Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sammartini G.B.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sammartini G.B.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de gener del 2024

SAMMARTINI, Giovanni Battista (c.1700-1775) - Magnificat a più Voci

Maestro lombardo della fine del XVIII secolo - inizio XIX secolo - Veduta del Duomo prima dei lavori di completamento della facciata


Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) - Magnificat (in Si bemolle maggiore) a più Voci
Performers: Anna-Maria Vallin (soprano); Wanda Madonna (contralto);
Coro di Milano; Orchestra des Angelicum; Umberto Cattini (conductor)

---


Italian composer, organist, and teacher. The brother of Giuseppe Sammartini, he was the son of a French oboist, Alexis Saint- Martin, who gave him his first instruction in music. A set of vocal works published in 1725 allowed him to obtain the post of maestro di cappella at the church of Sant’Ambrogio, as well as other churches in the city of Milan, where he remained his entire life. A prolific composer, he was much sought after, particularly for his sacred music and instrumental pieces. An early pioneer of the symphony, Sammartini began writing independent pieces in the new genre as early as 1732 in three and four parts, with their first documented appearance in his opera Memet composed for Lodi. They take on increasingly complex structures over the next several decades, with consistent binary forms that anticipate the sonata principle. These works achieved international fame, with sources found throughout Europe and even South America. Sammartini had a reputation as one of the most influential teachers of the period; his most famous student was Christoph Willibald von Gluck, who studied with him from 1737 to 1741. He was a prolific composer, writing four operas, 17 large sacred works, eight large cantatas, over 200 string trios (some indistinguishable from the Sinfonia à 3), 50 sonatas, at least 68 symphonies, 21 quartets (some with flute), and 10 concertos for cello, flute, violin, and recorder. His works, known by their JC numbers, have been cataloged by Newell Jenkins and Bathia Churgin.

diumenge, 16 de gener del 2022

SAMMARTINI, Giovanni Battista (c.1700-1775) - Beatus Vir a 4

Domenico Riccardi 'Dondino' (fl. c.1750-c.1800) - Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775)


Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) - Beatus Vir (in Re maggiore) a 4 [JC 104]
Performers: Solists and Choir Radiotelevisione svizzera; I Barocchіstі; Dіego Fasolіs (conductor)

---


Italian composer, brother of Giuseppe Sammartini (1695-1750). He was the seventh of eight children of Alexis Saint-Martin, a French oboist who emigrated to Italy, and Girolama de Federici. He was probably born in Milan, the city in which he lived all his life. Since in his death certificate he is said to have been 74, he was presumably born in 1700 or 1701. His earliest musical instruction probably came from his father. In 1717 Giuseppe and G.B. Sammartini were listed as oboists at S Celso, Milan, and in 1720 the ‘Sammartini brothers’ were listed as oboists in the orchestra of the Regio Ducal Teatro there. He became maestro di cappella of the Congregazione del SS Entierro in 1728 and continued in that post for most of his life; his last Lenten cantatas are dated 1773. By 1726 he was called ‘very famous’ in his contract as substitute maestro di cappella of S Ambrogio. Also in 1726 he composed a Christmas oratorio for S Fedele entitled Gesù bambino adorato dalli pastori. J.J. Quantz, who visited Milan that year, wrote grudgingly of the music of Sammartini and Francesco Fiorino as ‘not bad’, though he noted that they were the leading church composers of the city. In his maturity he became the most active church composer in Milan. The almanac Milano sacro for 1761-75 lists him as the maestro di cappella of eight churches; these included the ducal chapel S Gottardo, whose director he became in 1768. An excellent organist, he was praised by Burney as having ‘a way peculiar to himself of touching that instrument, which is truly masterly and pleasing’. The 1730s saw a notable stream of symphonies, concertos, sonatas and dramatic works from Sammartini's pen, and recognition of his music outside Italy. His first opera, 'Memet', was performed in Lodi in 1732, and possibly in Vienna the same year. By the early 1730s he had become the leading figure in the earliest symphonic school in Europe, which included such composers from Milan and nearby as Brioschi, Galimberti, Giulini, Lampugnani and Chiesa. 

From 1733 there are records of Sammartini's acting as judge in competitions for positions at the cathedral and other churches; in 1762 he sat on one such jury with Padre Martini. Apart from his teaching at the Collegio de'Nobili, where he was appointed in 1730, only two of his no doubt numerous pupils can be identified with any certainty: Count Giorgio Giulini (1716-1780), a popular Milanese dilettante composer of symphonies, and Christoph Willibald Gluck, who probably studied with Sammartini from 1737 to 1741. As Milan's most famous composer, he took a leading role in the life of the city, composing and conducting music for religious and state occasions. In 1757 and 1759 he took part in feste solenne at S Celso. In 1758 he became one of the founders of a philharmonic society in Milan, reflecting the city's keen interest in orchestral music. From 1750 he sent mainly orchestral and chamber works to the Margrave Carl Friedrich of Baden-Durlach in Karlsruhe. In 1760 he published a collection of six of his finest string trios, dedicating the print to Don Filippo, Duke of Parma (1721-65), one of his most important patrons. During the 1750s and 60s he came into contact with some of the leading composers of the younger generation, notably J.C. Bach, who lived in Milan from about 1755 to 1762, and Luigi Boccherini. Sammartini is mentioned in Leopold Mozart's letters from Milan in 1770: he heard Wolfgang perform and warmly supported him when there were intrigues against his opera Mitridate, rè di Ponto. Leopold described Sammartini as a person ‘whom everyone trusts’. During 1770 he also met Charles Burney, who visited Milan in July and left a valuable description of musical life in the city and performances of Sammartini's music. Between April and September 1773 he composed six string quintets, his last extant dated works. That Sammartini’s death in January 1775 was unexpected is shown by the schedule of 24 performances in Milanese churches planned for 1775. Of Sammartini's family, all that is known is that he was married twice, first to Margherita Benna (1727-1754) and then (on 23 June 1755) to Rosalinda Acquanio, and that his daughter, Marianna Rosa (1733-?), was a singer.

dissabte, 30 de setembre del 2017

SAMMARTINI, Giovanni Battista (1700-1775) - Symphonies & Overtures

Jean Baptiste Leprince - Paar vor der Einschiffung nach Kythera
Obra de Jean-Baptiste Le Prince (1734-1781), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Le Prince (Metz, 17 de setembre de 1734 - Sant-Denis-du-Port, 30 de setembre de 1781) va ser un pintor i gravador francès. Va néixer en el si d'una família d'artesans especialitzats en l'escultura decorativa i el daurat. Ben aviat va començar la seva formació a Metz si bé a l'entorn del 1750 es va traslladar a París on va ser alumne de François Boucher autor que inevitablement va influir en la seva obra posterior. El 1758 va viatjar a Sant Petersburg on va entrar al servei de Catalina la Gran. Allà hi va romandre cinc anys intercalant viatges a països i territoris del seu entorn. En el transcurs d'aquestes travessies va plasmar tot el que va observar en múltiples dibuixos els quals, i ja de tornada a París, va utilitzar per a produir gravats i pintures les quals es van convertir en un valuós testimoni d'aquelles geografies remotes. A París va ser nomenat membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. Com a pintor, es va especialitzar principalment en paisatges i obres de gènere d'inspiració flamenca. A Le Prince també se'l va reconèixer com un dels pioners de la tècnica de l'aiguatinta en el gravat, tècnica emprada posteriorment per pintors com Goya o Delacroix. Jean-Baptiste Le Prince va morir a Sant-Denis-du-Port el setembre de 1781.



Parlem de Música...

Giovanni Battista Sammartini (Milano, c.1700 - Milano, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista i mestre de cor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin i germà del també compositor Giuseppe Sammartini, es va educar inicialment amb el seu pare abans d'accedir, el 1728, al càrrec de mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. Els anys 1730 es va dedicar de ple a la composició de simfonies, concerts, sonates i obres dramàtiques rebent el reconeixement de la seva música fora d'Itàlia. La seva primera òpera, Memet, es va estrenar a Lodi el 1732, i possiblement a Viena el mateix any. A Milà va estrenar, el 1734, L'ambizione superata dalla virtù, amb Vittoria Tesi i el castrat Angelo Maria Monticelli. A mitjans de la dècada del 1730 ja s'havia convertit en la figura principal de l'escola simfònica més antiga d'Europa, que va incloure altres compositors propers com BrioschiGalimbertiGiuliniLampugnani i Chiesa. En aquell temps també es va convertir en professor al Collegio de'Nobili on va tenir, entre molts altres, els alumnes Giorgio Giulini i Christoph Willibald Gluck. A partir del 1733 va exercir de jurat en múltiples premis i en concursos i oposicions a diversos càrrecs per a esglésies i la mateixa Catedral de Milà. Com a compositor més famós de Milà, Sammartini va tenir un paper destacat en la vida de la ciutat i en la composició i realització de músiques per a ocasions religioses i reials. Per exemple, el 1741 va escriure una Missa en honor al cardenal Benedetto Odescalchi i per celebrar el naixement de l'arxiduc Leopold II va compondre la cantata secular La dei gara geni (1747).

El 1758 es va convertir en membre fundador de la Societat Filharmònica de Milà amb l'objectiu de promocionar activament la música orquestral. Va ser en aquell temps que va conèixer i contactar amb J.C. Bach, en aquell temps resident a Milà (1755-1762), i amb Luigi Boccherini qui va estar a les ordres de Sammartini el 1765. També va entrar en contacte amb Mozart i el seu pare Leopold donant el seu suport a l'estrena de l'òpera Mitridate, re di Ponto de Mozart. El 1770 es va reunir amb Charles Burney, de visita a Milà. Durant la seva maduresa Sammartini va convertir en el compositor d'església més actiu a Milà. L'almanac Milano sacre de 1761-1775 el va incloure com a mestre de capella de vuit esglésies, mentre que l'almanac La Galleria delle stelle de 1775 la llista es va ampliar a onze. Els darrers anys va viure en contacte permanent amb els membres il·lustres de l'Accademia dei Trasformati i entre l'abril i el setembre de 1773 va escriure les que serien les seves últimes obres, una sèrie de sis quintets de corda. La seva mort, esdevinguda el gener de 1775, fou totalment inesperada ja que aquell any ja tenia calendari per un mínim de 24 actuacions en diverses esglésies de Milà. El seu funeral, massiu, es va celebrar el 18 de gener amb la interpretació d'una Missa Solemne.

Johanne Christoph Haffner - Milano (c.1730)
Johanne Christoph Haffner (1668-1754) - Milano (c.1730) (2)

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Milan, Regio Ducal Teatro, unless otherwise stated
Memet, j-c88 (tragedia, 3), Lodi, 1732, A-HE; ov. ed. B.Churgin, The Symphonies of G.B. Sammartini, i: The Early Symphonies (Cambridge, MA, 1968)
L'ambizione superata dalla virtù, j-c89 (drama, 3, after A. Zeno: Alessandro Severo), 26 Dec 1734
L'Agrippina, moglie di Tiberio, j-c90 (dramma per musica, 3, G. Riviera), 3 Feb 1743
La gara dei geni, j-c91 (componimento drammatico, Riviera), 28 May 1747; 1 aria extant
Ballet music, partly by Sammartini, lost, in: Antigono (pasticcio, arr. M. Chiesa), 26 Dec 1752; Demofoonte (N. Jommelli), 3 Feb 1753; Ciro in Armenia (M.T. Agnesi-Pinottini), 26 Dec 1753; Lucio Vero (Jommelli), 26 Jan 1754; Il trionfo d'amore, 1773 [not attrib. Sammartini]
Campana che suona, glee, SAB, j-c98, ed. T. Warren, A Collection of Catches, Canons, and Glees, i (London, 1762)

Cants.:
Paride riconosciuto, j-c C13, Milan, 1750, lost;
La reggia de' fati (G.E. Pascali), j-c91.1, Milan, 1753, collab. N. Jommelli, F-Pn [as Serenata, Acts 1–2];
La pastorale offerta (Pascali), j-c91.2, Milan, 1753, collab. Jommelli, Pn [as Serenata, Act 3];
Iride (F.A. Mainoni), j-c C16, Milan, 1772, lost

Arias:
Chiusi i lumi cheto giace, S, 2 vn, va, bc, j-c93, F-Pc;
Deh spiegate quel affanno, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c94, Pc;
Fieri venti già soffiano, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c96, D-KA;
Non così rapido scende dal monte, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c92, F-Pc;
Non hà dolor più rio, A, 2 vn, va, bc, j-c95, B-Bc;
Se voi che serva almen, S, 2 vn, va, bc, j-c97, Bc

Terzetto:
Perché sì lento il giorno, 3 S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c99, F-Pc

Vocal religiosa:

Orats:
1 aria, lost, in La calunnia delusa (G. Machio), j-c C18, Milan, 1724;
Gesù bambino adorato dalli pastori, j-c116, Milan, 11 Jan 1726, 1 aria extant;
L'impegno delle virtù (T.A.Ricchini), j-c C19, lost

Others:
Ky–Gl, j-c100;
Ky, j-c101;
Gl, j-c102;
Cr, j-c103;
2 lits, j-c109–10;
Mag, j-c111, ed. M. Alberti (London, 1972);
2 TeD, j-c114–15, 1 dated 1771;
Beatus vir, j-c104;
2 Dixit Dominus, j-c105–6;
2 Laudate pueri, j-c107–8;
Miserere, j-c112, 1750;
Nisi Dominus, j-c113;
other works not evaluated

8 Lenten cants.:
Il pianto di S Pietro, j-c117, 5 March 1751;
Il pianto delle pie donne, j-c118, 12 March 1751, ed. in RRMCE, xxxiv (1990);
Il pianto degli angeli della pace, j-c119, 19 March 1751;
Pianto di Maddalena al sepolcro, j-c120, 26 March 1751;
Maria addolorata, j-c121, 2 April 1751;
Gerusalemme sconoscente ingrata, j-c122, 9 March 1759;
L'addolorata divina madre, j-c123, 6 April 1759, ed. in Vaccarini;
Della Passione di Gesù Cristo, j-c124, 14 March 1760
11 contrafacta, j-c B1–11; no.1 ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800), Eng. text; no.3 also in CH-SAf with different text

Doubtful:
The Lord is righteous (contrafactum), ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800);
2 masses;
2 Ky–Gl–Cr;
Ky; 2 Cr;
2 lits;
Mag;
Miserere;
Tantum ergo

Lost:
40 sacred cants.;
Mag, Prague, 1738;
Stabat mater, Milan, 1762

Instrumental:

Orch:
Extant works:
142 syms. (incl. 75 doubtful and spurious; 5 lost);
30 concs. (4 spurious, 9 doubtful);
12 concs., vn, orch; conc., 4 vn orch;
2 concs., fl, orch; conc., 2 ob, 2 vn, orch;
conc., 2 ob, vn, orch;
8 orch concertinos (incl. 1 doubtful, 1 lost);
4 marches and minuets. Principal MS sources CZ-Pnm; D-KA; F-Pc, Pn; S-Skma;

---

Chbr:
Extant works:
6 qnts, 3 vn, va, b, 1773, ed. in Cattoretti (1991–2);
29 qts (incl. 6 solo concertinos, 5 dated 1763–7, and 6 quartetti dated c1771), 3 vn, vc/b, or fl, 2 vn, vc/b, or 2 vn, va, vc/b; c170 trios (incl. 24 doubtful, 17 lost), 17 more not evaluated, most for 2 vn, bc;
8 sonatas, fl (incl. 2 doubtful);
10 sonatas, vn (incl. 1 doubtful);
6 sonatas, hpd, vn; 8 sonatas, vc (incl. 2 doubtful);
c40 sonatas, hpd/org (many doubtful);
28 sonatas, 2 fl/vn (most doubtful);
2 sonatas, mand (not yet evaluated)

Doubtful and spurious:
Sonata no.3, 2 vn, bc, in Six Sonatas … by Lampugnani and St Martini, op.1 (London, 1744), same as no.1 in Six Sonatas (Edinburgh, c1760), attrib. Lampugnani (c1745);
Six Sonatas … St Martini, Brioschi and Other Masters, 2 vn, bc, 3rd set (London, 1746);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.4 (London, 1748);
A Second Set of Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.7 (London, 1757);
Sonata, hpd, no.7 (D), in XX sonate, op.2 (Paris, 1760);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.V[II] (London, c1760);
Six Sonatas, 2 vn, bc (Edinburgh, c1760);
Six Easy Solos, fl/vn, bc (London, 1765);
Sonata, hpd, no.5 (F), in Raccolte musicale, op.5 (Nuremberg, 1765);
A Favourite Lesson (G), hpd (London, c1775), except third movement;
Sonata, G, vc, bc, by M. Berteau (see Adas)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestra da Camera Milano Classica; Roberto Gini
RECICLASSICAT: SAMMARTINI, Giovanni Battista (c.1700-1775)
AMAZON: SAMMARTINI, G.B. - Symphonies & Overtures
IMSLP: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SAMMARTINI, G.B. - Symphonies & Overtures



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 15 de gener del 2016

SAMMARTINI, Giovanni Battista (1700-1775) - Te Deum

Sebastiano Conca - La idolatría de Salomón (c.1750)
Obra de Sebastiano Conca (1680-1764), pintor italià (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Sammartini -
En el dia de la commemoració del seu 241è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Sebastiano Conca (Gaeta, 8 de gener de 1680 - Napoli, 1 de setembre de 1764) va ser un pintor italià i un dels més importants i cèlebres pintors romans del segle XVIII. Va assolir fama internacional gràcies a les seves pintures de cavallet, repartides per nombroses col·leccions europees. Va iniciar la seva formació al voltant del 1690, any en què va marxar a Nàpols. Allà va estudiar, a partir del 1693, amb Francesco Solimena, col·laborant amb el seu mestre el 1703 en la decoració de l'Abadia de Montecassino. Quatre anys després es va traslladar a Roma i es va dedicar a l'estudi dels grans mestres, amarant-se de les obres de Miquel Àngel, Raffaello i els germans Carracci. Va entrar en el cercle de Carlo Maratta, reconciliant l'estil barroc del seu antic mestre Solimena amb els conceptes acadèmics del pintor romà. El cardenal Pietro Ottoboni va ser el seu mecenes i li va facilitar el contacte amb la Cúria romana, rebent l'encàrrec de diversos retaules i pintures al fresc, com els de Sant Climent i el de Sant Joan del Laterà. Entre 1721 i 1724 va realitzar el fresc de la Coronació de Santa Cecília de la volta de Santa Cecília a Trastevere, obra clau per al desenvolupament del rococó romà. Els models van ser enviats per Francesco Acquaviva, ambaixador d'Espanya, a la reina Isabel Farnese. Conca va rebutjar la invitació de Felip V per treballar en les obres de decoració del Palau de La Granja de Sant Ildefons, però el 1735 va enviar una escena de la vida d'Alexandre i que formava part d'una sèrie en què van participar importants artistes de l'època, però que no van arribar mai a col·locar-se en aquest palau. Entre les dècades de 1730 i 1750, va viure la seva plenitud, treballant activament per complir amb els nombrosos encàrrecs de retaules sol·licitats. El seu estil líric de pinzellada expressiva i colors fluids va meravellar a la seva clientela. Va ser, també, un gran teòric i docent, que va dirigir una important acadèmia de dibuix a la qual van acudir molts deixebles de tot Europa, entre ells artistes de la talla de Pompeo Girolamo Batoni, Corrado Giaquinto i Anton Raphael Mengs. Entre 1729 i 1731 va ocupar la presidència de l'Acadèmia de Sant Lluc. Va morir a Nàpols el setembre de 1764.

Font: En català: No disponible En castellano: Sebastiano Conca (1680-1764) In english: Sebastiano Conca (1680-1764) - Altres: Sebastiano Conca (1680-1764)



Parlem de Música...

Giovanni Battista Sammartini (Milano, c.1700 - Milano, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista i mestre de cor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin i germà del també compositor Giuseppe Sammartini, es va educar inicialment amb el seu pare abans d'accedir, el 1728, al càrrec de mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. Els anys 1730 es va dedicar de ple a la composició de simfonies, concerts, sonates i obres dramàtiques rebent el reconeixement de la seva música fora d'Itàlia. La seva primera òpera, Memet, es va estrenar a Lodi el 1732, i possiblement a Viena el mateix any. A Milà va estrenar, el 1734, L'ambizione superata dalla virtù, amb Vittoria Tesi i el castrat Angelo Maria Monticelli. A mitjans de la dècada del 1730 ja s'havia convertit en la figura principal de l'escola simfònica més antiga d'Europa, que va incloure altres compositors propers com Brioschi, Galimberti, Giulini, Lampugnani i Chiesa. En aquell temps també es va convertir en professor al Collegio de'Nobili on va tenir, entre molts altres, els alumnes Giorgio GiuliniChristoph Willibald Gluck. A partir del 1733 va exercir de jurat en múltiples premis i en concursos i oposicions a diversos càrrecs per a esglésies i la mateixa Catedral de Milà. Com a compositor més famós de Milà, Sammartini va tenir un paper destacat en la vida de la ciutat i en la composició i realització de músiques per a ocasions religioses i reials. Per exemple, el 1741 va escriure una Missa en honor al cardenal Benedetto Odescalchi i per celebrar el naixement de l'arxiduc Leopold II va compondre la cantata secular La dei gara geni (1747). El 1758 es va convertir en membre fundador de la Societat Filharmònica de Milà amb l'objectiu de promocionar activament la música orquestral. Va ser en aquell temps que va conèixer i contactar amb J.C. Bach, en aquell temps resident a Milà (1755-1762), i amb Luigi Boccherini qui va estar a les ordres de Sammartini el 1765. També va entrar en contacte amb Mozart i el seu pare Leopold donant el seu suport a l'estrena de l'òpera Mitridate, re di Ponto de Mozart. El 1770 es va reunir amb Charles Burney, de visita a Milà. Durant la seva maduresa Sammartini va convertir en el compositor d'església més actiu a Milà. L'almanac Milano sacre de 1761-1775 el va incloure com a mestre de capella de vuit esglésies, mentre que l'almanac La Galleria delle stelle de 1775 la llista es va ampliar a onze. Els darrers anys va viure en contacte permanent amb els membres il·lustres de l'Accademia dei Trasformati i entre l'abril i el setembre de 1773 va escriure les que serien les seves últimes obres, una sèrie de sis quintets de corda. La seva mort, esdevinguda el gener de 1775, fou totalment inesperada ja que aquell any ja tenia calendari per un mínim de 24 actuacions en diverses esglésies de Milà. El seu funeral, massiu, es va celebrar el 18 de gener amb la interpretació d'una Missa Solemne.

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Milan, Regio Ducal Teatro, unless otherwise stated
Memet, j-c88 (tragedia, 3), Lodi, 1732, A-HE; ov. ed. B.Churgin, The Symphonies of G.B. Sammartini, i: The Early Symphonies (Cambridge, MA, 1968)
L'ambizione superata dalla virtù, j-c89 (drama, 3, after A. Zeno: Alessandro Severo), 26 Dec 1734
L'Agrippina, moglie di Tiberio, j-c90 (dramma per musica, 3, G. Riviera), 3 Feb 1743
La gara dei geni, j-c91 (componimento drammatico, Riviera), 28 May 1747; 1 aria extant
Ballet music, partly by Sammartini, lost, in: Antigono (pasticcio, arr. M. Chiesa), 26 Dec 1752; Demofoonte (N. Jommelli), 3 Feb 1753; Ciro in Armenia (M.T. Agnesi-Pinottini), 26 Dec 1753; Lucio Vero (Jommelli), 26 Jan 1754; Il trionfo d'amore, 1773 [not attrib. Sammartini]
Campana che suona, glee, SAB, j-c98, ed. T. Warren, A Collection of Catches, Canons, and Glees, i (London, 1762)

Cants.:
Paride riconosciuto, j-c C13, Milan, 1750, lost;
La reggia de' fati (G.E. Pascali), j-c91.1, Milan, 1753, collab. N. Jommelli, F-Pn [as Serenata, Acts 1–2];
La pastorale offerta (Pascali), j-c91.2, Milan, 1753, collab. Jommelli, Pn [as Serenata, Act 3];
Iride (F.A. Mainoni), j-c C16, Milan, 1772, lost

Arias:
Chiusi i lumi cheto giace, S, 2 vn, va, bc, j-c93, F-Pc;
Deh spiegate quel affanno, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c94, Pc;
Fieri venti già soffiano, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c96, D-KA;
Non così rapido scende dal monte, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c92, F-Pc;
Non hà dolor più rio, A, 2 vn, va, bc, j-c95, B-Bc;
Se voi che serva almen, S, 2 vn, va, bc, j-c97, Bc

Terzetto:
Perché sì lento il giorno, 3 S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c99, F-Pc

Vocal religiosa:

Orats:
1 aria, lost, in La calunnia delusa (G. Machio), j-c C18, Milan, 1724;
Gesù bambino adorato dalli pastori, j-c116, Milan, 11 Jan 1726, 1 aria extant;
L'impegno delle virtù (T.A.Ricchini), j-c C19, lost

Others:
Ky–Gl, j-c100;
Ky, j-c101;
Gl, j-c102;
Cr, j-c103;
2 lits, j-c109–10;
Mag, j-c111, ed. M. Alberti (London, 1972);
2 TeD, j-c114–15, 1 dated 1771;
Beatus vir, j-c104;
2 Dixit Dominus, j-c105–6;
2 Laudate pueri, j-c107–8;
Miserere, j-c112, 1750;
Nisi Dominus, j-c113;
other works not evaluated

8 Lenten cants.:
Il pianto di S Pietro, j-c117, 5 March 1751;
Il pianto delle pie donne, j-c118, 12 March 1751, ed. in RRMCE, xxxiv (1990);
Il pianto degli angeli della pace, j-c119, 19 March 1751;
Pianto di Maddalena al sepolcro, j-c120, 26 March 1751;
Maria addolorata, j-c121, 2 April 1751;
Gerusalemme sconoscente ingrata, j-c122, 9 March 1759;
L'addolorata divina madre, j-c123, 6 April 1759, ed. in Vaccarini;
Della Passione di Gesù Cristo, j-c124, 14 March 1760
11 contrafacta, j-c B1–11; no.1 ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800), Eng. text; no.3 also in CH-SAf with different text

Doubtful:
The Lord is righteous (contrafactum), ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800);
2 masses;
2 Ky–Gl–Cr;
Ky; 2 Cr;
2 lits;
Mag;
Miserere;
Tantum ergo

Lost:
40 sacred cants.;
Mag, Prague, 1738;
Stabat mater, Milan, 1762

Instrumental:

Orch:
Extant works:
142 syms. (incl. 75 doubtful and spurious; 5 lost);
30 concs. (4 spurious, 9 doubtful);
12 concs., vn, orch; conc., 4 vn orch;
2 concs., fl, orch; conc., 2 ob, 2 vn, orch;
conc., 2 ob, vn, orch;
8 orch concertinos (incl. 1 doubtful, 1 lost);
4 marches and minuets. Principal MS sources CZ-Pnm; D-KA; F-Pc, Pn; S-Skma;

Chbr:
Extant works:
6 qnts, 3 vn, va, b, 1773, ed. in Cattoretti (1991–2);
29 qts (incl. 6 solo concertinos, 5 dated 1763–7, and 6 quartetti dated c1771), 3 vn, vc/b, or fl, 2 vn, vc/b, or 2 vn, va, vc/b; c170 trios (incl. 24 doubtful, 17 lost), 17 more not evaluated, most for 2 vn, bc;
8 sonatas, fl (incl. 2 doubtful);
10 sonatas, vn (incl. 1 doubtful);
6 sonatas, hpd, vn; 8 sonatas, vc (incl. 2 doubtful);
c40 sonatas, hpd/org (many doubtful);
28 sonatas, 2 fl/vn (most doubtful);
2 sonatas, mand (not yet evaluated)

Doubtful and spurious:
Sonata no.3, 2 vn, bc, in Six Sonatas … by Lampugnani and St Martini, op.1 (London, 1744), same as no.1 in Six Sonatas (Edinburgh, c1760), attrib. Lampugnani (c1745);
Six Sonatas … St Martini, Brioschi and Other Masters, 2 vn, bc, 3rd set (London, 1746);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.4 (London, 1748);
A Second Set of Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.7 (London, 1757);
Sonata, hpd, no.7 (D), in XX sonate, op.2 (Paris, 1760);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.V[II] (London, c1760);
Six Sonatas, 2 vn, bc (Edinburgh, c1760);
Six Easy Solos, fl/vn, bc (London, 1765);
Sonata, hpd, no.5 (F), in Raccolte musicale, op.5 (Nuremberg, 1765);
A Favourite Lesson (G), hpd (London, c1775), except third movement;
Sonata, G, vc, bc, by M. Berteau (see Adas)

Font: En català: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) En castellano: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) In english: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) - Altres: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Quan fem referència al segle XVIII, si més no des d'una perspectiva musical, són dos els noms que amb més força se'ns dibuixen al nostre interior, Mozart i Haydn. No obstant, el reguitzell de mestres d'aquest període musical de gran plenitud dista considerablement més enllà d'aquests dos grans genis de la música. M'hi podria estendre amb desenes de compositors que van ser més o menys il·lustres, des del Pare Martini, passant per C.P.E. Bach o Hasse fins a Michael Haydn o els Stamitz per citar-ne breument una pinzellada. Però van ser molts més, alguns d'ells molt importants per entendre les formes i principis del classicisme fins i tot les pròpies dels citats Mozart i Haydn. Avui, per exemple, la referència és obligada i Giovanni Battista Sammartini, i col·lateralment la geografia on va viure, Milà, va ser fonamental i decisiva en bona part en la formació, desenvolupament i consolidació de l'estil clàssic tant característic d'aquell temps. El seu esperit curiós i musicalment experimental va ser determinant en molts sentits però especialment en el sí del gènere simfònic, amb què va sorprendre els públics vinguts adhoc d'arreu, des del mateix Pare Martini, passant per Mozart pare i fill i fins a Johann Christian Bach, entre molts altres. Per mèrits propis, Sammartini se l'ha de situar entre els primers simfonistes de la història de la música, i si bé és un autor que roman en bona part allunyat dels escenaris, la seva influència, cabdal arreu d'Europa, va anar acompanyada d'un lideratge musical indiscutible. Però bé, Sammartini va ser un ciutadà del seu temps i professionalment la seva formació va anar inherentment acompanyada i compassada d'un gènere musical, el religiós. Els seus nombrosos càrrecs a Milà, en diverses de les seves esglésies, l'hi imposaven un deure inalienable, el de compondre obra litúrgica per a les més diverses ocasions. Alhora, tenint en compte el paisatge i la cultura catòlica d'Itàlia, les obligacions en aquest sentit devien ser constants i possiblement esgotadores. Paradoxalment, el repertori de Sammartini recuperat en aquest sentit és sensiblement inferior al que hom pot imaginar i deduir d'un mestre de capella titular d'un mínim de 8 esglésies de Milà. Previsiblement, l'explicació rau que moltes d'aquestes obres, mai publicades i preservades en manuscrit, s'han perdut pels segles dels segles. Afortunadament, per dir-ho d'alguna manera, algunes d'elles s'han conservat i fins i tot recuperat i ens mostren un estil essencialment galant, amb àries de gran escala, amb moviments en forma sonata tant per a solistes com per a grups corals i amb fugues finals de gran presència i solemnitat. El Te Deum d'avui, que pertinentment introduirem amb una de les seves obertures-simfonies (recordem que en va compondre més de 100), és clar testimoni del llibre d'estil de Sammartini i ens permet delimitar la seva ciència i acadèmia però també, i naturalment, la intrínseca bellesa d'un opus, el religiós, encara per conèixer i admirar com pertoca!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

dijous, 15 de gener del 2015

SAMMARTINI, Giovanni Battista (1700-1775) - Symphonies

Johann Josef Karl Henrici - Koncert na orientalskem dvoru (1786)
Obra de Johann Josef Karl Henrici (1737-1823), pintor alemany (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Sammartini -
En el dia de la commemoració del seu 240è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johann Josef Karl Henrici (Schweidnitz, 25 de gener de 1737 - Bolzano, 29 d'cotubre de 1823) va ser un pintor alemany. Es va formar amb el seu pare, un pintor especialitzat en el retrat. De jove va haver de fugir de Prússia a Bohèmia per no atendre l'obligació del servei militar. Allà va treballar amb Angelo Garboni, un mestre escenògraf. Després d'una temporada amb Garboni, va decidir iniciar una sèrie de viatges que el durien per diferents ciutats europees. En aquestes, es va guanyar la vida pintant miniatures i retrats. Finalment es va establir a Bolzano, on va pintar frescs, retaules i obres seculars de petit format, entre elles, les conegudes Konversationsstücke. El seu estil va ser més barroc i rococó que clàssic, tot i que també va explorar algunes innovacions pròpies del seu temps. Va morir a Bolzano l'octubre de 1823.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Josef Karl Henrici (1737-1823) - Altres: Johann Josef Karl Henrici (1737-1823)



Parlem de Música...

Giovanni Battista Sammartini (Milà, c.1701 - Milà, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista i mestre de cor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin, es va educar inicialment amb ell abans d'accedir, el 1728, al càrrec de mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. Va destacar en el seu període primerenc per la música religiosa (oratoris, cantates) i més tard també amb òperes, sonates, simfonies, etc. La seva principal aportació és haver contribuït a desenvolupar la simfonia, a partir d'obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent. Les seves simfonies mostren els començaments d'un canvi entre l'obertura senzilla i curta de les òperes cap a la serietat i el desenvolupament temàtic que prefigura l'obra de compositors com Haydn i Mozart. Entre els seus alumnes cal destacar a Christoph Willibald Gluck. El seu germà, Giuseppe Sammartini també fou músic. Sammartini va ser un compositor molt prolífic. El seu repertori inclou 4 òperes, un centenar de simfonies, 10 concerts i gran quantitat de música de cambra en estil barroc i preclàssic. Actualment, són aproximadament 450 les obres conegudes i recuperades de Sammartini. No obstant, molta d'ella s'ha perdut, sobretot les obres religioses i profanes vocals. Alhora, existeix una important confusió d'atribució de moltes de les seves partitures en favor del seu germà Giuseppe. Les obres de Sammartini estan catalogades actualment pel seu número d'opus o per l'etiqueta JC en referència als editors Jenkins-Churgin. La música de Sammartini es divideix generalment en tres períodes estilístics: El primer període (1724-1739), és fidel a la tradició de les formes barroques i preclàssiques. El segon període (1740-1758), abandona el barroc i s'adapta plenament al preclassicisme, especialment, en el gènere simfònic. L'últim període (1759-1774), les formes són plenament clàssiques i mostren la influència de les noves tendències musicals. A Sammartini se'l valora, principalment, per la seva música situada a mig camí del barroc i el classicisme, és a dir, la música corresponent als anys 1740-1758. Va morir a Milà el gener de 1775.

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Milan, Regio Ducal Teatro, unless otherwise stated
Memet, j-c88 (tragedia, 3), Lodi, 1732, A-HE; ov. ed. B.Churgin, The Symphonies of G.B. Sammartini, i: The Early Symphonies (Cambridge, MA, 1968)
L'ambizione superata dalla virtù, j-c89 (drama, 3, after A. Zeno: Alessandro Severo), 26 Dec 1734
L'Agrippina, moglie di Tiberio, j-c90 (dramma per musica, 3, G. Riviera), 3 Feb 1743
La gara dei geni, j-c91 (componimento drammatico, Riviera), 28 May 1747; 1 aria extant
Ballet music, partly by Sammartini, lost, in: Antigono (pasticcio, arr. M. Chiesa), 26 Dec 1752; Demofoonte (N. Jommelli), 3 Feb 1753; Ciro in Armenia (M.T. Agnesi-Pinottini), 26 Dec 1753; Lucio Vero (Jommelli), 26 Jan 1754; Il trionfo d'amore, 1773 [not attrib. Sammartini]
Campana che suona, glee, SAB, j-c98, ed. T. Warren, A Collection of Catches, Canons, and Glees, i (London, 1762)

Cants.:
Paride riconosciuto, j-c C13, Milan, 1750, lost;
La reggia de' fati (G.E. Pascali), j-c91.1, Milan, 1753, collab. N. Jommelli, F-Pn [as Serenata, Acts 1–2];
La pastorale offerta (Pascali), j-c91.2, Milan, 1753, collab. Jommelli, Pn [as Serenata, Act 3];
Iride (F.A. Mainoni), j-c C16, Milan, 1772, lost

Arias:
Chiusi i lumi cheto giace, S, 2 vn, va, bc, j-c93, F-Pc;
Deh spiegate quel affanno, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c94, Pc;
Fieri venti già soffiano, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c96, D-KA;
Non così rapido scende dal monte, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c92, F-Pc;
Non hà dolor più rio, A, 2 vn, va, bc, j-c95, B-Bc;
Se voi che serva almen, S, 2 vn, va, bc, j-c97, Bc

Terzetto:
Perché sì lento il giorno, 3 S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c99, F-Pc

Vocal religiosa:

Orats:
1 aria, lost, in La calunnia delusa (G. Machio), j-c C18, Milan, 1724;
Gesù bambino adorato dalli pastori, j-c116, Milan, 11 Jan 1726, 1 aria extant;
L'impegno delle virtù (T.A.Ricchini), j-c C19, lost

Others:
Ky–Gl, j-c100;
Ky, j-c101;
Gl, j-c102;
Cr, j-c103;
2 lits, j-c109–10;
Mag, j-c111, ed. M. Alberti (London, 1972);
2 TeD, j-c114–15, 1 dated 1771;
Beatus vir, j-c104;
2 Dixit Dominus, j-c105–6;
2 Laudate pueri, j-c107–8;
Miserere, j-c112, 1750;
Nisi Dominus, j-c113;
other works not evaluated

8 Lenten cants.:
Il pianto di S Pietro, j-c117, 5 March 1751;
Il pianto delle pie donne, j-c118, 12 March 1751, ed. in RRMCE, xxxiv (1990);
Il pianto degli angeli della pace, j-c119, 19 March 1751;
Pianto di Maddalena al sepolcro, j-c120, 26 March 1751;
Maria addolorata, j-c121, 2 April 1751;
Gerusalemme sconoscente ingrata, j-c122, 9 March 1759;
L'addolorata divina madre, j-c123, 6 April 1759, ed. in Vaccarini;
Della Passione di Gesù Cristo, j-c124, 14 March 1760
11 contrafacta, j-c B1–11; no.1 ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800), Eng. text; no.3 also in CH-SAf with different text

Doubtful:
The Lord is righteous (contrafactum), ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800);
2 masses;
2 Ky–Gl–Cr;
Ky; 2 Cr;
2 lits;
Mag;
Miserere;
Tantum ergo

Lost:
40 sacred cants.;
Mag, Prague, 1738;
Stabat mater, Milan, 1762

Instrumental:

Orch:
Extant works:
142 syms. (incl. 75 doubtful and spurious; 5 lost);
30 concs. (4 spurious, 9 doubtful);
12 concs., vn, orch; conc., 4 vn orch;
2 concs., fl, orch; conc., 2 ob, 2 vn, orch;
conc., 2 ob, vn, orch;
8 orch concertinos (incl. 1 doubtful, 1 lost);
4 marches and minuets. Principal MS sources CZ-Pnm; D-KA; F-Pc, Pn; S-Skma;

Chbr:
Extant works:
6 qnts, 3 vn, va, b, 1773, ed. in Cattoretti (1991–2);
29 qts (incl. 6 solo concertinos, 5 dated 1763–7, and 6 quartetti dated c1771), 3 vn, vc/b, or fl, 2 vn, vc/b, or 2 vn, va, vc/b; c170 trios (incl. 24 doubtful, 17 lost), 17 more not evaluated, most for 2 vn, bc;
8 sonatas, fl (incl. 2 doubtful);
10 sonatas, vn (incl. 1 doubtful);
6 sonatas, hpd, vn; 8 sonatas, vc (incl. 2 doubtful);
c40 sonatas, hpd/org (many doubtful);
28 sonatas, 2 fl/vn (most doubtful);
2 sonatas, mand (not yet evaluated)

Doubtful and spurious:
Sonata no.3, 2 vn, bc, in Six Sonatas … by Lampugnani and St Martini, op.1 (London, 1744), same as no.1 in Six Sonatas (Edinburgh, c1760), attrib. Lampugnani (c1745);
Six Sonatas … St Martini, Brioschi and Other Masters, 2 vn, bc, 3rd set (London, 1746);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.4 (London, 1748);
A Second Set of Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.7 (London, 1757);
Sonata, hpd, no.7 (D), in XX sonate, op.2 (Paris, 1760);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.V[II] (London, c1760);
Six Sonatas, 2 vn, bc (Edinburgh, c1760);
Six Easy Solos, fl/vn, bc (London, 1765);
Sonata, hpd, no.5 (F), in Raccolte musicale, op.5 (Nuremberg, 1765);
A Favourite Lesson (G), hpd (London, c1775), except third movement;
Sonata, G, vc, bc, by M. Berteau (see Adas)



Parlem amb veu pròpia...

Afirmar que Giovanni Battista Sammartini va ser un clàssic és, potser, una bona forma de vendre'l ja que literalment així va ser. Germà del també compositor Giuseppe Sammartini, i des de la seva inamovible seu a Milà, va esdevenir tot un referent per la formació d'allò que avui dia aglutinem solemnement a refugi del classicisme musical. Experimental i visionari, la seva música, especialment en nom de les seves quantioses simfonies, van fer evolucionar la història i el van situar a metres o a quilòmetres més enllà dels de la seva generació, més estancats i protegits per un model barroc consolidat i atractiu però creativament esgotat. Així ho va entendre Sammartini que va percebre intel·ligentment el canvi de rumb que s'aproximava i va decidir avançar-se en el temps i pocs anys abans que les potents escoles de Mannheim primer i Viena després, marquessin les pautes i els procediments. D'aquesta forma, i possiblement sense saber-ho o assumir-ho del tot, Sammartini es va convertir en un dels màxims exponents de la història musical del segle XVIII. Obertures i Simfonies són quasi sinònims durant la primera meitat del segle d'or de les llums, per tant, el patró d'ambdós conceptes parteix d'una mateixa realitat musical. És a dir, tres moviments, en la fórmula per tots coneguda ràpid-lent-ràpid (o minuet) que Sammartini explota fins a transformar-la en una característica comuna i endèmica del classicisme i que tants autors posteriors, des de Mozart fins a Haydn, explorarien amb alegria i diligència. Tots ells, per tant, van interioritzar, com a pròpies, l'arquitectura d'aquestes simfonies, és a dir i per resumir, de so brillant i transparent, d'efectes rítmics de profunda vitalitat i de variació i contrast, de barreges de longituds i frasejos i del tenir cura de no repetir, en excés i a gran escala, la temàtica principal de la partitura evitant, la inevitable, redundància. Aquests principis musicals, assumits i normalitzats per tants mestres, beuen d'una font comuna l'aigua de la qual, fresca i mediterrània, va tenir el seu origen en una ciutat italiana on un ciutadà, d'arrels franceses i potser inconscient de la història que estava escrivint, va decidir viure-hi plàcida i feliçment!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Sammartini, G.: Symphonies, J-C 7, 9, 14, 15, 33, 36, 37, 39, 65

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 15 de gener del 2014

SAMMARTINI, Giovanni Battista (c.1700-1775) - Magnificat

Garofalo - Saint Lucy (c.1535)
Obra de Benvenuto Tisi "Il Garofalo" (1481-1559), pintor italià (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Sammartini -
En el dia de la commemoració del seu 239è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Benvenuto Tisi o Il Garofalo (Canaro, 1481 - Ferrara, 6 de setembre de 1559) va ser un pintor manierista italià de l'escola de Ferrara. Va començar auspiciat per la Cort dels Este. Va estudiar amb Domenico Panetti i potser amb Lorenzo Costa i va ser contemporani i col·laborador de Dosso Dossi. El 1495, va treballar a Cremona amb Boccaccino. El 1520, Girolamo da Carpi va ser el seu aprenent i va treballar en projectes a Ferrara, des del 1530 al 1540. Va ser amic de Rafael i el va imitar tan bé que els seus quadres Madonna col Bambino han estat sovint atribuïts a aquest gran mestre. El seu sobrenom, Garofalo, deriva de garofano (clavell en italià), ja que ocasionalment pintava un clavell a les seves obres.




Parlem de Música...

Giovanni Battista Sammartini (Milà, c.1701 - Milà, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista, mestre de cor i mestre de música italià. El 1728 accedí al lloc de mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà. Va destacar en el seu període primerenc per la música religiosa (oratoris, cantates) i més tard també amb òperes, sonates, simfonies, etc. La seva principal aportació és haver contribuït a desenvolupar la simfonia, a partir d'obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent. Les seves simfonies mostren els començaments d'un canvi entre l'obertura senzilla i curta de les òperes cap a la serietat i el desenvolupament temàtic que prefigura l'obra de compositors com Haydn i Mozart. Entre els seus alumnes cal destacar a Christoph Willibald Gluck. El seu germà, Giuseppe Sammartini també fou músic. Sammartini va ser un compositor molt prolífic. El seu repertori inclou 4 òperes, unes 70 simfonies, 10 concerts i gran quantitat de música de cambra en estil barroc i preclàssic. Actualment, són aproximadament 450 les obres conegudes i recuperades de Sammartini. No obstant, molta d'ella s'ha perdut, sobretot les obres religioses i profanes vocals. Alhora, existeix una important confusió d'atribució de moltes de les seves partitures en favor del seu germà Giuseppe. Les obres de Sammartini estan catalogades actualment pel seu número d'opus o per l'etiqueta JC en referència als editors Jenkins-Churgin. La música de Sammartini es divideix generalment en tres períodes estilístics: El primer període (1724-1739), és fidel a la tradició de les formes barroques i preclàssiques. El segon període (1740-1758), abandona el barroc i s'adapta plenament al preclassicisme, especialment, en el gènere simfònic. L'últim període (1759-1774), les formes són plenament clàssiques i mostren la influència de les noves tendències musicals. A Sammartini se'l valora, principalment, per la seva música situada a mig camí del barroc i el classicisme, és a dir, la música corresponent als anys 1740-1758.



Parlem amb veu pròpia...

Giovanni Battista Sammartini va ser un dels compositors més considerats pels seus contemporanis. Nascut en una família de músics italians d'origen francès, Sammartini ha viscut una veritable edat or en relació al nombre d'edicions disponibles al mercat. El seus antecedents però especialment la seva història musical hi tenen molt a veure ja que va ser un dels principals transgressors del barroc al fer-lo evolucionar satisfactòriament a un classicisme que va abraçar i va explorar en detall, especialment, en el gènere simfònic. El seu volum de composicions, més de 400 conegudes i tantes altres per conèixer o per donar per perdudes, ens demostren la solvència, la capacitat i la destresa d'aquest mestre italià referent, per altra banda, dels Haydn i Mozart i tants altres mestres clàssics del XVIII. Sammartini és un d'aquells autors dels que explorar-ne la seva música en resulta una apassionant història ja que hi observarem importants canvis de mètode i d'estil en funció d'una o altra partitura. Alhora, és prou conegut que Sammartini va "tastar" tots els gèneres, des del religiós, teatral, simfònic, concertant o cambrístic. En aquest sentit, avui recuperarem dues edicions diferenciades, la principal i que titula l'entrada del dia serà el seu Magnificat. Una obra religiosa solista, coral i orquestral en què el barroc, en la seva forma, se'ns presenta amb tot el seu esplendor. Comprensible tenint en compte que la música sacra es correspon al seu primer període musical. Sense ser molt extens, hi escoltarem un lirisme virtuós, abundància coral i exuberància instrumental. L'introduirem amb la preciosa Trio sonata No.4 en Do major per a dos violins i clavicèmbal. De dos moviments, allegro i affettuoso, aquesta simpàtica obra ens remet obligadament als orígens de la sonata barroca, generalment escrita per a dos violins i baix continuo. Sammartini explora una de les formes musicals més característiques de la Itàlia del segle XVII i ens regala una sonata on s'exposa un tema principal que sovint es contraposa a un tema secundari. Temes que es repeteixen amb algunes variacions o canvis de modulació. Sammartini, de qui ja n'havia parlat en relació amb un Beatus Vir extraordinari, mereix un espai propi i un capítol singular en la bella i emocionant història de la música. Avui el recordem emotivament però en seguirem parlant perquè les glorioses aventures de Sammartini no s'acaben, ni molt menys, aquí!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Márta Szúcz (Soprano); Klára Takács (Alto); Dénes Gulyás (Tenor); Tamas Bátor (Bass); Budapest Madrigal Choir; Budapest Strings; Ferenc Szekeres (conductor)
INTÈRPRETS: Andrea Noferini (cello); Roberto Noferini (violin); Gianfranco Iannetta (violin); Bruno Canino (harpsichord)
RECICLASSICAT: SAMMARTINI, Giovanni Battista (c.1700-1775)
PRESTOMUSIC: SAMMARTINI, G.B.: Trios Nos. 1, 3, 4, 5 / Cello Sonata in G Major
AMAZON:  VIVALDI / ALBINONI / SAMMARTINI / CALDARA: Magnificats
IMSLP: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775)
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!