Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Schumann C.W.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Schumann C.W.. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de setembre del 2013

SCHUMANN, Clara Wieck (1819-1896) - Lieder by Clara Schumann

Karl Gussow - Old Man's Treasure (Das Katzchen) (c.1876)
Obra de Karl Gussow (1843-1907), pintor alemany (1)


- Recordatori de Clara Wieck Schumann -
En el dia de la celebració del seu 194è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Karl Gussow (1843-1907) va néixer a Havelberg, Brandenburg, el 1843 i va morir a Pasing 1907. Pintor de retrat i pintura de gènere, va ser alumne de l'Escola d'Art de Nuder Ramberg i Pauwels. El 1867 es trasllada a Munich on va ser alumne de Karl von Piloty (1826-1886). En acabar els seus estudis va marxar durant un temps a Itàlia, fet habitual en aquell temps, tot i que després va tornar a Weimar. Durant la dècada de 1860 es va dedicar a pintar la vida dels pobres amb una precisió gairebé fotogràfica. Els seus treballs anteriors a aquesta etapa es van desenvolupar al voltant de temes mitològics amb reminiscències romàntiques. El 1871 va esdevenir professor a l'Escola d'Art. Va ser molt influent com a professor a Weimar, així també a l'Escola d'Art de Carlsruhe el 1874 i el 1875 a l'Acadèmia de Berlín, on va ser professor de Theodor Ohlsen. Finalment, el 1892 es va traslladar definitivament a Munich. Entre els reconeixements que va obtenir es pot esmentar dues Medalles d'or el 1874 i el 1880, a més del reconeixement dels seus contemporanis en ser nomenat membre de l'Acadèmia de Berlín en 1883. Karl Gussow té un lloc destacat en la pintura alemanya moderna. Algunes de les seves obres són: "La caça de Diana" (1870), "Retrat dolç" (1872), "Nena costurera en el matí" (1873), "Gatet", "Retrat d'una dama antiga" (1878) i "Dos vells"(1880).

Font: En català: No disponible - En castellano: Karl Gussow (1843-1907) - In english: Karl Gussow (1843-1907) - Altres:  Karl Gussow (1843-1907)


Parlem de Música...

Clara Josephine Wieck de Schumann (Leipzig, 13 de setembre de 1819 - Frankfurt del Main, 20 de maig de 1896), esposa del compositor Robert Schumann, va ser una de les principals pianistes de l'època romàntica, a més de compositora. Clara va estudiar música des d'una edat molt primerenca, amb el seu pare, el professor de piano i pedagog musical Friedrich Wieck, i era germana de la també reconeguda cantant Marie Wieck (1832-1916). Va desenvolupar una brillant carrera d'intèrpret des dels tretze anys fins al seu matrimoni amb Robert Schumann, una unió inicialment desautoritzada pel seu pare, que es va celebrar en 1840 per ordre judicial. Després abandonà la composició per dedicar-se a fer concerts, mantenir la família, criar els seus vuit fills i tenir cura del seu marit malalt. Va acompanyar al seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seva fama -i la de Robert Schumann- fora de les fronteres d'Alemanya. La seva vàlua com a intèrpret la va adquirir tocant les obres de Bach, Mozart, Beethoven i contemporanis com el seu marit. Johannes Brahms va conèixer la parella el 1853, quan tenia vint anys, i va establir amb Clara una amistat que va perdurar tota la seva vida. Aquell mateix any, Clara va conèixer el violinista Joseph Joachim, que des d'aquell moment la va acompanyar freqüentment en els seus concerts. Robert Schumann va morir només tres anys després. A partir de llavors Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant això, no va perdre la passió per la música de Robert, que va seguir representant el nucli principal dels seus concerts. Amb aquest programa va viatjar a Londres repetidament des de 1865, després d'una visita poc reeixida en 1856. En aquestes visites a Londres el pianista anglès Franklin Taylor aprofità cada visita per acabar de polir el seu estil sota la mà de Clara. El 1878 va ser nomenada professora de piano (principalment de tècnica interpretativa) al Conservatori Superior de Música de Frankfurt, on va impartir classes fins al 1892, i on va tenir alumnes com l'hongarèsa Ilona Eibenschütz, o el portuguès Oscar da Silva.



Parlem amb veu pròpia...

Clara Schumann segueix sent un descobriment en molts casos fruit del desconeixement que encara, molts de nosaltres, tenim del seu cognom, paradoxalment tant conegut. En aquest divendres de setembre, amb la progressiva retirada canicular i amb la tardor a les portes, recuperarem una sèrie d'obres diferenciades però amb un instrument en comú, el piano. D'entrada, és probable que molts dels oients d'aquest espai coneguin sobradament el preciós Concert de piano en La menor opus 7 que recuperàvem en el seu dia, tanmateix, és també probable que molts dels aquí presents, dels quals m'hi incloc, desconeguin el Konzertsatz en Fa menor o moviment concertant de piano de 1847. Pel que sembla Clara pretenia convertir-lo en el el seu segon concert de piano, no obstant, no va tenir el temps, l'esma o la determinació per fer-ho, de tal manera que va quedar inconclús. Ara bé, el primer moviment deixa entreveure la tonalitat i la qualitat d'una obra sorprenent que no dubto que ajudarà a engrandir, si més no mínimament, el seu esplèndid treball. Però no serà la única de les partitures del dia ja que també recuperarem el testimoni líric d'alguns dels seus Lieds per a soprano i acompanyament de piano. Cançons poètiques, emotives i romàntiques característiques i en sintonia amb la cultura del segle XIX. En essència, les cançons de Clara i de Robert Schumann són semblants, en un aparent diàleg etern i complementari. Ambdós, amb els seus arguments, són representatius de la culminació musical del Romanticisme. Avui, per tant, i 194 anys després, celebrem el seu nom amb ímpetu, alegria i felicitat!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS (Lieds): Joanne Polk (piano); Korliss Uecker (soprano)
INTÈRPRETS (Concert): Elena Margolina (piano); Vogtland Philharmonic Orchestra Greiz-Reichenbach (ensemble); Doron Salomon (conductor)
Publicado por Paul Muad Dib 5 comentarios

dilluns, 20 de maig del 2013

SCHUMANN, Clara Wieck (1819-1896) - Piano Concerto, Op.7

Induno Domenico - L'arrivo del bollettino di Villafranca
Obra d'Induno Domenico (1815-1878), pintor italià.


- En record del 117è aniversari del decés de Clara Wieck Schumann -


Clara Wieck Schumann (1819-1896) compositora i pianista alemanya nascuda a Leipzig. Sincerament, crec haver fet tard en presentar una de les més destacades autores del segle XIX i una de les compositores més importants de tota la història. Possiblement, hauria d'haver-ne fet una presentació formal amb anterioritat i més tenint en compte el caràcter modèlic i l'art, fulgurant, amb què es va donar a conèixer al món. Tot i aquest greuge, avui 117 anys després de la seva mort, intentaré fer justícia i honor al seu nom. Tenint en compte que Clara Wieck va començar a compondre el seu concert de piano amb 13 anys, és fàcil deduir la precocitat a l'hora d'introduir-se a l'univers musical. De fet, des de ben petita, induïda per una família característicament romàntica amb el seu pare professor de piano i amb la seva germana cantant (Marie Wieck), va mostrar interès i talent per la música i per l'instrument per definició del romanticisme, el piano. Ara bé, el cognom Schumann atorga a la protagonista del dia d'avui un potent i determinant valor afegit ja que fou a partir del matrimoni, l'any 1840, amb el gran mestre, intèrpret i compositor Robert Schumann, que la seva vida va iniciar un camí de no retorn vers la fama, el reconeixement i l'admiració. Entre les personalitats amb qui Clara va congeniar, hi trobem a Johannes Brahms i al violinista Josep Joachim, dos figures importants en la vida i obra de Schumann. Alhora, degut a la prematura mort del seu marit, la proximitat, el treball i la complicitat entre ells es va accentuar fins el punt d'arribar a col·laborar conjuntament en gires i concerts arreu d'Europa. Ambdues figures van ser, així mateix, una constant font d'inspiració en la obra musical de Schumann la qual recordem que, a banda de ser reconeguda com a virtuosa intèrpret de Bach, Mozart i Beethoven, entre altres, va compondre tot un repertori principalment orientat al piano i al Lied.
Anonim - Illustrirte Zeitung Leipzig 1844
Vista de Leipzig el 27 d'abril de 1844, obra d'autor anònim.

 Contràriament, va dedicar poc del seu temps a l'obra orquestral ja que només va escriure un concert de piano per a gran orquestra, el seu opus 7. Un concert precisament que recuperarem avui dilluns. Evidentment, és una de les seves obres més conegudes, editades i enregistrades però, tot i així, sempre és interessant de conèixer i de divulgar. Com deia, aquest Concert de piano i orquestra en La menor opus 7 el va començar a escriure quan només tenia 13 anys. De tres moviments, curiosament amb un allegro maestoso inicial relativament breu, és una obra d'un perfil romàntic clar i allunyat del classicisme tot i ser-ne, ella, una intèrpret recurrent. De fet, els experts situen l'estil acadèmic d'aquest concert als contraforts de Chopin i Mendelssohn. Filigranes, melodies i ritmes canviants que denoten unes habilitats sorprenents tan a nivell imaginatiu com interpretatiu ja que l'exigència de la partitura està a l'alçada dels grans concerts romàntics. No he pogut (més aviat no he volgut) evitar la temptació d'introduir-lo amb una preciosa Romança per a violí i piano opus 22 i dedicada al seu bon amic Josep Joachim. La música de Clara em transmet, intangiblement, el sentir, el pensar i el creure en aquesta idea romàntica i poètica i, fins i tot, bohèmia de la vida en un temps en què el Ser era més important que el Tenir. Una edat d'or del pensament estructurat a l'entorn de tota una cultura de concepció més onírica i abstracte, d'una vida en què l'art, la música, la literatura, la filosofia o tot allò que implicava l'essència subjacent del propi univers humà era explorat de forma sistemàtica i meticulosa. En música, els exemples són eloqüents i efectius i Clara Schumann va saber impregnar d'un sentiment profund i sincer a una música pensada, escrita i interpretada amb el cor!

 A la interpretació del concert, la pianista Elizabeth Rich, amb la Janacek Philharmonic Orchestra i la direcció de Dennis Burkh.

 La romança interpretada per la violinista Lisa Batiashvili i la pianista Alice Sara Ott.

Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios
Subscriure's a: Comentaris (Atom)