DEVIENNE, François (1759-1803) - Sinfonie concertante pour cor et basson

François Devienne (1759-1803) - Sinfonie concertante [F] pour cor et basson (1785)

Performers: Klаus Wаllendorf (horn); Kаrl-Otto Hаrtmаnn (bassoon); Rundfundorchester Hannover;

Wolf-Dieter Hauschild (conductor)

Painting: Louis-Nicolas de Lespinasse (1734-1803) - Third exterior view of Paris (1782)

Further info: François Devienne (1759-1803) - Simphonie concertante (c.1800)

---

François (Frederic) Devienne

(Joinville, 31 January 1759 - Paris, 5 September 1803)

French flautist, bassoonist, composer and teacher. He was the seventh of eight children born to Pierre Devienne and his second wife Marie Petit. Following early musical education as a choirboy, he was sent to Paris to study flute with Félix Rault. In 1780 he joined the orchestra of the Prince de Rohan, making his debut at the Concerts spirituels in 1782. From then until 1785 he performed there as a soloist at least 18 times, but after 3 April 1785 he did not appear there for four years. From 1785 to 1789 his place of employment is uncertain; he may have been a member of the Swiss Guards Band in Versailles. Devienne probably returned to Paris in autumn or winter 1788. Thereafter he played flute and bassoon at the Opéra until the Revolution, when he joined the military band of the French Guards. In 1795 he was appointed as an inspector and professor of flute at the new Conservatoire following the publication two years earlier of his treatise 'Méthode de flûte théoretique et pratique'. In May 1803 he entered Charenton, a Parisian home for the mentally ill, where he died the following September after a long illness which ended by impairing his reason. He was an extraordinarily prolific composer of peculiar importance from the impulse that he gave to perfecting the technique of wind instruments. He wrote 12 operas, seven sinfonia concertantes, 14 flute and five bassoon concertos, 25 quintets and quartets, 46 trios, 147 duos, and 67 sonatas, as well as a symphony and two Revolutionary hymns. As a teacher, Joseph Guillou was one of his most famous pupils. François Devienne was regarded in his lifetime as a flute virtuoso, and his works were frequently reprinted abroad.

DEVIENNE, François (1759-1803) - Simphonie concertante (c.1800)

François Devienne (1759-1803) - Simphonie concertante [G] pour deux flûtes avec accompagnement de deux violons, alto, basse, deux haubois et deux cors ... œuvre 76 (c.1800)

Performers: Andras Adorjan (flute); Marianne Henkel (flute); Münchener Kammerorchester;

Hans Stadlmair (1929-2019, conductor)

Painting: France school (18th Century) - Homage to Athena

Further info: François Devienne (1759-1803) - Concertos pour Flute

---

François (Frederic) Devienne

(Joinville, 31 January 1759 - Paris, 5 September 1803)

French flautist, bassoonist, composer and teacher. He was the seventh of eight children born to Pierre Devienne and his second wife Marie Petit. Following early musical education as a choirboy, he was sent to Paris to study flute with Félix Rault. In 1780 he joined the orchestra of the Prince de Rohan, making his debut at the Concerts spirituels in 1782. From then until 1785 he performed there as a soloist at least 18 times, but after 3 April 1785 he did not appear there for four years. From 1785 to 1789 his place of employment is uncertain; he may have been a member of the Swiss Guards Band in Versailles. Devienne probably returned to Paris in autumn or winter 1788. Thereafter he played flute and bassoon at the Opéra until the Revolution, when he joined the military band of the French Guards. In 1795 he was appointed as an inspector and professor of flute at the new Conservatoire following the publication two years earlier of his treatise 'Méthode de flûte théoretique et pratique'. In May 1803 he entered Charenton, a Parisian home for the mentally ill, where he died the following September after a long illness which ended by impairing his reason. He was an extraordinarily prolific composer of peculiar importance from the impulse that he gave to perfecting the technique of wind instruments. He wrote 12 operas, seven sinfonia concertantes, 14 flute and five bassoon concertos, 25 quintets and quartets, 46 trios, 147 duos, and 67 sonatas, as well as a symphony and two Revolutionary hymns. As a teacher, Joseph Guillou was one of his most famous pupils. François Devienne was regarded in his lifetime as a flute virtuoso, and his works were frequently reprinted abroad. 

DEVIENNE, François (1759-1803) - Sinfonie concertante [F] pour cor et basson (1785)

François Devienne (1759-1803) - Sinfonie concertante [F] pour cor et basson (1785)

Performers: Klаus Wаllendorf (horn); Kаrl-Otto Hаrtmаnn (bassoon);

Rundfundorchester Hannover; Wolf-Dieter Hauschild (conductor)

Painting: François Watteau, dit Watteau de Lille (1758-1823) - Le Bal de Tivoli

Further info: François Devienne (1759-1803) - Bassoon Concerto No.4

---

François Devienne

(Joinville, 31 January 1759 - Paris, 5 September 1803)

French flautist, bassoonist, composer and teacher. He was the seventh of eight children born to Pierre Devienne and his second wife Marie Petit. Two obituaries published in 1803, which have since been proved apocryphal, claimed that when he was ten he wrote a mass which was performed by the musicians of the Royal Cravate cavalry regiment. He probably received his earliest training from the organist Morizot in Joinville, and continued his education with his elder brother and godfather, François Memmie, in Deux Ponts (now Zweibrücken) from 1776 to 1778. He left Deux Ponts on 15 May 1778 and may have spent some time with the Royal Cravate regiment during the following year. He joined the Paris Opéra orchestra as last chair bassoonist in autumn 1779 for one season, and studied the flute with the orchestra's principal flautist, Félix Rault. It is likely that Devienne entered the service of Cardinal de Rohan as a chamber musician in spring 1780 and remained there until mid-1785. In 1781 he joined the freemasons; he presumably became a member of the famous masonic orchestra, the Loge Olympique, during the 1780s. The first performance in Paris of a work by him was on 24 March 1780, when Ozi performed ‘a new Bassoon Concerto composed by de Vienne’ at the Concert Spirituel. Devienne first appeared in Paris as a soloist on 24 December 1782 at the Concert Spirituel when he performed ‘a new flute concerto’, probably his Flute Concerto no.1; his first appearance as a bassoon soloist at the Concert Spirituel was on 25 March 1784 when he played his Bassoon Concerto no.1. From 1782 to 1785 he performed at the Concert Spirituel as a soloist at least 18 times, but after 3 April 1785 he did not appear there for four years. From 1785 to 1789 his place of employment is uncertain; he may have been a member of the Swiss Guards Band in Versailles. Devienne probably returned to Paris in autumn or winter 1788. 

Les spectacles de Paris 1790 lists him as the second bassoonist of the Théâtre de Monsieur when it opened in January 1789 and by autumn 1790 he had advanced to principal bassoonist, a position he held until April 1801. Devienne's first known solo appearance after his return to Paris was at the Concert Spirituel on 7 April 1789, when he played the flute part in the première of his Sinfonie concertante no.4. In autumn 1790 he joined the military band of the Paris National Guard where his duties included teaching music to the children of French soldiers and participation in the musical events of the numerous festivals in Paris. This organization officially became the Free School of Music of the National Guard in 1792, and Devienne was one of the three sergeants in its administration. The marriage of Devienne to a Mlle Maillard presumably took place between 1789 and 1792; they had five children. The Théâtre Montansier, which devoted most of its productions to original French opéras comiques, opened on 12 April 1790 and Devienne's Le mariage clandestin was staged there the following November. Two more of his operas were staged before his most popular opera, Les visitandines (1792), was performed at the Théâtre Feydeau. This opera was among the most successful of the Revolutionary period; it had over 200 performances in Paris between 1792 and 1797 and was also performed there as late as 1920. Devienne's famous method for the one-key flute was published in 1794. On 12 April 1801 the Théâtre Feydeau abruptly closed. Its orchestra and that of the Théâtre Favart merged the following September to form the new Opéra-Comique orchestra, but it is not known if Devienne was a member of this orchestra. In May 1803 he entered Charenton, a Parisian home for the mentally ill, where he died the following September after a long illness which ended by impairing his reason.

DEVIENNE, François (1759-1803) - Concertos pour Flute

Obra del cercle de Jan Kupecký (1667-1740), pintor bohemi (1)

- Recordatori de François Devienne -

En el dia de la celebració del seu 258è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jan Kupecký (Pezinok, 1667 - Nürnberg, 16 de juliol de 1740) va ser un pintor txec. Es creu va rebre formació del pintor suís Benedikt Klaus, actiu en aquell temps a Viena i a Hongria. Amb 20 anys va iniciar una extensa gira per Itàlia. Allà va rebre el mecenatge del príncep Aleksander Benedykt Sobieski qui el va ajudar a promocionar activament el seu nom. El 1709 va viatjar a Viena després d'haver residit durant més de 20 anys a Itàlia període del qual se'n coneixen pocs detalls. A la capital austríaca va rebre desenes d'encàrrecs per a pintar retrats de personalitats de l'alta societat. El 1733 i per motius religiosos, es va veure obligat a fugir de Viena instal·lant-se amb la seva família a Nuremberg. Allà va seguir treballant regularment com a pintor de retrats fins el 1740, l'any de la seva mort. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Kupecký (1667-1740) - Altres: Jan Kupecký (1667-1740)

---

Parlem de Música...

François Devienne (Joinville, 31 de gener de 1759 - Saint-Maurice, 5 de setembre de 1803) va ser un flautista, professor i compositor francès. Setè fill de Pierre Devienne i Marie Petit, es va formar amb l'organista de la seva ciutat natal. Els seus progressos van motivar el seu ingrés, el 1779, a l'orquestra de l'òpera de París com a intèrpret de fagot. Allà va conèixer i estudiar amb el flautista Félix Rault (1736-c.1799). El 1780 va entrar al servei del Cardenal de Rohan com a músic de cambra, càrrec que va mantenir fins el 1785. Aquells anys també es va unir a la maçoneria. La seva primera obra, un concert de fagot, es va publicar i representar a París el 24 de març de 1780. A partir d'aleshores, el seu repertori va anar guanyant protagonisme a París on va ser interpretat, amb èxit, regularment. El 1790 es va unir a la banda militar de la Guàrdia Nacional de París on, entre els seus deures, havia d'ensenyar música als fills dels soldats i participar en tots els esdeveniments musicals de la banda a la ciutat francesa. Aquells anys van ser els més productius de la seva carrera escrivint gran quantitat de música instrumental però també vocal, destacant una desena d'òperes algunes d'elles estrenades al Théâtre Montansier. El major èxit vocal fou la seva òpera Les visitandines (1792), amb més de 200 representacions a París entre els anys 1792 i 1797. Va publicar un tractat teòric per a flauta el 1794 que ràpidament es va convertir en una referència pels flautistes de l'època. A partir del 1795 va treballar al Conservatori de París i a l'orquestra del Théâtre Feydeau. Els darrers anys va patir una malaltia mental que va provocar-li la mort el setembre de 1803.

OBRA:

Vocal secular:

stage
opéras comiques unless otherwise stated; all first performed in Paris
Le mariage clandestin (1, Viscount de Ségur), Montansier, 11 Nov 1790, F-R, 1 air pubd
Les précieuses ridicules (1, P.-L. Moline, after Molière), Montansier, 9 Aug 1791
Encore des Savoyards, ou L’école des parvenus (1, J.-B. Pujoulx), OC (Favart), 8 Feb 1792, 1 air pubd
Les visitandines (2, L.B. Picard), Feydeau, 7 July 1792, rev. in 3 acts, 1793 (c1792), excerpts, arrs. pubd separately
L'enlèvement des Sabines (pièce en vaudevilles, 2, Picard), Feydeau, 31 Oct 1792 [doubtful]
Les quiproquos espagnols (2, J.-E. Dejaure), Feydeau, 10 Dec 1792
Le congrès des rois (cmda, 3, Desmaillots [A.F. Eve]), OC (Favart), 26 Feb 1794, collab. Dalayrac, Grétry, Méhul and 8 others
Rose et Aurèle (1, Picard), Feydeau, 8 Aug 1794 (c1795), excerpts pubd
Agnès et Félix, ou Les deux espiègles (3, C.-A. Demoustier), Feydeau, 22 Aug 1795
Volécour, ou Un tour de page (1, E.-G.-F. Favières), OC (Favart), 22 March 1797
Les comédiens ambulans (2, Picard), Feydeau, 28 Dec 1798 (c1799)
Le valet de deux maîtres (1, J.-F. Roger, after C. Goldoni), Feydeau, 2 Nov 1799 (c1800)

Other vocal:
49 romances in 7 collections, most for 1v, pf [some pf/hp], fl/vn ad lib (1783–97)
7 patriotic songs, most for 1v, bc, some acc. wind band (c1797), some acc. orch (1794), listed in Pierre, 1904

Vocal religiosa:

Messe (1769);

Instrumental:

Orch.:
Sinfonies concertantes (thematic catalogue in BrookSF; only solo insts listed):
no.1, F, hn, bn (1785);
no.2, C, ob/cl, bn (c1786);
1 in F, fl, cl, bn, op.22 (c1788);
1 in B , 2 cl, op.25 (c1788), arr. ?Ducreux for 2 fl;
no.4, F, fl, ob, hn, bn (c1791);
1 in F, fl, ob, hn, bn (c1797);
1 in G, 2 fl, op.76 (1799 or 1801)

Fl concs.:
Concertino ‘d'airs connus’ and 4 concs. [nos.2–5] ‘d'airs connus’ (1782);
12 pubd separately [also arr. fl, vn, vc, by P. Vaillaro (c1811), and cl solo]:
no.1, D (1782), no.2, D (1783), no.3, G (1784), no.4, G (n.d.), no.5, G (before 1792), no.6, D (1794), no.7, e (c1787), no.8, G (c1794), no.9, e (1793), no.10, D (1802), no.11, b (c1806), no.12, A and a (c1806); 1 in D (after 1803)

Bn concs.:
no.1, C (1785);
no.2 (c1794);
no.3, F (1790);
no.4, C (1793)

Hn concs.:
no.1, C, 1785, ed. E. Leloir (Amsterdam, 1974);
no.2; 1 in F (c1788), collab. F. Duvernoy

Other orch:
La bataille de Gemmapp, programmatic ov., D (1794), arr. kbd, vn, vc (1794), and pf solo (c1796);
Ouverture, wind band, F (1794)

Chbr.:
Qts:
21 for fl, vn, va, vc, incl. 6 as bk 1 (1783), 6 as bk 2, op.16 (c1786), 3 as bk 3, op.62 (c1791), 6 as bk 4, op.66 [? and op.67] (c1794);
Sonate en quatuor, fl, va, hn/vc, pf/hpd (1789);
3 for bn, vn, va, vc, op.73 (c1800), arr. cl, vn, va, vc, as op.75

Trios:
6 for fl, va, vc (1784);
6 for bn, vn, vc, op.17 (c1782);
6 for 2 fl, vc, op.19 [also as op.60] (c1787);
1 for fl, bn/vc, pf/hpd (1787);
6 for 2 cl, bn, op.27 (1790);
6 for fl, cl, bn, opp.61–2 [also as op.6] (c1795), also pubd for fl, vn, vc;
6 for fl, vn, vc, ?op.66 [also as op.19] (c1798), also pubd for 3 fl;
3 for fl, vn, vc, ?op.66 (c1795);
3 for 2 cl, bn, op.75 (c1801), also pubd for 2 fl, bn/vc as op.77;
3 for cl, hn, bn (c1805)

Duos:
108 in 18 sets for 2 fl (1782–1820);
15 in 3 sets for fl, vn (c1796–), 6 arr. 2 cl;
6 for fl, va (1784), arr. 2 fl, and cl, va;
12 in 2 sets, cl, bn (c1788–c1803);
6 for 2 bn (c1782)

Sonatas:
7 in 3 sets, hpd/pf, fl obbl (1784–9);
48 in 8 sets for fl, b (1786–?1803), 12 arr. cl, b, 6 arr. vn, b, 6 arr. 2 fl, 6 arr. ob, b;
6 for bn, b (?1788);
6 for pf, vn ad lib (c1800);
2 adagios, hpd (1783)

Arrs.:
Excerpts from ops by Gaveaux and Cherubini, arr. wind band;
Pleyel: 3 qnts, arr. fl, vn, 2 va, vc;
Pleyel: 27 qts, arr. fl, vn, va, vc;
Pleyel: 3 trios, arr. fl, vn, vc;
Pleyel: 6 duos, arr. 2 fl;
Pleyel: 6 sonatas, arr. fl, vc;
P. Kreutzer: 6 sonatas, arr. fl, vc

Literatura:

Nouvelle méthode théorique et pratique pour la flûte (Paris, ?1794/R, and many later edns); music pubd separately (Offenbach, 1793)

Font: En català: François Devienne (1759-1803) - En castellano: François Devienne (1759-1803) - In english: François Devienne (1759-1803) - Altres: François Devienne (1759-1803) 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: András Adorján (flute); Münchener Kammerorchester; Hans Stadlmair

RECICLASSICAT: DEVIENNE, François (1759-1803)

AMAZON: DEVIENNE, F. - 14 Concertos

IMSLP: François Devienne (1759-1803)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: DEVIENNE, F. - 14 Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DEVIENNE, François (1759-1803) - Sonate per flauto e clavicembalo

Obra de Jacques-Louis David (1748-1825), pintor francès (1)

- Recordatori de François Devienne -

En el dia de la commemoració del seu 212è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jacques-Louis David (París, 30 d'agost de 1748 - Brussel·les, 29 de desembre de 1825) va ser un pintor francès que va introduir el neoclassicisme a França i en va ser el seu màxim exponent des de l'època de la revolució fins a la caiguda de Napoleó. Va néixer a París en el si d'una família de classe mitjana alta. Va estudiar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura amb el pintor rococó Joseph-Marie Vien. El 1774 va guanyar el Premi de Roma i va viatjar a Itàlia on va rebre la influència de l'art clàssic i de l'obra del pintor Nicolas Poussin, de sòlida inspiració clàssica. David va desenvolupar ràpidament la seva pròpia línia neoclassicista, extraient els seus temes de fonts antigues i basant-se en les formes i la gestualitat de l'escultura romana. El seu famós Jurament dels Horacis (1784-1785, Museu del Louvre) va ser concebut per proclamar el sorgiment del neoclassicisme, i en ell destaquen el dramatisme en la utilització de la llum, les formes idealitzades i la claredat gestual. L'obra presentava una temàtica d'un elevat moralisme i, per tant, de patriotisme que la va convertir en el model de la pintura històrica de to heroic i alliçonador dels revolucionaris. A partir del 1789 va adoptar un estil més realista per tal de registrar les escenes del seu temps relacionades amb la Revolució Francesa (1789-1799), com en l'obra de gran dramatisme La mort de Marat (1793, Museus Reials de Brussel·les). 

Entre els anys 1799 i 1815 va ser el pintor oficial de Napoleó I Bonaparte i va registrar les cròniques del seu regnat en obres de gran format, com en la Coronació de Napoleó i Josefina (1805-1807, Louvre). Després de la caiguda de Napoleó, David es va exiliar a Brussel·les, on hi va viure els darrers anys. Durant aquests últims anys va retornar als temes inspirats en la mitologia grega i romana, que va pintar recorrent a una major teatralitat. David també va ser un prolífic retratista. De dimensions més petites i d'una humanitat més recollida que les seves obres de gran format, els seus retrats, com el de Madame Récamier (1800, Louvre), demostren un gran mestratge en la tècnica i anàlisi de caràcters. Molts crítics moderns consideren els seus retrats com les seves millors obres, sobretot perquè no comporten la càrrega dels missatges moralitzants i la tècnica, sovint artificiosa, de les seves obres neoclassicistes. La carrera artística de David representa la transició del rococó del segle XVIII al realisme del segle XIX. El seu neoclassicisme fred i calculat va exercir una gran influència sobre els seus deixebles Antoine-Jean Gros i Jean Auguste Dominique Ingres, i els seus temes heroics i patriòtics van preparar el camí per al romanticisme. Va morir el desembre de 1825 a Brussel·les.

Font: En català: Jacques-Louis David (1748-1825) - En castellano: Jacques-Louis David (1748-1825) - In english: Jacques-Louis David (1748-1825) - Altres: Jacques-Louis David (1748-1825)

---

Parlem de Música...

François Devienne (Joinville, 31 de gener de 1759 - Saint-Maurice, 5 de setembre de 1803) va ser un flautista, professor i compositor francès. Setè fill de Pierre Devienne i Marie Petit, es va formar amb l'organista de la seva ciutat natal. Els seus progressos van motivar el seu ingrés, el 1779, a l'orquestra de l'òpera de París com a intèrpret de fagot. Allà va conèixer i estudiar amb el flautista Félix Rault (1736-c.1799). El 1780 va entrar al servei del Cardenal de Rohan com a músic de cambra, càrrec que va mantenir fins el 1785. Aquells anys també es va unir a la maçoneria. La seva primera obra, un concert de fagot, es va publicar i representar a París el 24 de març de 1780. A partir d'aleshores, el seu repertori va anar guanyant protagonisme a París on va ser interpretat, amb èxit, regularment. El 1790 es va unir a la banda militar de la Guàrdia Nacional de París on, entre els seus deures, havia d'ensenyar música als fills dels soldats i participar en tots els esdeveniments musicals de la banda a la ciutat francesa. Aquells anys van ser els més productius de la seva carrera escrivint gran quantitat de música instrumental però també vocal, destacant una desena d'òperes algunes d'elles estrenades al Théâtre Montansier. El major èxit vocal fou la seva òpera Les visitandines (1792), amb més de 200 representacions a París entre els anys 1792 i 1797. Va publicar un tractat teòric per a flauta el 1794 que ràpidament es va convertir en una referència pels flautistes de l'època. A partir del 1795 va treballar al Conservatori de París i a l'orquestra del Théâtre Feydeau. Els darrers anys va patir una malaltia mental que va provocar-li la mort el setembre de 1803.

OBRA:

Vocal secular:

stage
opéras comiques unless otherwise stated; all first performed in Paris
Le mariage clandestin (1, Viscount de Ségur), Montansier, 11 Nov 1790, F-R, 1 air pubd
Les précieuses ridicules (1, P.-L. Moline, after Molière), Montansier, 9 Aug 1791
Encore des Savoyards, ou L’école des parvenus (1, J.-B. Pujoulx), OC (Favart), 8 Feb 1792, 1 air pubd
Les visitandines (2, L.B. Picard), Feydeau, 7 July 1792, rev. in 3 acts, 1793 (c1792), excerpts, arrs. pubd separately
L'enlèvement des Sabines (pièce en vaudevilles, 2, Picard), Feydeau, 31 Oct 1792 [doubtful]
Les quiproquos espagnols (2, J.-E. Dejaure), Feydeau, 10 Dec 1792
Le congrès des rois (cmda, 3, Desmaillots [A.F. Eve]), OC (Favart), 26 Feb 1794, collab. Dalayrac, Grétry, Méhul and 8 others
Rose et Aurèle (1, Picard), Feydeau, 8 Aug 1794 (c1795), excerpts pubd
Agnès et Félix, ou Les deux espiègles (3, C.-A. Demoustier), Feydeau, 22 Aug 1795
Volécour, ou Un tour de page (1, E.-G.-F. Favières), OC (Favart), 22 March 1797
Les comédiens ambulans (2, Picard), Feydeau, 28 Dec 1798 (c1799)
Le valet de deux maîtres (1, J.-F. Roger, after C. Goldoni), Feydeau, 2 Nov 1799 (c1800)

Other vocal:
49 romances in 7 collections, most for 1v, pf [some pf/hp], fl/vn ad lib (1783–97)
7 patriotic songs, most for 1v, bc, some acc. wind band (c1797), some acc. orch (1794), listed in Pierre, 1904

Vocal religiosa:

Messe (1769);

Instrumental:

Orch.:
Sinfonies concertantes (thematic catalogue in BrookSF; only solo insts listed):
no.1, F, hn, bn (1785);
no.2, C, ob/cl, bn (c1786);
1 in F, fl, cl, bn, op.22 (c1788);
1 in B , 2 cl, op.25 (c1788), arr. ?Ducreux for 2 fl;
no.4, F, fl, ob, hn, bn (c1791);
1 in F, fl, ob, hn, bn (c1797);
1 in G, 2 fl, op.76 (1799 or 1801)

Fl concs.:
Concertino ‘d'airs connus’ and 4 concs. [nos.2–5] ‘d'airs connus’ (1782);
12 pubd separately [also arr. fl, vn, vc, by P. Vaillaro (c1811), and cl solo]:
no.1, D (1782), no.2, D (1783), no.3, G (1784), no.4, G (n.d.), no.5, G (before 1792), no.6, D (1794), no.7, e (c1787), no.8, G (c1794), no.9, e (1793), no.10, D (1802), no.11, b (c1806), no.12, A and a (c1806); 1 in D (after 1803)

Bn concs.:
no.1, C (1785);
no.2 (c1794);
no.3, F (1790);
no.4, C (1793)

Hn concs.:
no.1, C, 1785, ed. E. Leloir (Amsterdam, 1974);
no.2; 1 in F (c1788), collab. F. Duvernoy

Other orch:
La bataille de Gemmapp, programmatic ov., D (1794), arr. kbd, vn, vc (1794), and pf solo (c1796);
Ouverture, wind band, F (1794)

Chbr.:
Qts:
21 for fl, vn, va, vc, incl. 6 as bk 1 (1783), 6 as bk 2, op.16 (c1786), 3 as bk 3, op.62 (c1791), 6 as bk 4, op.66 [? and op.67] (c1794);
Sonate en quatuor, fl, va, hn/vc, pf/hpd (1789);
3 for bn, vn, va, vc, op.73 (c1800), arr. cl, vn, va, vc, as op.75

Trios:
6 for fl, va, vc (1784);
6 for bn, vn, vc, op.17 (c1782);
6 for 2 fl, vc, op.19 [also as op.60] (c1787);
1 for fl, bn/vc, pf/hpd (1787);
6 for 2 cl, bn, op.27 (1790);
6 for fl, cl, bn, opp.61–2 [also as op.6] (c1795), also pubd for fl, vn, vc;
6 for fl, vn, vc, ?op.66 [also as op.19] (c1798), also pubd for 3 fl;
3 for fl, vn, vc, ?op.66 (c1795);
3 for 2 cl, bn, op.75 (c1801), also pubd for 2 fl, bn/vc as op.77;
3 for cl, hn, bn (c1805)

Duos:
108 in 18 sets for 2 fl (1782–1820);
15 in 3 sets for fl, vn (c1796–), 6 arr. 2 cl;
6 for fl, va (1784), arr. 2 fl, and cl, va;
12 in 2 sets, cl, bn (c1788–c1803);
6 for 2 bn (c1782)

Sonatas:
7 in 3 sets, hpd/pf, fl obbl (1784–9);
48 in 8 sets for fl, b (1786–?1803), 12 arr. cl, b, 6 arr. vn, b, 6 arr. 2 fl, 6 arr. ob, b;
6 for bn, b (?1788);
6 for pf, vn ad lib (c1800);
2 adagios, hpd (1783)

Arrs.:
Excerpts from ops by Gaveaux and Cherubini, arr. wind band;
Pleyel: 3 qnts, arr. fl, vn, 2 va, vc;
Pleyel: 27 qts, arr. fl, vn, va, vc;
Pleyel: 3 trios, arr. fl, vn, vc;
Pleyel: 6 duos, arr. 2 fl;
Pleyel: 6 sonatas, arr. fl, vc;
P. Kreutzer: 6 sonatas, arr. fl, vc

Literatura:

Nouvelle méthode théorique et pratique pour la flûte (Paris, ?1794/R, and many later edns); music pubd separately (Offenbach, 1793)

Font: En català: François Devienne (1759-1803) - En castellano: François Devienne (1759-1803) - In english: François Devienne (1759-1803) - Altres: François Devienne (1759-1803)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Devienne, magistralment retratat pel pintor neoclàssic Jacques-Louis David, va ser un flautista molt popular al seu temps, especialment a París. Allà, curiosament, va ser conegut per la seva obra instrumental, la que avui ens ha arribat i sovint escoltem en nom seu, però també ho va ser en base a les seves òperes les quals, val a dir, viuen actualment en l'absolut ostracisme ja que, aparentment, només han gaudit d'una representació, concretament la seva òpera Les visitandines, el 31 de maig de 1997 a la Universitat de Califòrnia. Sigui com sigui, el cert és que les cròniques expliquen que Devienne va suposar un punt d'inflexió a França pel que fa a la composició d'obres per a instruments de vent, especialment per a flauta i fagot, instruments que dominava a la perfecció. Tècnicament, els entesos destaquen que 'la textura de les composicions de Devienne és principalment la d'una sola línia melòdica amb un acompanyament subordinat'. Traduït barroerament al llenguatge mundà, bàsicament ve a dir-nos amb paraules tècniques que Devienne escrivia melodies elegants, brillants en atreviments solistes i, pel que fa a les obres concertants i simfonies, d'arquitectura orquestral sòlida. L'estructura formal més comuna és la forma sonata, tema i variacions, rondós i formes binàries. Avui precisament escoltarem les Sonates No.6 en Re i la Sonata No.7 en Mi menor per a flauta, com no podia ser d'altra manera, i clavecí. Una compilació extensa, ben dibuixada i interpretada que explora un total de 9 sonates per aquests dos instruments. Un francès, pictòricament immortalitzat i a qui escoltar és i serà sempre un plaer!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Claudio Ferrarini (flauto); Luigi Fontana (clavicembalo)

RECICLASSICAT: DEVIENNE, François (1759-1803)

PRESTOCLASSICAL: DEVIENNE, F. - Sonate per flauto e clavicembalo

IMSLP: François Devienne (1759-1803)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: DEVIENNE, F. - Sonate per flauto e clavicembalo

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DEVIENNE, François (1759-1803) - Bassoon Concerto No.4

Casa de cartes, obra de Jean Simon Chardin, pintor francès contemporani de F. Devienne

---

François Devienne (1759-1803) compositor i flautista francès nascut a Joinville-le-Pont. Conegut amb el sobrenom del "Mozart francès", aquesta va ser una etiqueta recurrent en altres artistes contemporanis de Mozart com el conegut "Mozart negre" en el cas de Joseph Boulogne o el del "Mozart suec" en el cas de Joseph Martin Kraus. Devienne, d'entre catorze germans, seria l'escollit per la seva facilitat en l'aprenentatge instrumental prematur. Flauta, fagot... diversos foren els instruments amb els quals va desenvolupar un bagatge suficient com per afrontar un prometedor futur artístic. Dit i fet, fruit d'aquesta habilitat interpretativa ràpidament el faria partícip de diversos encàrrecs en les més variades orquestres de París, ciutat on viuria gran part del seu temps. I si bé va viure en la glòria i amb un volum de treball important, no només com a intèrpret sinó també com a compositor, el cert és que a la nostra privilegiada "Era" la seva obra roman, encara, amb algunes llacunes importants. Sort en tenim que en el seu dia, i gràcies al flautista català Claudi Arimany, es van poder recuperar gran part de les seves partitures en mans d'una misteriosa senyora de Florència. Fos com fos, avui podrem gaudir de dues de les produccions de vent de Devienne. En primera instància, una preciosa, ho hauria de posar en majúscules, sonata de clavecí i flauta en Re major on, sens dubte, poques són les vegades que he gaudit tant amb la conjunció d'aquests dos instruments. Com a obertura del majestuós concert de fagot número 4 sense indicació de tonalitat i escrit l'any 1794. Serà en aquesta obra i en totes les concertants de Devienne on entendrem, perfectament, el per què del sobrenom "Mozart". Una aroma mozartiana es respira en cada un dels moviments on senzillament les formes del classicisme més pur es materialitzen elegantment. Alhora, la presència de Mannheim i dels seus internacionals noms també hi són presents, entre ells, el petit dels Stamitz. Dues obres per a un dilluns qualsevol de juliol, càlid i d'atmosfera relativament neta. Música de dos instruments de vent, dels meus preferits, la flauta i el fagot els quals, sovint, es veuen obligats a sucumbir a l'enorme poder dels teclats o de les cordes però que, com bé es demostra en el dia d'avui tenen, encara, moltes coses per dir-nos i sobretot suficients arguments com per emocionar-nos!

La sonata interpretada per Claudio Ferrarini a la flauta i per Luigi Fontana al clavicèmbal.

El concert de fagot interpretat per la Slovak Chamber Orchestra, amb Eckart Hübner al fagot i la direcció global de Bohdan Warchal (1930-2000).

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: François Devienne (Joinville-le-Pont, 31 de gener de 1759 - Saint-Maurice, 5 de setembre de 1803)

ARKIVMUSIC: Devienne: Sonate Per Flauto E Clavicembalo Vol 1

AMAZON: Devienne: Bassoon Concertos

IMSLP: François Devienne (1759-1803)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Francois Devienne – Devienne: Bassoon Concertos

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!