després per l'organista del mateix temple. La Revolució no va frenar l'activitat musical del teatre de Rouen, que va continuar estrenant obres de joves autors com Étienne Nicolas Méhul. Durant el Terror, Rouen va ser fins i tot una de les poques ciutats que van conservar una activitat musical d'importància. Boïeldieu va compondre llavors les seves primeres obres sobre texts escrits pel seu pare, La Fille coupable el 1793 i després Rosalie i Mirza el 1795, que van suposar per al jove compositor un èxit immediat. Hem de tenir ben present que François Adrien Boïeldieu , abans de compondre per a arpa, es va dedicar fonamentalment a l'òpera. Als 18 anys d'edat va presentar una de les seves òperes a Rouen, amb tant èxit que va poder anar-se'n a París on, amb l'ajuda del cavaller Erard, constructor d'instruments musicals, es va introduir en els més selectes cercles musicals de la capital francesa. De la seva vasta producció operística destaquen obres com El califa de Bagdad (1800) i La dama blanca (1825), que van ser els seus majors èxits a París i que van situar-lo al capdamunt de la història de la òpera còmica francesa. Havent tingut a Cherubini com el seu mestre de contrapunt, Boïeldieu es va convertir al seu torn en mestre de piano i de composició al Conservatori de París, on va substituir a Méhul en la seva càtedra. Cap el 1805, Boïeldieu va ser contractat com a compositor de la cort de Sant Petersburg i com a director de l'Òpera Imperial. A la seva producció operística, Boïeldieu va afegir algunes sonates per a piano i altres peces de música de cambra. Cap als últims anys de la seva vida el compositor va passar èpoques de malaltia i privacions econòmiques que van ser alleujades, en part, per una pensió del govern. Atès que al llarg de la història la collita d'arpistes virtuosos no ha estat molt abundant, és difícil saber si Boïeldieu va compondre el seu bell Concert per a arpa amb dedicatòria per algun intèrpret en particular fet, per altra banda, probable. És possible que la seva relació amb el constructor Erard l'hagués posat en contacte amb un bon solista ja que a més d'aquest concert, Boïeldieu va escriure altres peces per a arpa: duos i sonates per a arpa i violí, per a arpa i piano i una sonata per arpa sola que data de 1795 any en què també va compondre el seu preciós concert.

Font: En català: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) - En castellano: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) - In english: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) - Altres: François-Adrien Boieldieu (1775-1834)

---

Parlem amb veu pròpia...

La primera representació gràfica d'una arpa de la qual es té notícia data, aproximadament de l'any 300, abans de Crist i es troba a Sumèria. Altres exemples d'arpes molt antigues han estat trobats a Egipte, a l'Àfrica Oriental i a l'Afganistan. Una de les característiques fonamentals de l'arpa en el seu desenvolupament a través dels segles ha estat que el nombre de notes que podia produir estava limitat pel nombre de cordes de l'instrument, a falta de trasts o altres recursos tècnics propis d'altres instruments de corda, l'arpa podia produir només tantes notes com cordes tingués, ni una més ni una menys. Una solució parcial a aquesta restricció, davant la impossibilitat de construir una arpa amb tantes cordes com un piano va ser l'anomenada arpa doble, que tenia dues fileres paral·leles de cordes. Aquesta arpa doble és l'instrument que està especificat en la partitura de l'Orfeo (1607) de Claudio Monteverdi. La solució no va resultar molt pràctica i posteriorment alguns constructors famosos com Hochbrucker, Cousineau i Erard van treballar dur i sense descans per aproximar-se a la que avui és la solució universalment acceptada: l'arpa de set pedals que permet tocar els sostinguts i els bemolls necessaris per a qualsevol partitura. Val a dir que noms com els Bochsa, Dizi i Parish-Alvars són dels pocs representants, més enllà de Boieldieu, que podrem trobar íntimament relacionats amb la història de la vida musical de l'arpa. Resulta singular observar la poca difusió d'un instrument que sonorament parlant és molt expressiu tot assolint una de les quotes més elevades d'emotivitat i delicadesa de tota la instrumentació existent. En qualsevol cas, Boieldieu n'és un dels més dignes promotors i en nom seu recuperarem la seva Sonata d'arpa en Sol major de 1795 i de dos moviments allegro i rondeau. L'acompanyarà, un parell de romances per a veu i arpa, curtes però d'una elevada sensibilitat que ens ajudaran a entendre, una mica més, la història de vida d'aquest simpàtic francès! 

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Isabelle Perrin; Christine Pauchet; Le Collège Musical

RECICLASSICAT: BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834)
DISCOGS: Boieldieu: Harp Concerto, Harp Sonata & Romances

IMSLP: François-Adrien Boieldieu (1775-1834)

CPDL: No disponible 

SPOTIFY: Isabelle Perrin – Boieldieu: Harp Concerto, Harp Sonata & Romances

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834) - Harp Concerto in C (1801)

Un dejeuner large, obra de James Tissot, pintor francès del segle XIX

---

François-Adrien Boïeldieu (1775-1834) compositor i pianista francès nascut a Rouen. Boieldieu, tot i ser un nom que pot ser difícil de trobar en l'extens organigrama musical, el cert és que el concert que avui sentirem forma part d'una de les obres més habituals en el gènere arpista. De fet, aquesta és una obra molt popular d'aquest autor francès guardonat amb la Legió d'Honor per la seva brillant carrera teatral i operística de principis del XIX a França tot seguint la tradició que el seu referent André Modeste Gretry havia immortalitzat uns anys abans. Ara bé, tot i que la major part de la seva obra és operística i musicalment sublim, el cert és que va deixar algunes poques obres instrumentals d'una bellesa romàntica indiscutible. Exemple l'escoltàvem fa uns mesos amb el seu únic concert de piano en Fa major recuperat, una obra d'una bellesa hipnotitzant que ens donava a conèixer una d'aquelles composicions soterrades en el cofre dels tresors que de tant en tant, sempre i quan en trobem la clau, obrim joiosament. En relació al seu concert d'arpa en Do no ens ha calgut recórrer a la clau dels tresors, ara bé, per acompanyar-lo de dues obertures de les seves òperes si que ens ha calgut, com a mínim per a trobar l'obertura de l'òpera Zoraime Et Zulnar (1798). L'altra obertura és de la més que internacional obra teatral La Dame Blanche (1825). I què podem dir del concert d'arpa... una bonica peça que Boieldieu va escriure l'any 1801 i que forma part d'una de les majors produccions mai abans escrites per aquest dolç i delicat instrument on ens sorprendrà emotivament el seu preciós andante lento que sobtadament es trenca amb un colorit rondó.

Ens l'interpreta la Academy of St. Martin-in-the-Fields amb Marisa Robles a l'arpa i sota la conducció de Iona Brown (1941-2004).

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: François-Adrien Boïeldieu, (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834)

AMAZON: Various Artists – Harp Concertos

IMSLP: François-Adrien Boieldieu (1775-1834)

CPDL: No disponible 

SPOTIFY: Various Artists – Harp Concertos

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOIELDIEU, François Andrieu (1775-1834) - Piano concerto (1792)

Obra d'Hubert Robert, pintor francès (1)

---

François Andrieu Boïeldieu (1775-1834) compositor francès nascut a Rouen. Especialitzat en la composició d'òperes, en va escriure més de trenta. Tant reconegut que fou el principal compositor d'òperes de França de principis del segle XIX. La seva vida transcorre sota diferents règims polítics, primer l'Antic Règim i posteriorment la Revolució Francesa sota la qual va rebre la Legió d'Honor l'any 1820, màxima distinció de la República Francesa des del període revolucionari. Les seves òperes són d'estil clàssic depurat amb unes melodies amables i amb una instrumentació lleugera però ben cuidada. Fill espiritual del gran compositor operístic Andre Gretry, de qui en parlàvem fa uns dies, té un estil i formes semblants. De F.A. Boieldieu en coneixem principalment la seva òpera La Dame Blanche la qual la va escriure l'any 1825 i basada en una novel·la de Walter Scott cosa poc habitual a la seva època. Posteriorment a aquest èxit, es va convertir en professor de composició al Conservatori de París. Doncs bé, com que no sóc molt donat a la òpera (i no perquè no m'agradi) d'ell he triat un dels pocs concerts que se'n coneixen. De fet, el més famós de Boieldieu és un concert d'arpa, tot sigui dit, una verdadera joia pels sentits. Ara bé, he triat un concert per a piano i orquestra molt poc conegut i encara menys representat. Crec important recuperar tresors amagats per a l'oient profà o no, ja que ajuden a conèixer i complementen les obres més conegudes que el compositor pugui tenir. Aquest concert presenta unes línies i paisatges d'un classicisme molt depurat on destaca, com ja hem comentat reiteradament, que el període entre segles fou d'un gran virtuosisme en la tècnica pianística i en la orquestració. Exemples no ens en falten. Aquest n'és un.

Dividit en dos moviments:

1. Allegro - 12:29
2. Pastorale con variazioni - 7:25

Ens l'interpreta la Innsbruck Symphony Orchestra amb Martin Galling al piano i té una durada total de 19:54 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: François-Adrien Boïeldieu, (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834)
CDUNIVERSE: Various Artists – French Piano Concertos

IMSLP: François-Adrien Boieldieu (1775-1834)

CPDL: No disponible 

SPOTIFY: Various Artists – French Piano Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!