Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anfossi P.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anfossi P.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 d’abril del 2023

ANFOSSI, Pasquale (1727-1797) - Sinfonia 'La Nascita del Redentore' (1780)

Giovanni Paolo Panini (1691-1765) - Gallery of Views of Ancient Rome


Pasquale Anfossi (1727-1797) - Sinfonia (Overture) 'La Nascita del Redentore' (1780)
Performers: Ensemble Sеicеntonovеcеnto; Flаviο Cοlussο (conductor)

---


Italian composer. According to the Dizionario biografico degli italiani, he entered the Loreto Conservatory, Naples, in 1744 and there specialized in the violin. Having left the conservatory about 1752, he played in the orchestra of one of the small Neapolitan theatres. After about ten years in that profession (Ginguené), he decided to become a composer and took composition lessons from Sacchini and Piccinni. His first opera, La serva spiritosa, was produced at the Teatro Capranica, Rome, in Carnival 1763, but he only gradually established himself as a leading opera composer. According to Burney, he wrote some music for Sacchini’s operas at the composer’s request, while Ginguené and Grossi state that Piccinni obtained opera commissions for him between 1771 and 1773 at the Teatro delle Dame, Rome, and that he achieved success only with the third of these, L’incognita perseguitata (1773). There is no doubt of the success of L’incognita, which gained for Anfossi a degree of celebrity he had not previously enjoyed. During the 1770s Rome and Venice were the main centres of Anfossi’s activities. For part of this period he was maestro di coro at the Venetian girls’ conservatory called the Derelitti or Ospedaletto, for which he wrote music between 1773 and 1777. It has not been possible, however, to determine from the surviving conservatory records the exact dates of his appointment or resignation. Commissions for Turin, Armida (1770) and Gengis-Kan (Carnival 1777), as well as a resetting of the Turinese libretto Motezuma for Reggio nell’Emilia in 1776 offered Anfossi the opportunity to compose spectacle operas on exotic subjects which that theatre favoured. A nod towards the Franco-Italian synthesis taking place in nearby Mannheim and Stuttgart, these operas infuse italianate dramaturgy with military and machine spectacle, pantomime and ballet. His Armida, together with Jommelli's Armida abbandonata for Naples in the same year, spawned a dozen subsequent versions, among them Haydn's Armida of 1783. 

The tragedy Motezuma represents an early departure from longstanding operatic conventions. Anfossi also participated in the lavish spectacle operas the revisionist Stuttgart librettist Verazi presented for the opening of La Scala during Carnival 1779. It is said that he went to Paris in 1780, but if so, he composed no new operas there. The statement in the Dizionario biografico degli italiani that he moved directly from Paris to London is dubious. His first opera for London, Il trionfo della costanza, was produced at the King’s Theatre on 19 December 1782, and there is no evidence that he was in London much before then; the new operas that he had performed in Venice and Rome between 1780 and 1782 prove that he must have been working in Italy during this period. Off and on during the years 1782–6 he served as music director for the King’s Theatre, where five new operas as well as several of his earlier works were produced. He also supervised the production of operas by other composers, including a version (first staged at the King’s in May 1785) of Gluck’s Orfeo with additional music by Handel and J.C. Bach. His last London opera, L’inglese in Italia, was unsuccessful, being performed only twice (20 and 27 May 1786); an extract from the General Advertiser for 22 May reads, ‘The music evidently labours under a tedious monotony’. By the following autumn Anfossi was back in Venice. At the start of 1787 he was in Rome for the production of his Le pazzie de’ gelosi, a work which, according to Gerber, caused a fresh wave of enthusiasm for his music among the Romans. In 1790, however, his production of new operas, uninterrupted since the 1770s, came to an abrupt stop and he spent his last years in the service of the church. In August 1791 he was promised the post of maestro di cappella at S Giovanni in Laterano, Rome, on G.B. Casali’s resignation or death; he was appointed in July 1792 and held this position for the rest of his life.

divendres, 5 d’abril del 2019

ANFOSSI, Pasquale (1727-1797) - La morte di San Filippo Neri (1796)

Carlo Carlone - Die Großmut des Scipio
Obra de Carlo Innocenzo Carloni (1686-1775), pintor italià (1


- Recordatori de Pasquale Anfossi -
En el dia de la celebració del seu 292è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carlo Innocenzo Carloni (Scaria, 1686 - Como, 17 de març de 1775) va ser un gravador i pintor italià, actiu principalment a Alemanya. Originari probable de la família Carloni, pintors de Gènova, el seu pare va ser escultor. Es va formar amb Giulio Quaglio i posteriorment amb Giovanni Battista Colomba. Més tard es va traslladar a estudiar a Venècia i Roma amb Francesco Trevisani. Després de finalitzar la seva formació, es va traslladar a Alemanya on va treballar en pintures al fresc a Ludwigsburg, Passau, Linz, Breslau, Praga i Viena. Precisament a Viena va ser autor d'algunes pintures del Palau de Belvedere. Els darrers anys va tornar a Itàlia on va realitzar, entre altres, la Glorificació de Sant Felix i Sant Adauctus per a la cúpula de l'església de San Felice del Benaco. Va ser autor, també, de nombrosos gravats, la majoria dels quals de la seva pròpia obra. Va morir a Como el març de 1775.



Parlem de Música...

Pasquale Anfossi (Taggia, 25 d'abril de 1727 - Roma?, febrer de 1797) va ser un compositor italià. El 1744 va entrar al Conservatori di Santa Maria di Loreto de Nàpols on hi va estudiar fins el 1752. A partir d'aleshores va treballar com a violinista al servei d'una orquestra teatral de Nàpols en un càrrec que va desenvolupar fins a l'entorn del 1762. Posteriorment a aquesta data, va decidir orientar la seva carrera vers la composició teatral estudiant amb Sacchini i Piccinni. El 1763 va estrenar La serva spiritosa a Roma si bé fins l'estrena de la seva òpera L’incognita perseguitata el 1773 no va assolir el reconeixement anhelat. A partir d'aleshores va alternar Roma i Venècia, ciutats on va estrenar la majoria de les seves obres. També en aquell període va treballar com a maestro di coro de l'Ospedaletto de Venècia, institució per la qual va compondre música entre els anys 1773 i 1777. A l'entorn del 1780 es creu va visitar París des d'on va tornar a Itàlia abans de viatjar a Londres. Allà va estrenar, el 1782, Il trionfo della costanza amb la qual va assolir el càrrec de director musical del King’s Theatre. El 1786 va tornar a Venècia si bé un any més tard es va instal·lar a Roma, on va estrenar Le pazzie de’ gelosi. Per raons desconegudes, a partir del 1790 va abandonar la producció teatral per a centrar-se en la composició de música religiosa. En aquest sentit, el 1792 va ser nomenat mestre de capella de San Giovanni in Laterano de Roma en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Pasquale Anfossi va morir probablement a Roma el febrer de 1797.


OBRA:

Vocal secular:

Operas:
LKH London, King’s Theatre in the Haymarket
RA Rome, Teatro Argentina
RD Rome, Teatro delle Dame
RV Rome, Teatro Valle
VB Venice, Teatro S Benedetto
VM Venice, Teatro S Moisè
VS Venice, Teatro S Samuele
cm commedia per musica
dg drama giocoso
dm dramma per musica
int intermezzo

La serva spiritosa, o siano I ripieghi della medesima (farsetta, 2 pts), Rome, Capranica, carn. 1763, ?I-Gl (as La serva spiritata)
Lo sposo di tre e marito di nessuna (cm, 3, A. Palomba), Naples, Nuovo, aut. 1763, collab. P.A. Guglielmi, A-Wn, I-Bc, Nc
Il finto medico (cm, 3), Naples, Nuovo, wint. 1764
Fiammetta generosa [Acts 2 and 3] (cm, 3), Naples, Fiorentini, carn. 1766 [Act 1 by N. Piccinni]
I matrimoni per dispetto (cm, 3), Naples, Nuovo, carn. 1767
La clemenza di Tito (dm, 3, P. Metastasio), RA, carn. 1769; Naples, S Carlo, 30 May 1772, I-Nc, Rvat, Rc, F-Pn, P-La (2 copies)
Armida (dm, 3, J. Durandi, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), Turin, Regio, carn. 1770, F-Pn, P-La
Cajo Mario (dramma serio, 3, G. Roccaforte), VB, aut. 1770, I-Rc*, P-La (2 copies)
Quinto Fabio (dm, 3, A. Zeno), RD, carn. 1771, La
Nitteti (dm, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 13 Aug 1771; rev. VB, 1780; D-Mbs, F-Pn (2 copies), I-Nc, P-La (2 copies)
Alessandro nell’Indie (dm, 3, Metastasio), RA, carn. 1772, D-MÜs, F-Pn, I-Fc, P-La
L’amante confuso (cm, 3, F.S. Zini), Naples, Fiorentini, aut. 1772, GB-Lcm
Il barone di Rocca Antica [Act 2] (intermezzo, G. Petrosellini), Dresden, 1772 [Act 1 by C. Franchi; ? rev. of Franchi op of 1771]; rev. as La finta cingara [zingara] per amore (farsa, 2), Rome, Tordinona, carn. 1774; Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1780; D-Dl, Rtt, F-Pn, I-Fc
L’incognita perseguitata (dg, 3, ? Petrosellini, after C. Goldoni), RD, carn. 1773; as Metilda ritrovata, Vienna, 1773; as Il capitano Asdrubale, Rovigo, 1773; La Giannetta, Bologna, 1773; as La Gianetta perseguitata, Dresden, 1774; in Fr. trans., Fontainebleau, 1776, Versailles, 1781 (Paris, 1781), A-Wgm, Wn (both as La Metilda ritrovata), B-Bc, D-Bsb, Dlb (La Giannetta perseguitat), HR, F-Pn*, Po, GB-Cpl (Act 1), Lbl, H-Bn, I-Bc, Fc, Mc (La Giannetta), Rdp, Rmas, Rn, Vnm, P-La, US-Bp, Wc
Antigono (dm, 3, Metastasio), VB, Ascension 1773, excerpts (Venice, 1773)
Achille in Sciro (dm, 3, Metastasio), RA, carn. 1774, I-Rc, (?autograph), Rsc
La finta giardiniera (dg, 3), RD, carn. 1774; as La marchesa giardiniera, London, 1775; as Die edle Gärtnerin, Frankfurt, 1782, B-Bc, D-Bsb, F-Pn, GB-Lbl (Acts 1 and 2), Lcm, H-Bn, I-Fc, Mc, Rc, P-La, US-Wc (as La contadina in corte)
Lucio Silla (dm, 3, G. De Gamerra), VS, Ascension 1774, D-Mbs, selections F-Pn
Il geloso in cimento (dg, 3, G. Bertati after Goldoni: La vedova scaltra), Vienna, Burg, 25 May 1774; as La vedova galante, Graz, 1779; as La vedova scaltra, Castelnuovo, 1785; as La vedova bizzarra, Naples, 1788, A-K, Wn, D-Bsb (as Die Eifersucht auf der Probe), DS, Wa, F-BO, Pn, Po, GB-Lbl, H-Bn, I-Fc, Gl, Pl, P-La (2 copies), S-Ssr [in Ger.], US-Wc
Olimpiade (dm, 3, Metastasio), VB, 26 Dec 1774, D-Hs, Mbs, F-Pn, I-Rc, P-La
La contadina incivilita (dg, 3, N. Tassi), VS, carn. 1775; as La contadina in corte, RD, 1775; as Il principe di Lago Nero, o sia L'innocenza premiata, Florence, Cocomero, spr. 1777, US-Wc
Didone abbandonata (dm, 3, Metastasio), VM, Ascension 1775, F-Pn, I-Nc, P-La
L’avaro (dg, 3, Bertati), VM, aut. 1775; as La fedeltà nelle angustie, Florence, 1777; as Li contrasti amorosi, Corfu, S Giacomo, aut. 1778; as Il sordo e l’avaro, Brunswick, 1782, D-Bsb, DS, Rtt, F-Pn, GB-Lbl, I-Bc, Fc, P-La, US-Wc; as Le tuteur avare, Paris, 1787 (Paris, c1787)
La vera costanza (dg, 3, F. Puttini), RD, 2 Jan 1776; as La pescatrice fedele, VM, 1776, A-Wgm, GB-Lbl, I-Fc, US-Wc
Motezuma (dm, 3, ? V.A. Cigna-Santi), Reggio, nell'Emilia, Pubblico, Fair 1776
Isabella e Rodrigo, o sia La costanza in amore (dg, 2, Bertati), VS, aut. 1776, D-Ds, Dlb, Rtt, H-Bn, I-Fc, Mc (as L’avventure di Donna Isabella e Don Rodrigo), US-LOu
Il curioso indiscreto (dg, 3 ? Bertati or Petrosellini, after M. de Cervantes: Don Quixote), RD, carn. 1777; in Fr., Paris, 1790, F-Pn, Po, H-Bn, I-Nc (Act 1), Tf (Act 3), US-Bp
Gengis-Kan (dm, 3), Turin, Regio, carn. 1777, D-Bsb, I-Tf, P-La (2 copies)
La vaga frascatana contrastata dagli amorosi (dg), Ravenna, Nobili, May 1777
Adriano in Siria (dm, Metastasio), Padua, Nuovo, June 1777, F-Po, I-Pl (facs. in DMV, xxiv, 1983), P-La
Lo sposo disperato (dg, 2, Bertati), VM, aut. 1777; as Il zotico incivilito, Bologna, 1777; as Gli sposi in contrasto, Faenza, Accademica, carn. 1780, B-Bc, D-Bsb, F-Pn, H-Bn, I-Fc, US-Bp
Il controgenio, ovvero Le speranze deluse (int, 2, ?Petrosellini), RV, carn. 1778, I-Tf
Ezio (dramma serio, 3, Metastasio), VM, Ascension 1778, F-Pn, P-La [attrib Mysliveček]
La forza delle donne (dg, 2, Bertati), VM, aut. 1778; as Il valore delle donne, Turin, aut. 1780; as Il trionfo delle donne, Vienna, Hof, 1786, D-Wa, F-Pn, I-Fc, Vnm, S-Skma, US-Bp, Wc
L’americana in Olanda (dg, 2, N. Porta), VS, aut. 1778
Cleopatra (dramma serio, 3, M. Verazi), Milan, Scala, carn. 1779, F-Pn, P-La,
Il matrimonio per inganno (dg, 2, ?Bertati, after Cervantes: El casamiento engañoso), Florence, Cocomero, spr. 1779, D-Wa, F-Pn, Po, H-Bn, US-Wc
Azor, re di Kibinga (dg, 2, Bertati), VM, aut. 1779
Amor costante (int, 2), Rome, Capranica, carn. 1780
Tito nelle Gallie (dm, 3, P. Giovannini), RD, carn. 1780
I viaggiatori felici (dg, 2, F. Livigni), VS, aut. 1780, A-Wn, D-Bsb, DS, Rtt, F-Pn, H-Bn, I-Fc, US-Bn, Wc, Favourite Songs (London, c1782)
La donna volubile, Piacenza, carn. 1781
Lo sposo per equivoco (int, 2), Rome, Capranica, carn. 1781
Il trionfo d’Arianna (dm, 2, G. Lanfranchi Rossi), VM, Ascension 1781, I-Vc, P-La
L’imbroglio delle tre spose (dg, 2, Bertati), VM, aut. 1781, I-Fc, Tf (Act 2), P-La
Gli amanti canuti (dg, 2, Lanfranchi Rossi), VS, aut. 1781, P-La, ?D-Dlb, US-Wc
Zemira (dm, 2, G. Sertor), VB, carn. 1782, Wc
Il disprezzo (azione drammatica giocosa, 1), VS, carn. 1782, perf. with Act 2 of Gli amanti canuti
Il trionfo della costanza (dg, 2, C.F. Badini), LKH, 19 Dec 1782, Favourite Songs (London, c1783)
I vecchi burlati (dg, 2), LKH, 27 March 1783
Issipile (dm, 2, after Metastasio), LKH, 8 May 1784, Favourite Songs (London, c1784)
Le due gemelle (dg, 2, G. Tonioli), LKH, 12 June 1784
La pazza per amore (dg), Correggio, Pubblico, carn. 1785
L’inglese in Italia (dg, 2, Badini), LKH, 20 May 1786
Le gelosie fortunate (dg, 2, Livigni), VS, aut. 1786, F-Pn, H-Bn
Le pazzie de’ gelosi (farsetta, 2), RV, carn. 1787, F-Pn
Creso (dm, 3, G. Pizzi), RA, carn. 1787
L’orfanella americana (cm, 4, Bertati), VM, aut. 1787
La maga Circe (farsetta, 1), RV, carn. 1788, F-Pn, I-Gl, Rsc, Us-Wc
Artaserse (dm, 2, Metastasio), RD, carn. 1788, F-Pn
I matrimoni per fanatismo (dg, 2, ? C. Sernicola), Naples, Fondo, 1788
La gazzetta, o sia Il bagiano deluso (farsa, 2), RV, carn. 1789
Zenobia di Palmira (dm, 3, Sertor), VB, 26 Dec 1789, I–Bc, Fc
Gli artigiani (dg, 2, G. Foppa, after Goldoni: L’amore artigiano), VM, spr. 1793; as L’amor artigiano, Pavia, 1797, D-MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-Gl, Rmassimo, S-St, US-Wc

Music in:
La finta principessa, o sia Li due fratelli Papamosca, 1785

Cants.:
I dioscuri (S. Mattei), Naples, S Carlo, 13 Aug 1771;
L’armonia (M. Butturini), Venice, S Benedetto, 11 Jan 1790

Doubtful:
Lucio Papirio, Rome, 1771;
I visionari, Rome, 1771;
Orlando paladino, Vienna, 1778;
Le gelosie villane, Casale Monferrato, 1779;
La finta ammalata, Parma, carn. 1782–3;
Chi cerca trova, Florence, 1783 or 1789;
Gli sposi in commedie, Piacenza, 1784;
Il cavaliere per amore, Berlin, 1784;
La villanella di spirito, Rome, 1787;
L’antiquario, Paris, 1789

Vocal religiosa:

Oratorios
La madre dei Maccabei (P. Barbieri), Rome, 1765, GB-Lbl;
Noe sacrificium, Venice or Florence, 1769, I-Pca, Vc;
Carmina sacra canenda in nosocomio pauperum derelictorum, Venice, 1773;
Jerusalem eversa, Venice, 1774;
David contra Philisthaeos, Venice, 1775;
Giuseppe riconosciuto (Metastasio), Rome, 1776, Bc, Mc, Rf (facs. in IO, xxix, 1986);
Carmina sacra recinenda a piis virginibus, Venice, 1776;
Samuelis umbra, Venice, 1777;
Virginis assumptae triumphans, Venice, 1780;
La nascita del Redentore (G. Terribilini), Rome, 1780, Bc;
Esther, Venice, 1781, Bc;
La Betulia liberata (Metastasio), ?1781, Mc, Rf (facs. in IO, xxx, 1987), US-Wc (pt 1, dated 1781)
Sedecias, Venice, 1782, I-Bc, Mc, Rf;
Il sacrificio di Noè uscita dall’arca, Rome, 1783 [? version of Noe sacrificium], Bc, Rf, P-La;
Prodigus, Venice, ?1786, I-Gl;
Sant’ Elena al Calvario (Metastasio), 1st known perf. Rome, 1786 (some sources suggest 1771, 1777 or 1781), GB-Lbl, I-Bc, Gl, Mc;
Ninive conversa, Venice, 1787, GB-Lbl (pt 1), I-Mc;
Il figliuol prodigo (C.A. Femi), Rome, 1792, Rf;
La morte di S Filippo Neri (Femi), Rome, 1796, Rf;
Gerico distrutta, Mc;
Il convito di Baldassare, mentioned in LaMusicaD;
Per la nascita del N.S. Gesù Cristo, Rf

Other:
Masses:
4vv, I-Mc, Nc, PS;
4vv, Bc;
4vv, org, A-Wn;
5vv, insts, D-Bsb;
2, 8vv, I-Rf

Mass movts:
6 Kyrie–Gloria: D-Bsb, F-Pn; C, GB-Lbl; D, 4vv, org, I–Bc; 4vv, insts, A-Wn, US-Wc; 8vv, D-MÜs;
Qui tollis, 4vv, I-Rf;
Credos: 4vv, A-Wn, I-Rf, 2, D-Bsb; D, 4vv, insts, I-Bc

Other sacred works:
5 Salve regina: S, SSA, insts, 1776, GB-Lbl, SS, str, bc, T, 5vv, I-Mc, S, str, org, MOe, A, insts, 1779, Nc;
6 motets, 1v, insts, 1775–8, Vnm;
Motetti per l’Elevazione, 2vv, Rf;
2 O salutaris: 5vv, Rf, 3vv, A-Wn;
Miserere, S, S, b, I-Vc, Vnm;
Holy Week Responsories, T, T, b, D-MÜs;
many psalms, Bsb, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-Bc, Mc, PS, Vc, Rf, US-Wc;
other motets, hymns etc., D-Bsb, MÜs, GB-Lbl, I-Mc, Vnm, Rf

Instrumental:

Orch:
67 sinfonie [for thematic index see B.S. Brook, ed.: The Symphony: Reference Volume (New York, 1986), 15–22]:
53 in D, 1, 1769, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. A, iv (New York, 1983);
7 in B , 1, 1776, ed. in ibid.;
3 in C;
1 each in d, E , F, G

Chbr inst: minuets, 2 vn, vc, Nc;
5 qnts: D, F, fl, 2 vn, va, bc, C, F, C, ob, 2 vn, va, bc, all MOe



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestre Sinfonia Viva; Chur de Chambre de Poznan; Tomasz Radziwonowicz (direction)
AMAZON: ANFOSSI, P. - La morte di San Filippo Neri
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ANFOSSI, P. - La morte di San Filippo Neri



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!