GATTI, Luigi (1740-1817) - Sestetto (c.1790)

Obra d'Apollonio Domenichini (1715-c.1770), pintor italià (1)

- Recordatori de Luigi Gatti -

En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Apollonio Domenichini (Venezia, 1715 - Venezia?, c.1770) va ser un pintor italià, actiu a Venècia entre els anys 1740 i 1770. Es desconeix gran part de la seva vida i es creu va rebre formació de Luca Carlevarijs i Johan Richter. A través dels seus mestres es va especialitzar en les vedutes, temàtica de gran popularitat al seu temps. En aquest sentit, es va fer un nom gràcies a les seves vistes de Venècia i el seu entorn la majoria de les quals van mostrar fortes influències dels millors pintors del seu temps. El 1757 se'l situa com a membre del gremi de pintors venecians i molt sovint al servei del diplomàtic anglès John Strange. Es creu va morir a Venècia a l'entorn del 1770.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Apollonio Domenichini (1715-c.1770) - Altres: Apollonio Domenichini (1715-c.1770)

---

Parlem de Música...

Luigi Maria Baldassare Gatti (Lazise, 11 de juny de 1740 - Salzburg, 1 de març de 1817) va ser un cantant, organista i compositor italià. Es creu va rebre formació a Mantova, ciutat on va estrenar la seva primera òpera el 1768 i on va ser tenor de l'església de Santa Barbara. El 1770 es va reunir amb Mozart de qui va copiar-ne la seva Missa K66. El 1773 va intentar accedir al càrrec vacant de mestre de capella, en substitució de G.B. Patoni, sense èxit tot i que va assolir la condició de vice-maestro de Santa Barbara. Posteriorment, va servir com a secondo maestro de la Reale Accademia de Mantova fins el 1783 i per a la qual va compondre nombrosa música profana. El 1783 es va traslladar a Salzburg on va assolir el càrrec de Kapellmeister de la Catedral de Salzburg provocant l'enorme rebuig de Leopold Mozart qui havia postulat pel mateix càrrec. No obstant, el seu fill Wolfgang va mostrar un gran respecte per Gatti amb qui va intercanviar diverses cartes entre els anys 1782 i 1786. A Salzburg, es va encarregar, a banda de la composició de música religiosa, de la direcció del cor masculí de la catedral així com de la formació d'alumnes, entre els que va destacar J.J. Fuetsch. Curiosament, una de les seves obres més conegudes va ser una missa en base l'oratori La Creació de Joseph Haydn. Tot i el gran respecte i admiració que va rebre en vida, poques de les seves obres es van publicar per la qual cosa el gruix del seu repertori es preserva en manuscrit. Va morir a Salzburg el març de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Alessandro nell’Indie (P. Metastasio), Mantua, Ducal, 24 Jan 1768, P-La, 1 aria I-MAav
Nitteti (Metastasio), Mantua, Ducal, spr. 1773, arias GB-Lbl, D-Dl (2), D-WRtl, I-Bc, Gl, OS, S-Skma
Armida (G. de Gamerra), Mantua, Ducal, 29 Jan 1775, 2 arias D-Dl, 1 aria I-Mc
Olimpiade (Metastasio), Salzburg, Hof, 30 Sept 1775, arias I-Gl, OS*, Tf, P-La (Act 1 only), duet D-WRtl
Antigono (Metastasio), Milan, Scala, 3 Feb 1781, with some music by Anfossi; F-Pc, arias I-Mc, OS*, P-La (Act 3 only)
Demofoonte (Metastasio), Mantua, Ducal, 12 May 1787, arias I-Rsc, S-Skma, quartetto Skma, ?duetto I-MAav
Arias in: A-Wgm, Sca, D-Dl, I-Gl, MAav, Mc, OS; 1 pubd (London, n.d.)

Ballets:
Germanico in Germania (I. Gambuzzi), Milan, Interinale, 27 Dec 1777;
Il ratto delle Sabine (S. Gallet), Mantua, April 1780;
La grotta di Merlino, Salzburg, 1808

Cants. and occasional works:
Virgilio e Manto, Mantua, Scientifico, 3 Dec 1769;
Il certame, Mantua, Scientifico, 1771;
Cantata (G.B. Bugnanza), Mantua, Scientifico, for the wedding of Archduke Ferdinand, June or early July 1775;
Cantata in lode del Principe Arcivescovo di Olmütz, Mantua, Scientifico, 8 March 1778, I-OS*;
L’isola disabitata (cant., Metastasio), Salzburg, 19 Jan 1783;
Per il gloriosissimo anniversario del … ingresso … in Salisburgo di … l’Arciduca Ferdinando (cant.), Salzburg, c1804, A-Sca;
Cantata per le nozze dell’imperatore Francesco I con Luigia d’Este, 1808, I-OS*;
Ino (Ger. text), 1v, pf, Salzburg, 1812;
Cantata per il giorno dell’Epifania, Fc*;
Ah! se a me fosse concesso (cant.), S, orch, Mantua, MAav;
Christus verurtheilet, 4vv, ?Salzburg, OS*;
German cant. for Hyeronimus Coloredo, OS*;
Il sacrificio ad amore (cant.), OS*;
arias in CH-E, D-Dl, HR, WRtl, HR-Zha, I-MAav, Mc, Tf

Vocal religiosa:

Oratorios:
La madre dei Maccabei, Mantua, Scientifico, 2 April 1775; rev. Mantua, Scientifico, 27 Feb 1793; I-OS*, copies Pca, Gl, aria, duet, trio MAav, aria Mc
Il martiro dei SS. Nazario e Celso, Brescia, for completion of church of S Nazarius and S Celsus, 1780; score, pts, Pca*
Il voto di Jefte, 1794, collab. V. Benatti, L. Caruso; OS*
Abel’s Tod (after Metastasio), Salzburg, 23 July 1806, possibly perf. in It., Mantua, 1788; OS*, copies A-Wn, I-Gl
Il trionfo di Gedeone, Fc

Sacred latin:
11 masses: 5 in A-KR, 3 in D-HR, 1 in D-KZa, 1 in OB, 1 in I-OS* (based on Haydn’s Creation);
1 Requiem, A-KR;
?4 requiem settings, KR;
Ave Maria, 4vv, orch (Florence, n.d.);
Ave maris stella, 4vv, HR-Zha, I-PEd, PEsl;
Beatus vir, A-KR;
Ecce sacerdos magnus, KR;
Laudate Dominum, KR;
lit, HR-Zha;
2 lits, A-KR;
Mane nobiscum Domine, Imf;
Meditabor in mandatis, KR;
O Jesu mi dulcissime, MS, KR, HR-Zha;
O Maria alma, A-KR;
O quam suavis est, HR-Zha*, A-KR;
O salutaris hostia, CH-E;
Offertorium de SS Sacramento, A-FK;
Pange lingua, CH-E;
Quis Deus magnus, A-KR;
Stabat mater, HR-Zha, A-KR;
Stupendum, KR;
TeD, ed. C.E. Ruzicka (Fort Lauderdale, FL, 1989), Veritas mea, HR-Zha (?2 copies);
other works in A-Sd, Wgm, Wn, CH-E, GB-Lbl, I-Bc, Fc, Li, OS, Pca

Instrumental:

Concs., hpd, bn, vn, I-OS*;
Conc., hpd, orch, HR-Zha;
2 sinfonie, D-DS;
Ouverture, D, I-Mc;
Concertone, vn, va, vc, b, 2 ob, 2 hn, orch, MAav;
Serenata, 2 vn, ob, 2 hn, bn, str, Salzburg, 1792, OS*;
Adagio, ob, orch, OS*;
March, fl, str, HR-Zha;
2 Septuor concertante, ob, str, OS*;
Sextet, OS;
Qnt, ob, str, OS;
Qt, ob, str, OS*;
Qt, ob, vn, va, bc, dated 1806, A-Sca;
Trio, cl, va, vc, I-OS*;
Trio, 2 fl, b, HR-Zha;
Divertimenti, 2 fl, b; vn, vc, b; vn, eng hn, hpd, I-OS*;
Adagio, org [voce umana], vc, OS;
VI sonate, vn, va, A-Sca*;
Sonate, vn, va; fl, va; hp, vc, I-OS*;
Sonata terza, fl/vn, vc, hpd, OS*

Font: En català: Luigi Gatti (1740-1817) - En castellano: Luigi Gatti (1740-1817) - In english: Luigi Gatti (1740-1817) - Altres: Luigi Gatti (1740-1817)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Zefiro
RECICLASSICAT: GATTI, Luigi (1740-1817)
AMAZON: GATTI - Quartetto, Sestetto & Settiminio

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GATTI, Luigi (1740-1817) - Messe A-Dur 'Schopfungsmesse' (c.1805)

Obra de Wolfgang-Adam Töpffer (1766-1847), pintor suís.

---

Luigi Gatti (1740-1817) compositor italià nascut a Màntova. Per Setmana Santa parlar de música sacra és una excusa perfecta ja que, tenint en compte que qualsevol motivació ja és un al·licient, en aquestes dates encara ho és més. I jo encantat de fer-ho perquè la història musical si per alguna cosa es caracteritza, també, és per la gran quantitat de música dedicada a la devoció religiosa, principalment catòlica. Avui no en serà l'excepció i em servirà de perfecta excusa per anar-me'n uns dies de vacances. Divendres Sant, una de les principals celebracions de la litúrgia catòlica relacionada amb la mort de Crist. Paradoxalment, no parlaré d'un Rèquiem, que ho podria fer, sinó d'una missa de la Creació en La major. Una obra inspirada, com bé diu el nom, en La Creació, la majestuosíssima obra de Franz Joseph Haydn. Una composició que, literalment, és una còpia musical de l'obra de Haydn aplicada a una missa. És tal la fidelitat musical que de ben segur que us sorprendrà agradablement ja que la mà destre de Gatti permet completar una obra descomunal, fantàstica tot resumint l'oratori de La Creació en forma de missa en menys de 30 minuts. Per molts pot semblar un simple plagi, no obstant, còpies o transcripcions com la d'avui és donen i s'han donat de forma constant i reiterada al llarg de la història. De fet, puc imaginar a Luigi Gatti gaudint i emocionant-se tant al veure i escoltar l'enorme oratori d'Haydn que en un brot temporal d'èxtasi desenfrenat decidís copiar literalment la música per a fer-ne una missa. El resultat no deixa de ser una gratificant i més que sorprenent creació... i mai millor dit. De la mateixa manera que en el seu dia un tal Mozart, aquell que tots coneixem, va decidir fer una transcripció del Messies d'Handel a l'alemany (que per cert qualsevol dia, tant si l'audiència ho reclama com si no, recuperaré) i amb certes modificacions orquestrals. Doncs Gatti, compositor i mestre italià del qual ja n'havia parlat en relació amb un del seus concerts de piano i que, de moment, se'n coneixen poques obres editades que no escrites ja que la seva producció és molt extensa i variada, es va treure aquesta còpia fantàstica, única i admirable que de ben segur, si Haydn l'hagués escoltat probablement no podria fer una altra cosa que somriure.

I com ja ens té acostumats el segell CARUS pel que fa a la recuperació impagable d'obres com aquesta, una primera gravació mundial en viu i en directe d'aquest autèntic tresor musical de primer ordre que farà, sens dubte, les delícies de tots els amants d'Haydn i de la Música!

La Dresden Kreuzchor amb la Dresden Philharmonie sota l'esplèndida batuta de Roderich Kreile.

Gaudiu i compartiu! I bones mini vacances, més música la propera setmana!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Luigi Gatti (Màntua, 11 de juny de 1740 - Salzburg, 1 de març de 1817)  
MUSICWEB-INTERNATIONAL: Luigi GATTI (1740-1817)  Schöpfungmesse in A
LAQUINTADEMAHLER: Joseph Haydn: Misa de la Creación; Luigi Gatti: Misa de la Creación en La mayor
IMSLP: No disponible.
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: Dresden Philharmonic Orchestra – F.J Haydn: Mass No. 13, "Schopfungsmesse" (Creation Mass), L.Gatti: Creation Mass

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GATTI, Luigi (1740-1817) - Piano Concerto (c.1803)

Obra de Luigi Premazzi, pintor italià (1)

---

Luigi Gatti (1740-1817) compositor italià nascut a Mantova. Viatgem a Itàlia per recuperar un compositor clàssic especialitzat en l'òpera i la música sacra. I de ben segur hi té a veure el fet que ell mateix era cantant, concretament tenor. Ara bé, la seva carrera interpretativa la va anar substituint, progressivament, pel seu talent en la composició. Prolífic al seu temps, va tenir la sort de poder conèixer a un joveníssim Mozart l'any 1770 quan aquest últim viatjava, acompanyat del seu pare i tutor Leopold, per Itàlia. Leopold Mozart no sentia especial simpatia per aquest compositor i més quan Gatti es va convertir en mestre de capella de la Catedral de Salzburg l'any 1783, càrrec que li va permetre escriure gran quantitat d'obres religioses entre elles una missa de la Creació inspirada en la famosa obra del mestre Haydn i que un dia escoltarem. Doncs bé, d'aquest mestre italià recuperarem una de les poques obres exclusivament instrumental. Un Concert en Do major per a piano i orquestra d'estil clàssic però amb algunes primeres innovacions en el gènere que ens recordarà, en certa forma, algun dels brillants concerts de piano d'Hummel, compositor de qui ahir gustosament en parlàvem.

Ens l'interpreta en aquesta primera gravació mundial l'Orchestra da Camera del Conservatorio di Musica di Mantova sota la direcció de Luca Bertazzi i amb Andrea Dembech al piano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Luigi Gatti (Màntua, 11 de juny de 1740 - Salzburg, 1 de març de 1817)
AMAZON: Gatti: Three Concertos

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Gatti: Three Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!