Jacques Martin Hotteterre (
París, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un compositor francès. Fill de Martin Hotteterre, va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey (diòcesi d'Évreux) que va pertànyer a la
Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. Van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i compositors. Jacques va entrar a la
Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista i baix, però sobretot va ser flautista de cambra del rei i famós virtuós. Se'l va anomenar "
El Romà" ja que durant la seva joventut va estudiar a Roma. Va ser un prestigiós mestre, els manuals d'interpretació del qual van concitar l'interès tant a França com a l'estranger i figuren entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. De la seva producció destaca
Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va tractar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació. Com a compositor va compondre sonates i suites amb continu per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets amb baix i diverses sonates per a tres instruments d'estil italianitzant. El seu oncle Jehan (mort el 1691) es va establir a París i cap el 1650 va entrar a la cort de
Versalles com a alt d'oboè i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la Museta. El seu oncle Louis (mort el 1714) va ser flautista del rei. El seu pare, Martin (mort el 1712), va ser intèrpret d'oboè i Museta de Poictou. El seu germà Jean (mort el 1720) va ser oboista, compositor i intèrpret de Museta del rei, així com autor de les famoses
Pièces pour la musette, entre les quals destaquen
Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin va morir a París el juliol de 1763.
OBRA:
Publicada a París:
op.
2
Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3
Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4
Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5
Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6
Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8
Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9
Concert du rossignol (n.d.), lost
Arr.: Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721); Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721); Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques
Literatura:
-
Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as
Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
-
L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
-
Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)