Parlem de Pintura...
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) va ser un pintor i gravador neerlandès i possiblement un dels més grans pintors de la història de l'art. Va ser un intèrpret excepcional de la naturalesa humana i un mestre de la tècnica, no només pictòrica sinó també del dibuix i del gravat. La seva obra va produir un gran impacte en els seus contemporanis i va influir en l'estil de molts artistes posteriors. És probable que no existís cap pintor capaç d'igualar a Rembrandt en la seva utilització dels efectes del clarobscur o de l'empastament vigorós. El seu pare era moliner. Malgrat el fet de provenir d'una família amb escassos mitjans, els seus pares li van procurar una bona educació. Rembrandt va començar els seus estudis a l'Escola Llatina, i a l'edat de 14 anys va ser admès a la Universitat de Leiden. No obstant això la va abandonar aviat per estudiar art, al principi amb un mestre local, Jacob van Swanenburch i després, a Àmsterdam, amb Pieter Lastman, cèlebre per les seves pintures històriques. Després de dominar tot el que havia après, Rembrandt va tornar a Leiden, on aviat se'l va començar a tenir en molt alta consideració i amb 22 anys, va començar a acceptar els seus primers deixebles, entre els quals va destacar Gerrit Dou. El 1631 Rembrandt es va traslladar a Àmsterdam. Va pintar nombroses obres mestres de gran dramatisme, com El cegament de Samsó (1636, Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt). La seva gran fama com a mestre, va proporcionar un enorme nombre de deixebles, alguns dels quals, com Carel Fabritius, ja eren artistes experimentats. Molts dels seus quadres són, en certa forma, obra de molts pintors dels seu taller. Esbrinar quines obres són les de Rembrandt i identificar-les és una tasca difícil.
En contrast amb la fortuna de la seva carrera pública, la vida familiar de Rembrandt va estar marcada per la desgràcia. Entre els anys 1635 i 1641 Saskia va donar a llum quatre nens, dels quals només va sobreviure l'últim, Titus. Saskia va morir el 1642. Hendrickje Stoffels, contractada com majordoma al voltant de 1649, va acabar convertint-se en la seva concubina i en model de moltes de les seves obres. Malgrat el seu èxit financer tant en el camp de l'art, com en el de professor i marxant, la seva inclinació a la vida ostentosa el va dur a la ruïna el 1656. L'inventari de la seva col·lecció d'art i antiguitats, realitzat abans que celebrés la subhasta pública per pagar els seus deutes, posa en relleu l'amplitud dels seus gustos artístics, escultura antiga, pintura flamenca i italiana del renaixement, art oriental, obres holandeses coetànies, armes i armadures. Per desgràcia, els resultats obtinguts en la subhasta, inclosa la venda de casa seva, no van poder sufragar tots els deutes. Aquests problemes no van afectar al treball de Rembrandt, i si algun canvi es percep és el de l'increment de la seva mestria artística. Algunes de les grans obres pertanyents a aquest període són La núvia jueva (1666), Els síndics del gremi de drapers (1661, Rijksmuseum, Àmsterdam), Bathsheba (1654, Louvre, París), Jacob beneint Efraïm i Manassès (1656, Staatliche Gemäldegalerie, Kassel) i un autoretrat (1658, Frick Collection). La seva vida personal va continuar, però, marcada per la desgràcia, ja que la seva estimada Hendrickje va morir el 1663 i el seu fill Titus el 1668. L'estil de les seves primeres pintures, realitzades en la dècada de 1620, denota la influència del seu mestre, Pieter Lastman, en l'elecció de temes de gran dramatisme, composicions amb gran profusió d'elements i contrastos molt marcats de llums i ombres. A El noble eslau (1632, Museu d'Art Metropolità, Nova York) s'aprecia la seva predilecció pels vestits exòtics, element característic de moltes obres de la seva primera època.
La magnífica obra Retrat de marit i dona (1633, Isabella Stewart Gardner Museum, Boston), posa en relleu l'estil dels seus primers retrats, preocupació pels trets dels personatges retratats, els detalls de la roba i els mobles de l'habitació, aquesta acurada representació dels interiors desapareixerà en les seves obres posteriors. També els membres de la seva família que posaven per a ell apareixen retratats amb diferents disfresses, com en el cas de la mare de Rembrandt com la profetessa Anna (1631, Rijksmuseum), o la malenconiosa Saskia com Flora (1634, Hermitage, Sant Petersburg). Potser no hi hagi un artista que hagi pintat tants autoretrats, al voltant de 60, o s'hagi sotmès a una anàlisi tan profund de sí mateix. Les obres de tema bíblic representen un terç de tota la producció artística de Rembrandt, la qual cosa era una cosa inusual en l'Holanda protestant del segle XVII, ja que no existien encàrrecs per part de l'Església i l'art religiós no es considerava important. Les seves primeres obres de tema bíblic presenten un accentuat dramatisme, dins la tònica del gust barroc. Un dels primers encàrrecs públics importants que va rebre Rembrandt a Amsterdam va ser La lliçó d'anatomia del doctor Tulp (1632, Mauritshuis, l'Haia), obra que retrata els membres del gremi de cirurgians reunits en una classe pràctica de dissecció. Aquests retrats en grup van constituir un gènere únic a Holanda i van proporcionar voluminosos ingressos als artistes en un país en què ni l'Església ni la casa reial actuaven com a mecenes de l'art. Rembrandt va pintar més de 600 quadres i va produir nombrosos dibuixos i gravats. Rembrandt va morir l'octubre de 1669 a Àmsterdam.
Parlem de Música...
Alessandro Grandi (Venezia, 1586 - Bergamo, 1630) va ser un compositor italià i un dels més importants de la primera meitat del segle XVII a Itàlia. Els seus inicis es desconeixen i pel que sembla va néixer a Sicília si bé no existeix informació que ho corrobori. La primera referència escrita esmenta, el 1600, el càrrec de mestre de capella a l'Accademia della Morte de Ferrara, un confraria de caritat laica. En els anys 1604-1608 va ocupar el càrrec de giovane di coro a la Basílica de San Marco de Venècia on va estudiar a Gabrieli i a Croce. El 1610 va tornar a Ferrar com a mestre de capella de l'Accademia dello Spirito Santo. En aquest càrrec va iniciar la publicació d'una sèrie de col·leccions de motets a dos i quatre veus amb acompanyament d'orgue. El 1615-1617 va ocupar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. El 31 d'agost del 1617 se'l va nomenar, amb un salari de 80 ducats, cantant a la Basílica de San Marco de Venècia. Monteverdi era, aleshores, el mestre del cor. El 1618 va assolir el càrrec de professor de cant en el seminari ducal i el 1620 va ser nomenat ajudant de Monteverdi amb un salari de 120 ducats. El seu període creatiu es va expandir a la composició de motets en solitari, amb o sense instrumentació. El 1627 va intentar sortir de Venècia tot aspirant a un càrrec vacant a l'Església de Santa Maria Maggiore de Bérgamo. Va guanyar la plaça amb un salari de 1628 lires. Per fi va poder tenir tot un cor a la seva disposició tot escrivint música de gran format per primera vegada ja que disposava de recursos humans i instrumentals per fer-ho. La seva fama va créixer i la seva música es va començar a internacionalitzar. Sens dubte, aquells últims anys van ser els més productius d'una vida malaurada per un abrupte final, el 1630, a conseqüència de la pesta.
Informació addicional...
RECICLASSICAT: GRANDI, Alessandro (1586-1630)
AMAZON: Grandi - Masters of Italian Baroque
SPOTIFY: Grandi - Masters of Italian Baroque
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
