divendres, 31 d’agost del 2018

GREENE, Maurice (1696-1755) - Anthems

Francis Hayman - Maurice Greene & John Hoadly
Obra de Francis Hayman (1708-1776), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Francis Hayman (Exeter, 1708 - London, 2 de febrer de 1776) va ser un pintor i il·lustrador anglès. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència dels seus inicis com a pintor escenògraf dels teatres de Drury Lane. Poc després, va instal·lar el seu taller a St Martin 's Lane on va iniciar la seva carrera com a pintor principalment de retrats. Va ser a l'entorn del 1740 que el seu nom va començar a rebre un cert reconeixement gràcies a una sèrie d'obres decoratives pels Jardins Vauxhall de Londres. Més tard, va realitzar nombrosos retrats de molts actors teatrals caracteritzats pels papers que interpretaven. Com a il·lustrador, va col·laborar en diverses obres entre elles les novel·les de Samuel Richardson i una edició de El Quijote. Com a professor, van destacar els seus alumnes Mason Chamberlin, Nathaniel Dance-Holland, Thomas Seton i Lemuel Francis Abbott. Juntament amb Joshua Reynolds, va participar en la creació de la Society of Artists, predecessora de la Royal Academy of Arts. Francis Hayman va morir a Londres el febrer de 1776.



Parlem de Música...

Maurice Greene (London, 12 d'agost de 1696 - London, 1 de desembre de 1755) va ser un organista, professor i compositor anglès. Es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Sant Pau de Londres sota la direcció de Jeremiah Clarke i Charles King. A partir del 1710 va rebre formació de l'organista Richard Brind, en aquell temps titular a Sant Pau. El 1714 va ser nomenat organista de l'església de St. Dunstan-in-the-West i el 1718 va assumir el mateix càrrec a St. Andrew's Holborn. A finals del mateix 1718 va ser nomenat organista de la Catedral de Sant Pau en un càrrec que va preservar fins el 1727. Aquell any va ser nomenat organista i compositor de la Capella Reial sent guardonat, el 1730, amb el Doctorate in Music de la Universitat de Cambridge la qual també el va nomenar professor honorari de música. El 1735 va assolir el lloc de Master of the King's Musick, el càrrec més important al que podia accedir un músic a Anglaterra. També en aquells anys va treballar com a professor amb alumnes com William Boyce i John Stanley, entre altres. El 1738 va fundar, en col·laboració amb Michael Festing, la Fund for the Support of Decayed Musicians and their Families coneguda ben aviat amb el nom de Royal Society of Musicians. Com a compositor, va ser notablement prolífic en música religiosa de la qual en va destacar els seus nombrosos himnes. Maurice Greene va morir a Londres el desembre de 1755.

Tobia Majero - Regnorum Magnae Britanniae et Hiberniae (1749)
Johann Baptist Homann (1664-1724) - Regnorum Magnae Britanniae et Hiberniae (1749) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Cant. (A. Pope), 2 movts, for Durastanti's London farewell perf., 1724, GB-Er
Descend ye nine, descend and sing (Pope), Ode for St Cecilia's Day, 1730, Lcm, Ob; ed. in MB, lviii (1991)
The Song of Deborah and Barak, orat, 1732, Cfm, Ckc, Lbl, Lcm, Ob; ed. F. Dawes (London, 1956), H. Burnett (New York, 1978)
Florimel, or Love's Revenge (dramatic pastoral, 2, J. Hoadly), Farnham Castle, 1734, Lam, Lbl (with autograph addns; facs. in MLE, C6, 1995), Lcm
Jephtha (orat, Hoadly) 1737, Ob (with autograph addns)
The Chaplet … a Collection of 12 English Songs (London, 1738) [anon]
Spenser's Amoretti, 1v, bc (London, 1739)
The Judgment of Hercules (masque, Hoadly), ?1739, music lost
The spacious firmament on high (sacred ode, J. Addison) c1740, Lbl, Lcm
The Force of Truth (orat, Hoadly) 1744, music lost
A Cantata and 4 English Songs, i, ii (London, 1745, 1746)
Catches and Canons, 3, 4vv, with 5 songs, 2, 3vv, bc (London, 1747)
Phoebe (pastoral op, 3, Hoadly), 1747, first known perf., London, Mr Ogle's Great Room, Dean Street, 16 Jan 1755, Lbl, Ob (autograph except ov.)
38 It. cants., duets, other pieces, 1 in Er, rest in Ob (some autograph)
35 court odes for New Year and king's birthday, all first perf. in London, 13 extant: 1 in ALb, 1 in Lam, 1 in Lcm, 9 in Ob, 1 in J-Tn
19 strophic ballads, a third Eng. cant., texts only of 7 other cants, pubd in half-sheets, in contemporary songbooks and poetic miscellanies, mostly before 1738

Vocal religiosa:

Anthems:
14 full, 44 verse, 21 solo, 24 orch anthems, all with bc; except for orch anthems, MS sources given only for autograph scores and pupils' copies where possible; those with 2 ob probably perf. with 2 bn as well
Acquaint thyself with God, A/4vv, org obbl, F, S; ed. H. Diack Johnstone (London, 1971)
All thy works praise thee, O Lord, 3/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, GB-Lbl*,Ob (with autograph addns)
Arise, shine, O Zion, 4/4vv, F
Behold, I bring you glad tidings, 2/4vv, Christmas, 1728, F
Blessed are all they that fear the Lord, 2/4vv, fl, 2 ob, str, for the wedding of Princess Anne and the Prince of Orange, 1733, unperf., Ob*,Lbl; 1 movt in common with Te Deum, Lbl (see ‘Services and Canticles’)
Blessed are they that dwell in thy house, 2/4vv, F
Blessed are those that are undefiled, 2/4vv; F; ed. R. Marlow, Three Anthems by Maurice Greene (Croydon, 1982)
Blessed is the man that hath not walked in the counsel of the ungodly, 2/4vv, Ob
Blessed is the man whose strength is in the Lord, 3/5vv, fl, 2 ob, str, for the king's return, 1735, Ob (with autograph addns)
Bow down thine ear, O Lord, 6vv, 1719, Cu, CH, DRc, Lbl, Ob,Y; H iii, 17, ed. H. Burnett (New York, 1976)
God is our hope and strength, 4/4vv, F
Have mercy upon me, O God, A/5vv, F
Have mercy upon me, O God, 3/4vv, 1720, Lbl
Hearken unto me, ye holy children, 3/4vv, 2 fl, 2 ob, str, 1728, Ckc (incl. orig. pts), Cu, Lbl, Ob; final Hallelujah in common with last 30 bars of O praise the Lord, ye angels of his; ed. in MB, lviii (1991)
Hear my crying, O God, 2/4vv, Lbl, Ob; H ii, 42
Hear my prayer, O God, and let my supplication come before thee, 4/4vv, F; ed. P.M. Young (New York, 1974)
Hear my prayer, O Lord, and consider my desire, 2/4vv, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), iii, 169–76
Hear my prayer, O Lord, and hide not thyself, 3/4vv, Lbl
Hear, O Lord, and consider my complaint, B/4vv, F
Hear, O Lord, and have mercy, 2/4vv, Lbl (with autograph addns)
How long wilt thou forget me, O Lord, for ever? 8vv (with section for 2S), F
I call with my whole heart (Dorian mode), 5vv, Ob; W
I cried unto the Lord, B/4vv, LEc, Ob
I cried unto the Lord (Phrygian mode), 5vv, Ob; W
I have longed for thy saving health, O Lord (Mixolydian mode), 5vv, Ob; W
I will alway give thanks, 3/4vv, Lbl*; H iii, 82
I will be glad, and rejoice, 3/4vv, Ob (with autograph addns)
I will give thanks, 3/4vv, F
I will give thanks, 5/5vv, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, str, for the king's return, 1740, Ob*; final movt in common with I will sing a new song, music of 1 other used in Rejoice in the Lord, O ye righteous (2nd setting)
I will love thee, O Lord, 4/4vv, Ob*; 3 movts in common with I will sing a new song
I will love thee, O Lord, my strength, orch anthem, perf. Cambridge, 5 July 1730, lost
I will magnify thee, O God, my king, 2/4vv, Lcm*
I will magnify thee, O God, my king, 3/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, for the Sons of the Clergy, 1719, Ob*; ed. H. Burnett (New York, 1977)
I will seek unto God, 2/5vv, 1721, F
I will sing a new song, 5/5vv, 2 ob, 2 tpt, str, Ob (mostly autograph); 3 movts in common with I will love thee, O Lord, 1 with I will give thanks (2nd setting)
I will sing of thy pow'r, O God, 5vv (with section for 5 solo vv), F; 1 movt in common with O Lord, our Governor
Let God arise, 3/5vv, 1721, F
Let my complaint come before thee, 5vv, F; ed. R. Marlow, Three Anthems by Maurice Greene (Croydon, 1982)
Let my complaint come before thee, A/4vv, F, S
Like as the hart, 2/4vv, Lbl (with autograph addns)
Lord, how are they increased that trouble me, A/4vv, org obbl, F, S
Lord, how long wilt thou be angry, 5vv, F
Lord, let me know mine end, 4vv (with section for 2S), F; ed. R. Lyne (Croydon, 1991)
Lord, teach us to number our days (Aeolian mode), 5vv, Ob; W
My God, my God, look upon me, T/5vv, org obbl, F, S; ed. P.M. Young (New York, 1978)
My heart is fixed, O God, 2/4vv, ?vc obbl, Ob (partly autograph)
My soul truly waiteth still upon God, B/4vv, org obbl, 1720, F
O be joyful in God all ye lands, 5/4vv, 1 fl, 2 ob, 2 tpt, timp, str, Ob*
O be joyful in the Lord, verse, lost
O clap your hands together, 5vv, F; ed. C.F. Simkins (St Louis, 1974)
O give thanks unto the Lord and call upon his name, 2/4vv, org obbl, Lcm (with autograph addns)
O give thanks unto the Lord, let them give thanks, for Easter, 1728, 2/4vv, F
O God of my righteousness, 2/4vv, F; ed. R. Marlow, Three Anthems by Maurice Greene (Croydon, 1982)
O God, thou art my God, 3/4vv, org obbl, F
O God, thou art my God, A/4vv, org obbl, Lcm (with autograph addns); last 2 movts are an earlier version of those in setting above, antepenultimate movts also similar
O God, thou hast cast us out, 5/4vv, 2 ob, str, for the Fast Day, 18 Dec 1745, Ob (mostly autograph), Lbl* (with figured b acc. only), latter version in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), iii, 244–55
O how amiable are thy dwellings, 3/4vv, F
O Lord, give ear unto my prayer, 2/4vv, org obbl, 1720, F
O Lord God of hosts, S/4vv, Cfm, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), iii, 292–4
O Lord God of hosts, orch, lost
O Lord, grant the king a long life, T/4vv, org obbl, F
O Lord, I will praise thee, 3/4vv, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), ii, 128–43
O Lord, look down from heaven, 3/4vv, Lbl*, Ob; H iii, 65
O Lord, our Governor, 3/5vv, 1726, Lbl, Ob; final movt in common with I will sing of thy pow'r
O Lord, who shall dwell, 3/5vv, str, DRc, Ob
Open the gates of righteousness, 4/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, for the Sons of the Clergy, 1723, CH, Lbl, Ob (partly autograph)
O praise our God, ye people, 2/4vv, F
O praise the Lord of heaven, 5/4vv, Lbl*
O praise the Lord, ye angels of his, orch; ed. F. Chrysander, G.F. Händels Werke, xxxvi (Leipzig, 1872), as Chandos Anthem no.12
O praise the Lord, ye that fear him, 3/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, perf. Cambridge, 5 July 1730, Ob*
O sing unto God, sing praises to his name, 2/4vv, F
O sing unto the Lord a new song, 5vv (with section for 5 solo vv), 1719, F
O sing unto the Lord a new song, 3/4vv, Lbl*
O sing unto the Lord with thanksgiving, T/4vv, F, S
Ponder my words, O Lord, 2/4vv, Lbl; H i, 231
Praise the Lord, O my soul, S/4vv, F, S
Praise the Lord, O my soul, B/4vv, Lbl*
Praise the Lord, ye house of Aaron, orch, for the Sons of the Clergy, 1736, lost
Praise the Lord, ye servants, 2/4vv, F
Praise the Lord, ye servants (Ionian mode), 5vv, Ob; W
Put me not to rebuke, O Lord, 3/4vv, F
Rejoice in the Lord, and have mercy, orch, lost
Rejoice in the Lord, O ye righteous, B/4vv, CH, Lbl, Ob
Rejoice in the Lord, O ye righteous, 3/4vv, fl, 2 ob, 2 tpt, str, for the king's return, 1741, Ob*
Rejoice in the Lord, O ye righteous, 4/5vv, 2 ob, 2 tpt, str, Ob (mostly autograph); 2 movts in common with 1741 setting, 1 adapted from I will give thanks (2nd setting)
Save me, O God, A/4vv, Ob*; H ii, 150
Sing praises unto the Lord, 3/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, Lbl (with autograph addns)
Sing unto the Lord and praise his name, A/4vv, Ob*
Sing unto the Lord a new song, 3/6vv, F
Sing unto the Lord a new song, A/4vv, Ob*
Sing we merrily unto God our strength, 2/5vv, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, str, Lbl*
Sing we merrily unto God our strength, 3/5vv, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, timp, str, 1740, IRL-Dtc (pts only), GB-Lbl, Ob*; ed. M. Martens (New York, 1972)
The king shall rejoice, 3/4vv, F
The king shall rejoice, 5/5vv, 2 ob, 2 tpt, str, Lam (partly autograph), Ob*
The Lord, ev'n the most mighty God hath spoken, B/4vv, F
The Lord is gracious and merciful, 2/4vv, Ob (mostly autograph)
The Lord is king, B/5vv, Ob (with autograph addns)
The Lord is my shepherd, 2/4vv, F
The Lord is my strength, 3/4vv, Lbl; H ii, 122, ed. in The Cathedral Magazine (London, c1775–8), ii, 22 [anon]
The Lord is our light and our salvation, 4/4vv, 2 ob, bn, 2 tpt, str, for the Sons of the Clergy, 1720 and 1722, Ob (partly autograph)
Thou, O God, art praised in Zion, 2/4vv, F
Try me, O God (Lydian mode), 5vv, Ob; W
Turn thy face from my sin, A/4vv, vc obbl, Ob*
services and canticles
Service in C (TeD, Jub, Mag, Nunc), 8vv (with verses), 1737, GB-Lcm*, Ob (with addl San and Gl and autograph addns); Mag and Nunc, ed. H. Diack Johnstone (London, 1966/R)
Te Deum, D, 6/6vv, fl, 2 ob, bn, 2 tpt, str, ?1721, US-Wc*
Te Deum and Jubilate, A, 4/8vv, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, str, ?for the Sons of the Clergy, 1723/4, GB-Lbl
Te Deum and Jubilate, D, 5/5vv, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, str, ?for the Sons of the Clergy, 1723/4, Lbl (partly autograph), Ob
Te Deum, D, 5/5vv, 2 fl, 2 ob, 2 tpt, str, for the king's return, 1729, Ob (with autograph addns)
Te Deum, D, 4/4vv, 2 fl, 2 ob, 2 tpt, str, ?for the king's return, 1735, Lbl (with autograph addns), formerly attrib. Boyce; 1 movt from Blessed are all they
Te Deum, D, 7/4vv, fl, 2 ob, bn, 2 tpt, str, ?for the king's return, 1745, Lcm* (incl. orig. pts)
Te Deum, D, 5/5vv, 2 fl, 2 ob, bn, 2 tpt, timp, str, 1750, Ob*, incl. 2-stave sketch of a Jub: possibly intended for the king's return in Oct, but unperf.

Instrumental:

Editions:Voluntaries and Suites for Organ and Harpsichord, ed. G. Beechey, RRMBE, xix (1975) [B]Maurice Greene: Complete Organ Works, ed. H. Diack Johnstone (Oxford, 1997)
Choice Lessons, hpd/spinet (London, 1733); also pubd anon. as first pt of The Lady's Banquet, ii (London, 1733), which was repr. in A Collection of Lessons, hpd, ii (London, 1758)
6 Overtures … in Seven Parts (London, 1745); arr. hpd/spinet (London, 1745)
A Collection of Lessons, hpd (London, 1750/R)
12 Voluntarys, org/hpd (London, 1779); ed. P. Williams (New York, 1969), 8 in B
Hpd works in AB, BENcoke, Cfm, Lbl, Lcm, Ob, US-NYp; 7 suites in B
Org works, H. McLean's private collection, Winter Park, FL, USA, GB-H, Lam, Lcm, Lco, Ldc, Lgc, Mp, some published in late 18th-century anthologies; 9 in B



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Choir of New College Oxford; Edward Higginbottom (conductor)
AMAZON: Greene - Select Anthems
SPOTIFY: Greene - Select Anthems



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 30 d’agost del 2018

JENNER, Gustav Uwe (1865-1920) - Violin Sonatas

Edgar Degas - The dance lesson (c.1879)
Obra d'Edgar Degas (1834-1917), pintor francès (1)


- Recordatori de Gustav Uwe Jenner -
En el dia de la commemoració del seu 98è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Edgar Degas (Paris, 19 de juliol de 1834 - Paris, 27 de setembre de 1917) va ser un pintor francès. Primogènit d'una família adinerada de París, Degas va abandonar aviat els estudis de Dret a la Sorbona per dedicar-se a la pintura. El 1855 va entrar al taller de Louis Lamothe, deixeble d'Ingres, on va adquirir una sòlida formació acadèmica. Entre el 1856 i el 1859 va viatjar per Itàlia copiant als mestres renaixentistes i, al seu retorn, va viure a París, on es va dedicar a representar en les seves obres un ampli repertori de temes de la vida de la ciutat moderna en què s'havia convertit la capital francesa. Encara vinculat al grup dels impressionistes, amb els quals va exposar en set de les seves vuit exposicions, Degas va ser en certa manera un antiimpresionista. Es veia a si mateix com un pintor realista o naturalista, i la seva veneració pel dibuix acabat d'Ingres va marcar tota la seva producció. D'altra banda, es va centrar principalment en l'estudi del cos humà i mai va estar interessat, com ho van estar els impressionistes, ni en la pintura de paisatge a l'aire lliure ni en captar les condicions atmosfèriques canviants. Va compartir amb ells, no obstant, la influència de la nova tècnica de la fotografia i dels gravats japonesos de recent descobriment, així com l'interès per la captació del moviment. Les variacions sobre un mateix tema, com les ballarines, que va repetir tant en pintura com en escultura, van ser una mostra d'aquesta obsessió per observar i reproduir el ritme i les postures de persones i animals. En sintonia amb els impressionistes, va mostrar especial interès per la realitat de la vida urbana del seu entorn; així l'òpera, el teatre, el cafè-concert o les carreres de cavalls van ser temes constants en la seva obra. Ara bé, l'artista va aportar una original invenció compositiva i iconogràfica que va atorgar a la seva pintura una nova visió del món més profana, eliminant l'enquadrament tradicional i substituint-lo per una composició descentrada. Tot i que Degas va ser un veritable virtuós en totes les tècniques artístiques, a partir del 1870 va començar a utilitzar principalment el pastel, en què va destacar com un veritable mestre. Aquesta tècnica, tant de moda durant el segle XVIII, havia caigut en desús fins que va ser recuperada pels impressionistes. Degas va ser un ciutadà de París, on hi va morir el setembre de 1917.



Parlem de Música...

Gustav Uwe Jenner (Keitum, 3 de desembre de 1865 - Marburg, 29 d'agost de 1920) va ser un compositor alemany. D'ascendència escocesa i relacionat amb el físic Edward Jenner, va mostrar curiositat per la música des de ben petit en un fet que va motivar la seva formació autodidacta. Ben aviat, va despertar l'interès dels seus mestres que van decidir enviar-lo a Hamburg per tal d'estudiar amb Eduard Marxsen. El 1888 es va traslladar a Viena on va conèixer i estudiar amb Brahms fins el 1895. El mateix Brahms, encantat amb el seu alumne, el va recomanar per una vacant de Music Director de la Universtitat de Marburg, en un càrrec que ja ocuparia la resta de la seva vida. Com a compositor, va publicar principalment obra de cambra la qual va mostrar notables influències del seu mestre Brahms. Tot i ser poc prolífic, les seves obres van gaudir de notable respecte i admiració. També va ser autor del tractat Johannes Brahms als Mensch. Lehrer und Kunstler (1905). Gustav Jenner va morir a Marburg l'agost de 1920.

Peter Becker - Blick auf Marburg (1874)
Peter Becker (1828-1904) - Blick auf Marburg (1874) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rainer Schmidt (violin); Saiko Sasaki (piano)
AMAZON: JENNER, G.U. - The Violin Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: JENNER, G.U. - The Violin Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 29 d’agost del 2018

MENAULT, Pierre-Richard (1642-1694) - Vêpres pour le Pére la Chaize

Philippe de Champaigne - The Repentant Magdalen (1648)
Obra de Philippe de Champaigne (1602-1674), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Philippe de Champaigne (Brussels, 26 de maig de 1602 - Paris, 12 d'agost de 1674) va ser un pintor flamenc. Entre els anys 1614 i 1618 va treballar en el taller de Jean Boullion abans de rebre formació del pintor Jacques Fouquières. El 1621 va viatjar a París, on va treballar amb diversos pintors i on va conèixer a Poussin, amb qui va col·laborar en diversos treballs al servei de María de Médicis, sota la direcció de Nicolas Duchesne. Poc després, va succeir a Duchesne com a pintor de la reina rebent el suport de Lluís XIII. També a París va ser reclamat pel cardenal Richelieu realitzant un retrat que es va convertir en una de les seves millors obres. A mitjans de la dècada de 1640 va entrar en contacte amb el convent parisenc de Port-Royal, on es van desenvolupar les doctrines del jansenisme, el que va afectar profundament la seva personalitat. D'aquesta manera, va romandre en estret contacte amb el cenacle durant la resta de la seva vida, i va fer entrar a una de les seves filles en el mateix. L'austeritat i l'ascetisme que promovia el jansenisme, orientat cap a un catolicisme sever, es va reflectir en la seva pintura en una sèrie d'obres realitzades fora de l'òrbita oficial. Així, va dur a terme nombrosos retrats de personatges lligats a Port-Royal, on la foscor de les vestimentes i la concentrada gravetat dels rostres van mostrar coherentment les doctrines predicades pel jansenisme. Philippe de Champaigne va morir a París l'agost de 1674.



Parlem de Música...

Pierre Menault (Beaune, 1642 - Dijon, 1694) va ser un compositor francès. De família d'agricultors, es va formar de ben petit a la Collégiale Notre-Dame de Beaune. Va ser allà on va rebre la primera formació musical de Jacques Huyn i Guillaume Truffot. Gràcies al seu ràpid aprenentatge, va rebre classes d'orgue i clavecí de Claude Chanet. El 1660 es va traslladar a Châlons-sur-Marne on va treballar de mestre de capella de la catedral de la ciutat. A l'entorn del 1670 va tornar breument a Beaune per tornar poc després a Châlons-sur-Marne. Finalment, el 1687 va ser nomenat mestre de capella de l'església de Saint-Étienne de Dijon en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida i en un temps en què l'organista de l'església era Jean Rameau, pare de Jean-Philippe Rameau. Com a professor, va destacar el seu alumne Joseph Michel. Pierre Menault va morir a Dijon el 1694.

Nicolas de Fer - Plan de l'ancienne et Nouvelle Ville de Dijon, France (1705)
Nicolas de Fer (1646-1720) - Plan de l'ancienne et Nouvelle Ville de Dijon, France (1705) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Arsys; La Fenice
AMAZON: MENAULT, P. - Vêpres pour le Pére la Chaize
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MENAULT, P. - Vêpres pour le Pére la Chaize



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 28 d’agost del 2018

SCHNYDER VON WARTENSEE, Franz Xaver (1786-1868) - Clarinet Concerto

Constantin Hansen - En lille pige, Elise Købke, med en kop foran sig (1850)


- Recordatori de Franz Xaver Schnyder von Wartensee -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carl Christian Constantin Hansen (Roma, 3 de novembre de 1804 - København, 29 març de 1880) va ser un pintor danès. Al néixer la seva família es va traslladar a Viena, ciutat on va tenir com a padrina de baptisme a Constanze Mozart.  Poc després, es van mudar a Copenhaguen, on es va formar amb el seu pare i pintor Hans Hansen. Més tard, va entrar a l'escola d'arquitectura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca orientant-se posteriorment als estudis de pintura. A partir del 1828 va rebre formació de Christoffer Wilhelm Eckersberg. El 1835, i després de rebre una beca, va començar a viatjar, principalment per Alemanya i Itàlia, país aquest darrer on va conèixer l'escultor Bertel Thorvaldsen. També a Itàlia va coincidir amb diversos pintors nòrdics que en aquell temps vivien a Roma. El 1846 es va casar amb Magdalena Barbara Købke, amb qui va tenir tretze fills. El 1854 va ser nomenat professor a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca. Com a pintor va realitzar obra de temàtica diversa, destacant els seus retrats i vistes d'arquitectures clàssiques. La seva filla Elise Konstantin-Hansen va ser també pintora. Carl Christian Constantin Hansen va morir a Copenhagen el març de 1880.



Parlem de Música...

Franz Xaver Schnyder von Wartensee (Luzern, 15 d'abril de 1786 - Frankfurt, 27 d'agost de 1868) va ser un compositor suís. Es va formar en violí des de petit si bé a partir del 1802 va començar a estudiar piano. No obstant, el seu pare, polític de professió, el va intentar persuadir per tal d'orientar la seva carrera vers la política. En aquest sentit, va començar a treballar com a funcionari si bé a l'entorn del 1810 es va traslladar a Zurich per continuar la seva carrera musical. El 1811 va viatjar a Viena amb l'objectiu d'estudiar amb Beethoven si bé no ho va aconseguir rebent formació de Johann Cristoph Kienlen. A Viena ràpidament va entrar en els cercles musicals de la ciutat. No obstant el 1812, i després d'un incendi que va destruir la seva residència i pertinences, va decidir tornar a Suïssa. Instal·lat novament a Lucerne, es va centrar en la seva vida musical i literària. El 1816 es va traslladar a Yverdon on va assolir un càrrec de professor de cant a l'Institut Pestalozzi. El 1817 va viatjar a Frankfurt on va poder publicar i representar les seves primeres obres i on va realitzar diversos recitals de piano i harmònica. El 1828 va fundar la Frankfurt Liederkranz per a la qual va escriure diverses obres, entre elles, l'oratori Zeit und Ewigkeit. El 1847 va fundar la fundació Schnyder von Wartensee a Zurich per a la promoció de les arts i les ciències. Franz Xaver Schnyder von Wartensee, considerat un dels artistes suïssos més admirats del seu temps, va morir a Frankfurt l'agost de 1868.

Caspar Leontius Wyss - Luzern, von Westen
Caspar Leontius Wyss (1762-1798) - Luzern, von Westen (1)

OBRA:

Vocal:

Stage:
Ubaldo (op), 1811–12, lost except for 1 chorus;
Estelle, oder Leichter Sinn und Liebesmacht, 1825;
Fortunat mit dem Säckel und Wünschhütlein, 1827–8, perf. Frankfurt, 2 Oct 1831;
Heimweh und Heimkehr (operetta), 1854, perf. Zürich, 14 Dec 1855

Choral with insts:
Die Mordnacht von Luzern, 1811;
Pestalozzi-Kantate, 1817;
Ky, 1819;
O sacrum convivium, off, 1830;
Zeit und Ewigkeit (after F.G. Klopstock), 1838;
Die Himmelslichter (Zürich, 1841)

Other vocal:
c25 choruses and songs, male vv;
qts;
duets;
numerous songs, 1v, pf, 4 bks pubd

Instrumental:

Orch.:
5 syms.;
Conc., 2 cl, orch;
Variations, pf, orch;
Other orch works;

---

Chbr.:
Sonata, vn, pf;
Fantasia, glass harmonica, str qt;
Duo, vc, pf;
2 sonatas, inventions, fugues, canons, scherzos, dance pieces, all pf.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Peter-Lukas Graf (flute); Hans Rudolf Stalder (1930-2017, clarinet); Thomas Wicky (violin); Thomas Friedli (1946-2008, clarinet); Ensemble Capriccio
RECICLASSICAT: SCHNYDER VON WARTENSEE, Franz Xaver (1786-1868)
AMAZON: VON WARTANSEE, KROMMER - Clarinet works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VON WARTANSEE, KROMMER - Clarinet works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 27 d’agost del 2018

RITTER, August Gottfried (1811-1885) - Organ music

Oswald Achenbach - Funeral in Palestrina (c.1857)
Obra d'Oswald Achenbach (1827-1905), pintor alemany (1)


- Recordatori d'August Gottfried Ritter -
En el dia de la commemoració del seu 133è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Oswald Achenbach (Düsseldorf, 2 de febrer de 1827 - Düsseldorf, 1 de febrer de 1905) va ser un pintor alemany. Va estudiar primer amb el seu germà gran, Andreas Achenbach, abans d'entrar a la Kunstakademie de Düsseldorf el 1835. Allà hi va romandre fins el 1841. El 1843 va iniciar una sèrie de viatges per Europa que el van dur a recorre Alemanya i, especialment, Itàlia, país que va plasmar assíduament en les seves pintures. Tanmateix, moltes de les pintures que va realitzar durant el període anterior al 1850 es van perdre. Els referents dels seus primers anys van ser els alemanys Johann Wilhelm Schirmer i Carl Rottmann. Durant l'estiu de 1850 va tornar a Itàlia, en un viatge que va consolidar la seva pintura definitivament. Allà va conèixer pintors com el suís Arnold Böcklin, i els alemanys Ludwig Thiersch i Heinrich Dreber. El 1863 es va convertir en professor de pintura paisatgística de la Kunstakademie de Düsseldorf. El seu estil va procurar captar, amb intensitat, els efectes de la llum tot plasmant una visió més idealitzada de la naturalesa que la que va mostrar el seu germà Andreas. Oswald Achenbach va morir a Düsseldorf el febrer de 1905.



Parlem de Música...

August Gottfried Ritter (Erfurt, 25 d'agost de 1811 - Magdeburg, 26 d'agost de 1885) va ser un organista i compositor alemany. Fill de comerciants, es va formar amb l'ordre dels Agustins d'Erfurt abans d'entrar al Lehrerseminar de la mateixa ciutat. Poc després, va rebre formació en piano i violí de l'organista Andreas Ketschau, titular en aquell temps a l'Augustinerkirche. El 1831 va assolir el càrrec d'organista de l'Andreaskirche en la qual també en va ser professor de la seva escola. Entre els anys 1832 i 1833 va rebre classes de piano i d'improvisació de Johann Nepomuk Hummel. A partir del 1834, i després de rebre diverses beques, va poder estudiar a Berlín amb Ludwig Berger (piano i composició), Karl Friedrich Rungenhagen (direcció) i August Wilhelm Bach (orgue). El 1835 va tornar a Erfurt on va tornar a treballar a l'Andreaskirche i on va ser professor de música en diverses escoles. També a Erfurt va assolir, el 1839, el càrrec d'organista de la Kaufmannskirche. El 1844 es va traslladar a Merseburg, on va treballar com a organista de la Merseburger Dom, i el 1847 a Magdeburg, on va treballar com a organista de la Magdeburger Dom la resta de la seva vida. Va ser a partir d'aleshores que es va convertir en un organista notablement admirat, especialment per les seves habilitats com a improvisador. Com a compositor, va ser autor principalment d'obra d'orgue de la que en va destacar les seves sonates Ops. 11, 19, 23 i 31. August Gottfried Ritter va morir a Magdeburg l'agost de 1885.

Magdeburger Dom (1852)
Magdeburger Dom (1852) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hanna Dys (organ)
SOLITON: RITTER A.G. - Dziela Wybrane
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RITTER A.G. - Dziela Wybrane



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 20 d’agost del 2018

100 anys després, celebrem i commemorem els desconeguts

Gustav Klimt - Musik
Obra de Gustav Klimt (1862-1918), pintor austríac.


Félix Arndt (1889-1918) - Desecration
Guglielmo Cappetti (1875-1918) - Notturno
Willem Coenen (1836-1918) - Nocturne Es-Dur
Cecil Coles (1888-1918) - In the cathedral (1907)
Charles Crozat Converse (1832-1918) - Cockade City Quickstep
Robert Fischof (1856-1918) - Poëme d'Amour, Op. 47bis (1894)
Edward Imeson Horsmann (1873-1918) - The Bird of the Wilderness
Henri Kling (1842-1918) - Kitchen Symphony. Op. 445
Bertram Luard-Selby (1853-1918) - Psalm 67 Deus misereatur (God be merciful unto us)
Alphonse Jean Ernest Mailly (1833-1918) - Toccata
Sophie Menter (1846-1918) - Hungarian Gypsy Melodies
Oskar Rieding (1840-1918) - Violin Concerto in B minor op.35

- 100è aniversari de compositors a qui difícilment escoltarem -



Parlem de Pintura...

Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol de 1862 - Wien, 6 de febrer de 1918) va ser un pintor austríac. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena entre els anys 1879 i 1883, on es va especialitzar en arts decoratives. El 1897, i fruit del seu interès per l'art d'avantguarda, va abandonar l'Associació d'Artistes Vienesos i va fundar, amb alguns amics, la famosa Secessió Vienesa, de la qual va ser el primer president i màxim exponent. En aquest sentit, les pintures murals al·legòriques que va realitzar per a la Universitat de Viena, en què ja s'hi van albirar un evident canvi d'estil, van suscitar dures crítiques, de manera que va abandonar l'encàrrec abans de finalitzar-lo. Com a conseqüència d'aquest episodi, no va tornar a rebre encàrrecs oficials, si bé va continuar la seva carrera com a pintor realitzant gran quantitat d'obres. Primerament, paisatges plasmats amb una concepció molt peculiar de la perspectiva i en què van predominar les tonalitats verdoses i després, sobre tot, figures femenines, que van esdevenir el corpus més conegut i valorat de la seva producció. En aquestes obres va saber combinar el realisme del retrat amb un decorativisme extrem en els fons i els vestits, en què van predominar els tons grocs i daurats i els motius inspirats en les ales de papallona o les cues de paó. Obres com El petóSalomé i Judith I, imbuïdes totes elles d'una sensualitat palpable, van ser algunes de les seves pintures més conegudes. Gustav Klimt, que va viure bona part de la seva vida a Viena, va morir el febrer de 1918, després de patir un accident vascular cerebral i una pneumònia a causa de la terrible epidèmia de grip d'aquell any.



Parlem de Música...

Thomas Adams (1857-1918) va ser un organista i compositor anglès.

---

Karoly Agghazy (1855-1918) va ser un pianista i compositor hongarès.

Karoly Agghazy

---

Richard Andersson (1851-1918) va ser un pianista i compositor suec.

Richard Andersson

---

Félix Arndt (1889-1918) va ser un pianista i compositor nord-americà.



---

Heinrich Bienstock (1894-1918) va ser un compositor alemany.

---

Max Brauer (1855-1918) va ser un compositor alemany.

---

Guglielmo Cappetti (1875-1918) va ser un compositor italià.

---

Paul Ciuntu (1866-1918) va ser un pianista i compositor romanès.

---

Willem Coenen (1836-1918) va ser un pianista i compositor holandès.

---

Cecil Coles (1888-1918) va ser un compositor escocès.



---

Alexis Contant (1858-1918) va ser un organista i compositor canadenc.



---

Charles Crozat Converse (1832-1918) va ser un compositor nord-americà.

---

César Cortinas (1892-1918) va ser un compositor uruguaià.

---

Eugène d'Harcourt (1859-1918) va ser un director i compositor francès.



---

David de Sousa (1880-1918) va ser un violoncel·lista i compositor portuguès.



---

Hermann Ludwig Eichborn (1847-1918) va ser un compositor alemany.

---

Friedrich Richard Faltin (1835-1918) va ser un organista i compositor finès.



---

Robert Fischof (1856-1918) va ser un pianista i compositor austríac.



---

Eduard Gaertner (1862-1918) va ser un compositor austríac.

---

Peter Gast (1854-1918) va ser un compositor alemany.



---

Louise Heritte (1841-1918) va ser una cantant, pianista i compositora francesa.



---

Michal Hertz (1844-1918) va ser un compositor polonès.

---

Richard Hoffmann (1844-1918) va ser un professor i compositor alemany.

---

Edward Imeson Horsmann (1873-1918) va ser un compositor anglès.

---

Henryk Jarecki (1846-1918) va ser un compositor polonès.



---

Max Jentsch (1855-1918) va ser un compositor alemany.



---

Bohuslav Jeremias (1859-1918) va ser un director i compositor txec.



---

Lothar Kempter (1844-1918) va ser un director i compositor suís.



---

Henri Kling (1842-1918) va ser un organista, intèrpret de trompa i compositor francès.



---

Johann Christoph Lauterbach (1832-1918) va ser un violinista i compositor alemany.



---

Bertram Luard-Selby (1853-1918) va ser un organista i compositor anglès.

---

James Macy (1845-1918) va ser un compositor anglès.

---

Alphonse Jean Ernest Mailly (1833-1918) va ser un organista i compositor belga.

---

Richard Mandl (1859-1918) va ser un compositor austríac.



---

Henrik Moller (1852-1918) va ser un compositor suec.



---

Sophie Menter (1846-1918) va ser una pianista i compositora alemanya.



---

Jaroslav Novotny (1886-1918) va ser un compositor txec.

---

Susan McFarland Parkhurst (1836-1918) va ser una compositora nord-americana.

---

Frantisek Picka (1873-1918) va ser un compositor txec.



---

Antonio Pini-Corsi (1858-1918) va ser un cantant i compositor italià.

---

Alberto Iginio Randegger (1880-1918) va ser un director i compositor italià.

---

Oskar [Oscar] Rieding (1840-1918) va ser un violinista, professor i compositor alemany.

---

Fermín Ruiz Escobés (1850-1918) va ser un compositor espanyol.

---

Hugo Schleemuller (1872-1918) va ser un violoncel·lista i compositor alemany.



---

Henry Schradieck (1846-1918) va ser un violinista i compositor alemany.



---

Alfred Scott-Gatty (1847-1918) va ser un compositor anglès.



---

Karel Stecker (1861-1918) va ser un compositor txec.



---

Karl Fritjof Valentin (1853-1918) va ser un compositor suec.



---

Quinito Valverde Sanjuan (1875-1918) va ser un compositor espanyol.

---

Cornelis Van der Linden (1839-1918) va ser un compositor holandès.

---

Otto von Tideböhl (1863-1918) va ser un violinista i compositor alemany.

---

René Vierne (1878-1918) va ser un organista i compositor francès.

---

Herbert Walter Wareing (1857-1918) va ser un organista i compositor anglès.

---