- Recordatori de Louis Moreau Gottschalk -
En el dia de la commemoració del seu 145è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
John Singer Sargent (
Florencia, 12 de gener de 1856 -
Londres, 14 de abril de 1925) va ser un pintor nord-americà i el més famós retratista de l'últim terç del segle XIX. Va néixer a Florència, fill de pares nord-americans. Va rebre les seves primeres lliçons d'art a Roma el 1868 i després a l'
Accademia delle Belle Arti de Florència. El 1874 va ser admès al taller de
Carolus-Duran, famós retratista de París, que li va inculcar l'interès pel color de
Diego Velázquez i la pinzellada de Frans Hals. Durant un viatge en què va visitar, entre altres llocs, Holanda i Espanya, va observar i va copiar l'obra d'aquests dos artistes. Un any més tard va conèixer a
James Whistler a Venècia. Va debutar per primera vegada al
Saló de París el 1877 i la seva fama com a retratista va créixer ràpid en l'ambient artístic francès. No obstant això, l'exposició d'una de les seves obres el 1884, el retrat conegut com
Madame X (Nova York,
The Metropolitan Museum of Art), va provocar un gran escàndol que va fer que no trigués a abandonar França per establir-se a Londres, on va continuar la seva tasca de retratista. A partir del canvi de segle, Sargent va ser aclamat com el millor retratista del seu temps. La seva vida a la gran ciutat va estar intercalada amb estades als Estats Units i estius en llocs pintorescs del sud d'Europa i dels Alps. En aquests paratges va començar a experimentar i a pintar a l'aire lliure a la manera dels pintors de l'
Escola de Barbizon. Durant la seva vida va ser molt prolífic, va col·leccionar obres d'art i va ser amic de grans personalitats de l'època, com
Claude Monet,
Henry James i
Isabella Stewart Gardner. Entorn del 1897 es va convertir en membre de la
Royal Academy of Art de Londres, de la
National Academy of Design de Nova York i va rebre la
Legió d'Honor francesa. Tot i no residir mai als Estats Units, la seva rellevància dins de l'escena americana es va deixar sentir en un gran nombre d'encàrrecs. Aquests no es van limitar a la seva faceta de retratista, sinó que se li van encomanar diversos cicles murals per a la ciutat de Boston i la
Harvard University. A partir de 1907 Sargent va abandonar definitivament el retrat, per centrar-se en la tècnica de l'aquarel·la i els estudis de paisatge. Va ser autor de més de 2000 aquarel·les. Durant la
Primera Guerra Mundial va realitzar una sèrie de dibuixos del front francès per encàrrec del Ministeri de Guerra britànic. Va morir a Londres l'abril de 1925.
Parlem de Música...
Louis Moreau Gottschalk (
New Orleans, 8 de maig de 1829 -
Río de Janeiro, 18 de desembre de 1869) va ser un pianista i compositor nord-americà precursor en l'ús recurrent de ritmes i melodies caribenyes i de la música popular criolla. Va estudiar música a París i va recórrer Europa com a pianista. Després de la mort del seu pare, el 1854, es va haver d'ocupar del benestar econòmic de la seva família i va desenvolupar un intens programa de concerts, interromput per períodes més relaxats al Carib (1856-1862) i a Llatinoamèrica (1865-1869). Va visitar Canadà, Panamà i Mèxic, va viatjar pels Estats Units, Puerto Rico i Cuba. A l'Havana va impressionar al compositor
Nicolás Ruiz de Espadero i va compondre una simfonia anomenada
Una nit al tròpic. Durant els seus viatges es va convertir en el primer pianista nord-americà que va adquirir fama de virtuós. Les necessitats econòmiques el van portar a compondre obres comercials per a piano, com les famoses '
The Dying Poet' i '
The Last Hope'. De les seves més de cent obres destaquen aquelles que estan influïdes per la música folklòrica negra, llatina i criolla, com les composicions per a piano '
Banjo' i
'La bamboula' (nom d'una dansa). Va ser admirat pels músics europeus, i
Hector Berlioz va escriure el 1851 "
tothom a Europa ara coneix 'Bamboula', 'Le Bananier', 'Le Mancenillier', 'La Savane' i les altres vint fantasies enginyoses en les quals la gràcia displicent de la melodia tropical satisfà de forma tant agradable la nostra passió insaciable i impacient per tot el que sigui nou". Gottschalk va morir a Rio de Janeiro el desembre de 1869. Després de la seva mort, moltes de les seves obres es van perdre i fins i tot destruir.
Font: En català: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) - En castellano: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) - In english: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) - Altres: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869)
Parlem amb veu pròpia...
Louis Moreau Gottschalk, per tots aquells que no el coneguin, va ser un pianista i compositor nord-americà que, per dificultats familiars, amb només 14 anys va haver de viatjar a Europa a literalment guanyar-se la vida. Primer tocant el piano com bonament va poder en tavernes i bordells, interpretant material propi, fins a fer-se un lloc i pujar d'esglaó social a mesura que el seu nom i la seva encantadora i tropical música es va fer un lloc als escenaris fins el punt de competir directament amb autors com el mateix
Liszt o l'esplèndid
Moscheles. A partir d'aleshores, va recorre Europa en base a dos principis que el van convertir en únic; la seva música i la seva virtuosa forma d'interpretar el piano. Possiblement, Gottschalk va ser el primer en crear-se la imatge de sí mateix com a pianista "showman" en espectacles multitudinaris que van reportar-li una immensa fortuna tant sobtada com fugaç ja que, com és habitual en les grans celebritats, el diner desapareix amb certa facilitat. Així va ser en el seu cas i la seva vida fou una paròdia de la seva cruel infantesa tot morint amb només 40 anys, de peritonitis i fugint dels inacabables deutes i dels marits enfurismats les esposes dels quals havia irremeiablement seduït. Tot un personatge que musicalment va ser brillant, simpàtic i marcadament innovador tot exportant una música de clar perfil nord-americà però també caribeny i crioll. Les seves obres de piano, tot i les aparences, eren d'interpretació impossible i es diu que
Teresa Carreño, compositora, pianista i alumne de Gottschalk, es va commocionar de tal forma observant la dificultat d'algunes partitures que literalment es va desmaiar. Cert o no, la realitat ens dibuixa un compositor inesperat el furor del qual va ser de tal magnitud que el seu eclecticisme va desmuntar, d'una tacada, tota la tradició musical acadèmica europea.
Una investigació detallada de les partitures musicals, les memòries i altres escrits publicats directament per Gottschalk ens donen detalls de les dues grans obres que recuperarem avui. Concretament les dues simfonies existents.
Symphonie romantique "la nuit des tropiques" (1859) i la
À Montevideo "2me symphonie-romantique" pour grand orchestre (1868). Ambdues encarnen els ideals artístics però també l'essència del seu sentiment i la seva força moral i política, profundament panamericana. Escrites en honor a Cuba i a Uruguai respectivament, les obres no segueixen cap model definit ja que hi podrem escoltar reminiscències franceses, clàssiques i fins i tot aparicions estel·lars del folklore més patriòtic nord-americà o de genuïns balls afrocubans. En definitiva, la seva música volia ser un reflex d'una nova forma d'entendre el món, lliure i absent de dogmatismes estètics, acadèmics i formals, en un temps dominat intel·lectualment per la cultura europea. Sens dubte, si aquesta era la fermesa i el principi subjacent de la seva música, no hi ha dubte que ho va assolir. Alhora, ho va fer deixant veritables obres mestres. L'edició que escoltarem és, si més no personalment, un dels més grans descobriments d'aquest 2014 per la diversitat de les obres que s'hi poden escoltar però especialment per la incontestable bellesa i el tarannà festiu amb què es presenten totes i cadascuna d'elles. L'
Ave Maria, de propina, és un bon exemple per entendre el que vull dir. He de reconèixer que estic meravellat, atònit i confús potser perquè, sobtadament, m'he enamorat de la música de Louis Moreau Gottschalk!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
