Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nunes Garcia J.M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nunes Garcia J.M.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de setembre del 2022

NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Te Deum (1799)

Alfred Martinet (1821-1875) - Rio de Janeiro Catette e entrada da Barra (c.1852)


José Maurício Nunes Garcia (1767-1830) - Te Deum (1799)
Performers: Americantiga; Ricardo Bernardes (conductor)

---


Brazilian composer. He was the most important composer of his time in Brazil, where he is generally referred to as José Maurício. He was the son of a modest lieutenant, Apolinário Nunes Garcia, and a black woman, Victoria Maria da Cruz. There is no evidence that he studied music at the Fazenda Santa Cruz, established by the Jesuits outside Rio de Janeiro, as has often been reported. It seems that he had some training in solfège under a local teacher, Salvador José, and he did receive formal instruction in philosophy, languages, rhetoric and theology. In 1784 he participated in the foundation of the Brotherhood of St Cecilia, one of the most important professional musical organizations of the time, and he officially entered the Brotherhood São Pedro dos Clérigos in 1791. He was ordained priest on 3 March 1792: the fact that he was a mulatto does not seem to have interfered in the process of his ordination. Many of his contemporaries praised his intellectual, artistic and priestly qualities. On 2 July 1798 Garcia was appointed mestre de capela of Rio de Janeiro Cathedral, the most significant musical position in the city. The appointment required him to act as organist, conductor, composer and music teacher; and he also had the responsibility of appointing musicians. Before that date he had begun a music course open to the public free of charge. He maintained this activity for 28 years, teaching some of the best-known musicians of the time, including Francisco Manuel da Silva. By the arrival of Prince (later King) Dom João VI and the Portuguese court in 1808, Garcia’s fame was well established in the colony; he had by then composed several works, including graduals, hymns, antiphons and masses. 

Following the tradition of the Bragança royal house, Dom João was a patron of music; and Garcia’s talents were immediately recognized. In 1808 he was appointed mestre de capela of the royal chapel, for which he wrote 39 works during 1809 alone. The prince’s appreciation was marked by the bestowal of the Order of Christ. Soon the composer became fashionable and famous for his skills in improvisation at the keyboard in noble salons. The Austrian composer Sigismund Neukomm (1778-1858), a former pupil of Haydn who lived in Rio from 1816 to 1821, referred to Garcia as ‘the first improviser in the world’. But after the arrival in 1811 of Marcos Portugal, the most famous Portuguese composer of his time, Garcia’s position and production tended to decline. His humility and benevolence kept him from counteracting Portugal’s intrigues. His activities as composer and conductor concentrated henceforth on the city’s brotherhoods, although his position at the royal chapel was nominally maintained. In about 1816 his health began to decline, considerably reducing his working capacity. Yet on 19 December 1819 he conducted the première in Brazil of Mozart’s Requiem, an event reported by Neukomm in the Allgemeine musikalische Zeitung. The return of Dom João and part of the court to Portugal in 1821 had the effect of reducing the importance of the city’s musical life. Although Emperor Pedro I was himself a musician, the years following independence (1822) were not favourable for artistic development. Financial difficulties and precarious health undermined Garcia’s last nine years, and he died in extreme poverty. 

diumenge, 18 d’abril del 2021

NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Missa festiva em si bemol maior

"Thierry" brothers (publishers) (c.1827-c.1850) - Décoration du Ballet Historique  Donné au Théatre de la Cour, à Rio de Janeiro, le 13 de mai 1818; à l’occasion de l’acclamation du Roi D. Jean VI et du mariage du Prince Royal D. Pedro, son fils


José Maurício Nunes Garcia (1767-1830) - Missa festiva em si bemol maior (recording 1965)
Performers: Solistas, Coral e Orquestra da Universidade Rural do Rio de Janeiro;
Nelson Nilo Hack (1920-2013, conductor)

---


Brazilian composer. He was the most important composer of his time in Brazil, where he is generally referred to as José Maurício. He was the son of a modest lieutenant, Apolinário Nunes Garcia, and a black woman, Victoria Maria da Cruz. There is no evidence that he studied music at the Fazenda Santa Cruz, established by the Jesuits outside Rio de Janeiro, as has often been reported. It seems that he had some training in solfège under a local teacher, Salvador José, and he did receive formal instruction in philosophy, languages, rhetoric and theology. In 1784 he participated in the foundation of the Brotherhood of St Cecilia, one of the most important professional musical organizations of the time, and he officially entered the Brotherhood São Pedro dos Clérigos in 1791. He was ordained priest on 3 March 1792: the fact that he was a mulatto does not seem to have interfered in the process of his ordination. Many of his contemporaries praised his intellectual, artistic and priestly qualities. On 2 July 1798 Garcia was appointed mestre de capela of Rio de Janeiro Cathedral, the most significant musical position in the city. The appointment required him to act as organist, conductor, composer and music teacher; and he also had the responsibility of appointing musicians. Before that date he had begun a music course open to the public free of charge. He maintained this activity for 28 years, teaching some of the best-known musicians of the time, including Francisco Manuel da Silva. 

By the arrival of Prince (later King) Dom João VI and the Portuguese court in 1808, Garcia’s fame was well established in the colony; he had by then composed several works, including graduals, hymns, antiphons and masses. Following the tradition of the Bragança royal house, Dom João was a patron of music; and Garcia’s talents were immediately recognized. In 1808 he was appointed mestre de capela of the royal chapel, for which he wrote 39 works during 1809 alone. The prince’s appreciation was marked by the bestowal of the Order of Christ. Soon the composer became fashionable and famous for his skills in improvisation at the keyboard in noble salons. The Austrian composer Sigismund Neukomm (1778-1858), a former pupil of Haydn who lived in Rio from 1816 to 1821, referred to Garcia as ‘the first improviser in the world’. But after the arrival in 1811 of Marcos Portugal, the most famous Portuguese composer of his time, Garcia’s position and production tended to decline. His humility and benevolence kept him from counteracting Portugal’s intrigues. His activities as composer and conductor concentrated henceforth on the city’s brotherhoods, although his position at the royal chapel was nominally maintained. In about 1816 his health began to decline, considerably reducing his working capacity. Yet on 19 December 1819 he conducted the première in Brazil of Mozart’s Requiem, an event reported by Neukomm in the Allgemeine musikalische Zeitung. The return of Dom João and part of the court to Portugal in 1821 had the effect of reducing the importance of the city’s musical life. Although Emperor Pedro I was himself a musician, the years following independence (1822) were not favourable for artistic development. Financial difficulties and precarious health undermined Garcia’s last nine years, and he died in extreme poverty.

divendres, 22 de setembre del 2017

NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Missa de Nossa Senhora do Carmo

Christian Emil Andersen - The Good Samaritan (1844)
Obra de Christian Emil Andersen (1817-1845), pintor danès.


- Recordatori de José Maurício Nunes Garcia -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Christian Emil Andersen (København, 2 de desembre de 1817 - København, 4 de desembre de 1845) va ser un pintor danès. A partir del 1829 va rebre formació a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhagen on el 1835 va guanyar una primera medalla. A partir d'aleshores, va participar regularment en els concursos pictòrics organitzats per l'acadèmia. El 1841 va guanyar el Premi Neuhausen amb l'obra Fremstillingen i Templet. L'any següent es va traslladar a París i Munich amb Edvard Lehmann i Julius Friedlænder. Tot i la seva prometedora carrera, va morir sobtadament a Copenhagen el desembre de 1845.



Parlem de Música...

José Mauricio Nunes Garcia (Rio de Janeiro, 22 de setembre de 1767 - Rio de Janeiro, 18 d'abril 1830) va ser un organista i compositor brasiler. Fill d'Apolinário Nunes Garcia i de Victoria Maria da Cruz, es va formar inicialment amb Salvador José, un mestre local. Poc després, va rebre formació en filosofia, idiomes, retòrica i teologia. El 1784 va ser un dels membres fundadors de la Confraria de Sant Cecília, una de les organitzacions musicals professionals més importants del Brasil del seu temps. El 1791 va entrar com a membre de la Germandat São Pedro dos Clérigos i el 3 de març de 1792 va ser ordenat sacerdot. El 1798 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Rio de Janeiro, on va treballar com a organista, director, professor i compositor. Paral·lelament, va fundar una escola de música gratuïta on hi va treballar 28 anys formant, entre molts altres, mestres com Francisco Manuel da Silva i Cândido Inácio da Silva. El 1808 i després de l'ascens de João VI, va ser nomenat mestre de capella de la capella reial al servei de la qual va compondre centenars d'obres, la majoria d'elles religioses. Va ser allà i pels seus mèrits, que va rebre l'Ordre de Crist. Ràpidament, la seva fama es va estendre arreu d'Amèrica i va fer famós, també, per la seva improvisació amb l'orgue. A partir del 1811 la seva activitat frenètica va disminuir cedint protagonisme a noves figures emergents com Marcos Portugal. A partir del 1816 i fruit d'alguns problemes de salut es va començar a retirar d'escena mantenint-se, únicament, com a director d'orquestra dirigint, entre altres, la primera representació del Rèquiem de Mozart a Brasil el 1819. El darrers anys, i fruit del poc interès musical del nou rei Pedro I, Nunes Garcia es va jubilar morint en la pobresa l'abril del 1830.

John Mawe (1764-1829) - View of the palace and great square of Rio de Janeiro in Brazil (1823)
John Mawe (1764-1829) - View of the palace and great square of Rio de Janeiro in Brazil (1823) (1)

OBRA:

Vocal religiosa:

19 masses, 102–20, most for SATB, orch, several with org, 12 dated 1801–26;
3 Laudamus te, 157–9, 1–2 S, orch, 1 dated 1821;
Qui sedes, 162, only orch pts extant, 1808;
Qui sedes – Quoniam, 163, 2 T, orch, 1818;
Quoniam, pts extant for B, 2 cl, hn;
9 Credo, 121–9, most for SATB, 6 with orch, 3 with org, 2 dated 1808, 1820

Grads:
Dies sanctificatus, 130, SATB, orch, 1793;
Oculi omnium, 131, SATB, orch, 1793;
Tecum principium, 132, SATB, orch, 1793;
Dilexisti justitiam, 133, SATB, orch, 1794;
Alleluia, alleluia, 134, SATB, insts, 1795;
Alleluia specie tua, 135, SATB, insts, 1795;
Constitues eos principes, 136, SATB, orch, 1795;
Virgo Dei genitrix, 137, SATB, orch, 1795;
Benedicite Dominum omnes, 138, SATB, orch, 1798;
Discite filiae Sion, 139, SATB, orch, 1798;
Alleluia, angelus Domini, 140, SATB, orch, 1799;
Alleluia ascendit Deus, 141, SATB, orch, 1799;
Benedictus es Domine, 142, SATB, orch, 1799
Justus cum ceciderit, 143, SATB, orch, 1799;
Ad Dominum cum tribularer, 144, SATB, orch, 1800;
Jacta cocitatum tuum, 145, SATB, orch, 1800;
Omnes de Saba venient, 146, SATB, orch, 1800;
Alleluia, emitte spiritum tuum, 147, SATB;
Dilexisti justitiam, 148, SATB, orch;
Dolorosa et lacrimabilis, 149, SATB, orch;
Ego sum panis vitae, 150, SATB, orch;
Emitte spiritum tuum, 151, SATB, insts;
Gradual para o Espíritu Santo, 152, orch pts extant;
Hodie nobis coelorum rex, 153, ATB, insts extant;
Os justi meditabitur, 154, SATB, orch;
Probasti Domine cor meum, 155, SATB, orch;
Veni Sancte Spiritus, 156, SATB, insts

Seqs:
Lauda Sion, 165, SATB, orch, 1809;
3 Stabat mater: 166, ATB, orch, 1809, 167, SATB, orch, 168, SATB, orch;
Veni Sancte Spiritus, 169, SATB

Offs:
Stetit angelus juxta aram, 160, SATB, org, 1798;
Confirma hoc Deus, 161, SATB

Funeral music:
4 Requiem, 182, 184–5, 190, SATB, insts, 3 dated 1799, 1809, 1816;
2 Libera me, 181, 188, SATB, orch, 1 dated 1799;
2 Ofício de defuntos, 183, 186, SATB, orch, 1799, 1816;
Ofício fúnebre, 191, 2 choirs SATB, 2 org;
Responsórios fúnebres, 192, SATB, orch;
Regem cui omnia vivunt, invitatory, 187, SATB, vc pt extant;
Memento Dei Deus, 189, SATB, orch

Music for Holy Week:
Aleluia Confitemini Domino, 197, SATB, insts, 1799;
Aleluia (para a Missa de Sábado de Aleluia), 201, SATB, orch;
Bajulans, 202, SATB, org;
3 Christus factus est, 193, SATB, org, ?1798, 203–4, SATB, orch;
Crux fidelis, 205, SATB;
Dextera Domini, 206, SATB, insts;
Domine Jesu, 207, SATB, insts;
Domine Jesu (para a Procissão dos Passos), 208, SATB, b;
Domini tu mihi lavas pedes, 198, SATB, ?1799;
2 Haec dies, 200–10, SATB, orch;
Heu, Domine, 211, SAT;
Jesu, Jesu clamans, 212, SATB, orch;
Judas mercator, 199, SSATBB, 1809;
Ky, Cr for Palm Sunday, 213, SATB
Matinas da quarta feira de Trevas, 214, SATB, orch;
Matinas da Ressurreição, 200, SATB, orch, ?1809;
3 Miserere, 194–5, SATB, insts, both 1798, 215, SATB, org;
Motetos para a Procissão dos Passos, 216, SATB, orch;
2 Ofício of Palm Sunday, 217, SATB, orch, 218, SATB, vc, db;
3 Paixão, 219, SATB, 220, SATB, vc, db, 221, SATB, orch;
Popule meus, 222, SATB, insts;
Posuerunt (antifona para Benedictus), 196, SATB, org, 1798;
Sepulto Domino, 223, SATB;
Surrexit Dominus, 224, SATB;
Vexilla regis, 225, SATB

Matins:
2, de Natal, 170, SATB, vc, org, 1799, 170 bis, orch pts extant, 1799–1801;
2, de S Pedro, 171, SATB, org, 1809, 173, SSAATB, bn, org, 1815;
de Assunc’ão, 172, SATB, orch, 1813;
da Conceição, 174, SATB, orch;
de N Sra do Carmo, 175, SATB, orch;
de Cecilia, 176, SATB, orch

Vespers:
das dores da N Sra, 177, SATB, orch, 1794;
de N Sra, 178, SATB, insts, 1797;
do Espírito Santo, 179, SATB, orch, 1820;
dos Apóstolos, 180, SATB, insts

Ants:
Ave regina caelorum, 6, SATB, org;
3 Ecce Sacerdos, 3, SATB, orch, 1798, 5, SSAATTBB, insts, 1810, 7, T, b (inc.);
2 Flos carmeli, 8, SATB, without no., SATB, orch [pt. of 72];
In honorem, 4, SATB, orch, 1807;
O sacrum convivium, 9, SATB, orch;
2 Regina caeli laetare, 10–11, SATB, org;
Sub tuum praesidium, 2, SATB, orch, 1795;
Tota pulchra es, 1, SATB, orch, 1783

Hymns (SATB, org, unless otherwise stated):
Aeterna Christi munera, 18;
A solis ortus cardine, 19;
2 Ave maris stella, 20–21, 1 with orch;
Beata nobis gaudia, 22;
Beate pastor Petre, 23;
Crudelis Herodes, 24;
Decora lux aeternitatis, 25;
Deus tuorum militum, 26;
Domare cordis, 27;
Exultet orbis gaudiis, 28;
Invicto martyr, 29, unacc.;
Iste confessor, 30;
Jam Christus astra ascenderat, 31;
Jam sol recedit, 32;
Jesu redemptor omnium, 33;
O gloriosa Virginum, 34;
O sola magnarum urbium, 35;
2 Pange lingua, 36–7, 1 unacc.;
Placare Christe, 38;
Quem terra pontus sidera, 39;
Quid Lusitanos deserens, 40;
Salutis humanae sator, 41;
Te Joseph celebrent, 42;
Ut queant laxis, 43;
2 Veni Creator Spiritus, 44–5, 1 with insts

Lits:
da Novena da N Sra da Conceição, 46, 1798;
de N Sra do Carmo, 47, SATB, orch, 1811;
da Novena de N Sra do Carmo, 48, SATB, orch, 1818;
da Novena do Sacramento, 49, SATB, orch, 1822;
do Coração de Jesus, 50, SATB, org, 1824;
da Novena de S Joaquim, 51, SATB;
da Novena de S Tereza, 51a

Novenas:
da Conceição de N Sra, 64, SATB, orch, 1798;
de S Bárbara, 65, SATB, org, 1810;
do Apóstolo Pedro, 66, SATB, orch, 1814;
2 de N Sra do Carmo, 67, SATB, orch, 1818, 72, b pt extant;
do Sacramento, 68, SATB, orch, 1822;
2, da Conceição, 69–70, SATB, orch;
de N Sra Mãe dos Homens, 71, SATB, orch;
de S Joaquim, 73, SATB;
de S Tereza, 73a, inst pts extant;
Setenário para N Sra das Dores, 74, SATB, insts;
Trezena de S Francisco de Paula, 75, SATB, orch, 1817

Motets:
Te Christe solum novimus, 52, S, orch, 1800;
Ascendens Christus, 53, S, A, org, 1809;
Felix namque, 54, T, T, B, org, 1809;
Praecursor Domini, 55, SATB, orch, 1810;
Tamquam auram, 56, SATB, orch, 1812;
Isti sunt qui viventes, 57, SATB, orch, 1818;
Media nocte, 58, S, orch, 1818;
Creator alme siderum, 59, S, insts;
Ego sum panis vitae, 60, SATB, orch;
Immutemur habitu, 61, SATB, org;
Inter vestibulum, 62, SATB, org;
Moteto para S João Batista, 63, orch pts extant

Canticles, psalms etc:
2 Bendito e Louvado seja, 12–13, SATB, orch, 1814, 1815;
Cantico benedictus, 14, SATB, org, ?1798;
Cantico de Zacarias, 15, SATB;
2 Mag, 16–17, SATB, insts, 1797, 1810;
3 Laudate Dominum: 76, SATB, orch, 1813, 78, SATB, orch, 1821, 80, vn pt extant;
2 Laudate pueri, 77, 79, SATB, orch, 1813, 1821;
11 Tantum ergo, 81–90, vv, insts, 2 unacc., 4 dated 1798–1822;
7 Te Deum, 91–7, vv, insts, 4 dated ?1799–1811

Vocal secular:

Beijo a mão que me condena, 226, S, pf (1837);
Côro para o entremês, 227, SSATB, orch, 1808;
O triunfo da América, 228, S, SATB, orch, 1809;
Ulissea (drama heróico), 229, SSATB, orch, 1809

Instrumental:

Sinfonía fúnebre, 230, orch, 1790;
Zemira, ov., 231, orch, 1803;
Ov., 232, D, orch;
Sinfonía tempestade, 233, orch;
Str Qt, 234, ?1801;
Pf Piece, 235, E

Didactic:
Compêndio de música, 236, 1821



Informació addicional... 

INTERPRETS: Camerata de Rio de Janeiro; Henrique Morelenbaum (conductor)
SPOTIFY: NUNES GARCIA, J.M. - Terra de santa cruz



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 7 de novembre del 2012

NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Te Deum (1809)

Jacob Jordaens - The Holy Family and Saint John the Baptist
La família Sagrada, obra de Jacob Jordaens (1593-1678), pintor flamenc.





José Maurício Nunes Garcia (1767-1830) compositor i pianista brasiler nascut a Rio de Janeiro. Brasil, territori de platges infinites, de selva exuberant i de paisatges encantadors, és una geografia en la qual hi romanen, encara, milers de tresors musicals per a donar a conèixer. Un d'ells, del qual aquest espai ja té l'honor i el privilegi d'haver-ne parlat, és la música de Nunes Garcia. M'encanta recorre a aquest compositor per l'emotivitat del seu treball i sobretot pel caràcter marcadament festiu i alegre que totes les seves composicions transmeten. Exemples anteriors al d'avui, la Missa de Nossa Senhora da Conceição, d'obligada audició i el Laudate Dominum. Partitures particularment carioques en el sentit ampli de la paraula. De fet, Nunes Garcia fou un autèntic mestre en l'art litúrgic poc ortodox i a on les emocions havien de ser-ne les protagonistes més enllà del caràcter evangèlic i pastoral de la paraula de Déu. De fet, la música sagrada fou el seu camp d'actuació tot i tenir constància del gran art interpretatiu amb el clavicèmbal. Enamorat perdudament de l'art clàssic caracteritzat en les figures de Mozart i de Haydn, fou un inductor ferm i decidit a l'hora de fer-ne una efectiva promoció en un territori que ignorava, fruit del desconeixement i en bona part, el geni dels artistes clàssics de l'Europa il·lustrada. Avui, fidel al seu estil, m'agradaria recuperar una de les obres litúrgiques més recurrents en aquest bloc, un Te Deum. Concretament, el que Nunes Garcia escriuria l'any 1809, dividit en cinc parts i que inicialment estava pensat amb orgue com a suport instrumental però que posteriorment seria orquestrat pel mateix autor. Val a la dir que la orquestra accentua bonament la festivitat de l'obra, convertint-la en una celebració brillant. Comentar, en to constructiu, que tot i ser una interpretació substancialment millorable, no resta mèrits al conjunt i dóna pistes evidents, per altra banda ja conegudes per nosaltres, del bon art d'aquest brasiler clàssic. Si bé la partitura d'avui és de curta durada l'acompanyarà, en l'arxiu de descàrrega pertinent, el preciós Rèquiem que Nunes Garcia va compondre l'any 1816, escrit en honor a la reina i estructurada com una de les obres més importants del propi compositor. Tot ell desprèn una intensa aroma mozartiana. Coherent, tenint en compte l'admiració irremeiable que sentia pel geni de Salzburg. Com deia, esplèndides obres que de ben segur es podrien interpretar millor però que en qualsevol cas no deixaran indiferent pel marcat segell propi que Nunes Garcia impregna a les seves composicions!

Ens l'interpreta el Coro Sinfónico da UFRJ, amb la Orquestra Sinfónica da UFRJ i la direcció d'Ernani Aguiar.

Gaudiu i compartiu!



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 22 de juny del 2012

NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Laudate Dominum

Follower of Filippino Lippi - The Worship of the Egyptian Bull God Apis
Obra anónima d'un seguidor de Filippino Lippi, pintor italià del segle XV





José Maurício Nunes Garcia (1767-1830) compositor brasiler nascut a Rio de Janeiro. Una bona sorpresa m'he endut al comprovar que ja fa molts i molts dies que no parlo de cap artista relacionat espacialment amb la bellesa de la geografia sud-americana. Per tant, recuperem la figura d'un bell conegut nostre el bisbe, a la seva manera tot s'ha de dir, de Brasil que tanta i tant bona música va compondre i dedicar al sant ofici. Sens dubte i al seu temps se'l pot considerar, sense possibilitat objectiva de discutir-ho, un dels més grans mestres del Brasil colonial. I de la seva biografia, associada a la tradició catòlica importada per portuguesos i espanyols en les seves aventures colonials, ja en parlàvem fa uns quants mesos quan recuperàvem una de les seves obres més brillants, la Missa de Nossa Senhora da Conceição, una obra monumental i d'una gran bellesa. Ell va ser un dels principals inductors i promotors de la música clàssica i barroca al seu país el qual estava immers en plena disjuntiva entre l'herència de la colònia portuguesa i la proclamació de l'Imperi de Brasil, embrió del país que avui tots coneixem. Que en nom de la música s'encarregaria de la posada en escena, per primera vegada al seu país, del rèquiem de Mozart l'any 1819 i de la Creació de Haydn l'any 1821. Com a mínim, una forma genial d'introduir la música al seu país i els principals noms europeus. Malauradament per ell, la independència econòmica i política del seu país va ser contraproduent a nivell musical per a Nunes Garcia ja que es va produir un sobtat empobriment cultural.

Per altra banda, comprensible en el fet que la música clàssica estava associada, obligadament, a Europa el territori des d'on havien vingut els colonitzadors. En aquest context previ a la independència del Brasil i en plena activitat creativa i artística de Nunes Garcia, situaríem el conjunt d'obres que recuperarem avui. D'entrada, un Tarambote para as duas Charamelinhas, una breu i divertida introducció instrumental de caràcter festiu i hereu de la música colonial tant característica de Domenico Zipoli i de tants autors anònims de les colònies sud-americanes. Seguidament, la partitura més interessant del dia, el Laudate Dominum, un salm escrit l'any 1813 i que guarda un similitud semàntica, lèxica i sintàctica amb el Laudate Pueri escrit, també, el 1813. Al bell mig d'aquestes dues belleses festives però de literatura sagrada, trobarem el breu gradual Justus cum ceciderit escrit l'any 1799. Exceptuant la primera, totes elles per a cor, solistes i orquestra. Bons exemples del treball i la bona feina d'un bisbe que va saber compaginar el sacerdoci amb la música sent aquesta, sorprenentment, de caràcter alegre i essencialment festiva tot i dedicar la major part de la seva creativitat a l'església i a la seva divulgació. Probablement seria una música adequada si el nostre déu fos una vaca innocent com la de la divertida pintura del dia d'avui... o es que potser és un reflex del nostre veritable creador, vet aquí quina gran sorpresa!

A la interpretació, fruit d'una recuperació del segell K617 a qui agraïm sincerament l'edició i gravació de tota una integral de música del Brasil colonial, el conjunt Turicum, amb el cor i solistes del Vox Brasiliensis Sao Paulo i sota la direcció de Luiz Alves Da Silva i Mathias Weibel.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 4 de març del 2012

NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Missa de Nossa Senhora da Conceição

Interior de la catedral de Lisboa, obra de Jean-Baptiste Van Moer, pintor belga coetani de J.M. Nunes García





José Maurício Nunes Garcia (1767-1830) compositor i bisbe brasiler nascut a Rio de Janeiro. Canviem de continent i viatgem al nou món per a descobrir, novament i ja comença a ser habitual, un nou tresor de la mà d'un dels més grans compositors d'Amèrica. Per no perdre la costum, cada cop que parlem d'aquest territori que ràpidament associem a l'exotisme, als indígenes i a l'exuberància, és per a presentar un nou tresor musical talment com si fos un paisatge inhòspit on romanen autèntiques fortunes amagades. La vida de Nunes García està associada al sacerdoci i a la devoció catòlica... aquella que els invasors espanyols i portuguesos van exportar, uns segles abans, conjuntament amb la seva misèria imperial però que, per bé o per mal, ens deixa tresors com aquests. Nunes Garcia va néixer en el sí d'una família mixta, de pare blanc i de mare negra i filla d'esclaus. Ràpidament va desenvolupar, de forma natural, un bon talent musical i potser va entendre que per a desenvolupar-lo el més assenyat era el sacerdoci. Dit i fet, amb 25 anys el van ordenar sacerdot i amb 31 ja era mestre de capella de l'església de la Irmandade del Rosario y San Benedito que en aquell temps funcionava com a Catedral de Rio de Janeiro (no deixeu de veure'n alguna foto actual, la seva poca ortodòxia arquitectònica us sorprendrà!). Intèrpret d'orgue, la realitat musical de Nunes García, tot i ser un autèntic desconegut a Europa en general, és la d'un autèntic mestre en l'art de la composició, sobretot de música d'església, escrivint al llarg de la seva història de vida, gran quantitat de música d'un valor incalculable que avui dia tenim la sort de poder recuperar i gaudir. En total 26 misses, gran quantitat de salms, quatre rèquiems i altres obres menors, això sí, totes elles associades a l'església i a la seva devoció. Primer diumenge de març, viatgem a Brasil, territori immens, de paisatges canviants, culturalment heterogeni i musicalment un planeta de colors, per a recuperar una de les 26 misses que Nunes García ens ha deixat per a la posteritat, concretament la Missa de Nossa Senhora da Conceição, escrita l'any 1810 època en què, i en un llunyà continent, un tal Beethoven feia de les seves... Mentrestant a Brasil, un mestre de capella escrivia una missa en honor a la Immaculada Concepció, obra que nosaltres modestament i des de la nostra posició privilegiada agrairem eternament. Musicalment, la referència de Nunes García van ser els italians més lírics com Rossini o Donizetti. Doncs això, diumenge i la tradició s'imposa gràcies a la bellesa d'aquesta missa que, tot i no ser una de les millors interpretacions a què ens tenen acostumats els grans cors, solistes i orquestres europeus. Certament, és una bona obra i més tenint en compte que és la primera gravació mundial (en condicions) d'aquesta gran i majestuosa missa d'aquest sacerdot que, si bé devia gaudir del beneplàcit del Vaticà i de la seva intransigència normativa, certes obligacions inherents al seu càrrec no les devia entendre adequadament i sinó que l'hi preguntin als seus cinc fills!

Aquesta desconeguda missa ens la interpreta el cor, solistes i orquestra de la University of Texas at Austin sota la direcció de James Morrow i a qui agraïm l'esforç i dedicació a l'hora de recuperar aquesta obra.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
SPOTIFY: Sacred Music of Jose Mauricio Nunes Garcia

Sacred Music of Jose Mauricio Nunes Garcia

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!