Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abos G.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abos G.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de novembre del 2024

ABOS, Girolamo (1715-1760) - Magnificat à 4:o Concertato con Strum.ti

Joseph Kenhelm (18th Century) - View of the Grand harbour, Valetta, Malta


Girolamo Abos (1715-1760) - Magnificat à 4:o Concertato con Strum.ti
Performers: Zoe Brown (soprano); Myriam Arbouz (alto); George Pooley (tenor); Mauro Borgioni (bass);
Die Kölner Akademie; Michael Alexander Willens (conductor)

---


Maltese composer and teacher. Born into a musical family, his grandfather, who was French, settled in Malta in 1661. Girolamo Abos was sent to Naples at the age of 14 to study at the Conservatorio dei Poveri di Gesù under Gaetano Greco, Francesco Durante and Gerolimo Ferrara. His first opera for Naples was 'Le due zingare simili', an opera buffa staged at the Teatro Nuovo in 1742. The same year he was appointed deputy to maestro di cappella Ignazio Prota at the Conservatorio di Sant’Onofrio a Porta Capuana in a post he held until his death. On 29 May 1752 he married Angela Maria Gauttier, by whom he had two children. In 1754 he also became secondo maestro at the conservatory Pietà dei Turchini, but retired from the post on 11 July 1759 and was succeeded by Pasquale Cafaro. He also occasionally served as maestro di cappella at several important Neapolitan churches. As a composer, he wrote at least 16 operas (mostly seria), many of which were performed internationally. In addition he composed at least one symphony (1735) and numerous sacred works, among which the Stabat mater (1758) is the best known. He was not related to the composer active in Naples, Giuseppe Avossa (1708-1796), despite some mistaken attributions exist among manuscript copies.

diumenge, 24 de desembre del 2017

ABOS, Girolamo (1715-1760) - Messa a due cori (1756)

Sebastiano Conca (1680-1764) - Adoration of the Shepherds (1720)
Obra de Sebastiano Conca (1680-1764), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Sebastiano Conca (Gaeta, 8 de gener de 1680 - Napoli, 1 de setembre de 1764) va ser un pintor italià i un dels més importants i cèlebres pintors romans del segle XVIII. Va iniciar la seva formació al voltant del 1690, any en què va marxar a Nàpols. Allà va estudiar, a partir del 1693, amb Francesco Solimena, col·laborant amb el seu mestre el 1703 en la decoració de l'Abadia de Montecassino. Quatre anys després es va traslladar a Roma i es va dedicar a l'estudi dels grans mestres, amarant-se de les obres de Miquel ÀngelRaffaello i els germans Carracci. Va entrar en el cercle de Carlo Maratta, reconciliant l'estil barroc del seu antic mestre Solimena amb els conceptes acadèmics del pintor romà. El cardenal Pietro Ottoboni va ser el seu mecenes i li va facilitar el contacte amb la Cúria romana, rebent l'encàrrec de diversos retaules i pintures al fresc, com els de Sant Climent i el de Sant Joan del Laterà. Entre el 1721 i el 1724 va realitzar el fresc de la Coronació de Santa Cecília de la volta de Santa Cecília a Trastevere, obra clau per al desenvolupament del rococó romà. Els models van ser enviats per Francesco Acquaviva, ambaixador d'Espanya, a la reina Isabel Farnese. Conca va rebutjar la invitació de Felip V per treballar en les obres de decoració del Palau de La Granja de Sant Ildefons, però el 1735 va enviar una escena de la vida d'Alexandre i que formava part d'una sèrie en què van participar importants artistes de l'època, però que no van arribar mai a col·locar-se en aquest palau. Entre les dècades de 1730 i 1750, va viure la seva plenitud, treballant activament per complir amb els nombrosos encàrrecs de retaules sol·licitats. El seu estil líric de pinzellada expressiva i colors fluids va meravellar a la seva clientela. Va ser, també, un gran teòric i docent, que va dirigir una important acadèmia de dibuix a la qual van acudir molts deixebles de tot Europa, entre ells artistes de la talla de Pompeo Girolamo BatoniCorrado Giaquinto i Anton Raphael Mengs. Entre el 1729 i el 1731 va ocupar la presidència de l'Acadèmia de Sant Lluc. Va morir a Nàpols el setembre de 1764.



Parlem de Música...

Girolamo Matteo Abos [Geronimo] (Valletta, 15 de novembre de 1715 - Napoli, octubre de 1760) va ser un professor i compositor maltès. De família francesa instal·lada a Malta el 1661, el seu cosí Carol Farrugia va finançar els seus estudis en el Conservatori dei Poveri di Gesù de Nàpols. Allà va rebre formació de Gaetano Greco, Francesco Durante i Gerolimo Ferrara. El 1742 va estrenar Le due zingare simili, la seva primera òpera còmica en un any que va assolir el càrrec de professor en el Conservatori dei Poveri di Gesù Cristi, on va succeir a Alfonso Caggi com a secondo maestro i assistent de Francesco Feo. També el 1742 va assolir un càrrec de docent al Conservatori di San Onofrio a Capuana, on va col·laborar amb Ignazio Prota i Leonardo Leo primer, i amb Francesco Durante, Carlo Cotumacci i Joseph Doll després. El maig de 1752 es va casar amb Angela Maria Gauttier, amb qui va tenir dos fills. El 1754 va assolir el càrrec de secondo maestro en el Conservatori Pietà dei Turchini si bé hi va renunciar el 1759 en favor de Pasquale Cafaro. També durant la seva estada a Nàpols va servir com a maestro di cappella d'algunes esglésies de la ciutat. Com a compositor, va gaudir de notable èxit especialment pel que fa a les seves òperes algunes de les quals es van arribar a representar fins i tot a Londres. També va ser molt prolífic com a compositor de música religiosa la qual es va inspirar en l'estil del seu mestre Durante. Girolamo Abos va viure tota la seva carrera a Nàpols, ciutat on va morir l'octubre de 1760.

Matthaus Seutter - Melite vulgo Malta cum vicinis Goza, quae olim Gaulos, et Comino insulis uti exhibeteur a Nic. de Fer (c.1730)
Matthaus Seutter (1678-1757) - Melite vulgo Malta cum vicinis Goza, quae olim Gaulos, et Comino insulis uti exhibeteur a Nic. de Fer (c.1730) (2)

OBRA:
music lost unless otherwise stated

Vocal secular:

Operas:
Le due zingare simili (ob, A. Palomba), Naples, Nuovo, spr. 1742; as pasticcio, Palermo, 1745, lib I-Rli
Il geloso (commedia, Palomba), Naples, Fiorentini, spr. 1743
Le furberie di Spilletto (commedia), Florence, Cocomero, carn. 1744
La serva padrona (ob, A. Federico), Naples, 1744
La moglie gelosa (commedia, ?Palomba), Naples, Fiorentini, carn. 1745, lib Rsc, GB-Lbl; as pasticcio (incl. music by E. Gasparrini), Foggia, spr. 1746, lib I-Mb
Adriano in Siria (dramma per musica, Metastasio), Florence, Pergola, carn. 1746
Artaserse (dramma per musica, P. Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1746
Pelopida (dramma per musica, G. Roccaforte), Rome, Argentina, carn. 1747, F-Pc; arias, GB-Lbl
Alessandro nelle Indie (dramma per musica, Metastasio), Ancona, Fenice, July 1747, arias, F-Pc, GB-Lbl, I-MAC, Nc
Arianna e Teseo (dramma per musica, P. Pariati), Rome, Dame, 26 Dec 1748, arias, F-Pc, I-Nc
Tito Manlio (dramma per musica, ?Roccaforte), Naples, S Carlo, 30 May 1751, I-Mc; arias F-Pc, GB-Lbl, I-Mc, Nc
Erifile (dramma per musica, G.B. Neri), Rome, Dame, carn. 1752, arias, GB-Lbl
Lucio Vero o sia Il Vologeso (os, A. Zeno), Naples, S Carlo, 18 Dec 1752, A-Wn; arias I-Rsc
Il Medo (dramma per musica, C.I. Frugoni), Turin, Regio, carn. 1753, A-Wn; arias I-Rsc

Other:
Arias, F-Pn, GB-Lbl, Lgc, D-MÜs, I-Gl, Nc
Cantatas: Abbastanza finora le tue pompe, 4vv, insts, I-Tf, L'arca del testamento atterra l'idolo Dagone, 1747, S, choir, insts, Tf

Doubtful:
Andromeda (os), A-Wn
Arias in: Armida placata, Vienna, 1750, Wn; Nerone, 1753; Creso, London, 1758; Love in a Village, London, 1763; The Maid of the Mill, London, 1765

Vocal religiosa:

La morte d'Abel (orat, P. Metastasio), Palermo, 1754;
La sposa vincitrice de' sacri cantici ovvero Il mondo debellato (melodramma)
Mass, 4vv, F-Pc, I-Nc;
Mass, 2 choirs, Nc;
Ky, Gl, F-Pc, I-Nc;
Magnificat, 4vv, A-Wn, I-Bc;
Litaniae de BVM, 2vv, A-Wn, D–MÜs, F-Pc;
Lezione terza del Giovedì Santo, 1v, I-PAc
Adeste, ah non tardate, S, hns, vns, va, bc, Tf;
Dixit Dominus, 4vv, 1750, Gl;
Dixit Dominus, 1758, 5vv, A-Wn, F-Pc (?autograph), I-Nc;
Juravit Dominus, 5vv, Nc, Stabat mater, 3vv, 1750, A-Wn, D-MÜs, F-Pc, GB-Lbc, I-Nc;
2 Tantum ergo, 1v, 2vv, Nc;
Veni Creator Spiritus, Nf, (?autograph)

Doubtful:
Veni sponsa Christi, 4vv, Nc

Instrumental:

Sinfonia, 2vn, bc, Nc



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mailys de Villoutreys (soprano); Zoe Brown (soprano); Myriam Arbouz (alto); George Pooley (tenor); Mauro Borgioni (bass); Die Kölner Akademie; Michael Alexander Willens
RECICLASSICAT: ABOS, Girolamo (1715-1760)
JPC: ABOS, G. - A Maltese Christmas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ABOS, G. - A Maltese Christmas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 16 de novembre del 2013

ABOS, Girolamo (1715-1760) - Stabat Mater

Amedeo Preziosi - Manastirea Surpatele (c.1869)
Obra d'Amadeo Preziosi (1816-1882), pintor maltès (1)


- Recordatori de Girolamo Abos -
En el dia de la celebració del seu 298è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Amedeo Preziosi (Malta, 2 de desembre de 1816 - 27 de setembre de 1882) va ser un pintor maltès conegut per les seves aquarel·les i gravats dels Balcans, l'Imperi Otomà i Romania. Amedeo Preziosi va néixer el 1816 en una família noble a Malta. El seu pare, Giovanni Francesco Preziosi treballava a l'administració local i representava al poble maltès en les negociacions del Tractat d'Amiens el 1802, mentre que la seva mare, Margarita née Reynaud era d'origen francès. Amedeo va tenir inquietuds artístiques des de ben petit per la qual cosa va començar a rebre classes de Giuseppe Hyzler, un pintor molt apreciat a Malta. Si bé el seu pare volia que estudiés Dret, enviant-lo a estudiar a la Facultat de Dret de Sorbona, Amedeo va mostrar més interès per la pintura i va continuar els seus estudis d'art a l'Ecole des Beaux-Arts. A Malta no va trobar el suport incondicional a la seva carrera pictòrica per la qual cosa va fer les maletes i va fer escala a Turquia, aproximadament pels vols de 1840. Els primers dibuixos d'Istanbul daten de novembre de 1842. Dos anys més tard, el 1844, Preziosi va rebre un encàrrec de Robert Curzon, el secretari privat de l'ambaixador britànic a Istanbul, Lord Stratford Canning, de crear un àlbum anomenat Vestits de Constantinoble, que ara es troba a les col·leccions del Museu Britànic. 

Preziosi oferia als turistes europeus i als visitants d'Istanbul els seus dibuixos de la ciutat i dels seus voltants. El 1858, va publicar les seves obres més populars en una sèrie de litografies al taller Lemercier de París. Potseriorment, Preziosi va fer escala a Romania el juny de 1868 i va començar a dibuixar escenes de Bucarest, així com de diverses localitats de tot el país, incloent alguns dibuixos que representen el príncep Carles I de Romania. Els esbossos dels seus dibuixos més tard es van convertir en aquarel·les en el seu taller d'Istanbul. De tornada a Istanbul, el seu rastre es perd. Se suposa que va continuar amb la seva sèrie de dibuixos turístics. No obstant, el naixement de la fotografia va fer perdre valor a les seves aquarel·les. Preziosi va morir accidentalment en una jornada de cacera. Va ser enterrat al cementiri catòlic de Yeşilköy, Istanbul. Després de la seva mort, les seves obres van ser oblidades durant dècades. A Bucarest, algunes de les seves obres es van presentar en públic el 1934 i el 1985 i alguns dels seus treballs van ser exhibits en una exposició al museu Victoria and Albert Museum de Londres. El 2003, el Museu de Bucarest va organitzar un monogràfic al seu nom.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Amadeo Preziosi (1816-1882) - Altres: Amadeo Preziosi (1816-1882)



Parlem de Música...

Girolamo Abos, dit també Avoz i Avossa (La Valletta, Malta, 15 de novembre de 1715 - Nàpols, octubre de 1760), va ser un compositor maltès que va viure i treballar, principalment, a Itàlia. A tots els efectes, Abos l'hauríem de considerar com a un compositor italià. Era molt conegut a Europa, on va viatjar molt. Tanmateix, poc en sabem de la seva vida. Va estudiar a Nàpols sota la direcció de Gaetano Greco i de Francesco Durante. Posteriorment, va desenvolupar els càrrecs de professor del Conservatori de Nàpols i de mestre de capella de la catedral de la mateixa ciutat. També va exercir de professor al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols on va tenir entre els seus estudiants a Giovanni Paisiello i en un temps en què aquesta ciutat italiana era coneguda internacionalment per la seva escola de cant líric.

Gaspar Adriaansz van Wittel - Shipping in Grand Harbour, Valletta, Malta (c.1750)
Vista del port de La Valletta, obra atribuïda a Gaspar Adriaansz van Wittel (1653-1736), pintor holandès (2)

A més del paper de professor a Nàpols, va ser director de diferents cors en diverses esglésies. A Londres va ser director musical del teatre italià durant uns anys. Va compondre diverses òperes, avui dia oblidades, amb diferent grau d'acceptació per la crítica. La seva obra més coneguda és, sens dubte, Tito Manlio, representada per primera vegada en el Teatre Sant Carlo de Nàpols el 1751 i interpretada a Londres el 1756. També va escriure moltes obres religioses en les que sovint imitava al seu mestre Durante. Possiblement, la més coneguda i representada és el seu Stabat Mater.

Font: En català: Girolamo Abos (1715-1760) En castellano: No disponible In english: Girolamo Abos (1715-1760) - Altres: Girolamo Abos (1715-1760)



Parlem amb veu pròpia...

El Stabat Materseqüència gregoriana llatina utilitzada dins l'església catòlica del segle XIII, dedicada a Maria i atribuït a Jacopone da Todi, és un dels texts predilectes dels compositors italians de l'Escola Napolitana. Si bé el d'avui té la singularitat geogràfica d'haver nascut en la petita illa de Malta, el cert és que musicalment l'haurem de situar a Nàpols i estrictament en la seva internacional Escola. Entrant en matèria, i prèvia introducció musical per part de la breu Obertura de la seva Òpera Pelipode, ens haurem de centrar en la ombrívola partitura del seu Stabat Mater per a dos sopranos, contralt, cordes i orgue. Les característiques especials inclouen una construcció geomètrica i un ús de l'ostinato molt efectius que creen uns efectes de llum i de foscor esplèndids i molt del gust del seu creador. És una obra memorable per la seva elegància melòdica, la seva puresa harmònica i el seu disseny innovador. Aquesta, amb dret propi, va ser una de les obres més representatives i populars d'Abos. El fet de trobar-ne set còpies manuscrites existents arreu d'Europa són un testimoni eloqüent de la difusió de la que va gaudir al seu temps. Malauradament, tota matèria té la seva corresponent antimatèria i en el cas del Stabat Mater, tot i l'esplendor en què va viure, cal dir que fins fa relativament pocs anys va malviure abandonat en els arxius en què bonament el custodien i el conserven. Ara bé, tot i l'espera per veure'l renéixer hem de dir en favor d'una edició, en què hi trobarem dos Stabat Mater més, un de Tartini i un altre d'un desconegudíssim Quirino Gasparini (tant extraordinari que ja mereixeria una entrada només al seu nom), que aquesta és una joia majúscula, imprescindible en la discoteca dels enamorats del segle XVIII i que fa justícia, de llarg, a Abos en el dia de celebració del seu aniversari!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Isabelle Poulenard (soprano); Isabelles Desrochers (soprano); Martin Oro (alto); Ensemble Stradivaria; Daniel Cuiller (conductor)
PRESTOCLASSICAL: Abos: Stabat Mater, etc.
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!