Parlem de Pintura...
Anton Raphael Mengs (
Aussig, Bohèmia, 1728 -
Roma, 1779), va ser un pintor neoclàssic i teòric bohemi, que va desenvolupar bona part de la seva obra a Espanya. Nascut a Aussig (Bohèmia) el 1728, es va formar a Dresden sota la direcció del seu pare, Ismael Mengs, per viatjar més tard a Roma (1741) per tal de completar la seva educació artística. Pintor del rei
August III de Polònia des de 1746, va tornar de nou a Itàlia el 1748, on va alternar l'activitat artística amb la difusió de les seves idees estètiques de retorn a l'antiguitat clàssica (va escriure l'obra
Reflexions sobre la bellesa), establint-se definitivament a la ciutat el 1752, després de contraure matrimoni amb una italiana. En 1761 va pintar, en el sostre de la Villa Albani, a Roma, el fresc de
El Parnaso, que es va convertir en un manifest del neoclassicisme pel seu ús, evident, de solucions preses dels mestres del Renaixement, en particular de
Rafael. Aquell mateix any és cridat a Espanya, on romandria fins el 1769, essent nomenat Primer Pintor del rei
Carles III, per a qui va treballar en l'embelliment del Palau Reial. Els seus frescos freds, de colors esvaïts i desproveïts d'emoció, segons el gust de l'època, van triomfar sobre els de
Tiepolo, a qui Mengs va aconseguir superar. També va treballar com a retratista. Va tornar a Madrid entre 1774 i 1776, any en què, sentint-se malalt, va marxar a Roma on va morir el 1779.
Va ser el pintor més famós i més ben considerat del seu temps i va exercir en els seus coetanis una influència notable. En l'actualitat, més que les seves obres històriques i al·legòriques, es valoren els retrats que va realitzar per nombroses corts europees. La seva repercussió en l'art espanyol va ser notable, especialment a la cort de Madrid. A la seva ombra varen despuntar els germans Bayeu,
Francisco i
Ramón Bayeu, i també va intervenir per a què
Goya obtingués una primera feina a la capital. Com a institució hereva de les col·leccions reals, el
Museu del Prado alberga un important grup de quadres d'aquest artista, majorment retrats si bé destaca una monumental
Adoració dels pastors, pintada sobre taula i recentment restaurada. L'
Acadèmia de San Fernando posseeix un retrat seu molt singular,
La marquesa de Llano, on el vestit tipus "maja" i l'expressió jovial alleugereixen l'efecte encartona habitual en els retrats neoclàssics. El Palau de Liria alberga altres obres seves, entre elles un Autoretrat.
Wolfgang Amadeus Mozart (
Salzburg, 27 de gener de 1756 −
Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent» (
continua llegint...)
Antonio Salieri (
Legnago, 18 d'agost de 1750 -
Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià. Va passar la major part de la seva vida a la Cort Imperial de Viena, de la qual va ser compositor i mestre de capella. La seva filosofia artística es resumeix en el títol d'una de les seves òperes cèlebres: Primer la música i després les paraules. (
continua llegint...)
Johann Michael Haydn (
Rohrau, 14 de setembre de 1737 -
Salzburg, 10 d'agost de 1806) va ser un compositor austríac, el germà més jove de
Franz Joseph Haydn. Va néixer el 1737 al poble austríac de Rohrau, prop de la frontera hongaresa. El seu pare era Mathias Haydn, que feia i arreglava rodes de fusta, i també "Marktrichter", un càrrec semblant a l'alcalde de poble. La mare de Haydn, Maria Koller, havia treballat com a cuinera al palau del Comte Harrach, el gran aristòcrata de Rohrau. Cap dels pares sabia llegir música; tanmateix, Matthias era un amant de la música tradicional, sabia tocar l'arpa, i també procurava que els seus nens aprenguessin a cantar. (
continua llegint...)
Parlem amb veu pròpia...
Avui no ens centrarem en la música d'un autor concret, i ens fixarem en un programa musical, el de la cerimònia de la coronació del rei
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic com a
Rei de Bohèmia el 6 de setembre de 1791 a
Praga, és a dir, avui farà 222 anys. Aquest exercici de retrospectiva musical històric no seria possible, ni imaginable, si no fos per la extraordinària edició de 1992 del segell Novalis, avui dia extint, i que ha quedat, per sempre, dins dels anals de la història com a una de les aproximacions més sublims, tant a nivell històric com a nivell interpretatiu, a la realitat musical d'una celebració musical solemne i litúrgica d'un temps tan llunyà com fascinant. Sense més preàmbuls, el programa musical detallat, interpretat aquell dia de 1791 al sumptuós
Castell Reial de Praga, sota la direcció musical d'Antonio Salieri, amb espectadors de luxe com el mateix Mozart, Michael Haydn i Johann Albrechtsberger i estructurat a l'entorn de la
Missa "Aulica" o solemne en Do major K.337 de Mozart, és el següent:
1. Em Asperges (Anònim)
2. Asperges anunci (Gregorian chant)
Intradas de la coronació
3. Intrada No 1 Einzug (Jirí Ignac Linek)
4. Intrada No 2 Einzug (Jirí Ignac Linek)
5. Introit (Gregorian chant)
Missa in C Major "Solemnis" K. 337 (Wolfgang Amadeus Mozart)
6. Kyrie
7. Glòria
8. Oration (Gregorian chant)
9. Lesung (Gregorian chant)
10. Veritas mea , graduale in C major (Johann Georg Albrechtsberger)
11. Evangelium (Gregorian chant)
12. Credo
13. Dominus Vobiscum (Gregorian chant)
14. Splendente et Deus, himne, KV Anh. 121 (Wolfgang Amadeus Mozart)
15. Praefation (Gregorian chant)
16. Sanctus
17. Toccata per elevationem in C Major (Giovanni Battista Martini)
18. Benedictus
19. Vater Unser (Gregorian chant)
20. FriedensgruB (Gregorian chant)
21. Agnus Dei
22. Communio (Gregorian chant)
23. Postcommunio (Gregorian chant)
24. Entlassung (Gregorian chant)
25. Tantum ergo in G Major "Danksagung" (Johann Michael Haydn)
26. ad Tantum ergo (Gregorian chant)
27. Lobpreis Te Deum in C Major (Antonio Salieri)
28. ad Te Deum (Gregorian chant)
Intradas de la coronació
29. Intrada No 3 Einzug (Jirí Ignac Linek)
30. Intrada No 4 Einzug (Jirí Ignac Linek)
Aquest esplèndid treball de musicologia històrica no tan sols és una catarsis explosiva pels sentits sinó que representa la perfecta contextualització de la commemoració reial en el seu marc litúrgic musical. L'organigrama del programa és tant fidel a la cerimònia en nom del rei Leopold II que ens regala, com si res, un viatge en el temps precís i màgic que oníricament ens situarà, sobtadament, en ple segle XVIII. Així mateix, el marcat contrast de les veus planes del cant gregorià amb les trompetes de Linek, la majestuositat de la Missa "Aulica", el Gradual Veritas Meas d'Albrechtsberger, l'himne espectacular Splendente et Deus de Mozart (el ressò i la potència d'aquest himne el van convertir en un dels favorits del repertori litúrgic des de finals del segle XVIII i fins ben entrat el XIX), la deliciosa Toccata d'orgue del gran Pare "Martini", el "marca de la casa" Tantum ergo de Michael Haydn o l'apoteòsic Te Deum de Salieri, permeten afirmar que la conjunció és perfecta i el "nirvana" permanent i ad infinitum. El dia que vaig descobrir aquest tresor, la curiositat fou immediata i la sensació, finalitzada l'audició, era d'incredulitat. D'una banda, per aquest fidedigne treball de recerca i per l'altra, per l'enorme qualitat i esforç en la interpretació, tan dels solistes, cors i orgue com de la orquestra. Alhora, la precisió i la netedat sonora és, simplement, sensacional. Tot d'un plegat vaig decidir tornar a escoltar tal joia per tal de ratificar que allò era efectivament real i en sintonia amb la primera percepció inicial... des d'aleshores, és una de les edicions imprescindibles que no dubto que m'acompanyaran fins a l'últim dels meus dies... i tot plegat, en nom d'un rei molt afortunat de poder veure i escoltar en viu i en directe als Mozart, Haydn, Salieri, ves qui ho diria!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
SPOTIFY: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
.jpg "Anton Raphael Mengs - Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic (c.1770)")
