Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sterkel J.F.X.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sterkel J.F.X.. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de desembre del 2022

STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817) - Concerto (II) pour le Pianoforte (1788)

Heinrich Eduard von Wintter (1788-1829) - J. Fr. Xav. Sterkel (1816)


Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - Concerto (II, en Re majeur) pour le Pianoforte, Op.26 (1788)
Performers: Christoph Lieske (piano); Kammerorchester Merck; Peter Lücker (conductor)

---


German composer. His musical gift was evident at a young age; he had rigorous musical training from the court organist A. Kette and from Weismandel in Würzburg, where he entered the university in 1764. In 1768 he was tonsured and became organist in the collegiate chapter of Neumünster, later rising to sub-deacon (1772), deacon (1773) and finally priest (1774). His lifelong service to the church provided a subsistence without noticeably compromising his musical career. As a result of a performance at the Würzburg court, he was invited to perform for the court at Mainz, noted for its orchestra and its active musical life. His trip included a visit to Mannheim, where Mozart heard him perform and condemned his excessive tempos (letter of 26 November 1777). Early in 1778 Sterkel was called to Mainz to fill a position in the Liebfrauen chapter and was named court chaplain as well. Late in 1779 Elector Friedrich Karl Joseph von Erthal sent him on an extended tour of Italy. He seems nevertheless to have gained much in his mature style from his extended exposure to Italian taste. He visited all the major cities of Italy, frequently performing as a pianist. For the Naples court he played duo sonatas and concertos with Lady Catherine Hamilton; the queen commissioned his only opera, Il Farnace, performed in an elaborate production with ballets at the S Carlo on 12 January 1782. Travelling north again in May, he spent several weeks with Padre Martini in Bologna, then was recalled to Mainz to fill a canonry of his chapter. He visited Stein’s piano workshop in Augsburg en route and was thereafter an advocate and sometimes agent for Stein’s instruments. In Mainz before the end of the year, he plunged into a period of intense music-making and composition. Sterkel’s well-known meeting with Beethoven, as reported by Simrock and Wegeler, occurred early in 1791. Sterkel played one of his own sonatas, accompanied by Andreas Romberg on the violin. 

Beethoven was reluctant to perform in turn, and was challenged to play his own demanding Righini variations, which had recently been published; he played those that he remembered and improvised additional ones, successfully imitating throughout the distinctive light, graceful performing style just displayed by Sterkel. When the Mainz court was disrupted by the French invasion in October 1792, the director, Vincenzo Righini, was called to Berlin. On the regaining of Mainz, he was named Kapellmeister (1793) and charged with rebuilding the court music, but the war caused further difficulties and the royal chapel was disbanded in 1797. Except for a visit to Righini in Berlin, he spent the next years in Würzburg. The court there fostered mainly sacred performances, and he composed much church music, including several festival masses. From about 1802 he was in Regensburg, where his unceasing efforts on behalf of the musical life brought accolades; he established a choir school to provide good vocalists and wrote most of his partsongs at that time. After his Regensburg patron, Karl Theodor von Dalberg, was made Grand Duke of Frankfurt, Sterkel followed him to Aschaffenburg in April 1810 and was appointed music director. Among other duties he was responsible for theatrical productions, including performances of some Mozart operas. When Aschaffenburg was annexed to Bavaria in 1814 the court was dissolved. In 1815 he visited Munich, then returned to Würzburg. Beethoven is said once to have called Sterkel the ‘royal composer’, as his published dedications form a roster of the highest members of the nobility. Sterkel was also an effective teacher, whose pupils included the pianists C.P. Hoffmann, G.C. Zulehner, Catherina Bauer and T. Horgniés, and the singers E. Eck, L. Barensfeld, N. Häckel, J.C. Grünbaum and G. Weichselbaum. As a composer, his own compositional style is close to Haydn. His works include an opera, four Masses, a Te Deum, 125 Lieder, 15 part songs, eight concert arias, 26 symphonies, six piano concertos, a piano quartet, a quintet, 46 trios, 31 violin sonatas, six duos, 14 keyboard sonatas and 53 miscellaneous other pieces for keyboard.

diumenge, 15 d’octubre del 2017

STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817) - Messe A-Dur

François-Joseph Navez - Saint Cecilia of Rome, 1824
Obra de François-Joseph Navez (1787-1869), pintor belga (1)


- Recordatori de Johann Franz Xaver Sterkel -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

François-Joseph Navez (Charleroi, 16 de novembre de 1787 - Brussels, 12 d'octubre de 1869) va ser un pintor belga. Un any després de guanyar el gran premi de pintura de Gant el 1812 amb el seu quadre Virgili llegint l'Eneida a August, es va traslladar a París, on va treballar amb Jacques-Louis David, i després a Roma. De retorn a Bèlgica, va ser director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les i va contribuir a la renovació de la pintura del seu país. De la seva obra pictòrica, d'estil neoclàssic i dedicada principalment al retrat i al gènere històric, van destacar el Retrat de David, La família de Hemptinne, Agar en el desert i Les filadores de Fundi. Va treballar també com a professor amb alumnes com, entre altres, Jean-François Portaels. Va viure la major part de la seva vida a Brussel·les, ciutat on va morir l'octubre de 1869.



Parlem de Música...

Johann Franz Xaver Sterkel (Würzburg, 3 de desembre de 1750 - Würzburg, 12 d'octubre de 1817) va ser un organista, pianista i compositor alemany. Des de ben petit va mostrar bones aptituds per la música motiu pel qual va rebre una rigorosa formació a càrrec d'Albert Kette. El 1764 va entrar a la Universitat de Würzburg i el 1768 va tonsurar i es va convertir en organista a la Col·legiata de Neumünster. El 1772 es va convertir en sotsdiaca, el 1773 en diaca i el 1774 en sacerdot. Es va comprometre amb l'església la resta de la seva vida. Durant uns anys va viatjar a Mannheim convidat per la Cort de Mainz, en un temps en què aquesta cort gaudia de gran vitalitat musical. Allà va conèixer a Mozart, qui per cert no va estalviar crítiques al seu col·lega en una carta dirigida al seu pare del 26 de novembre de 1777 pels "tempos excessius". A principis del 1778 Sterkel va rebre l'encàrrec d'ocupar una posició musical a la Cort de Mainz, on també va ser nomenat el capellà oficial. A finals del 1779, l'elector Friedrich Karl Joseph von Erthal va decidir enviar a Sterkel i al seu germà menor, el violinista F. Lehritter, a una extensa gira per Itàlia. En aquell temps ja havia publicat diverses obres en un estil molt italià motiu pel qual va ser ben rebut a Itàlia. Allà va visitar nombroses ciutats actuant com a pianista o organista segons el cas. A Nàpols va rebre l'encàrrec d'escriure una obra teatral de part de la Reina. Il Farnace, la única òpera que va escriure, es va estrenar el 12 de gener de 1782. Aquell mateix any va viatjar a Bolonya on va conèixer al Pare Martini amb qui va viure-hi durant unes setmanes abans de tornar a la Cort de Mainz. Des d'allà va viatjar a Augsburg on va visitar el taller de pianos de J. A. Stein. Aquell període, comprès entre el 1782 i el 1792, va ser dels més creatius i productius de Sterkel. El 1791 es va reunir amb Beethoven i pocs dies més tard va interpretar, juntament amb Andreas Romberg al violí, algunes de les seves sonates. La invasió francesa de 1792 va provocar la desaparició de la Cort de Mainz per la qual cosa Sterkel va perdre el seu càrrec. Afortunadament per ell, la recuperació de la Cort de Mainz el 1793 va afavorir el retorn de Sterkel com a mestre de capella i amb la missió de recuperar l'esperit musical. Un objectiu que no va poder assolir fruit de la guerra i de la dissolució definitiva de la capella reial el 1797. A partir d'aleshores va tornar a Würzburg on es va dedicar a la composició de música d'església, incloent nombroses misses en un estil proper al dels germans Haydn. El 1802 va viatjar a Ratisbona on va fundar una escola coral. El 1810 va viatjar a Aschaffenburg on va ser nomenat director musical. Allà va exercir la direcció teatral i va representar diverses òperes de Mozart. Durant la seva vida va tenir nombrosos alumnes, entre ells, C.P. Hoffmann, G.C. Zulehner (c.1770-1842), Catherina Bauer i Thérèse Horgniés. El 1815 va viatjar a Munich abans de tornar a Würzburg, la ciutat on va morir l'octubre de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Il Farnace (dramma per musica, 3), Naples, S Carlo, 12 Jan 1782, I-Nc, ov. arr. pf, vn (Frankfurt, c1785)
8 arias (scenas, rondos), S, str/orch: Ah parlate, oh Dio!, Se tutti i mali miei (Leipzig, n.d.), Caro mio ben (Mainz, n.d.), Passeremo il ciglio amato, Fedele mio diletto, Rp, Vaghe amabili pupille, Rp, La mia morte, DO;
Sammlung [125] neuer Lieder, acc. kbd, 16 vols. (Mainz, from c1788) [some vols. pubd elsewhere];
15 collections of Italian songs, 1–3vv, pf, further single songs and lieder, vocal works in anthologies [see Scharnagl for details]

Vocal religiosa:

4 Festival masses, 4vv, chorus, orch, D-Bsb (autograph), Dlb, Mbs;
2 TeD, 4vv, chorus, orch, 1 in Mbs, 1 composed 1793, lost;
Further single works with insts, Bsb, OB, Stifthaus, Würzburg

Instrumental:

Orch.:
Thematic index of chamber music in DTB, xxviii, Jg.xvi, 1915
4 syms., op.7 (Paris, 1782), 3 also as op.1 (Berlin, 1783);
4 syms., op.11 (Paris, 1786);
2 sinfonies périodiques, op.35 (Mainz, 1792);
Sinfonia, B  (Mainz, 1792–4; Leipzig, c1809);
11 further syms., CH-Bu, D-Rtt;
6 pf concs.: 1 as op.20 (Mainz, 1785) [also as op.18], 3 as op.24 (Vienna), lost, 3 as op.26 (Mainz, 1788) [no.1 = op.20], 1 as op.31 (Mainz, 1789) [also as op.24], 1 as op.40 (Offenbach, 1792) [8 listed in Boyer catalogue (Paris, 1787)];
4 ovs.: nos.1–2 (Leipzig, n.d.), no.3 lost, copy of no.4 owned by Gottron

Chbr.:
Pf/hpd trios: 3 as op.1 (Frankfurt, 1774);
3 as op.2 (Frankfurt, 1774);
3 as op.3 (Frankfurt, c1776; Amsterdam, 1791);
3 as op.5 (Frankfurt, 1776; Amsterdam, 1791) [also as op.4];
3 as op.6 (Frankfurt, c1777) [also as op.5];
3 as op.7 (Frankfurt, 1777);
3 as op.9 (Mannheim, 1782);
3 as op.12 (Paris, c1782);
3 as op.17 (Mainz, 1784; Vienna, ?1784);
3 as op.30 (Vienna, 1789) [also as op.23];
3 as op.32 (Vienna, 1790);
3 as op.34 (Offenbach, 1793);
op.45 (Berlin, 1805);
op.46 (Leipzig, 1808);
2 grand trios, op.47 (Leipzig, c1810), op.48 (Berlin, c1810);
2 grand trios, op. posth. (Bonn, c1818)

Sonatas, pf/hpd, vn:
3 as op.4 (Frankfurt, c1776);
3 as op.15 (Mainz, c1784) [also as op.19];
3 as op.16 (Mainz, c1784) [also as opp.20, 22];
3 as op.18 (Mainz, c1785) [also as op.23], 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 as op.19 (Mainz, c1785) [also as op.13];
op.25 (Mainz, c1786);
op.27 (Offenbach, 1787);
6 as op.33 (Mainz, 1793) [3 also as op.34];
op.41 (Offenbach, 1804);
Grande sonate, op.44 (Vienna, 1805)

Other chamber:
Grand quintette, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, c1790), ed. A. Gottron (Heidelberg, 1961);
Pf Qt (Leipzig, 1804);
6 duos, vn, va, op.8 (Paris, c1779)
Solo pf: 30 pièces, 12 as op.10 (Vienna, c1780), 18 as opp.22, 24 (Mainz, 1784);
Ariettes variées (Berlin, 1797), ?as op.35 (Offenbach, n.d.);
3 sonatas, op.34 (Mainz, 1798);
Grande sonate, op.36 (Offenbach, 1798);
Fantaisie en rondo, op.37 (Offenbach, c1798);
3 grandes sonates, op.39 (Offenbach, n.d.);
Divertissement, op.48 (Leipzig, n.d.);
20 petites pièces (Bonn, Offenbach, Mainz, n.d.);
Air and variations, op.35 (Offenbach, n.d.);
Variations on Das Geheimnis (Leipzig, c1808);
6 sonatas, 4 hands: op.21 [also as op.15], op.23, 4 as op.28 (Mainz, by 1787);
collections of single works, 4 hands (Mainz, Offenbach, from 1809);
others in 18th-century anthologies



Informació addicional... 

INTERPRETS: Würzburger Dommusik; Siegfried Koesler (1937-2012)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 3 de desembre del 2015

STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817) - Piano Concerto No.2 (1788)

Claude-Joseph Vernet - Larc en ciel An Italianate coastal view with a rainbow, fisherman, and peasants at an inlet in the foreground, a shipwrights yard beyond (1749)
Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès (1)



- Recordatori de Johann Franz Xaver Sterkel -
En el dia de la celebració del seu 265è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Claude Joseph Vernet (Avinyó, 14 d'agost de 1714 - París, 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Va néixer en el si d'una família d'artistes, fill d'Antoine, un pròsper artesà i decorador, i al seu torn pare de dos escultors, Louis-François i Joseph. Vernet va rebre probablement les seves primeres lliçons del seu pare, qui el va enviar aviat al taller del mestre més destacat d'Avinyó: Philippe Sauvan, pintor de retaules i escenes mitològiques. Més tard va treballar amb Jacques Viali, pintor de paisatges i marines, gèneres en els quals es va especialitzar immediatament. El 1732 va viatjar amb una pensió concedida pel marquès de Caumont a Itàlia, on va realitzar dibuixos de monuments i escultures de l'Antiguitat pel seu mecenes. La seva formació va rebre supervisió primer de l'Acadèmia de França a Roma i després per part del pintor de marines Adrien Manglard. Gràcies a l'incipient turisme del Grand Tour, Vernet va aconseguir aviat una notable reputació internacional de paisatgista i pintor de marines. Els seus motius més venuts van ser les vistes pintoresques de la campanya romana, les vedute topogràfiques dels monuments romans i sobretot els paisatges i marines, en els quals queda de manifest la influència de la tècnica pictòrica holandesa del segle XVII i de l'obra de Claude Lorraine i Salvator Rosa. Els ingredients artístics elaborats per Vernet suggereixen una certa atmosfera de preromanticisme i corresponen a l'estètica del sublim, un tòpic molt de moda en el debat teòric del moment, sobretot al seu retorn a França. Allà Lluís XV li va encomanar la sèrie de vistes sobre els Ports de França, barreja de descripció topogràfica i artística amb tints idealitzats. Vernet, per a complir aquest encàrrec, va viatjar durant la dècada del 1750 al llarg de la costa mediterrània i dels ports situats al nord del país. Va realitzar, només, quinze llenços d'una bellesa extraordinària, reconeguda per Denis Diderot en els seus comentaris dels Salons, on Vernet els va exposar anualment. El 1765 es va instal·lar a la capital gala, on va continuar representant els mateixos temes que a Itàlia. El 1778 va emprendre un viatge als Alps suïssos, sumant-se a l'interès il·lustrat sorgit des de mitjans segle, per estudiar, pintar i reconèixer la bellesa dels fenomens geològics. Va morir a París el desembre de 1789.

Font: En català: No disponible - En castellano: Claude Joseph Vernet (1714-1789) - In english: Claude Joseph Vernet (1714-1789) - Altres: Claude Joseph Vernet (1714-1789)



Parlem de Música...

Johann Franz Xaver Sterkel (Würzburg, 3 de desembre de 1750 - Würzburg, 12 d'octubre de 1817) va ser un organista, pianista i compositor alemany. Des de ben petit va mostrar bones aptituds per la música motiu pel qual va rebre una rigorosa formació a càrrec d'Albert Kette. El 1764 va entrar a la Universitat de Würzburg i el 1768 va tonsurar i es va convertir en organista a la Col·legiata de Neumünster. El 1772 es va convertir en sotsdiaca, el 1773 en diaca i el 1774 en sacerdot. Es va comprometre amb l'església la resta de la seva vida. Durant uns anys va viatjar a Mannheim convidat per la Cort de Mainz, en un temps en què aquesta cort gaudia de gran vitalitat musical. Allà va conèixer a Mozart, qui per cert no va estalviar crítiques al seu col·lega en una carta dirigida al seu pare del 26 de novembre de 1777 pels "tempos excessius". A principis del 1778 Sterkel va rebre l'encàrrec d'ocupar una posició musical a la Cort de Mainz, on també va ser nomenat el capellà oficial. A finals del 1779, l'elector Friedrich Karl Joseph von Erthal va decidir enviar a Sterkel i al seu germà menor, el violinista F. Lehritter, a una extensa gira per Itàlia. En aquell temps ja havia publicat diverses obres en un estil molt italià motiu pel qual va ser ben rebut a Itàlia. Allà va visitar nombroses ciutats actuant com a pianista o organista segons el cas. A Nàpols va rebre l'encàrrec d'escriure una obra teatral de part de la Reina. Il Farnace, la única òpera que va escriure, es va estrenar el 12 de gener de 1782. Aquell mateix any va viatjar a Bolonya on va conèixer al Pare Martini amb qui va viure-hi durant unes setmanes abans de tornar a la Cort de Mainz. Des d'allà va viatjar a Augsburg on va visitar el taller de pianos de J. A. Stein. Aquell període, comprès entre el 1782 i el 1792, va ser dels més creatius i productius de Sterkel. El 1791 es va reunir amb Beethoven i pocs dies més tard va interpretar, juntament amb Andreas Romberg al violí, algunes de les seves sonates. La invasió francesa de 1792 va provocar la desaparició de la Cort de Mainz per la qual cosa Sterkel va perdre el seu càrrec. Afortunadament per ell, la recuperació de la Cort de Mainz el 1793 va afavorir el retorn de Sterkel com a mestre de capella i amb la missió de recuperar l'esperit musical. Un objectiu que no va poder assolir fruit de la guerra i de la dissolució definitiva de la capella reial el 1797. A partir d'aleshores va tornar a Würzburg on es va dedicar a la composició de música d'església, incloent nombroses misses en un estil proper al dels germans Haydn. El 1802 va viatjar a Ratisbona on va fundar una escola coral. El 1810 va viatjar a Aschaffenburg on va ser nomenat director musical. Allà va exercir la direcció teatral i va representar diverses òperes de Mozart. Durant la seva vida va tenir nombrosos alumnes, entre ells, C.P. Hoffmann, G.C. Zulehner (c.1770-1842), Catherina Bauer i Thérèse Horgniés. El 1815 va viatjar a Munich abans de tornar a Würzburg, la ciutat on va morir l'octubre de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Il Farnace (dramma per musica, 3), Naples, S Carlo, 12 Jan 1782, I-Nc, ov. arr. pf, vn (Frankfurt, c1785)
8 arias (scenas, rondos), S, str/orch: Ah parlate, oh Dio!, Se tutti i mali miei (Leipzig, n.d.), Caro mio ben (Mainz, n.d.), Passeremo il ciglio amato, Fedele mio diletto, Rp, Vaghe amabili pupille, Rp, La mia morte, DO;
Sammlung [125] neuer Lieder, acc. kbd, 16 vols. (Mainz, from c1788) [some vols. pubd elsewhere];
15 collections of Italian songs, 1–3vv, pf, further single songs and lieder, vocal works in anthologies [see Scharnagl for details]

Vocal religiosa:

4 Festival masses, 4vv, chorus, orch, D-Bsb (autograph), Dlb, Mbs;
2 TeD, 4vv, chorus, orch, 1 in Mbs, 1 composed 1793, lost;
Further single works with insts, Bsb, OB, Stifthaus, Würzburg

Instrumental:

Orch.:
Thematic index of chamber music in DTB, xxviii, Jg.xvi, 1915
4 syms., op.7 (Paris, 1782), 3 also as op.1 (Berlin, 1783);
4 syms., op.11 (Paris, 1786);
2 sinfonies périodiques, op.35 (Mainz, 1792);
Sinfonia, B  (Mainz, 1792–4; Leipzig, c1809);
11 further syms., CH-Bu, D-Rtt;
6 pf concs.: 1 as op.20 (Mainz, 1785) [also as op.18], 3 as op.24 (Vienna), lost, 3 as op.26 (Mainz, 1788) [no.1 = op.20], 1 as op.31 (Mainz, 1789) [also as op.24], 1 as op.40 (Offenbach, 1792) [8 listed in Boyer catalogue (Paris, 1787)];
4 ovs.: nos.1–2 (Leipzig, n.d.), no.3 lost, copy of no.4 owned by Gottron

Chbr.:
Pf/hpd trios: 3 as op.1 (Frankfurt, 1774);
3 as op.2 (Frankfurt, 1774);
3 as op.3 (Frankfurt, c1776; Amsterdam, 1791);
3 as op.5 (Frankfurt, 1776; Amsterdam, 1791) [also as op.4];
3 as op.6 (Frankfurt, c1777) [also as op.5];
3 as op.7 (Frankfurt, 1777);
3 as op.9 (Mannheim, 1782);
3 as op.12 (Paris, c1782);
3 as op.17 (Mainz, 1784; Vienna, ?1784);
3 as op.30 (Vienna, 1789) [also as op.23];
3 as op.32 (Vienna, 1790);
3 as op.34 (Offenbach, 1793);
op.45 (Berlin, 1805);
op.46 (Leipzig, 1808);
2 grand trios, op.47 (Leipzig, c1810), op.48 (Berlin, c1810);
2 grand trios, op. posth. (Bonn, c1818)

Sonatas, pf/hpd, vn:
3 as op.4 (Frankfurt, c1776);
3 as op.15 (Mainz, c1784) [also as op.19];
3 as op.16 (Mainz, c1784) [also as opp.20, 22];
3 as op.18 (Mainz, c1785) [also as op.23], 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 as op.19 (Mainz, c1785) [also as op.13];
op.25 (Mainz, c1786);
op.27 (Offenbach, 1787);
6 as op.33 (Mainz, 1793) [3 also as op.34];
op.41 (Offenbach, 1804);
Grande sonate, op.44 (Vienna, 1805)

Other chamber:
Grand quintette, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, c1790), ed. A. Gottron (Heidelberg, 1961);
Pf Qt (Leipzig, 1804);
6 duos, vn, va, op.8 (Paris, c1779)
Solo pf: 30 pièces, 12 as op.10 (Vienna, c1780), 18 as opp.22, 24 (Mainz, 1784);
Ariettes variées (Berlin, 1797), ?as op.35 (Offenbach, n.d.);
3 sonatas, op.34 (Mainz, 1798);
Grande sonate, op.36 (Offenbach, 1798);
Fantaisie en rondo, op.37 (Offenbach, c1798);
3 grandes sonates, op.39 (Offenbach, n.d.);
Divertissement, op.48 (Leipzig, n.d.);
20 petites pièces (Bonn, Offenbach, Mainz, n.d.);
Air and variations, op.35 (Offenbach, n.d.);
Variations on Das Geheimnis (Leipzig, c1808);
6 sonatas, 4 hands: op.21 [also as op.15], op.23, 4 as op.28 (Mainz, by 1787);
collections of single works, 4 hands (Mainz, Offenbach, from 1809);
others in 18th-century anthologies

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - In english: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - Altres: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'estel·lar irrupció fulgurant de Sterkel en aquest espai avui farà un any, va suposar un trasbals emocional de tal magnitud que la figura d'aquell compositor, que recuperàvem en nom d'una espectacular edició simfònica (retrospectiva aquí), va quedar absolutament gravada en les retines i oïdes de servidor. Des d'aleshores, he regirat cel, terra i universos paral·lels a la cerca de més i més repertori d'aquest immens contemporani d'Haydn i Mozart. Un coetani de qui no puc explicar el per què de la seva aberrant absència del repertori ja que l'obra que gustosament avui escoltarem, lluny d'apaivagar la llum que un bon dia ens va enlluernar, ens magnificarà hiperbòlicament la percepció que ja vam intuir en el seu moment. Però situem-nos en antecedents, qui va ser Johann Franz Xaver Sterkel, doncs d'entrada, un sacerdot (!) i evidentment un organista a Aschaffenburg. Per inèrcia i més tard va assolir un càrrec de mestre de capella sota supervisió i protecció de l'Elector de Mainz a Alemanya on el 1807 va fundar una escola de cant mentre soto voce, en silenci i sense compassió anava escrivint música i més música que dos segles enllà ens faria sucumbir al seu meravellós encant. Un extens i variat repertori amb òperes, misses, rèquiem, oratori i un llarg decàleg d'obra instrumental, entre ella, 12 simfonies i 6 concerts de piano, són el testimoni empíric i real que la seva recuperació no s'hauria de fer esperar. L'exemple en aquest Concert No.2 en Re Major opus 26 de 1788 és suficientment eloqüent per visualitzar i escoltar l'extraordinari i vienès llenguatge de Sterkel on evidentment es posen de manifest les virtuts del seu geni creatiu. Un concert de tres moviments característics de la seva època i que Mozart, n'estic segur, hauria admirat pel seu ritme, arquitectura, temàtica i virtuosisme pianístic però inevitablement per la seva inherent bellesa. En definitiva, un aniversari que celebrarem amb joia i un nou terrabastall d'un compositor a qui situar amb els grans mestres clàssics no hauria de ser una possibilitat, sinó un deure inexcusable!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kai Adomeit (piano); Bohuslav Martinu Philharmonic Orchestra Zlin; Peter Lücker
RECICLASSICAT: STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817)
IMSLP: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 4 de desembre del 2014

STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817) - Symphonies

Sir Thomas Lawrence - Sophia, Lady Burdett
Obra de Sir Thomas Lawrence (1769-1830), pintor anglès (1)



- Recordatori de Johann Franz Xaver Sterkel -
En el dia de la celebració del seu 264è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Sir Thomas Lawrence (Bristol, 4 de maig de 1769 - Londres, 7 de gener de 1830) és considerat com un dels millors retratistes anglesos de la seva generació. Va néixer a Bristol. Nen prodigi, va ser gairebé íntegrament autodidacte, tot i que va passar algun temps com alumne a la Royal Academy de Londres. Al 1789 Lawrence va obtenir un gran reconeixement pel seu retrat de l'actriu Miss Farren (1789, Metropolitan Museum of Art de Nova York). Va començar a ser molt sol·licitat i l'any 1792 va succeir a Sir Joshua Reynolds com el pintor principal de Jordi III del Regne Unit, que li va concedir el títol de Sir l'any 1815. Nomenat membre de la Royal Academy el 1794, des del 1820 fins a 1830 va ser president d'aquesta institució. Lawrence, artista de gran estil i domini tècnic, es va anticipar a la pintura romàntica amb la vitalitat, el cromatisme i les siluetes dramàtiques de les seves obres. Encara que de qualitat desigual, la seva obra artística, en el seu millor moment, es va caracteritzar per un gust i una elegància que van conferir distinció als retrats dels seus models. Lawrence va ser un dels primers pintors anglesos en assolir èxit en Europa. Junt a Reynolds i Thomas Gainsborough, representa la cimera de la pintura retratista anglesa. Va morir a Londres el gener de 1830.




Parlem de Música...

Johann Franz Xaver Sterkel (Würzburg, 3 de desembre de 1750 - Würzburg, 12 d'octubre de 1817) va ser un organista, pianista i compositor alemany. Des de ben petit va mostrar bones aptituds per la música motiu pel qual va rebre una rigorosa formació a càrrec d'Albert Kette. El 1764 va entrar a la Universitat de Würzburg i el 1768 va tonsurar i es va convertir en organista a la Col·legiata de Neumünster. El 1772 es va convertir en sotsdiaca, el 1773 en diaca i el 1774 en sacerdot. Es va comprometre amb l'església la resta de la seva vida. Durant uns anys va viatjar a Mannheim convidat per la Cort de Mainz, en un temps en què aquesta cort gaudia de gran vitalitat musical. Allà va conèixer a Mozart, qui per cert no va estalviar crítiques al seu col·lega en una carta dirigida al seu pare del 26 de novembre de 1777 pels "tempos excessius". A principis del 1778 Sterkel va rebre l'encàrrec d'ocupar una posició musical a la Cort de Mainz, on també va ser nomenat el capellà oficial. A finals del 1779, l'elector Friedrich Karl Joseph von Erthal va decidir enviar a Sterkel i al seu germà menor, el violinista F. Lehritter, a una extensa gira per Itàlia. En aquell temps ja havia publicat diverses obres en un estil molt italià motiu pel qual va ser ben rebut a Itàlia. Allà va visitar nombroses ciutats actuant com a pianista o organista segons el cas. A Nàpols va rebre l'encàrrec d'escriure una obra teatral de part de la Reina. Il Farnace, la única òpera que va escriure, es va estrenar el 12 de gener de 1782. Aquell mateix any va viatjar a Bolonya on va conèixer al Pare Martini amb qui va viure-hi durant unes setmanes abans de tornar a la Cort de Mainz. Des d'allà va viatjar a Augsburg on va visitar el taller de pianos de J. A. Stein. Aquell període, comprès entre el 1782 i el 1792, va ser dels més creatius i productius de Sterkel. El 1791 es va reunir amb Beethoven i pocs dies més tard va interpretar, juntament amb Andreas Romberg al violí, algunes de les seves sonates. La invasió francesa de 1792 va provocar la desaparició de la Cort de Mainz per la qual cosa Sterkel va perdre el seu càrrec. Afortunadament per ell, la recuperació de la Cort de Mainz el 1793 va afavorir el retorn de Sterkel com a mestre de capella i amb la missió de recuperar l'esperit musical. Un objectiu que no va poder assolir fruit de la guerra i de la dissolució definitiva de la capella reial el 1797. A partir d'aleshores va tornar a Würzburg on es va dedicar a la composició de música d'església, incloent nombroses misses en un estil proper al dels germans Haydn. El 1802 va viatjar a Ratisbona on va fundar una escola coral. El 1810 va viatjar a Aschaffenburg on va ser nomenat director musical. Allà va exercir la direcció teatral i va representar diverses òperes de Mozart. Durant la seva vida va tenir nombrosos alumnes, entre ells, C.P. Hoffmann, G.C. Zulehner (c.1770-1842), Catherina Bauer i Thérèse Horgniés. El 1815 va viatjar a Munich abans de tornar a Würzburg, la ciutat on va morir l'octubre de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Il Farnace (dramma per musica, 3), Naples, S Carlo, 12 Jan 1782, I-Nc, ov. arr. pf, vn (Frankfurt, c1785)
8 arias (scenas, rondos), S, str/orch: Ah parlate, oh Dio!, Se tutti i mali miei (Leipzig, n.d.), Caro mio ben (Mainz, n.d.), Passeremo il ciglio amato, Fedele mio diletto, Rp, Vaghe amabili pupille, Rp, La mia morte, DO;
Sammlung [125] neuer Lieder, acc. kbd, 16 vols. (Mainz, from c1788) [some vols. pubd elsewhere];
15 collections of Italian songs, 1–3vv, pf, further single songs and lieder, vocal works in anthologies [see Scharnagl for details]

Vocal religiosa:

4 Festival masses, 4vv, chorus, orch, D-Bsb (autograph), Dlb, Mbs;
2 TeD, 4vv, chorus, orch, 1 in Mbs, 1 composed 1793, lost;
Further single works with insts, Bsb, OB, Stifthaus, Würzburg

Instrumental amb orquestra:

Thematic index of chamber music in DTB, xxviii, Jg.xvi, 1915
4 syms., op.7 (Paris, 1782), 3 also as op.1 (Berlin, 1783);
4 syms., op.11 (Paris, 1786);
2 sinfonies périodiques, op.35 (Mainz, 1792);
Sinfonia, B  (Mainz, 1792–4; Leipzig, c1809);
11 further syms., CH-Bu, D-Rtt;
6 pf concs.: 1 as op.20 (Mainz, 1785) [also as op.18], 3 as op.24 (Vienna), lost, 3 as op.26 (Mainz, 1788) [no.1 = op.20], 1 as op.31 (Mainz, 1789) [also as op.24], 1 as op.40 (Offenbach, 1792) [8 listed in Boyer catalogue (Paris, 1787)];
4 ovs.: nos.1–2 (Leipzig, n.d.), no.3 lost, copy of no.4 owned by Gottron

Instrumental de cambra:

Pf/hpd trios: 3 as op.1 (Frankfurt, 1774); 3 as op.2 (Frankfurt, 1774); 3 as op.3 (Frankfurt, c1776; Amsterdam, 1791); 3 as op.5 (Frankfurt, 1776; Amsterdam, 1791) [also as op.4]; 3 as op.6 (Frankfurt, c1777) [also as op.5]; 3 as op.7 (Frankfurt, 1777); 3 as op.9 (Mannheim, 1782); 3 as op.12 (Paris, c1782); 3 as op.17 (Mainz, 1784; Vienna, ?1784); 3 as op.30 (Vienna, 1789) [also as op.23]; 3 as op.32 (Vienna, 1790); 3 as op.34 (Offenbach, 1793); op.45 (Berlin, 1805); op.46 (Leipzig, 1808); 2 grand trios, op.47 (Leipzig, c1810), op.48 (Berlin, c1810); 2 grand trios, op. posth. (Bonn, c1818)

Sonatas, pf/hpd, vn: 3 as op.4 (Frankfurt, c1776); 3 as op.15 (Mainz, c1784) [also as op.19]; 3 as op.16 (Mainz, c1784) [also as opp.20, 22]; 3 as op.18 (Mainz, c1785) [also as op.23], 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915); 6 as op.19 (Mainz, c1785) [also as op.13]; op.25 (Mainz, c1786); op.27 (Offenbach, 1787); 6 as op.33 (Mainz, 1793) [3 also as op.34]; op.41 (Offenbach, 1804); Grande sonate, op.44 (Vienna, 1805)

Other chamber: Grand quintette, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, c1790), ed. A. Gottron (Heidelberg, 1961); Pf Qt (Leipzig, 1804); 6 duos, vn, va, op.8 (Paris, c1779)

Solo pf: 30 pièces, 12 as op.10 (Vienna, c1780), 18 as opp.22, 24 (Mainz, 1784); Ariettes variées (Berlin, 1797), ?as op.35 (Offenbach, n.d.); 3 sonatas, op.34 (Mainz, 1798); Grande sonate, op.36 (Offenbach, 1798); Fantaisie en rondo, op.37 (Offenbach, c1798); 3 grandes sonates, op.39 (Offenbach, n.d.); Divertissement, op.48 (Leipzig, n.d.); 20 petites pièces (Bonn, Offenbach, Mainz, n.d.); Air and variations, op.35 (Offenbach, n.d.); Variations on Das Geheimnis (Leipzig, c1808); 6 sonatas, 4 hands: op.21 [also as op.15], op.23, 4 as op.28 (Mainz, by 1787); collections of single works, 4 hands (Mainz, Offenbach, from 1809); others in 18th-century anthologies

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - In english: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - Altres: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817)



Parlem amb veu pròpia...

Parlar de simfonies d'un compositor que va viure entre el 1750 i el 1817 és fer-ho amb un indicador d'entrada suficientment clar de quina serà l'arquitectura i la filosofia que podrem escoltar abans fins i tot de fer-ho. Classicisme en estat pur d'un alemany "prototip" de la seva època. Pianista, organista i compositor, sacerdot i a més a més mestre de capella d'una cort germànica en plena ebullició musical. Contemporani de tots aquells clàssics que avui fàcilment identifiquem, Sterkel és un autor que fins fa quatre dies no tenia ni un breu epígraf en la descomunal discoteca clàssica. Considerat un dels més brillants compositors de música de cambra del seu temps, de fet les seves obres publicades es poden trobar en diferents arxius europeus, sembla haver-se evaporat a mesura que el temps, imparable i inexorable, anava avançant. Afortunadament, una de les primeres edicions de luxe que en fan referència recuperen, ni més ni menys, que dues de les seves Simfonies així com una espectacular Obertura a Gran Orquestra. La Simfonia en Re Major No.1 opus 35 que escoltarem és una esplèndida partitura orquestral, en la forma clàssica però en la seva versió més tardana, de quatre moviments i probablement escrita, juntament amb la No.2 del seu opus 35, entre els anys 1789 i 1792. Ambdues obres representen un testimoni d'incalculable valor d'un autor la recuperació del qual no s'hauria de fer esperar ja que amb el seu estil proper a Haydn, especialment durant la seva etapa de maduresa, Sterkel demostra el domini del llenguatge clàssic alemany, especialment en veu de Mannheim, que sàviament combina amb el coneixement adquirit, amb l'ajuda del Pare Martini, a Itàlia. Tot un descobriment, inesperat i val a dir-ho que explosivament ben interpretat, que despertarà l'interès dels melòmans més clàssics i de qui espero, amb il·lusió, poder-ne tornar a parlar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Sterkel: Symphonies Nos. 1 & 2 / Ouverture à grand orchestre

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!