Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Brossard S.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Brossard S.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de setembre del 2021

DE BROSSARD, Sébastien (1655-1730) - Stabat Mater (1702)

Hans Holbein The Younger (1497-1543) - The Holy Family (1519)


Sébastien de Brossard (1655-1730) - Stabat Mater (1702)
Performers: Ensemble Éclats de France

---


French priest, theorist, composer, lexicographer and bibliophile. He was descended from a family founded by Antoine de Brossard (c.1286-?), a natural son of Charles de Valois and Hélène Broschart, daughter of the king's treasurer. Sébastien was the last of a family of glass-blowers from lower Normandy. He studied at the Jesuit college in Caen and then attended that city's famous university, studying philosophy for two years and theology for three. When he turned to music, therefore, he was self-taught; he studied the lute, copying and composing pieces for the instrument. He took minor orders in 1675 and became a sub-deacon the next year, but the date when he became a priest is not known, nor is the date of his arrival in Paris. He was living there in 1678, when he published a secular piece in the Mercure galant under the name of Robsard des Fontaines. He was thus working methodically on his music, but still with books as his only teachers. He never found a permanent post in Paris. In May 1687 he was appointed a vicar at Strasbourg Cathedral, and soon afterwards became maître de chapelle there, when the musician who had been offered the post, Mathieu Fourdaux, did not take it up. In 1689, two years after his arrival in Strasbourg, the number of cathedral musicians was cut, since the chapter had suffered financial losses as a consequence of the war of the League of Augsburg. Brossard founded an Académie de Musique, where he directed concerts of secular music and French operas and ballets. During the time he spent in Strasbourg he wrote his two books of motets and six books of airs, including serious songs and drinking songs, and acquired a large part of the music books and scores in his library. In December 1698 Brossard left Strasbourg for Meaux, where he succeeded Pierre Tabart as maître de chapelle of the cathedral; he was made a canon in 1709. On 1 August 1715 he resigned as maître de chapelle in favour of a former pupil, Jean Cavignon, but he continued living in Meaux, where he was often consulted on theoretical questions. He died there and was buried in the cathedral. In 1724 Brossard, then entering his 70th year, feared that his large and valuable library of music would be dispersed on his death; he therefore offered it to the Bibliothèque Royale, asking for a ‘gratification’ in return. His offer was accepted, and the king's librarian asked Brossard for the catalogue as well as the collection itself. The collection is now in the Bibliothèque Nationale, together with the catalogue, which is more than simply a list of the books and scores in the canon's library; most of the entries have additional commentary, often providing information unavailable elsewhere.

dimecres, 23 de gener del 2013

DE BROSSARD, Sébastien (1655-1730) - Grands Motets

Eugène Delacroix - The Education of the Virgin
L'educació de la Verge, obra d'Eugène Delacroix (1798-1863), pintor francès.





Sébastien de Brossard (1655-1730) escriptor i compositor francès nascut a Dompierre. En aquests darrers dies han estat realment poques les referències al nostre estimat país veí. La última d'elles ho era de la mà del revolucionari belga Gossec. Avui, canviarem absolutament de registre i trepitjarem la geografia francesa per obra i gràcia d'un escriptor que col·lateralment també va ser músic. Ara bé, no espereu trobar abundant literatura musical d'un autor per a qui la ploma l'hi era més satisfactòria a l'hora d'escriure lletres i no pas notes. En qualsevol cas i purgant el baül dels tresors un sempre hi pot trobar regals inesperats, fins i tot, de personatges pels qui la música fou un intermezzo del seu treball diari. I l'entrada d'avui l'escrit tot escoltant música sublim del també francès De Castillon de qui, reitero, paga la pena de conèixer i sobretot de gaudir. Però bé, centrem-nos en l'autoria i la gratitud a De Brossard, artista barroc de la França Reial de Lluís XIV al qual, en agraïment de no sabem ben bé què, gratificaria amb la totalitat de la seva extensa biblioteca entre la qual s'hi trobava un esplèndid volum de la seva obra literària més aclamada. El Dictionnaire de musique, contenant une explication des tees grecs, italiens et français les plus usités dans la musique (París, 1706). Una obra que, si ens ve de gust i com a extraordinari exercici històric, ens podem descarregar gratuïtament des de la International Music Score Library Project (IMSLP). Així mateix, també consten en el seu haver, tot i desconèixer la font i la via d'aprenentatge musical de Brossard, una sèrie de motets religiosos i sonates per a diversos instruments. Possiblement, la sèrie sota l'etiqueta de Grands Motets és la més coneguda i probablement la més brillant del seu escàs i desconegut repertori musical. Avui recuperaré un dels seus extensos treballs lírics litúrgics, el que porta per nom Canticum Eucharisticum pro Pace (Càntic eucarístic per la Pau) per a gran cor, solistes i petita orquestra, escrit en una data de 1681 i representant el 30 de setembre del mateix any en la celebració de la incorporació d'Estrasburg en territori francès. La formalitat del conjunt ens podrà recordar fàcilment a Lully, a Desmarest o Gilles tots ells, entre molts altres, referents en l'art dels Grands Motets per la qual cosa és més que evident que l'aprenentatge i la inspiració de De Brossard no era fortuït i espontani. No dubto que possiblement el sentit de la oïda és el més beneficiat de la històrica, monumental i pertinent recuperació de tants noms de la història de la música. Comença a ser antològic el nostre temps i espai per volum i principalment per qualitat de les edicions que contínuament es produeixen en un mercat internacional que no sembla, per fortuna, patir els estralls de la gran estafa indecent que ens ha tocat viure. En aquest sentit, per sort i pel que sembla, algunes fonts m'informen que hi ha l'esperança que la propera resurrecció dels Homo neardenthalensis (veure notícia de El País), convenientment extingits pels impertinents Homo sapiens del seu temps, ens podria conduir a una desconeguda i prospera edat d'or... o era a una extinció massiva... en fi, i ja que la memòria falla, música si us plau!

A la interpretació i sota la direcció de Christophe Coin, l'Ensemble Baroque de Limoges amb el Cor de Cambra Accentus.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Christophe Coin – Brossard: Grands Motets

Brossard: Grands Motets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!