VON CALL, Leonhard (1767-1815) - Serenade Op.54 & Guitar sonata Op.22

Obra de Jan Frans van Dael (1764-1840), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Leonhard von Call -

En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jan van Dael dit Jean-François Van Dael (Antwerpen, 27 de maig de 1764 - Paris, 20 de març de 1840) va ser un pintor flamenc especialitzat en fruites i flors. Es va formar a París de forma autodidacta copiant obres de mestres anteriors. Ràpidament va assolir l'èxit i va guanyar premis amb les seves pintures. El seu estil, a la manera de Van Huysum i Van Spaendonck, no es va limitar exclusivament a les natures mortes florals sinó que també va explorar altres temàtiques. El seu millor treball, que va comprar l'emperadriu Josefina de Beauharnais, va ser 'La Croisée'. Va rebre el patrocini, també, de l'emperadriu Maria Lluïsa d'Àustria, qui va exportar les seves obres a Itàlia. El 1825 va rebre la Legió d'Honor pels seus mèrits. Va morir a París el març de 1840.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Frans van Dael (1764-1840) - Altres: Jan Frans van Dael (1764-1840) 

---

Parlem de Música...

Leonhard von Call (Eppan, 19 de març de 1767 - Wien, 19 de febrer de 1815) va ser un guitarrista i compositor austríac. Després de participar en la Guerra de la Primera Coalició, on va ser condecorat amb l'Ordre Pour le Mérite, es va convertir en un funcionari públic de l'Imperi Kammerzahlamt. La música en el seu cas va ser una afició que va compaginar amb la seva vida professional. Als 40 anys, es va casar amb Maria Wilhelmina Brabee, 18 anys més jove que ell, amb qui va tenir cinc fills. Va començar a compondre el 1796 i les impressions de les seves obres es van publicar de forma contínua des del 1802 fins el 1815. En general, va ser ben rebut per la crítica i va aparèixer en el prominent diari musical Leipziger Allgemeine musikalische Zeitung. En total va compondre unes 150 obres majoritàriament encarregades per nobles i burgesos i per a guitarra sola o acompanyada de flauta, violí o violoncel. Va morir a Viena el febrer de 1815.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Leonhard von Call (1767-1815) - Altres: Leonhard von Call (1767-1815) 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Giuseppe Carrrer (guitarra); Luigi Lupo (flauta)
RECICLASSICAT: VON CALL, Leonhard (1767-1815)
LAQUINTADEMAHLER: Il salotto musicale di Annette von Menz

IMSLP: Leonhard von Call (1767-1815)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Il salotto musicale di Annette von Menz



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON CALL, Leonhard (1767-1815) - Serenade for cello & guitar, Op. 99

Obra de Johan Philip Korn (1728-1796), pintor suec.

- Recordatori de Leonhard von Call -

En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Johan Philip Korn (1728 - Uddevalla, 29 de març de 1796) va ser un pintor suec. Korn va començar com a pintor decoratiu però després d'estudis més avançats va canviar la seva especialització vers la pintura paisatgística, en un estil proper al de François Boucher. Generalment va pintar en petit format però també va treballar amb murals decoratius, artesania de portes, disseny, etc. Els temes van ser, principalment, paisatges idíl·lics, alguns sota la llum de la lluna, d'altres de colors ocres i oxidats i art de gènere amb activitats quotidianes o de vida diària. Les seves obres poques vegades porten signatura no obstant són fàcilment recognoscibles, fruit de la singularitat del seu estil. Va morir a Uddevalla el març de 1796.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johan Philip Korn (1728-1796) - Altres: Johan Philip Korn (1728-1796)

---

Parlem de Música...

Leonhard von Call (Eppan, 19 de març de 1767 - Viena, 19 de febrer de 1815) va ser un guitarrista i compositor austríac. Després de participar en la Guerra de la Primera Coalició, on va ser condecorat amb l'Ordre Pour le Mérite, es va convertir en un funcionari públic de l'Imperi Kammerzahlamt. La música en el seu cas va ser una afició que va compaginar amb la seva vida professional. Als 40 anys, es va casar amb Maria Wilhelmina Brabee, 18 anys més jove que ell, amb qui va tenir cinc fills. Va començar a compondre el 1796 i les impressions de les seves obres es van publicar de forma contínua des del 1802 fins el 1815. En general, va ser ben rebut per la crítica i va aparèixer en el prominent diari musical Leipziger Allgemeine musikalische Zeitung. En total va compondre unes 150 obres majoritàriament encarregades per nobles i burgesos i per a guitarra sola o acompanyada de flauta, violí o violoncel. Va morir a Viena el febrer de 1815.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Leonhard von Call (1767-1815) - Altres: Leonhard von Call (1767-1815)

---

Parlem amb veu pròpia...

Von Call va ser guitarrista per afició i compositor per devoció ja que la seva condició professional, des de militar al front durant la Guerra de la Primera Coalició fins a la seva labor de funcionari no l'obligaven a 'produir' musicalment sinó més aviat a gaudir. I així va ser. Guitarrista virtuós, la seva facilitat per traslladar a partitures les seves obres va permetre'n la divulgació i de retruc la nombrosa demanda. Obres de característiques clàssiques i d'arquitectura fàcil que les van convertir en ideals pels nombrosos aficionats i músics amateurs d'aquella època, val a dir, principalment aristòcrates i burgesos. Partitures com les d'avui en què Von Call ens regala una gratificant experiència en forma de Serenata opus 99 per a guitarra i violoncel. Dos instruments de corda però de rangs sonors prou diferenciats com per establir interessants jocs de contrastos, variacions, romances o minuets amb les corresponents particularitats de cada instrument. Música d'entreteniment, d'orientació i perfil més popular que acadèmic que en darrera instància farà les delícies de quasi la totalitat d'oients ja que el violoncel i la guitarra, en binomi, resulten irresistibles!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Michael Kevin Jones (cello); Agustin Maruri (guitar)
RECICLASSICAT: VON CALL, Leonhard (1767-1815)
AMAZON: Original Romantic Music for Cello and Guitar

IMSLP: Leonhard von Call (1767-1815)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Michael Kevin Jones – Original Romantic Music for Cello and Guitar

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON CALL, Leonhard (1767-1815) - Guitar quartets

Obra de Cariani (1490-1547), pintor italià.

---

Leonhard Von Call (1767-1815) compositor i guitarrista italià nascut a Appiano sulla Strada del Vino. Viatgem als contraforts dels Alps i entre els verds paisatges vitivinícoles d'aquesta encantadora i tranquil·la regió d'Itàlia per a descobrir-hi un actor, convenientment ben amagat, de cognom austríac. De fet, tot i néixer en una petita població nord italiana el cert és que en aquell temps formava part de l'immens Sacre Imperi Romanogermànic. I per què avui, doncs bé, per a commemorar-ne l'aniversari del seu decés avui fa 198 anys. Evidentment, una excusa perfecte per a promocionar-ne la seva fosca i recòndita figura. Von Call va viure una vida militar en paral·lel a una vida musical iniciada, senzillament, com a passatemps. De fet, no sabem si una de les seves missions era la de tocar la guitarra al front, no obstant, bons mèrits devia fer a la guerra de la Primera Coalició, en què un conjunt de monarquies europees s'aliarien vers els revolucionaris francesos, ja que rebria l'ordre Pour le Merite, la màxima condecoració que atorgava el Regne de Prússia. Musicalment, no seria fins a l'any 1796 que d'una forma més o menys acadèmica començaria a il·lustrar-se artísticament parlant i directament a compondre. De fet, el seu repertori tot i resultar-nos a la majoria de nosaltres absolutament ignot, va ser prou extens i amb més d'un centenar d'obres, la majoria d'elles per a violí, flauta i guitarra. En aquest sentit, un plaer superlatiu serà recuperar una part del seu llegat per a guitarra i cordes. Un tresor, novament inesperat i fruit de la més romàntica de les casualitats, ens descobrirà un nou actor de l'univers de la música. Perquè del conjunt d'obres de cambra de Von Call possiblement, els Quartets per a guitarra opus 57 i 118 que avui recuperarem, deuen ser una de les partitures més refinades del seu estil clarament galant, tècnicament brillant i estèticament sublim. La guitarra té la particularitat de ser un instrument que, ben acompanyat per la solfa i les tonalitats dels altres instruments, conjuga amb una elegància superba i en resulta, simplement, una catarsi pels sentits. Agradable sorpresa la d'avui, per inesperada com per gratificant. En un dia en què un violoncel·lista de cognom Boccherini també compliria anys, concretament 270, dediquem aquesta preciositat guitarrística al seu honor perquè, com bé sabem aquells que adorem l'italià adoptat musicalment a Espanya, va dedicar una bona mostra del seu art a la guitarra i al seu encant. Per tant, doble motiu de celebració el d'avui, d'entrada commemorem i divulguem a Von Call i de passada, rendim el merescut homenatge a Boccherini, de qui ja n'he parlat un parell de vegades i de qui convido, evidentment, a gaudir-ne d'un art immaculat i que mereixeria, per volum i per qualitat, d'un espai virtual com aquest. Gràcies Leonhard Von Call!

A la interpretació Michael Kevin Jones al violoncel, Agustin Maruri a la guitarra, Bruce Whitson a la viola i Gilles Colliard violí.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Leonhard von Call (March 19, 1767 – February 19, 1815)

PRESTOCLASSICAL: CALL, V. von: Guitar Quartets

IMSLP: Leonhard Von Call (1767-1815)

SPOTIFY: Agustín Maruri – Leonhard von Call: Complete guitar quartets. Quatuors

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!