Giovanni Battista Sammartini (
Milano, c.1700 - Milano, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista i mestre de cor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin i germà del també compositor
Giuseppe Sammartini, es va educar inicialment amb el seu pare abans d'accedir, el 1728, al càrrec de mestre de capella de
Sant'Ambrogio de Milà, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. Els anys 1730 es va dedicar de ple a la composició de simfonies, concerts, sonates i obres dramàtiques rebent el reconeixement de la seva música fora d'Itàlia. La seva primera òpera,
Memet, es va estrenar a Lodi el 1732, i possiblement a Viena el mateix any. A Milà va estrenar, el 1734,
L'ambizione superata dalla virtù, amb
Vittoria Tesi i el castrat
Angelo Maria Monticelli. A mitjans de la dècada del 1730 ja s'havia convertit en la figura principal de l'escola simfònica més antiga d'Europa, que va incloure altres compositors propers com
Brioschi,
Galimberti,
Giulini,
Lampugnani i
Chiesa. En aquell temps també es va convertir en professor al Collegio de'Nobili on va tenir, entre molts altres, els alumnes
Giorgio Giulini i
Christoph Willibald Gluck. A partir del 1733 va exercir de jurat en múltiples premis i en concursos i oposicions a diversos càrrecs per a esglésies i la mateixa
Catedral de Milà. Com a compositor més famós de Milà, Sammartini va tenir un paper destacat en la vida de la ciutat i en la composició i realització de músiques per a ocasions religioses i reials. Per exemple, el 1741 va escriure una
Missa en honor al cardenal
Benedetto Odescalchi i per celebrar el naixement de l'arxiduc
Leopold II va compondre la cantata secular
La dei gara geni (1747).
El 1758 es va convertir en membre fundador de la Societat Filharmònica de Milà amb l'objectiu de promocionar activament la música orquestral. Va ser en aquell temps que va conèixer i contactar amb
J.C. Bach, en aquell temps resident a Milà (1755-1762), i amb
Luigi Boccherini qui va estar a les ordres de Sammartini el 1765. També va entrar en contacte amb
Mozart i el seu pare
Leopold donant el seu suport a l'estrena de l'òpera
Mitridate, re di Ponto de Mozart. El 1770 es va reunir amb
Charles Burney, de visita a Milà. Durant la seva maduresa Sammartini va convertir en el compositor d'església més actiu a Milà. L'almanac
Milano sacre de 1761-1775 el va incloure com a mestre de capella de vuit esglésies, mentre que l'almanac
La Galleria delle stelle de 1775 la llista es va ampliar a onze. Els darrers anys va viure en contacte permanent amb els membres il·lustres de l'
Accademia dei Trasformati i entre l'abril i el setembre de 1773 va escriure les que serien les seves últimes obres, una sèrie de sis quintets de corda. La seva mort, esdevinguda el gener de 1775, fou totalment inesperada ja que aquell any ja tenia calendari per un mínim de 24 actuacions en diverses esglésies de Milà. El seu funeral, massiu, es va celebrar el 18 de gener amb la interpretació d'una
Missa Solemne.
Johanne Christoph Haffner (1668-1754) - Milano (c.1730) (2)
OBRA:
Vocal secular:
first performed in Milan, Regio Ducal Teatro, unless otherwise stated
Memet, j-c88 (tragedia, 3), Lodi, 1732, A-HE; ov. ed. B.Churgin, The Symphonies of G.B. Sammartini, i: The Early Symphonies (Cambridge, MA, 1968)
L'ambizione superata dalla virtù, j-c89 (drama, 3, after A. Zeno: Alessandro Severo), 26 Dec 1734
L'Agrippina, moglie di Tiberio, j-c90 (dramma per musica, 3, G. Riviera), 3 Feb 1743
La gara dei geni, j-c91 (componimento drammatico, Riviera), 28 May 1747; 1 aria extant
Ballet music, partly by Sammartini, lost, in: Antigono (pasticcio, arr. M. Chiesa), 26 Dec 1752; Demofoonte (N. Jommelli), 3 Feb 1753; Ciro in Armenia (M.T. Agnesi-Pinottini), 26 Dec 1753; Lucio Vero (Jommelli), 26 Jan 1754; Il trionfo d'amore, 1773 [not attrib. Sammartini]
Campana che suona, glee, SAB, j-c98, ed. T. Warren, A Collection of Catches, Canons, and Glees, i (London, 1762)
Cants.:
Paride riconosciuto, j-c C13, Milan, 1750, lost;
La reggia de' fati (G.E. Pascali), j-c91.1, Milan, 1753, collab. N. Jommelli, F-Pn [as Serenata, Acts 1–2];
La pastorale offerta (Pascali), j-c91.2, Milan, 1753, collab. Jommelli, Pn [as Serenata, Act 3];
Iride (F.A. Mainoni), j-c C16, Milan, 1772, lost
Arias:
Chiusi i lumi cheto giace, S, 2 vn, va, bc, j-c93, F-Pc;
Deh spiegate quel affanno, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c94, Pc;
Fieri venti già soffiano, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c96, D-KA;
Non così rapido scende dal monte, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c92, F-Pc;
Non hà dolor più rio, A, 2 vn, va, bc, j-c95, B-Bc;
Se voi che serva almen, S, 2 vn, va, bc, j-c97, Bc
Terzetto:
Perché sì lento il giorno, 3 S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c99, F-Pc
Vocal religiosa:
Orats:
1 aria, lost, in La calunnia delusa (G. Machio), j-c C18, Milan, 1724;
Gesù bambino adorato dalli pastori, j-c116, Milan, 11 Jan 1726, 1 aria extant;
L'impegno delle virtù (T.A.Ricchini), j-c C19, lost
Others:
Ky–Gl, j-c100;
Ky, j-c101;
Gl, j-c102;
Cr, j-c103;
2 lits, j-c109–10;
Mag, j-c111, ed. M. Alberti (London, 1972);
2 TeD, j-c114–15, 1 dated 1771;
Beatus vir, j-c104;
2 Dixit Dominus, j-c105–6;
2 Laudate pueri, j-c107–8;
Miserere, j-c112, 1750;
Nisi Dominus, j-c113;
other works not evaluated
8 Lenten cants.:
Il pianto di S Pietro, j-c117, 5 March 1751;
Il pianto delle pie donne, j-c118, 12 March 1751, ed. in RRMCE, xxxiv (1990);
Il pianto degli angeli della pace, j-c119, 19 March 1751;
Pianto di Maddalena al sepolcro, j-c120, 26 March 1751;
Maria addolorata, j-c121, 2 April 1751;
Gerusalemme sconoscente ingrata, j-c122, 9 March 1759;
L'addolorata divina madre, j-c123, 6 April 1759, ed. in Vaccarini;
Della Passione di Gesù Cristo, j-c124, 14 March 1760
11 contrafacta, j-c B1–11; no.1 ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800), Eng. text; no.3 also in CH-SAf with different text
Doubtful:
The Lord is righteous (contrafactum), ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800);
2 masses;
2 Ky–Gl–Cr;
Ky; 2 Cr;
2 lits;
Mag;
Miserere;
Tantum ergo
Lost:
40 sacred cants.;
Mag, Prague, 1738;
Stabat mater, Milan, 1762
Instrumental:
Orch:
Extant works:
142 syms. (incl. 75 doubtful and spurious; 5 lost);
30 concs. (4 spurious, 9 doubtful);
12 concs., vn, orch; conc., 4 vn orch;
2 concs., fl, orch; conc., 2 ob, 2 vn, orch;
conc., 2 ob, vn, orch;
8 orch concertinos (incl. 1 doubtful, 1 lost);
4 marches and minuets. Principal MS sources CZ-Pnm; D-KA; F-Pc, Pn; S-Skma;
---
Chbr:
Extant works:
6 qnts, 3 vn, va, b, 1773, ed. in Cattoretti (1991–2);
29 qts (incl. 6 solo concertinos, 5 dated 1763–7, and 6 quartetti dated c1771), 3 vn, vc/b, or fl, 2 vn, vc/b, or 2 vn, va, vc/b; c170 trios (incl. 24 doubtful, 17 lost), 17 more not evaluated, most for 2 vn, bc;
8 sonatas, fl (incl. 2 doubtful);
10 sonatas, vn (incl. 1 doubtful);
6 sonatas, hpd, vn; 8 sonatas, vc (incl. 2 doubtful);
c40 sonatas, hpd/org (many doubtful);
28 sonatas, 2 fl/vn (most doubtful);
2 sonatas, mand (not yet evaluated)
Doubtful and spurious:
Sonata no.3, 2 vn, bc, in Six Sonatas … by Lampugnani and St Martini, op.1 (London, 1744), same as no.1 in Six Sonatas (Edinburgh, c1760), attrib. Lampugnani (c1745);
Six Sonatas … St Martini, Brioschi and Other Masters, 2 vn, bc, 3rd set (London, 1746);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.4 (London, 1748);
A Second Set of Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.7 (London, 1757);
Sonata, hpd, no.7 (D), in XX sonate, op.2 (Paris, 1760);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.V[II] (London, c1760);
Six Sonatas, 2 vn, bc (Edinburgh, c1760);
Six Easy Solos, fl/vn, bc (London, 1765);
Sonata, hpd, no.5 (F), in Raccolte musicale, op.5 (Nuremberg, 1765);
A Favourite Lesson (G), hpd (London, c1775), except third movement;
Sonata, G, vc, bc, by M. Berteau (see Adas)
