diumenge, 30 de juny del 2019

MICHNA, Adam Vaclav (1600-1676) - Missa votiva de Sancta Maria

Giuseppe Vermiglio (c.1585-c.1635) - The Sacrifice of Isaac (c.1620)
Obra de Giuseppe Vermiglio (c.1585-c.1635), pintor italià.


- Recordatori d'Adam Václav Michna -
En el dia de la celebració del seu 419è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giuseppe Vermiglio (Alessandria, c.1585 - c.1635) va ser un pintor italià. Es desconeix la major part de la seva vida si bé se'l va documentar com a pintor actiu a Roma, ciutat on va rebre formació d'Adriano di Monteleone i la influència de Caravaggio. A l'entorn del 1620 va tornar a Piemont, on va continuar la seva carrera com a pintor a les ciutats de Novara i Alessandria i posteriorment a Milà i Mantua. Com a pintor, va ser autor d'obra de temàtica religiosa de la qual va destacar L'apparizione di Gesù a San Tommaso de l'església de San Tommaso ai Cenci de Roma. Giuseppe Vermiglio va morir en una data i localitat desconegudes.



Parlem de Música...

Adam Václav Michna z Otradovic (Jindřichův Hradec?, 30 de juny de 1600 - Jindřichův Hradec, 2 de novembre de 1676) va ser un poeta i compositor bohemi. Fill de l'organista Michal Michna, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1611 va entrar al Gymnasium Jesuïta en el qual i va estudiar, amb interrupcions, fins el 1617. Precisament, va ser allà on va conèixer a Johann Nikolaus Reiter von Hornberg (?-1669), bisbe a qui posteriorment va dedicar la seva important col·lecció Sacra et litaniae. A l'entorn del 1633 va assolir el càrrec d'organista de Jindřichův Hradec, posició que aparentment va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'obra religiosa, molta d'ella en estil concertato. Adam Václav Michna, considerat un dels músics bohemis més importants del segle XVII, va morir a Jindřichův Hradec el novembre de 1676.

Joan Blaeu (1596-1673) - Bohemia (1665)
Joan Blaeu (1596-1673) - Bohemia (1665) (2)

OBRA:
Edition: Adam Michna z Otradovic: Compositions, ed. J. Sehnal (Prague, 1984–) [C i–iii]

Obsequium Marianum, 5vv, 3 insts (Vienna, 1642), inc.
Česká mariánská muzika, 4, 5vv, bc (Prague, 1647); ed. J. Sehnal and L. Štukavec (Prague, 1989), C i
Officium vespertinum, op.3, 5vv, insts ad lib (Prague, 1648)
Loutna česká, v, str, org (Prague, 1653); inc., ed. E. Trolda (Prague, 1943); ed. M. Horyna (České Budějovice, 1984); reconstruction by M. Popíšil (Brno, 1998)
Sacra et litaniae (Prague, 1654), 5 masses, Requiem, 2 litany settings, Te Deum, 4–8vv, insts (vns, vas, trbns, cornetts), bc (org); part of the Requiem, ed. J. Pohanka in DČHP, no.107 (1958), 77; Missa I, ed. V. Bělský (Prague, 1990), C ii; Missa II, ed. V. Bělský (Prague, 1998), C iii
Svatoroční muzika, 4, 5vv, bc (Prague, 1661)
Missa Sancti Wenceslai, 6vv, 2 vn, 4 va, 2 tpt, org, CZ-KRa; ed. J. Sehnal, MAB, 2nd ser., i (1966)
Magnificat 1 toni, 12vv, Municipal Library, Wrocław



Informació addicional... 

INTERPRETS: Schola Gregoriana Pragensis; Societas Incognitorum
RECICLASSICAT: MICHNA, Adam Vaclav (1600-1676)
AMAZON: MICHNA - Missa III et al.
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 29 de juny del 2019

KLENGEL, August Alexander (1783-1852) - Grand Trio, Op.36 (1824)

Friedrich Wilhelm von Schadow (1789-1862) - Alexandrine von Mecklenburg and her children
Obra de Friedrich Wilhelm von Schadow (1789-1862), pintor alemany (1)


- Recordatori d'August Alexander Klengel -
En el dia de la celebració del seu 236è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Friedrich Wilhelm von Schadow (Berlin, 6 de setembre de 1789 - Düsseldorf, 19 de març de 1862) va ser un pintor alemany. Fill de l'escultor Johann Gottfried Schadow, es va formar amb el seu pare i poc després amb Friedrich Georg Weitsch. El 1810, i després d'uns anys de servei militar, va viatjar en companyia del seu germà Rudolph, a Roma, ciutat on va entrar en contacte amb els pintors del natzarenisme. Allà es va convertir al catolicisme i va començar a treballar com a professor i pintor rebent, entre altres, un encàrrec del general Jakob Salomon Bartholdy. El 1819 va tornar a Berlin on va ser nomenat professor a l'Acadèmia de les Arts de la ciutat. També en aquest període va realitzar nombroses pintures per a esglésies. El 1826 va ser nomenat director de l'Acadèmia de les Arts de Düsseldorf en un càrrec que va mantenir fins el 1832. Al llarg del temps, va assolir un gran èxit com a teòric i docent i potser no tant des d'una perspectiva artística. Friedrich Wilhelm von Schadow va morir a Düsseldorf el març de 1862.



Parlem de Música...

August (Stephan) Alexander Klengel (Dresden, 29 de juny de 1783 - Dresden, 22 de novembre de 1852) va ser un pianista, organista i compositor alemany. Es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de 1803, any que va entrar a estudiar amb Muzio Clementi. Precisament amb el seu mestre, va iniciar una extensa gira fent escala, el 1805, a St Petersburg. A la ciutat russa, va gaudir de notable èxit com a intèrpret motiu pel qual va decidir romandre en aquesta ciutat fins el 1811. Posteriorment, va iniciar una nova gira com a pianista fent escala a Londres, París i a diverses ciutats italianes. Més tard, va tornar a Alemanya on el 1817 va ser nomenat organista de la Hofkapelle de Dresden en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, tot i ser poc conegut, va ser relativament prolífic amb diversos concerts de piano, obra de cambra, cançons i peces per a piano. August Alexander Klengel, admirador i divulgador de l'obra de Bach, va morir a Dresden el novembre de 1852.




Informació addicional... 

INTERPRETS: Trio Klengel
AMAZON: KLENGEL, A.A. - Piano & Chamber Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KLENGEL, A.A. - Piano & Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 28 de juny del 2019

BERNIER, Nicolas (1664-1734) - Motets

Jean-Baptiste Pater (1695-1736) - The Fair at Bezons (c.1733)
Obra de Jean-Baptiste Pater (1695-1736), pintor francès (1)


- Recordatori de Nicolas Bernier -
En el dia de la celebració del seu 355è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Pater (Valenciennes, 29 de desembre de 1695 - Paris, 25 de juliol de 1736) va ser un pintor francès. Fill de l'escultor Antoine Pater, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'estudiar amb Jean-Baptiste Guide. Posteriorment, es va traslladar a París on va rebre classes d'Antoine Watteau pintor, per altra banda, de profunda influència en la seva posterior obra. El 1728 va ser admès com a membre de l'Académie royale de peinture et de sculpture de París en un temps en què ja s'havia especialitzat com a pintor de galanteries en un estil tradicionalment rococó. En aquest sentit, la seva obra va gaudir d'alta consideració amb clients importants com Frederic el Gran. Jean-Baptiste Pater va morir a París el juliol de 1736.



Parlem de Música...

Nicolas Bernier (Mantes-la-Jolie, 28 de juny de 1664 - Paris, 8 de juliol de 1734) va ser un professor i compositor francès. Es va formar a la col·legiata de Notre Dame de Mantes i posteriorment a la col·legiata de la Catedral d'Evreux. En una data desconeguda es va traslladar a Roma on va estudiar amb Antonio Caldara. El 1692 va constar actiu com a professor de clavecí a París. El 1693 va postular, sense èxit, per un càrrec de maître de musique de la Catedral de Rouen. El 1694 va assolir un lloc de maîtrise de la Catedral de Chartres en un càrrec que va preservar fins el 18 de març de 1698, data en què va obtenir una posició equivalent a St Germain-l'Auxerrois de París. L'abril de 1704 va succeïr a Marc-Antoine Charpentier com a maître de musique de la Sainte-Chapelle de París en un càrrec que va preservar fins el 1726. Aquell any, i fins el 1733, va obtenir una nova posició com a professor de la mateixa Sainte-Chapelle. Com a compositor, va ser autor d'obra vocal religiosa i secular destacant pels conjunts de motets i cantates. Com a professor, va gaudir de notable reputació i a banda de ser autor del tractat Principes de composition, va tenir nombrosos alumnes com Louis-Claude Daquin. Nicolas Bernier va morir a París el juliol de 1734.

Nicolas Bernier - Etienne Ficquet, d'après L.N. (2)

OBRA:
all printed works published in Paris

Vocal secular:

[24] Cantates françoises ou musique de chambre, 1–2vv, bc, some with insts, bk 1–4 (1703); repr, in The Eighteenth-Century French Cantata, vi–vii (New York, 1990); 21 for 1v, 3 for 2vv
Les nymphes de Diane, cantate françoise, 2vv, bc (1703); repr. in The Eighteenth-Century French Cantata, vi (New York, 1990)
Les nuits de Sceaux, concerts de chambre, ou cantates françoises, solo vv, bc, insts, bk 5 (1715); repr. in The Eighteenth-Century French Cantata, viii (New York, 1990); 2 divertissements
[6] Cantates françoises, ou musique de chambre, 1v, bc, some with insts, bk 6 (1718); repr. in The Eighteenth-Century French Cantata, viii (New York, 1990)
[6] Cantates françoises, ou musique de chambre, 1v, bc, some with insts, bk 7 (1723); repr. in The Eighteenth-Century French Cantata, viii (New York, 1990)
1 air in Recueil d'airs sérieux et à boire (1706); several airs in Nouvelles poésies, bk 1–8 (1703–7); 1 air in Nouveau recueil de chansons choisies, bk 7 (1736)

Works in Pc attrib. Bernier, all doubtful authenticity:
Polyphème, cantata, B, insts [2 copies, 1 without insts];
3 duos and 1 air in Recueil d'airs choisies

Vocal religiosa:

[26] Motets, 1–3vv, bc, some with insts, op.1 (1703); 16 for 1v, 7 for 2vv, 3 for 3vv
[15] Motets, 1–3vv, bc, some with insts, op.2 (1713); 11 for 1v, 3 for 2vv, 1 for 3vv
3 motets, 1v, and 1 motet, 3vv, in Motets … par Mr. de la Croix, 1–3vv, bc, some with insts, op.1 (1741)
Grands motets, all SATBB, str: Beatus vir, F-Pc; Benedic anima mea, Pc; Cantate Domino, LYm; Confitebor tibi Domine, Pc; Cum invocarem, LYm; Deus noster refugium, Pc; Lauda anima mea Dominum, Pc; Lauda Jerusalem, Pc; Laudate Dominum quoniam, Pc; Miserere mei, Pc; Venite exultemus, Pc
[9] Leçons de Ténèbres, S, bc, LYm, V
Mass; Te Deum: both lost
Chants des offices de différents Saints nouveaus, cited in Privilège Général, 3 March 1724, lost
Motets attrib. Bernier, all doubtful authenticity: Quis habitat, Resonate, Salve regina, Sicut cervus, all Pn; Haec dies quam fecit Dominus, LYm

Literatura:

Principes de composition de Mr Bernier (MS, F-Pn, n.d.); Eng. trans. in P.F. Nelson, Nicolas Bernier: Principles of Composition (Brooklyn, NY, 1964) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Isabelle Poulenard (soprano); Alain Zaepffel (contra-tenor); Jean-Claude Orliac (tenor); Michel Verschaeve (bariton); Ensemble Vocal de Bourgogne; Ensemble d'Instruments Anciens; Jacques Échivard
AMAZON: BERNIER, N. - Deux motets
SPOTIFY: BERNIER, N. - Deux motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 27 de juny del 2019

CALIFANO, Arcangelo (fl.1730-1750) - Triosonate

Jean-Jacques Bachelier (1724-1806) - Still life with flowers and a violin (c.1750)
Obra de Jean-Jacques Bachelier (1724-1806), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Jean-Jacques Bachelier (Paris, 1724 - Paris, 13 d'abril de 1806) va ser un pintor francès. Es va formar amb Jean-Baptiste Marie Pierre, especialitzant-se ben aviat en temàtica de natures mortes i bodegons. El 1750 va ser admès, a proposta de Jean-Baptiste Oudry, com a membre de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París. El 1755 va ser nomenat decorador oficial al servei de Lluís XV realitzant, entre altres, les decoracions del Castell de Choisy i d'algunes sales de Versailles. El 1770 va ser nomenat, en substitució de Jean-Baptiste Pigalle, professor de l'École des beaux-arts de Paris. Com a pintor, va realitzar una extensa producció molta de la qual es va destruir durant la Revolució Francesa. Jean-Jacques Bachelier va morir a París l'abril de 1806.



Parlem de Música...

Arcangelo Califano (fl.1730 - 1756) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida sent la primera referència documentada de 1733, quan va constar actiu com a violoncel·lista al servei de la Hofkapelle de Dresden en la qual hi va romandre, com a mínim, fins el 1756. També es va documentar el seu salari; 350 tàlers i a partir del 1743, 450 tàlers. Com a compositor, va escriure algunes col·leccions de sonates si bé es desconeix el corpus total de la seva producció.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Barocco 'Sans Souci'
TACTUS: CALIFANO-Triosonate
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CALIFANO-Triosonate per due Oboi, Fagotto e B.C



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 26 de juny del 2019

MICHAEL, Tobias (1592-1657) - Musicalischer Seelenlust

Daniel Seghers & Erasmus Quellinus II - Flower around a Cartouche with an Image of the Virgin
Obra de Daniël Seghers (1590-1661), pintor flamenc.


- Recordatori de Tobias Michael -
En el dia de la commemoració del seu 362è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Daniel Seghers (Antwerpen, 3 de desembre de 1590 - Antwerpen, 2 de novembre de 1661) va ser un pintor flamenc. Fill de comerciants, es va formar en pintura entre els anys 1605 i 1611, any aquest darrer en què va entrar al Gremi de Sant Lluc d'Anvers. Va ser allà on va coincidir amb Jan Brueghel, pintor de qui també va rebre formació. A partir d'aleshores, i després de convertir-se al catolicisme, el seu rastre es va perdre fins el 1621, any que va constar actiu com a pintor a Brussel·les. El 1625 i fins el 1627 va viure a Roma. Al seu retorn a Anvers, va treballar com a pintor de flors i garlandes la resta de la seva vida. Com a pintor, va ser notablement prolífic i amb un estil proper al del seu mestre Brueghel si bé amb un profund component religiós en la majoria de les seves obres. En aquest sentit, el caràcter devocional de la imatge quedava emfatitzat per la meticulosa observació de les flors i plantes, que en aquell temps era interpretat pels teòlegs com un estímul per a la contemplació religiosa. El caràcter intel·lectual de les seves garlandes de flors va despertar l'interès d'escriptors i poetes, com Joost van de Vondel, qui van alabar en diverses ocasions els seus treballs. Daniel Seghers, pintor molt cotitzat al seu temps, va morir a Anvers el novembre de 1661.



Parlem de Música...

Tobias Michael (Dresden, 13 de juny de 1592 - Leipzig, 26 de juny de 1657) va ser un compositor alemany. Fill de Rogier Michael i germà de Christian Michael, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1601 va entrar com a cantant del cor de la Hofkapelle de Dresden on també va rebre formació musical d'Andreas Petermann. El 1609 va entrar a la Schulpforta, escola electoral propera a Naumburg i especialitzada en música i humanitats en un temps en què també es va matricular a la Univesitat de Leipzig. Entre el 1613 i 1618 va estudiar teologia i filosofia a la Universitat de Wittenberg. El 1619 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Neue Kirche de Sondershausen, ciutat on posteriorment va treballar com a funcionari governamental. El 1630, i després de la mort del kantor de la Thomasschule de Leipzig, Johann Hermann Schein, va postular per a succeir-lo. Gràcies a la puntuació obtinguda, va accedir al càrrec el qual no es va oficialitzar fins el 26 d'abril de 1631. Allà va gaudir de notable reputació tot i les dificultats financeres motivades per la Guerra dels Trenta Anys. Com a compositor, va ser notablement prolífic principalment en música religiosa, molta de la qual va compilar en els volums Musicalische Seelenlust (1634-1637). Tobias Michael va morir a Leipzig el juny de 1657.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Dresden & Leibzigk (1575)
Georg Braun (1541-1622) & Franz Hogenberg (1535-1590) - Dresden & Leibzigk (1575) (1)

OBRA:
published in Leipzig unless otherwise stated

Vocal religiosa:

Musicalischer Seelenlust, erster Theil, darinnen ausserlesene … Glaubens-Seufftzerlein, Andacht und Freude, 5vv, bc (1634–5); 2 ed. in Handbuch der deutschen evangelischen Kirchenmusik, ii/l (Göttingen, 1935)
Musicalischer Seelen-Lust ander Theil, darinnen, gleichermassen, ausserlesene … Glaubens-Seufftzerlein, 1–6 and more vv, insts, bc (1637); 2 ed. in Wustmann; 1 ed. in Mw, xii (1956; Eng. trans., 1961)
5 chorales, 5vv, in J.H. Schein: Cantional (2/1645), J. Frentzel: Seraphischer Engels-Chor (1652); 2 sacred songs, 1v, bc, in J. Frentzel: 10 andächtige Bussgesänge (1650), 16535, ed. in Wustmann; Ger. psalm, 3–5vv, 162314
Ger. sacred work, 1v, chorus 6vv, bc, D-GRH

Occasional:
Der 127. Psalm (Wo der Herr nicht das Haus bauet): in ein musicalisch Concert gebracht zu hochzeitlichen Ehren H. Christian Michaels … Organisten zu St Nicolai und Pauli … und … Frauen Susannen … Beumels, 4vv, bc (1635)
Gedächtnüss-Mahl (O liebe Lyr) … zu … Ehren … Thomae Leonhard Schwendendörffern … welcher das Ziel seines Lebens … beschlossen … den 25 … Decembr … anno 1635, 2vv, bc (1635)
Klaglied (Siehe, der Gerechte kömpt), über das unverhoffte … Ableiben der … Frauen Susanna geborne Euringin, 5vv, bc, in Leich-Predigt … bey … Leichbestattung … Frauen Susannen (1635)
Aller frommen Christen Ruhe … auf … H. Leonhard Hermans … Leichenbegängnüss, in die Music … gesetzet … den 16. Decembr. anno 1646, 8vv, bc (1647)
Sehnlicher Nachklang (So kans nicht anders seyn) betrübter Eltern, welche ihrem lieben Kinde … zu dessen … Cämmerlein folgen müssen, 5vv, in Weiber-Schmuck … bey … Leichen-Bestattung … Fr. Claren Magdalenen gebohrnen Michaelin … Lanckisch … 1649 … am 30. Sept. (1649)
Christliche Gedancken (In Angst und Noth) über den mühseligen Lebenslauff Hn. Tobias Michael … welche er … mit eigener Hand gesetzt und bey seiner Beerdigung zu musiciren begehret, welches geschehen den 30. Iunii 1657, 5vv (1657)

---

Lost works:
[Komm, mein Freund] Melos novis honoribus viri Jac. Edelmanni … nuptias celebrantis … anno 1617, 21. Febr., 6vv (Wittenberg, 1617)
[Ich liege und schlafe] Ewige Seelen-Ruhe der Frawen Johannae, geb. Crefftin … zu dero Leichbegängnis … 21. Aug. anno 1631, 5vv, bc (1631)
Applausus musico gratulatorius (n.p., 1641)
Glückwünschungs-Gesang für Dr. Theol. Joh. Hülsemann, 14. Mai 1646, 5vv (1646)
Gottes Güte, Huld und Treu … Glückwunsch zur Hochzeit Fr. Lancke, 15. Febr. 1648 (1648)
3 Ger. motets, 7, 8vv, bc, perf. Leipzig, 7 Sept 1650, for end of war, formerly RF-KAu; 1 motet ed. in Wustmann
Other works, formerly at D-Bsb, NAUw (12 pr. works, 15 others, all 5–8vv, bc, see Werner), Wrocław



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble PolyharmoniqueAlexander Schneider
AMAZON: MICHAEL - Musicalische Seelenlust
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MICHAEL - Musicalische Seelenlust



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 25 de juny del 2019

HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822) - Piano Trio (1809)

Friedrich von Amerling (1803-1887) - Schlafende Fischerin (1834)
Obra de Friedrich von Amerling (1803-1887), pintor austríac (1)


- Recordatori d'Ernest Theodor Amadeus Hoffmann -
En el dia de la commemoració del seu 197è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Friedrich von Amerling (Wien, 14 d'abril de 1803 - Wien, 14 de gener de 1887) va ser un pintor austríac. Fill de Franz Amerling i Theresia Kargl, es va formar, entre els anys 1815 i 1824, a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Posteriorment, es va traslladar a Praga on va continuar la seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts fins el 1826. Entre els anys 1827 i 1828 va viure a Londres on va rebre la influència decisiva dels grans retratistes anglesos i especialment de Thomas Lawrence. Al seu retorn a Viena, va fer estada a París, on va estudiar amb Horace Vernet, i a Roma. A partir del 1828 va treballar al servei de la cort austríaca i de clients adinerats en una època en què també va realitzar nombrosos viatges per Europa, Anglaterra, Nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. El 1878, i després d'una carrera fulgurant, va rebre el títol de cavaller i el 1879 l'Orde de la Corona de Ferro. Com a pintor, va ser autor d'un miler d'obres la majoria de les quals retrats i amb un estil característic de l'època Biedermeier, és a dir, proper al del pintor Ferdinand Georg Waldmüller i hereu, en certa manera, del realisme de Jean Auguste Dominique Ingres. Friedrich von Amerling, considerat un dels pintors de retrats més destacats d'Àustria, va morir a Viena el gener de 1887.



Parlem de Música...

Ernst Theodor [Wilhelm] Amadeus Hoffmann (Königsberg, 24 de gener del 1776 - Berlin, 25 de juny del 1822) va ser un escriptor i compositor alemany. Va néixer amb el nom d'Ernst Theodor Wilhelm, però va canviar 'Wilhelm' per 'Amadeus', fruit de la profunda admiració que sentia per Mozart. Membre d'una família de juristes, va continuar amb la tradició familiar i va estudiar jurisprudència, disciplina en la qual va exercir en ciutats com Posen, Plock i Varsòvia. El 1806, després de l'entrada de les tropes franceses, va perdre la seva feina i va treballar com a professor de música i mestre de capella, compositor d'obres teatrals i dibuixant d'escenografies, fins que el 1814 va assolir un nou càrrec a l'administració prussiana. No obstant, la seva producció no es va limitar exclusivament als àmbits literari i musical, sinó que també va incloure el dibuix i la pintura. Com a crític musical, va exercir també una activitat molt destacable en la qual cal remarcar especialment el fet d'haver estat un dels primers a reconèixer el geni de Beethoven. La seva obra literària el va convertir en un dels principals representants del romanticisme alemany, influït sobretot per Novalis i Ludwig Tieck. La seva insatisfacció amb la realitat quotidiana, amb el món filisteu, va despertar en ell l'anhel d'una existència superior, l'única possibilitat d'existir residia en la màgiaen aquesta altra realitat en què es fan realitat anhels i somnis, i que es mou en el més profund del subconscient. Aquest altre món va tenir en la seva obra un caràcter ambivalent, ja que en ell es feien realitat els somnis, però sempre amb un caràcter amenaçador i demoníac. La seva genialitat va ser per tant la perfecció del contrast, ja que el conte es feia realitat en la quotidianitat: la fantasia de la realitat va ser la temàtica de la seva obra literària. I si bé va ser notablement prolífic com a compositor, el seu èxit en aquest sentit fou escàs, només redescobert musicalment anys després de la seva mort, esdevinguda a Berlin el juny de 1822.

Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) (2)

OBRA:

Voca secular:

Stage:
AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
4 Die Maske (Spl, 3, Hoffmann), 1799, D-Bsb; excerpts ed. F. Schnapp, vs (Berlin, 1923)
8 Scherz, List und Rache (Spl, 1, Hoffmann, after J.W. von Goethe), Posen, 1801, lost
19 Die lustigen Musikanten (Spl, 2, C. Brentano), Warsaw, 6 April 1805, F-Pn, D iv–v
20 Das Kreuz an der Ostsee, i: Die Brautnacht (incid music, Z. Werner), 1805, D-Bsb, D ix
21 Die ungebetenen Gäste, oder Der Kanonikus von Mailand (Spl, 1, Rohrmann, after A. Duval: Le souper imprévu), 1805, lost
33 Liebe und Eifersucht (Spl, 3, Hoffmann, after P. Calderón de la Barca: La banda y la flor), 1807, Bsb, D vi–viii
34 Der Trank der Unsterblichkeit (romantische Oper, 4, J. von Soden), 1808, Bsb
37 Das Gelübde (incid music, 1, H. Cuno), Bamberg, 16 Oct 1808, lost
38 Die Wünsche (incid music, 1, Cuno), Bamberg, 9 Nov 1808, lost
39 Die Pilgerin (incid music, 1, Hoffmann), Bamberg, 18 Nov 1808, lost
41 Arlequin (ballet, C. Macco), Bamberg, 1 Jan 1809, Bsb, D ix
44 Das Gespenst (incid music, A. von Kotzebue), Bamberg, 9 April 1809, lost
51 Dirna (melodrama, 3, Soden), Bamberg, 11 Oct 1809, BAs
53 Wiedersehn! (prol, 1, Hoffmann), 1809, Bsb
54 Sabinus (melodrama, Soden), 1810, Bsb, inc.
55 Aurora (grosse romantische Oper, 3, F. von Holbein), 1811–12, rev. and reorchd L. Böttcher, Bamberg, 5 Nov 1933, BAs, WÜsa, ed. in DTB, v (1984); orig. version, Bamberg, 9 Sept 1990
56 [quodlibet], Bamberg, 2 Feb 1811, lost
59 Saul, König in Israel (melodrama, 3, J. Seyfried, after L.C. Caigniez: Le triomphe de David), Bamberg, 29 June 1811, BAs, WÜsa
61 Heinrich von Wolfenschiessen (incid music, A. Klingemann), Bamberg, 14 Jan 1812, lost
63 Roderich und Kunigunde, oder Der Eremit vom Berge Prazzo, oder Die Windmühle von der Westseite, oder Die triumphierende Unschuld (Parodie, prol, 2, J.F. Castelli), Bamberg, 23 Feb 1812,

Others:
AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
3 Judex ille (J.W. von Goethe: Faust), solo v, 4vv, org, orch, 1795, inc., lost
6 Kantate zur Feier des neuen Jahrhunderts: Singet Chronos’ jüngstem Sohne (J.L. Schwarz), Posen, 31 Dec 1800, lost
31 Canzonets and duettinos, 1805–7, lost
32 Trois canzonettes, 2–3vv, pf (Berlin, 1808): Già riede primavera (P. Metastasio), Senza di te, ben mio, Oh che cucagna
50 Songs from Golo und Genoveva (F. Müller), 1809, lost [see AV77]
64 Tre canzonette italiane, S, 2 T, B, pf, 1812, A-Wgm, D xii: Spuntar la sol d’aprile, La tortorella amante, Sento l’amica speme
65 Prendi, l’acciar ti rendo (G.M. Foppa), recit and aria, S, orch, 1812, D-Bsb, D xi
66 Mi lagnerò tacendo della mia sorte amara (Metastasio), 1812, lost
67 [Sei] Duettini italiani, S, T, pf, 1812, Bsb (Berlin, 1819), D xii: Ombre amene (Metastasio); Dove sei, mio caro bene?; Vicino a quel ciglio (Metastasio); Viver non potrò mai lungi da te, mio bene; Vicino a te, ben mio, mi sento giubilar; Ah che mi manca l’anima
68 O nume che quest’anima, S, 2 T, B, 1808–12, Bsb, D xii
77 Still und hehr die Nacht: Nachtgesang (Müller: Golo und Genoveva), 6 male vv, 1819, CH-Bu, facs. in Schnapp, ii (1967), 224
78 Türkische Musik: Ein Kaiser einst in der Türkei (F. Förster), 4 male vv, 1820, RUS-KAu, D xii
79 Schwer ist die Kunst und kurz das Leben, canon, 4vv, 1820; unknown private collection
80 Ach warum weiter du fliehende Welle (Fouqué), lied, male vv, 1820–21, lost
81 Two drinking-songs (H.G. von Ahlefeldt), male vv, 1820–21, lost: Tafel halten bei drei Speisen, Wir trinken Wein vom freien Rhein
82 Walpurgisnacht (cant., Förster), 4vv, 1820–21, lost
83 Jägerlied (L. Tieck), solo vv, 4 male vv, ?1820–21, frag., D-Bsb, D xii
84 Katzburschenlied (Hoffmann), 4–5 male vv, 1821, frag., Allroggen (1970), 128, D xii

Lost:
AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
70 Undine (Zauberoper, 3, F.H.C. de la Motte Fouqué), Berlin, 3 Aug 1816, Bsb, D i–iii
74 Thassilo (chorus and melodrama, Fouqué), Berlin, 22 Oct 1815, lost; rev. as drama, Berlin (1), 18 Jan 1817, lost
85 Der Liebhaber nach dem Tode (op, 3, C.W. Salice-Contessa, after Calderón: El galan fantasma), 1818–22, inc., lost
Several single pieces, AV nos.43, 45–7, 57–8, 69, 71, all lost
Other canzonets and songs, AV nos.2, 5, 35, 48–9, all lost

Vocal religiosa:

AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
9–10 Masses, Vespers, 1802–3, lost
11 Mass, G, 2 S, 2 vn, org, 1802–3, lost
12–15 Motets, choruses, 4vv, 1802–3, lost
18 Mass, d, 4vv, orch, 1803–5, D-Bsb, D x
36 [Sex] Canzoni, 4vv, 1808, Bsb, B iv, D x: Ave maris stella, De profundis, Gloria Patri et Filio, Salve Redemptor, O sanctissima, Salve regina
42 Miserere, b , 2 S, A, T, B, 4vv, orch, 1809, Bsb, D x
72 Hymn, 1813, lost

Instrumental:

Orch.:
AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
7 Overture: Musica per la chiesa, orch, 1801, D-Bsb, D x
23 Symphony, E , 1805–6, Bsb, D xi

---

Chbr.:
AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
24 Quintet, c, hp, 2 vn, va, vc, before Oct 1807, Bsb, B ii, D xii
25 Quintet, D, pf, 2 vn, va, db, before Oct 1807, lost
52 Piano Trio, E, 1809, private collection, D xii

Piano:
AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
1 Kleine Rondos, 1794–5, lost
16 Fantasia, c, 1803, lost
17 Sonata, A , 1803, lost
22 Sonata, A, in Wybor pieknych, vii (Breslau, 1805); ed. F. Schnapp (Kassel, 1968), D xii
26 Sonata, b , ?1807–8, lost
27 Sonata, f, ?1807, D-Bsb, B i, D xii
28 Sonata, C, ?1807, lost
29 Sonata, F, ?1807, Bsb, B i, D xii
30 Sonata, f, ?1807–8, Bsb, B i, D xii
40 Sonata, c , c1808, Bsb, B i, D xii
62 Waltzes, pf/?orch, 23 Jan 1812, lost
73 Deutschlands Triumph im Siege bei Leipzig (Leipzig, 1814) [pubd under pseud. A. Vollweiler]
76 Serapions-Walzer, c1818–21; unknown private collection

Literatura:

Music reviews and related essays:
‘Schreiben eines Klostergeistlichen an seinen Freund in der Hauptstadt’, Der Freimüthige, (1803), 573 [on use of Greek chorus in Schiller’s Braut von Messina]
‘Über Salomons Urtheil’, Allgemeine deutsche Theater-Zeitung (17 and 20 May 1808) [review of A. Quaisin: Le jugement de Salomon]
F. Witt: Symphonies nos.5 and 6, AMZ, xi (1808–9), 513–17
L. van Beethoven: Symphony no.5, AMZ, xii (1809–10), 630–42, 652–9
V. Fioravanti: I virtuosi ambulanti [vs by L. Wolff], AMZ, xii (1809–10), 204–8
C.W. Gluck: Iphigénie en Aulide [vs by G.C. Grosheim], AMZ, xii (1809–10), 770–71, 784–9
A. Romberg: Pater noster, AMZ, xii (1809–10), 209–12
J. Weigl: Das Waisenhaus, AMZ, xii (1809–10), 809–19
F. Paer: La Sofonisba [vs by C.F. Ebers], AMZ, xiii (1811), 185–95
L. Spohr: Symphony no.1, AMZ, xiii (1811), 797–806, 813–19
L. van Beethoven: Overture to Coriolan, AMZ, xiv (1812), 519–26
A. Gyrowetz: Der Augenarzt, AMZ, xiv (1812), 855–64
E. Méhul: Ouverture de chasse from Le jeune Henri, AMZ, xiv (1812), 743–7
A.H. Pustkuchen: Choralbuch und kurze Anleitung, AMZ, xiv (1812), 791–7
L. van Beethoven: Incidental music to Goethe’s Egmont, AMZ, xv (1813), 473–81
L. van Beethoven: Mass in C, AMZ, xv (1813), 389–97, 409–14
L. van Beethoven: Two piano trios op.70, AMZ, xv (1813), 141–54 [music exx. in suppl. 3]
C.A.P. Braun: Symphony no.4 and J.W. Wilms: Symphony op.23, AMZ, xv (1813), 373–80
‘Alte und neue Kirchenmusik’, AMZ, xvi (1814), 577–84, 593–603, 611–19
J.C. Ambrosch: Two songs, AMZ, xvi (1814), 811 only
A. Bergt: Christus, durch Leiden verherrlicht, AMZ, xvi (1814), 5–17
A. Boieldieu: Der neue Gutsherr [Le nouveau seigneur de village], AMZ, xvi (1814), 669–73
‘Der Opern-Almanach des Hrn. A. v. Kotzebue’, AMZ, xvi (1814), 720–21, 736–41
J. Elsner: Overtures to Andromeda and Leszek bialy, AMZ, xvi (1814), 41–6
M.K. Ogiński: 12 polonaises for piano, AMZ, xvi (1814), 792–4
J.F. Reichardt: Piano Sonata in F minor, AMZ, xvi (1814), 344–50
W.F. Riem: 12 lieder op.27, AMZ, xvi (1814), 680–92
F. Schneider: Piano Sonata op.29 [4 hands], AMZ, xvi (1814), 221–7
B. Stiastny: Il maestro ed il scolare and J. Stiastny: 2 pièces faciles et progressives, AMZ, xvi (1814), 726–8
‘Über einen Ausspruch Sacchini’s und Über den sogenannten Effect in der Musik’, AMZ, xvi (1814), 477–85
A. André: Piano variations on Ah vous dirai-je, maman and O du lieber Augustin and P.J. Riotte: Piano variations on a theme from Weigl’s Schweizerfamilie, AMZ, xvii (1815), 138–40
J. Fröhlich: Piano Sonata [4 hands] and Piano Concerto [4 hands], AMZ, xvii (1815), 806–8
Aus Hoffmann’s Leben und Nachlass, ed. J.E. Hitzig (Berlin, 1823/R), 246 only [frag.; orig., 1808, lost]

Concert reviews:
‘Briefe über Tonkunst in Berlin: erster Brief’, AMZ, xvii (1815), 17–27 [incl. remarks on concert by B. Romberg and perfs. of Sacchini’s Oedipe à Colone and Spontini’s Fernand Cortez]
E. Méhul: Ariodant, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 195
W.A. Mozart: Don Giovanni, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 107
W.A. Mozart: Die Zauberflöte, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 158
F. Paer: Camilla, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 92
A. Sacchini: Oedipe à Colone, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 99
A. Sacchini: Oedipe à Colone and R. Kreutzer: Paul et Virginie, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 179
B.A. Weber: Sulmalle and Maler Tenier, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 114
P. Winter: Das unterbrochene Opferfest, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 91
J.P. Schmidt: Die Alpenhütte, Berlinische Nachrichten von Staats- und gelehrten Sachen (12 Sept 1816)
G. Spontini: La vestale, Dramaturgisches Wochenblatt, ii (1816–17), 18
‘Einige Bemerkungen zu den Worten, die der Königl. Kammersänger Hr. Fischer in Nr.32 des “Gesellschafters” über das Verhältnis des Künstlers zum Publikum ausgesprochen hat’, Der Freimüthige, xv (Leipzig, 1818), 175
J.P. Schmidt: Das Fischermädchen oder Hass und Liebe, KPBZ (Vossische Zeitung) (3 Dec 1818)
‘An den Herrn Konzertmeister Möser’, KPBZ (6 Nov 1819)
‘Ein Brief des Kapellmeisters Johannes Kreisler’, Der Freimüthige, xvi (1819), 337, 342
‘Noch einige Worte über das Konzert des Herrn Konzertmeister Möser, am 26sten März d.J.’, KPBZ (30 March 1820)
‘Rüge’, KPBZ (25 April 1820) [reproof of anti-Semitic sentiments in a review in Der Freimüthige of works by Méhul and Meyerbeer]
‘Gruss an Spontini’, KPBZ (6 June 1820)
‘Über ein Konzert unter Leitung Spontinis zum Geburtstag Friedrich Wilhelms III’, KPBZ (5 Aug 1820)
C.W. Gluck: Armide, KPBZ (16 Sept 1820)
‘Zufällige Gedanken bei dem Erscheinen dieser Blätter’, Allgemeine Zeitung für Musik und Musikliteratur (9 and 16 Oct 1820)
‘Bescheidene Bemerkung zu dem die letzte Aufführung der Oper Don Juan betreffenden in No.142 dieser Zeitung enthaltenen Aufsatze’, KPBZ (30 Nov 1820); correction (2 Dec 1820)
G. Spontini: Lalla Rükh, Zeitung für Theater und Musik (24 Feb 1821)
‘Nachträgliche Bemerkungen über Spontinis Oper Olympia’, Zeitung für Theater und Musik (9, 16, 23 and 30 June, 14, 21 and 28 July, 4, 18 and 25 Aug, 1, 8 and 22 Sept 1821) [inc.]



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hoffmeister Quartet; Trio Margaux
RECICLASSICAT: HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822)
AMAZON: Hoffmann ETA - Chamber music
SPOTIFY: Hoffmann ETA - Chamber music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 24 de juny del 2019

ROSEINGRAVE, Thomas (c.1690-1766) - Suits of Lessons (1725)

Henry Robert Morland (1716-1797) - Woman Reading by a Paper-Bell Shade (1766)
Obra d'Henry Robert Morland (1716-1797), pintor anglès (1)


- Recordatori de Thomas Roseingrave -
En el dia de la commemoració del seu 253è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Henry Robert Morland (1716 - London, 30 de novembre de 1797) va ser un pintor anglès. Fill del també pintor George Henry Morland, es va formar inicialment amb el seu pare. Ben aviat, va iniciar la seva carrera com a pintor especialitzant-se, a diferència del seu pare, en retrats. En aquest sentit, va ser notablement actiu exhibint regularment i fins el 1791 a diferents institucions d'arts angleses. Al llarg de la seva carrera va realitzar més de 120 obres sent la més coneguda un retrat del rei George III. El seu fill George Morland també va ser pintor. Henry Robert Morland, qui també va treballar com a gravador i restaurador, va morir a Londres el novembre de 1797.



Parlem de Música...

Thomas Roseingrave (Winchester, c.1690 - Dunleary, 23 de juny de 1766) va ser un organista i compositor anglès. Fill de Daniel Roseingrave i germà de Ralph Roseingrave, es va formar inicialment amb el seu pare a Dublin, ciutat on el 1707 va entrar al Trinity College. El 1709 va viatjar a Itàlia on va viure a Venècia, ciutat on ben aviat es va promocionar com a intèrpret i compositor. A l'entorn del 1713 va tornar a Dublin des d'on el 1717 va viatjar a Londres, ciutat on va ser especialment actiu com a clavecinista i promotor de l'obra de Domenico Scarlatti. El 1725 va assolir el càrrec d'organista de la St George's Hanover Square Church, església en la qual va gaudir de gran renom com a intèrpret i en la qual hi va treballar fins a l'entorn del 1747, any que es creu va tornar a Dublin. Allà, tot i viure retirat, va seguir escrivint música i va estrenar, el 1753, la seva única òpera l'èxit de la qual es desconeix. Com a compositor, va ser relativament prolífic en música vocal, especialment cantates en estil italià. No obstant, amb el temps el seu nom es va associar quasi en exclusiva a la seva producció per a teclat, ja fos per a orgue o clavecí. Thomas Roseingrave va morir a Dunleary el juny de 1766.

Matthaeus Seutter (1678-1756) - Tabula Novissima Accuratissima Regnorum Angliae Scotia Hiberniae (1727)
Matthaeus Seutter (1678-1756) - Tabula Novissima Accuratissima Regnorum Angliae Scotia Hiberniae (1727) (2)

OBRA:
all printed works published in London

Vocal:

Anthems:
Arise, shine, for thy light is come, thanksgiving for the peace, Venice, 1712, GB-Lbl, ed. P.M. Young (London, 1968);
Blessed is he, Bow down thine ear, Praise the Lord ye servants, full anthems, S, org, bc, Ob;
Great is the Lord, One generation shall praise thy works, verse anthems, S, 2 vn, 2 b, Lbl, Lcm;
I will cry unto God, I will magnify Thee, O come hither, Sing unto God, verse anthems, S, org, bc, Ob;
O Lord our governor, SATB, Lcm

Other:
2 songs, 2 duets in D. Scarlatti's Narciso (op), London, King's, 30 May 1720, pubd (1720)
Phaedra and Hippolitus (op), concert perf., Dublin, Fishamble Street Music Hall, 6 March 1753, recits and arias, Lbl
12 cants, in 2 sets of 6 (2nd set described as It. cants.), S, acc. 1/2 vn, bc, tpt (only in no.6 of 2nd set) (c1735)
12 cants., nos.1–3 to Eng. texts, nos.4-12 to It. texts (nos.7, 8 as arias): all for S, 1/2 vn, bc, some with va, nos.2, 3, 7 with ob, no.3 with fl, no.10 with tpt, Lbl
3 songs, pubd singly (c1720): Celia conscious of her beauty, S, b;
Fairest charmer, lovely dear, S, tr inst, b; This mercenary age despise, S, bc: all with fl pt

Instrumental:

8 Suits of Lessons, hpd/spinet (1725)
Voluntaries and Fugues, org/hpd (1728), ed. P. Williams (London, 1961)
XII Solos, fl, bc (1730), no.1, ed. R. Platt (London, 1970), no.2, ed. J. Barlow (London, 1978), nos.4, 7, ed. R. Platt (London, 1975)
6 Double Fugues, org/hpd … to which is added, Sig. Domenico Scarlatti's Celebrated Lesson, hpd, with addns by Roseingrave (1750)
Solo in D, hpd, GB-Cfm, pubd as A Celebrated Concerto (c1770)
3 Minuets, vn, bc, c1730, Cfm
Allemande, hpd/org, c1740, Cfm

Editions:
XLII suites de pièces, hpd … composées par Domenico Scarlatti (1739), with addl movt by Roseingrave



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando de Luca (harpsichord)
IMSLP: Thomas Roseingrave (c.1690-1766)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!