HERSCHEL, William (1738-1822) - Symphonia per 8to. Stromenti (1762)

William Herschel (1738-1822) - Symphonia (No.17, C-Dur) per 8to. Stromenti (1762)

Performers: Hеidеlbеrgеr Sinfonikеr; Jοhаnnеs KIumpp (conductor)

Drawing: George Moutard Woodward (1765-1809) - Caricature ornaments for screens!

Further info: William Herschel (1738-1822) - Symphony No.12 in D

---

Frederick William (Friedrich Wilhelm) Herschel

(Hanover, 15 November 1738 - Slough, 25 August 1822)

English musician and astronomer of German birth. The son of the violinist and oboist Isaac Herschel (1707-1767), he was born Friedrich Wilhelm Herschel and became a naturalized English citizen on 30 April 1793 with the name William Herschel. As a young boy he excelled at scientific studies but was soon engaged by the Hanover Guards as an oboist and violinist (1 May 1753). ‘This engagement’, he said, ‘furnished the means for my improvement not only in music, which was my profession, but also in acquiring a knowledge of the French language, with the advantage of studying above two years under a very well informed teacher [Hofschläger], who … encouraged the taste he found in his pupil for the study of philosophy, especially logic, ethics and metaphysics.’ In 1756 the Seven Years War began and in April the Hanover Guards were posted to England in anticipation of possible attack by the French. On their return to Germany that autumn Herschel and his father found the conditions severe. Following the Battle of Hastenbeck Isaac's concern for his son's safety led him to discover that on account of the latter's youth he had not been sworn in and therefore could be easily granted dismissal from military service. This was quickly procured. Later that year, William and his elder brother, the composer Jacob Herschel (1734-1792), returned to England and tried to establish themselves as musicians. William soon found work as a music copyist while Jacob, after taking on some private pupils, returned to Hanover in 1759. William ‘found [himself] in great difficulties, and seeing no likelihood of doing well in London [he] intended to try for better success in the country’. The best opportunity was as head of a small band for a regiment of militia in Yorkshire. The band consisted of only two oboes and two french horns but Herschel considered them excellent performers and composed military music ‘on purpose to show off our instruments’.

Compositions extant from 1759 include two viola concertos and one oboe concerto, all undoubtedly reflecting his performing ability. Between 1760 and 1766 Herschel wrote many more compositions, including 18 symphonies, which he rehearsed with groups he conducted, often also appearing as soloist. His several autobiographical accounts, together with his methodical grouping and dating of manuscripts, give a clear picture of a talented and energetic young man intent on establishing himself in the Newcastle area. In 1761 he conducted a band of 30 musicians in Newcastle to honour the King's coronation day and in 1762 he became manager of the subscription concerts in Leeds. In March 1766 Herschel was appointed organist at St John the Baptist, Halifax, where he remained for just three months, and in late 1767 he became organist at the Octagon Chapel, Bath. By now he was well established in musical circles in the important centre of Bath but his interests focussed increasingly on his scientific, and particularly astronomical, activities. In 1777 he commented that ‘Musical business carried on as usual. All my leisure time was given to preparing telescopes and contriving proper stands for them. I kept a regular account of any experiments of polishing’. On 13 March 1781 he famously discovered Uranus (then named Georgium Sidus, after King George III). The following spring, the King awarded Herschel an annual stipend of £200 so that he might devote himself entirely to astronomy and he gave up his musical career. So compact is Herschel's compositional career that it is perhaps surprising to find in it stylistic change. The earliest works (1759-62) are heavily influenced by the North German tradition from which he had sprung. They are full of common elements of the empfindsamer and Sturm und Drang styles. In 1762 the style changed profoundly to a much more galant or Italianate style that was superficially pleasing but lacked depth. 

HERSCHEL, William (1738-1822) - Accompanied Keyboard Sonatas (1769)

Obra de William Turner (1789-1862), pintor anglès (1)

- Recordatori de Friedrich William Herschel -

En el dia de la celebració del seu 278è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

William Turner (Black Bourton, 29 de novembre de 1789 - Oxford, 7 d'agost de 1862) va ser un pintor anglès. Sense parentiu amb el famós pintor Joseph Mallord William Turner, es va formar inicialment amb John Varley a Londres. A partir del 1807 va començar a exhibir a la Royal Academy i el 1808 va entrar com a membre de la Watercolour Society en la qual hi va participar en totes les exhibicions fins els darrers anys de la seva vida. El 1810 va tornar a Oxfordshire, el 1811 es va instal·lar a Woodstock i finalment va viure a Oxford. Com a pintor es va especialitzar en paisatges de l'entorn on va viure, principalment d'Oxford, de fet, una de les seves millors obres va ser "View of the city of Oxford from Hinksey Hill". Va morir a la ciutat anglesa l'agost de 1862.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: William Turner (1789-1862) - Altres: William Turner (1789-1862)

---

Parlem de Música...

Friedrich William Herschel (Hannover, 15 de novembre de 1738 - Slough, 25 d'agost de 1822) va ser un astrònom, organista i compositor alemany. Fill d'Isaac Herschel (1707-1767), es va formar en estudis científics abans d'estudiar oboè i violí. El 1756, i en previsió d'un possible atac francès durant la Guerra dels Set Anys, la família Herschel es va traslladar a Anglaterra si bé aquell mateix any van retornar a Alemanya. A finals del 1756, William i el seu germà Jacob Herschel van tornar a Anglaterra on van procurar establir-se com a músics. Jacob, tot i treballar com a professor privat i compositor, va decidir tornar a Hannover el 1759. William, per la seva part, va provar fortuna en una banda de música militar de Yorkshire. Allà, a banda de realitzar nombrosos concerts, va començar a compondre regularment amb èxit tot publicant simfonies, concerts i abundant obra de cambra. A partir del 1761 va dirigir, també, una banda de 30 músics a Newcastle, en honor a la coronació del rei, i a partir del 1762 va ser l'encarregat d'organitzar concerts a Leeds. El març de 1766 va ser nomenat organista de St John the Baptist d'Halifax, en un càrrec que tant sols va desenvolupar tres mesos. El 1767 va assolir la condició d'organista de l'Octagon Chapel de Bath, ciutat on també va desenvolupar una prominent activitat científica, especialment en el camp de l'astronomia. I si bé la seva carrera com a compositor fou relativament curta, el seu llegat va ser destacat amb un mínim de 24 simfonies, 12 concerts, 45 peces d'orgue, 24 capricis i altra obra de cambra així com himnes, salms i altres peces religioses. Com a astrònom, el seu descobriment del planeta Urà, el 13 de març de 1781, va motivar el seu reconeixement immediat i el rei d'Anglaterra el va premiar amb una remuneració anual per tal que Herschel es centrés en els seus estudis astronòmics, i en la construcció de telescopis, i abandonés definitivament la música. En aquest sentit va ser, juntament amb altres científics, un dels membres fundadors de la Royal Astronomical Society. Va treballar molts anys amb la seva germana Caroline Herschel, qui també va ser astrònoma, reconeguda pels nombrosos descobriments de cometes, entre altres. William Herschel, qui va assolir la nacionalitat anglesa el 1793, va viure la resta de la seva vida a Anglaterra, morint a Slough l'agost de 1822.

Sir William Herschel i Carolina Herschel pulint una lent de telescòpi (2)

OBRA:

Vocal secular:

The Favorite Eccho Catch Sung at the Vauxhall Gardens (London, c1780);

Vocal religiosa:

Service in A, GB-WRsg;
TeD and Jub, Lcm;
4 ps settings, 4vv, Lcm;
numerous anthems, etc., perf. Bath, Octagon Chapel, 1767–82, most lost;
Vocal works, vv, orch, Cpl

Instrumental:

Syms. (all in GB-Lbl):
nos.1–6 (G, D, C, d, f, B ), str, bn, hpd, 1760;
nos.7–12: 5 a 4 (d, c, F, g, F), 1 a 10 (D), 1761;
nos.13–18: 2 a 4 (E , E ), 4 a 8 (D, E, C, E ), 1762;
nos.19–24, for Grand Orch (c, C, b, a, D, C), 1762–4:
nos.2, 5, 13 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, iii (New York, 1983)

Concs (all US-BEm, unless otherwise stated):
E , ob, str, bc, May 1759;
d, va, str, bc, Aug 1759;
F, va, str, bc, Oct 1759;
a, vn, str, bc, bns, July 1760;
G, vn, str, 1761;
C, vn, str, bc, Sept 1762;
d, vn, str, bc, July 1764;
C, ob, str, bc;
C, ob, str, 2 hn, 2 bn;
Allegro, C, ob, str [possibly opt. 3rd movt to preceding conc.];
C, vn, str, hns;
C, inc., vn, str [last movt not scored];
D, org, str, G, org, orch [with alternative Andante 2nd movt], both 1767, in S. Jeans's private collection, now in GB-Lbl: ob concs. all ed. W. Davis Jerome (Philadelphia, 1998)

Chbr and solo inst:
6 sonate, hpd, vn, vc (Bath, 1769) [also for hpd alone];
3 sonatas, hpd, US-BEm [may be identical with 3 of above entry];
Andantino, arr. 2 basset-hn, 2 ob, 2 hn, 2 bn, GB-Lbl;
XII Solos, vn, bc, c1763, 10 in US-BEm;
24 capriccios, sonata, vn solo, BEm

Kbd (all GB-Eu, unless otherwise stated):
6 fugues, org;
24 Sonatas, org [14 extant];
33 Voluntaries and Full Pieces, org, inc.;
24 Full Pieces, org [2 sets, some inc.];
12 Voluntaries, org [1 extant];
25 Variations upon the Ascending Scale of the Treble, US-BEm;
2 minuets, see Lubbock

Font: En català: Friedrich William Herschel (1738-1822) - En castellano: Friedrich William Herschel (1738-1822) - In english: Friedrich William Herschel (1738-1822) - Altres: Friedrich William Herschel (1738-1822)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si la ciència en general, o alguna de les múltiples disciplines astronòmiques en particular, fossin les protagonistes d'aquest espai, parlar de Sir William Herschel seria, òbviament, una pura formalitat històrica en clar reconeixement d'un dels pares més importants de l'astronomia moderna. No obstant, fer-ho en un espai musical pot despertar alguna inesperada sorpresa, com la d'avui. I si bé Herschel és un vell amic nostre (escoltar aquí), el cert és que amb el temps el seu nom, i sempre des d'una perspectiva exclusivament musical, ha anat ampliant horitzons en l'espectre relatiu al seu repertori. Per situar-nos en l'espai-temps, Herschel abans d'abanderar al costat de la seva germana Caroline, coautora de la majoria dels seus descobriments, una de les revolucions científiques de la història de la civilització humana, va ser músic. I valgui l'equació diferencial, quin músic! Autor d'un centenar llarg d'obres, va ser curiosa i gustosament reconegut en aquest sentit per la frescor, estil i clarividència creativa, pròpia per altra banda del seu temps. Organista per obligació, ràpidament va explorar altres vies per donar-se a conèixer a Anglaterra, geografia on circumstancialment hi va emigrar degut a una de les tantes guerres absurdes que van afectar Europa. De fet, Herschel va viure dos períodes musicals clarament diferenciats, el comprès entre el 1759 i 1762 en què va emular l'estètica nord-alemanya pròpia d'autors com CPE Bach i la compresa entre el 1762 i 1780, d'orientació neoclàssica. Murri i espavilat, va saber adaptar i transformar el seu estil vers aquestes tendències que tants bons resultats, i diners, reportaven. Precisament, l'edició del dia explora les Six Accompanied Keyboard Sonatas per a clavecí, violí i violoncel de 1769 i publicades a Bath sent, molt probablement, una de les darreres obres que va compondre abans d'ascendir als cels amb la perícia i artesania dels seus telescopis. Obres emmarcades en la plenitud clàssica italiana, galants i de formes aparentment superficials però de notable dificultat en una edició irregular en la interpretació, no pel benaurat i esplèndid clavecí, sinó per unes cordes menys afortunades que no apaivaguen la nostra eufòria de poder fruir de tant interessant repertori del músic (i astrònom) Herschel!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Herschel Ensemble
RECICLASSICAT: HERSCHEL, William (1738-1822)
AMAZON: HERSCHEL, W. - Keyboard Sonatas

IMSLP: William Herschel (1738-1822)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: HERSCHEL, W. - Keyboard Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HERSCHEL, William (1738-1822) - Symphonies (c.1761)

Obra de Lemuel "Francis" Abbott (c.1760-1802), pintor anglès.

- En record del 235è aniversari del decés de François Marie Arouet "Voltaire" -

---

William Herschel (1738-1822) compositor, organista i astrònom alemany nascut a Hannover. Avui, un dia especial per tres disciplines determinants de la història de la humanitat, establirem un nexe d'harmonia entre la música, l'astronomia i la filosofia. Tres acadèmies diferenciades però essencials per entendre la civilització i la seva cultura. I ho farem tot recordant dos dels noms més transcendentals de la ciència astronòmica i de la història de la filosofia. Efectivament, el protagonista del dia serà William Herschel conegut per tots nosaltres com un dels pares de l'astronomia moderna i descobridor del planeta Urà l'any 1781. El segon protagonista, aprofitant el recordatori de la seva mort avui farà 235 anys i contemporani de ple d'Herschel, serà Voltaire, un dels pensadors il·lustrats més importants del segle XVIII. Dues figures imprescindibles per entendre l'evolució del coneixement humà i que mereixerien, ambdues, setmanes d'arguments, debats i discussions a l'entorn del seu eco històric. D'entrada, situarem en context un Herschel que tots relacionem amb l'astronomia però que pocs ho fem amb la música. No obstant, en favor seu hem de dir que va ser un compositor sensiblement reputat alhora que intèrpret d'orgue, d'oboè i de violí. Una eminència que immediatament desperta el nostre interès per múltiples raons i una d'elles, tenint en compte la filosofia d'aquest espai, és per la seva música. Fill d'un militar aficionat a tocar l'oboè, les successives guerres van provocar l'exili de la seva família a Anglaterra, territori on Herschel desenvoluparia la totalitat de la seva existència i obra tan científica com musical. Si bé la història de la seva vida astronòmica és prou coneguda, no ho és tant la musical. Hem de tenir en compte que Herschel va viure durant molts anys de la seva labor interpretativa i creativa. No ens ha de sorprendre observar un repertori important de més de 150 partitures entre les que destaquen una sèrie de 24 simfonies, concerts, sonates de violí, orgue i clavecí i, fins i tot, una petita intromissió al gènere vocal religiós amb un Te Deum, motets i alguns ofertoris. Contractat per Charles Avison a la seva orquestra de Newcastle, va recorre la geografia anglesa treballant d'organista en diverses esglésies. De fet, la música el va tenir distret i absort, al respecte d'altres disciplines, durant el període 1755-1770. En nom seu, i tenint en ment una de les esplèndides edicions d'algunes de les seves simfonies, recuperarem, precisament, dues d'estil clàssic per definició. No tinc el menor dubte, que si haguéssim de definir el període musical clàssic ho podríem fer, perfectament, amb qualsevol de les simfonies i concerts d'Herschel. Estèticament transparents, alegres i acadèmicament perfectes. La fidelitat i la simplicitat en el llenguatge, en el coneixement de la instrumentació i en la definició dels continguts ens permeten afirmar que l'alemany va ser un dels noms clàssics per antonomàsia en el sentit estricte de la paraula. Benvinguts a la música il·lustrada i a la que probablement més identificaríem, precisament, amb les idees racionals d'un Voltaire protagonista, col·lateralment, en aquest dijous intempestiu de finals de maig.

Lectura d'una tragèdia de Voltaire, obra d'Anicet Charles Gabriel Lemonnier (1743–1824), pintor francès.

Voltaire, filòsof d'un potent sistema amb una eclíptica amb planetes com Diderot, Montesquieu, Rosseau o Kant, va ser un dels filòsofs més determinants de França i, per inèrcia, de la civilització europea. De principis ferms i racionals, contraris al dogmatisme supersticiós i religiós, Voltaire va defensar una idea que podríem resumir, per no estendre'ns ad infinitum, així: 

"Ecraser l'infâme, aixafar l'infame. Aquesta frase serveix, en part, per resumir el pensament de Voltaire. Un gran escriptor, un gran pensador crític, de la il·lustració francesa. Per ell l'infame era la intolerància, el dogmatisme, la incomprensió... contra la qual calia lluitar amb totes les forces. A aquesta lluita va dedicar tota la seva vida, i per aquesta lluita va ser exiliat, perseguit, criticat i oblidat (i posteriorment recuperat) per les generacions futures" (1).

"El que mou la Il·lustració Francesa, podríem dir que és un desig de canvi, de fugir d'una situació incòmode de minoria d'edat, com diran alguns, de malestar social ... , que es manifesta de moltes maneres, i l'optimisme, en tots els seus sentits (potser tindran més força el sentit físic i moral), és una d'elles. Aquest desig de canvi , en un principi, només es refereix a la vida humana i no a la natura, fins que succeeix l'inevitable catàstrofe del terratrèmol de Lisboa 1755, el qual canviarà el pensament de molts il·lustrats com és un exemple Voltaire. Un canvi produït no només pels mals físics, cal tenir també present la guerra dels set anys 1756, sinó també pels mals filosòfics i morals, que provocaran un intens terratrèmol ideològic, que tindrà lloc a mitjans de segle XVIII i que farà trontollar un dels projectes més ambiciosos de l'època, l'Enciclopèdia." (2)

La filosofia de Voltaire, en termes musicals, s'expressaria a la manera d'Herschel o, en el seu defecte, amb la de tants il·lustres compositors del seu temps. Podria haver establert una analogia amb els Mozart, Haydn(s), Stamitz... i un llarguíssim etcètera. Reconec que la puresa del missatge musical d'Herschel em va captivar des del primer instant ja que em va semblar la al·legoria perfecta i l'essència intrínseca d'una filosofia que va donar veu, crítica i construcció a tot un segle, el de les llums i al qual avui celebrem per duplicat amb Sir. William Herschel i amb Voltaire!

A la interpretació de les simfonies, el director Matthias Bamert dirigint la London Mozart Players.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: William Herschel (Hannover, 1738 - Slough, 1822)
AMAZON: Herschel: Symphonies Nos. 2, 8, 12-14, 17

IMSLP: No disponible.

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Matthias Bamert – Herschel: Symphonies Nos. 2, 8, 12-14, 17

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!