Obra de Ramon Casas (1866-1932), pintor català.
Xavier Montsalvatge (1912-2002) compositor català nascut a Girona. Avui, últim dia del present any, trencaré absolutament amb la ortodòxia, els principis i els estatuts d'aquest espai per tal de commemorar un aniversari d'un compositor català del qual, reconec, és de les poques audicions de les seves obres que he escoltat amb certa consistència. Doncs, tal com queda clarament delimitat en l'essència filosòfica del present espai, la música clàssica contemporània no és, ni serà, una de les meves prioritats. Ara bé, tot i la meva desconsideració real vers el "classicisme" musical contemporani, aquest em mereix el mateix respecte que qualsevol altra música. Tot i això, avui em permetré aquesta llicència i més tenint en compte que és cap d'any i en certa forma tot està, si fa o no fa, permès. Montsalvatge, fill de banquer, va estudiar violí des de ben petit tot i que amb el temps perdria l'amor per la interpretació i dedicaria el seu art exclusivament a la composició. I així seria gran part de la seva vida tot alternant-la amb la crítica musical en diversos diaris. La seva producció musical és molt extensa i en certa forma és "tot terreny". I moltes d'elles premiades i admirades per la crítica del seu temps fet que el va fer mereixedor, l'any 1983, de la Creu de Sant Jordi i l'any 1999 de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Sincerament, el meu cos i esperit sant deuen ser d'un altre temps ja que, per molt que escolti els seus treballs, sento una profunda indiferència i una sensació desconsoladament apàtica. Deu ser que intel·lectualment no dec estar prou preparat per assumir una forma d'entendre la música antagònica a la cosmovisió musical que, per inèrcia i tradició, tinc. I no ho dic com una crítica, sinó com una sincera sensació. L'exemple, aquest concert breu per a piano i orquestra de 1953, que el compositor va dedicar a l'extraordinària pianista Alicia de Larrocha (1923-2009). De tres moviments, és una obra que explora nous camins melòdics i rítmics que sovint tenen més a veure amb el jazz o amb perfils africans que amb els pròpiament clàssics. Ara bé, tot i aquestes evidents incursions als nous gèneres emergents de l'època, probablement, aquesta sigui una de les obres més formals, parlant en termes de música clàssica, de Montsalvatge. La d'avui és una fugaç visita a l'univers de la música del segle XX fruit d'una petició a qui agraeixo, en certa forma, haver-la fet ja que m'ha donat arguments més vàlids i més amplis per a poder rebatre, en futures discussions, a l'entorn de la postmodernitat musical clàssica i del rebuig que, d'entrada, pot provocar. Com que les lletres aquí escrites mai podran fer honor i justícia a la música, tot el que s'escriu és perfectament prescindible ja que en qualsevol cas és una insignificant opinió personal. Per tant, amb independència del meu criteri, no deixeu pas de gaudir de la bona música de Montsalvatge que avui, en aquest últim dia de l'any i cent més del seu naixement, ha de ser el merescut protagonista, evidentment!
A la interpretació la Orquestra Sinfónica de Madrid, amb Leonel Morales al piano i Antoni Ros Marbà a la batuta.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002)
NAXOS: MONTSALVATGE: Concierto Breve / RODRIGO: Zarabanda
NAXOS: MONTSALVATGE: Concierto Breve / RODRIGO: Zarabanda
IMSLP: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
.jpg "Caravaggio - The Supper at Emmaus (1601)")
.jpg "Alexander Ivanov - Appearance of Christ Before the People (1837-57)")
