dimarts, 31 de gener del 2012

SCHUMANN, Robert (1810-1856) - Konzertstück, Op. 86 (1849)

Robert Schumann
Retrat de Robert Schumann





Robert Alexander Schumann (1810-1856) compositor i pianista alemany nascut a Zwickau. Dotat innatament per la música, s'hi va iniciar des de ben petit fet il·lustrat en les primeres composicions d’un Schumann de només 7 anys. Fet normal en el seu temps, va ser una persona molt culta i de principis culturals molt marcats i definits des de jove. A banda de música, escrivia assajos i poesia. Evidentment, Schumann es va decantar per la música i no tant per la literatura com tots avui dia sabem. Tanmateix, la seva música, en certa manera, és molt literària i fantasiosa totalment allunyada dels cànons clàssics precedents al romanticisme i lliure de qualsevol impregnació dogmàtica. Avui dia, ell és conegut per ser un dels precursors, juntament amb Mendelssohn, del Romanticisme, període de la música desenvolupat al llarg del segle XIX. El nou instrument, el piano, afavoria un nou repertori i una creativitat musical mai vista fins aleshores tot provocant la innovació tècnica, estilística i formal de la música fruït de l’estudi dels grans mestres contemporanis com Beethoven o Hummel i previs com Bach, Mozart o Haydn. Com ells, Schumann fou un gran pianista virtuós en la interpretació d’aquest instrument, no obstant, una malaltia o una pèrdua muscular en un dels seus dits el van obligar, a contracor, a abandonar la seva carrera com a virtuós del piano, somni que ell desitjava amb vehemència. Lluny de caure en el desànim i la melancolia, Schumann es va dedicar de ple a la composició. 

Dit i fet, no poder tocar el piano el va fer brillar, encara més, en la seva delirant creativitat donant com a resultat una autèntica revolució musical. A més a més, va poder retornar a la seva autèntica passió més enllà de la música, la literatura. Crític musical, va escriure multitud d’articles on s’estudiaven les obres d’autors contemporanis d’una forma molt divertida i amena talment com si fossin personatges imaginaris els que a través dels seus estudis analitzaven les obres de diversos compositors. I què dir de la seva esposa, Clara Schumann de la qual, i sens dubte, en parlarem com a una autèntica i brillant intèrpret de piano la qual no només va ser pianista sinó que va influir i molt en la carrera compositiva de R. Schumann com per exemple en el fet que no es dediqués a compondre obres únicament per a piano, sinó que ho fes per altres estils i gèneres. És d’aquesta manera i potser gràcies a C. Schumann que avui podrem gaudir d’aquest concert romàntic per a quatre trompes en Fa major Opus 86, una obra concertant escrita l’any 1849 i de tanta dificultat per als instruments solistes que sovint es deia que era impracticable. Per sort, la interpretació evoluciona amb el temps i avui dia hi ha qui s’atreveix amb aquest concert, per altra banda, tant poc conegut d’aquest artista il·lustrat al qual la música i la humanitat sempre tindrà un deute pendent amb ell.

El concert ens l’interpreta la Orchestre Revolutionnaire et Romantique sota la direcció de Sir. John Eliot Gardiner.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 30 de gener del 2012

NEULING, Vincent (1795-1846) - Sonata for mandolin & pianoforte in G major

La dona i la mandolina, obra de Pablo Picasso, pintor espanyol del segle XX





Vincent Neuling (1795-1846) compositor austríac nascut a Viena. En relació a aquest autèntic desconegut de la història de la música del qual només se'n coneix aquesta elegant obra per a piano i mandolina, poca cosa en podrem dir. La seva biografia és un autèntic misteri més enllà de la suposada vida a Viena. Contemporani dels Hummel, Beethoven, Haydn o Mozart, de ben segur va tenir un cert contacte musical amb ells si més no d'oïda, no obstant, no tenim la més mínima constància de la seva carrera musical. El cert que la obra d'avui és una petita sonata per a pianoforte i mandolina en Sol major escrita en un dia qualsevol del segle XVIII o XIX. L'obra és una curiositat musical on dos instruments diferents s'uneixen en una brillant conjunció clàssica, relacionada temporalment amb dues obres pels mateixos instruments que tant Beethoven com Hummel van escriure pels vols inicials del XIX. Com dèiem, dos instruments. Un la mandolina, instrument de fusta i de corda de sonoritat molt semblant a la guitarra tot i que el seu dibuix físic és més ovalat. L'altre, el pianoforte, instrument prou mediàtic que no necessita cap presentació. Dilluns d'envestida hivernal prèvia a les previsions de congelacions massives de dijous. Abans no se'ns glacin les neurones i el seny, gaudim d'una bona entrada de setmana amb aquesta petita obra d'autor quasi anònim però recuperada gràcies a la labor dels de sempre, aquells que parlen poc però treballen molt. 

La interpretació a càrrec de Richar Walz amb una mandolina històrica de l'any 1770 i Viviana Sofronitzki al pianoforte.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: No disponible
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Works For Mandolin And Fortepiano by Hummel, Beethoven & Neuling

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 29 de gener del 2012

HASSE, Johann Adolph (1699-1783) - Missa Ultima (1783)

La personificació de la fama, obra de Bernardo Strozzi, pintor italià del segle XVII





Johann Adolph Hasse (1699-1783) compositor, organista i cantant alemany nascut a Bergedorf. De tornada a la immensa i potent Cort de Dresde, Hasse representa el més gran exponent d'aquesta ciutat. Molt popular durant tot el segle XVIII, va viure en contacte directe amb els més grans compositors contemporanis del seu temps. Admirat per J.S. Bach i posteriorment per un joveníssim W.A. Mozart, J.A. Hasse va ser un dels compositors més prolífics de la història de la música juntament amb el mateix Bach i G.P. Telemann. A diferència de Bach, va ser un compositor d'òperes. Més de 60 òperes on el seu estil va evolucionant amb el temps i on es demostren els seus estudis amb A. Scarlatti i N. Porpora. Sens dubte, representa un dels "culpables" de l'evolució inevitable del barroc vers el classicisme. Més de 30 anys al servei de la Cort de Dresde i sent un dels últims compositors il·lustres d'aquesta Cort, va escriure més de 1500 obres en el seu conjunt, multitud de cantates, misses, concerts i tot tipus d'obres instrumentals. Com a curiositat, la majoria de les seves òperes estan escrites en relació als textos del llibretista Pietro Metastasio, poeta i escriptor italià amb el qual va compartir una profunda amistat durant la seva llarga vida. De J.A. Hasse en podríem parlar, i molt, en relació a la progressiva evolució de la seva música i de com aquesta va influir, posteriorment, als grans mestres que tots avui dia coneixem, siguin Mozart o Haydn. De justícia es reclamar i recordar un J.A. Hasse que sense ell no entendríem gran part del període clàssic. Per exemple, aquesta Missa ultima en Sol menor obra escrita al llarg dels seus últims anys de vida, recordem que tot i viure al segle XVIII, va gaudir d'una salut envejable. És una missa solemne que ens il·lustrarà un Hasse com un dels grans de l'escena musical europea del qual i de ben segur els Mozart i Haydn en prengueren bona nota. En honor, glòria i benedicció d'aquest artista alemany i, probablement, del compositor europeu més popular del seu temps, escoltarem aquesta gran missa en aquest diumenge d'hivern (per fi). 

Com sempre, brillant la interpretació de la Virtuosi Saxoniae amb la Sächsisches Vocalensemble i sota la direcció de Ludwig Güttler.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Adolph Hasse (Bergedorf, 25 de març de 1699 - Venècia, 16 de desembre de 1783)

Hasse, J.A.: Mass in G Minor, "Terza Messa"

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 28 de gener del 2012

THE GOLDEN AGE OF THE RUSSIAN EMPIRE - A. Alyabyev, Y. Fomin & D. Bortniansky

Obra de Jean Baptiste Detaille, pintor francès del segle XIX





L'edat d'or de l'Imperi Rus. Període iniciat l'any 1721 i acabat revolucionàriament l'any 1917 sent el més gran imperi territorial de la història. Doncs bé, en aquest període de grandesa tsarista de la Rússia Imperial, hi trobem una sèrie de compositors, principalment operístics, que hi van viure i desenvolupar la seva carrera, principalment, a la seva capital imperial, Sant Petersburg.

Alexander Alyabyev (1787-1851) compositor rus nascut a Tobolsk. Fill de la burgesia russa, va viure amb relativa comoditat fins el moment que va decidir entrar a l'exèrcit per a combatre contra la França Napoleònica. Allà va ser condecorat pel seu valor però també va ser empresonat degut a un afer misteriós relacionat amb la mort d'un compatriota amb el qual va mantenir una aposta nocturna prèvia a la seva mort. Lluny de renunciar de la música la qual havia après de ben petit, a la seva desagradable estada a la presó i posterior exili a Sibèria (quin fred) va escriure la seva obra més reconeguda i respectada, "El Rossinyol", una romança basada en un poema d'Anton Delvig. Òperes, romances i comèdies musicals configuren la totalitat de l'obra d'aquest autor del qual escoltarem l'obertura d'una de les seves comèdies musicals.

Yevstigne Fomin (1761-1800) compositor i clavecinista rus nascut a Sant Petersburg. Fill d'un canoner de l'exèrcit rus, va viure entre la vida militar paterna i la seva vocació artística. Afortunadament per ell, la dedicació artística es va imposar tot estudiant arquitectura a l'Acadèmia Imperial de les Arts de la seva ciutat natal. Tot plegat ho va compaginar amb la seva vocació musical amb el clavicèmbal el qual li va obrir les portes per estudiar a Bologna sota el mestratge del "pare" Martini. De retorn a Sant Petersburg, es dedicaria al teatre musical, escrivint òperes de les quals la més coneguda és la seva versió d'Orfeo i Euridice. Doncs bé, d'aquest compositor rus del XVIII escoltarem dues obertures, concretament la d'Orfeo i Euridice i l'obertura de la seva òpera còmica "Els Americans"... sembla ser que la comèdia relacionada amb Amèrica, a Rússia, els hi ve de lluny.

Dmitri Bortniansky (1751-1825) compositor rus nascut a Hlukhiv, actualment a Ucraina. D'ell en parlàvem fa uns mesos en relació amb un parell de les seves obres instrumentals (una simfonia concertant i un concert de clavicèmbal). Probablement dels tres compositors d'avui, aquest sigui el més "mediàtic" relativament tenint en compte l'absolut desconeixement que en tenim d'ells, si més no, al nostre petit país. Operista, és el d'estil més Italià dels tres i més si valorem el fet que un dels seus mestres fou Baldassare Galuppi amb el qual viatjaria a Itàlia per a representar-hi algunes de les seves obres. Compositor des d'aleshores internacional, va tornar a Sant Petersburg per a ocupar-se del càrrec de Director de Capella Imperial. Ple de creativitat, va escriure multitud d'obres a capella, concerts, cantates a més de totes les òperes que havia escrit anteriorment a ocupar aquest càrrec l'any 1796. D'aquest artista rus recuperaré l'obertura de la seva òpera "Alcide", la qual es va estrenar a Venècia l'any 1778.

Interessant és conèixer la història musical de la Rússia prèvia als grans compositors iniciats amb M. Glinka i dels quals tot just en comencem a sentir algunes de les seves primeres obres. Internet, un oceà ple de tresors pendents de descobrir. Aquests en són una mostra.

El conjunt Concertino de Rússia ens interpreta totes les obres.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


Concertino – Golden Age Of The Russian Empire

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 27 de gener del 2012

VERDI, Giuseppe (1813-1901) - Capriccio per Fagotto & Sinfonia "Un Giorno di Regno"

Giovanni Boldini - Giuseppe Verdi
Retrat de G. Verdi, obra de Giovanni Boldini, pintor italià del segle XIX





Giuseppe Verdi (1813-1901) compositor i organista romàntic italià nascut a La Roncole. Verdi és més que conegut per la seva obra operística la qual gaudeix de fama, reconeixement i interpretacions en la majoria dels escenaris internacionals. No obstant, Verdi té una petita mostra d'obra instrumental molt desconeguda però molt apreciada pel seu valor. El seu és un cas paradigmàtic de la història de la música. Tot i el seu innegable talent musical, quan era jove li van denegar l'accés al Conservatori de Milà fet il·lustrat posteriorment pel mateix Verdi en una frase lapidària en el moment en què el conservatori li va sol·licitar poder dur el seu nom.

"No em van voler quan era jove, no sé per què em volen sent vell"

Fos com fos, actualment el Conservatori "G. Verdi" de Milà duu el seu nom. La realitat ens demostra que Verdi, al seu temps, va ser un artista oportunista en relació al context polític i social de la Italià del XIX. Una Itàlia nacionalista que s'accentuava en les primeres obres operístiques de Verdi les quals van triomfar unànimement en el públic italià. Nabucco n'és el primer exemple. No parlaré d'òpera tot i que Verdi en sigui un dels màxims exponents de la història musical. Els seus èxits en aquest camp estan, indiscutiblement, fora de discussió. Com dèiem, un parell de tresors instrumentals salvats de l'oblit. Un caprici per a fagot i orquestra brillant allunyat de les noves convencions emergents de finals del XIX i de sonoritat essencialment romàntica. I una petita simfonia amb el sobrenom "Un Giorno di regno". Molt rossinià, és una obra divertida i molt alegre. Divendres, s'acaba la setmana i comença el mal (bon) temps segons es miri.

Les dues obres ens les interpreta la Orquestra Giuseppe Verdi di Buseto amb Fausto Pedretti a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Verdi: Unpublished Works

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 26 de gener del 2012

FASCH, Johann Friedrich (1688-1758) - Bassoon concerto, Horn concerto & Trumpet concerto

Vista del canal de Giudecca, obra de Francesco Guardi, pintor italià contemporani de J.F. Fasch





Johann Friedrich Fasch (1688-1758) compositor alemany nascut a Butelstädt. Deixeble del gran mestre Johann Kuhnau, va viure a l'Alemanya de l'omnipotent Bach i de la seva enorme influència. Com era tradicional en el seu temps, Fasch es va iniciar a la música com a cantor del cor infantil de veus blanques de la petita ciutat de Weissenfels des d'on viatjaria, posteriorment, a Leipzig, ciutat musical per excel·lència del seu temps juntament amb Dresde. Allà es formaria en l'art musical i compositiu amb J. Kuhnau el qual va ser una gran referència contemporània per a J.S. Bach. La música de Fasch és molt extensa si bé és molt poc coneguda al nostre país. Obres litúrgiques en forma de cantates, salms i misses són habituals en el seu repertori ara bé, a Fasch se'l coneix, principalment, per la seva deliciosa música instrumental talment com podrem comprovar en aquesta sèrie de concerts per a diversos instruments. A diferència de l'estil de Bach, en general més barroc que clàssic, Fasch es va introduir gustosament en el nou estil emergent de l'Europa il·lustrada. Més recurrència dels instruments de vent, més senzillesa en la forma concertant i una harmonia consonant són elements característics de les obres instrumentals de Fasch que avui dia escoltarem. Dijous, de ressaca (una vegada més) d'un clàssic, de relativa tranquil·litat meteorològica i a les portes de les primeres incursions del fred hivernal (per fi), escoltarem tres obres, petites, d'aquest artista alemany. Tres concerts on els instruments solistes són la trompeta, el fagot i la trompa. El concert de trompeta ens recordarà inevitablement al gran mestre Bach, de fet, és un dels concerts que ens pot confondre més fàcilment si no som destres auditivament i musicalment parlant.

Trevor Pinnock al clavicèmbal dirigeix The English Concert en aquesta sèrie de concerts interpretats amb instruments originals de l'època.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 25 de gener del 2012

ZIPOLI, Domenico (1688-1726) - Beatus Vir & In Hoc Mundo

La benedicció de Crist, obra de Tiziano Vecellio, pintor italià del segle XVI






Domenico Zipoli (1688-1726) compositor italià nascut a Prato però popularment conegut arreu per la seva estada i producció musical al Nou Mon, concretament a Argentina on va viure i desenvolupar la seva carrera professional durant molts anys. Tot i que va néixer i es va formar a Itàlia amb mestres de la talla d'A. Scarlatti, fet important tenint en compte la influència que la seva música tindria posteriorment a terres americanes, el cert es que D. Zipoli va decidir traslladar-se al nou món fruit de la seva sobtada devoció religiosa que, sembla ser, va patir. La comunitat jesuïta l'hi va permetre fer aquest trasllat existencial. La música de Zipoli és una base alquímica entre el gust i el sabor italià i rococó de l'època amb el nou paisatge i escenari del nou món. Aquest nou espai l'hi va permetre desenvolupar una nova versió d'un estil que coneixia i dominava a la perfecció per tal d'apropar-lo a les poblacions locals tot descuidant voluntàriament els passatges més barrocs i formals propis de l'europa aristocràtica. Senzillesa però emotivitat i sobretot total devoció religiosa ens cuina un Zipoli que es va impregnar ràpidament, i més tenint en compte el pocs temps que va viure, de les costums i tradicions locals i indígenes amb les quals va conviure i gràcies a elles les obres de Zipoli avui dia es conserven extraordinàriament bé. D'aquest artista barroc i transgressor al nou món ja n'havia parlat en relació amb una de les seves delicioses obres sacres, concretament la seva missa de San Ignacio la qual ens il·lustrava convincentment d'aquest nou estil més colonialista i més proper. Novament, dues peces sacres, dos salms que ens confirmaran la grandesa d'aquest autor italià perdut per Sudamerica i les quals donen fe i testimonien la labor que Zipoli, sens dubte, va realitzar en favor de la comunitat jesuïta i col·lateralment per a tots nosaltres.

Ens els interpreten el cor, solistes i conjunt instrumental de la Froliregium Musicum Ensemble.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

dimarts, 24 de gener del 2012

LESSEL, Franciszek (1780-1838) - Piano Concerto, Op.14

Quina llibertat!, obra d'Ilya Repin, pintor ucrainès contemporani de F. Lessel





Franciszek Lessel (1780-1838) compositor polonès nascut a Pulawy i del qual en parlava fa uns mesos en relació amb una de les seves obres de cambra, concretament un dels seus sextes de vent. Deixeble de Haydn, poca biografia ens ha arribat amb la suficient consistència com per poder fer-ne uns breus apunts diferents dels que en el seu dia ja havíem fet. Compositor desconegut, va compaginar la música amb la medicina. Poca informació de valor podem aportar en relació a la seva vida. Un concert per a piano per alegrar el dia, concretament el seu concert en Do major Opus 14 on l'essència del seu estil flueix i es relaciona descaradament amb els coneixements prèviament adquirits del seu mestre i gegant musical Franz Joseph Haydn. Clàssic i elegant en les formes, forma part de la realitat musical extensa i qualitativament abundant del període entre segles que tant bé representen els Beethoven, Hummel i tants altres compositors que de ben segur en parlarem o ja n'hem parlat. El piano en les seves múltiples facetes musicals és un instrument recorrent per tot amant de la música. De sonoritat agradable en línies generals és, quasi sempre, gratificant escoltar-ne una bona audició sempre i quan la interpretació hi acompanyi, com és el cas. Al llarg de la història de la música i a partir del romanticisme era, certament, un lauda d'obligat compliment per a qualsevol compositor de l'escena ja que representava, sovint, la culminació de la seva obra instrumental. Dimarts astronòmicament hivernal però de temps primaveral en aquest hivern mandrós sense ganes d'obrir la nevera i molt menys el congelador. Bé, el temps va per lliure, per sort. Il·lustrem-nos amb aquest piano concerto que ens convida a fer una visita a la Polònia freda d'aquest artista, fill il·lustre, metafòricament parlant, de Joseph Haydn, el gran geni alemany!

Tres moviments clàssics, típics i característics:

1. Allegro brillante - 15:01
2. Adagio - 6:10
3. Rondo allegretto - 7:40

Interpretat per el Musicae Antiquae Collegium Varsoviense amb Viviana Sofronitzki al fortepiano i sota la direcció de Tadeusz Karolak.

Gaudiu i compartiu!




Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Lessel - Works for Piano and orchestra

dilluns, 23 de gener del 2012

PISENDEL, Johann Georg (1687-1755) - Simfonia, violin concerto & concerto grosso

El Port, obra de Claude Joseph Vernet, pintor francès coetani de J.G. Pisendel




Johann Georg Pisendel (1687-1755) compositor i violinista alemany nascut a Cadolzburg, una petita ciutat adjacent de Núremberg. D'història semblant a la de molts compositors contemporanis, Pisendel es va iniciar a la música com a cantor d'un cor juvenil de la capella d'Ansbach. Coincidència o no, allà un mestre, violinista i compositor exercia de mestre de concerts, el Sr. Giuseppe Torelli, amb el qual va iniciar els seus primers estudis en l'art del violí i la composició. Un petit viatge el duria, posteriorment, a Leipzig on de camí coneixeria a un gegant de la música, J.S. Bach i posteriorment a un jove G.P. Telemann. Tot i ser promocionat per diversos càrrecs en orquestres per allà on anava, fruit de la seva més que evident qualitat com a intèrpret del violí, Pisendel els renunciaria tots excepte un, el que l'hi oferirien a la orquestra de la cort de Dresden, la més important orquestra del seu temps. Va triar bé, allà coneixeria a J.D. Heinichen amb qui es continuaria formant en la composició. A més a més, el seu càrrec implicava moure's per Europa i en un dels seus viatges va conèixer i va fer amistat amb A. Vivaldi el qual li dedicaria alguna de les seves sonates i concerts. Amic de J.D. Zelenka, va ajudar a la conservació i edició pòstuma de les obres d'aquest extraordinari i cèlebre compositor bohemi que tant en gaudim actualment. Des d'aquí, et dono les gràcies ja que probablement, i tal com ha passat sovint al llarg de la història de la música, moltes de les seves obres s'haguessin perdut irremeiablement, per sort J.G. Pisendel estava al cas i no ho va permetre. Paradoxalment, es conserven més obres de Zelenka que de Pisendel i no perquè no fos un compositor prolífic sinó degut a què moltes d'elles s'han perdut. Obres instrumentals formen part del catàleg de Pisendel entre concerts, sonates i una simfonia. Poca cosa, però d'excel·lent collita en la forma i el contingut, d'estil molt "Dresdenià" si se'm permet l'expressió. Alegria, expressivitat en els vents i cordes i solvència orquestral que ens donen fe i ens testimonien un compositor a qui a banda de les seves obres, poques però brillants, tant l'hi devem per la preservació universal de les obres de Jan Dismas Zelenka. Tres obres curtes però intenses, una simfonia en Si bemoll major, un concert per a violí en Re major, com a homenatge a la seva carrera com a violinista, i finalment un petit concerto grosso n.4 en Re major. Tres aperitius que ens il·lustren perfectament el període de transició del barroc tardà vers el classicisme emergent.

El concerto grosso i el concert per a violí ens els interpreten la Freiburger Baroque Orchestra sota la direcció al violí de Gottfried von der Goltz.

La simfonia ens la interpreta el conjunt Virtuosi Saxoniae amb Ludwig Güttler a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

diumenge, 22 de gener del 2012

RABASSA, Pere (1683-1767) - Missa Simeon Iustus

La visió de Sant Agustí, obra de Benvenuto Tisi (Il Garofalo), pintor italià del segle XVI





Pere Rabassa (1683-1767) compositor i musicòleg català nascut a Barcelona. De tornada al nostre petit país, ens trobem amb una gran sorpresa amb aquest artista que va treballar a Vic, València i Sevilla. En els tres casos com a mestre de capella de les catedrals successives tot i que va ser a Sevilla on va viure i desenvolupar el seu estil i la seva carrera amb la més gran de les solvències musicals. Teòleg de professió, va estudiar música amb el seu oncle Ramon Rabassa i amb Francesc Valls, un dels màxims representants de l'escola barroca catalana. Rabassa és un dels poquíssims exemples de l'escola catalana de música religiosa de finals del Barroc juntament amb F. Valls de qui, sens dubte, va aprendre bé el seu estil. Tot i ser autor de més de 400 obres, de les quals se'n conserven unes 300, és realment difícil trobar-ne gravacions o edicions tot i l'enorme qualitat de les seves composicions com podrem ratificar en aquesta missa. Dins l'enorme organigrama de la història musical poder tenir la sort de gaudir d'una interpretació d'un compositor català, més enllà dels Albeniz o Granados, és un autèntic tresor. Des d'aquí agrair l'enorme esforç de la més que internacional Orquesta Barroca de Sevilla que en aquests últims anys està fent una labor de recuperació històrica dels grans mestres barrocs i clàssics espanyols. Felicitar-los alegrement i ja no només per aquesta feina impagable, sinó per l'enorme qualitat d'aquestes interpretacions que paga la pena de conèixer. Aquesta n'és una prova eloqüent on ens descobreixen un Pere Rabassa absolutament desconegut i que en el seu dia va donar la seva vocació al servei de la Catedral de Sevilla. Diumenge, una Missa Simeon Iustus de parla llatina però de producció catalana. Especial il·lusió em fa poder parlar emotivament d'obres d'autors d'aquest petit país que al llarg dels segles XVII i XVIII va donar una generació de compositors que, tot i la ignorància inicial que en tenim, just ara estem redescobrint amb l'honor i el respecte que es mereixen!

Una petita missa coral de quatre passatges litúrgics.

1. Kyrie - 3:59
2. Gloria - 5:56
3. Credo - 6:25
4. Sanctus - Agnus Dei - 2:54

La Orquestra Barroca de Sevilla amb el cor de la Hispanoflamenca ens interpreten aquesta missa sota la direcció d'Enrico Onofri.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 21 de gener del 2012

GOUNOD, Charles (1818-1893) - Symphony No.1

Charles-François Daubigny - Farm at Kerity, Brittany
Obra de Charles François Daubigny, pintor francès (1)





Charles Gounod (1818-1893) compositor francès nascut a París. Conegut principalment pel seu repertori operístic i principalment per la seva òpera Faust, Gounod va ser un compositor integral que va provar tots els gèneres estilístics musicals del seu temps (veure composicions de Gounod). Bon estudiant del Conservatori de París, va obtenir el "Prix de Rome" l'any 1837, un premi a les capacitats artístiques dels estudiants. Reputat en el seu país, Gounod representa el pas previ de l'escola francesa dels Bizet, Saint Saens o Massenet la influència sobre els quals és més que evident. Tot i l'extraordinari repertori operístic i religiós de Gounod, m'agradaria recuperar una de les seves simfonies, obres val a dir, absolutament oblidades d'aquest artista tant representatiu del romàntic francès. A diferència del caràcter afrancesat de les seves òperes, escoltar les simfonies de Gounod és com traslladar-nos a la Viena de finals del XVIII en un déjà vu musical inesperat. Dotada musicalment i orquestralment, és un viatge que Gounod devia fer en honor als Mozart, Haydn i Beethoven dels quals en trobem multitud de referències en aquesta preciosista simfonia. D'estructura i pentagrama clàssic, Gounod ens sorprèn plàcidament en aquestes simfonies. Ho dic en plural tot i que només escoltarem la simfonia número 1 en Re major, ja que va escriure dues simfonies les quals són d'estructura i forma semblants. Tanquem els ulls i volem musicalment a la Viena imperial per a gaudir d'aquests tresors ja que molt sovint, tot i l'època en què va viure Gounod i sens dubte, les aparences enganyen... o no!

Quatre moviments dibuixen un paisatge elegant de tornada al classicisme:

1. Allegro molto - 6:45
2. Allegro moderato - 5:20
3. Scherzo, ma non troppo presto - 6:26
4. Finale adagio, allegro vivace - 9:09

Ens la interpreta la Orchestre du Capitole de Toulouse sota la batuta de Michel Plasson.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Gounod: Symphonies Nos. 1 & 2

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!