MATTHESON, Johann (1681-1764) - Suite in G-moll (c.1705)

Johann Mattheson (1681-1764) - Suite in G-moll (c.1705)

Performers: Richаrd Egаrr (cembalo); Pаtrick Ayrtοn (cembalo)

Engraving: Johann Jakob Haid (1704-1767) - Johann Mattheson

Further info: Johann Mattheson (1681-1764) - Das grosste Kind & Brockes Passion

---

Johann Mattheson

(Hamburg, 28 September 1681 - Hamburg, 17 April 1764)

German composer, critic, music journalist, lexicographer and theorist. He was the third and only surviving son of Johann Mattheson, a Hamburg tax collector, and Margaretha Höling of Rendsburg (Holstein). Details of Mattheson’s life come largely from his autobiography published in the Grundlage einer Ehren-Pforte. His education was exceptionally broad, perhaps because his parents hoped he would gain a position in Hamburg society. At the Johanneum he received a substantial background in the liberal arts, including musical instruction from Kantor Joachim Gerstenbüttel. He also had private instruction in dancing, drawing, arithmetic, riding, fencing, and English, French and Italian. At six he began private music lessons, studying the keyboard and composition for four years with J.N. Hanff, taking singing lessons from a local musician named Woldag and instruction on the gamba, violin, flute, oboe and lute. At nine Mattheson was a child prodigy, performing on the organ and singing in Hamburg churches. His unusual talent attracted the court circle and he was frequently asked to play and sing. Having previously sung mainly in the chorus and in minor roles, Mattheson made his solo début in female roles when the opera company visited Kiel in 1696. By the following year his voice had changed, and he began to take tenor roles in which he had considerable success up to 1705. Mattheson led an exceedingly rich musical life in these 15 years with the Hamburg opera; he sang and conducted rehearsals under such composers as J.G. Conradi, J.S. Kusser and Reinhard Keiser. He testified to learning the new, Italian manner of singing from Kusser. In 1699 he wrote and had performed his first opera, Die Plejades. Mattheson met Handel in 1703, and a mutually beneficial friendship developed over the next three years: Mattheson said that he influenced the growth of Handel’s musical style, particularly by teaching him how to compose in the dramatic style; he also probably obtained for Handel a position in the opera orchestra as second violinist and harpsichordist. 

During his professional career Mattheson not only performed in some 65 new operas but wrote several of his own. He became a virtuoso organist and found time to become involved in numerous social and musical activities, including teaching. In 1703 he was invited (as was Handel) to apply for the position of organist to succeed Dietrich Buxtehude at the Marienkirche in Lübeck. Mattheson and Handel travelled together to Lübeck for the auditions. They both turned down the position. Mattheson also declined invitations to other important positions as organist, including one at the Pfarrkirche in Haarlem and, as successor to the distinguished J.A. Reincken, at the Catharinenkirche in Hamburg. In 1704 Mattheson became a tutor of Cyrill Wich, son of the English ambassador to Hamburg, Sir John Wich. This position was the turning point in his career, offering him employment with social status and a considerable salary. He proved himself so capable that in January 1706 he was made secretary to Sir John Wich, a position he retained for most of his life, continuing with the same responsibilities when Wich’s son was appointed his father’s successor in 1715. In 1709 Mattheson married Catharina Jennings (?-1753), daughter of an English minister. In 1715 he became music director of Hamburg Cathedral. He was forced to resign this position in 1728, primarily as the result of increasing deafness; he was completely deaf by 1735. In 1719 Mattheson was appointed Kapellmeister to the court of the Duke of Holstein. During the extraordinarily productive years between 1715 and 1740 he wrote not only numerous important scores and treatises but also many translations from English of books. He also translated several English histories, novels and philosophical works, and produced a steady flow of articles for journals published in Hamburg. In 1741 Mattheson received the title of Legation Secretary to the Duke of Holstein, and in 1744 was promoted to ‘Legations-Rat’. After the death of his wife, he decided to donate the bulk of a considerable fortune, some 44,000 marks, to the Michaeliskirche in Hamburg for the rebuilding of the great organ destroyed by fire. He requested that in return he and his wife be buried in the church.

MATTHESON, Johann (1681-1764) - Pièces de clavecin (1714)

Obra de François Boucher (1703-1770), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Mattheson -

En el dia de la celebració del seu 336è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

François Boucher (Paris, 29 de setembre de 1703 - Paris, 30 de maig de 1770) va ser un pintor francès famós per les seves escenes pastorals i mitològiques, clars exemples de l'alegria i sensualitat del rococó, estil del que en va ser un dels màxims exponents juntament amb Jean-Honoré Fragonard. Boucher, fill d'un fabricant de puntes, va néixer a París. Encara que va estudiar amb el pintor François Le Moyne, l'estil delicat del seu contemporani Antoine Watteau va influir més en la seva obra. El 1723, Boucher va obtenir el Premi de Roma, ciutat on va estudiar durant els anys 1727-1731. Després de tornar a França, va pintar centenars de quadres, panells decoratius de gabinet, cartrons per a tapissos, escenografies i il·lustracions de llibres. El 1734 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. Va realitzar cartrons per a la fàbrica de tapissos de Beauvais i el 1755 va ser nomenat director de la fàbrica de tapissos dels Gobelins. El 1765 el rei el va nomenar primer pintor de la cort, director de la Reial Acadèmia de Belles Arts i dissenyador de la Reial Fàbrica de Porcellana. El seu èxit es va veure incrementat pel mecenatge de la Marquesa de Pompadour, l'amant predilecte de Lluís XV, de qui en va pintar diversos retrats. Les seves representacions de deïtats femenines clàssiques, amables, desimboltes i abillades com elegants pastors van fer les delícies del públic, que el va considerar el pintor de moda de l'època. Entre les seves nombroses obres destaquen les pintures del Triomf de Venus (1740, Museu d'Estocolm) i Nu en repòs (1752, Alte Pinakothek, Munich), així com la sèrie de tapissos Els amors dels déus (1744). L'estil fàcil i sentimental de Boucher va ser molt imitat però al posar-se de moda l'estil neoclàssic, va perdre el favor del públic. Finalment, va morir a París el maig de 1770.

---

Parlem de Música...

Johann Mattheson (Hamburg, 28 de setembre de 1681 - Hamburg, 17 d'abril de 1764) va ser un compositor i organista alemany. L'únic supervivent de tres germans, va néixer a Hamburg. La seva vida es coneix, en gran part, gràcies a la pròpia autobiografia que va publicar. Va rebre una sòlida formació en moltes matèries. Dibuix, matemàtiques, esgrima, llengua anglesa, italiana i francesa i dansa. A banda, música amb el Kantor Joachim Gerstenbüttel. També va estudiar orgue i clavecí amb Johann Nicolaus Hanff, organista de la Catedral de Schleswig. Nen prodigi des de ben petit, va aprendre a tocar la viola de gamba, el violí, la flauta, l'oboè i el llaüt. Amb 9 anys ja tocava en públic l'orgue i cantava com a solista a les esglésies d'Hamburg. La seva adolescència la va passar cantant com a solista en diversos papers teatrals i per autors com Kusser o Keiser. El 1699 va compondre la que seria la primera de les seves òperes, Die Plejades. El 1703 va conèixer a Händel amb qui va mantenir una bona amistat en els següents tres anys. Ambdós, amb només quatre anys de diferència d'edat, es van influir mútuament. A més a més, Mattheson va promocionar-lo com a violinista i clavecinista a l'orquestra de l'òpera d'Hamburg. El 1704, va estrenar la segona de les seves òperes, Cleopatra, amb Mattheson com a cantant tenor i Händel en el clavicordi. Sembla ser que en el transcurs d'aquesta representació es va produir un greu altercat entre ambdós compositors que per poc li costa la vida a Händel. Pocs temps després, es van reconciliar i van seguir treballant plegats fins el 1705, últim any de la carrera teatral de Mattheson. A partir d'aleshores es va convertir en un virtuós organista. En aquest sentit va rebre ofertes des de diverses ciutats europees, una d'elles per ocupar el càrrec vacant de Buxtehude a Lubeck. Una plaça que va rebutjar en favor d'un càrrec d'organista a la Katharinenkirche d'Hamburg en substitució de Reincken.

El 1704 es va convertir en professor particular de Cyrill Wich, fill de l'ambaixador d'Anglès a Hamburg, Sir John Wich. Aquest fet va determinar la seva vida. El 1706 se'l va nomenar secretari personal de l'ambaixador anglès, un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida. Com a secretari, va poder viatjar per tot Europa i va esdevenir indispensable per les relacions que es van establir entre Anglaterra i la ciutat d'Hamburg. El 1709 es va casar amb Catharina Mattheson Jennings, filla d'un ministre anglès. El 1715 es va convertir en director musical de la Catedral d'Hamburg, un lloc d'especial importància, per la qual va compondre moltes obres entre elles més de dues dotzenes d'oratoris. El 1728, degut a la sordesa, va haver d'abandonar aquest càrrec. El 1719 va ser nomenat mestre de capella de la Cort del Duc d'Holstein. Aquests anys, 1715-1740, van ser els més productius de la seva carrera. Partitures, tractats teòrics i traduccions de publicacions angleses són el llegat de la seva obra. Va traduir, també, novel·les, publicacions filosòfiques i articles per a diferents revistes. El 1741 Mattheson va rebre el títol de Secretari de la Legació del duc d'Holstein, i el 1744 va ser ascendit a "Legacions-Rat". Després de la mort de la seva esposa, va decidir donar la major part de la seva considerable fortuna, més de 44.000 marcs alemanys, a la Michaeliskirche d'Hamburg per a la reconstrucció del gran orgue destruït pel foc. A canvi va demanar que fos enterrat en aquesta església. Va morir el 17 d'abril del 1764 i el seu enterrament, el 25 d'abril, fou solemnement commemorat sota la direcció musical de Telemann i amb música del propi Mattheson (Das fröhliche Sterbelied, womit der nunmehro wolseelige Legations-Rath, Herr Johann Mattheson, ihm selbst, harmonisch und poetisch, im 83sten Jahre seines Alters, zu Grabe gesungen).

Mattheson va ser l'escriptor més important de música barroca alemanya. Va documentar, a un nivell de detall sense precedents, el món musical de tot el període barroc així com del pre-classicisme alemany. Malauradament, gran part de la seva producció musical es va perdre per sempre durant la Segona Guerra Mundial quan es va destruir la Stadtbibliothek d'Hamburg. Tot i això, alguna d'ella es va conservar miraculosament ja que algú l'havia preservat a la llunyana Armenia. El 1998 va retornar a Hamburg i la recuperació s'està duent a terme actualment. La seva història, molt important durant el segle XVIII alemany, té molt a veure amb la religió luterana la qual va difondre, preservar i enfortir amb la seva música. Els seus nombrosos oratoris, en un estil operístic, van tenir un ressò popular sense precedents a Alemanya. La seva òpera Cleopatra, tot i ser una obra de joventut, és un testimoni fidel del talent del compositor i del seu particular estil que va influir i determinar la posterior obra d'Händel. El seu repertori, a banda de les òperes de joventut, està format per nombrosos oratoris, entre ells, Das Lied des Lammes (Hamburg, 1723); Das Größte Kind in einem Oratorio auff weynacht (Hamburg, 1720); Der für die Sünde der Welt gemarterte und sterbende Jesus (Hamburg, 1718) o Der liebreiche und geduldige David (Hamburg, 1724). Instrumentalment, va compondre deu volums de peces de clavecí i orgue (Londres, 1714), 12 sonates de flauta i clavecí (1717) i altra obra de cambra. A banda de música, va escriure una cinquantena de publicacions i tractats teòrics de temàtica diversa.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Die Plejades, oder Das Sieben-Gestirne (Spl, F.C. Bressand), Hamburg, 1699, music lost
Der edelmüthige Porsenna (Spl, 4, Bressand), Hamburg, 1702
Victor, Hertzog der Normannen [Act 2] (3, H. Hinsch), Hamburg, 1702 [Act 1 by J.C. Schieferdecker, Act 3 by G. Bronner], music lost
Cleopatra [Die unglückselige Cleopatra, Königin von Egypten, oder Die betrogene Staats-Liebe] (drama per musica, 3, F.C. Feustking), Hamburg, 20 Oct 1704, US-Wc; ed. in EDM, lxix (1975)
Le retour du siècle d’or, das ist Die Wiederkehr der güldnen Zeit (‘Operetgen’, Countess Löwenhaupt), Nehmten and Perdoel, Holstein, 1705, music lost
Boris Goudenow, oder Der durch Verschlagenheit erlangte Trohn (drama per musica, 3, Mattheson), Hamburg, 1710
Die geheimen Begebenheiten Henrico IV, Königs von Castilien und Leon, oder Die getheilte Liebe (5, J.J. Hoë), Hamburg, 9 Feb 1711

Miscellaneous vocal:
18 ltalian secular cants., various secular wedding cants., serenades, orats, Mag funeral music

Vocal religiosa:

Oratorios and passions:
all first performed in Hamburg
Die heylsame Geburth und Menschwerdung unsers Herrn und Heylandes Jesu Christi, 1715
Die gnädige Sendung Gottes des Heiligen Geistes, 1716
Chera, oder die Leidtragende und getröstete Wittwe zu Nain, 1716
Der verlangte und erlangte Heiland, 1716
Der Altonaische Hirten-Segen, nebst einer Passions-Andacht über den verlassenen Jesum, 1717
Der reformirende Johannes (J.G. Glauche), 1717
Der für die Sünde der Welt gemartete und sterbende Jesus (B.H. Brockes), 1718
Der aller-erfreulichste Triumph oder Der überwindende Immanuel, 1718
Die glücklich-streitende Kirche, 1718
Die göttliche Vorsorge über alle Creaturen (J.U. von König), 1718
Die Frucht des Geistes (E. Neumeister), 1719
Christi Wunder-Wercke bey den Schwachgläubigen (Hoefft), 1719
Die durch Christi Auferstehung bestägte Auferstehung aller Todten (Weichmann), 1720
Das gröste Kind, 1720
Der Blut-rünstige Kelter-Treter und von der Erden erhöhete Menschen-Sohn, 1721, lost
Das irrende und wieder zu recht gebrachte Sünde-Schaaf, 1721
Die Freuden-reiche Geburt und Menschwerdung unsers Herrn und Heilandes Jesu Christi, ?1721, lost
Der unter den Todten gesuchte, und unter den lebendigen gefundene Sieges-Fürst, 1722, lost
Das Grosse in dem Kleinen, oder Gott in den Herzen eines gläubigen Christen, 1722
Das Lied des Lammes (C.H. Postel), 1723; ed. B. Cannon (Madison, WI, 1971)
Der liebreiche und gedultige David, 1723
Der aus dem Löwen-Graben befreyte, himmlische Daniel (Schubart), 1725
Das gottseelige Geheimnis (Neumeister), 1725, lost
Der undanckbare Jerobeam (Mattheson), 1726, lost
Der gegen seine Brüder barmherzige Joseph (Schubart), l727, lost
Das durch die Fleischwerdung des ewigen Wortes erfüllte Wort der Verheissung (Wend), 1727, lost
Das fröhliche Sterbelied, 1760, ?lost

Instrumental:

Sonate à due cembali per il Signore Cyrillo Wich gran virtuoso (Hamburg, ?1705); ed. B. Cannon (London, 1960)
Suite, 2 hpd (Hamburg, ?1705); ed. B. Cannon (London, 1960)
XII sonates , 2–3 fl (Amsterdam, 1708)
Sonate, hpd (Hamburg, 1713)
Pièces de clavecin en deux volumes (London, 1714); German ed. as Matthesons Harmonisches Denckmahl, aus zwölfferwählten Clavier-Suiten (London, 1714/R)
Der brauchbare Virtuoso, welcher … mit zwölff neuen Kammer-Sonaten, fl, vn, hpd (Hamburg, 1720)
Die wol-klingende Finger-Sprache, in zwölff Fugen, mit zwey bis drey Subjecten (Hamburg, pt 1 1735, pt 2 1737), ed. L. Hoffmann-Erbrecht (Leipzig, 1954)

Literatura:

Das neu-eröffnete Orchestre (1713/R)
Das beschützte Orchestre (1717/R)
ed., with introduction: Niedtens Musicalischer Handleitung, dritter und letzter Theil (1717)
ed., with introductions: C. Raupach: Veritophili deutliche Beweis-Gründe (1717)
Exemplarische Organisten-Probe im Artikel vom General-Bass (1719)
Réflexions sur l’éclaircissement d’un problème de musique pratique (1720)
Das forschende Orchestre (1721/R)
ed.: Friedrich Erhard Niedtens Musicalischer Handleitung, anderer Theil (2/1721)
Melotheta, das ist der grundrichtige, nach jetziger neuesten Manier angeführte Componiste (1721–2)
Critica musica (1722–5/R)
Der neue göttingische, aber viel schlechter, als die alten lacedämonischen urtheilende Ephorus (1727)
Der musicalische Patriot (1728/R)
Grosse General-Bass-Schule, oder, Der exemplarischen Organisten-Probe zweite, verbesserte und vermehrte Auflage (1731/R)
De eruditione musica, ad virum plurimum reverendum, amplissimum atque doctissimum, Joannes Christophorum Krüsike (1732)
Kleine General-Bass-Schule (1735/R)
Kern melodischer Wissenschafft (1737/R)
Gültige Zeugnisse über die jüngste Matthesonisch-Musicalische Kern-Schrifft (1738)
Der vollkommene Capellmeister (1739/R; Eng. trans., 1981)
Grundlage einer Ehren-Pforte (1740); ed. Max Schneider (Berlin, 1910/R)
Die neueste Untersuchung der Singspiele, nebst beygefügter musicalischen Geschmacksprobe (1744/R)
Das erläuterte Selah, nebst einigen andern nützlichen Anmerkungen und erbaulichen Gedanken über Lob und Liebe (1745)
Behauptung der himmlischen Musik aus den Gründen der Vernunft, Kirchen-Lehre und heiligen Schrift (1747)
Matthesons Mithridat wider den Gift einer welschen Satyre, genannt: La Musica [by Salvator Rosa] (1749)
Matthesons bewährte Panacea, als eine Zugabe zu seinem musicalischen Mithridat, erste Dosis (1750)
Wahrer Begriff der harmonischen Lebens. Der Panacea zwote Dosis (1750)
Sieben Gespräche der Weisheit und Musik samt zwo Beylagen; als die dritte Dosis der Panacea (1751)
Die neuangelegte Freuden-Akademie (1751–3)
Philologisches Tresespiel, als ein kleiner Beytrag zur kritischen Geschichte der deutschen Sprache (1752/R)
Plus ultra, ein Stückwerk von neuer und mancherley Art, i–iv (1754–6)
Georg Friederich Händels Lebensbeschreibung (1761/R) [trans. of J. Mainwaring]

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Colin Booth (cembalo)
RECICLASSICAT: MATTHESON, Johann (1681-1764)
AMAZON: MATTHESON, J. - The Twelve Suites of 1714

IMSLP: Johann Mattheson (1681-1764)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MATTHESON, J. - The Twelve Suites of 1714



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MATTHESON, Johann (1681-1764) - Das grosste Kind & Brockes Passion

Obra de Domenico Fetti (c.1589-1623), pintor italià (1)

- Recordatori de Johann Mattheson -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Domenico Fetti (Roma, c.1589 - Venècia, 16 d'abril de 1623) va ser un pintor barroc italià. Va néixer a Roma fill d'un pintor poc conegut, Pietro Fetti. Pel que sembla, els seus inicis van ser amb Ludovico Cigoli, o amb el seu alumne Andrea Commodi, a Roma en els anys 1604-1613. Durant aquest període de formació inicial, va conèixer l'obra d'Adam Elsheimer que el va influir així com l'obra de Tintoretto. En aquell temps va rebre la protecció del cardenal Ferdinando Gonzaga, duc de Màntua. Va treballar durant molts anys al seu servei. També va realitzar treballs a Toscana i Venècia. En el seu estil s'aprecia la influència de Caravaggio, patent en la manera realista de representar les coses i en l'ús que fa de la llum. Però a més s'aprecia la influència de Rubens i dels mestres venecians, especialment del Veronés, evident en l'ús que fa del color. Destaquen entre les seves obres, La multiplicació dels pans i els peixos, del palau Ducal de Màntua, i els quadres d'assumpte mitològic conservats a Viena. És autor, a més, d'un gran nombre de pintures religioses.

Font: En català: No disponible - En castellano: Domenico Fetti (c.1589-1623) - In english: Domenico Fetti (c.1589-1623) - Altres: Domenico Fetti (c.1589-1623)

---

Parlem de Música...

Johann Mattheson (Hamburg, 28 de setembre de 1681 - Hamburg, 17 d'abril de 1764) va ser un compositor i organista alemany. L'únic supervivent de tres germans, va néixer a Hamburg. La seva vida es coneix, en gran part, gràcies a la pròpia autobiografia que va publicar. Va rebre una sòlida formació en moltes matèries. Dibuix, matemàtiques, esgrima, llengua anglesa, italiana i francesa i dansa. A banda, música amb el Kantor Joachim Gerstenbüttel. També va estudiar orgue i clavecí amb Johann Nicolaus Hanff, organista de la Catedral de Schleswig. Nen prodigi des de ben petit, va aprendre a tocar la viola de gamba, el violí, la flauta, l'oboè i el llaüt. Amb 9 anys ja tocava en públic l'orgue i cantava com a solista a les esglésies d'Hamburg. La seva adolescència la va passar cantant com a solista en diversos papers teatrals i per autors com Kusser o Keiser. El 1699 va compondre la que seria la primera de les seves òperes, Die Plejades. El 1703 va conèixer a Händel amb qui va mantenir una bona amistat en els següents tres anys. Ambdós, amb només quatre anys de diferència d'edat, es van influir mútuament. A més a més, Mattheson va promocionar-lo com a violinista i clavecinista a l'orquestra de l'òpera d'Hamburg. El 1704, va estrenar la segona de les seves òperes, Cleopatra, amb Mattheson com a cantant tenor i Händel en el clavicordi. Sembla ser que en el transcurs d'aquesta representació es va produir un greu altercat entre ambdós compositors que per poc li costa la vida a Händel. Pocs temps després, es van reconciliar i van seguir treballant plegats fins el 1705, últim any de la carrera teatral de Mattheson. A partir d'aleshores es va convertir en un virtuós organista. En aquest sentit va rebre ofertes des de diverses ciutats europees, una d'elles per ocupar el càrrec vacant de Buxtehude a Lubeck. Una plaça que va rebutjar en favor d'un càrrec d'organista a la Katharinenkirche d'Hamburg en substitució de Reincken. El 1704 es va convertir en professor particular de Cyrill Wich, fill de l'ambaixador d'Anglès a Hamburg, Sir John Wich. Aquest fet va determinar la seva vida. El 1706 se'l va nomenar secretari personal de l'ambaixador anglès, un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida. Com a secretari, va poder viatjar per tot Europa i va esdevenir indispensable per les relacions que es van establir entre Anglaterra i la ciutat d'Hamburg. El 1709 es va casar amb Catharina Mattheson Jennings, filla d'un ministre anglès. El 1715 es va convertir en director musical de la Catedral d'Hamburg, un lloc d'especial importància, per la qual va compondre moltes obres entre elles més de dues dotzenes d'oratoris. El 1728, degut a la sordesa, va haver d'abandonar aquest càrrec. 

El 1719 va ser nomenat mestre de capella de la Cort del Duc d'Holstein. Aquests anys, 1715-1740, van ser els més productius de la seva carrera. Partitures, tractats teòrics i traduccions de publicacions angleses són el llegat de la seva obra. Va traduir, també, novel·les, publicacions filosòfiques i articles per a diferents revistes. El 1741 Mattheson va rebre el títol de Secretari de la Legació del duc d'Holstein, i el 1744 va ser ascendit a "Legacions-Rat". Després de la mort de la seva esposa, va decidir donar la major part de la seva considerable fortuna, més de 44.000 marcs alemanys, a la Michaeliskirche d'Hamburg per a la reconstrucció del gran orgue destruït pel foc. A canvi va demanar que fos enterrat en aquesta església. Va morir el 17 d'abril del 1764 i el seu enterrament, el 25 d'abril, fou solemnement commemorat sota la direcció musical de Telemann i amb música del propi Mattheson (Das fröhliche Sterbelied, womit der nunmehro wolseelige Legations-Rath, Herr Johann Mattheson, ihm selbst, harmonisch und poetisch, im 83sten Jahre seines Alters, zu Grabe gesungen). Mattheson va ser l'escriptor més important de música barroca alemanya. Va documentar, a un nivell de detall sense precedents, el món musical de tot el període barroc així com del pre-classicisme alemany. Malauradament, gran part de la seva producció musical es va perdre per sempre durant la Segona Guerra Mundial quan es va destruir la Stadtbibliothek d'Hamburg. Tot i això, alguna d'ella es va conservar miraculosament ja que algú l'havia preservat a la llunyana Armenia. El 1998 va retornar a Hamburg i la recuperació s'està duent a terme actualment. La seva història, molt important durant el segle XVIII alemany, té molt a veure amb la religió luterana la qual va difondre, preservar i enfortir amb la seva música. Els seus nombrosos oratoris, en un estil operístic, van tenir un ressò popular sense precedents a Alemanya. La seva òpera Cleopatra, tot i ser una obra de joventut, és un testimoni fidel del talent del compositor i del seu particular estil que va influir i determinar la posterior obra d'Händel. El seu repertori, a banda de les òperes de joventut, està format per nombrosos oratoris, entre ells, Das Lied des Lammes (Hamburg, 1723); Das Größte Kind in einem Oratorio auff weynacht (Hamburg, 1720); Der für die Sünde der Welt gemarterte und sterbende Jesus (Hamburg, 1718) o Der liebreiche und geduldige David (Hamburg, 1724). Instrumentalment, va compondre deu volums de peces de clavecí i orgue (Londres, 1714), 12 sonates de flauta i clavecí (1717) i altra obra de cambra. A banda de música, va escriure una cinquantena de publicacions i tractats teòrics de tot tipus.

Font: En català: Johann Mattheson (1681-1764) - En castellano: Johann Mattheson (1681-1764) - In english: Johann Mattheson (1681-1764) - Altres: Johann Mattheson (1681-1764)

---

Parlem amb veu pròpia...

La figura de Mattheson és sensiblement més important i providencial del que molts imaginem. Autor prolífic en música i literatura, va ser un talent musical des de ben petit. Compositor de desenes d'oratoris, en la més pura de les tradicions musicals luteranes, va desenvolupar la seva vida a Hamburg on va servir, a banda de la seva condició de kantor de la seva catedral, com a secretari personal de l'ambaixador anglès a la ciutat. Des d'aquest càrrec, tot i la progressiva sordesa que el va acabar incapacitant el 1735, va situar la bella ciutat alemanya al món. Mattheson, amic a mitges d'Händel, a qui va estar a punt d'assassinar, accidentalment, en l'entreacte de la representació de la seva òpera Cleopatra i per una situació aparentment absurda (una baralla pel clavicordi), va ser una de les personalitats més determinants de la música barroca alemanya i ho va ser, en gran part, pels tractats musicals teòrics que va publicar. A un dia de commemorar el seu 250è aniversari de decés (el fet que en parli avui té un sentit cronològic que demà entendrem), Mattheson va ser un autor anònim fins el 1998 quan, miraculosament, es va recuperar gran part del seu repertori. Aquest, preservat a Armènia, va sobreviure a la destrucció de la Biblioteca Nacional d'Hamburg durant la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, gran part de la seva història musical, més enllà de les cròniques i de la pròpia autobiografia, segueix sent desconeguda. Una de les majors produccions, per qualitat i acadèmia, i que avui recuperarem va ser un dels seus oratoris de Nadal, Das größte Kind. Publicat a Hamburg el 1720, tot i ser contemporani de Bach (amb qui pel que sembla no va tenir la més mínima relació), no té res a veure amb el famós oratori del gran Deu alemany. Tot i partir d'una base religiosa, el cert és que el text no té cap cita ni rastre de l'evangeli ja que el llibretista de l'obra, a qui desconeixem, va utilitzar un text poètic lliure que òbviament fa referència a Jesucrist i a certs personatges bíblics com Josep, Maria i els Pastors així com a nombroses figures al·legòriques. Situada a Betlem, la història canta lloances a Déu amb els pastors anunciant el naixement de Crist. Una història de sobres coneguda i que en nom de Mattheson rep un tractament més lliure, poètic i no tant estricte pel que fa a l'evangeli, absent en el text. Per a solistes, cor i orquestra, l'oratori (la nostra selecció omet els recitatius) és de gran bellesa, amb moments de gran solemnitat i celebració i altres de dramatisme, passió i emoció. Una obra ben recuperada, tant per criteri històric com pel conjunt d'intèrprets que la representen. Personalment, fa temps que conec a Mattheson però el fet de re-escoltar el seu Oratori de Nadal m'ha despertat, encara més, la curiositat a l'entorn del seu nom. Per tot plegat, en seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Susanne Rydén (soprano); Nele Gramß (soprano); Anne Schmid (alto); Melissa Hegney (alto); Gerd Türk (tenor); Thilo Dahlmann (bass); Kölner Akademie; Michael Alexander Willens (conductor)
INTÈRPRETS: Mechthild Bach (soprano); Dorothee Wolgemuth (soprano); Kai Wessel (alto); Wilfried Jochens (tenor); Gerd Türk (tenor); Ekkehard Abele (basse); Mottetenchor Speyer; Accademia Filarmonica Köln (ensemble); Marie Theres Brand (conductor)
AMAZON: Mattheson: Das groste Kind
AMAZON: Johann Mattheson: Brockes Passion

IMSLP: Johann Mattheson (1681-1764)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Michael Alexander Willens – Mattheson: Das groste Kind

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!