Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manna G.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manna G.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de desembre del 2021

MANNA, Gennaro (1715-1779) - Dies Irae à 4 voci

Joseph Wright of Derby (1734-1797) - Vesuvius from Posillipo (1789)

Gennaro Manna (1715-1779) - Dies Irae à 4 voci
Performers: Abchordis ensemble; Andrea Buccarella

---


Italian composer, son of Giuseppe Manna and Caterina Feo (sister of the composer Francesco Feo), and cousin of Cristoforo Manna. He studied at the Neapolitan Conservatorio di S Onofrio a Capuana where his uncle Francesco Feo was primo maestro and Ignazio Prota secondo maestro. His first opera seria, Tito Manlio, was performed on 21 January 1742 in Rome. Its immediate success led to a commission from the Teatro S Giovanni Grisostomo in Venice for the carnival season 1743, for which he wrote Siroe re di Persia. After his return to Naples he collaborated with Nicola Logroscino in composing a festa teatrale. An outbreak of the plague caused the festivities planned for July 1743 to be cancelled, and the work was never performed. Manna then revised Leonardo Vinci's Artaserse, and in 1744 succeeded Domenico Sarro as maestro di cappella to the city of Naples. In January 1745 Manna presented a new work of his own at the Teatro S Carlo, the opera seria Achille in Sciro. Its enthusiastic public reception instantly made him the most sought-after composer in Naples, resulting in commissions from the French ambassador, the Saxon court, the Teatro S Carlo and theatres in other Italian cities. On 1 October 1755, after the death of Francesco Durante, the primo maestro of the Conservatorio di S Maria di Loreto, Manna was appointed interim teacher to assist the secondo maestro Pietro-Antonio Gallo. From 13 February 1756 he served with Gallo as co-maestro, and then also with the aging Nicola Porpora. Manna's last theatrical works were Enea in Cuma, a serenata written for a fête given by the ambassador of the Maltese Knights on 4 September 1760, and (according to some sources) the opera seria Temistocle. He then retired from the operatic scene and composed only sacred music. 

After the death of Francesco Feo in January 1761, he succeeded him as maestro of the SS Annunziata church, and on 9 May of the same year resigned from the Loreto conservatory citing his many duties, which included that of maestro of the cathedral of S Gennaro. On his nameday, 19 September 1762, Gennaro Manna was celebrated with the performance of a cantata written in his honour by Vincenzo Bidognietti. He remained active and revered as a composer of sacred music, and during the last decade of his life produced his major oratorios. Unlike Jommelli, Latilla, Abos and other Neapolitan opera composers of his generation, Manna never ventured into the field of commedia per musica, but concentrated exclusively on opera seria. Although his contributions to opera belong primarily to the first 12 years of his career, they established his contemporary fame as one of the most important composers of his time. He expanded the galant stylistic tendencies of Francesco Feo and solidified pre-Classical characteristics. Many of his arias are guided by the sonata principle and exhibit diversified textures, crescendo patterns, discriminate scoring for wind instruments, and forceful drives to cadences with strong confirmations. Arias in major keys often expressively articulate the beginning of the secondary tonal area with contrasting phrases in the minor key. Contemporaries praised the suavity, vivaciousness and delicate beauty of his arias: Burney, who heard one of Manna's sacred works performed under the composer's direction in Naples (October 1770), noted the ingenious instrumental accompaniment of the vocal solos, and lauded the music for its ‘fancy and contrivance’. Gennaro’s older brother Giacinto (1706-1768) was a harpsichordist at the Neapolitan opera houses S Bartolomeo and Fiorentini as well as S Carlo (1761-65). His sister Teresa married the composer Giuseppe de Majo in 1728; their gifted son Gian Francesco de Majo received some of his musical training from Gennaro.

dimecres, 12 de desembre del 2018

MANNA, Gennaro (1715-1779) - Dies Irae

Nicolas de Largillierre - Portrait de la comédienne Marie-Anne de Châteauneuf, dite Mlle Duclos (1664-1747), dans le rôle d'Ariane
Obra de Nicolas de Largillière (1656-1746), pintor francès (1)

- Recordatori de Gennaro Manna -
En el dia de la celebració del seu 303è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Nicolas de Largillière (Paris, bap. 10 d'octubre de 1656 - Paris, 20 de març de 1746) va ser un pintor francès. Fill de comerciants, de ben petit es va traslladar a Anvers on va rebre formació i la influència de Rubens. El 1674 va ser admès en el Gremi de Sant Lluc d'Anvers en el mateix any que es va traslladar a Londres, ciutat on va conèixer i col·laborar amb el pintor Peter Lely. També a Londres va rebre el suport de Carles II si bé algunes disputes de caràcter polític el van obligar a tornar a París on ràpidament es va fer un nom dins el món artístic. També a París va ser admès, el 1686, com a membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, en aquell temps sota la direcció de Charles Le Brun. Com a pintor, va realitzar obra diversa tot i que va destacar especialment amb els seus retrats amb els quals va assolir gran èxit internacional. Nicolas de Largillière va morir a París el març de 1746. 



Parlem de Música...

Gennaro Manna (Napoli, 12 de desembre de 1715 - Napoli, 28 de desembre de 1779) va ser un compositor italià. Fill de Giuseppe Manna i Caterina Feo (germana del compositor Francesco Feo), germà de Giacinto Manna, cosí de Cristoforo Manna i oncle de Gaetano Manna, es va formar inicialment al Conservatorio di S Onofrio a Capuana amb Francesco Feo i amb Ignazio Prota. El 1742 va estrenar a Roma Tito Manlio, la seva primera òpera. L'èxit assolit el va promocionar ràpidament a treballar al Teatro S Giovanni Grisostomo de Venècia. Poc després, va tornar a Nàpols on va col·laborar amb Nicola Logroscino i on el 1744 va succeir a Domenico Sarro com a mestre de capella. Va ser allà on el gener de 1745 va estrenar, amb notable èxit, l'òpera Achille in Sciro. A partir d'aleshores, va rebre nombrosos encàrrecs a Nàpols però també provinents dels més diversos teatres italians. El 1755, i després de la mort de Francesco Durante, va ser nomenat mestre assistent de Pietro-Antonio Gallo en el Conservatorio di S Maria di Loreto. A partir del 1760 va deixar d'escriure òperes i es va centrar en la composició de música religiosa i el 1761 va succeir a Francesco Feo com a mestre de capella de SS Annunziata. Gennaro Manna es va mantenir actiu fins els darrers anys de la seva vida, morint a Nàpols el desembre de 1779.

Johann Baptist Homann - Regni Neapolis (1716)
Johann Baptist Homann (1663-1724) - Regni Neapolis (1716) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
music lost unless otherwise indicated
Tito Manlio (os, 3, G. Roccaforte), Rome, Argentina, 21 Jan 1742; arias in A-KR and D-SWl, Acts 2 and 3, I-Nf*
Siroe re di Persia (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1743; Act 3, Nf*
Festa teatrale per la nascita dell'Infante (serenata), Naples, June 1743, not perf.; pt 1 only, pt 2 by N. Logroscino
Artaserse (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 4 Nov 1743, aria GB-Lbl [rev. of L. Vinci]
Achille in Sciro (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 20 Jan 1745; D-Hs, MÜs
L’Impero dell’ universo con Give (componimento drammatico, R. Calzabigi) per Festiggiase gli sponsali del real Defino colla reale infanta di Spagna D. Maria Teresa, Naples, 3 Aug 1745; I-Nf* (dated 26 July 1745)
Lucio Vero, ossia Il Vologeso (os, 3, A. Zeno), Naples, S Carlo, 19 Dec 1745; Nf*, Rsc
Arsace (os, 3), Naples, S Carlo, carn. 1746; Act 3, Nf, ‘Ombra che pallida’, aria, A-Wn
La clemenza di Tito, Messina, carn. 1747 [according to StiegerO]
Adriano placata (os), Ferrara, Bonarossi, carn. 1748; aria I-Nc
Lucio Papirio dittatore (op, 3, Zeno), Rome, Dame, carn. 1748; D-Bsb, Acts 1 and 2, I-Nf*
Il Lucio Papirio (os, 3), Palermo, S Cecilia, carn. 1749 (incl. arias by other comps.), lib Bc, PLn
Eumene (os, 3, Zeno), Turin, Regio, carn. 1750
Didone abbandonata (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1751; D-Hs, MÜs
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Turin, Regio, carn. 1754; Nf*
Enea in Cuma (serenata), 4vv, Naples, 4 Sept 1760; 1 pt, Nf
Temistocle (os, Metastasio), Piacenza, Ducale, carn. 1761
Il Sacrificio di Melchisedec (componimento drammatico, M. Tarzia), Naples 1776; lib Ma
Arias in I-MAav, Mc, Nc

Other secular vocal:
Addio di Nice à Tirsi (cant, M.A. Walpurgis, Electoral Princess of Saxony), 2vv, str, D-Dlb
20 arias, 1v, with various insts, Dlb;
several other arias I-Nc

Vocal religiosa:

Orats:
Gios, re di Giuda, 6vv, Naples, 17 July 1747;
Sepultra Sarae sive Pietas in mortuos, 4vv, 1748;
Davide, in Nove, Palermo, 1751, lib PLcom;
Rubri maris trajectus, 4vv, Monte Reale, 1761;
Debora, 4vv, per i morti, 1769, perf. 1780;
Assuero, 4vv, per i morti, 1770; Esther, 4vv, per i morti, 1770;
Il Seraficio Alverna, Naples, S Chiara (n.d.), lib Nn, Rsc;
Israelis liberato sive Esther, Monte reale (n.d.), lib Fc, Nc

Over 150 works with insts, many in dated autograph scores or parts:
12 Masses (1 dated 11 Sept 1755; 2 for double chorus; 2 Breve with Cr, San, Ag; 2 Masses I-Nc: 1769, 1773);
Gl; 7 Gl movements (arias);
Domine ad adiuvantum, 5vv;
2 Cr, 2 Mag: 5vv, 16vv;
3 TeD, incl. 1 for 2vv, 1 Feb 1764;
2 Lits;
14 Lessons (Lamentations) for Holy Week Nocturns, incl. 1 dated 1738;
Christus, Responses for Holy Week;
2 Lessons per la notte del SS Natale (I-Nc);
3 Jube Domine benedicere, 1v, 2 dated 1746, 1751;
3 Lessons for Office of the Dead;
3 Benedictus Dominus, incl. 1 dated 1777;
Confitebor, 1v;
12 Dixit, incl. 7 dated 1740, 28 May 1746, May 1748, 20 Oct 1750, 31 July 1752, July 1754, May 1767;
2 Laudate pueri, 1v, incl. 1 dated 1740;
Salmi brevi;
Gloria patri, 1v;
2 Veni sponsa;
Lauda Sion, 5vv, Jan 1755;
Pange lingua;
4 hymns, incl. 1 dated April 1789, possibly by Gaetano Manna;
Tantum ergo, 1v, Jan 1752;
Cori di anime penanti, 5vv;
35 motets with chorus; 1 motet, Nc;
14 solo motets and arias;
several sacred cants and arias;
Passio secundum Joannem
Some works attributed to Giuseppe de Majo, Gianfrancesco de Majo, and Gaetano Manna in I-Nf, particularly MSS initialled ‘G.M.’, are possibly by Gennaro Manna.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Abchordis ensemble; Andrea Buccarella
RECICLASSICAT: MANNA, Gennaro (1715-1779)
AMAZON: Dies Irae - Sacred & Instrumental Music from 18th Century Naples
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Dies Irae - Sacred & Instrumental Music from 18th Century Naples



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 11 de desembre del 2015

MANNA, Gennaro (1715-1779) - Arias from Operas

Jan Willem Pieneman - Allegorie op de dood van Willem V, prins van Oranje (1806)
Obra de Jan Willem Pieneman (1779-1853), pintor holandès (1)



- Recordatori de Gennaro Manna -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Willem Pieneman (Abcoude, 4 de novembre de 1779 - Amsterdam, 8 d'abril de 1853) va ser un pintor holandès. Va treballar inicialment com a venedor però ben aviat es va formar a la Amsterdamse Stadstekenacademie. El 1805 va ser nomenat professor de dibuix a un centre d'artilleria i enginyeria d'Amersfoort. Va ser aleshores quan va començar a pintar principalment esdeveniments històrics però també retrats, no obstant, els quadres que el van fer més conegut van ser els relatius a les batalles de Quatre Bras i de Waterloo. Més tard va rebre la invitació del Duc de Wellington que el va invitar a Anglaterra, on va realitzar nombrosos retrats. El 1820 va ser nomenat el primer director de la Reial Acadèmia de Belles Arts d'Àmsterdam, un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. Entre el 1844 i el 1847 va ser el director del Rijksmuseum. Va tenir notables alumnes, entre ells, Jozef Israëls. Va morir a Àmsterdam l'abril de 1853.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jan Willem Pieneman (1779-1853) - Altres: Jan Willem Pieneman (1779-1853)



Parlem de Música...

Gennaro Manna (Napoli, 12 de desembre de 1715 - Napoli, 28 de desembre de 1779) va ser un compositor italià. Fill de Giuseppe Manna i Caterina Feo (germana del compositor Francesco Feo) i cosí de Cristoforo Manna, es va formar inicialment al Conservatorio di S Onofrio a Capuana amb Francesco Feo i amb Ignazio Prota. El 1742 va estrenar a Roma Tito Manlio, la seva primera òpera. L'èxit assolit el va promocionar ràpidament a treballar al Teatro S Giovanni Grisostomo de Venècia. Poc després va tornar a Nàpols on va col·laborar amb Nicola Logroscino i a on el 1744 va succeir a Domenico Sarro com a mestre de capella. Va ser allà on el gener de 1745 va estrenar, amb notable èxit, l'òpera Achille in Sciro. A partir d'aleshores, va ser rebre nombrosos encàrrecs a Nàpols però també provinents dels més diversos teatres italians. El 1755, i després de la mort de Francesco Durante, va ser nomenat mestre assistent de Pietro-Antonio Gallo en el Conservatorio di S Maria di Loreto. A partir del 1760 va deixar d'escriure òperes i es va centrar en la composició de música religiosa i el 1761 va succeir a Francesco Feo com a mestre de capella de SS Annunziata. Es va mantenir actiu fins els darrers anys de la seva vida, morint a Nàpols el desembre de 1779.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
music lost unless otherwise indicated
Tito Manlio (os, 3, G. Roccaforte), Rome, Argentina, 21 Jan 1742; arias in A-KR and D-SWl, Acts 2 and 3, I-Nf*
Siroe re di Persia (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1743; Act 3, Nf*
Festa teatrale per la nascita dell'Infante (serenata), Naples, June 1743, not perf.; pt 1 only, pt 2 by N. Logroscino
Artaserse (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 4 Nov 1743, aria GB-Lbl [rev. of L. Vinci]
Achille in Sciro (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 20 Jan 1745; D-Hs, MÜs
L’Impero dell’ universo con Give (componimento drammatico, R. Calzabigi) per Festiggiase gli sponsali del real Defino colla reale infanta di Spagna D. Maria Teresa, Naples, 3 Aug 1745; I-Nf* (dated 26 July 1745)
Lucio Vero, ossia Il Vologeso (os, 3, A. Zeno), Naples, S Carlo, 19 Dec 1745; Nf*, Rsc
Arsace (os, 3), Naples, S Carlo, carn. 1746; Act 3, Nf, ‘Ombra che pallida’, aria, A-Wn
La clemenza di Tito, Messina, carn. 1747 [according to StiegerO]
Adriano placata (os), Ferrara, Bonarossi, carn. 1748; aria I-Nc
Lucio Papirio dittatore (op, 3, Zeno), Rome, Dame, carn. 1748; D-Bsb, Acts 1 and 2, I-Nf*
Il Lucio Papirio (os, 3), Palermo, S Cecilia, carn. 1749 (incl. arias by other comps.), lib Bc, PLn
Eumene (os, 3, Zeno), Turin, Regio, carn. 1750
Didone abbandonata (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1751; D-Hs, MÜs
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Turin, Regio, carn. 1754; Nf*
Enea in Cuma (serenata), 4vv, Naples, 4 Sept 1760; 1 pt, Nf
Temistocle (os, Metastasio), Piacenza, Ducale, carn. 1761
Il Sacrificio di Melchisedec (componimento drammatico, M. Tarzia), Naples 1776; lib Ma
Arias in I-MAav, Mc, Nc

Other secular vocal:
Addio di Nice à Tirsi (cant, M.A. Walpurgis, Electoral Princess of Saxony), 2vv, str, D-Dlb
20 arias, 1v, with various insts, Dlb;
several other arias I-Nc

Vocal religiosa:

MSS in I-Nf unless otherwise stated

Orats:
Gios, re di Giuda, 6vv, Naples, 17 July 1747;
Sepultra Sarae sive Pietas in mortuos, 4vv, 1748;
Davide, in Nove, Palermo, 1751, lib PLcom;
Rubri maris trajectus, 4vv, Monte Reale, 1761;
Debora, 4vv, per i morti, 1769, perf. 1780;
Assuero, 4vv, per i morti, 1770; Esther, 4vv, per i morti, 1770;
Il Seraficio Alverna, Naples, S Chiara (n.d.), lib Nn, Rsc;
Israelis liberato sive Esther, Monte reale (n.d.), lib Fc, Nc

Over 150 works with insts, many in dated autograph scores or parts:
12 Masses (1 dated 11 Sept 1755; 2 for double chorus; 2 Breve with Cr, San, Ag; 2 Masses I-Nc: 1769, 1773);
Gl; 7 Gl movements (arias);
Domine ad adiuvantum, 5vv;
2 Cr, 2 Mag: 5vv, 16vv; 3 TeD, incl. 1 for 2vv, 1 Feb 1764; 2 Lits;
14 Lessons (Lamentations) for Holy Week Nocturns, incl. 1 dated 1738;
Christus, Responses for Holy Week;
2 Lessons per la notte del SS Natale (I-Nc);
3 Jube Domine benedicere, 1v, 2 dated 1746, 1751;
3 Lessons for Office of the Dead;
3 Benedictus Dominus, incl. 1 dated 1777;
Confitebor, 1v;
12 Dixit, incl. 7 dated 1740, 28 May 1746, May 1748, 20 Oct 1750, 31 July 1752, July 1754, May 1767;
2 Laudate pueri, 1v, incl. 1 dated 1740;
Salmi brevi;
Gloria patri, 1v;
2 Veni sponsa;
Lauda Sion, 5vv, Jan 1755;
Pange lingua;
4 hymns, incl. 1 dated April 1789, possibly by Gaetano Manna;
Tantum ergo, 1v, Jan 1752;
Cori di anime penanti, 5vv;
35 motets with chorus; 1 motet, Nc;
14 solo motets and arias;
several sacred cants and arias;
Passio secundum Joannem
Some works attributed to Giuseppe de Majo, Gianfrancesco de Majo, and Gaetano Manna in I-Nf, particularly MSS initialled ‘G.M.’, are possibly by Gennaro Manna.

Font: En català: Gennaro Manna (1715-1779) En castellano: Gennaro Manna (1715-1779) In english: Gennaro Manna (1715-1779) - Altres: Gennaro Manna (1715-1779)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La família Manna, a oïdes nostres impertinentment desconeguda, va ser una dinastia d'ampli renom a Itàlia, especialment a Nàpols i la seva preciosa badia. Establerta a l'entorn del més conegut Gerardo Manna, a qui avui escoltarem, hi van ressonar també el seu cosí Cristoforo Manna, el seu nebot Gaetano Manna i el seu germà clavecinista Giacinto Manna. Així mateix, altres noms van deambular per Nàpols amb aquest cognom, imaginem que prou comú com per no haver-los d'associar familiarment, com van ser el músic o intèrpret Giovanni Manna (c.1670-c.1730), el baríton Antonio Manna (c.1670-1727) i Nicola Manna (c.1670-1721) al seu torn germà d'Antonio Manna. Cognoms que si no llegim amb atenció ens despistaran del propòsit musical del dia que no és altre que recuperar el Manna més internacional i famós de tots ells. Doncs sí perquè Gennaro va rebre un eficaç entrenament en un dels conservatoris de Nàpols amb el seu oncle Francesco Feo, qui per cert de 'feo', musicalment, en va tenir ben poc (un dia en parlarem per comprovar-ho). I a diferència del que estava passant a Itàlia, principalment amb l'emergent òpera còmica, Manna es va concentrar exclusivament en dos gèneres, l'òpera seriosa i la música religiosa. De fet, el seu repertori fou extens en aquest sentit amb 18 òperes, 20 àries individuals, 9 oratoris, 12 misses, 14 lamentacions, 3 Te Deum i un centenar llarg d'obres religioses menors.

Per tant, un compositor a temps complert que va destacar, a banda pel seu acurat opus, per diverses característiques formals pròpies. D'entrada, va expandir i normalitzar a Nàpols, ciutat on per cert va viure-hi quasi en règim de permanència, l'estil galant consolidant les formes pre-clàssiques. Els dos exemples lírics que avui escoltarem, en veu de l'explosiva Odo Il Suono Di Tromba Guerriera de la seva òpera Lucio Papiro Dittatore (1748) i de l'ària Cara Ti Lascio, Addio corresponent a l'òpera Lucio Vero, ossia Il Vologeso (1745), mostren una estructura en forma sonata però amb diversitat de textures, patrons creixents i espectaculars passatges per a instruments de vent com en la primera d'elles. Els seus contemporanis, talment com en primera persona podrem admirar, van ressaltar la suavitat de la transició veus-instruments, la vivacitat i la bellesa inherent que desprenien en una esplèndida mostra de l'excel·lent acadèmia del compositor però també de la necessària i imprescindible precisió a l'hora d'interpretar les seves obres. La veu, en el nostre temps a càrrec de Franco Fagioli, fa fregar de plaer i en el temps de Manna, i pel que sembla, van poder ser interpretades per Gaetano Caffarelli, considerat inigualable i a l'altura de Farinelli. Tot plegat en una edició en què hi trobarem àries d'altres compositors i que en el cas de Gennaro Manna fa justícia, encara que sigui fugaçment, a un extraordinari mestre a qui avui celebrem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Franco Fagioli (countertenor); Il Pomo d’Oro; Riccardo Minasi
AMAZON: Arias for Caffarelli
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!