Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kunzen F.L.A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kunzen F.L.A.. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de gener del 2017

KUNZEN, Friedrich Ludwig Æmilius (1761-1817) - Piano Music

Marguerite Gérard - Motherhood
Obra de Marguerite Gérard (1761-1837), pintora francesa (1)


- Recordatori de Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Marguerite Gérard (Grasse, 28 de gener de 1761 - Paris, 18 de maig de 1837) va ser una pintora francesa. De família burgesa acomodada, el seu pare, Claude Gérard, era fabricant de perfums. Tenia poc més de 8 anys quan Marguerite es va traslladar a viure a París amb la seva germana Marie-Anne i el marit d'aquesta, el famós pintor Jean-Honoré Fragonard. Marguerite no va havia rebut fins aleshores una educació formal però ben aviat va saber aprofitar l'oportunitat de viure al costat d'un pintor de la talla del seu cunyat. Fragonard es va convertir en el seu professor amb el qual va començar a col·laborar en el seu taller amb tan sols 14 anys. Quan el recarregat estil rococó va començar a perdre valor, Marguerite, convertida ja en pintora professional i exhibint les seves obres en els principals salons de París, es va decantar per un estil senzill i precís. Els seus llenços van plasmar la vida de la burgesia i aristocràcia parisenca arribant fins i tot a pintar per al mateix Napoleó Bonaparte i dedicant-se a la seva obra pictòrica i mantenint-se soltera per no perdre la seva independència. Al final de la seva carrera va començar a rebre crítiques per la temàtica repetitiva de les seves obres si bé no van restar valor a la seva persona i a la seva producció. Va morir a París el maig de 1837.

Font: En català: No disponible En castellano: Marguerite Gérard (1761-1837) In english: Marguerite Gérard (1761-1837) - Altres: Marguerite Gérard (1761-1837) 



Parlem de Música...

Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (Lübeck, 4 de setembre de 1761 - København, 28 de gener de 1817) va ser un compositor alemany. Fill del compositor i organista Adolf Karl Kunzen, es va formar inicialment amb el seu pare, qui el va presentar en públic a Londres el 1768. El 1781 va entrar a la Universitat de Kiel on va estudiar Dret si bé ràpidament es va decantar per la música. Allà va fer amistat amb Carl Friedrich Cramer qui el va introduir a J.A.P. Schulz. A través d'ell, va viatjar a Dinamarca on va començar a treballar com a pianista, compositor i organitzador de concerts entre els anys 1784 i 1789. No obstant, el fracàs de la seva òpera Holger Danske va motivar el seu retorn a Alemanya, establint-se a Berlín. Allà va obrir una botiga de música, en col·laboració amb Reichardt, i va ser editor de la revista Musikalisches Wochenblatt. El 1792 va assolir el càrrec de mestre de capella del Teatre Nacional de Frankfurt, ciutat on també va estrenar nombroses composicions. El 1794 va assolir un càrrec equivalent a Praga abans de ser sol·licitat a Copenhagen el 1795 per a substituir a Schulz en el càrrec de mestre de capella reial. Va viure la resta de la seva vida a Dinamarca, morint a Copenhagen el gener de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Holger Danske [Ogier the Dane] (op, 3, J. Baggesen, after C. Wieland: Oberon), 31 March 1789, vs (1790)
Der dreyfache Liebhaber (Spl, 2, K.F. Lippert), 3 Feb 1791
Das Fest der Winzer, oder Die Weinlese (ländlich-komische Oper, 3, J. Ihlée), Frankfurt, 3 May 1793, D-Bsb (facs. in GOB, xi, 1986), Dlb; perf. as Viinhøsten, Copenhagen, Dec 1796, vs (1798)
Hemmeligheden [The Secret] (comisk syngestykke, 1, A.G. Thoroup, after Quétant), 22 Nov 1796, vs (?1797)
Dragedukken [The Dragon Doll] (syngestykke, 4, E. Falsen), 14 March 1797, vs (?1797)
Jokeyen (Spl, 1), 14 Dec 1797
Erik Ejegod (op, 3, Baggesen), 30 Jan 1798, ov. (Leipzig, n.d.), vs (?1798)
Naturens røst [The Cry of Nature] (Spl, 3, Falsen, after Armand), 3 Dec 1799, ov. (Leipzig, 1812)
Min bedste moder [My Grandmother] (2, Falsen), 15 May 1800, aria, arr. pf (n.d.)
Ossians Harfe, c1800, aria (Leipzig, 1800)
Hiemkomsten [The Homecoming] (syngespil, 1, T. Thaarup), 1802, vs (?1802)
Eropolis (grosse Oper, 3, L.C. Sander), Jan 1803
Den Logerende [The Lodgers] (Spl, 1, L. Kruse), 1804
Gyrithe (L. Kruse), 1807, vs (n.d.)
Kaerlighed paa landet [Love in the Country] (3, N.T. Bruun, after Weisse), 23 March 1810, excerpts in Polyhymnia
Die böse Frau (Spl, 2, C.A. Herklots), unperf.

Other stage works:
Festen i Valhal [Festival in Valhalla] (prol), 1796;
Hussitterne [The Hussites] (incid music), 1806;
Kapertoget [The Pirates] (occasional piece), 1808, aria (n.d.), excerpts in Polyhymnia;
Husarerne paa frieri [The Hussars out Courting] (Posse), 1813, aria (n.d.)

Incid music:
Dannequinderne [The Noblewoman], 1805;
Skottekrigen, 1810;
Maria af Foix, 1811;
Staerkodder, 1812;
Salomons Dom, 1817

Choral:
Prolog, 1795, DK-Kk;
Trauergesang am Grabe des Jahrhunderts (F. Bruun), 1801, ?holograph LÜh;
Erobreren og Fredsfyrsten [The Conqueror and Prince of Peace] (F.H. Guldberg), 1802, Kk;
occasional works, incl. cants. for the coronation of Frederik VI, 1815, chorales and funeral cants., B-Bc, D-Bsb, LÜh, SWl, DK-Kk

Vocal, with pf:
Viser og lyriske sange [Ballads and Lyric Songs] (1786);
Musikalsk nyeaargave for det smukke kiøn [Musical New Year Gift for the Fair Sex] (n.d.); Musikalsk tidfordriv for det smukke kiøn [Musical Pastime for the Fair Sex] (n.d.);
Weisen und lyrische Gesänge (Leipzig, 1788) [3 ed. in Friedlaender, i/2];
Lieder in Musik gesetzt (Zürich, 1795);
Hymne auf die Harmonie (Gerstenberg) (Zürich, 1795);
Hymne auf Gott (C.F. Schmidt-Phiseldeck) (Zürich, 1800);
Zerstreute Kompositionen (n.d.);
Gesänge am Klavier zur Bildung des Gesanges (Leipzig, 1814);
Auswahl der vorzüglichsten altdänischen Volksmelodien (1816);
other single works, mostly lieder, pubd Berlin and Copenhagen, and in Polyhymnia and other contemporary anthologies; lieder ed. von Norgaard, Sange fra oplysningstiden (Copenhagen, 1967); lied (Lenore) ed. in EDM, 1st ser., xlv (1970)

Vocal religiosa:

Opstandelsen (Die Auferstehung) (orat, Thaarup), 1796, D-LÜh;
Das Halleluja der Schöpfung (cant., Baggesen) (Zürich, 1804);
Jubilaeum (Thaarup), 1801, DK-Kk;

Instrumental:

Pf Conc., c, DK-Kk;
Sym., D-Bsb*;
2 ovs. (Zürich, n.d.);
Ouverture nach dem Thema der Ouverture zur Zauberflöte (Leipzig, n.d.);
serenades, orch, B-Bc;
kbd works in contemporary anthologies

Font: En català: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817) En castellano: No disponible In english: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817) - Altres: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Trondhjem (piano)
RECICLASSICAT: KUNZEN, Friedrich Ludwig Æmilius (1761-1817)
DACAPO: Kunzen - Music for Piano
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Kunzen - Music for Piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 28 de gener del 2013

KUNZEN, Friedrich Ludwig Æmilius (1761-1817) - The Hallelujah of Creation

Hieronymus Bosch - The Garden of Earthly Delights (1480-1504)
El Jardí de les Delícies, obra d'Hieronymus Bosch "El Bosco" (1450-1516), pintor holandès.





Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817) compositor i organista alemany nascut a Lübeck. Comencem setmana amb la ressaca festera de la celebració mozartiana i ho farem amb la potència i el descobriment d'un germànic emigrat, i feliçment adoptat, a Dinamarca. Kunzen, de qui coneixia fugaçment una de les seves referències simfòniques gràcies a la labor i a l'excel·lència dels bons amics del segell CPO, ha resultat ser un impressionant descobriment gràcies, principalment, a la monumental obra que avui presentaré. Kunzen va néixer a Alemanya tot i que, com comentava, ràpidament emigraria a Dinamarca. Inicialment, Kunzen temptaria sort amb la ciència jurídica tot i que plàcidament observaria que la jurisprudència no seria el seu fort cosa que el faria decantar-se per la música gràcies, també, a l'assessorament i a l'ajuda del seu contemporani alemany i compositor Johann Abraham Peter Schulz (de qui un bon dia també en parlaré). Ambdós, potser motivats per la ferotge competència artística d'una Alemanya saturada d'extraordinaris músics, decidirien emigrar a Copenhaguen on, satisfactòriament, assolirien l'èxit i el reconeixement tot i que, pels anals de la història, han quedat absolutament relegats i en la foscor de la saviesa musical popular. Una de les peculiaritats i que avui ens podrien resultar sorprenents de l'univers danès, va ser que Kunzen, admirador i amant de la música de Mozart, intentaria traslladar l'art de l'austríac als simpàtics danesos amb la convicció, aparentment evident, que aquesta seria rebuda amb entusiasme i aplaudiments. La realitat, per sorprenent que pugui semblar, no va ser així i, per exemple, la representació de Cosi Fan Tutte, l'any 1798, fou un fracàs absolut. Potser d'aquí uns centenars d'anys algunes músiques que actualment menystenim de la postmodernitat resultaran atractives i gratificants. Avui, en qualsevol cas, recuperarem una partitura lírica i coral de Kunzen. De fet, és una obra que ens remet directament a La Creació de Haydn (si bé la de Kunzen fou estrenada amb anterioritat a la de Haydn) i que rep per títol, anàlogament a aquesta, l'Aleluia de la Creació per a cor, solistes i orquestra. Del llibretista i poeta danès Jens Immanuel Baggesen, Kunzen la va escriure i estrenar l'any 1797 i la va publicar l'any 1804. De caràcter solemne i melodramàtic, és un himne majestuós a la vida i als seus encants en què s'alternen parts solistes, recitatius i grans cors. Si bé la interpretació és exigent i requereix d'un estudi voluntariós i meticulós, la posada en escena d'aquest oratori, molt popular a Alemanya fins a meitat del segle XIX, és prou satisfactòria tot i que sensiblement millorable. I en honor i seguint amb la inèrcia de l'aniversari de Mozart, l'oratori l'introduiré amb una Obertura sobre un tema de Mozart, que òbviament, segueix el fidel camí musical del geni austríac. Un bon dilluns de gener, de temps plàcid i de fred moderat ens permet encarar la setmana amb optimisme tot i el constant bombardeig de notícies negatives del nostre entorn. Com sempre dic, la música és una de les millors medicines per tal d'afrontar amb energia, amb salut i amb un somriure aquest context advers i dramàtic. Kunzen, amb aquesta oda a la creació ens ajudarà a valorar, tot i el dramatisme romàntic i poètic amb què se'ns presenta, l'existència d'una forma més transparent i genuïna perquè la música, acompanyada de la paraula sincera i de la bona voluntat, és una font de virtut i de bondat. Així sigui ja que per cert, hem de celebrar a Kunzen ja que avui, precisament, se'n commemora el 196è aniversari de la seva mort... per tu, allà on siguis, amén!

La representació a càrrec de la Danish National Radio Choir, la Danish National Radio Symphony Orchestra sota la direcció de Peter Marschik.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Various Artists – Kunzen: The Hallelujah of Creation 

KUNZEN: The Hallelujah of Creation

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!