Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joplin S.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joplin S.. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de novembre del 2018

JOPLIN, Scott (1868-1917) - Treemonisha (1911)

John George Brown - Our gang
Obra de John George Brown (1831-1913), pintor anglès (1)


- Recordatori de Scott Joplin -
En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John George Brown (Durham, 11 de novembre de 1831 - New York, 8 de febrer de 1913) va ser un pintor anglès. Als 14 anys va entrar com aprenent al taller d'un artesà de vidre de Newcastle-on-Tyne, on va treballar durant set anys. Entre els anys 1849 i 1852, va assistir als cursos nocturns de la School of Design, on va estudiar amb William Bell Scott. El 1852 i 1853 va treballar en les cristalleries Holyrood d'Edimburg, aprofitant les tardes per estudiar a la Trustees Academy amb Robert Scott Lauder. Brown va passar l'estiu de 1853 a Londres pintant alguns retrats abans d'emigrar a Amèrica del Nord el 24 de setembre. Allà es va instal·lar a Brooklyn, on va treballar a la Flint Glass Company de Brooklyn on la seva destresa va cridar l'atenció d'un dels propietaris de l'empresa, William Owen. Durant aquella època va acudir a les classes gratuïtes que s'impartien a la Graham Arts School i després va estudiar amb Thomas Seïr Cummings a la National Academy of Design. El 1855 es va casar amb la filla d'Owen i, gràcies al suport econòmic del seu sogre, va poder obrir un estudi de pintura. El 1859, va ser un dels membres fundadors de la Brooklyn Art Social i el 1861 va ser membre fundador de la Brooklyn Art Association. El 1861 es va traslladar a Nova York, instal·lant-se al Studio Building on va mantenir el seu estudi la resta de la seva vida. Des del 1858 fins a la seva mort, a excepció de l'any 1871, va exposar a la National Academy. Va ser triat membre associat de l'acadèmia el 1861, membre de ple dret el 1863 i va ocupar el càrrec de vicepresident entre els anys 1899 i 1904. A partir del 1860 va optar per pintar escenes de gènere en què apareixien els nens del carrer de la ciutat de Nova York, motivant el seu ràpid ascens artístic. Brown va registrar els drets d'autor de molts dels seus quadres, que es van reproduir amb freqüència per a fins comercials en forma de cromolitografies o fotografies. El 1867 va ser membre fundador de l'American Watercolor Society, institució que va presidir entre els anys 1887 i 1904. John George Brown va morir a Nova York el febrer de 1913.



Parlem de Música...

Scott Joplin (Texarkana, 24 de novembre del 1868 - Manhattan, 1 d'abril del 1917) va ser un pianista i compositor nord-americà. Va aprendre a tocar el piano de forma autodidacta, rebent algunes nocions de música clàssica gràcies a un veí alemany, abans de començar a treballar com a pianista en bars i prostíbuls. A partir del 1880 va viatjar per l'oest dels Estats Units fins que el 1885 es va establir a Saint Louis. El 1893 va actuar a la World 's Columbian Exposition de Chicago, i l'any següent es va traslladar a Sedalia. Allà va estudiar música en una escola per a negres, la George R. Smith College for Negroes, i va tractar de forjar-se una carrera de concertista de piano clàssic i de compositor. Va ser a partir d'aleshores, i després de la publicació el 1899 de les seves obres Original Rags i Maple Leaf Rag, que la seva fama es va estendre arreu del país. Els ritmes utilitzats, denominats ragtime, consistien en una combinació de melodies folklòriques, ritmes africans i influències criolles en una música interpretada per petits grups als carrers de Nova Orleans i en sales flotants de barcasses del Mississippi de característiques genuïnament americanes. El 1903 va escriure la seva primera òpera, A Guest of Honor, si bé el seu èxit fou desigual. El 1907 es va traslladar a Nova York on va escriure The School of Ragtime, on va plasmar, entre altres, les seves idees sobre l'harmonia, que van ser posteriorment imitades en una època en què se'l va conèixer amb el títol del 'Rei del Ragtime'. El 1911 va publicar una altra òpera, Treemonisha, en una obra dirigida a un públic clarament afroamericà. Tal fou el seu esforç en aquesta òpera que va motivar un prematur ingrés en un centre psiquiàtric el 1916 fruit de les dificultats financeres, polítiques i socials amb què es va trobar. Un any més tard va morir a Nova York.

Scott Joplin (1902) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
The Ragtime Dance (ballet), Wood’s Opera House, Sedalia, 1899 (1902)
A Guest of Honor (op, Joplin), East St Louis, IL, 1903, lost
Treemonisha (op, 3, Joplin), Atlanta Memorial Arts Center, Atlanta, GA, 1972, vs (New York, 1911)

Songs:
A Picture of her Face (Joplin) (Syracuse, NY, 1895);
Please say you will (Joplin) (Syracuse, 1895);
I am thinking of my pickaninny days (H. Jackson) (1901);
Little Black Baby (L.A. Bristol) (Chicago, 1903);
Maple Leaf Rag (S. Brown) (1903);
Sarah Dear (Jackson) (1905);
When your hair is like the snow (O. Spendthrift) (1907);
Pine Apple Rag (J. Snyder) (New York, 1910)

Arrs.:
M. Darden: Good-bye old gal good-bye (Evansville, IN, 1906);
H. La Mertha: Snoring Sampson (1907);
A.R. Turner: Lovin’ Babe (New York, 1911)

Instrumental:

Piano rags
Maple Leaf Rag (Sedalia, 1899);
Original Rags (arr. C. Daniels) (Kansas City, 1899);
Swipesy Cake Walk (collab. A. Marshall) (1900);
The Easy Winners (1901);
Peacherine Rag (1901);
Sunflower Slow Drag (collab. S. Hayden) (1901);
A Breeze from Alabama (1902);
Elite Syncopations (1902);
The Entertainer (1902);
The Strenuous Life (1902);
Palm Leaf (Chicago, 1903);
Something Doing (collab. Hayden) (1903);
Weeping Willow (1903);
The Cascades (1904);
The Chrysanthemum (1904);
The Favorite (Sedalia, 1904);
The Sycamore (New York, 1904);
Bethena, ragtime waltz (1905);
Eugenia (Chicago, 1906)
Leola (1905);
The Ragtime Dance (New York, 1906);
Gladiolus Rag (New York, 1907);
Heliotrope Bouquet (collab. L. Chauvin) (New York, 1907);
Lily Queen (collab. Marshall) (New York, 1907);
Nonpareil (New York, 1907);
Rose Leaf Rag (Boston, 1907);
Searchlight Rag (New York, 1907);
Fig Leaf Rag (New York, 1908);
Pine Apple Rag (New York, 1908);
Sugar Cane (New York, 1908);
Country Club (New York, 1909);
Euphonic Sounds (New York, 1909);
Paragon Rag (New York, 1909);
Pleasant Moments, ragtime waltz (New York, 1909);
Wall Street Rag (New York, 1909);
Stoptime Rag (New York, 1910);
Felicity Rag (collab. Hayden) (New York, 1911);
Scott Joplin’s New Rag (New York, 1912);
Kismet (collab. Hayden) (1913);
Magnetic Rag (New York, 1914);
Reflection Rag (1917);
Silver Swan Rag (New York, 1971)

Other piano:
Combination March (Temple, TX, 1896);
Great Collision March (Temple, 1896);
Harmony Club Waltz (Temple, 1896);
Augustan Club Waltz (1901);
Cleopha (1902);
March Majestic (1902);
Binks’s Waltz (1905);
Rosebud (1905);
Antoinette (New York, 1906);
School of Ragtime, 6 exercises (New York, 1908);
Solace (New York, 1909)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kenneth Hicks (singer); Edward Pierson (singer); Ben Harney (singer); Curtis Rayam (tenor); Carmen Balthrop (sorpano); Betty Allen (1927-2009, mezzo-soprano); Cora Johnson (singer); Willard White (bass); Houston Grand Opera Orchestra; Houston Grand Opera Chorus; Gunther Schuller (1925-2015, conductor)
RECICLASSICAT: JOPLIN, Scott (1868-1917)
AMAZON: JOPLIN - Treemonisha
SPOTIFY: JOPLIN - Treemonisha



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 1 d’abril del 2017

JOPLIN, Scott (1868-1917) - Rags & Waltzes

Joseph Christian Leyendecker - Traffic Stop
Obra de Joseph Christian Leyendecker (1874-1951), pintor alemany (1)


- Recordatori de Scott Joplin -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joseph Christian Leyendecker (Montabaur, 23 de març de 1874 - New Rochelle, 25 de juliol de 1951) va ser un dibuixant i pintor alemany que va desenvolupar la seva carrera als Estats Units. D'ascendència neerlandesa, va néixer a Alemanya i va viure a Montabaur fins el 1882, any que va emigrar cap als Estats Units amb els seus pares Peter Leyendecker i Elizabeth Oreseifen, la seva germana Augusta i els seus dos germans, Frank Leyendecker, i Adolph Leyendecker (1870-1939). Allà va començar a treballar en una impremta i va assistir, mentrestant, a l'Escola d'Arts de Chicago, sota la direcció de John H. Vanderpoel. Cinc anys més tard va viatjar a París on va entrar, juntament amb el seu germà Frank, a l'Académie Julien. Al tornar als Estats Units va obtenir diverses encàrrecs per anuncis comercials i il·lustracions. El seu retrat d'un model masculí vestint una camisa per la marca Arrow Collar es va transformar en un ideal de bellesa masculina per a l'època, i va ser emulat massivament pels nord-americans. En aquell temps, va realitzar també il·lustracions de publicitat per la marca Hart i Schaffner & Marx. Al llarg de quaranta anys, va il·lustrar moltes de les portades de la popular revista nord-americana Saturday Evening Post, per a la que va produir unes 300 il·lustracions. La mundialment coneguda imatge del Pare Noel com un alegre ancià grassonet i vestit amb vestit vermell va ser popularitzada per ell, així com la del nadó com a representació de la vinguda i inici de l'Any Nou. També va dibuixar cartells propagandístics durant la Primera Guerra Mundial en els que incitava la gent a comprar bons de guerra. El seu art va ser una influència determinant pel famós il·lustrador Norman Rockwell. Va morir a New Rochelle el juliol de 1951.




Parlem de Música...

Scott Joplin (Texarkana, 24 de novembre del 1868 - Manhattan, 1 d'abril del 1917) va ser un pianista i compositor nord-americà. Va aprendre a tocar el piano de forma autodidacta, rebent algunes nocions de música clàssica gràcies a un veí alemany, abans de començar a treballar com a pianista en bars i prostíbuls. A partir del 1880 va viatjar per l'oest dels Estats Units fins que el 1885 es va establir a Saint Louis. El 1893 va actuar a la World 's Columbian Exposition de Chicago, i l'any següent es va traslladar a Sedalia. Allà va estudiar música en una escola per a negres, la George R. Smith College for Negroes, i va tractar de forjar-se una carrera de concertista de piano clàssic i de compositor. Va ser a partir d'aleshores, i després de la publicació el 1899 de les seves obres Original Rags i Maple Leaf Rag, que la seva fama es va estendre arreu del país. Els ritmes utilitzats, denominats ragtime, consistien en una combinació de melodies folklòriques, ritmes africans i influències criolles en una música interpretada per petits grups als carrers de Nova Orleans i en sales flotants de barcasses del Mississippi de característiques genuïnament americanes. El 1903 va escriure la seva primera òpera, A Guest of Honor, si bé el seu èxit fou desigual. El 1907 es va traslladar a Nova York on va escriure The School of Ragtime, on va plasmar, entre altres, les seves idees sobre l'harmonia, que van ser posteriorment imitades en una època en què se'l va conèixer amb el títol del 'Rei del Ragtime'. El 1911 va publicar una altra òpera, Treemonisha, en una obra dirigida a un públic clarament afroamericà. Tal fou el seu esforç en aquesta òpera que va motivar un prematur ingrés en un centre psiquiàtric el 1916 fruit de les dificultats financeres, polítiques i socials amb què es va trobar. Un any més tard va morir a Nova York.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
The Ragtime Dance (ballet), Wood’s Opera House, Sedalia, 1899 (1902)
A Guest of Honor (op, Joplin), East St Louis, IL, 1903, lost
Treemonisha (op, 3, Joplin), Atlanta Memorial Arts Center, Atlanta, GA, 1972, vs (New York, 1911)

Songs:
A Picture of her Face (Joplin) (Syracuse, NY, 1895);
Please say you will (Joplin) (Syracuse, 1895);
I am thinking of my pickaninny days (H. Jackson) (1901);
Little Black Baby (L.A. Bristol) (Chicago, 1903);
Maple Leaf Rag (S. Brown) (1903);
Sarah Dear (Jackson) (1905);
When your hair is like the snow (O. Spendthrift) (1907);
Pine Apple Rag (J. Snyder) (New York, 1910)

Arrs.:
M. Darden: Good-bye old gal good-bye (Evansville, IN, 1906);
H. La Mertha: Snoring Sampson (1907);
A.R. Turner: Lovin’ Babe (New York, 1911)

Instrumental:

Piano rags
Maple Leaf Rag (Sedalia, 1899);
Original Rags (arr. C. Daniels) (Kansas City, 1899);
Swipesy Cake Walk (collab. A. Marshall) (1900);
The Easy Winners (1901);
Peacherine Rag (1901);
Sunflower Slow Drag (collab. S. Hayden) (1901);
A Breeze from Alabama (1902);
Elite Syncopations (1902);
The Entertainer (1902);
The Strenuous Life (1902);
Palm Leaf (Chicago, 1903);
Something Doing (collab. Hayden) (1903);
Weeping Willow (1903);
The Cascades (1904);
The Chrysanthemum (1904);
The Favorite (Sedalia, 1904);
The Sycamore (New York, 1904);
Bethena, ragtime waltz (1905);
Eugenia (Chicago, 1906)
Leola (1905);
The Ragtime Dance (New York, 1906);
Gladiolus Rag (New York, 1907);
Heliotrope Bouquet (collab. L. Chauvin) (New York, 1907);
Lily Queen (collab. Marshall) (New York, 1907);
Nonpareil (New York, 1907);
Rose Leaf Rag (Boston, 1907);
Searchlight Rag (New York, 1907);
Fig Leaf Rag (New York, 1908);
Pine Apple Rag (New York, 1908);
Sugar Cane (New York, 1908);
Country Club (New York, 1909);
Euphonic Sounds (New York, 1909);
Paragon Rag (New York, 1909);
Pleasant Moments, ragtime waltz (New York, 1909);
Wall Street Rag (New York, 1909);
Stoptime Rag (New York, 1910);
Felicity Rag (collab. Hayden) (New York, 1911);
Scott Joplin’s New Rag (New York, 1912);
Kismet (collab. Hayden) (1913);
Magnetic Rag (New York, 1914);
Reflection Rag (1917);
Silver Swan Rag (New York, 1971)

Other piano:
Combination March (Temple, TX, 1896);
Great Collision March (Temple, 1896);
Harmony Club Waltz (Temple, 1896);
Augustan Club Waltz (1901);
Cleopha (1902);
March Majestic (1902);
Binks’s Waltz (1905);
Rosebud (1905);
Antoinette (New York, 1906);
School of Ragtime, 6 exercises (New York, 1908);
Solace (New York, 1909)

Font: En català: Scott Joplin (1868-1917) En castellano: Scott Joplin (1868-1917) In english: Scott Joplin (1868-1917) - Altres: Scott Joplin (1868-1917)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Daniel Blumenthal (piano)
AMAZON: JOPLIN, S. - The Ragtime Dance
SPOTIFY: JOPLIN, S. - The Ragtime Dance



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!