DANZI, Franz Ignaz (1763-1826) - Lateinische Vesper-Psalmen

Franz Ignaz Danzi (1763-1826) - Lateinische | Vesper=Psalmen | für | Sopran, Alt, Tenor und Bass

| II Violinen, Viola und Orgel | II Trompetten u. Paucken ad Lib.

Performers: Erika Rüggeberg (1940-2018, soprano); Julia Falk (alto); Albert Gassner (tenor); Carlo Schmid (bass); Chor der Herz-Jesukirche München; Convivium Musicum München; Josef Schmidhuber (1924-1990, conductor)

Painting: Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774) - Verkündigung an die Hirten

Further info: Johann Kaspar Aiblinger: Missa Advocata nostra

---

Franz (Ignaz) Danzi

(Schwetzingen, bap. 15 June 1763 - Karlsruhe, 13 April 1826)

German composer and cellist. Son of Mannheim orchestra cellist Innocenz Danzi (c.1730-1798), he received his earliest musical education in Mannheim from members of the Kapelle, as well as Abbé Georg Joseph Vogler. At the age of 15 he was appointed to the orchestra, but a few years later he remained behind in Mannheim when the majority moved to Munich. His earliest successes as a composer of works for the stage occurred there, but in 1784 he was named his father’s successor as principal cellist in Munich. In 1791 he undertook tours throughout Germany as a conductor, including with the Guardasoni troupe. The death of Carl Theodor in 1799 had a greater impact on Danzi’s career: the new elector, Maximilian IV Joseph, was less sympathetic to German opera and imposed financial restrictions on the theatres. Further, Danzi faced opposition from rivals, including the new intendant Joseph Marius Babo and the Kapellmeister Peter Winter. When his serious German opera 'Iphigenie in Aulis' was finally given in 1807, it was poorly prepared and had only two performances; bitter and disappointed, Danzi left Munich for Stuttgart. In October 1807, the King of Württemberg offered Danzi the position of Kapellmeister at Stuttgart, where Zumsteeg had been active. There Danzi met Carl Maria von Weber and encouraged the younger composer as he completed his Singspiel 'Silvana'. Here he formed a fast friendship with Carl Maria von Weber. In 1812 he moved to Karlsruhe, where he spent the remainder of his life. An active composer, he wrote 16 operas; incidental music to 25 plays; eight Masses; 87 chamber works, among which several dozen woodwind quintets were popular throughout Europe; five symphonies; six sinfonia concertantes; concertos for the bassoon, horn, flute, and violoncello; as well as a large number of other sacred works, songs, and smaller instrumental pieces. He was also active as a librettist. His style, though conservative, is characterized by inventive use of orchestral color, particularly with respect to the wind and brass instruments.

DANZI, Franz Ignaz (1763-1826) - Sinfonia Concertante (c.1785)

Franz Ignaz Danzi (1763-1826) - Sinfonia Concertante (Flute, Oboe, Horn, Bassoon) in Es-Dur (c.1785)

Performers: Peter Arnold (horn); Eberhard Buschmann (bassoon); unknown (flute & oboe);

SWR Rundfunkorchester Kaiserslautern

Painting: Karl Kuntz (1770-1830) - Blick auf Karlsruhe von Süden (1804)

Further info: Franz Danzi (1763-1826) - Vesperpsalmen

---

Franz (Ignaz) Danzi

(Schwetzingen, bap. 15 June 1763 - Karlsruhe, 13 April 1826)

German composer and cellist. Son of Mannheim orchestra cellist Innocenz Danzi (c.1730-1798), he received his earliest musical education in Mannheim from members of the Kapelle, as well as Abbé Georg Joseph Vogler. At the age of 15 he was appointed to the orchestra, but a few years later he remained behind in Mannheim when the majority moved to Munich. His earliest successes as a composer of works for the stage occurred there, but in 1784 he was named his father’s successor as principal cellist in Munich. In 1791 he undertook tours throughout Germany as a conductor, including with the Guardasoni troupe. The death of Carl Theodor in 1799 had a greater impact on Danzi’s career: the new elector, Maximilian IV Joseph, was less sympathetic to German opera and imposed financial restrictions on the theatres. Further, Danzi faced opposition from rivals, including the new intendant Joseph Marius Babo and the Kapellmeister Peter Winter. When his serious German opera Iphigenie in Aulis was finally given in 1807, it was poorly prepared and had only two performances; bitter and disappointed, Danzi left Munich for Stuttgart. In October 1807, the King of Württemberg offered Danzi the position of Kapellmeister at Stuttgart, where Zumsteeg had been active. There Danzi met Carl Maria von Weber and encouraged the younger composer as he completed his Singspiel Silvana. Here he formed a fast friendship with Carl Maria von Weber. In 1812 he moved to Karlsruhe, where he spent the remainder of his life. An active composer, he wrote 16 operas; incidental music to 25 plays; eight Masses; 87 chamber works, among which several dozen woodwind quintets were popular throughout Europe; five symphonies; six sinfonia concertantes; concertos for the bassoon, horn, flute, and violoncello; as well as a large number of other sacred works, songs, and smaller instrumental pieces. He was also active as a librettist. His style, though conservative, is characterized by inventive use of orchestral color, particularly with respect to the wind and brass instruments. 

DANZI, Franz Ignaz (1763-1826) - (Sinfonia) concertante, Op.47 (1818)

Franz Ignaz Danzi (1763-1826) - (Sinfonia) concertante for bassoon and clarinet, Op.47 (1818)

Performers: Eduard Brunner (1939-2017, clarinet); Klaus Thunemann (bassoon);

Munich Chamber Orchestra; Hans Stadlmair (1929-2019, conductor)

Painting: Adolf Fryderyk Harper (1725-1806) - Landscape with Castle Ruins (1765)

Further info: Franz Danzi (1763-1826) - Piano Concerto No.1, Op.4 (c.1800)

---

Franz (Ignaz) Danzi

(Schwetzingen, bap. 15 June 1763 - Karlsruhe, 13 April 1826)

Composer, son of Innocenz Danzi (c.1730-1798). He studied the piano, the cello and singing with his father and at the age of 15 joined the celebrated Mannheim orchestra. When the Elector Palatine Carl Theodor transferred his court to Munich in 1778, Danzi remained in Mannheim, in the orchestra of the newly established Nationaltheater. He studied composition with G.J. Vogler and before leaving Mannheim wrote a duodrama, a Singspiel and incidental music for at least eight plays. In 1784 he was appointed to replace his father as principal cellist in the court orchestra at Munich. Although he wanted to compose operas for the court, Danzi received no major commissions until 1789; Die Mitternachtstunde (formerly dated 1788) was not performed until 1798. In 1790 he married the singer Margarethe Marchand. The couple visited Hamburg, Leipzig, Prague, Florence and Venice, spending two years in the Guardasoni company. In 1796 they returned to Munich. After the successful première of Die Mitternachtstunde, Danzi was appointed vice-Kapellmeister on 18 May 1798 and placed in charge of German opera and church music. He was recognized at this time not only as one of Munich’s leading musicians, but also as a prominent member of the city’s literary circles, with articles in the Allgemeine musikalische Zeitung (including an unsigned proposal in 1804 encouraging the development of German opera), the literary journal Aurora, and other publications. The next few years were marked by a series of personal and professional setbacks. Danzi’s father died in 1798, and his wife died in 1800 after a long illness. 

The death of Carl Theodor in 1799 had a greater impact on Danzi’s career: the new elector, Maximilian IV Joseph, was less sympathetic to German opera and imposed financial restrictions on the theatres. Further, Danzi faced opposition from rivals, including the new intendant Joseph Marius Babo and the Kapellmeister Peter Winter. When his serious German opera Iphigenie in Aulis was finally given in 1807, it was poorly prepared and had only two performances; bitter and disappointed, Danzi left Munich for Stuttgart. In October 1807, the King of Württemberg offered Danzi the position of Kapellmeister at Stuttgart, where Zumsteeg had been active. There Danzi met Carl Maria von Weber and encouraged the younger composer as he completed his Singspiel Silvana. In 1811 the king established an institute for music: Danzi was appointed a director, to teach composition and supervise instruction on wind instruments. However, he was so overworked between court duties and the institute that he apparently had no time for composition, producing only a single one-act opera and very little other music in his five years in Stuttgart. Danzi left Stuttgart in 1812 to become Kapellmeister in Karlsruhe. The musical organization there was inexperienced and weak, and he spent the rest of his tenure trying to build a respectable company. He remained an active correspondent with Weber and directed his operas soon after their premières. None of his own operas written in Karlsruhe produced a popular success, but during the last decade of his life Danzi found a willing outlet for his instrumental compositions in the publisher Johann André, for whom he provided numerous pieces of chamber music. Among them were the works for which he is best known today, his woodwind quintets opp.56, 67 and 68.

DANZI, Franz (1763-1826) - Der Berggeist (1813)

Obra de Joseph Jansen (1829-1905), pintor alemany (1)

- Recordatori de Franz Danzi -

En el dia de la celebració del seu 255è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Johann Joseph Jansen (Aachen, 20 de juliol de 1829 - Düsseldorf, 5 de febrer de 1905) va ser un pintor alemany. Es va formar amb Johann Wilhelm Schirmer a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf. Finalitzada la seva formació, va començar a la seva carrera com a pintor de paisatges dels entorns dels rius Rin i Moselle. Més tard, va realitzar diversos viatges per Alemanya a la cerca de nous escenaris pels seus treballs. A partir del 1850 va exhibir regularment en diverses exposicions alemanyes i a partir del 1870 ho va fer anualment a l'Acadèmia d'Arts de Berlin. La seva dona Luise Siebke i la seva filla Emilia Jansen (1871-1918) van ser també artistes. Johann Joseph Jansen va morir a Düsseldorf el febrer de 1905.

---

Parlem de Música...

Franz Ignaz Danzi (Schwetzingen, 15 de juny de 1763 - Karlsruhe, 13 d'abril de 1826) va ser un compositor, director i violoncel·lista alemany. Fill del també violoncel·lista Innocenz Danzi, es va formar inicialment amb el seu pare. Posteriorment, va rebre formació de Georg Joseph Vogler abans d'unir-se, el 1778, a l'orquestra del príncep elector Carles II Teodor de Baviera. La seva primera composició es va publicar a Mannheim el 1780. Malgrat el trasllat de la cort del príncep elector a Munich, va seguir durant un temps a Mannheim en una petita orquestra teatral. Al final va tornar a l'orquestra del príncep a Munich, on a partir del 1784 va ocupar el lloc de violoncel·lista principal deixat pel seu pare. Es va casar amb la cantant Maria Marguerite Marchand, amb la qual va fer una gira per Leipzig, Praga, Venècia i Florència. El 1798 va tornar a Munich on va assolir el càrrec de mestre de capella de l'orquestra. El 1807, descontent pel tracte rebut i per la decadència musical, es va traslladar a Stuttgart, un centre musical de menor importància, i finalment a Karlsruhe. Com a compositor, va explorar la quasi totalitat dels gèneres existents al seu temps destacant, especialment, per les seves obres de cambra, simfonies i òperes. La seva germana Francesca Lebrun va ser compositora i cantant. Franz Danzi va morir a Karlsruhe l'abril de 1826.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Cleopatra (duodrama, 1, J.L. Neumann), Mannheim, National, 30 Jan 1780, D-Bsb, US-Wc
Azakia (Spl, 3, C.F. Schwan), Mannheim, National, 6 June 1780, lost, lib in D-MHrm
Der Tod des Orpheus (ballet-pantomime, 4, P. Crux), Munich, Hof, 10 Oct 1784, lost
Der Teufel in allen Ecken (comic ballet, 1, Crux), Munich, Hof, 28 Jan 1785, lost
Der Sylphe, ? by 1785 (Operette, 1, F.L.W. Meyer), ?Munich, 1788, lost
Der Triumph der Treue (Spl, 3, J.F. von Binder, after C.M. Wieland: Oberon), Munich, 7 Feb 1789, lost, lib in Mbs
Der Quasimann (komische Oper, 2, M.G. Lambrecht), Munich, Aug 1789, 1 aria A-Wgm
Die Mitternachtstunde (Spl, 3, Lambrecht, after Dumaniant [A.-J. Bourlin]: La guerre ouverte), Munich, Hof, 16 Feb 1798, D-Bsb, Mbs, excerpts (Offenbach, 1799), vs (Bonn, c1800)
Der Kuss (tragisch komische Oper, 3, Lambrecht), Munich, Hof, 27 June 1799, US-Wc, vs, 2 arias, 2 duets (Munich, c1799), excerpts (Offenbach, 1799)
El Bondokani [Der Calif von Bagdad] (Spl, 1, Lambrecht), Munich, Hof, 20 Aug 1802, 1 aria (Munich, 1804), 1 aria in Balladen und Romanzen, op.46 (Leipzig, c1814)
L’enlèvement de Proserpine (ballet), ?Munich, Hof, 11 Oct 1803, arr. pf 4 hands in Délassement musicale (Munich, 1807)
Iphigenie in Aulis (ernsthaftee Oper, 3, K. Reger), Munich, Hof, 27 Jan 1807, vs, 2 arias and a march (Munich, c1807)
Deucalion et Pirrha (Oper, 1, ? H.J. von Högger [J.-J. Baron d'Hogguer]), c1810, ?unperf., GB-Lbl
Dido (melodrama, 1, G. Reinbeck), Stuttgart, 18 Dec 1811, lost
Camilla und Eugen, oder Der Gartenschlüssel (Spl, 1, F.C. Hiemer), Stuttgart, 15 March 1812, D-Bsb, Sl
Die Blumenfée (mythical scene, 1), Karlsruhe, 29 Sept 1812, lost
Der Berggeist, oder Schicksal und Treue [Rübezahl] (romantische Oper, 2, C. von Lohbauer), Karlsruhe, Hof, 19 April 1813, Mbs*
Malvina (grosse Oper, 2, G.C. Römer), Karlsruhe, Hof, 26 Dec 1814, lost
Turandot (heroisches-komisches Spl, 2, ? F. Danzi, after C. Gozzi), Karlsruhe, Hof, 26 Dec 1816, Mbs*, ov. HR
Die Zauberhöhle, oder Arlequin’s Triumph (comic-magic-pantomime, 2), Karlsruhe, 6 June 1819, lost
L’Abbé de l’Attaignant, oder Die Theaterprobe (Spl, 1, Hiemer), Karlsruhe, Hof, 14 Sept 1820, Bsb

Incid music, written for Mannheim, all lost:
Der Wiederkauf (S.F. Schletter), c1780;
Der Schiffbruch (J.C. Brandes), 4 March 1781;
Sturm von Boxberg (J. Meier), ? 19 April 1781;
Albert von Turneisen (W.A. Iffland), 27 May 1781;
Laura Rosetti (B.C. d’Arien), 15 Aug 1781;
Die Räuber (F. von Schiller), 13 Jan 1782;
Lanasa (K.M. Plümecke), 29 Dec 1782;
Der Liebhaber ohne Namen (F.W. Gotter), 30 Jan 1783;
Franz von Sickingen (A. von Klein), 27 Feb 1783;
Liebe um Liebe (Iffland), 20 Nov 1785

Incid music, written for Karlsruhe, all lost:
König Lear (W. Shakespeare), ? 7 Oct 1812 [rev. of Sturm von Boxberg];
Mädchenfreundschaft (A. von Kotzebue), 4 April 1815;
Faust (E.A. Klingemann), 20 March 1817;
Die Spartaner (J. von Auffenberg), 7 March 1819;
Die Flibustier (Auffenberg), 13 June 1820;
Tagesbefehl (K. Töpfer), 3 July 1820;
Romeo und Juliet (Shakespeare), 31 Oct 1822

Other incid music:
March in Agnes Bernauerin (J.A. von Törring-Guttenzell), ? Mannheim, 6 Jan 1781 (Munich, 1799);
Vater stammeln zitternd, chorus for Die Hussiten vor Naumburg im Jahre 1432 (Kotzebue), Leipzig, Sept 1802, D-Mbs, Sl, GÖbw, F-Pn;
Columbus (Klingemann), Stuttgart, 25 July 1809, lost;
Wedding march in Medea (Munich, 1809); march in Die Tochter Jephthas (L. Robert), Karlsruhe, 5 Nov 1812, D-Sl terzet in Wilhelm Tell (Schiller), Karlsruhe, c1815, Rp other incid music lost;
Viola (Auffenberg), ?Karlsruhe, 31 Aug 1823, Mbs

Other works:
Die Blumerfée (prol, Friedrich), Karlsruhe, 29 Sept 1812, lost;
Die Probe (op, 1), Karlsruhe, 29 Dec 1814, lost, probably a pastische; insert arias to ops by other comps., incl. D. Cimarosa: Gli Orazi ed i Curiazi, Munich, Hof, 2 Sept 1806, Mbs
Das Freudenfest (cant.), S, T, B, SATB, orch (Leipzig, 1804)
Cantate am Jahrestage von Mozard’s Tod zu singen, SSTB, kbd (Munich, 1808)
An die Freude (ode, Schiller), S, SSTB, pf (Berlin, n.d.)
Aufs Königs Geburtstag, SATB, pf, D-Tl

Songs, for 1v, pf:
6 canzonette, op.13 (Munich, 1802);
6 deutsche Lieder, op.14 (Munich, 1803);
6 deutsche Lieder, op.15 (Leipzig, 1803);
6 deutsche Gesänge, op.19 (Munich, 1805);
8 Volkslieder (Schubart) (Leipzig, 1809);
6 deutsche Lieder (Munich, 1810);
6 romances françaises (Bonn, 1812);
12 canzonette, op.40 (Munich, 1813);
6 deutsche Gesänge (Leipzig, 1813–14);
Balladen und Romanzen, op.46 (Leipzig, c1814);
6 Gesänge, op.63 (Offenbach, 1823);
3 canzonette con variazioni, op.65 (Offenbach, 1823);
6 Lieder, op.69 (Leipzig, 1823);
6 Lieder, op.70 (Leipzig, 1824);
arias, S/T, some with insts, pubd Munich or MS; other single lieder

Songs, for 2–4vv, pf:
12 Gesänge, SSB and STB, op.16, 2 vols. (Leipzig, 1803);
8 Gesänge, S, S, T, B, op.17 (Leipzig, 1803);
6 petits duos, SS (Offenbach, c1818);
6 qts, S, S, T, B (Bonn, 1821);
3 Soldatenlieder, TTBB, op.58 (Offenbach, c1822);
Gesänge der Hellenen, TTBB, op.72 (Leipzig, c1824);
6 Gesänge, S, S, T, B, op.74 (Leipzig, c1825);
other single lieder, canons etc.

Concert arias, with orch:
Ah che incertezza, Dunque mi lascia (Munich, 1813);
others, Mbs, F-Pn, GB-Lbl
Singing exercises, incl. opp.24, 32, 50 (Berlin, Leipzig and Paris, 1804–23)

Vocal religiosa:

Preiss Gottes (cant.) D-Sl (Leipzig, 1803)
Abraham auf Moria (orat), Stuttgart, 1 Jan 1808, Bsb, Sl

Masses:
no.1, 4vv, org (Offenbach, c1814);
no.2, 4vv, insts, org (Offenbach, c1814);
6 others, A-Wn, CZ-Pnm, D-Mbs, Mf, Mk, F-Pn, 1 lost;
Requiem, SATB, orch, org, Pn

Other works:
Der 6. Psalm, SATB, org, op.60 (Offenbach, 1823);
Psalmus 128, SATB, orch, op.65 (Leipzig, 1823);
9 lateinische Vesper-Psalmen, S, A, T, B, str, org (Munich, n.d.);
Tantum ergo, Salve regina, Ave regina, Alma Redemptoris, lits, 4-5vv, insts, org (Munich, n.d.);
TeD, S, A, T, B, SATB, orch, 14 Jan 1806, D-Bsb, F-Pn;
More than 80 other works, D-Bsb, Mbs, Mf, Mk

Instrumental:

Orch.:
Syms. and syms. concertantes:
Sinfonia concertante, E , fl, ob, hn, bn, by 1785, D-Rtt, ed. H. Zirnbauer (Mainz, 1939) [for fl, ob, cl, bn, 1786, SW1];
Simphonie concertante, B , 2 vn (Paris and Zürich, 1803–4);
Sinfonie, d, op.19, by 1796 (Leipzig, 1804);
Sinfonie, C, op.20 (Leipzig, 1804);
Concertante, fl, cl, op.41 (Offenbach, 1813–14);
Concerto concertant, cl, bn (Bonn, 1818), as Concertante, op.47 (Leipzig, 1818);
2 grande sinfonie, B , D (Offenbach, c1818); Ov. (Sinfonia), D, by 1790, Bsb, Rtt;
Sinfonia, E  by 1790, Bsb;
Concertante, 2 bn, perf. Munich, 1812, lost;
Concertante, 2 hn, perf. Königsberg, 1818, lost;
Concertino, 2 cl, perf. Vienna, 1820, lost, doubtful

Concs.:
1 for pf, E , op.4 (Mainz, n.d.; Munich, c1800);
1 for pf, D, Bsb;
1 for kbd, C, A-Wgm;
4 for fl, no.1, G, op.30 (Leipzig, c1804), no.2, d, op.31 (Leipzig, c1804), no.3, d, op.42 (Leipzig, c1813), no.4, D, op.43 (Leipzig, c1813);
1 for vn, perf. Munich, 1805, lost;
3 for vc, A, B  (Zürich, c1802), e, D-Mbs;
Concertino, D, vc, op.46 (Leipzig, c1814);
1 for ob, perf. Stockholm, 1817, lost;
5 for bn, C, F, Bsb, F, Mbs, F, g, DO;
2 for hn, E, c1790, Rtt, F, by 1821,

Other works:
Ov., E , 10 insts, by 1793, AB;
3 potpourris, cl, orch, no.1, op.45 (Leipzig, c1813), nos.2–3 (Bonn, c1818);
Pot-pourri, B , vn, orch, op.61 (Offenbach, 1823);
Andante, d, kbd, str, Bsb [arr. from Qnt op.54]

---

Chbr.:
For 5-6 insts:
Sestetto, E , ob/vn, 2 va, 2 hn, vc, op.10 (Munich, 1802; Mainz, n.d.);
Sextuor, E, 2 vn, va, vc, 2 hn, op.15 (Munich, 1803);
Qnt, d, pf, ww, op.41 (Leipzig, 1810) also as Pf Qt op.40;
3 qnts, E , b, D, fl, str, op.50 (Offenbach, c1818);
2 qnts, F, D, pf, ww, opp.53–4 (Offenbach, 1820–21);
3 qnts, ww, B , g, F, op.56 (Paris and Berlin, 1819–20);
3 str qnts, E , f, A, op.66 (Offenbach, 1823–4);
6 qnts, G, e, E , A, F, d, ww, opp.67–8 (Offenbach, 1823–4)

For 3-4 insts:
3 sonates, B , C, A, pf, vn, b, op.1 (Paris, c1792);
3 str qts, C, E , E, op.5 (Munich, c1800);
3 str qts, C, B , g, op.6 (Munich, c1801);
3 str qts, E , c, F, op.7 (Munich, c1802; Mainz, n.d.);
Str Qt, A, op.16 (Munich, c1804);
3 str qts, C, a, D, op.29 (Leipzig, 1804–05);
Pf qt, d, op.40 (Leipzig, 1810), also as Qnt op.41;
5 pièces détachées, fl/ob, vn, va, vc (Bonn, c1813);
3 qts, C, d, B , vn, va, bn, vc, op.40 (Offenbach, c1814);
Sonata, D, 2 pf, vn, op.42 (Offenbach, c1814);
3 str qts, D, e, B , op.44 (Leipzig, 1814);
3 str qts, E , f, E, op.55 (Offenbach, 1820-21);
3 qts, D, d, F, fl, vn, va, vc, op.56 (Offenbach, 1820–21);
3 trios, G, e, D, fl, vn, vc, op.71 (Offenbach, 1824–5);
Pf Trio, E , Bsb

Duos:
3 for va, vc (Paris and Zürich, 1801–2);
3 for va, vc, op.9 (Munich, c1802);
6 sonatas, 2 vc, op.1 (Zürich, 1802–3);
Sonata, E , pf, hn/vc, op.28 (Leipzig, c1804);
Sonatine, e, pf, fl/vn, op.34 (Munich, c1809);
Sonata, e, pf, hn/vc, op.44 (Leipzig, c1813);
Sonata, B , cl, pf (Bonn, 1817–18);
Sonatine, D, pf, fl (Munich and Mainz, 1818);
Sonata, F, basset-hn/vc, op.62 (Offenbach, 1823);
3 petits duos, fl, vc, op.64 (Offenbach, 1823–4);
Sonata, 2 org, I-Md, doubtful

Pf:
Andantino (Nuremberg, 1783);
3 sonatas, 4 hands, E  (Paris, c1795), C, op.2 (Munich, c1799), B , op.9 (Leipzig, c1806);
3 sonatas, F, op.3 (Munich, c1800), d, op.12 (Mainz, c1802), F, in Délassement musical (Munich, 1807);
3 pièces détachées, 4 hands, op.11 (Munich, c1802);
Potpourri, 4 hands (Munich, 1807);
12 Waltzes (Munich, 1807);
Andante, F, Allegretto, C (Munich, 1812);
Larghetto-Allegretto, F (Munich, 1814);
6 pièces faciles, op.73 (Leipzig, 1824–5);
Marche des chevaliers (n.p., n.d.), doubtful;
6 montferrines (n.p., n.d.), doubtful;

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Colin Balzer (tenor); Christian Immler (baritone); Tilman Lichdi (tenor); Sarah Wegener (soprano); Patrick Pobeschin (bass); Philip Niederberger (bass); Daniel Ochoa (baritone); Stuttgart Chamber Choir; Hofkapelle Stuttgart; Frieder Bernius

RECICLASSICAT: DANZI, Franz (1763-1826)
JPC: DANZI - Der Berggeist

IMSLP: Franz Danzi (1763-1826)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Franz Danzi - Der Berggeist (1813)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DANZI, Franz (1763-1826) - Simfonies Concertants

Obra de Samuel Thomas Gill (1818-1880), pintor anglès (1)

- Recordatori de Franz Danzi -

En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Samuel Thomas Gill (1818-1880) va ser un artista australià d'origen anglès. Gill va néixer a Perriton, Somerset, Anglaterra. Fill del reverend Samuel Gill, un ministre baptista i la seva primera esposa, Winifred Oke. Reverend Gill es va convertir en el director d'una escola a Plymouth, on el seu fill va rebre l'educació primària i després va continuar a l'Acadèmia del Dr. Seabrook a Plymouth. Més tard es van traslladar a Londres on Gill va treballar com a dibuixant i aquarel·lista per la Hubard Gallery, abans de partir cap a la colònia d'Austràlia del Sud el 1839 amb els seus pares. Samuel Thomas Gill (o S.T. Gill) va arribar a Adelaida, amb 21 anys i va establir un estudi el 1840 amb el ferm desig "d'obtenir una correcta similitud artística de sí mateixos i de les seves famílies, amics, animals i residències en contacte amb ell". Les seves activitats aviat es va expandir per incloure escenes quotidianes i de la vida pública , incloent les mines de coure descobertes a Burra Burra, així com la sortida de l'expedició de Charles Sturt per a l'interior del país el 8 d'octubre de 1844. Va fer nombroses litografies que reflectien les escenes urbanes i les personalitats notables d'Adelaida. El 1852 va viatjar als jaciments d'or de Victòria i va recrear-ne escenes i molts dibuixos que representen la vida dels jaciments d'or fet pel qual es va fer conegut com l'artista de les mines d'or. Les representacions dels miners evoquen bon humor i il·lustren els entreteniments animats en aquells durs ambients laborals. Gill solia treballar amb el paisatge natural o urbà, sovint amb figures d'éssers humans i amb seus animals, fossin cavalls, gossos etc. En la totalitat de la seva obra, el seu estil va estar marcat per la delicadesa i l'atenció pels detalls però, sens dubte, serà recordat sobretot per la bona feina que va fer tan bon punt va descobrir la seva particular devoció artística la vida a les excavacions i les mines les quals va executar amb gran vitalitat i entusiasme.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Samuel Thomas Gill (1818-1880) - Altres: Samuel Thomas Gill (1818-1880)

---

Parlem de Música...

Franz Danzi (1763-1826) va ser un compositor, director i violoncel·lista alemany, fill del també violoncel·lista Innocenz Danzi. Va néixer a Schwetzingen, va treballar a Mannheim, Munich, Stuttgart i Karlsruhe, on va morir. Danzi va viure en una època àlgida de la música europea. La seva carrera abraça els últims anys del classicisme i els primers del romanticisme. Va conèixer de jove a Mozart, va ser contemporani musical de Beethoven i va ser mentor de Weber, la música del qual va respectar i promoure activament. Danzi va estudiar violoncel amb el seu pare i amb Georg Joseph Vogler abans d'unir-se, sent un adolescent, a la gran orquestra del príncep elector Carles II Teodor de Baviera el 1778. La seva primera composició es va publicar a Mannheim el 1780. Malgrat el trasllat de la cort del príncep elector a Munich, Danzi es va quedar durant un temps a Mannheim en una petita orquestra teatral. Al final va tornar a l'orquestra del príncep a Munich, on va ocupar el lloc de violoncel principal deixat pel seu pare el 1784. Es va casar amb la cantant Maria Marguerite Marchand, amb la qual va fer una gira per Leipzig, Praga, Venècia i Florència. Va tornar a Munich el 1798 i va passar a ser mestre de capella de l'orquestra però el 1807, descontent pel tracte rebut i per la decadència musical, es va traslladar a Stuttgart, un centre musical menys important i finalment a Karlsruhe, on va morir. La música de Danzi és especialment cromàtica i d'elaboració precisa. Les obres de Danzi més conegudes actualment són els seus 9 quintets de vent opus 56, 67 i 68. Va compondre també òperes, simfonies, música religiosa i música de cambra.  Hem de recordar, també, que la seva germana Francesca Lebrun fou, com ell, una esplèndida compositora i cantant.

Font: En català: Franz Danzi (1763-1826) - En castellano: Franz Danzi (1763-1826) - In english: Franz Danzi (1763-1826) - Altres: Franz Danzi (1763-1826)

---

Parlem amb veu pròpia...

Com he comentat amb anterioritat en les darreres entrades referents a Franz Danzi, aquest any el seu nom serà el protagonista en diverses ocasions. La celebració del seu 250è aniversari de naixement ens invita a conèixer i a explorar el seu món artístic el qual, val a dir, va viure en la opulència creativa tot i no ser, encara, un dels compositors més reconeguts del repertori del classicisme. Avui, visitarem una orquestra de casa nostra ubicada a Cadaqués, un dels pobles més bonics de Catalunya, per tal d'escoltar una edició dedicada, íntegrament, al gènere simfònic concertant. Recordem que la simfonia concertant fou un dels gèneres instrumentals més apreciats durant el segle XVIII. Les característiques principals essencialment són dues: El marcat caràcter alegre de les melodies juntament amb la frescor de la instrumentació i la necessària i obligada presència de dos o més instruments solistes. Per tant, ens delectarem amb dues de les simfonies concertants de Danzi en què les variacions recauran en el protagonisme dels instruments solistes. D'una banda, escoltarem la Simfonia Concertant en Mi bemoll major per a trompa, flauta, oboè, fagot i orquestra i per l'altra, recuperarem la Simfonia Concertant en Si bemoll major per a fagot, clarinet i orquestra. Variacions en la instrumentació solista i en el tractament tonal de les obres. No obstant això, el resultat és semblant en ambdós casos ja que ens regalen una preciosa aquarel·la musical clàssica que perfectament descriu l'essència creativa d'un Danzi encantador de qui, evidentment, en seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Orquestra de Cadaqués; Sir Neville Marriner

RECICLASSICAT: DANZI, Franz (1763-1826)
TRITO: F. Danzi: 3 Sinfonias Concertantes

IMSLP: Franz Danzi (1763-1826)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Orquestra De Cadaqués – F. Danzi: 3 Sinfonias Concertantes

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DANZI, Franz (1763-1826) - Symphony No.4 (1818)

Obra de William Collins (1788-1847), pintor anglès.

- En record del 250è aniversari del naixement de Franz Danzi -

---

Franz Danzi (1763-1826) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Schwetzingen. Curiosa coincidència la d'ahir i la d'avui de dos autors que, precisament, celebren el 250è aniversari aquest 2013. Si abans parlàvem de Mayr, ara ho haurem de fer del també alemany Franz Danzi. Ambdós guarden més similituds de les que creiem tot i dedicar el seu univers musical a registres, aparentment, diferenciats. Una d'aquestes similituds radica en els joc de miralls d'una música que, en ambdós casos, s'inspira conscientment i orgànicament en l'obra de Mozart, Haydn i, en el cas de Danzi, especialment en la de Beethoven. I com deia en l'anterior entrada referida al nostre protagonista d'avui, aquest 2013 dedicaré el meu espai-temps a divulgar, en equilibrada proporció, la vida i obra d'un alemany desconegut però musicalment en la glòria dels olimps. Avui centrarem els nostres sentits en la música simfònica i cambrística d'un Danzi que se'l coneix, principalment, per la seva contribució, a la manera Antonin Reicha, al gènere dels quintets de vent. Tanmateix, el seu repertori és summament variat i contempla centenars de possibilitats instrumentals i vocals. Les vocals, les deixarem per una altra ocasió i focalitzarem el nostre curiós interès en dues dimensions paral·leles. D'una banda, la conjunció piano-trompa, dos instruments que al llarg de la història i principalment a partir del romanticisme trobem, conjuntament, amb relativa assiduïtat. Per altra, les simfonies d'un Danzi que sorprenentment romanien, fins fa poc temps, en el més profund i miserable dels oblits. I ho reiteraré, la sorpresa és majúscula en aquest cas. De fet, no ha estat fins el 2010 que el segell CPO ha decidit publicar, en una edició d'orfebreria, el conjunt de simfonies de l'alemany. Val a dir que en aquesta joia s'han esmerçat de valent en convertir les desconegudes simfonies de Danzi en unes partitures d'obligada audició per dimensionar, encara més, el període de transició clàssic vienès i mannhenià vers el nou i incipient romanticisme. 

En aquest sentit, les simfonies van ser escrites durant el dilatat període de 1790 a 1820, per tant, en plena evolució estètica i formal d'un sistema musical "esgotat" a un de nou i revolucionari. Com sempre he comentat en relació a Danzi, el seu camí va ser el tradicional més clàssic. Tot i tenir a Beethoven com a referència, el cert és que el seu treball és més conservador parlant, estrictament, en llenguatge musical. Sempre he dit, i sempre diré, que el classicisme 2.0 és una de les creacions més virtuoses i brillants de la història de la música. En aquest context, hem de situar la Simfonia número 4 en Re major. Publicada el 1818, és la última de les simfonies que va compondre i possiblement ho va fer en homenatge als concerts que es realitzaven al Karlsruhe Museum Society. El seu format, en quatre moviments, és el característic. Un primer moviment adagio-allegro, un segon moviment andante, un tercer moviment minuetto-allegretto-trio i un final explosiu allegro. En essència, no pretén revolucionar el gènere en absolut, no obstant, la riquesa radica en el fet que el seu llenguatge, tot i ser formal, flueix pels paisatges més elegants i aristocràtics de la Viena clàssica per a introduir-se, subtilment, en la poesia més revolucionària de Beethoven. Però aquesta no serà la única de les partitures que ens acompanyaran en aquest càlid dissabte d'aniversari de juny. Com comentava abans, dos instruments acompanyaran la simfonia en la forma de Sonata de trompa i piano en Mi bemoll major opus 28. Escrita en una data indeterminada de principis del segle XIX, és una obra de tres moviments i estèticament propera a la preciosa Sonata de trompa i piano en Fa major opus 17 de Beethoven. Dos arguments, de pes segons el meu parer, per seguir ampliant el catàleg d'un Danzi de qui, ben segur, en tornarem a parlar perquè aquest 2013 ell ha de ser, evidentment, un dels protagonistes d'aquest espai!

La simfonia ens la interpreta la Orchestra della Svizzera Italiana sota la direcció d'Howard Griffiths.

La sonata ens la interpreta Ifor James (1931-2004) a la trompa i Jennifer Partridge al piano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Franz Danzi (Schwetzingen, 15 de juny de 1763 - Karlsruhe, 13 d'abril de 1826)

RECICLASSICAT: DANZI, Franz (1763-1826)

LAQUINTADEMAHLER: DANZI, F.: Symphonies
AMAZON: Great Classic Horn Sonatas of L.v. Beethoven, L. Cherubini & F. Danzi

IMSLP: Franz Danzi (1763-1826)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Ifor James – Horn Sonatas
SPOTIFY: Franz Danzi – Danzi: Complete Symphonies

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DANZI, Franz (1763-1826) - Piano quintets

Obra de Jasper Francis Cropsey (1823-1900), pintor americà.

---

Franz Danzi (1763-1826) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Schwetzingen. Seguim a Alemanya i fem-ho revisitant un dels protagonistes d'aquest espai. I aquest any 2013 en tenim bon motiu ja que celebrem el 250è aniversari del naixement de Franz Danzi. Probablement, al nostre petit país i més enllà de la mirada còmplice a Verdi i a Wagner, de qui també en celebrem els corresponents aniversaris, el seu nom es perdrà en l'oblit ja que seran poques les referències que es faran en honor i glòria a l'alemany desconegut contemporani de Mozart, Haydn i Beethoven. Bé, en el meu cas li dedicaré tot el temps del món i de l'univers conegut ja que el 250è aniversari només el podem celebrar una vegada a la vida i, per tant, valdrà la pena aturar-se, observar, reflexionar, analitzar, escoltar i concloure a l'entorn d'un bon músic i compositor del període clàssic. I si al nostre univers quotidià la presència de Danzi és desconsoladament testimonial, val a dir que al seu temps tampoc va gaudir de l'atenció i, el que és pitjor, de l'acceptació dels seus contemporanis. Per què va ser així, doncs potser pel seu conservadorisme clàssic o potser pel seu perfil baix i poc destre en la composició segons el parer d'alguns dels seus col·legues i companys d'èxits i misèries. Per sort, i en sintonia amb una de les virtuts envejables del nostre temps en què la recuperació de partitures més o menys conegudes és una constant, el seu nom comença a veure la llum dèbil del nostre Astre Rei. I particularment, tot i que Danzi no ho podrà veure ni fruir, la seva música de cambra comença a situar-se en un punt d'interès suficient com per ser editada amb "certa" regularitat. La docència, conjuntament amb la interpretació i la composició, va ser una de les fonts de vida de Danzi fet pel qual la seva música, acadèmicament perfecte, no va rebre el somriure majoritari en un temps molt estricte i exigent amb aquest art. Un dels seus camps en què Danzi treballaria activament seria el dels instruments de vent. En nom seu va compondre multitud de partitures en què aquests n'eren els actors principals, els secundaris o els complementaris però sempre mirant els vents fusta i metall de reüll. En aquest sentit, hem d'emmarcar la música instrumental d'avui en què el piano, conjuntament amb tota una família ben avinguda de flauta, clarinet, trompa, fagot i oboè, domina els registres en els dos preciosos Quintets de vent i teclat opus 53 i 54. Classicisme 2.0 en temps de transició de la música il·lustrada vers la nova i revolucionària poesia romàntica. Bona interpretació d'una música galant, amable i virtuosa d'un compositor a l'ombra dels grans mestres alemanys i austríacs del segle XVIII però que no ha de desmerèixer el seu nom en absolut, ans el contrari, ens ha d'obrir la porta al coneixement de nous actors que no van tenir altre remei que dedicar el seu temps a la música per poder donar un bon futur a una família pròpia amb els anhels i els desitjos essencials de tot ésser humà, la felicitat i la dignitat. Un plaer recuperar a Danzi en aquest 2013, any en què seguirem clavats i enamorats de la seva música perquè sorprenentment, tot i el profund desconeixement que en tenim, és una constant font de riqueses, joies i tresors com els d'avui!

A la interpretació l'esplèndida pianista Christine Schornsheim amb el conjunt instrumental de vent Das Reicha'sche Quintett.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Franz Danzi (Schwetzingen, 15 de juny de 1763 - Karlsruhe, 13 d'abril de 1826)

RECICLASSICAT: DANZI, Franz (1763-1826)

IMSLP: Franz Danzi (1763-1826)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Christine Schornsheim – Danzi, F.: Piano Quintets, Opp. 41, 53 and 54

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DANZI, Franz (1763-1826) - Bassoon concerto

Obra de Rachel Ruysch (1664-1750), pintora holandesa

---

Franz Danzi (1763-1826) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Schwetzingen. Ahir, a l'hora de parlar de Lebrun, vaig pensar apropiadament en el seu germà, el simpàtic, brillant compositor i intèrpret de violoncel. Un actor, dels tants i tants dels quals hem parlat, en parlem i en parlarem, de la nebulosa musical. Talment com la seva germana Francesca Lebrun, va ser amb el seu pare amb qui començaria a rebre les primeres instruccions musicals. A més a més, de Danzi ja n'havia parlat en relació amb una brillant producció pianística, el concert de piano número 1. Probablement, el més curiós del seu catàleg, són les escasses produccions relacionades amb l'instrument que el duria a la fama a les diferents orquestres en què participaria. De fet, molt poques partitures atorguen el protagonisme esperat al seu, imaginem, estimat violoncel. En qualsevol cas, Danzi va ser un personatge de transició entre el classicisme i el romanticisme del seu col·lega i rival a l'escenari de cognom Beethoven. Per la seva part, va incidir i va tendir més al conservadorisme clàssic tot allunyant-se, inconscientment i de forma progressiva, dels nous centres musicals emergents més relacionats amb les noves i innovadores expressions artístiques. I si bé, tal com comentaven, el seu repertori destaca, sobretot, per la presència d'obres de cambra de tot tipus, avui m'agradaria recuperar la seva única obertura en Mi bemoll major opus 32. Una partitura breu, potent i excitant des d'un punt de vista, estrictament, musical. Introducció d'un dels quatre concerts de fagot que va escriure i que avui escoltarem, concretament, el concert de fagot en Fa major, escrit en una data indeterminada de finals del segle XVIII i tècnicament pensat, especialment, pel virtuosisme amb un instrument gens fàcil. De fet, durant el classicisme, en contraposició amb el barroc, no trobem quantitativament parlant una vasta producció musical on el fagot en sigui l'absolut protagonista. Avui n'és i en serà ja que la partitura així ho requereix i ho exigeix circumscrit als models i a les convencions clàssiques de l'època. Un plaer recuperar un Danzi de qui un dia, obligadament, n'haurem de parlar en relació als seus treballs simfònics, ja que en el seu haver hi van destacar una bona quantitat de simfonies. Avui un exemple del Danzi més concertant tot tancant aquests dos dies en què hem parlat, exclusivament, de la seva família i, del que és millor, de la seva música. Podríem seguir explorant l'arbre genealògic ja que, inesperadament, encara hi trobaríem una actriu més en aquesta generació tant creativa de cognom Danzi... temps al temps ja que demà, canviarem de registre i viatjarem a terres italianes, aquelles que atresoren bons arguments per tal de ser-ne les protagonistes!  

Tot plegat interpretat per la Cologne Academy sota la direcció de Michael Alexander Willens.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Franz Danzi (Schwetzingen, 15 de juny de 1763 - Karlsruhe, 13 d'abril de 1826)

RECICLASSICAT: DANZI, Franz (1763-1826)

AMAZON: Bassoon Recital: Gower, Jane - Danzi, F. (Forgotten Treasures, Vol. 2)

IMSLP: Franz Danzi (1763-1826)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Franz Danzi – Bassoon Recital: Gower, Jane - Danzi, F. (Forgotten Treasures, Vol. 2)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DANZI, Franz (1763-1826) - Piano Concerto No.1, Op.4 (c.1800)

La tempesta, obra de Carl Blechen, pintor alemany coetani de Franz Danzi

---

Franz Danzi (1763-1826) va ser un compositor i violoncel·lista alemany nascut a Schwetzingen. Tot i ser un dels referents de Carl Maria von Weber, el cert és que Franz Danzi va viure en un període musical de total efervescència. De petit coneixeria a Mozart, rivalitzaria musicalment amb el mateix Beethoven i gaudiria de la consolidació del romanticisme període que ell mateix havia vist néixer. Estudiant de violoncel amb el seu pare, la realitat ens dibuixa un F. Danzi amb un gran talent amb aquest instrument amb el qual entraria de ben jove, quan tenia només 15 anys, a l'orquestra del príncep Carles Teodor. La seva primera composició la firmaria amb 17 anys a la ciutat de Mannheim, bullici musical de l'Europa del XVIII i de la qual n'hem parlat i en parlarem, certament, unes quantes vegades. Fou allà on desenvolupà la major part de la seva carrera artística, el cert que F. Danzi va viatjar de forma, relativament, regular tot coneixent ciutats com Leipzig, Praga i Venècia i sempre acompanyat de la seva esposa i cantant Maria Marguerite Marchand. Tot i els seus primers anys d'èxit a diferents orquestres i com a mestre de capella de la orquestra de Munich, Danzi va entrar en decadència tot descontent amb el tracte rebut. D'allà es traslladaria a Stuttgart on la seva producció musical i el seu geni quedarien, ja definitivament, a l'obaga dels nous artistes romàntics emergents. Doncs bé, d'aquest artista perdut entre genis i eclipsat per aquests, m'agradaria recuperar una de les seves obres concertants per a piano. Elegant, colorista en la instrumentació orquestral i de virtuosa interpretació en el piano, és un bon argument per a conèixer aquest autor alemany contemporani dels grans de la música, si més no, els que tots coneixem. Un concert per a piano en Mi bemoll major d'aroma clàssica.

Ens l'interpreta la New Munich Hofkapelle amb Christoph Hammer al piano i direcció.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Franz Danzi (Schwetzingen, 15 de juny de 1763 - Karlsruhe, 13 d'abril de 1826)

PRESTOCLASSICAL: Music of the Munich Court Orchestra

IMSLP: Franz Danzi (1763-1826)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Christoph Hammer – Toeschi, C.J.: Symphony in D Major / Danzi, F.: Piano Concerto in E-Flat Major / Wendling, J.B.: Flute Concerto, Op. 4

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!