DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528) - Missa 'Ave Maria peregrina'

Obra de Giulio Romano (c.1499-1546), pintor italià (1)

- Recordatori de Francisco de Peñalosa -

En el dia de la commemoració del seu 491è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Giulio Pippi 'Giulio Romano' (Roma, c.1499 - Mantova, 1 de novembre de 1546) va ser un pintor i arquitecte italià. Segons Vasario, va ser alumne de Rafael, pintor amb qui ràpidament va col·laborar estretament en el seu taller. Precisament amb el seu mestre, va treballar en la decoració de la Stanza dell'Incendio di Borgo i després de la mort de Rafael en la Stanza di Costantino. El 1524 es va traslladar a Mantua on va treballar com a pintor, dissenyador i arquitecte al servei del duc Federico II de Gonzaga. En aquest sentit, i a banda de les nombroses decoracions que va realitzar, es va fer especialment famós per la construcció i decoració del Palazzo Te. Giulio Pippi, conegut popularment com a Giulio Romano, va morir a Mantua el novembre de 1546 en un any en què l'havien nomenat arquitecte de la Basílica de Sant Pere.

---

Parlem de Música...

Francisco de Peñalosa [Penyalosa] (Talavera de la Reina, c.1470 - Sevilla, 1 d'abril de 1528) va ser un compositor espanyol. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència del seu nomenament, el 11 de maig de 1498, com a músic de la capella reial aragonesa en un càrrec que va preservar fins el 1516, l'any de la mort del rei Fernando II de Aragón. A partir del 1511 va treballar com a ‘maestro de música’ del net del rei. El desembre de 1505 es va presentar, a petició reial, per a un càrrec a la Catedral de Sevilla però va ser impugnat i no es va resoldre en favor seu fins uns anys més tard. A la tardor de 1517 va rebre una invitació per anar a Roma on va servir com a membre del cor papal fins a la mort de Lleó X. Després de la mort del papa, va tornar a Sevilla, on va reprendre la seva posició canònica i on el març de 1525 se li van concedir els drets al càrrec de tresorer. Com a compositor, va ser notablement prolífic en música vocal. Francisco de Peñalosa va morir a Sevilla l'abril de 1528.

Abraham Ortelius (1527-1598) - Hispalensis (1579) (2)

OBRA:
for 4 voices unless otherwise stated

Vocal secular:

Alegraos, males esquivos, 3vv, ed. in MME, x;
A tierras agenas, 3vv, ed. in MME, x (1951);
De mi dicha no se spera, 3vv, ed. in MME, x;
El triste que nunca os vio, 3vv, ed. in MME, v (1947);
Lo que mucho se desea, 2vv, ed. in MME, x;
Los braços traygo, 3vv, ed. in Ros-Fàbregas;
Niña, erguideme los ojos, 3vv, ed. in MME, v;
Por las sierras de Madrid, 6vv, ed. in MME, x;
Pues vivo en perder la vida, 3vv, ed. in MME, v, and in Ros-Fàbregas;
Que dolor mas me doliera, 3vv, ed. in MME, x;
Tú que vienes de camino (inc.), 3vv, ed. in MME, x

Vocal religiosa:

Masses, mass movements and magnificat settings:
Adieu mes amours, E-TZ 2–3
Ave Maria peregrina, ed. in MME, i (1941, 2/1960/R)
El ojo, TZ 2–3, P-Cug M.12
L’homme armé, E-TZ 2–3
Nunca fue pena mayor, ed. in MME, i
Por la mar, TZ 2–3
Kyrie, 3vv, Boc 5
Kyrie, TZ 5
Kyrie, Sanctus, Agnus Dei ‘feriales’ (inc.), TZ 5
Gloria, Credo (BVM), TZ 2–3
Magnificat, 1st tone, 3rd tone, 4th tone, 6th tone, 8th tone (2 settings); all in P ii

Motets:
Adoro te, Domine, 3vv, H, P i;
Ave regina celorum, H, P i;
Ave vera caro Christe, H, P i;
Ave vere sanguis domini, H, P i;
Ave verum corpus, H, P i;
Deus qui manus tuas, H, P i;
Domine Jesu Christe, qui neminem, H, P i;
Domine, secundum actum meum, H, P i;
Emendemus in melius, H, P i;
In passione positus, H, P i;
Inter vestibulum ac altare, H, P i;
Ne reminiscaris, 3vv, H, P i;
Nigra sum sed formosa, 3vv, H, P i
O decus virgineum, TZ 2–3;
O domina sanctissima, 3vv, H, P i;
Pater noster, H, P i;
Precor te, Domine, H, P i;
Sancta Maria, sucurre miseris, 3vv, H, P i;
Sancta mater istud agas (wrongly attrib. ‘Iusquin’ in Bbc 454), H, P i, also ed. in MRM, ix (1996);
Transeunte Domino, 5vv, H, P i;
Tribularer si nescirem, H, P i;
Unica est columba mea, 3vv, H, P i;
Versa est in luctum, H, P i

Lamentation settings:
Aleph: Quomodo obscuratum est, TZ 2–3;
Aleph: quomodo obtexit caligine, TZ 2–3;
Et factum est postquam, TZ 2–3

Hymns:
Gloria, laus, TZ 5;
Jesu nostra redemptio, TZ 2–3, ed. in Cw, lx (1957);
O lux beata Trinitas, TZ 2–3, ed. in Cw, lx;
Sacris solemnis, TZ 2–3, ed. in Cw, lx;
Sanctorum meritis, TZ 2–3, ed. in Cw, lx

---

Doubtful and misattributed works:
Kyrie ‘in feriis’, E-TZ 5 (attrib. Montes and Peñalosa)
Sicut cervus, 2vv (tr, Requiem Mass, attrib. Peñalosa in TZ 5; by Ockeghem)
Domine Jesu Christe qui hora diei, SE (Anchieta), Sc 5-5-20 (Anchieta), TZ 5 (Peñalosa), E-Vp 5, P-Cug M.12, Cug M.32, H
Memorare piissima, E-Bbc 454, Sc 1 (Escobar), Sc 5-5-20 (Escobar), Tc 21 (Peñalosa), TZ 2–3 (Escobar), P-Cug M.12, Cug M.32, H, P i
O bone Jesu, E-Bbc 454 (‘Penyalosa’), Boc 5, SE (Anchieta), TZ 2–3 (Antonio de Ribera), P-Cug M.12, Cug M.32, Cug M.48, Cug M.53, 15192 (Compère), P i
Qui expansis – Qui prophetice – Christus Dominus factus est, E-TZ 5, H

Lost works:
numbered according to Calahorra Martinez
Credo, E-TZ 5 (321)
Magnificat (127)
Ave Maria (377);
Vide Domine (28)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Choir of Westminster Cathedral; James O'Donnell
RECICLASSICAT: DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528)
AMAZON: PEÑALOSA - Masses

IMSLP: Francisco de Peñalosa (1470-1528)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528) - Missa "Nunca fue pena mayor"

Obra de Raffaello Sanzio (1483-1520), pintor italià.

- En record del 485è aniversari del decés de Francisco de Peñalosa -

---

Francisco de Peñalosa (1470-1528) compositor espanyol nascut a Talavera de la Reina. El dilluns passat, quan parlava d'Alonso Mudarra, feia referència a un dels seus contemporanis més importants i determinants, musicalment parlant, del Renaixement espanyol. Aquell dilluns, així mateix, es commemorava l'aniversari de decés d'aquest enigmàtic personatge protagonista del finals del segle XV a Espanya. I ja que aquell dia recuperàvem a Mudarra, avui ho farem en nom i en honor a Francisco de Peñalosa. Com tantes vegades comento en relació als artistes que van viure farà ja quasi mig segle, el seu relat de vida resulta difuminat, algunes vegades contradictori i quasi sempre molt poc precís. Peñalosa que, pel que sembla, va estar al servei d'un important Rei Catòlic d'aleshores conegut amb el nom de Ferran el Catòlic, va dedicar la seva vida al sacerdoci. Al servei del rei va tenir la potestat musical per a compondre segons l'estètica formal de l'època. Per tant, és coherent entendre un repertori constituït, principalment, per misses, motets i himnes els quals, en gran proporció i per desgràcia, s'han perdut irremeiablement per sempre. No obstant aquesta important i malaguanyada restricció, alguna de la seva obra es conserva intacta a la Catedral de Toledo. És el cas de la partitura que ens servirà de motiu de commemoració en aquest diumenge primaveral d'abril. És d'aquesta manera que recuperarem una de les seves obres mestres i més representatives de l'Espanya polifònica. La Missa Nunca fue pena mayor, basada en una de les cançons tradicionals més populars de l'època i del compositor flamenc, que aleshores vivia i treballava a Espanya, Juan de Urrede. La missa, una obra pensada a quatre veus, és una obra mestra polifònica pel tractament, pel caràcter melancòlic i emotiu del conjunt i per la sobrietat de la seva composició. El caràcter devot i penitencial de la obra es deu a la fisonomia política de l'Espanya d'aquell temps on el poder de l'Església era absolut i, per tant, determinava la organització social, econòmica i cultural dels seus ciutadans i, així mateix, dels seus reis com Ferran el Catòlic però també d'Isabel I de Castella. 

Si bé l'acompanyament d'instruments de vent complementa perfectament el conjunt de la missa i la dota d'una riquesa tonal i d'un equilibri melòdic apropiat, hem d'entendre que aquesta obra va ser pensada i escrita per a ser interpretada a capella. He introduït la missa amb el seu Sacris Solemnis, més proper al cant gregorià en què el tenor manté la melodia formal de la partitura en contraposició a les altres tres veus que flueixen a través del contrapunt. Dos motets, intercalats entre els moviments de la missa, complementaran el conjunt d'avui. I ja que estem de commemoració deixeu-me celebrar, amb els signes d'exclamació pertinents, el gran mestre Raffaelo Sanzio de qui ahir celebràvem el seu 530è aniversari de naixement. No calen presentacions per tots aquells que coneixen o si més no ensumen de tant en tant el fantàstic univers pictòric de tots els temps. Pels qui no el coneguin val a dir que mai és tard per a introduir-se en un dels noms propis de la pintura renaixentista italiana i a qui hem de situar al mateix nivell de Miquel Àngel i Leonardo da Vinci. I ja que parlem de commemoracions, avui també és motiu de celebració el compositor italià, del qual encara no se'n coneixen edicions de les seves obres, Nicola Sala que va néixer en un dia com avui de fa ja 300 anys. Tant bo, en aquest tricentenari del seu naixement es posi fil a l'agulla en honor al compositor que ha donat nom al Conservatori Nicola Sala de la ciutat de Benevento. Celebrem-los a tots plegats ja que tots tres, contemporanis o no en el temps i en l'espai, ens han deixat un llegat i una cultura que nosaltres, en qualsevol cas, admirem!

A la interpretació, la instrumentació de vent dels Les Sacqueboutiers, amb les veus de l'Ensemble Gilles Binchois i la direcció artística de Dominique Vellard.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Francisco de Peñalosa (c.1470 - 1 de abril de 1528)

LAQUINTADEMAHLER: Francisco de Peñalosa - Missa Nunca fue pena mayor

IMSLP: Francisco de Peñalosa (1470-1528)

SPOTIFY: Pedro de Escobar – Missa Nunca Fue Pena Mayor

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!