DEVIENNE, François (1759-1803) - Concertos pour Flute

Obra del cercle de Jan Kupecký (1667-1740), pintor bohemi (1)

- Recordatori de François Devienne -

En el dia de la celebració del seu 258è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jan Kupecký (Pezinok, 1667 - Nürnberg, 16 de juliol de 1740) va ser un pintor txec. Es creu va rebre formació del pintor suís Benedikt Klaus, actiu en aquell temps a Viena i a Hongria. Amb 20 anys va iniciar una extensa gira per Itàlia. Allà va rebre el mecenatge del príncep Aleksander Benedykt Sobieski qui el va ajudar a promocionar activament el seu nom. El 1709 va viatjar a Viena després d'haver residit durant més de 20 anys a Itàlia període del qual se'n coneixen pocs detalls. A la capital austríaca va rebre desenes d'encàrrecs per a pintar retrats de personalitats de l'alta societat. El 1733 i per motius religiosos, es va veure obligat a fugir de Viena instal·lant-se amb la seva família a Nuremberg. Allà va seguir treballant regularment com a pintor de retrats fins el 1740, l'any de la seva mort. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Kupecký (1667-1740) - Altres: Jan Kupecký (1667-1740)

---

Parlem de Música...

François Devienne (Joinville, 31 de gener de 1759 - Saint-Maurice, 5 de setembre de 1803) va ser un flautista, professor i compositor francès. Setè fill de Pierre Devienne i Marie Petit, es va formar amb l'organista de la seva ciutat natal. Els seus progressos van motivar el seu ingrés, el 1779, a l'orquestra de l'òpera de París com a intèrpret de fagot. Allà va conèixer i estudiar amb el flautista Félix Rault (1736-c.1799). El 1780 va entrar al servei del Cardenal de Rohan com a músic de cambra, càrrec que va mantenir fins el 1785. Aquells anys també es va unir a la maçoneria. La seva primera obra, un concert de fagot, es va publicar i representar a París el 24 de març de 1780. A partir d'aleshores, el seu repertori va anar guanyant protagonisme a París on va ser interpretat, amb èxit, regularment. El 1790 es va unir a la banda militar de la Guàrdia Nacional de París on, entre els seus deures, havia d'ensenyar música als fills dels soldats i participar en tots els esdeveniments musicals de la banda a la ciutat francesa. Aquells anys van ser els més productius de la seva carrera escrivint gran quantitat de música instrumental però també vocal, destacant una desena d'òperes algunes d'elles estrenades al Théâtre Montansier. El major èxit vocal fou la seva òpera Les visitandines (1792), amb més de 200 representacions a París entre els anys 1792 i 1797. Va publicar un tractat teòric per a flauta el 1794 que ràpidament es va convertir en una referència pels flautistes de l'època. A partir del 1795 va treballar al Conservatori de París i a l'orquestra del Théâtre Feydeau. Els darrers anys va patir una malaltia mental que va provocar-li la mort el setembre de 1803.

OBRA:

Vocal secular:

stage
opéras comiques unless otherwise stated; all first performed in Paris
Le mariage clandestin (1, Viscount de Ségur), Montansier, 11 Nov 1790, F-R, 1 air pubd
Les précieuses ridicules (1, P.-L. Moline, after Molière), Montansier, 9 Aug 1791
Encore des Savoyards, ou L’école des parvenus (1, J.-B. Pujoulx), OC (Favart), 8 Feb 1792, 1 air pubd
Les visitandines (2, L.B. Picard), Feydeau, 7 July 1792, rev. in 3 acts, 1793 (c1792), excerpts, arrs. pubd separately
L'enlèvement des Sabines (pièce en vaudevilles, 2, Picard), Feydeau, 31 Oct 1792 [doubtful]
Les quiproquos espagnols (2, J.-E. Dejaure), Feydeau, 10 Dec 1792
Le congrès des rois (cmda, 3, Desmaillots [A.F. Eve]), OC (Favart), 26 Feb 1794, collab. Dalayrac, Grétry, Méhul and 8 others
Rose et Aurèle (1, Picard), Feydeau, 8 Aug 1794 (c1795), excerpts pubd
Agnès et Félix, ou Les deux espiègles (3, C.-A. Demoustier), Feydeau, 22 Aug 1795
Volécour, ou Un tour de page (1, E.-G.-F. Favières), OC (Favart), 22 March 1797
Les comédiens ambulans (2, Picard), Feydeau, 28 Dec 1798 (c1799)
Le valet de deux maîtres (1, J.-F. Roger, after C. Goldoni), Feydeau, 2 Nov 1799 (c1800)

Other vocal:
49 romances in 7 collections, most for 1v, pf [some pf/hp], fl/vn ad lib (1783–97)
7 patriotic songs, most for 1v, bc, some acc. wind band (c1797), some acc. orch (1794), listed in Pierre, 1904

Vocal religiosa:

Messe (1769);

Instrumental:

Orch.:
Sinfonies concertantes (thematic catalogue in BrookSF; only solo insts listed):
no.1, F, hn, bn (1785);
no.2, C, ob/cl, bn (c1786);
1 in F, fl, cl, bn, op.22 (c1788);
1 in B , 2 cl, op.25 (c1788), arr. ?Ducreux for 2 fl;
no.4, F, fl, ob, hn, bn (c1791);
1 in F, fl, ob, hn, bn (c1797);
1 in G, 2 fl, op.76 (1799 or 1801)

Fl concs.:
Concertino ‘d'airs connus’ and 4 concs. [nos.2–5] ‘d'airs connus’ (1782);
12 pubd separately [also arr. fl, vn, vc, by P. Vaillaro (c1811), and cl solo]:
no.1, D (1782), no.2, D (1783), no.3, G (1784), no.4, G (n.d.), no.5, G (before 1792), no.6, D (1794), no.7, e (c1787), no.8, G (c1794), no.9, e (1793), no.10, D (1802), no.11, b (c1806), no.12, A and a (c1806); 1 in D (after 1803)

Bn concs.:
no.1, C (1785);
no.2 (c1794);
no.3, F (1790);
no.4, C (1793)

Hn concs.:
no.1, C, 1785, ed. E. Leloir (Amsterdam, 1974);
no.2; 1 in F (c1788), collab. F. Duvernoy

Other orch:
La bataille de Gemmapp, programmatic ov., D (1794), arr. kbd, vn, vc (1794), and pf solo (c1796);
Ouverture, wind band, F (1794)

Chbr.:
Qts:
21 for fl, vn, va, vc, incl. 6 as bk 1 (1783), 6 as bk 2, op.16 (c1786), 3 as bk 3, op.62 (c1791), 6 as bk 4, op.66 [? and op.67] (c1794);
Sonate en quatuor, fl, va, hn/vc, pf/hpd (1789);
3 for bn, vn, va, vc, op.73 (c1800), arr. cl, vn, va, vc, as op.75

Trios:
6 for fl, va, vc (1784);
6 for bn, vn, vc, op.17 (c1782);
6 for 2 fl, vc, op.19 [also as op.60] (c1787);
1 for fl, bn/vc, pf/hpd (1787);
6 for 2 cl, bn, op.27 (1790);
6 for fl, cl, bn, opp.61–2 [also as op.6] (c1795), also pubd for fl, vn, vc;
6 for fl, vn, vc, ?op.66 [also as op.19] (c1798), also pubd for 3 fl;
3 for fl, vn, vc, ?op.66 (c1795);
3 for 2 cl, bn, op.75 (c1801), also pubd for 2 fl, bn/vc as op.77;
3 for cl, hn, bn (c1805)

Duos:
108 in 18 sets for 2 fl (1782–1820);
15 in 3 sets for fl, vn (c1796–), 6 arr. 2 cl;
6 for fl, va (1784), arr. 2 fl, and cl, va;
12 in 2 sets, cl, bn (c1788–c1803);
6 for 2 bn (c1782)

Sonatas:
7 in 3 sets, hpd/pf, fl obbl (1784–9);
48 in 8 sets for fl, b (1786–?1803), 12 arr. cl, b, 6 arr. vn, b, 6 arr. 2 fl, 6 arr. ob, b;
6 for bn, b (?1788);
6 for pf, vn ad lib (c1800);
2 adagios, hpd (1783)

Arrs.:
Excerpts from ops by Gaveaux and Cherubini, arr. wind band;
Pleyel: 3 qnts, arr. fl, vn, 2 va, vc;
Pleyel: 27 qts, arr. fl, vn, va, vc;
Pleyel: 3 trios, arr. fl, vn, vc;
Pleyel: 6 duos, arr. 2 fl;
Pleyel: 6 sonatas, arr. fl, vc;
P. Kreutzer: 6 sonatas, arr. fl, vc

Literatura:

Nouvelle méthode théorique et pratique pour la flûte (Paris, ?1794/R, and many later edns); music pubd separately (Offenbach, 1793)

Font: En català: François Devienne (1759-1803) - En castellano: François Devienne (1759-1803) - In english: François Devienne (1759-1803) - Altres: François Devienne (1759-1803) 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: András Adorján (flute); Münchener Kammerorchester; Hans Stadlmair

RECICLASSICAT: DEVIENNE, François (1759-1803)

AMAZON: DEVIENNE, F. - 14 Concertos

IMSLP: François Devienne (1759-1803)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: DEVIENNE, F. - 14 Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LEMMENS, Jaak-Nicolaas (1823-1881) - Harmonium works

Obra de David Johnson (1827-1908), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de Jaak-Nicolaas Lemmens -

En el dia de la commemoració del seu 136è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

David Johnson (New York, 10 de maig de 1827 - Walden, 30 de gener de 1908) va ser un pintor nord-americà. Va estudiar durant dos anys a l'escola antiga de l'Acadèmia Nacional del Disseny i posteriorment amb l'artista Jasper Francis Cropsey de l'Escola del Riu Hudson. Ràpidament es va especialitzar en paisatges i es va associar amb els pintors John Frederick Kensett i John William Casilear. A partir del 1850 va exposar regularment a l'Acadèmia Nacional de Disseny de Nova York, de la qual en va esdevenir associat el 1859 i el 1861 en va ser triat membre acadèmic. Els seus treballs, de colors vius i de traçada delicada, van ser generalment de petit format. El seu art va ser un dels millors exemples del luminisme americà del seu temps. Durant la dècada del 1870 va assolir el seu major ressò com a pintor exposant en diverses ciutats americanes i també en el Saló de París de 1877. Precisament a França va rebre la influència de l'Escola de Barbizon la qual va generar algunes crítiques en el seu retorn als Estats Units. Els darrers anys va residir a Walden, ciutat on va morir el gener de 1908.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: David Johnson (1827-1908) - Altres: David Johnson (1827-1908)

---

Parlem de Música...

Jaak-Nicolaas Lemmens (Zoerle-Paarwijs, 3 de gener de 1823 - Zemst, 30 de gener de 1881) va ser un organista i compositor belga. Es va formar inicialment amb el seu pare abans d'estudiar a partir del 1839 amb Christian Girschner i Fétis al Conservatori Reial de Brussel·les. El 1842 va guanyar un primer premi al piano i el 1846 un altre premi en orgue i composició. A partir d'aleshores, va començar la seva carrera com a intèrpret d'orgue a Diest on va rebre una beca per estudiar amb Adolf Hesse a Breslau. El 1847 va guanyar el segon premi del Prix de Rome amb la seva cantata Le roi Lear. Poc temps després, va ser nomenat professor d'orgue al conservatori de Brussel·les. El 1857 es va casar amb la soprano anglesa Helen Sherrington motivant les seves constants visites a Londres, ciutat on finalment s'hi va establir el 1869. El 1878 va tornar a Bèlgica per fundar l'Ecole de Musique Religieuse de Mechelen i amb altres músics va fundar també la Société de Saint-Grégoire per a la formació i divulgació de la música religiosa. Va morir a Zemst el gener de 1881.

OBRA:

Vocal:

Te Deum, 4vv, orch;
motets, acc. org;
Le roi Lear (cant., A. Pujol), 1847;
songs, 1v, pf

Instrumental:

Orch:
2 symphonies

Org:
10 improvisations (Brussels, 1848);
Scherzo symphonique, Fanfare (pubd in Ecole d’orgue, 1862);
Four Organ Pieces in the free style (London, 1866);
3 sonatas: no.1, D, ‘Pontificale’, no.2, E, ‘O filii’, no.3, A, ‘Pascale’ (Paris, 1876);
offertories;
studies;
other pieces

Hmn:
4 morceaux de salon: Fughette, Nocturne, Romance sans parole, Invocation (1865);
3 morceaux: Hélène-Polka, Mélodie, Cantabile (1865);
Berceuse et rêverie (1867);
Marche des volontaires (1878)

Pf:
2 sonatas, mentioned in FétisB

Pedagogical:
Ecole d’orgue basée sur le plain-chant romain (Brussels, 1862)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jaak-Nicolaas Lemmens (1823-1881) - Altres: Jaak-Nicolaas Lemmens (1823-1881)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Joris Verdin (harmonium)
AMAZON: L'Harmonium de Lemmens et Guilmant

IMSLP: Jaak-Nicolaas Lemmens (1823-1881)

CPDL: Jaak-Nicolaas Lemmens (1823-1881)

SPOTIFY: L'Harmonium de Lemmens et Guilmant



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VAET, Jacobus (c.1529-1567) - Missa "Tityre, tu patulae"

Obra de Gerard David (c.1460-1523), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Jacobus Vaet -

En el marc de la commemoració del seu 450è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Gerard David (Oudewater, c.1460 - Brugge, 13 d'agost de 1523) va ser un pintor flamenc. La seva primera referència va datar del 1484 com a mestre del Gremi de Sant Lluc de Bruixes. Precisament allà va mantenir diversos càrrecs fins el 1501 i un taller molt actiu, arribant a ser també el seu degà després de la mort d'Hans Memling el 1494. El seu casament, el 1496, amb Cornelia Cnoop, excel·lent miniaturista i filla del degà del Gremi d'Orfebres de Bruges, li va obrir portes, assegurant-li una posició social elevada en la societat patrícia de la ciutat. Aquesta circumstància explicaria que el 1508 fos elegit membre a la Confraria de l'Arbre Sec, a la qual només persones riques i socialment rellevants hi podien accedir. El 1515, les dificultats per les que passava la ciutat van portar el pintor a traslladar-se a Anvers en un moment en què aquesta ciutat es preparava per rebre l'arxiduc Carles i celebrar el seu matrimoni. Com a pintor, les seves obres més famoses van ser els grans retaules, entre ells el de Baptisme de Crist, a Bruges, i especialment el de Madonna amb Àngels i Sants, a Rouen. Aquestes obres es van caracteritzar, malgrat la seva severitat, per la seva riquesa cromàtica i per l'hàbil tractament de la llum, el volum i l'espai. Els darrers anys va intercalar les seves estades a Anvers amb viatges a Bruges, ciutat on va morir l'agost de 1523.

Font: En català: Gerard David (c.1460-1523) - En castellano: Gerard David (c.1460-1523) - In english: Gerard David (c.1460-1523) - Altres: Gerard David (c.1460-1523)

---

Parlem de Música...

Jacobus Vaet (Kortrijk or Harelbeke, c.1529 - Wien, 8 de gener de 1567) va ser un compositor flamenc. L'any del seu naixement es dedueix a partir d'un document del 1543 que el situa amb 13 anys i en què es registra la seva acceptació com a nen del cor de la Onze Lieve Vrouwkerk de Kortrijk. Tot i que els registres de l'església afirmen que venia de Kortrijk, en els registres de matrícula de la Universitat de Lovaina el seu nom apareix com a 'Jacobus Vat d'Harelbeke'. Quan la seva veu va canviar el 1546, l'església li va donar una beca i va entrar a la universitat el 29 d'agost de 1547. El seu nom apareix en un document donat als membres de la capella de l'emperador Carles V del 1550 segons el qual constava com a tenor i estava casat. A partir del gener de 1554 va ocupar el càrrec de mestre de capella del nebot de Maximilià II en un càrrec que ja ocuparia la resta de la seva vida. Com a compositor va ser molt estimat pel mateix emperador però també per molts dels seus contemporanis entre els que van destacar el seu alumne Jacobus Regnart i els músics Jacob Handl i Johannes de Cleve. Vaet va morir a Viena el gener de 1567.

OBRA:

Vocal secular:

Chansons:
Amour leal, 4vv, 1556; S cxviii
Sans vous ne puis, 4vv, 1558; S cxviii
En l’ombre d’ung buissonet, 4vv, 1568; S cxviii

Vocal religiosa:

Masses:
Missa ‘Confitemini’, 4vv, D-Rp (on Mouton’s motet), S cviii–cix
Missa ‘Dissimulare’, 6vv, A-Wn, D-Mbs (on Rore’s motet Dissimulare etiam sperasti); S cviii–cix
Missa ‘Ego flos campi’, 6vv, A-Wn, D-AN, Bsb, F-Pc, PL-WRu (on Clemens non Papa’s motet); S cviii–cix
Missa ‘J’ai mis mon coeur’, 8vv, A-Wn, F-Pc (on Vaet’s Salve regina, 15641); S cxiii–cxiv
Missa ‘Miser qui amat’, 8vv, B-Bc, CZ-K (on Vaet’s motet); S cxiii–cxiv
Missa pro defunctis, 5vv, A-R, Wn, D-Bsb; S cviii–cix
Missa quodlibetica, 5vv, A-Gu, D-Nla, YU-Lu; S cviii–cix
Missa ‘Tityre, tu patulae’, 6vv, A-Wn, CZ-K, D-As, AN, Dlb, Rp, F-Pc, H-Bn, Pl-WRu (on Lassus’s motet and Vaet’s motet Vitam quae faciunt); S cxiii–cxiv
Missa ‘Vitam quae faciunt beatiorum’, 6vv, PL-WRu (on Vaet’s motet and Lassus’s Tityre, tu patulae); S cxiii–cxiv

Motets:
some motets ed. S
Modulationes, liber I, 5vv (Venice, 1562)
Modulationes, liber II, 5, 6vv (Venice, 1562); 1 ed. in Cw, ii (1929/R)
Qui operatus est Petro, 6vv (Vienna, 1560)
Motets in 1553; 1553, 2 ed. in Cw, ii (1929/R); 1553, 1 ed. in Cw, ii (1929/R); 1554; 1558; 1564; 1564; 1564; 1564; 1567; 1568; 1568, 1 ed. in Cw, ii (1929/R), 1 ed. in MAM, xii (1960); 1568; 1568; 1568, ed. in CMM, lxiv (1974); 1568
Motets in B-Br; D-Mbs; D-Tu, ed. in Cw, ii (1929/R)
2 motets: Egressus Jesus, Transeunte Domino, attrib. Vaet by F. Commer, Collectio operum musicorum batavorum, ii, iv (Berlin, 1844–58), actually by Wert

Other sacred:
8 Magnificat (1 in each tone), D-Mbs, Rp; S cxvi
8 Salve regina: 4vv (2 settings), 1568; 5vv (2 settings), 1568; 6vv (2 settings), 1568; 8vv (2 settings), 1564; all in S cxvi
8 hymns, 5, 6vv, 1567, A-Gu; 2 ed. in MAM, viii (1958)
Vater unser in Himmelreich, inc., D-Dlb; S cxviii
Hymnus S Michaelis archangeli (frag.), in L. Zacconi: Prattica di musica (Venice, 1596)

Font: En català: Jacobus Vaet (c.1529-1567) - En castellano: Jacobus Vaet (c.1529-1567) - In english: Jacobus Vaet (c.1529-1567) - Altres: Jacobus Vaet (c.1529-1567)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella de la Torre
JPC: Musica Ferdinandea

IMSLP: Jacobus Vaet (c.1529-1567)

CPDL: Jacobus Vaet (c.1529-1567)

SPOTIFY: Musica Ferdinandea



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KUNZEN, Friedrich Ludwig Æmilius (1761-1817) - Piano Music

Obra de Marguerite Gérard (1761-1837), pintora francesa (1)

- Recordatori de Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen -

En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Marguerite Gérard (Grasse, 28 de gener de 1761 - Paris, 18 de maig de 1837) va ser una pintora francesa. De família burgesa acomodada, el seu pare, Claude Gérard, era fabricant de perfums. Tenia poc més de 8 anys quan Marguerite es va traslladar a viure a París amb la seva germana Marie-Anne i el marit d'aquesta, el famós pintor Jean-Honoré Fragonard. Marguerite no va havia rebut fins aleshores una educació formal però ben aviat va saber aprofitar l'oportunitat de viure al costat d'un pintor de la talla del seu cunyat. Fragonard es va convertir en el seu professor amb el qual va començar a col·laborar en el seu taller amb tan sols 14 anys. Quan el recarregat estil rococó va començar a perdre valor, Marguerite, convertida ja en pintora professional i exhibint les seves obres en els principals salons de París, es va decantar per un estil senzill i precís. Els seus llenços van plasmar la vida de la burgesia i aristocràcia parisenca arribant fins i tot a pintar per al mateix Napoleó Bonaparte i dedicant-se a la seva obra pictòrica i mantenint-se soltera per no perdre la seva independència. Al final de la seva carrera va començar a rebre crítiques per la temàtica repetitiva de les seves obres si bé no van restar valor a la seva persona i a la seva producció. Va morir a París el maig de 1837.

Font: En català: No disponible - En castellano: Marguerite Gérard (1761-1837) - In english: Marguerite Gérard (1761-1837) - Altres: Marguerite Gérard (1761-1837) 

---

Parlem de Música...

Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (Lübeck, 4 de setembre de 1761 - København, 28 de gener de 1817) va ser un compositor alemany. Fill del compositor i organista Adolf Karl Kunzen, es va formar inicialment amb el seu pare, qui el va presentar en públic a Londres el 1768. El 1781 va entrar a la Universitat de Kiel on va estudiar Dret si bé ràpidament es va decantar per la música. Allà va fer amistat amb Carl Friedrich Cramer qui el va introduir a J.A.P. Schulz. A través d'ell, va viatjar a Dinamarca on va començar a treballar com a pianista, compositor i organitzador de concerts entre els anys 1784 i 1789. No obstant, el fracàs de la seva òpera Holger Danske va motivar el seu retorn a Alemanya, establint-se a Berlín. Allà va obrir una botiga de música, en col·laboració amb Reichardt, i va ser editor de la revista Musikalisches Wochenblatt. El 1792 va assolir el càrrec de mestre de capella del Teatre Nacional de Frankfurt, ciutat on també va estrenar nombroses composicions. El 1794 va assolir un càrrec equivalent a Praga abans de ser sol·licitat a Copenhagen el 1795 per a substituir a Schulz en el càrrec de mestre de capella reial. Va viure la resta de la seva vida a Dinamarca, morint a Copenhagen el gener de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Holger Danske [Ogier the Dane] (op, 3, J. Baggesen, after C. Wieland: Oberon), 31 March 1789, vs (1790)
Der dreyfache Liebhaber (Spl, 2, K.F. Lippert), 3 Feb 1791
Das Fest der Winzer, oder Die Weinlese (ländlich-komische Oper, 3, J. Ihlée), Frankfurt, 3 May 1793, D-Bsb (facs. in GOB, xi, 1986), Dlb; perf. as Viinhøsten, Copenhagen, Dec 1796, vs (1798)
Hemmeligheden [The Secret] (comisk syngestykke, 1, A.G. Thoroup, after Quétant), 22 Nov 1796, vs (?1797)
Dragedukken [The Dragon Doll] (syngestykke, 4, E. Falsen), 14 March 1797, vs (?1797)
Jokeyen (Spl, 1), 14 Dec 1797
Erik Ejegod (op, 3, Baggesen), 30 Jan 1798, ov. (Leipzig, n.d.), vs (?1798)
Naturens røst [The Cry of Nature] (Spl, 3, Falsen, after Armand), 3 Dec 1799, ov. (Leipzig, 1812)
Min bedste moder [My Grandmother] (2, Falsen), 15 May 1800, aria, arr. pf (n.d.)
Ossians Harfe, c1800, aria (Leipzig, 1800)
Hiemkomsten [The Homecoming] (syngespil, 1, T. Thaarup), 1802, vs (?1802)
Eropolis (grosse Oper, 3, L.C. Sander), Jan 1803
Den Logerende [The Lodgers] (Spl, 1, L. Kruse), 1804
Gyrithe (L. Kruse), 1807, vs (n.d.)
Kaerlighed paa landet [Love in the Country] (3, N.T. Bruun, after Weisse), 23 March 1810, excerpts in Polyhymnia
Die böse Frau (Spl, 2, C.A. Herklots), unperf.

Other stage works:
Festen i Valhal [Festival in Valhalla] (prol), 1796;
Hussitterne [The Hussites] (incid music), 1806;
Kapertoget [The Pirates] (occasional piece), 1808, aria (n.d.), excerpts in Polyhymnia;
Husarerne paa frieri [The Hussars out Courting] (Posse), 1813, aria (n.d.)

Incid music:
Dannequinderne [The Noblewoman], 1805;
Skottekrigen, 1810;
Maria af Foix, 1811;
Staerkodder, 1812;
Salomons Dom, 1817

Choral:
Prolog, 1795, DK-Kk;
Trauergesang am Grabe des Jahrhunderts (F. Bruun), 1801, ?holograph LÜh;
Erobreren og Fredsfyrsten [The Conqueror and Prince of Peace] (F.H. Guldberg), 1802, Kk;
occasional works, incl. cants. for the coronation of Frederik VI, 1815, chorales and funeral cants., B-Bc, D-Bsb, LÜh, SWl, DK-Kk

Vocal, with pf:
Viser og lyriske sange [Ballads and Lyric Songs] (1786);
Musikalsk nyeaargave for det smukke kiøn [Musical New Year Gift for the Fair Sex] (n.d.); Musikalsk tidfordriv for det smukke kiøn [Musical Pastime for the Fair Sex] (n.d.);
Weisen und lyrische Gesänge (Leipzig, 1788) [3 ed. in Friedlaender, i/2];
Lieder in Musik gesetzt (Zürich, 1795);
Hymne auf die Harmonie (Gerstenberg) (Zürich, 1795);
Hymne auf Gott (C.F. Schmidt-Phiseldeck) (Zürich, 1800);
Zerstreute Kompositionen (n.d.);
Gesänge am Klavier zur Bildung des Gesanges (Leipzig, 1814);
Auswahl der vorzüglichsten altdänischen Volksmelodien (1816);
other single works, mostly lieder, pubd Berlin and Copenhagen, and in Polyhymnia and other contemporary anthologies; lieder ed. von Norgaard, Sange fra oplysningstiden (Copenhagen, 1967); lied (Lenore) ed. in EDM, 1st ser., xlv (1970)

Vocal religiosa:

Opstandelsen (Die Auferstehung) (orat, Thaarup), 1796, D-LÜh;
Das Halleluja der Schöpfung (cant., Baggesen) (Zürich, 1804);
Jubilaeum (Thaarup), 1801, DK-Kk;

Instrumental:

Pf Conc., c, DK-Kk;
Sym., D-Bsb*;
2 ovs. (Zürich, n.d.);
Ouverture nach dem Thema der Ouverture zur Zauberflöte (Leipzig, n.d.);
serenades, orch, B-Bc;
kbd works in contemporary anthologies

Font: En català: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817) - En castellano: No disponible - In english: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817) - Altres: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Trondhjem (piano)
RECICLASSICAT: KUNZEN, Friedrich Ludwig Æmilius (1761-1817)
DACAPO: Kunzen - Music for Piano

IMSLP: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Kunzen - Music for Piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MAZZONI, Antonio Maria (1717-1785) - Antigono (1755)

Obra de Jean-François de Troy (1679-1752), pintor francès (1)

- Recordatori d'Antonio Maria Mazzoni -

En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jean-François de Troy (Paris, 27 de gener de 1679 - Roma, 26 de gener de 1752) va ser un pintor francès. Fill del pintor François de Troy, es va formar amb el seu pare sent ràpidament conegut per les seves escenes de la vida de la classe alta i de l'aristocràcia francesa. Entre els anys 1699 i 1706 va estudiar a Itàlia. El 1708 va tornar a França on va ingressar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. El 1728 va decorar l'Hotel Samuel Bernard i va crear 36 composicions per a l'Hotel de la Live. En aquella època també va pintar la cúpula i el retaule de l'altar major de la capella senyorial de Passy. Va produir moltes obres per a esglésies i petits quadres de cavallet. El 1719 va ser nomenat professor de la Reial Acadèmia i el 1738 va succeir a Wlenghels en la direcció de l'Acadèmia de Roma, on la seva gestió va ser menys formal que la del seu antecessor i va concedir més llibertat als seus alumnes. Durant la seva vida es va convertir en un dels pintors de moda i va rebre nombrosos encàrrecs. El 1751 es va jubilar morint un any després a Roma.

Font: En català: No disponible - En castellano: Jean-François de Troy (1679-1752) - In english: Jean-François de Troy (1679-1752) - Altres: Jean-François de Troy (1679-1752)

---

Parlem de Música...

Antonio Maria Mazzoni (Bologna, 4 de gener de 1717 - Bologna, 8 de desembre de 1785) va ser un compositor italià. Alumne de L.A. Predieri, va publicar la seva primera obra el 1735. El 1736 va ser admès a l'Accademia Filarmonica com a tenor per més tard ser promocionat com a compositor. El 1746 va representar a Fano la seva primera òpera, Siroe, re di Persia. Allà va ser nomenat mestre de capella el 1748 en un càrrec que va mantenir fins el 1751 any que va ser nomenat mestre de capella a San Giovanni in Monte de Bolonya. El 1753 va viatjar a Anglaterra on va col·laborar amb David Perez en la composició de dues òperes. Més tard va treballar amb Angelo Caroli a la Catedral de San Petronio on va assumir el càrrec de mestre de capella el 1759. A partir d'aleshores va servir com a "príncep" a l'Accademia Filarmonica on va ser un dels examinadors de Mozart quan aquest va sol·licitar l'admissió a l'acadèmia. El 1763 va ser primo maestro al clavecí durant la inauguració del Teatro Comunale de Bolonya en què es va representar l'òpera Il trionfo di Clelia de Gluck. Va morir a Bolonya el desembre de 1785.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Siroe, re di Persia (os, 3, P. Metastasio), Fano, Fortuna, July 1746
Issipile (os, 3, Metastasio), Macerata, Comunale, carn. 1748
Didone abbandonata (os, 3, Metastasio), Bologna, Formagliari, 26 Dec 1752
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Parma, Ducale, carn. 1754
Achille in Sciro (os, 3, Metastasio), Piacenza, Ducale, 1754
L’astuzie amorose (ob), Piacenza, Ducale, 1754
La clemenza di Tito (os, 3, Metastasio), Lisbon, Paços da Ribeira, 6 June 1755, P-La
Antigono (os, 3 Metastasio), Lisbon, Paços da Ribeira, aut. 1755, La
Ifigenia in Tauride (os, 3, M. Coltellini), Treviso, Dolfin, Oct 1756
Il viaggiatore ridicolo (ob, 3, C. Goldoni), Parma, Ducale, carn. 1757
Il re pastore (os, 3, Metastasio), Bologna, Marsigli-Rossi, 11 July 1757, I-Bc, P-La
Arianna e Teseo (os, 3, P. Pariati), Naples, S Carlo, 20 Jan 1758, La
Eumene (os, 3, A. Zeno), Turin, Regio, carn. 1759, I-Tf
L’astuto ciarlatano (int, 2), Bologna, Sala, carn. 1760
Le stravaganze del caso (int, 2), Bologna, Sala, carn. 1760, P-La
Adriano in Siria (os, 3, Metastasio), Venice, S Samuele, 14 May 1760
Il mercanto fallito (farsetta, A. Boschi), Rome, Pace, carn. 1762
Nitteti (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 30 May 1764, La
L’inglese in Italia (dg), Bologna, Formagliari, 7 Jan 1769

Vocal religiosa:

Oratorios:
lost unless otherwise stated
Componimento sacro per il SS Natale (Metastasio), Bologna, 1735
La madre de’ Maccabei (Belletti), Bologna, 1745
Il serpente innalzato da Mosè nel deserto (Fusconi), Pieve di Cento, 1761, D-Bsb (with title Mosè in Egitto)
S Ubaldo, vescovo di Gubbio, Gubbio, 1761
Cantate flebili (after Metastasio: La Passione), Bologna, 1768
Giacobbe (Fattiboni), Pesaro, 1768

Other sacred:
Grand Mass (London, n.d.);
Messa, 4vv, insts, I-MOe;
Messa per li defunti, 4vv, insts, D-Dlb, I-Bc, Nc
4 Ky-Gl, 4vv, insts;
Ky, 4vv, orch, and Christe eleison, 3vv, insts;
3 Gl, 4vv, insts;
7 Cr, 1 for 2vv, vn, 3 for 4vv, insts (1 in Fc?*), 1 for 4vv, vn, hn, 2 for 2–3vv, org/bc;
Laudamus te, S, insts;
2 Gratias agimus, 1 for S, vn obbl, insts, 1 for A, ob obbl, insts;
Domine Deus Agnus Dei, B, insts;
3 Domine, 4vv, insts;
Qui tollis e Suscipe, S, insts;
3 Quoniam, 1 for T, insts, 1 for S, insts, org obbl, 1 for 2 S, insts;
Cum Sancto Spiritu, 4vv, insts
3 Alma redemptoris mater, 1 for S, insts, 1 for A, insts, 1 for B, vn, hn;
Ant, 4vv, Baf;
Assumpta est Maria in coelum, S, A, insts;
Ave Maria, S, vn;
Ave Maris Stella, S, vn;
Ave Regina coelorum, 4vv, insts, MOe;
4 Confitebor, 2 for 2 solo vv, insts, 1 for 3 solo vv, insts, 1 for S, 4vv, insts;
Confitebor tibi Domine, S, A, T, insts, Fc, MOe, Nc*;
Credidi, 4vv, vns, Fc;
2 De torrente, 1 for T, insts, 1 for T, vn, hn obbl;
4 Dixit, 2 for 4vv, insts, 1 for A, 4vv, insts, 1 for 4vv conc., insts;
Domine ne in furore tuo, 4vv conc., vn conc.;
Justus ut palma florebit, 4vv, vn, hn;
6 Laudate pueri, 1 for S, 4vv, insts, 2 for S, A, vns, 2 for S, A, B, insts, 1 for S, A, T, insts;
2 Mag, 1 for 4vv, insts, 1 for 8vv, org/bc;
Miserere mei Deus, T, B, org/bc;
Os justi meditabitur sapientiam, S, 4vv, insts;
Resonet victoria, exultent sydera, 4vv conc., insts, Bc*;
3 Salve regina, 1 for B, org/bc, 1 for S, A, insts, 1 for S, insts;
Salve virgo Catharina, T, B, insts;
Tantum ergo, S, insts;
Te Deum laudamus, 4vv, D-Dlb;
Te ergo quaesumus, A, insts;
Tu es Petrus, S, insts, I-Bc*
3 Incipit oratio Jeremiae prophetae, 2 for S, org/bc, 1 for 2 S, org/bc, Bsp, Nc;
Lezioni e lamentazioni per la Settimana Santa, vv, insts, Bsp;
Solfeggi per mezzo soprano

Font: En català: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785) - En castellano: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785) - In english: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785) - Altres: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Michael Spyres (tenor); Geraldine McGreevy (soprano); Pamela Lucciarini (soprano); Ana Quintans (soprano); Maria Hinojosa Montenegro (soprano); Martin Oro (contra-tenor); Orchestra Divino Sospiro; Enrico Onofri
LAQUINTADEMAHLER: MAZZONI, A. - Antigono

IMSLP: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MAZZONI, A. - Antigono



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHOP, Johann (c.1590-1667) - Pavanes & Galliardes

Obra de Joris van Son (1623-1667), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Johann Schop -

En el marc de la commemoració del seu 350è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Joris van Son (Antwerpen, bap. 24 de setembre de 1623 - 1667) va ser un pintor holandès. Es va formar a la seva ciutat natal abans d'entrar en el Gremi de Sant Lluc el 1643. Allà va rebre la influència dels autors de bodegons holandesos com Jan Davidsz de Heem i Daniel Seghers. Per aquest motiu, la seva temàtica va ser propera a la d'aquests autors amb obres com Garlanda amb el Sant Sagrament de la Catedral de Bruixes o la seva Garlanda de fruites envoltant a Sant Miquel. També va col·laborar sovint amb altres pintors com Erasmus Quellinus II. Va treballar com a professor amb nombrosos alumnes com Frans van Everbroeck (c.1638-c.1672), Jan Pauwel Gillemans II, Cornelis van Huynen i Norbert Montalie. Va morir a Anvers el 1667.

Font: En català: Joris van Son (1623-1667) - En castellano: Joris van Son (1623-1667) - In english: Joris van Son (1623-1667) - Altres: Joris van Son (1623-1667)

---

Parlem de Música...

Johann Schop (c.1590 - Hamburg, 1667) va ser un violinista i compositor alemany. La primera referència va datar del 1614 any que el duc Friedrich Ulrich el va posar a prova com a músic a l'Hofkapelle de Wolfenbüttel, en un càrrec que va assolir de forma permanent el 1615. No obstant, aquell mateix any va rebre una oferta del rei Christian IV a Copenhaguen. Allà va coincidir amb William Brade, autor amb qui possiblement es va formar. El 1619 tots dos van fugir de la plaga que va assolar Copenhaguen establint-se a Hamburg. Allà va assolir el 1621 un càrrec de violinista i compositor al servei de la ciutat amb la obligació, també, d'escriure música religiosa i per a les festivitats del consell de la ciutat. El 1634 va tornar a Copenhaguen amb la companyia d'Heinrich Schütz i Heinrich Albert on van assistir a la cerimònia matrimonial del príncep hereu. Allà va ser condecorat i va rebre una nova petició reial per a treballar a Copenhaguen. Tanmateix, va decidir tornar a Hamburg, ciutat on va viure i treballar fins el 1667, l'any de la seva mort.

OBRA:

13 wedding songs to sacred texts, 4–8vv, bc (Hamburg, 1627–52)
Erster Theil newer Paduanen, Galliarden, Allemanden, Balletten, Couranten, Canzonen, a 3–6, bc (Hamburg, 1633)
Zweiter Theil newer Paduanen, Galliarden, Allemanden, Balletten, Couranten, Canzonen, a 3–6, bc (Hamburg, 1635)
Erster Theil geistlicher Concerten, 1–8vv, bc (Hamburg, 1643–4) [contains composer’s portrait]; 1 piece ed. in NM, lxix (1930)
1 suite, a 3 in Hochszeitmusik für D. Penshorn (Hamburg, 1640); 19 dance pieces, 2–3 vn, bc, 1646
Many vocal works in 1642; 1651; 1652/R1974; 1653;
Frommer und gottseliger Christen alltägliche Haussmusik, ed. J. Rist (Lüneburg, 1654);
Passion und Bues-Lieder, ed. J.B. Schupp (Hamburg, 1655);
Morgen- und Abendlieder, ed. J.B. Schupp (Hamburg, 1655); 1655;
Salomonis des Ebreischen Königs geistliche Wohl-Lust, oder hohes Lied, ed. P. von Zesen (Amsterdam, 1657); 1660;
Suscitabulum musicum (Greifswald, 1661); 1670

Font: En català: Johann Schop (c.1590-1667) - En castellano: No disponible - In english: Johann Schop (c.1590-1667) - Altres: Johann Schop (c.1590-1667)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Hamburger Ratsmusik
AMAZON: SCHOP, J. - Pavanes & Galliardes

IMSLP: Johann Schop (c.1590-1667)

CPDL: No disponible 

SPOTIFY: SCHOP, J. - Pavanes & Galliardes



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!