dimecres, 30 de novembre del 2016

WEELKES, Thomas (1576-1623) - Anthems and Ninth Service

Giovanni Lanfranco - Saint Praxedis
Obra de Giovanni Lanfranco (1587-1647), pintor italià (1)


- Recordatori de Thomas Weelkes -
En el dia de la commemoració del seu 393è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Lanfranco (Parma, 26 de gener de 1582 - Roma, 30 de novembre de 1647) va ser un pintor italià. Es va iniciar com a aprenent del bolonyès Agostino Carracci a la seva ciutat natal. Va destacar en la decoració de cúpules que semblaven obrir-se cap al cel. Durant les primeres dècades del segle XVII va rivalitzar a Roma amb Domenichino pels encàrrecs de pintures al fresc. Una mesura de la competició es pot veure en l'acusació de plagi que públicament va llançar contra Domenichino, en motiu de la seva pintura de la Confessió de Sant Jeroni, avui al Vaticà. També va mostrar la influència del valencià Josep de Ribera, establert des de jove a Nàpols. A l'entorn del 1635 va aportar diverses pintures a un extens cicle sobre gladiadors romans i altres escenes de l'Antiguitat per al Palacio del Buen Retiro a Madrid. El seu estil es pot considerar resultat d'un compromís entre el classicisme i el caravaggisme, encara que pesi més la influència bolonyesa, potser com a conseqüència que moltes de les obres que se li van encarregar van tenir com a temàtica l'al·legoria o la mitologia clàssica. Com a pintor va ser un excel·lent colorista i les seves composicions van destacar per la seva solidesa, sense abandonar l'energia i el moviment típics del Barroc decoratiu. Va morir a Roma el novembre de 1647.




Parlem de Música...

Thomas Weelkes (Elsted?, bap. 25 d'octubre de 1576 - London, bur. 1 de desembre de 1623) va ser un compositor anglès, considerat un dels més importants d'Anglaterra. Es creu va ser el fill de John Weeke, rector d'Elsted si bé la primera referència del seu nom va datar del 1597, any de publicació del seu primer volum de Madrigals. Es creu que en aquells anys va treballar al servei de George Phillpot a Compton. A finals del 1598 va ser nomenat organista del Winchester College on hi va treballar 3 o 4 anys sent un dels períodes de més creativitat com a compositor. A partir del 1602 va entrar com a organista del cor de la Catedral de Chichester. El 1603 es va casar amb Elizabeth Sandham, la filla d'un mercant de Chichester, i amb qui va tenir tres fills. Més tard, en el quart i darrer volum de Madrigals que va publicar el 1608, es va descriure a sí mateix com a cavaller de la Capella Reial, fet que no s'ha pogut demostrar. A partir del 1611, el seu comportament inadequat i la seva demostrada afició a l'alcohol van motivar el seu acomiadament definitiu del seu càrrec el 1617. El 1622 va morir la seva dona en un temps en què Weelkes constava com a organista "esporàdic" de la catedral. També va viatjar sovint a Londres, on va visitar el seu amic Henry Drinkwater, i on va morir el desembre de 1623.

OBRA:

Vocal secular:

Madrigals:
Madrigals to 3. 4. 5. & 6. Voyces (London, 1597); ed. in EM, ix (1916, 2/1967) [1597]
Balletts and Madrigals to Five Voyces, with One to 6. Voyces (London, 1598); ed. in EM, x (1921, 2/1968) [1598]
Madrigals of 5. and 6. Parts, apt for the Viols and Voices (London, 1600); ed. in EM, xi, xii (1913, 2/1968) [1600]
Ayeres or Phantasticke Spirites for Three Voices (London, 1608); ed. in EM, xiii (1916, 2/1965) [1608]
A cuntrie paire, 3vv, 1597;
Alas O tarry but one halfe houre, 3vv, 1608;
All at once well met faire ladies, 5vv, 1598;
As deadly serpents lurking, 3vv, 1608;
A sparow-hauck proud, 6vv, 1600;
As Vesta was, from Latmos hill descending, 6vv, 1601;
As wanton birds, 5vv, 1600;
Aye me alas hey hoe, 3vv, 1608;
Aye mee my wonted joyes, 4vv, 1597 (reprinted in 160516);
Cease now delight (An elogie, in remembrance of the Hon: the Lord Borough), 6vv, 1598;
Cease sorrowes now, 3vv, 1597;
Cold winters ice is fled, 5vv, 1600;
Come clap thy hands (2p. Phyllis hath sworn), 5vv, 1598;
Come, lets begin to revel’t out, 3vv, 1608;
Come sirrah Jacke hoe, 3vv, 1608;
Death hath deprived me (A remembrance of my friend M. Thomas Morley) (John Davies of Hereford), 6vv, 1608;
Donna il vostro bel viso, 3vv, 1608;
Fa la la, O now weepe, 3vv, 1608;
Farewell my joy adue my love, 5vv, 1598;
Fowre armes two neckes, 3vv, 1608
Give me my hart, 5vv, 1598;
Grace my lovely one, 5vv, GB-Lbl Add.17786–9, 17791, ed. D. Brown (Reigate, 1969);
Ha ha this world doth passe, 3vv, 1608;
Harke all ye lovely saints above (?Barnabe Barnes), 5vv, 1598;
I bei ligustri e rose, 3vv, 1608;
If beautie bee a treasure, 6vv, 1597;
If thy deceitfull lookes, 5vv, 1597;
I love, and have my love regarded, 5vv, 1598;
In pride of May, 5vv, 1598;
Jockey thine horne pipes dull, 3vv, 1608;
Ladie, your eye my love enforced, 5vv, 1598;
Lady the birds right fairely, 5vv, 1600;
Lady, your spotlesse feature, 5vv, 1597;
Late in my rash accounting, 3vv, 1608;
Like two proud armies, 6vv, 1600;
Loe cuntrie sports, 4vv, 1597;
Lord when I thinke, 3vv, 1608;
Make hast yee lovers, 5vv, 1597;
Mars in a furie, 6vv, 1600;
My flocks feede not (2p. In black mourn I, Clear wells spring not), 3vv, 1597;
My Phillis bids mee pack, 6vv, 1597;
My teares doe not availe mee, 6vv, 1597;
No, no though I shrinke still, 3vv, 1608;
Noell, adew thou courts delight, 6vv, 1600;
Now everie tree renewes, 4vv, 1597;
Now is my Cloris fresh as May, 5vv, 1598;
Now is the bridalls of faire Choralis, 5vv, 1598;
Now let us make a merry greeting, 5vv, 1600
O care thou wilt dispatch mee (2p. Hence, Care, thou art too cruel), 5vv, 1600;
On the plaines Fairie traines (Barnabe Barnes), 5vv, 1598;
Our cuntrie swaines, 4vv, 1597;
Phillis goe take thy pleasure, 5vv, 1598;
Retire my thoughts, 6vv, 1597;
Say daintie dames shall wee goe play, 5vv, 1598;
Say deere, when will your frowning, 6vv, 1597;
Say wanton will you love me, 3vv, 1608;
See where the maides are singing, 5vv, 1600;
Since Robin Hood, 3vv, 1608;
Sing sheperds after mee, 5vv, 1598;
Sing wee at pleasure, 5vv, 1598;
Sit downe and sing, 3vv, 1597;
Some men desire spouses, 3vv, 1608;
Strike it up tabor, 3vv, 1608;
Sweet hart arise, 5vv, 1598;
Sweete love, I will no more abuse thee, 5vv, 1598
Take heere my heart, 5vv, 1600;
Tan ta ra ran tan tant, cryes Mars, 3vv, 1608;
The ape, the monkey, 3vv, 1608;
The gods have heard my vowes, 3vv, 1608;
The nightingale the organ of delight, 3vv, 1608;
Those spots upon my ladies face, 6vv, 1597;
Those sweet delightfull lillies, 5vv, 1597;
Though my carriage be but carelesse, 3vv, 1608;
Three times a day, 6vv, 1600;
Three virgin nimphes, 4vv, 1597;
Thule the period of cosmographie (2p. The Andalusian merchant), 6vv, 1600;
Thus sings my dearest jewell, 3vv, GB-Lbl Add.18936–7, 18939, ed. in Monson;
To shorten winters sadnesse, 5vv, 1598;
To morrow is the marriage day, 3vv, 1608;
Unto our flocks sweet Corolus, 5vv, 1598;
Upon a hill, the bonny boy, 3vv, 1608;
Wee shepherds sing, 5vv, 1598;
Welcome sweet pleasure, 5vv, 1598;
What hast faire lady, 5vv, 1597;
What have the gods (2p. Me thinks I hear), 6vv, 1600;
When Thoralis delights to walke, 6vv, 1600;
Whilst youthfull sports, 5vv, 1598;
Why are you ladyes staying (2p. Harke, I hear some dancing), 5vv, 1600;
Yong Cupid hath proclaim’d, 4vv, 1597;
Your beautie it alureth, 5vv, 1597

Other vocal:
The Cries of London, 5vv; ed. in MB, xxii (1967, 2/1974)
I cannot eat my meat (a round), 3vv, ed. in Monson, 361, is not by Weelkes

Vocal religiosa:

Services:
all incomplete
The First Service to the Organs in Gamut (TeD, Jub, Off, Ky, Cr, Mag, Nunc), ?/4vv, org, GB-Ob, Och, WB; Mag, Nunc ed. D. Brown (London, 1974)
The Second Service to the Organs in D-sol-re (TeD, Jub, Off, Ky, Cr, Mag, Nunc), ?/4vv, org, Ob (Tenbury)
Service to the Organs in F-fa-ut (Mag, Nunc), ?/?vv, org, Ob (Tenbury)
Service for Trebles (TeD, Mag, Nunc), 5/5vv, org, Cp, DRc, Ob (Tenbury); ed. E.H. Fellowes (London, 1931), P. le Huray (London, 1962)
Service in medio chori (Mag, Nunc), ?/3/5vv, org, Ob (Tenbury); ed D. Brown (Borough Green, 1973)
Service in Verse for Two Counter-tenors (Mag, Nunc), ?/4vv, org, WB, US-NYp; ed. M Walsh (Oxford, 1990)
Short Service (Ven, TeD, Jub, Mag, Nunc), 4vv, GB-Cp, DRc, Lbl, Och, Ojc; Ven, TeD, Jub ed. D. Brown (London, 1969)
Service for Five Voices (TeD, Jub, Mag, Nunc), 5vv, Ob (Tenbury); ed. E.H. Fellowes (London, 1937, 2/1965 by D. Wulstan)
Service for Seven Voices (Mag, Nunc), 7vv, Cp, DRc
Jubilate, ?vv, Ob
Responses to the Commandments, 5vv, lost: see The Choir and Musical Record (1864), nos.47–8 [incl. musical examples]

Other sacred:
anthems unless otherwise stated
Edition: Thomas Weelkes: Collected Anthems, ed. D. Brown, W. Collins and P. le Huray, MB, xxiii (1966, rev. 2/1975) [incl. incipits of lost and doubtful works, list of sources]
Alleluia. I heard a voice, 5/5vv, org, MB 1
All laud and praise, 4/4vv, org, MB 17
All people clap your hands, 5vv, MB 2
An earthly tree (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
Behold how good and joyful (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
Behold, O Israel (inc.), ?/?vv, org., MB App.II
Blessed be the Man (inc.), ?/?vv, org., MB App.II
Blessed is he (inc.), ?/?vv, org., MB App.II
Christ is risen: see Christ rising
Christ rising (2p. Christ is risen) (inc.), ?4/?6vv, org, MB App.II; ed. D. Brown (Borough Green, 1973)
Deal bountifully (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
Deliver us, O Lord (inc.), ?5vv, MB 3; authenticity doubtful
Give ear, O Lord, 6/5vv, org, MB 18
Give the king thy judgements, 3/6vv, org, MB 19
Gloria in excelsis Deo. Sing, my soul, to God, 6vv, MB 4
Hosanna to the Son of David, 6vv, MB 5
If King Manasses, 6/6vv, org, MB 20
If ye be risen again with Christ (inc.), ?/?.vv, org, MB App.II
I lift my heart to thee (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
I love the Lord (2p. The Lord preserveth) (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
In thee, O Lord (Ps xxxi; inc.), 1/?4vv, org, MB 21
In thee, O Lord (Ps lxxi; inc.), 6/6vv, org; spurious version of If King Manasses
Laboravi in gemitu meo (inc.), ?6vv, MB 6
Let us lift up, ?/?vv, org; only text survives
Lord, to thee I make my moan, 5vv, MB 7
Most mighty and all-knowing Lord, consort song, 4vv, MB 25
O happy he, 5vv, MB 8
O how amiable, 5vv, MB 9
O Jonathan, woe is me, sacred madrigal, 6vv, MB 10
O Lord, arise, 7vv, MB 11
O Lord God almighty (inc.), ?5vv, MB 12
O Lord, grant the king a long life, 7vv, MB 13
O Lord, how joyful is the king (inc.), ?4/?5vv, org, MB 22
O Lord, preserve thee; only title survives
O Lord, rebuke me not, 5vv; authenticity doubtful, MB App.I
O Lord, turn not away thy face (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
O mortal man, 5vv, MB 14
O my son Absalom (i): see When David heard
O my son Absalom (ii), 4vv; authenticity doubtful, MB App.I
Plead thou my cause (inc.), ?5/5vv, org, MB 23
Rejoice in the Lord (inc.), ?4vv, MB 15
Sing unto the Lord, O ye princes, full anthem; only text survives
Successive course (inc.), ?/?vv, org; 1st chorus begins ‘That mighty God that humble spirits raises’, MB App.II
Teach me, O Lord, full anthem (inc.), MB App.II
The Lord is my shepherd (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
The Lord preserveth: see I love the Lord
Thy mercies great, full anthem; only text survives
What joy so true, 4/5vv, org, MB 24
When David heard (2p. O my son Absalom), sacred madrigal, 6vv, MB 16
Why art thou so sad (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
Ye people all (inc.), ?/?vv, org, MB App.II

Instrumental:

For keyboard:
2 voluntaries, GB-Lcm, US-NYp;
Pavane, NYp;
Galliard, GB-Lbl;
facs. and ed., D. Hunter: Thomas Weelkes: Keyboard Music (Clarabricken, 1984)

For viols:
[Fantasia] for 2 basses, a 6, Lbl (ed. in ReeseMR);
In Nomine [no.1], a 4, Ob;
2 In Nomines [nos.2 and 3], a 5, Ob;
Lachrimae, a 5, Lbl;
Pavane [no. 1], a 5, Lbl, Lcm;
Pavane [no.2], a 5, Lbl;
[?Pavane], (inc.), Lcm (In Nomine no.2, a 5, Pavane no.2 ed. in MB, ix, 1955, 2/1962;
In Nomine nos.1 and 3 ed. in MB xlv, 1988)

Font: En català: Thomas Weelkes (1576-1623) En castellano: Thomas Weelkes (1576-1623) In english: Thomas Weelkes (1576-1623) - Altres: Thomas Weelkes (1576-1623)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Poor old Thomas Weelkes does not even rate a separate entry in the current Penguin Guide or Gramophone Guide. Nor do any Nimbus recordings feature in either publication, though the company has now been back on its feet for several years. Does this mean that the present recording is not worth hearing? Not a bit of it – Weelkes is rather an under-rated composer but his music is well worth hearing – it’s more a sad reflection of the fact that neither of these guides is as useful as they used to be. If you look up Weelkes in the musical textbooks, you will find a variety of opinions – ranging from the common view that his madrigals are well worth hearing but his church music is too conventionally Anglican to be of any value, to that expressed in the notes to this Nimbus CD, that the thrilling textures, ravishing sonorities, exhilarating rhythms and marvellously spicy harmonies have won his music a secure place in the cathedral repertory. He was a controversial figure in his own day, dismissed by the authorities at Chichester Cathedral for drunkenness, swearing and blasphemy, and the value of his music continues to be questioned. Perhaps the problem for us as listeners and for Weelkes himself is that the Anglican choral tradition had already become too secure and comfortable by his time. Maybe he threw over the traces because he was bored. Several of the cadences on this recording sound rather routine, as if concocted from ingredients which Byrd and others had already prepared. While Weelkes may not be my desert-island choice among Tudor and Jacobean composers – Tallis and Byrd would, of course head that list and Weelkes’s contemporary Orlando Gibbons would be on it – I certainly would not wish to be without him. 

Certainly, if I went to Choral Evensong in Christ Church and heard one of these anthems sung as well as they are on this recording, occasional fluffs apart, which did not worry me, I should think the journey had been well worth making. There are two budget-price competitors. A recording from the Oxford Camerata directed by Jeremy Summerly (Naxos 8.553209) contains six of the anthems on the present recording. Honours overall are about even between Darlington and Summerly, bearing in mind the usual swings-and-roundabouts distinction between boy trebles as against experienced adult professional singers and the difference in sizes between the two ensembles – there are more boy choristers in the Christ Church Choir than the total membership of the Oxford Camerata on this recording. A recent reissue on the Hyperion Helios label (CDH55259) offers the Magnificat and Nunc Dimittis from Weelkes’s Evening Service for trebles, coupled with twelve anthems, six of them in common with those on the Nimbus recording. This recording has recently been well received on Musicweb (see review); the combination of Winchester Cathedral Choir and David Hill is almost a guarantee of its quality. As Weelkes held an appointment at Winchester College, though not at the Cathedral so far as is known, a Winchester recording of his music is especially appropriate. Five anthems occur on all three recordings. Those who want the Ninth Service canticles (Nimbus only) the Evening Service for trebles (Hyperion only) and A remembrance of my friend Thomas Morley, a most strikingly original piece (Naxos only) – all well worth hearing – will, therefore, find themselves with a considerable number of duplications. 

The first two anthems on this Nimbus CD neatly juxtapose the two sides of Weelkes’s music, the lively and the meditative, the latter usually less conventional and more interesting than the former. In Alleluia, I heard a voice, though the Winchester choristers take the work at a faster speed, which might seem more appropriate, the Christ Church version is all that one could wish for. Summerly takes it a good deal more slowly than either, stressing the majestic and declamatory aspect of the words and music rather than their sheer joyfulness of this Eastertide or Ascensiontide work. (One manuscript ascribes it to All Saints Day, which also seems possible.) In Give ear, O Lord, Darlington is again slower than Hill, thereby achieving a fine, affective performance of this plea for God’s mercy. The Oxford Camerata are again slower than either: I should prefer their version were it not for the fact that the Christ Church soloists sing so beautifully yet blend so harmoniously with the rest of the choir. In Hosanna to the Son of David, the three versions adopt a very similar tempo. Here I do have a definite preference for Summerly – more sprightly yet not lacking in dignity. When David Heard and Give the King thy Judgements see fairly extreme disagreements over tempo, with Darlington the slowest in both. Summerly, though considerably faster, still manages to capture the affective quality of David’s lament for his son Absalom in this piece probably composed to mark the death of King James’s son Henry. Free from comparison, however, Darlington’s versions of both pieces stand up well, the soloists in Give the King as effective and well integrated with the rest of the choir as was the case in Give Ear. 

It is not at all clear why Weelkes wrote Gloria in Excelsis Deo, since this bilingual piece duplicates much of the Gloria sung at the end of Holy Communion in the 1559 rite, but could not properly be substituted for it owing to variations in the text. Presumably it was a Christmas anthem, which is how it is performed on An Elizabethan Chorus, music for various occasions in the church’s year sung by St Paul’s Cathedral Choristers directed by Grayston Burgess, with a youthful Andrew Davis at the organ. This very interesting anthology of music by Byrd and Weelkes, with readings from the Elizabethan Bishops’ Bible, which last surfaced on a budget-price recording (Belart 450 141-2), though apparently no longer available, is well worth searching out. Perhaps Arkiv would like to add it to their catalogue? If nothing else, that Grayston Burgess recording demonstrated that the Weelkes pieces included there, Hosanna to the Son of David, Gloria in Excelsis Deo, O Lord Arise and Alleluia, I heard a voice, can hold their heads up in the company of Byrd’s music. Darlington’s lively performance of Gloria in Excelsis, slightly faster than Hill’s, would have made a good conclusion to the recording, though the programme has a logic of its own, ending as it does with Nunc Dimittis, the last canticle of the final office of the day. O Lord Grant the King sounds rather uninspired by comparison with Byrd’s O Lord Make Thy Servant Elizabeth and the five-part Evening Service is also mainly unadventurous, though it contains some unconventional moments. The Ninth Service, a large-scale setting probably composed for the Chapel Royal, in the tradition of Byrd’s Great Service, is a worthy successor to that great predecessor. These two canticles form a fitting conclusion to the CD and serve as a foil to the simpler settings of the same canticles from the five-part Evening Service earlier on the disc. 

The Ninth Service Nunc Dimittis is unusually lengthy and elaborate – even longer than Byrd’s in the Great Service – with some adventurous harmonies. Both services had to be edited, as the surviving parts are highly defective; David Wulstan’s editions are employed here. Notwithstanding my slight preference for the Oxford Camerata versions of some pieces, for these four works alone the Christ Church recording is well worth having. As far as I am aware, it is the only available recording to contain them and the performances are all good. The Nimbus recording is somewhat less immediate than that on their Taverner CD which I recently reviewed (NI5360 – see review) and even less immediate than that on their Sheppard recording (NI5480 – see review). For the current recording the volume needed a 4 or 5 dB boost before it began to sound natural, and even then the sound was rather more recessed than I should have liked. Perhaps the Ambisonic UHJ encoding is part of the problem. The separation between the two sides of the choir, Decani and Cantoris, is well conveyed. Anthony Rooley, with the Consort of Musicke (Gaudeamus CDGAU195 - see review) offers a wholly recommendable selection of Weelkes’s Madrigals and Anthems. This CD, though apparently no longer available, is worth looking out for – some dealers may still have a copy. Hosanna to the Son of David and Gloria in Excelsis are included on a recent mid-price set of hearteningly committed performances of Great Tudor Anthems. A CD of Verse Anthems from Bull to Boyce (Deux-Elles DXL853 - see review), containing Weelkes’s Give ear) is also well worth investigating. The scores of several of Weelkes’s anthems may be found online.

Brian Wilson (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Christ Church Cathedral Choir; Stephen Darlington
AMAZON: WEELKES, T. - Ninth Service and Anthems
SPOTIFY: WEELKES, T. - Ninth Service and Anthems



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 29 de novembre del 2016

HÄNSEL, Peter (1770-1831) - String Quintet in G major

Elisabeth Vigée-Lebrun - Izabela Lubomirska (1793)
Obra de Louise Élisabeth Vigée Le Brun (1755-1842), pintora francesa (1)


- Recordatori de Peter Hänsel -
En el dia de la celebració del seu 246è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Louise Élisabeth Vigée Le Brun (Paris, 16 d'abril de 1755 - Paris, 30 de març de 1842) va ser una pintora francesa. El seu pare, Louis Vigée, va ser pintor retratista, membre i professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. La mort prematura del seu pare va obligar a Louise Élisabeth a formar-se amb Pierre Davesne i Doyen de Briard. Aquest últim va ser qui la va posar en contacte amb les col·leccions reials de pintura, fet que li va permetre estudiar als grans mestres. Poc després va entrar en contacte amb Claude-Joseph Vernet i amb Jean-Baptiste Greuze. El 1774 va ser nomenada membre de l'Acadèmia de Sant Lluc. Dos anys després es va casar amb el marxant d'art Jean-Baptiste Le Brun. Aquest mateix any va pintar al germà del rei i es va introduir en els cercles cortesans. El 1779 va realitzar el seu primer retrat de la reina Maria Antonieta. Cap el 1782 va viatjar als Països Baixos, si bé poc després va ser sol·licitada per la reina francesa. El 1783 va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia i es va convertir en la retratista preferida de la societat aristocràtica del París prerevolucionari. Després de l'esclat de la Revolució Francesa, va abandonar França amb destinació a Itàlia. Després de realitzar nombrosos retrats d'importants personatges d'aquest país, va decidir marxar a Viena, on es va establir durant els anys 1793 i 1794. Va continuar el seu periple europeu, passant per les corts de Praga, Dresden i Berlín, per recalar finalment a Sant Petersburg, on hi va romandre sis anys. El seu retorn a París es va produir el gener de 1802 i després va abandonar un cop més la ciutat per Londres, on va residir durant tres anys i on va retratar la noblesa britànica, incloent al príncep de Gal·les. Va tornar a París, però molt aviat es va traslladar a Suïssa entre els anys 1808 i 1809. Els darrers anys es va establir a Louveciennes des d'on va seguir enviant obres als diferents Salons de París fins el 1824, si bé la seva obra va entrar en decadència i en l'oblit a partir del 1810. No obstant, va ser una de les artistes femenines més valorades de la seva època, i de les més injuriades, sobretot per ser autora d'algunes de les més grans obres pictòriques de propaganda política del segle XVIII al servei d'una idealitzada Maria Antonieta. Va morir a París el març de 1842.




Parlem de Música...

Peter Hänsel (Leppe, 29 de novembre de 1770 - Wien, 18 de setembre de 1831) va ser un violinista i compositor alemany. Es va formar en violí amb el seu oncle a Varsòvia. A partir del 1787 va començar a treballar al servei de Giuseppe Sarti a l'orquestra del príncep de Potemkin a Sant Petersburg. El 1791 va assolir el càrrec de Konzertmeister de l'orquestra de la princesa Izabela Lubomirska. A partir del 1792 va rebre classes de Joseph Haydn en composició abans de començar a publicar les seves primeres obres el 1798. Entre el 1802 i el 1803 va treballar a París on va compondre el seu primer quintet de corda. En el seu retorn a Viena, va continuar al servei de la princesa fins a la mort d'aquesta el 1817 si bé Hänsel va seguir rebent una pensió la resta de la seva vida, morint de còlera el setembre de 1831.

Font: En català: Peter Hänsel (1770-1831) En castellano: No disponible In english: Peter Hänsel (1770-1831) - Altres: Peter Hänsel (1770-1831)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Peter Hänsel (sometimes spelled Haensel, 1770-1831) was born in the town Leppe in what was then Prussian Silesia. He was trained as a violinist and worked in Warsaw and St. Petersburg before obtaining employment in Vienna where he studied composition with Haydn during the 1790’s. Other than two years he spent in Paris during 1802-1803, his entire life was spent in Vienna, working as a violinist and composer. He devoted himself almost exclusively to the genre of chamber music, writing nearly 60 string quartets, 6 string trios, 5 string quintets and works for several other small ensembles. His style remained firmly rooted in the classical era and is closely related to that of his teacher Haydn but he also introduced French and Polish elements into his works, the result of his sojourning in those lands.

EDITIONSILVERTRUST (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Die Kammermusiker Zurich
AMAZON: HANSEL, P. - String Quintet
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HANSEL, P. - String Quintet



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 28 de novembre del 2016

BAUR, Jean (1719-c.1773) - Sonates pour harpe et clavecin (c.1773)

Karl Anton Hickel - Portrait of the Princess of Lamballe (1788)
Obra de Karl Anton Hickel (1745-1798)pintor txec (1)




Parlem de Pintura...

Karl Anton Hickel (Český Krumlov, 1745 - Hamburg, 30 d'octubre de 1798) va ser un pintor txec. A partir del 1758, es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Després de la seva graduació va treballar com a pintor amb el seu germà Josep Hickel especialitzant-se, ràpidament, en retrats. A principis del 1779 va servir com a pintor de retrats en diversos viatges. Més tard, va romandre una temporada a Munich on va realitzar nombrosos retrats de ciutadans il·lustres de la ciutat. Posteriorment, va viatjar a Mannheim i Mainz abans d'establir-se, el 1785, a Suïssa on va assolir el càrrec de pintor oficial de la cort de Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic. Un any després va viatjar a França on va treballar al servei de Marie Antoinette i Marie-Louise de Lamballe. Anys més tard va tornar a Alemanya on va viure a Hamburg, ciutat on va morir l'octubre de 1798.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Karl Anton Hickel (1745-1798) - Altres: Karl Anton Hickel (1745-1798)



Parlem de Música...

Jean Baur (Bouzonville, 1719 - Paris?, c.1773) va ser un arpista i compositor francès. Es desconeix la seva formació inicial. El 1745 es va traslladar a París on pocs anys abans Georges Adam Goepfert havia introduit a la ciutat francesa l'arpa amb pedal. De fet, va ser per aquest instrument que Baur va compondre la majoria de les seves obres, principalment de cambra. La seva filla Marie-Marguerite Baur (1748-c.1790) i el seu fill Barthélemy Baur (1751-1823) van ser arpistes i compositors. Jean Baur es creu va morir a París a l'entorn de 1773.

OBRA:

all published in Paris between 1763 and c1773

6 sonates, vc, b, op.1;
6 sonates, avec plusieurs pièces en sons harmoniques, vc, op.2;
Sonates, fl/vn, bc, 2 sets (1761);
Qt, fl, vn, b, hp (1769);
Premier recueil d’ariettes de différents auteurs, acc. hp, op.4;
Deuxième recueil d’airs connus, avec quelques préludes et caprices propres à exercer les mains, hp, op.5 (c1770);
4 sonates, 2 for hp, clavecin/pf, 2 for hp, vn ad lib, op.6 (?1773);
4 sonates: 2 for hp, clavecin/pf, 2 for hp, vn ad lib, op.7;
4 sonates: 2 for hp, clavecin/pf, 2 for harp, vn ad lib, op.8;
Premier recueil d’airs, ariettes, menuets et gavottes, avec plusieurs caprices, hp;
6 sonates: 4 for 2 vn, 2 for vn, b

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean Baur (1719-c.1773) - Altres: Jean Baur (1719-c.1773)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Les bifurcacions semblen no tenir fi. Afirmació categòrica per tal de reafirmar un inesperat descobriment d'una família musical de la qual, i ja en van desenes, n'ignorava la seva existència. Els Baur, qui van ser i què van fer... Pregunta que intentarem respondre no amb evidents dificultats tenint en compte l'escàs, per no dir nul, coneixement previ. Avi Jean Baur, filla Marie-Marguerite Baur (1748-c.1790), fill Barthélemy Baur (1751-1823), i net Charles-Alexis Baur (1789-1820), van tenir en comú, genètica a banda, la música i un instrument, l'arpa. Efectivament, arpistes de professió, entre altres facetes de la vida, va ser amb aquest instrument que van construir el seu petit univers. I avui, en nom de l'avi Jean Baur, en descobrirem un brevíssim però meravellós esbós musical. I si bé serien pocs els inversos que donarien un ral per la combinació instrumental tant poc prosaica del clavecí i l'arpa, Baur va trobar pertinent avenir-los. L'explicació teòrica de l'absència d'ambdós instruments en un escenari és en certa manera lògic i previsible, la no coincidència en el temps i espai del clavecí, en clar declivi a partir de la segona meitat del XVIII i de l'arpa moderna, emergent precisament i en sintonia amb l'esdevenir del pianoforte, posterior piano, a partir d'aquesta segona meitat del XVIII. Per tant, en aquest encreuament d'entrades i sortides, pocs van ser els compositors que van decidir combinar-los a veure què en treien de profit. Afortunadament, Jean Baur va ser un d'ells, desconec si el seu fill i net van seguir amb l'atreviment, però en tot cas el testimoni d'aquest interessantíssim diàleg el podrem fruir avui on la modernitat i l'antiguitat s'abracen sinuosament en unes sonates de tanta bellesa que desitjaria no tinguessin fi... gràcies Jean Baur!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marielle Nordmann (harpe); Brigitte Haudebourg (clavecin)
AMAZON: Concert chez Madame de Recamier
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Concert chez Madame de Recamier



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 27 de novembre del 2016

PUCCINI, Michele (1813-1864) - Messe

Luigi Querena - La chiesa dei Santi Maria e Donato a Murano
Obra de Luigi Querena (1824-1887), pintor italià (1)


- Recordatori de Michele Puccini -
En el dia de la celebració del seu 203è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Luigi Querena (Venezia, 30 de maig de 1824 - Venezia, 3 d'abril de 1887) va ser un pintor italià. Fill del pintor Lattanzio Querena, es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia, on va estudiar amb Federico Moja i a on es va especialitzar en pintura de paisatges i ciutats. La seva carrera com a pintor es va iniciar el 1850 i tres anys després d'haver participar en l'aixecament militar contra el domini austríac. En aquest sentit, una de les seves primeres obres va ser una vista de Venècia mostrant la resistència "heròica" vers els austríacs. A partir del 1857 va ser membre d'honor de l'Acadèmia de Belles Artes de Venècia en la qual, i també, va participar activament en les seves exposicions. Paral·lelament, va participar en exposicions a Gènova, Nàpols, Torí i Milà, entre altres. Considerat hereu romàntic de Canaletto, va destacar per la precisió i detall del seu dibuix. Va morir a Venècia l'abril de 1887.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Luigi Querena (1824-1887) - Altres: Luigi Querena (1824-1887)



Parlem de Música...

Michele Puccini (Lucca, 27 de novembre de 1813 - Lucca, 23 de gener de 1864) va ser un professor i compositor italià. Fill de Domenico Puccini, es va formar a Lucca amb el seu avi Antonio Puccini i amb Marco Santucci. Poc després, es va traslladar a Bolonya, on va seguir la seva formació amb Giuseppe Pilotti i a on el 1836 seria admès a la famosa Accademia Filarmonica, i a Nàpols, on va estudiar en un dels seus conservatoris. En el seu retorn a Lucca, va assolir el càrrec de professor de l'Istituto Musicale Pacini, on també en va ser director a partir del 1862. En aquells anys va ser també organista a la Catedral de San Martino de Lucca, en un càrrec que havia heredat directament del seu avi Antonio, i professor de piano a l'Istituto femminile di San Ponziano. Com a professor va tenir nombrosos alumnes destacant Fortunato Magi, Luigi Nerici i Carlo Angeloni. Com a compositor, va escriure principalment música religiosa, molta d'ella per a la celebració tradicional de Santa Croce. El seus fills Giacomo Puccini i Domenico Michele Puccini van ser també compositors. Michelle Puccini va morir a Lucca el gener de 1864.

OBRA:

Vocal secular:

2 cants., solo vv, orch;
Scena ed aria con cori;
Coro, 5vv, orch;
2 cori d’introduzione, S, A, pf;
Romanza, solo v, pf

Vocal religiosa:

8 masses, 2–4 vv, orch/org, 1 completed by F. Magi;
13 Ky, solo vv, SATB, orch/org;
8 Gl, SATB, orch, 1 completed by F. Magi;
22 Gl sections, 1–2 vv, SATB, orch, 1, completed by F. Magi;
4 Cr, SATB, orch;
San, Bs, Ag (added to messa a capella di S Mattei), SATB, bc;
Bs, 4vv, orch;
Ag, 4vv, orch;
Ag, 4vv, orch;
Grad, off, comm, 4vv, unacc.;
7 grads, solo v, SATB, orch;
Grad, off, comm, 4vv, unacc.,
7 grads, solo v, SATB, orch;
Tractus, SATB, unacc.;
2 seqs, 2–4 vv, small orch;
Comm, 4vv, org;
Comm verses, SATB, bc;
7 pss, SATB, orch;
23 ps verses, some for 1–2vv, orch, some for 1–2vv, SATB, orch, some for SATB, orch;
7 hymns, 3–4vv, orch;
Bs, SATB, str;
Mag, 3vv, SATB, orch;
3 Ave Maria;
2, B, str qt/orch, 1 in canon, 32vv unacc.;
8 motets: some for 1v, orch, some for 1v, SATB, orch, some for SATB, orch;
2 ants, S, SATB, orch;
3 lamentations, 1–3vv, pf, vc, hmn;
Notturni per la settimana santa, SATB, orch;
Litany for the BVM;
Motettone, 2 choruses, orch

Ops:
Antonio Foscarini, ?lost; Giambattista Cattani, o La rivoluzione degli Straccioni, Lucca, 1844

Instrumental:

Concertone, fl, cl, hn, tpt, trbn, orch;
Sym.

Literatura:

Corso pratico di contrappunto, completato da M.P. per uso de’ suoi allievi, 1846 (MS in Museo Puccini, Lucca)
Francesco Geminiani’, La scena, i/15 (1854), 1–2
Filippo Manfredi’, La scena, i/17 (1854), 1–2
Elogio funebre di Giuseppe Rustici (Lucca, 1856)
Della musica in Lucca: cenni storici. Discorso letto alla R. Accademia Lucchese nella tornata del 5 giugno 1863 (MS, I-La)
Note ed appunti di musici (MS, La) 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Michele Puccini (1813-1864) - Altres: Michele Puccini (1813-1864)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'esdevenir del cognom Puccini sembla aparentment recent no obstant, i com a Lucca bé saben, la dinastia Puccini ve de lluny, concretament d'un tal Giacomo Puccini de principis del segle XVIII. Des d'aleshores i fins al seu adéu definitiu de mitjans del segle XX han transcorregut diverses generacions de Puccini(s) sent la majoria d'ells de perfil local i limitats en l'espai de la ciutat de Lucca i el seu entorn. Un dels més desconeguts per nosaltres, no així a Itàlia, va ser Michele Puccini amb el valor afegit de ser el pare del Puccini més internacional. De formació acadèmica amb Mattei a Bolonya i amb Donizetti i Mercadante a Nàpols, la seva vida va estar principalment orientada en la docència i en la ciència musical teòrica. Tanmateix, va ser autor de nombrosa obra religiosa la qual ha sobreviscut amb dificultats el pas del temps ja que la potència musical del seu fill va eclipsar tota la generació de Puccini(s) anteriors, inclosa la del seu pare. I si bé Michele en prou feines va ser partícip de la vida del seu fill, i encara menys del seu èxit, el cert és que d'alguna o altra manera quan escoltem aquesta monumental, lírica i operística Missa per a tenor, cor i orquestra de data desconeguda, hi intuirem un flashback del seu fill, si es que això és realment possible. En tot cas, el lirisme d'aquesta obra ens remet al gènere teatral romàntic de forma evident, en una missa amb lleus reminiscències clàssiques i d'arquitectura cerimonial i solemne. En definitiva, una partitura sorprenent pel seu esplèndid desenvolupament i que ens dóna a conèixer musicalment a Michele Puccini, una figura estimada i admirada a Itàlia fins el punt que Giovanni Pacini l'hi va dedicar una Missa de Rèquiem el 1864. Poques famílies, més enllà dels Bach, poden presumir de romandre en escena més de 200 anys però els Puccini, irreductibles i amb tenacitat, ho van aconseguir, felicitats Michele!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Choeur Cappella Musicale S. Cecilia; Orchestra Fondazione Festival Pucciniano; Gianfranco Cosmi (conductor)
AMAZON: PUCCINI, M. - Messe
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: PUCCINI, M. - Messe



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 26 de novembre del 2016

NUDERA, Vojtech (1748-1811) - Parthia & Divertimento

Jean-Germain Drouais - Dying Athlete or Wounded Roman Soldier (1785)
Obra de Jean Germain Drouais (1763-1788), pintor francès (1)



... Special thanks to my friend 'Jan' ...



Parlem de Pintura...

Jean Germain Drouais (Paris, 25 de novembre de 1763 - Roma, 15 de juliol de 1788) va ser un pintor francès. Fill del pintor Francois Hubert Drouais, i net d'Hubert Drouais, es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després va rebre formació de Brenet abans d'entrar a estudiar al taller de Jacques-Louis David a París. Ràpidament va adoptar l'estil neoclàssic del seu mestre amb qui va conviure els seus primers anys com a pintor. Després de guanyar un premi a l'Acadèmia de Belles Arts, es va traslladar a Roma amb David. Allà va rebre una profunda influència de l'art clàssic així com de les obres de Rafael. Va ser allà on va iniciar professionalment la seva carrera assolint un èxit immediat el qual va ser comparat al del seu mestre. Malauradament, va morir a Roma el juliol de 1788 i amb només 25 anys. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean Germain Drouais (1763-1788) - Altres: Jean Germain Drouais (1763-1788)



Parlem de Música...

Vojtech Nudera (1748 - Praha, 1811) va ser un compositor bohemi. Es va formar en violí i clarinet abans d'entrar a treballar com a Kantor en una escola de Vysehrad. Poc després es creu es va establir a Praga on va treballar com a músic de cambra per a personalitats nobles i aristocràtiques. Com a compositor, va ser autor d'obres d'entreteniment com divertimentos, entre altres. El seu estil va ser hereu de la viena més clàssica si bé amb incorporacions més pròpies de Bohèmia. Es creu va morir a Praga el 1811.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Vojtech Nudera (1748-1811)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Avui m'agradaria agrair públicament els "amics" musicals que des d'un segon pla m'ajuden a descobrir nou repertori absolutament inèdit i desconegut fronteres enllà de les geografies on es recupera. El cas de l'antiga Bohèmia, avui República Txeca, és sens dubte un cas especial per la dualitat confrontada amb què sovint ens trobem. D'una banda, un territori musicalment fèrtil el qual, i per altra, roman en bona part ignorat arreu d'Europa. Amb el temps vull creure que aquest greuge, també propi de les enciclopèdies musicals més rigoroses, s'anirà apaivagant. Mentrestant, la realitat ens dóna a conèixer un nou actor musical d'aquella galàxia tant apassionant per nom Vojtech Nudera i de qui, personalment, en prou feines n'he localitzat referències més enllà d'algunes obres de cambra. Partitures, per la seva part, de perfil clàssic vienès, properes a l'escola Mozart i en què l'idioma que parlen es redueix a tres o quatre instruments com els d'avui; un parells de clarinets, fagot i trompa. Serà així en la Partita en Re menor per a clarinets, fagot i trompa i en el Divertimento en Do major per a clarinets i fagot que recuperarem. La confluència d'aquests instruments no és en absolut casual ja que de la combinació de tots ells en brolla un aiguabarreig musical que permet matisos únics així com una continuïtat del so prou interessant i singular. Alhora, les composicions en aquesta peculiar formació musical són tècnicament exigents i properes al virtuosisme degut a l'estret marge d'error amb què treballen els intèrprets. No obstant, durant el segle XVIII van ser nombrosos els músics que van explorar la fórmula divertimento i partita per a instruments de vent degut, entre altres motius, al protagonisme ascendent del clarinet ja que, i talment com escoltarem, n'és l'actor principal. Nudera, bohemi de naixement i ofici, en va ser un d'ells!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Prague Mozart Trio
AMAZON: Prague Mozart Trio - Nudera, Brixi, Matous
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Prague Mozart Trio - Nudera, Brixi, Matous



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!