Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hotteterre J.M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hotteterre J.M.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de juliol del 2026

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Suite en Re majeur (1708)

Nicolas Lancret (1690-1743) - Picnic after the Hunt


Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) - Suite en Re majeur des 'Première livre de Pieces pour la flûte-traversiere, et autres instruments, avec la basse-continue ... augmentée de plusieurs agréments, et d’une démonstration de la manière qu’ils se doivent faire; ensemble une basse adjoutée aux pièces de deux flûtes' (1708)
Performers: Frans Brüggen (1934-2014, flute); Wieland Kuijken (cello); Gustav Leonhardt (1928-2012, harpsichord)

---


French composer. Son of Martin Hotteterre (c.1635-1712), he was the most celebrated member of the family, and had a brilliant career as a player, teacher and composer. In about 1704, he succeeded his cousin Jacques Hotteterre in the post of basse de hautbois et taille de violon at the royal court. Hotteterre lived and studied in Rome early in his career, and his nickname le Romain (the Roman) came from this period. He spent two years (1698-1700) employed by Prince Francesco Ruspoli in Rome, before adopting the nickname of "Le Romain" at some point between 1705 and 1707. By 1708, he became a musician to the King of France, in the king's 'Grande Écurie, and in 1717, he inherited René Pignon Descoteaux's post as Jouëur de Fluste de la musique de chambre. He owed his fame largely to his talent for playing the flute, an instrument for which he wrote a number of pieces, significantly extending the repertory for the instrument. In addition, he played the bassoon, oboe, and musette. Hotteterre was also an internationally celebrated teacher to aristocratic patrons. He wrote one method for the transverse flute, recorder, and oboe, published in 1707, as well as a method for the musette, published in 1737. His 'L'Art de préluder sur la flûte traversière' was published in 1719. It was Europe's first flute manual and was used widely. He died in Paris in 1763.

divendres, 30 de setembre del 2022

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Suite pour la flûte-traversière avec la basse (c.1715)

Charles-Joseph Flipart (1721-1797) - The hour of the masked ball


Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) - Suite pour la flûte-traversière avec la basse (c.1715)
Performers: Gеnеvièvе Nοufflаrd (flute); Marie-Thérèsе Hеurtiеr (cello); Laurence Boulay (1925-2007, cembalo)

---


French composer. Son of Martin Hotteterre (c.1635-1712). He was the most celebrated member of the family, and had a brilliant career as a player, teacher and composer. Several years before his mother's death in 1708, Jacques's father gave him 3000 livres to acquire the post of ‘grand hautbois du roy’. He obtained the reversion of the post of ‘flutte de la chambre de roy’ on 26 August 1717 (for 6000 livres) on the retirement of René Pignon Descoteaux, although he is referred to as such on the title page of his Premier livre de pièces, published nine years earlier. In 1747 his court posts passed to his eldest son, Jean-Baptiste Hotteterre (1732-1770), a maker and player of woodwind instruments. On 2 January 1763 Jacques's daughter, Marie-Geneviève, married the organist Claude-Bénigne Balbastre; the many signatures of illustrious musicians and aristocrats on the contract testify to Jacques's high social standing at the end of his life. His estate included several grand houses in Paris, his wealth derived from family inheritance and marriage as well as his popularity as a teacher of amateurs of the fashionable world. The frontispiece of his Principes de la flûte traversière is presumed to be a portrait of him, playing a three-piece flute from his father's workshop. Titon du Tillet (Orchestre de Parnasse, 1743) placed him among the most important musicians of France. If he did make flutes, as is claimed in the diary of J.F.A. von Uffenbach (1715), it was probably in association with the family workshop on the rue de Harlay; neither the inventory taken at his marriage nor that taken after his death list woodwind instruments or tools for their manufacture. The inventory of Jacques's music library contained within his marriage contract defines his circle of musical influence. Jacques drew upon these composers' music for examples in L'art de préluder and Méthode pour la musette, which consists of 32 pages of popular songs and dances, especially brunettes, vaudevilles and airs. Lully's music is prominent in his settings for transverse flutes of Airs et brunettes à deux et trois dessus.

Equally at home in both the French and Italian styles, his nickname ‘le Romain’ underscores his association with Italian music which is apparent in his arrangements of Italian sonatas by Robert Valentine and Francesco Torelio, and his Sonates en trio reflecting the manner of Corelli. The introductory comments to Principes and to the Premier livre de piéces, which contain the first pieces to be published for two unaccompanied flutes, make clear his intentions to dedicate his musical career to establishing a pedagogy, performing practice and repertory for the transverse flute which he described as ‘one of the most pleasant and one of the most fashionable instruments’. That he allowed for his music to be played on other treble instruments was but a practical way of broadening his audience. In 1715 he published a second book of Pièces which marked the first appearance of multi-movement works for flute and bass designated as sonatas, and also brought out a new edition of the Premier livre. Jacques's music and theoretical works remained popular throughout his long career, even though by the time he married in 1728 he was approaching retirement, while Blavet, his successor as France's leading flautist, had just published his op.1, six sonatas for transverse flute, signalling the end of the era of the three-piece baroque flute, the instrument for which Jacques's music was written, and the rise of the four-piece flute with corps de rechange. Jacques confirmed his continued attachment to the charm of the musette and its aristocratic associations with the publication in 1722 of La guerre, pièce de musette followed by his highly acclaimed Méthode pour la musette in 1737. That year his nephew, E.P. Chédeville, a musette maker and composer, acquired the post of hautbois et musette de Poitou from J.S. Mangot, the brother-in-law of Rameau who had acquired it from Jacques's brother, Jean Hotteterre (c.1666-1720).

dissabte, 29 de setembre del 2018

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Sonates en trio (1712)

Jean-Baptiste Lallemand - Paysage fluvial d'été avec des accessoires de figurines galantes
Obra de Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803), pintor francès (1)


- Recordatori de Jacques-Martin Hotteterre -
En el dia de la celebració del seu 345è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Lallemand (Dijon, 17 d'agost de 1716 - Paris, 1803) va ser un pintor francès. Fill d'un sastre francès, va procurar que el seu fill seguís el mateix ofici però ràpidament es va decantar per la pintura. Es va formar a París, ciutat on va rebre els seus primers encàrrecs. Allà es va especialitzar en pintura de paisatges motiu pel qual va ser reclamat a Anglaterra, on va tenir nombroses peticions de col·leccionistes. No obstant, no es va poder acostumar al clima anglès per la qual cosa va tornar a França. A partir del 1747 es va traslladar a Roma, on va treballar al servei del Vaticà. A l'entorn del 1750 va tornar a París, on va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. Com a pintor, va ser especialment conegut i admirat pels seus paisatges i marines d'estil neoclàssic si bé també va ser autor d'algunes escenes de gènere. Va morir a París el 1803.



Parlem de Música...

Jacques Martin Hotteterre (Paris, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un flautista i compositor francès. Fill de Martin Hotteterre (c.1635-1712), va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey que va formar part de la Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. La majoria dels seus membres van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i/o compositors. El 1705 va entrar a la Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista, si bé va destacar com a flautista de cambra del rei. També va ser un mestre apreciat els manuals d'interpretació del qual van despertar l'interès tant a França com a l'estranger i van figurar entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. Com a compositor, va destacar la seva col·lecció Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va exposar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació. També va compondre sonates i suites per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets i diverses sonates per a tres instruments d'estil italià. El seu oncle Jehan Hotteterre (c.1630-1668) es va establir a París i a l'entorn del 1650 va entrar a la cort de Versalles com oboista i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la museta. El seu oncle Louis Hotteterre (c.1645-1716) va ser flautista del rei. El seu germà Jean Hotteterre va ser oboista, compositor i intèrpret de museta del rei, així com autor de les famoses Pièces pour la musette, entre les quals van destacar Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin Hotteterre va morir a París el juliol de 1763.

John Senex - New Map of France (1721)
John Senex (1678-1740) - New Map of France (1721) (2)

OBRA:

op.
2 Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3 Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4 Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5 Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6 Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8 Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9 Concert du rossignol (n.d.), lost

Arr.:
Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721);
Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721);
Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques

Literatura:

Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Camerata Köln
RECICLASSICAT: HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763)
JPC: HOTTETERRE, J.M. - Complete Chamber Music, Vol. 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HOTTETERRE, J.M. - Complete Chamber Music, Vol. 2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 29 de setembre del 2014

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Suites, Op. 2

Sebastien Jacques Leclerc - Scene Galante (c.1740)
Obra de Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785), pintor francès (1)



- Recordatori de Jacques-Martin Hotteterre -
En el dia de la celebració del seu 341è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Sébastien Jacques Leclerc (París? 1734 - 1785) va ser un pintor francès. Fill de Sebastien Leclerc el Jove i net de Sebastien Leclerc, va seguir la tradició artística familiar. La seva vida es desconeix, no obstant, va pintar obres de gènere i de contingut eròtic. Va ser autor de nombrosos gravats.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785) - Altres: Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785)



Parlem de Música...

Jacques Martin Hotteterre (París, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un compositor francès. Fill de Martin Hotteterre, va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey (diòcesi d'Évreux) que va pertànyer a la Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. Van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i compositors. Jacques va entrar a la Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista i baix, però sobretot va ser flautista de cambra del rei i famós virtuós. Se'l va anomenar "El Romà" ja que durant la seva joventut va estudiar a Roma. Va ser un prestigiós mestre, els manuals d'interpretació del qual van concitar l'interès tant a França com a l'estranger i figuren entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. De la seva producció destaca Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va tractar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació. Com a compositor va compondre sonates i suites amb continu per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets amb baix i diverses sonates per a tres instruments d'estil italianitzant. El seu oncle Jehan (mort el 1691) es va establir a París i cap el 1650 va entrar a la cort de Versalles com a alt d'oboè i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la Museta. El seu oncle Louis (mort el 1714) va ser flautista del rei. El seu pare, Martin (mort el 1712), va ser intèrpret d'oboè i Museta de Poictou. El seu germà Jean (mort el 1720) va ser oboista, compositor i intèrpret de Museta del rei, així com autor de les famoses Pièces pour la musette, entre les quals destaquen Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin va morir a París el juliol de 1763.

OBRA:

Publicada a París:
op.
2 Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3 Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4 Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5 Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6 Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8 Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9 Concert du rossignol (n.d.), lost
Arr.: Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721); Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721); Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques

Literatura:

- Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
- L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
- Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)

Font: En català: No disponible En castellano: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) In english: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) - Altres: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763)



Parlem amb veu pròpia...

La família Hotteterre va ser, probablement, una de les musicalment més extenses de França. Amb major o menor fortuna segons el cas, tota una generació d'Hotteterre(s) van tenir en la música i en les seves variants, la font de la seva vida. Constructors d'instruments, intèrprets i compositors, i establerts principalment a París o al seu entorn, els Hotteterre s'han guanyat un capítol singular de la vasta història musical francesa. De tots ells, Jacques Martin "el Romà", per la seva estada a Roma, va ser el més reconegut i admirat. Autor de nombroses obres de cambra en què la flauta n'era l'instrument destacat, va ser també prolífic pel que fa a diferents mètodes teòrics per a instruments com la mateixa flauta, ja fos de bec, travessera, dolça, etc., com per la musette o cornamusa. En el recull d'avui, tot i que no escoltarem la musette ja que la reservarem pel dia que explorem el seu germà Jean Hotteterre, escoltarem la Suite en Sol major No.2 i la Suite en Sol menor No.4 característiques de l'època per a flauta o clavecí segons el cas i amb acompanyament, obbligato, del baix continuo amb l'excepció de la Suite No.2. Allemandes, gavotes, preludis, minuets o gigues, entre altres, són moviments inherents d'aquestes suites publicades el 1708. En general, obres agradables, potser repetitives en certs moments, però correctament interpretades d'un autor francès a qui avui celebrem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Hotteterre: Complete Chamber Music, Vol. 1 – Suites, Op. 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!