PAISIELLO, Giovanni (1740-1816) - Te Deum (1804)

Giovanni Paisiello (1740-1816) - Te Deum pour le couronnement de l'Empereur Napoléon (1804)

Performers: Solistes, choeur et Orchestre de la Capella de Saint-Petersbourg; Vladislav Tchernouchenko (direction)

Drawing: Charles Percier (1764-1838) - A Napoleonic Féte

Further info: Giovanni Paisiello (1740-1816) - Messe en pastorale (1802)

---

Giovanni Paisiello

(Roccaforzata, 9 May 1740 - Naples, 5 June 1816)

Italian composer. He was one of the most successful and influential opera composers of the late 18th century. Paisiello received his education first at the Jesuit school in Taranto and then, between 1754 and 1763, at the Conservatorio di S Onofrio, Naples. At about the time he left the S Onofrio he attracted the attention of a young nobleman, Giuseppe Carafa, who appointed him musical director of the small opera company he was then forming. It was due to Carafa that Paisiello acquired his first commissions to write works for the Teatro Marsigli-Rosi, Bologna, in 1764. The second of these, 'I francesi brillanti', failed at its first performance but was more successful when it was transferred to Modena two weeks later. This led to a commission from Modena for some new music for an opera originally by Guglielmi, 'La donna di tutti i caratteri'. Paisiello’s revision, 'Madama l’umorista', contained much new music; its success led in turn to requests for new operas for other north Italian theatres. Paisiello regarded himself as Neapolitan, and preferred living and working in Naples to anywhere else. In 1766 he returned to Naples; as a freelance composer his chief activity was setting comic operas for the Nuovo and Fiorentini theatres, where his chief rival was Piccinni. But he was also happy to accept commissions for heroic operas for the S Carlo. The three operas staged at the S Carlo between June 1767 and May 1768 appear to indicate that the court, and in particular the King of Naples, Ferdinando IV, approved of his music. However, the royal approval seems to have been withdrawn, possibly because of Paisiello’s unusual behaviour over his marriage to a widow, Cecilia Pallini. In the summer of 1768 he signed a contract to marry her but then tried to withdraw from it, using various excuses. Pallini successfully appealed, and Paisiello was confined in prison until the marriage was solemnized on 15 September. He received no further recognition from the court until 1774, when his short 'Il divertimento de’ numi' was performed at the royal palace, and no further commission came from the S Carlo until mid-1776. 

In 1776 his international reputation led Catherine II of Russia to offer him a contract to come to St. Petersburg, where he remained until 1784. Here he wrote his most famous work, 'Il barbiere di Siviglia'. His constant jealousy of colleagues and his feeling of being restricted in his own work led him to return to Naples to accept a position at the court of Ferdinand IV; on his way he had another success in Vienna with 'Il re Teodoro'. After 1787 he also began receiving numerous commissions for sacred music. In 1797 he was asked by Napoleon to come to Paris as maître de chapelle, but despite the emperor’s patronage he had little success apart from some reorganization of the court musical establishment. His 1803 opera 'Proserpine' -the only one in French and written according to the reforms of Christoph Willibald von Gluck- was a failure, and he returned to Naples. With the Bourbon restoration in 1815 his own position was compromised, and the death of his wife undermined his health. Paisiello’s career was long and illustrious, for he was one of the most important composers along with Giuseppe Sarti and Domenico Cimarosa of opera buffa during the last half of the 18th century. His work was known for its pithy tunes and colorful orchestration, attributes that also spill over into his sacred music. He had a knack for creating popular pieces that flowed well dramatically and were imitated by numerous other composers of the period. His works include 94 operas; 20 secular cantatas or notturnos; 28 Masses; 68 other hymns, canticles, Psalms, and such; five motets; three oratorios; five Passions; three sacred cantatas; 16 wind divertimentos; 12 piano quartets; 13 symphonies; eight keyboard concertos; a violin sonata; and numerous miscellaneous keyboard and small ensemble works.

PAISIELLO, Giovanni (1740-1816) - Divertimenti per strumenti a fiato

Obra d'autor anònim de l'Escola de Pintura Anglesa (c.1800) (1)

- Recordatori de Giovanni Paisiello -

En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

---

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: No disponible

---

Parlem de Música...

Giovanni Paisiello (Taranto, 9 de maig de 1740 - Napoli, 5 de juny de 1816) va ser un compositor italià, un dels més influents pel que fa a òpera de finals del segle XVIII. Va assistir a un col·legi on la seva veu va despertar l'interès dels seus mestres per la qual cosa va ser enviat, el 1754, al Conservatori di San Onofrio de Nàpols. Allà va estudiar amb Francesco Durante i va començar a escriure diverses òperes, la més important d'aquest període va ser L'ldolo cinese. Es va casar amb Cecilia Pallini abans de viatjar, el 1776 convidat per Caterina II de Rússia, a Sant Petersburg, on va passar vuit anys en la condició de mestre de capella. A la ciutat russa va compondre la seva òpera més famosa, El barber de Sevilla (1782), basada en una comèdia de Beaumarchais de 1775, anys més tard superada per la versió que en va fer Rossini. Gràcies al suport que va donar a la causa revolucionària francesa, entre els anys 1801 i 1804 es va convertir en director de la capella musical de Napoleó a París però contrariat amb el públic parisenc, va tornar a Nàpols i va treballar per als reis José Bonaparte i Joachim Murat. Indubtablement, Paisiello va ser un dels principals autors d'òpera còmica de la seva època, només superat per Wolfgang Amadeus Mozart. El seu estil es va caracteritzar per la gràcia melòdica i el dramatisme. El seu repertori va ser immens, amb més de 100 òperes, centenars d'obres religioses i abundant música instrumental. Giovanni Paisiello va morir a Nàpols el juny de 1816.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Il ciarlone (12.5.1764 Bolonya)
I francesi brillanti (24.6.1764 Bolonya)
Madama l'umorista, o Gli stravaganti (26.1.1765 Mòdena)
L'amore in ballo (Carnaval 1765 Venècia SM)
I bagni d'Abano (primavera 1765 Parma)
Demetrio (Pasqua 1765 Mòdena)
Il negligente (1765 Parma)
Le virtuose ridicole (1765 Parma)
Le nozze disturbate (Carn. 1776 Venècia SM)
Le finte contesse (2.1766 Roma V) [Il Marchese di Tulissano?]
La vedova di bel genio (prim. 1766 Nàpols N)
L'idolo cinese (prima. 1767 Nàpols N)
Lucio Papirio dittatore (estiu 1767 Nàpols SC)
Il furbo malaccorto (hivern 1767 Nàpols N)
Le 'mbroglie de la Bajasse (1767 Nàpols F)
Alceste in Ebuda, ovvero Olimpia (20.1.1768 Nàpols SC)
Festa teatrale in musica (31.5.1768 Nàpols PR) [Le nozze di Peleo e Tetide]
La luna abitata (estiu 1768 Nàpols N)
La finta maga per vendetta (tardor? 1768 Nàpols F)
L'osteria di Marechiaro (hiv. 1768 Nàpols F)
La serva fatta padrona (estiu 1769 Nàpols F) [rev. Le 'mbroglie de la Bajasse]
Don Chisciotte della Mancia (estiu 1769 Nàpols F)
L'arabo cortese (hiv. 1769 Nàpols N)
La Zelmira, o sia La marina del Granatello (estiu 1770 Nàpols N)
Le trame per amore (7.10.1770 Nàpols N)
Annibale in Torino (16.1.1771 Torí TR)
La somiglianza de' nomi (prima. 1771 Nàpols N)
I scherzi d'amore e di fortuna (estiu 1771 Nàpols N)
Artaserse (26.12.1771 Mòdena)
Semiramide in villa (Carn. 1772 Roma Ca)
Motezuma (1.1772 Roma D)
La Dardanè (prima. 1772 Nàpols N)
Gli amante comici (tardor 1772 Nàpols N)
Don Anchise Campanone (1773 Venècia) [rev. Gli amante comici]
L'innocente fortunata (Carn. 1773 Venècia SM)
Sismano nel Mogol (Carn. 1773 Milà RD)
Il tamburo (prima. 1773 Nàpols N) [Il tamburo notturno]
Alessandro nell'Indie (26.12.1773 Mòdena)
Andromeda (Carn. 1774 Milà RD)
Il duello (prima. 1774 Nàpols N)
Il credulo deluso (tardor 1774 Nàpols N)
La frascatana (tardor 1774 Venècia SS) [L'infante de Zamora]
Il divertimento dei numi (4.12.1774 Nàpols PR)
Demofoonte (Carn. 1775 Venècia SB)
La discordia fortunata (Carn. 1775 Venècia SS) [L'avaro deluso]
L'amor ingegnoso, o sia La giovane scaltra (Carn. 1775 Pàdua)
Le astuzie amorose (prima. 1775 Nàpols N)
Socrate immaginario (tardor 1775 Nàpols N)
Il gran Cid (3.11.1775 Florència P)
Le due contesse (3.1.1776 Roma V)
La disfatta di Dario (Carn. 1776 Roma A)
Dal finto il vero (prima. 1776 Nàpols N)
Nitteti (28.1.1777 Sant Petersburg)
Lucinda e Armidoro (tardor 1777 Sant Petersburg)
Achille in Sciro (6.2.1778 Sant Petersburg)
Lo sposo burlato (24.7.1778 Sant Petersburg)
Gli astrologi immaginari (14.2.1779 Sant Petersburg E) [Le philosophe imaginaire]
Il matrimonio inaspettato (1779 Kammenïy Ostrov) [La contadina di spirito]
La finta amante (5.6.1780 Mogilev) [Camiletta]
Alcide al bivio (6.12.1780 Sant Petersburg E)
La serva padrona (10?.9.1781 Tsàrskoie Seló)
Il duello comico (1782 Tsàrskoie Seló) [rev. Il duello]
Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile (26.9.1782 Sant Petersburg)
Il mondo della luna (1782 Kammenïy Ostrov)
Il re Teodoro in Venècia (23.8.1784 Viena B)
Antigono (12.10.1785 Nàpols SC)
La grotta di Trofonio (12.1785 Nàpols F)
Olimpiade (20.1.1786 Nàpols SC) òpera estrenada pel castrat Gaspare Pacchiarotti (1744-1821)
Le gare generose (prima. 1786 Nàpols F) [Gli schiavi per amore; Le bon maître, ou L'esclave par amour]
Pirro (12.1.1787 Nàpols SC)
Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile [rev] (1787 Nàpols F)
La modista raggiratrice (tardor 1787 Nàpols F) [La scuffiara amante, o sia Il maestro di scuola Nàpolstano; La scuffiara raggiratrice]
Giunone e Lucina (8.9.1787 Nàpols SC)
Fedra (1.1.1788 Nàpols SC)
L'amor contrastato (Carn. 1789 Nàpols F) [L'amor contrastato o sia La molinarella]
Catone in Utica (5.2.1789 Nàpols SC)
Nina, o sia La pazza per amore (25.6.1789 Caserta)
I zingari in fiera (21.11.1789 Nàpols Fo)
Le vane gelosie (prima. 1790 Nàpols F)
Zenobia in Palmira (30.5.1790 Nàpols SC)
La molinara (1790 Viena) [rev. L'amor contrastato]
Nina, o sia La pazza per amore [rev] (1790 Nàpols F)
Ipermestra (6.1791 Pàdua)
La locanda (16.6.1791 Londres Pantheon) [La locanda di falcone; Lo stambo in Berlina]
I giuochi d'Agrigento (16.5.1792 Venècia F)
Il fanatico in Berlina (1792 Nàpols F) [rev. La locanda]
Il ritorno d'Idomeneo (tardor 1792 Perusa)
Elfrida (4.11.1792 Nàpols SC) [Adevolto]
Elvira (12.1.1794 Nàpols SC)
Didone abbandonata (4.11.1794 Nàpols SC)
Nina, o sia La pazza per amore [rev 2] (1795 Nàpols F)
Chi la dura la vince (9.6.1797 Milà S)
La Daunia felice (26.6.1797 Foggia)
Andromaca (4.11.1797 Nàpols SC)
L'inganno felice (1798 Nàpols Fo)
Proserpine (28.3.1803 París O)
Elisa (19.3.1807 Nàpols SC) [+ Mayr]
I pittagorici (19.3.1808 Nàpols SC)

Cantatas and occasional works:
Le nozze di Bacco ed Arianna (mascherata coreografica, A. Biondini), Modena, 11 Feb 1765; I-MOe (2)
L’Ebone (cant., S. Mattei), 3vv, orch, Naples, S Carlo, 20 Jan 1768
La Sorpresa delli dei (serenata, G.B. Locatelli), St Petersburg, Prince Potemkin’s palace, Dec 1777
2 notturni, S, S, bc, ?1778–80, F-Pn, GB-Lbl (2 copies), Lcm, Ob (2 copies), HV-Zha, S-Skma (2 copies), RU-SPsc
La libertà e Palinodia a Nice (canzoni, Metastasio), S, S, bc, St Petersburg, before July 1783; A-Wgm (2 copies), D-Hs, Mbs, GB-Lbl (2 copies), Ob (2 copies), I-Mc, Vnm, RU-SPsc (London, n.d.; Paris, n.d.; Zürich, n.d.)
Il ritorno di Perseo (cant., L. Serio), Naples, Accademia degli Amici, 6 Oct 1785; GB-Ob, I-Nc (2 copies, 1 autograph)
Amore vendicato (favola boschereccia, di Gennaro), Naples, Accademia dei Cavalieri, 30 June 1786; as Apollo e Dafne, Naples, S Carlo, carn. 1790; F-Pn, I-Nc*, US-SFsc, RU-Mcm
Il genio poetico appagato (cant., G. Pagliuca), Naples, S Ferdinando, 17 Aug 1790; I-Mc
Cantata epitalamica, Florence, Intrepidi, 6 May 1791
La volontaria & marcia militare, Naples, 1796; I-Vlevi, Vnm (Naples, c1796)
Le nozze di Silvio e Clori (cant.), Naples, Accademia dei Cavalieri, for wedding of Francesco, Prince of Calabria, and Archduchess Maria Clementina, July 1797; F-Pn, I-Nc*
La pace (componimento drammatico), Naples, ?1802; Nc, probably completed by others
Cantata for birthday of Prince Felice of Lucca (B. Cenami), Naples, 1807, I-PAc
Fille a Tirsi (cant.), S, bc, D-MÜs, I-Nc, Vnm; La lontanza di Tirsi (cant.), A, bc, GB-Ckc; La scusa (cant., Metastasio), S, bc, Ckc, Ob (inc.), I-Mc, Nc; Tirsi a Fille (cant.), S, bc, Nc
Miscellaneous arias and ensembles (many doubtful)

Vocal religiosa:

Oratorios and Cantatas:
Jephte sacrificium (actio sacra), Venice, Ospedale dei Mendicanti, 1774
La passione di Gesù Cristo (orat, 2, Metastasio), Catholic Cathedral, St Petersburg, 1783; A-Wn (2 copies), B-Bc (2 copies), D-Bsb, Hs (2 copies), MÜs (inc.), DK-Kk, F-Pn (4 copies), R (1st pt), GB-Lbl (2 copies), Lcm (2 copies), Lgc, Ob, I-Bc (2 copies), Gl, LEp, Mc (2 copies, 1 inc.), Nc (2 copies), OS (2 copies), Pc, PAc (2 copies), Rf (2 copies), Rsc (3 copies, 1 inc.), Tf, Tn, Vc, Vnm (3 copies), P-La (2nd pt), US-Bp (1st pt), RU-SPtob (facs., 1987); with rev. 2nd pt, I-Nc*
Il transito di S Luigi Gonsaga (cant.), ?Naples, c1785–90, Rmassimo
Cantata fatta in occasione della transalazione del sangue di S. Gennaro, Naples, Sedile di Nido, 5 May 1787, Nc*
Baldassare (dramma sacro per musica [pasticcio], 2, P. Giovannini), 1787, Mc
Cantata per la sollenità del SS Corpo di Cristo, Naples, 3 June 1790, Nc
Cantata per la transalazione del sangue del glorioso martire S Gennaro (G. Pagliuca), Sedile di Nido, Naples, 4 May 1793, Nc*
Il fonte prodigioso di Orebbe (cant., P.D.A. Rota), Piazza del Pendio, Naples, 13 June 1805
Passio per la domenica delle palme (Bible: Matthew xxvi-xxvii), Nc
Passio per il venerdì santo (Bible: John xviii-xix), Mc

Doubtful:
La concezione di Maria Vergine (orat), Bc, Mc

Masses:
Messa in pastorale, 1802, F-Pn, I-Nc*;
Masses in A, 1802–3, F-Pn, Us-Wc (inc.);
F, C, F, B , 1802–4, F-Pn;
G, 1802–4, Pn, I-Nc (inc.);
F for Passion and Palm Sundays, 1802–4, F-Pn;
B , 2 Dec 1804, Pn (2 copies), I-Nc*;
D, 1807, F-Pn, I-Mc;
C, 1807, F-Pn (2 copies), I-Mc;
F, c1807, Mc;
D, perf. 15 Aug 1808, F-Pn (2 copies);
G, perf. 15 Aug 1809, Pn (3 copies);
G, perf. 15 Aug 1811, Pn (2 copies);
E , 1811, Pn (2 copies), version dated 1812, I-Mc;
C, perf. 15 Aug 1812, F-Pn;
B , ?1812, Pn, I-Nc*

Other liturgical:
Veni sancte spiritus, 1803, Mc, Nc*;
Laudate pueri, Mc;
Te Deum Breve, 1813, F-Pn (2 copies)

Motets:
Absit sonitus, Coeli stella, Non est in vita amara, Splendete of coeli, Veni ferox, Virgam virtutis tuae, 1802–4, Pn;
Coeli stella, Deh resplende o clara stella, Gratiae sint deo devotae, Heu nos jam velum, In tuo beato ardore, Ne lucem, Non est in vita amara, O mortales summo ardore, Quis est, Rosea lux, Si mare ferox murmurat, Sitibundi desolati, Splendete o coeli stellae, Vivat deus, 1806–8, I-Mc;
Absit sonitus, Alma fax, Atlas olympi fores, 1806–8, Nc

Other sacred:
Sagro trattenimento musicale, B , ?1810, F-Pn, I-Mc;
Sagro componimento musicale, C, 1809–10, F-Pn, I-Mc;
Componimento sagro musicale, G, perf. 9 June 1811, F-Pn (2 copies)

Music for the ordinary and proper of the mass:
Masses in G, c1786–92, A-Wn, I-Nc (2 copies, 1 autograph), PLcom;
D, c1790–91, A-Wn, D-MÜs, I-Nc*;
F, c1787–1800, A-Wn, D-MÜs (2 copies), GB-Lbl, I-Bsf, Nc, US-Wc;
D, c1787–1800, D-Mbs, I-Mc, Nc, Vnm;
B , perf. 21 March 1796, A-Wn, GB-Lbl*;
F, c1796–1800, D-MÜs, I-Bc;
C, c1790–1805, Nc, F, perf. 2 July 1805, F-Pn, I-Mc (2 copies);
Requiem, c, perf. 11 Feb 1789 D-MÜs;
perf. with extra items 7 Nov 1799, I-Fc, FAN, Mc (2 copies), Nc (2 copies, 1 autograph), Nf, vs (Paris, n.d.)
Introit, Gradual, Offertory, Post-Communion, Responsory, Mc;
Introit, Kyrie, Offertory, Bc;
Omnes de Saba venient, Mr;
Alleluja in aeternum, Nc;
Veni Sancte Spiritus, GB-Ob;
Libera me Domine, I-Mc

Reorchd arr. of Pergolesi:
Stabat mater, perf. 16 Sept 1810 (Paris, 1810)

Doubtful:
Masses in B , I-Mc;
B , Bc;
C, D-MÜs (inc.);
D, I-Fc;
E , Mc;
E , Vnm;
E, D-MÜs, I-Mc;
F, D-MÜs (inc.);
G, I-Mc;
7 masses, I-Ac;
Requiem, f (Paris, n.d.);
Kyrie, E , A-Wn;
Lauda Sion, D-Bsb, Quotiescumque manucabitis, I-Bc, Rumpe dolore, CH-E

Other liturgical music:
Benedicat, F, I-Nc;
Christus factus est, & Miserere, perf. Holy Week, 1794, A-Wgm, Wn, GB-Lbl, Ob, I-Ac, Fc, Mc, Nc (2 copies, 1 autograph), Ng, vs (Paris, n.d.);
Dixit Dominus, A, 1789, GB-Lam, Lcm, Lgc, I-Fc (2 copies), Mc (2 copies), Nc*, Ng, P-La;
Dixit Dominus, D, perf. 9 March 1797, I-Nc*;
Dixit Dominus, D, I-Bc, Mc, Nc;
Dixit Dominus, G, Nc;
Dixit Dominus, G, MC, music by Paisiello and Giuseppe Scodari;
Domine ad adiuvandum, & Dixit Dominus, F, 1792, D-MÜs (Domine only), I-Nc (2 copies, 1 autograph), P-La;
Domine ad adiuvandum, & Dixit Dominus, C, 1795, I-Fc, Nc*, PLcom, P-La (Dixit only);
Lesson for Thursday of Holy Week, I-Ac; Litany, Mc, Nc (2 copies);
Magnificat, C, Nc;
Magnificat, G, PLcom;
Pange lingua, 1799, RU-SPtob (inc.);
Regina coeli, B  23 July 1787, F-Pn*;
Responsories for Good Friday, Nc;
Responsories for Thursday of Holy Week, Nc;
Responsories for Wednesday, Thursday & Friday of Holy Week, Nc;
Salve regina, E , OS;
Te Deum, B , April/May 1791, A-Wn (2 copies), D-Bsb, Hs, MÜs, F-Pn (2 copies), F-Pn (version in reduced orch), GB-Lbl, I-Fc, Nc (2 copies, 1 autograph), P-La, US-SFsc;
Te Deum, C, F-Pn, vs (Paris, n.d.);
3 Tantum ergo in B , A, C, I-Mc, Nc;
Tantum ergo, A, D-Mbs*;
Tantum ergo, C, I-Mc

non-liturgical sacred music
Motets:
Astra coeli, 1762, D-Bsb;
O luminosa aurora, 1762, A-Wgm;
In corde intrepido, 1769, I-Nc;
Mille furis, c1785–90, B-Br;
Absit sonitus, c1787–90, I-Mc;
Si mare ferox, c1785–90, Mc;
Oh stupor! Oh portentum, 1791, D-MÜs, F-Pn, I-Mc, Nc (2 copies, 1 autograph), Nf (3 copies), Ng;
Magna dies, c1787–90, Mc;
Qualis stella, ?1806–8, Nc;
Veni ferox, A-Wn;
Alma fax, Wn
Chorus: Audite pastores, ?1791, I-Mc, Nc
Aria: Miles fortis, F-Pn
Pastorale: Jam splendet, I-Nc

Doubtful:
Dixit Dominus, C, vs (Paris, n.d.);
Confitebor tibi Domine, D, D-MÜs;
Magnificat, G, I-Mc;
Miserere, g, F-Pn;
Pange lingua, 1808, CH-E

Instrumental:

Kbd concs. in C, c1781–3, Gb-Ob, I-Bc, Nc* (Milan, 1937), ed. A. Lualdi (Milan, 1948);
F, c1781–3, GB-Ob, I-Bc, Nc*, ed. G. Tintori (Rome, 1964);
A, A, B , D, before Dec 1788, GB-Ob, ed. P. Spada (Rome, 1977);
g, before Dec 1788, Ob, ed. P. Spada (Rome, 1979);
C, before Dec 1788, Ob, US-Bp
Sym., C, I-Rdp;
12 Syms. for Joseph II, lost
16 Divertimenti, wind instr, c1782-3, RU-SPsc;
Musica funebre, on death of General Hoche, 1797, F-Pn;
3 pieces for military band (Paris, n.d.)
12 Qts, 2 vn, va, kbd, 1774, 9 survive as str qts, A, A, C, C, D, E , E , E , G, GB-Lbl (lacking vc pt), I-Mc, TRc, Vcm (Paris, n.d.; Offenbach am Main, n.d.)
Collection of rondos and capriccios for kbd, opt. vn acc., before April 1783, A-Wn (2 copies), CH-Gpu, F-Pn (inc.), I-Mc, Nc (2 copies), Vnm, RU-SPsc, US-NYp, also many MSS and printed copies of single pieces
Sonata, vn, pf, E, between 1786 and 1798, I-Nc (2 copies) (Naples, n.d.)
Andante, hn, hp, 1802–4, F-Pn

Doubtful:
syms. in C, I-TRc, D, RVE, D, CH-Zz, D, D-MÜu, E , I-Mc; 6 Fl Qts in C, D, e, G, G, G (Berlin, n.d., Brunswick, n.d.);
6 Minuets for orch, I-Mc;
March for wind, Rvat; str trio, C, Gl;
6 kbd sonatas with vn acc., A, B , E , F, G, g, EIRE-Dtc (vn pt only);
6 kbd sonatas with vn acc., A, B , C, D, E , G, I-Rsc;
kbd sonata with vn acc., C, D-Hs;
3 duos, 2 vn, S-Skma;
7 kbd sonatinas, I-Mc;
minuet for kbd, TRa

Pedagogia:

Regole per bene accompagnare il partimento, St Petersburg, c1781–2, I-Bc, Nc (2 copies) (St Petersburg, 1782)

Doubtful:
Regole e partimenti, Nc

Font: En català: Giovanni Paisiello (1740-1816) - En castellano: Giovanni Paisiello (1740-1816) - In english: Giovanni Paisiello (1740-1816) - Altres: Giovanni Paisiello (1740-1816) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Martedì 21 ottobre alle 20.30, al Teatrino di Corte di Palazzo Reale, nuovo appuntamento musicale della Stagione del Teatro di San Carlo. Un ulteriore concerto fuori abbonamento imperniato su un programma cameristico di raffinata rilevanza culturale praticamente in prima esecuzione moderna: i XII Divertimenti per complesso di strumenti a fiato di Giovanni Paisiello (revisione di Giuseppe Settembrino). Saranno protaginisti di questo concerto I Fiati del Teatro di San Carlo: Bernard Labiusse e Gianpiero Pannone flauti, Sisto Lino D'Onofrio e Luca Sartori clarinetti, Pasquale Pierri e Salvatore Acierno corni, Giuseppe Settembrino fagotto, Paolo Di Iorio contrabbasso e Francesco de Mattia al cembalo. I Fiati del Teatro di San Carlo sono reduci dall'aver anche inciso e pubblicato in allegato al numero di Settembre 2014 della notissima rivista Amadeus questo singolare repertorio assolutamente inedito nell'ambito di una meritoria operazione di recupero (utilizzando, perlatro, nel CD il raro ed affascinante epigonion al posto del cembalo) programma che, finalmente, proprio in questa occasione, trova adeguato riscontro concertistico dopo una sorta di “prova generale parziale” in pubblico al Teatrino di Corte della Reggia di Caserta due anni fa onde prepararne l'incisione discografica.

Tra i massimi esponenti della Scuola Napoletana nel secondo Settecento, Giovanni Paisiello fu personalità dall'altissimo profilo internazionale, ricercato in tutta Europa per le sue abilità compositive, l'accuratezza dell'orchestrazione, la capacità di sperimentare nuove prospettive e soluzioni drammaturgiche in diversi contesti culturali. Con i Dodici Divertimenti per fiati, commissionati da Caterina II di Russia e custoditi sino ad oggi in versione manoscritta al Museo della Musica di San Pietroburgo, Paisiello, conosciuto principalmente come operista, diede prova del proprio fine artigianato creativo nella produzione cameristica cimentandosi con un organico che all'epoca era di assoluto riferimento anche e soprattutto per la produzione di trascrizioni da opere liriche di successo. Diverso, ma altrettanto importante, il discorso delle composizioni che, pur nascendo come musiche di puro intrattenimento, sono da considerare vere e proprie gemme musicali; infatti, a caratterizzare questa raccolta di brevi composizioni è principalmente la genuinità della melodia, sempre accessibile e accattivante, dalle danze in in 6/8 che riconducono alla tarantella napoletana alle atmosfere più maestose composte e costruite sapientemente allo scopo di incontrare il favore ed il gusto dell'Imperatrice la quale fu, come ben sappiamo, anche figura intellettuale di primo piano nella Russia di fine '700.

NAPOLEGGIAMO (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: I Fiati del Teatro San Carlo
RECICLASSICAT: PAISIELLO, Giovanni (1740-1816)
AMAZON: PAISIELLO, G. - XII Divertimenti per strumenti a fiato

IMSLP: Giovanni Paisiello (1740-1816)

CPDL: Giovanni Paisiello (1740-1816)

SPOTIFY: PAISIELLO, G. - XII Divertimenti per strumenti a fiato



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAISIELLO, Giovanni (1740-1816) - Messe en pastorale (1802)

Obra de Mariano Salvador Maella Pérez (1739-1819), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Giovanni Paisiello -

En el dia de la celebració del seu 275è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Mariano Salvador Maella Pérez (València, 21 d'agost de 1739 - Madrid, 10 de maig de 1819) va ser un pintor valencià. La seva primera formació artística fou a càrrec del seu pare pintor. Pocs anys més tard va viatjar a Madrid on va entrar en contacte amb la pintura neoclàssica. Allà es va formar amb Felipe de Castro abans d'entrar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va rebre la formació d'Antonio González Velázquez, amb la filla del qual s'hi casaria anys més tard. Va obtenir alguns premis i va decidir viatjar a Itàlia el 1757. Va romandre a Roma fins el 1765 any que va decidir tornar a Espanya, on va participar, juntament amb Anton Raphael Mengs, en la remodelació del Palau Reial de Madrid. A partir d'aleshores, la seva progressió com a pintor fou ascendent assolint el càrrec de director de l'Acadèmia de San Fernando entre els anys 1795 i 1798. Va realitzar retrats, fruit de la seva condició de pintor de cambra, va pintar al fresc a la Catedral de Toledo i a la Catedral de Burgo de Osma, i va realitzar notables escenes de gènere i composicions religioses. Va morir a Madrid el maig de 1819.

Font: En català: Mariano Salvador Maella Pérez (1739-1819) - En castellano: Mariano Salvador Maella Pérez (1739-1819) - In english: Mariano Salvador Maella Pérez (1739-1819) - Altres: Mariano Salvador Maella Pérez (1739-1819)

---

Parlem de Música...

Giovanni Paisiello (Taranto, 9 de maig de 1740 - Naploli, 5 de juny de 1816) va ser un compositor italià, un dels més influents pel que fa a òpera de finals del segle XVIII. Va assistir a un col·legi on la seva veu va despertar l'interès dels seus mestres per la qual cosa va ser enviat, el 1754, al Conservatori di San Onofrio de Nàpols. Allà va estudiar amb Francesco Durante i va començar a escriure diverses òperes, la més important d'aquest període va ser L'ldolo cinese. Es va casar amb Cecilia Pallini abans de viatjar, el 1776 convidat per Caterina II de Rússia, a Sant Petersburg, on va passar vuit anys en la condició de mestre de capella. A la ciutat russa va compondre la seva òpera més famosa, El barber de Sevilla (1782), basada en una comèdia de Beaumarchais de 1775, anys més tard superada per la versió que en va fer Rossini. Gràcies al suport que va donar a la causa revolucionària francesa, entre els anys 1801 i 1804 es va convertir en director de la capella musical de Napoleó a París però contrariat amb el públic parisenc, va tornar a Nàpols i va treballar per als reis José Bonaparte i Joachim Murat. Indubtablement, Paisiello va ser un dels principals autors d'òpera còmica de la seva època, només superat per Wolfgang Amadeus Mozart. El seu estil es va caracteritzar per la gràcia melòdica i el dramatisme. El seu repertori va ser immens, amb més de 100 òperes, centenars d'obres religioses i abundant música instrumental. Va morir a Nàpols el juny de 1816.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Il ciarlone (12.5.1764 Bolonya)
I francesi brillanti (24.6.1764 Bolonya)
Madama l'umorista, o Gli stravaganti (26.1.1765 Mòdena)
L'amore in ballo (Carnaval 1765 Venècia SM)
I bagni d'Abano (primavera 1765 Parma)
Demetrio (Pasqua 1765 Mòdena)
Il negligente (1765 Parma)
Le virtuose ridicole (1765 Parma)
Le nozze disturbate (Carn. 1776 Venècia SM)
Le finte contesse (2.1766 Roma V) [Il Marchese di Tulissano?]
La vedova di bel genio (prim. 1766 Nàpols N)
L'idolo cinese (prima. 1767 Nàpols N)
Lucio Papirio dittatore (estiu 1767 Nàpols SC)
Il furbo malaccorto (hivern 1767 Nàpols N)
Le 'mbroglie de la Bajasse (1767 Nàpols F)
Alceste in Ebuda, ovvero Olimpia (20.1.1768 Nàpols SC)
Festa teatrale in musica (31.5.1768 Nàpols PR) [Le nozze di Peleo e Tetide]
La luna abitata (estiu 1768 Nàpols N)
La finta maga per vendetta (tardor? 1768 Nàpols F)
L'osteria di Marechiaro (hiv. 1768 Nàpols F)
La serva fatta padrona (estiu 1769 Nàpols F) [rev. Le 'mbroglie de la Bajasse]
Don Chisciotte della Mancia (estiu 1769 Nàpols F)
L'arabo cortese (hiv. 1769 Nàpols N)
La Zelmira, o sia La marina del Granatello (estiu 1770 Nàpols N)
Le trame per amore (7.10.1770 Nàpols N)
Annibale in Torino (16.1.1771 Torí TR)
La somiglianza de' nomi (prima. 1771 Nàpols N)
I scherzi d'amore e di fortuna (estiu 1771 Nàpols N)
Artaserse (26.12.1771 Mòdena)
Semiramide in villa (Carn. 1772 Roma Ca)
Motezuma (1.1772 Roma D)
La Dardanè (prima. 1772 Nàpols N)
Gli amante comici (tardor 1772 Nàpols N)
Don Anchise Campanone (1773 Venècia) [rev. Gli amante comici]
L'innocente fortunata (Carn. 1773 Venècia SM)
Sismano nel Mogol (Carn. 1773 Milà RD)
Il tamburo (prima. 1773 Nàpols N) [Il tamburo notturno]
Alessandro nell'Indie (26.12.1773 Mòdena)
Andromeda (Carn. 1774 Milà RD)
Il duello (prima. 1774 Nàpols N)
Il credulo deluso (tardor 1774 Nàpols N)
La frascatana (tardor 1774 Venècia SS) [L'infante de Zamora]
Il divertimento dei numi (4.12.1774 Nàpols PR)
Demofoonte (Carn. 1775 Venècia SB)
La discordia fortunata (Carn. 1775 Venècia SS) [L'avaro deluso]
L'amor ingegnoso, o sia La giovane scaltra (Carn. 1775 Pàdua)
Le astuzie amorose (prima. 1775 Nàpols N)
Socrate immaginario (tardor 1775 Nàpols N)
Il gran Cid (3.11.1775 Florència P)
Le due contesse (3.1.1776 Roma V)
La disfatta di Dario (Carn. 1776 Roma A)
Dal finto il vero (prima. 1776 Nàpols N)
Nitteti (28.1.1777 Sant Petersburg)
Lucinda e Armidoro (tardor 1777 Sant Petersburg)
Achille in Sciro (6.2.1778 Sant Petersburg)
Lo sposo burlato (24.7.1778 Sant Petersburg)
Gli astrologi immaginari (14.2.1779 Sant Petersburg E) [Le philosophe imaginaire]
Il matrimonio inaspettato (1779 Kammenïy Ostrov) [La contadina di spirito]
La finta amante (5.6.1780 Mogilev) [Camiletta]
Alcide al bivio (6.12.1780 Sant Petersburg E)
La serva padrona (10?.9.1781 Tsàrskoie Seló)
Il duello comico (1782 Tsàrskoie Seló) [rev. Il duello]
Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile (26.9.1782 Sant Petersburg)
Il mondo della luna (1782 Kammenïy Ostrov)
Il re Teodoro in Venècia (23.8.1784 Viena B)
Antigono (12.10.1785 Nàpols SC)
La grotta di Trofonio (12.1785 Nàpols F)
Olimpiade (20.1.1786 Nàpols SC) òpera estrenada pel castrat Gaspare Pacchiarotti (1744-1821)
Le gare generose (prima. 1786 Nàpols F) [Gli schiavi per amore; Le bon maître, ou L'esclave par amour]
Pirro (12.1.1787 Nàpols SC)
Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile [rev] (1787 Nàpols F)
La modista raggiratrice (tardor 1787 Nàpols F) [La scuffiara amante, o sia Il maestro di scuola Nàpolstano; La scuffiara raggiratrice]
Giunone e Lucina (8.9.1787 Nàpols SC)
Fedra (1.1.1788 Nàpols SC)
L'amor contrastato (Carn. 1789 Nàpols F) [L'amor contrastato o sia La molinarella]
Catone in Utica (5.2.1789 Nàpols SC)
Nina, o sia La pazza per amore (25.6.1789 Caserta)
I zingari in fiera (21.11.1789 Nàpols Fo)
Le vane gelosie (prima. 1790 Nàpols F)
Zenobia in Palmira (30.5.1790 Nàpols SC)
La molinara (1790 Viena) [rev. L'amor contrastato]
Nina, o sia La pazza per amore [rev] (1790 Nàpols F)
Ipermestra (6.1791 Pàdua)
La locanda (16.6.1791 Londres Pantheon) [La locanda di falcone; Lo stambo in Berlina]
I giuochi d'Agrigento (16.5.1792 Venècia F)
Il fanatico in Berlina (1792 Nàpols F) [rev. La locanda]
Il ritorno d'Idomeneo (tardor 1792 Perusa)
Elfrida (4.11.1792 Nàpols SC) [Adevolto]
Elvira (12.1.1794 Nàpols SC)
Didone abbandonata (4.11.1794 Nàpols SC)
Nina, o sia La pazza per amore [rev 2] (1795 Nàpols F)
Chi la dura la vince (9.6.1797 Milà S)
La Daunia felice (26.6.1797 Foggia)
Andromaca (4.11.1797 Nàpols SC)
L'inganno felice (1798 Nàpols Fo)
Proserpine (28.3.1803 París O)
Elisa (19.3.1807 Nàpols SC) [+ Mayr]
I pittagorici (19.3.1808 Nàpols SC)

Cantatas and occasional works:
Le nozze di Bacco ed Arianna (mascherata coreografica, A. Biondini), Modena, 11 Feb 1765; I-MOe (2)
L’Ebone (cant., S. Mattei), 3vv, orch, Naples, S Carlo, 20 Jan 1768
La Sorpresa delli dei (serenata, G.B. Locatelli), St Petersburg, Prince Potemkin’s palace, Dec 1777
2 notturni, S, S, bc, ?1778–80, F-Pn, GB-Lbl (2 copies), Lcm, Ob (2 copies), HV-Zha, S-Skma (2 copies), RU-SPsc
La libertà e Palinodia a Nice (canzoni, Metastasio), S, S, bc, St Petersburg, before July 1783; A-Wgm (2 copies), D-Hs, Mbs, GB-Lbl (2 copies), Ob (2 copies), I-Mc, Vnm, RU-SPsc (London, n.d.; Paris, n.d.; Zürich, n.d.)
Il ritorno di Perseo (cant., L. Serio), Naples, Accademia degli Amici, 6 Oct 1785; GB-Ob, I-Nc (2 copies, 1 autograph)
Amore vendicato (favola boschereccia, di Gennaro), Naples, Accademia dei Cavalieri, 30 June 1786; as Apollo e Dafne, Naples, S Carlo, carn. 1790; F-Pn, I-Nc*, US-SFsc, RU-Mcm
Il genio poetico appagato (cant., G. Pagliuca), Naples, S Ferdinando, 17 Aug 1790; I-Mc
Cantata epitalamica, Florence, Intrepidi, 6 May 1791
La volontaria & marcia militare, Naples, 1796; I-Vlevi, Vnm (Naples, c1796)
Le nozze di Silvio e Clori (cant.), Naples, Accademia dei Cavalieri, for wedding of Francesco, Prince of Calabria, and Archduchess Maria Clementina, July 1797; F-Pn, I-Nc*
La pace (componimento drammatico), Naples, ?1802; Nc, probably completed by others
Cantata for birthday of Prince Felice of Lucca (B. Cenami), Naples, 1807, I-PAc
Fille a Tirsi (cant.), S, bc, D-MÜs, I-Nc, Vnm; La lontanza di Tirsi (cant.), A, bc, GB-Ckc; La scusa (cant., Metastasio), S, bc, Ckc, Ob (inc.), I-Mc, Nc; Tirsi a Fille (cant.), S, bc, Nc
Miscellaneous arias and ensembles (many doubtful)

Vocal religiosa:

Oratorios and Cantatas:
Jephte sacrificium (actio sacra), Venice, Ospedale dei Mendicanti, 1774
La passione di Gesù Cristo (orat, 2, Metastasio), Catholic Cathedral, St Petersburg, 1783; A-Wn (2 copies), B-Bc (2 copies), D-Bsb, Hs (2 copies), MÜs (inc.), DK-Kk, F-Pn (4 copies), R (1st pt), GB-Lbl (2 copies), Lcm (2 copies), Lgc, Ob, I-Bc (2 copies), Gl, LEp, Mc (2 copies, 1 inc.), Nc (2 copies), OS (2 copies), Pc, PAc (2 copies), Rf (2 copies), Rsc (3 copies, 1 inc.), Tf, Tn, Vc, Vnm (3 copies), P-La (2nd pt), US-Bp (1st pt), RU-SPtob (facs., 1987); with rev. 2nd pt, I-Nc*
Il transito di S Luigi Gonsaga (cant.), ?Naples, c1785–90, Rmassimo
Cantata fatta in occasione della transalazione del sangue di S. Gennaro, Naples, Sedile di Nido, 5 May 1787, Nc*
Baldassare (dramma sacro per musica [pasticcio], 2, P. Giovannini), 1787, Mc
Cantata per la sollenità del SS Corpo di Cristo, Naples, 3 June 1790, Nc
Cantata per la transalazione del sangue del glorioso martire S Gennaro (G. Pagliuca), Sedile di Nido, Naples, 4 May 1793, Nc*
Il fonte prodigioso di Orebbe (cant., P.D.A. Rota), Piazza del Pendio, Naples, 13 June 1805
Passio per la domenica delle palme (Bible: Matthew xxvi-xxvii), Nc
Passio per il venerdì santo (Bible: John xviii-xix), Mc

Doubtful:
La concezione di Maria Vergine (orat), Bc, Mc

Masses:
Messa in pastorale, 1802, F-Pn, I-Nc*;
Masses in A, 1802–3, F-Pn, Us-Wc (inc.);
F, C, F, B , 1802–4, F-Pn;
G, 1802–4, Pn, I-Nc (inc.);
F for Passion and Palm Sundays, 1802–4, F-Pn;
B , 2 Dec 1804, Pn (2 copies), I-Nc*;
D, 1807, F-Pn, I-Mc;
C, 1807, F-Pn (2 copies), I-Mc;
F, c1807, Mc;
D, perf. 15 Aug 1808, F-Pn (2 copies);
G, perf. 15 Aug 1809, Pn (3 copies);
G, perf. 15 Aug 1811, Pn (2 copies);
E , 1811, Pn (2 copies), version dated 1812, I-Mc;
C, perf. 15 Aug 1812, F-Pn;
B , ?1812, Pn, I-Nc*

Other liturgical:
Veni sancte spiritus, 1803, Mc, Nc*;
Laudate pueri, Mc;
Te Deum Breve, 1813, F-Pn (2 copies)

Motets:
Absit sonitus, Coeli stella, Non est in vita amara, Splendete of coeli, Veni ferox, Virgam virtutis tuae, 1802–4, Pn;
Coeli stella, Deh resplende o clara stella, Gratiae sint deo devotae, Heu nos jam velum, In tuo beato ardore, Ne lucem, Non est in vita amara, O mortales summo ardore, Quis est, Rosea lux, Si mare ferox murmurat, Sitibundi desolati, Splendete o coeli stellae, Vivat deus, 1806–8, I-Mc;
Absit sonitus, Alma fax, Atlas olympi fores, 1806–8, Nc

Other sacred:
Sagro trattenimento musicale, B , ?1810, F-Pn, I-Mc;
Sagro componimento musicale, C, 1809–10, F-Pn, I-Mc;
Componimento sagro musicale, G, perf. 9 June 1811, F-Pn (2 copies)

Music for the ordinary and proper of the mass:
Masses in G, c1786–92, A-Wn, I-Nc (2 copies, 1 autograph), PLcom;
D, c1790–91, A-Wn, D-MÜs, I-Nc*;
F, c1787–1800, A-Wn, D-MÜs (2 copies), GB-Lbl, I-Bsf, Nc, US-Wc;
D, c1787–1800, D-Mbs, I-Mc, Nc, Vnm;
B , perf. 21 March 1796, A-Wn, GB-Lbl*;
F, c1796–1800, D-MÜs, I-Bc;
C, c1790–1805, Nc, F, perf. 2 July 1805, F-Pn, I-Mc (2 copies);
Requiem, c, perf. 11 Feb 1789 D-MÜs;
perf. with extra items 7 Nov 1799, I-Fc, FAN, Mc (2 copies), Nc (2 copies, 1 autograph), Nf, vs (Paris, n.d.)
Introit, Gradual, Offertory, Post-Communion, Responsory, Mc;
Introit, Kyrie, Offertory, Bc;
Omnes de Saba venient, Mr;
Alleluja in aeternum, Nc;
Veni Sancte Spiritus, GB-Ob;
Libera me Domine, I-Mc

Reorchd arr. of Pergolesi:
Stabat mater, perf. 16 Sept 1810 (Paris, 1810)

Doubtful:
Masses in B , I-Mc;
B , Bc;
C, D-MÜs (inc.);
D, I-Fc;
E , Mc;
E , Vnm;
E, D-MÜs, I-Mc;
F, D-MÜs (inc.);
G, I-Mc;
7 masses, I-Ac;
Requiem, f (Paris, n.d.);
Kyrie, E , A-Wn;
Lauda Sion, D-Bsb, Quotiescumque manucabitis, I-Bc, Rumpe dolore, CH-E

Other liturgical music:
Benedicat, F, I-Nc;
Christus factus est, & Miserere, perf. Holy Week, 1794, A-Wgm, Wn, GB-Lbl, Ob, I-Ac, Fc, Mc, Nc (2 copies, 1 autograph), Ng, vs (Paris, n.d.);
Dixit Dominus, A, 1789, GB-Lam, Lcm, Lgc, I-Fc (2 copies), Mc (2 copies), Nc*, Ng, P-La;
Dixit Dominus, D, perf. 9 March 1797, I-Nc*;
Dixit Dominus, D, I-Bc, Mc, Nc;
Dixit Dominus, G, Nc;
Dixit Dominus, G, MC, music by Paisiello and Giuseppe Scodari;
Domine ad adiuvandum, & Dixit Dominus, F, 1792, D-MÜs (Domine only), I-Nc (2 copies, 1 autograph), P-La;
Domine ad adiuvandum, & Dixit Dominus, C, 1795, I-Fc, Nc*, PLcom, P-La (Dixit only);
Lesson for Thursday of Holy Week, I-Ac; Litany, Mc, Nc (2 copies);
Magnificat, C, Nc;
Magnificat, G, PLcom;
Pange lingua, 1799, RU-SPtob (inc.);
Regina coeli, B  23 July 1787, F-Pn*;
Responsories for Good Friday, Nc;
Responsories for Thursday of Holy Week, Nc;
Responsories for Wednesday, Thursday & Friday of Holy Week, Nc;
Salve regina, E , OS;
Te Deum, B , April/May 1791, A-Wn (2 copies), D-Bsb, Hs, MÜs, F-Pn (2 copies), F-Pn (version in reduced orch), GB-Lbl, I-Fc, Nc (2 copies, 1 autograph), P-La, US-SFsc;
Te Deum, C, F-Pn, vs (Paris, n.d.); 3 Tantum ergo in B , A, C, I-Mc, Nc; Tantum ergo, A, D-Mbs*; Tantum ergo, C, I-Mc

non-liturgical sacred music
Motets:
Astra coeli, 1762, D-Bsb;
O luminosa aurora, 1762, A-Wgm;
In corde intrepido, 1769, I-Nc;
Mille furis, c1785–90, B-Br;
Absit sonitus, c1787–90, I-Mc;
Si mare ferox, c1785–90, Mc;
Oh stupor! Oh portentum, 1791, D-MÜs, F-Pn, I-Mc, Nc (2 copies, 1 autograph), Nf (3 copies), Ng;
Magna dies, c1787–90, Mc;
Qualis stella, ?1806–8, Nc;
Veni ferox, A-Wn;
Alma fax, Wn
Chorus: Audite pastores, ?1791, I-Mc, Nc
Aria: Miles fortis, F-Pn
Pastorale: Jam splendet, I-Nc

Doubtful:
Dixit Dominus, C, vs (Paris, n.d.);
Confitebor tibi Domine, D, D-MÜs;
Magnificat, G, I-Mc;
Miserere, g, F-Pn;
Pange lingua, 1808, CH-E

Instrumental:

Kbd concs. in C, c1781–3, Gb-Ob, I-Bc, Nc* (Milan, 1937), ed. A. Lualdi (Milan, 1948);
F, c1781–3, GB-Ob, I-Bc, Nc*, ed. G. Tintori (Rome, 1964);
A, A, B , D, before Dec 1788, GB-Ob, ed. P. Spada (Rome, 1977);
g, before Dec 1788, Ob, ed. P. Spada (Rome, 1979);
C, before Dec 1788, Ob, US-Bp
Sym., C, I-Rdp;
12 Syms. for Joseph II, lost
16 Divertimenti, wind instr, c1782-3, RU-SPsc;
Musica funebre, on death of General Hoche, 1797, F-Pn;
3 pieces for military band (Paris, n.d.)
12 Qts, 2 vn, va, kbd, 1774, 9 survive as str qts, A, A, C, C, D, E , E , E , G, GB-Lbl (lacking vc pt), I-Mc, TRc, Vcm (Paris, n.d.; Offenbach am Main, n.d.)
Collection of rondos and capriccios for kbd, opt. vn acc., before April 1783, A-Wn (2 copies), CH-Gpu, F-Pn (inc.), I-Mc, Nc (2 copies), Vnm, RU-SPsc, US-NYp, also many MSS and printed copies of single pieces
Sonata, vn, pf, E, between 1786 and 1798, I-Nc (2 copies) (Naples, n.d.)
Andante, hn, hp, 1802–4, F-Pn

Doubtful:
syms. in C, I-TRc, D, RVE, D, CH-Zz, D, D-MÜu, E , I-Mc; 6 Fl Qts in C, D, e, G, G, G (Berlin, n.d., Brunswick, n.d.);
6 Minuets for orch, I-Mc;
March for wind, Rvat; str trio, C, Gl;
6 kbd sonatas with vn acc., A, B , E , F, G, g, EIRE-Dtc (vn pt only);
6 kbd sonatas with vn acc., A, B , C, D, E , G, I-Rsc;
kbd sonata with vn acc., C, D-Hs;
3 duos, 2 vn, S-Skma;
7 kbd sonatinas, I-Mc;
minuet for kbd, TRa

Pedagogia:

Regole per bene accompagnare il partimento, St Petersburg, c1781–2, I-Bc, Nc (2 copies) (St Petersburg, 1782)

Doubtful:
Regole e partimenti, Nc

Font: En català: Giovanni Paisiello (1740-1816) - En castellano: Giovanni Paisiello (1740-1816) - In english: Giovanni Paisiello (1740-1816) - Altres: Giovanni Paisiello (1740-1816)

---

Parlem amb veu pròpia...

Paisiello va ser un autor tant prolífic com popular arreu d'Europa. Les seves òperes es van representar durant les darreres dècades del segle XVIII i les primeres del XIX en la majoria de teatres europeus sent, el seu nom, el més citat en aquest sentit. A partir del 1810 la competència va augmentar, els gustos van canviar i la seva presència es va anar apaivagant en sintonia amb la seva pròpia vida, extingida el 1816. Anys més tard, va fins i tot desaparèixer d'escena si bé la seva aureola va perviure a un altre nivell, el de ser considerat com un dels representants més importants de la històrica Escola Napolitana. Però en la vida de Paisiello no tot va ser teatre i comèdia sinó que també va dedicar un ingent temps de la seva existència a la música religiosa, fos en nom de la capella musical de Napoleó o directament en nom propi ja que molta de la seva voluminosa producció sacra no té un propòsit clar o si més no documentat. Oratoris, motets, salms o cantates però especialment misses van ser el nucli del seu corpus religiós el qual, amb l'excepció del seu rèquiem, segueix malvivint en silenci. Paisiello va explorar diversos estils, des d'una sèrie "alla Palestrina", en la seva etapa a la Catedral de Nàpols, fins al belcantisme religiós o el classicisme més vienès. Precisament, la Messe en pastorale pour le premier consul de 1802 es correspon al seu període parisenc a la capella de Napoleó. Pel context històric i revolucionari, es pot creure que Napoleó repudiava la religió i per tant una missa al seu honor podria considerar-se o bé una excentricitat o directament una incongruència a la seva política. No obstant, el mateix Napoleó afirmava, sembla ser amb orgull, que fins i tot ell estava "molt lluny de l'ateisme" per tant, no sembla descabellat pensar que les misses de la seva capella tenien clarament un significat solemne i reial però també evidentment religiós. En el cas d'aquesta missa, s'exemplifica aquesta circumstància amb els moviments amb què s'estructura: Kyrie, Gloria, Credo i Oratio pro repubblica. El darrer és significatiu i prou eloqüent de la singularitat del moment. La barreja de text pròpiament bíblic i text no litúrgic és habitual a la França revolucionària, himnes com el Te Deum, per la seva inherent grandiloqüència, es van adaptar convenientment al servei cerimonial republicà. Fer-ho amb les misses era qüestió de temps i el llenguatge musical, líric i teatral però necessàriament d'exaltació, així ho va entendre. Paisiello ens ho demostra amb aquesta missa i amb la seva música ens contextualitza la història de la França de principis del segle XIX. Llàstima de la interpretació, irregular i de so confús, que dinamita la precisió que tota música requereix però especialment aquella per a solistes, cor i gran orquestra. Vull creure que l'any vinent, en el bicentenari del seu decés, tindrem noves oportunitats de gaudir d'alguna de les nombroses misses que va escriure. Felicitem-lo, que Paisiello és un dels grans!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Orchestra Sinfonica di Praga; Coro della Radio Ceka; Edoardo Brizio
RECICLASSICAT: PAISIELLO, Giovanni (1740-1816)
AMAZON: Giovanni Paisiello - Musiques pour le chapelle de Napoleon Bonaparte

IMSLP: Giovanni Paisiello (1740-1816)

CPDL: Giovanni Paisiello (1740-1816)

SPOTIFY: Giovanni Paisiello - Musiques pour le chapelle de Napoleon Bonaparte

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAISIELLO, Giovanni (1740-1816) - Cantata "Il Maestro ed'i sui due Scolari"

Obra de Louis-Léopold Boilly (1761-1845), pintor francès.

- En record del 197è aniversari del decés de Giovanni Paisiello -

---

Giovanni Paisiello (1740-1816) compositor italià nascut a Taranto. Inevitablement, escriure en relació a Paisiello és fer-ho amb la mirada fixada a la òpera. Possiblement, l'antecedent més clar i eloqüent dels Rossini i companyia és l'italià tarantinès juntament amb noms com Mayr, Cimarosa i Piccinni. Avui, tot i les aparences, no parlarem d'òpera, si més no, directament. En qualsevol cas, serà inevitable passar-hi de prop perquè la música de Paisiello, en el seu conjunt, és marcadament teatral i essencialment lírica. Estudiant en el col·legi jesuïta de la seva ciutat, va destacar per la solidesa i l'encant d'una veu afortunada. Ràpidament, i per tal de no perdre aquell talent precoç, el van enviar a Nàpols per tal de perfeccionar l'habilitat vocal. A la potent escola napolitana, i sota supervisió del seu fundador Francesco Durante, va començar a compondre música vocal d'església. Aquesta seria la seva carta de presentació en el Conservatori de Sant Onofre on debutaria amb l'admiració d'alumnes i docents. Ara bé, la seva veritable explosió creativa seria amb un gènere, la òpera bufa i amb uns referents clars entre cella i cella, Cimarosa i Piccinni. Aviat, el ressò del seu art creuaria fronteres i arribaria a oïdes d'una Caterina II de Rússia, admiradora fervent de la música italiana i que, anys abans, havia adoptat convenientment a un dels seus contemporanis més respectats, el buranès Baldassare Galuppi. Doncs bé, en nom de la emperadriu de Rússia, va treballar com a mestre de capella durant el període de 1776 a 1785. Sens dubte, el període rus fou el més productiu qualitativament parlant d'un Paisiello que va deixar un llegat ingent d'òperes però, també, de música religiosa (oratoris, misses, cantates, ofertoris...) i de música instrumental. Avui, per tant, en parlarem però allunyats de la ortodòxia a què, a priori, estaríem acostumats en el cas que ens ocupa. La inèrcia artística ens invita a recuperar alguna de les més de 90 òperes del seu repertori. A efectes pràctics, serà com parlar-ne ja que la Cantata còmica "Il Maestro ed'i sui due Scolari", escrita durant la seva estada a Sant Petersburg, se'ns presenta en forma de singspiel en alemany i en petit format còmico-teatral. De curta volada, és un divertimento vocal curiós i absolutament desconegut. Simfonia d'entrada, àries molt breus i recitatius s'intercalen còmicament en aquesta breu partitura. En aquest sentit, em resulta especialment divertida l'ària "Ut, re, mi, fa, sol"... En definitiva, arguments diferents per, al cap i a la fi, organitzar un festí musical en aquest dia de commemoració i, per tant, de celebració d'un conegut Paisiello a qui estimem i admirem!

A la interpretació de la Cantata, les veus i el cor del Budapest Madrigal Chor, amb la Hungarian State Orchestra i la direcció de Ferenc Szekeres.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Giovanni Paisiello (Tàrent, 9 de maig de 1740 - Nàpols, 5 de juny de 1816)
IMSLP: Giovanni Paisiello (1740-1816)

CPDL: Giovanni Paisiello (1740-1816)

SPOTIFY: Magyar Állami Hangversenyzenekar – Haydn: Die Ernwahlunk Eines Kapellmeisters - Paisiello: Cantata Comica

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!