Obra de Jean-François Portaëls (1818-1895), pintor belga (1)
Parlem de Pintura...
Jean-François Portaëls (Vilvoorde, 1818 - 1895) va ser un pintor belga orientalista. Nascut a Vilvorde, el seu pare el va enviar a estudiar a l'Acadèmia d'Arts de Brussel·les on el seu director, François Navez, el fundador de l'escola moderna clàssica, el va rebre com a alumne en el seu propi estudi. El 1841, Portaëls va marxar a París, on amablement el va rebre Paul Delaroche. Pels seus mèrits, va rebre el Gran Premi de Roma el 1842. Entre els anys 1843 i 1847, va viatjar per Itàlia, Grècia, el Marroc, Algèria, Egipte, Líban, Judea, Espanya, Hongria i Noruega. Va tornar a Bèlgica el 1847. L'èxit de la seva exposició a Gant amb motiu del seu retorn, el va consolidar i el va promocionar a l'hora de succeir a Vanderhaert com a director de l'Acadèmia d'Arts d'aquesta ciutat. Es va casar el 1849 amb la filla del seu primer mestre, Navez i es van instal·lar a Brussel·les. Des del 1858 fins el 1870, s'instal·la al seu estudi privat, d'una forma més individual i explorant noves possibilitats que l'ajudaran a assolir l'èxit. Viatja i treballa al Marroc des del 1870 fins el 1874. El 1878, es converteix en director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les. La seva important influència es farà evident en les següents generacions de pintors belgues, entre els quals cal destacar a Alfred Bastien, Théo Van Rysselberghe i Edouard Agneessens, i també en l'escultor Charles Van der stappen i l'arquitecte Charles Licot. No en va, se'l considera el fundador de l'escola orientalista belga.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean-François Portaëls (1818-1895) - Altres: No disponible
Parlem de Música...
Charles Camille Saint-Saëns (París, 9 d'octubre de 1835 - Alger, 16 de desembre de 1921) fou un compositor, pianista i organista francès descendent d'una família normanda. Va néixer a París, va debutar com a pianista a l'edat de 10 anys i més tard va estudiar orgue i harmonia al Conservatori de París. També va rebre lliçons particulars amb Charles Gounod. El 1853 va compondre la seva primera simfonia i entre 1858 i 1877 va treballar com a organista a l'Església de la Madeleine de París. Entre les seves obres destaca l'òpera Samsó i Dalila (1877). Al final de la seva vida, Saint-Saëns va realitzar gires pel nord d'Àfrica i per Amèrica.
Vista de la Madeleine de París, obra de Paul Lancel, pintor francès (2)
La seva música, que segueix la tradició clàssica francesa, és elegant i precisa en el detall i la forma i combina l'estil líric de la música francesa del segle XIX amb una major qualitat formal. És autor de 5 concerts per a piano (estrenats per ell mateix) i 3 concerts per a violí. Entre les seves obres destaquen també els poemes simfònics La filosa d' Omfalia (1871), Faetó (1873), La joventut d'Hèrcules (1873) i la Dansa macabra (1874), la Simfonia No. 3 en Do menor (1886) per a orgue, piano i orquestra i la suite per a orquestra amb dos pianos El carnestoltes dels animals (1886). La filosa d'Omfalia va ser el primer poema simfònic escrit per un compositor francès. Entre els seus deixebles es trobava, entre d'altres, Gabriel Fauré. Saint-Saëns va morir a Alger.
Font: En català: Charles Camille Saint Saens (1835-1921) - En castellano: Charles Camille Saint Saens (1835-1921) - In english: Charles Camille Saint Saens (1835-1921) - Altres: Charles Camille Saint Saens (1835-1921)
Parlem amb veu pròpia...
En plena atmosfera nadalenca, per bé i per mal, el soroll pels sentits és aclaparador. Un bon refugi, obert a totes les ànimes atapeïdes de torrons, atabalades de parpelleigs incoherents de lluminàries de tots els colors possibles i esgotades de fugir d'estrafolaris panxacontents de disfressa vermella amagats en les raconades més inimaginables, serà la música. Però, atenció, fins i tot aquest espai i el seu creador han quedat perdudament hipnotitzats pel caos nadalenc així que, per uns dies, no tindrem escapatòria. Sigui com sigui, tancarem el ulls i intentarem gaudir a la nostra manera d'aquesta festivitat. I una de les tantes possibilitats al nostre abast, en aquest dilluns de consumisme esbojarrat, serà recuperar un oratori de Nadal. No serà un de qualsevol ni serà, a diferència dels molts existents, de gran solemnitat si més no, i acústicament parlant, en la potència dels seus decibels. Perquè la solemnitat, si parlem d'emocions, és evident, empírica i fins i tot diria que mesurable en l'oratori del nostre protagonista francès d'avui. Efectivament, Saint Saens, el francès romàntic, ens regala una partitura màgica, onírica, commovedora i espiritual. L'Oratori de Nadal opus 12 per a veus solistes, cor, cordes, arpa i orgue, de 1858, és un treball filosòficament més proper a la cantata que a l'oratori. No obstant, Saint Saens, que pel que sembla el va escriure amb menys de 15 dies i quan era organista a la Madeleine de París, si que el va pensar i vertebrar com a oratori per tenir-lo enllestit i poder-lo representar durant el Nadal de 1858. Amb referències directes a l'oratori de Nadal de Bach, és una obra càlida, romàntica tot i que amb la mirada fixa a èpoques passades, amb una tonalitat equilibrada i suau en el recorregut temàtic de l'obra i essencialment lírica. Tenint en compte que fins aquest Nadal no havia descobert aquesta bellísima obra de Saint Saens, crec que seria bo que en el nostre país, bombardejats any rera any pel fantàstic Messies d'Händel, es comencés a pensar en la idea de poder gaudir d'altres esplèndides obres nadalenques. La d'avui seria una d'elles. I no serà per manca d'oratoris de Nadal (Bach, Telemann, Rolle, Eybler, Gebel, Graun, Mattheson...). Així que tot és posar-s'hi ja que de ben segur, i com en el cas del de Saint Saens, tots hi sortiríem guanyant!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: SAINT SAëNS, Charles Camille (1835-1921)
AMAZON: Saint-Saens, C.: Oratorio De Noel
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
