- Recordatori de Napoleon Coste -
En el dia de la commemoració del seu 131è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Henri Fantin-Latour (
Grenoble, 14 de gener de 1836 -
Buré, 25 d'agost de 1904) fou un pintor francès. Es va formar amb el seu pare, el també pintor Jean-Theodore Fantin-Latour, i més tard amb
Lecocq de Boisbaudran. Es va relacionar amb els més importants artistes de l'època. Va treballar en el taller de
Courbet i va ser amic de
Manet, encara que es va mantenir al marge de l'
impressionisme, practicant una espècie de
realisme líric. És cèlebre pels seus retrats de grup i els seus quadres florals. Encara que va ser contemporani dels impressionistes, es va inclinar per una pintura més conservadora i d'un realisme gairebé fotogràfic, utilitzant el color i les brillantors de manera màgica. En els seus retrats de grup va immortalitzar a molts pintors i escriptors parisencs de la seva època, amics seus (
Homenatge a Manet, 1870,
Museu d'Orsay, París). Els seus quadres de flors, realitzats amb delicat realisme, igual que les seves estilitzades litografies, van exercir una important influència en alguns dels pintors simbolistes posteriors com
Odilon Redon. Va morir a Buré l'agost de 1904.
Parlem de Música...
Napoléon Coste (
Amondans, 27 de juny de 1805 - 14 de gener de 1883) va ser un guitarrista i compositor francès. Coste va néixer a Amondans (Doubs), França, prop de Besançon. Va ser la seva mare, que era bona guitarrista, la que el va instruir amb la guitarra. Des de ben jove es va convertir en un mestre de l'instrument, donant molts concerts al
Comtat Franc. El 1829, amb 24 anys, es va traslladar a París on va estudiar sota la tutela de
Ferran Sor establint-se ràpidament com un dels guitarristes més virtuosos de França. Tot i les dificultats que els guitarristes tenien per fer-se un nom, va aconseguir certa estabilitat financera que va permetre que publiqués la seva música de forma autònoma i deslligada de mecenes o editors. La fractura d'un braç en un accident el 1863 va posar fi a la seva carrera d'intèrpret. Va contractar a un assistent i va continuar ensenyant i component per a guitarra. A la mort de Sor va publicar el mètode original per a guitarra d'aquest sota el títol "
Méthode complète pour la Guitare parell Ferdinand Sor, rédigée et augmentée de nombreux Exemples et leçons parell N. Coste". Coste tenia un interès especial per tocar en guitarres de set cordes. És a més conegut per ser un dels primers compositors en transcriure la música per a guitarra del segle XVII de tabulatura a notació musical moderna. Va morir a l'edat de 77 anys deixant un significatiu catàleg d'obres originals.
Parlem amb veu pròpia...
Al llarg del segle XIX, especialment a París, una sèrie de guitarristes van viure una singular edat d'or. Els
Sor,
Aguado,
Carulli o el mateix Coste formen part d'aquesta important generació d'artistes. Ara bé, la guitarra va perdre popularitat i molts d'aquests compositors van haver de fer mans i mànigues per guanyar-se la vida. Per exemple, Sor es va guanyar el públic francès amb algunes de les seves òperes i ballets. Aguado va convèncer la crítica amb els seus recitals, sovint acompanyat de Sor. Napoleon Coste, per la seva banda, va assolir l'èxit amb les seves interpretacions fet que el va consolidar com a músic independent. Doncs bé, tot i que existeixen algunes contradiccions en relació amb la data de decés de Coste, aprofitarem aquesta efemèride per a recordar-lo amb la música que el va fer famós i amb l'instrument que tant estimava. Coste, a diferència de molts dels seus col·legues guitarristes, només va compondre música per al seu instrument. La majoria del seu repertori està escrit per a guitarra sola, sense acompanyament. De fet, només trobarem una desena d'obres que incorporen oboè o piano i, fins i tot, veu i piano. Totes elles, de moment, rareses no editades actualment. En qualsevol cas, posarem el fre i delectarem els sentits amb la seva producció guitarrística, amb la que es va donar a conèixer als escenaris parisencs. Per tant, a l'entorn de la
Grande Serenade opus 30 hi escoltarem la
Fantasia sobre un tema de la opera Norma de Bellini opus 16, la
Melancolie opus 51, l'
Andantino opus 51, el vals
Les Bords Du Rhin opus 18, la
Barcarolle opus 51 i la ballada
Le Zuyderzee opus 20. Música plàcida, agradable, en certs moments operística i propera a la filosofia dels grans guitarristes del XIX. La guitarra romàntica, tot i moure's en terreny fangós, restringida espacialment a París i observant amb agonia el seu declivi lent però progressiu, va saber alçar la veu, va trobar el seu públic, el seu estil i, a la seva manera, va poder renéixer de la mort prematura que molts l'hi auguraven!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
.jpg "Victor Levasseur - Map of the Department du Doubs (c.1852)")
