Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tricklir J.B.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tricklir J.B.. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de maig del 2023

TRICKLIR, Jean-Balthasar (1750-1813) - Concerto pour le violoncel (1783)

English School (mid-19th century) - A portrait of a gentleman in an interior holding a cello


Jean-Balthasar Tricklir (1750-1813) - Concerto pour le violoncel, Oeuvre Premier (1783)
Performers: Alexаnder Rudіn (cello); Musicа Vivа

---


French cellist and composer of German descent. Although as a child he was destined for the priesthood, he decided on a career in music, being sent to Mannheim in 1765, where he continued his musical studies until about 1768. In 1776 he made his debut at the Concerts spirituels in Paris, following which he toured Italy. In 1782 he was made chamber composer to the Elector of Mainz, but he left a year later for a position at the Saxon court in Dresden, where he remained most of his life. He was well regarded by his contemporaries as a music theorist and composer; he was praised in Correspondance des amateurs musiciens (19 November 1803) and J.-B.S. Bréval’s Traité du violoncelle (Paris, 1804). His works were published in Germany and France and his fourth concerto was performed in Paris at the Concert Spirituel by J.-L. Duport, who later published his own edited version of the work. In his unpublished treatise, Le microcosme musical (1785), he described a device for preventing the effects of atmospheric changes on the tuning of string instruments; discussion of the device appeared in Cramer’s Magazin der Musik. Tricklir also taught the cello, and his pupils included Dominique Bideau. Tricklir’s compositions display an interesting combination of French and German performing practices. His French training is revealed in his carefully crafted bowings and use of natural harmonics, the latter being explored particularly in the ‘nouveau’ concertos. His music consists of 16 cello concertos, three violin and six cello sonatas, a sinfonia concertante, and several quartets.

dimarts, 18 de setembre del 2012

TRICKLIR, Jean Balthasar (1750-1813) - Cello concertos

Jean-Baptiste Leprince - Landlicher Tanz mit Sackpfeifer
Obra de Jean-Baptiste Le Prince (1734-1781), pintor francès.





Jean-Balthasar Tricklir (1750-1813) compositor i violoncel·lista francès nascut a Dijon. Recuperem una figura desconeguda i enigmàtica de la potent escola alemanya de Mannheim. Recordem que durant gran part del segle XVIII la ciutat alemanya va ser un dels principals punts neuràlgics de la música i una autèntica i evident referència per molts deixebles del seu art. Per tant, la ciutat de Mannheim tot i que avui ens costi ubicar-la correctament en un mapa, va gaudir de la seva corresponent edat d'or i especialment daurada va ser la seva música. Doncs bé, l'autor d'avui tot i que ens costarà pronunciar bé el seu cognom, va créixer a França en un ambient de prematura devoció catòlica i sacerdotal que, a mesura que creixia i madurava, va anar perdent en favor de la instrumentació de corda del violí però sobretot del violoncel. L'ascendència germànica de la seva família probablement facilitaria la posterior integració a Mannheim. Bona fama adquiriria amb el temps ja que seria considerat com un dels més grans violoncel·listes de l'Europa del XVIII al mateix nivell que Boccherini o els germans Duport. I la etapa de Mannheim, realment determinant en la seva carrera, no fou la única ja que amb 33 anys entraria a formar part de la cort de Dresden, un dels altres nuclis de poder de la música. Allà romandria fins a la seva mort. Malauradament i en el nostre temps, ha passat al més absolut dels oblits fins i tot més que alguns contemporanis no tant admirats com en el seu dia ho va ser Tricklir. De la seva producció orientada, conseqüentment, al violoncel o derivats, només en trobarem editada una sèrie de quatre concerts de violoncel dels quals avui en recuperaré dues mostres. El concert número 6 en Sol major i el concert número 5 en La major escrits, ambdós, en els primers anys de la seva etapa a Dresden i on s'intueixen evidents característiques del seu passat a Mannheim amb alguns tocs subtils i un virtuosisme innat amb l'instrument solista de corda. Un plaer recuperar un virtuós del violoncel, instrument que probablement tots associem a les precioses sonates que Bach va regalar per a la posteritat però que va viure, més enllà del mestre, una ingent quantitat d'erudits que en menor o major mesura l'hi van atorgar el protagonisme que es mereixia. El d'avui va ser un d'ells i si bé en el complex organigrama de la música podríem trobar actors associats a aquest instrument certament més coneguts és de justícia fer un lloc, momentani i fugaç com tot en aquesta vida, que faci honor a tot el conjunt d'artistes que un dia i en un espai-temps determinat van dedicar la seva existència a la màgia artística de la música!

Ens l'interpreta el conjunt de Moscou, Musica Viva amb Alexander Rudin al violoncel i direcció.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!