- Recordatori de Josef Ferdinand Norbert Seger -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 3 d'agost de 1816) va ser un pintor neoclàssic francès. Va ser alumne del seu pare, el miniaturista François-Élie Vincent, professor de l'Acadèmia de Sant Lluc de París i més tard de Joseph-Marie Vien. Va guanyar el Premi de Roma del 1768, i es va instal·lar a Itàlia entre els anys 1771 i 1775. Després de tornar a París va ser admès a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura el 1777 i a partir d'aquesta data va exposar regularment a la sala d'exposicions de París. El 1790 Vincent va ser contractat com a mestre dibuixant per Lluis XVI de França. El 1799 es va casar amb Adélaïde Labille-Guiard, pintora de gran fama i talent que havia estat instruïda en la seva infantesa pel pare de François-André. Considerat com un dels principals representants de l'escola neoclàssica i un dels principals rivals de Jacques-Louis David, va ser ràpidament eclipsat per la força creativa de David. Durant la Revolució Francesa els seus ideals monàrquics el van enfrontar a David i als revolucionaris. Vincent va ser un dels primers membres de l'Acadèmia de Belles Arts de França, que va reemplaçar a la Reial Acadèmia el 1795. Al final de la seva vida la seva activitat professional va decaure sensiblement per problemes de salut, tot i així, després de la seva mort, va seguir rebent honors oficials.
Font: En català: No disponible - En castellano: François-André Vincent (1746-1816) - In english: François-André Vincent (1746-1816) - Altres: François-André Vincent (1746-1816)
Parlem de Música...
Josef Ferdinand Norbert Seger (Repin, 21 de març de 1716 - Praha, 22 d'abril de 1782) va ser un professor, organista i compositor bohemi. Va assistir al Gymnasium Jesuïta de Praga i es va graduar en filosofia a la Universitat de Praga. Va ser cantant, contralt, a l'església del convent minorista de Sant Jakub. Més tard, va ser violinista a l'església de Sant Martí. Va estudiar orgue amb Černohorský, composició amb Tuma i Zach i baix continuo amb Felix Benda. El 1741, va ser nomenat organista a l'Església de Týn de Praga, un càrrec que va ocupar fins el dia de la seva mort. Les seves habilitats amb l'orgue eren conegudes a Bohèmia i fins i tot l'emperador Josep II sovint l'escoltava a Praga. El monarca, enamorat de l'art de Seger, el va promocionar a la cort de Viena tot i que aquest va morir abans de poder ocupar el nou càrrec vienès. Seger va ser el compositor més prolífic pel que fa a música d'orgue del segle XVIII a Bohèmia. La mala costum de no publicar els seus treballs ha fet que gran part de les seves partitures s'hagi perdut. Tocates, preludis, fugues reflecteixen la gran diversitat d'estils a l'hora de compondre. Aquests, en una forma propera al barroc més tardà, mostren una desbordant imaginació i inventiva juntament amb una expressivitat harmònica notable. Com a mestre de composició i docència, Seger va ser molt influent ja que les seves obres teòriques van ser editades en nombroses ocasions i van servir de model a molts organistes de l'època clàssica. Seger va tenir importants alumnes com Kopriva, Jan Antonin Kozeluh, Mysliveček i Pichl, entre altres. El seu repertori, a banda de l'extensa producció organística, és també abundant en música religiosa, amb diverses misses entre elles la Missa quadragesimalis (4v i orgue) i la Missa choralis (4v, orgue concertant), i gran diversitat de motets religiosos com Litanies, Vespres i altres obres menors. A banda de compondre, va escriure alguns tractats de música com per exemple el Fondamenta pro organo, Generalbass-Übungsstücke i el Orgel-Übungsstücke. Va morir a Praga l'abril de 1782.
Font: En català: Josef Seger (1716-1782) - En castellano: No disponible - In english: Josef Seger (1716-1782) - Altres: Josef Seger (1716-1782)
Font: En català: Josef Seger (1716-1782) - En castellano: No disponible - In english: Josef Seger (1716-1782) - Altres: Josef Seger (1716-1782)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
As for Kopřiva, I can find only one other work, a Mass in D, in a recital which also includes the same Fugue on DEBEFE as on the Hortus CD, and music by his father Václav Jan and his brother Jan Jáchym (SU39082, 4 CDs, also available as a download from eMusic). The notes on the Mundt organ, constructed in 1673 and virtually intact in its original state are also extremely informative; non-specialists may balk at such information as “the characteristic sound of the instrument is defined by its labial pipes topped by a six rank mixture stop ...” though a quick self-taught crash course from the article on organ in any edition of the Oxford Companion to Music would help. The complete specification shows what a hefty sound the instrument is capable of making, with a 16’ manual stop and two 16’pedal stops – the commissioners in the 1670s were adamant that they wanted a loud organ and, indeed, the overall sound is less bright, more beefy than that of the Austrian instruments on the Teldec set. Thankfully, Kohout is sparing in his employment of these 16’ stops, limiting their use to the ‘bigger’ pieces, such as the opening Prelude and Fugue and the closing Fugue – all too often organists get carried away with too much 16’ tone in baroque music. Throughout the recital Kohout’s playing is idiomatic, instructive and entertaining. As is apparent from the booklet, he varies his chosen registration to suit the needs of each piece – very light for the Seger Fantasia and Fugue (track 2) much heavier for the preceding Prelude and Fugue (tr. 1) and more varied, though not heavy in the Fischer Aria in which he achieves a number of interesting aural effects with the great variety of solo stops at his disposal (tr.3). For the Kerll Passacaglia (tr.6) he employs just one 8’ and one 4’ stop to excellent effect.
The use of the Cymbelstern stop in the Kerll Canzona (tr.5) is particularly effective. This Kerll Canzona is the one piece which also occurs on the Tachezi recital. The first, fugue section is lively enough to dispel any notions to which the d minor key may give rise, though the piece later takes on a slightly darker hue. Both performers offer lively performances of the piece; Tachezi is slightly more nimble, but I much prefer the sound of the Prague organ to that of Tachezi’s Klosterneuburg Festorgel, then in its unrestored state. The Hortus recording is close but not unduly so – there is a degree of ambience without too much resonance. It’s at least as good as Teldec’s 1980/1 DDD recordings and better than the 1968 ADD sound on parts of their 3-CD set, good as that is for its age. The booklet is excellent – not far off the kind of thing one expects from Hyperion: like them, it’s hard to get it back in the case – with external and internal illustrations of the organ. For all the detail about the organ, I couldn’t find details of the temperament or pitch of the instrument. The Czech text appears to be the original; the English translation, from which the French version was made, is idiomatic. This Hortus CD wouldn’t be my first recommendation for a recording of baroque organ music: you might prefer to go for the Teldec recital first – 3 CDs for rather less than this single disc – or one of the three Apex CDs which contain the same music, but those who already have some of the organ works of this period in their collection could do much worse than to acquire the new CD: it shows how far Czech performances of baroque music have come since the 1960s Supraphon LP of Corelli which was my introduction to his Opus 6 Concertos. If you find it hard to come by, don’t forget that you can order Hortus CDs direct from MusicWeb International.
Brian Wilson (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: SEGER, Josef Ferdinand Norbert (1716-1782)
AMAZON: SEGER, F. - Prague l'âge d'or du baroque
IMSLP: Josef Seger (1716-1782)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SEGER, F. - Prague l'âge d'or du baroque
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
