Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fibich V.A.Z.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fibich V.A.Z.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de desembre del 2012

FIBICH, Václav (1850-1900) - Missa Brevis, Op.21

Alexander Ivanov - Appearance of Christ Before the People (1837-57)
L'aparició de Crist, obra d'Alexander Andreyevich Ivanov (1806-1858), pintor rus.




Václav Antonín Zdenek Fibich (1850-1900) compositor i pianista txec nascut a Vseborice. Ahir tancava l'entrada messiànica del dia comentant que avui diumenge faria un sentit homenatge a un dels tants autors musicals de tots els temps. I aprofitant que el proppassat divendres es commemorava el 162è aniversari del seu naixement i de la forma que comentava en la darrera entrada referida a Fibich, avui recuperaré una de les seves poques produccions sacres convenientment editades i interpretades. A mode de recordatori, m'agradaria accentuar l'enorme descobriment que ha suposat per mi, com tants dels noms bohemis que han visitat, visiten i visitaran aquest espai, la música de Fibich de la qual reconec en desconeixia, més enllà de 2012, la seva existència. Un sincer respecte em desperta el treball extens i que, com comentava, podrem fàcilment trobar editat, en gran part, de Fibich. Biogràficament, en les dues vegades que n'he parlat, feia especial èmfasi, per la sorpresa que em suposava i una més que notable incomprensió, en el fet que Fibich fou defenestrat artística i  literalment parlant de la seva bohèmia natal. A mesura, sense pressa però sense pausa, que vaig coneixent amb major coherència el seu repertori em resulta, tot plegat, inversemblant i prou complicat d'entendre. En qualsevol cas, avui em resulta immensament plaent el poder celebrar l'aniversari de Fibich amb una de les seves obres més maques i substancials del seu decàleg religiós, la Missa Brevis Op. 21 per a cor, solistes i orquestra. Una partitura impecable, que em recorda les misses minimalistes i breus de Gounod i que em resulten d'una emotivitat i d'una sensibilitat perfectes. El cor, sovint acompanyat només per l'orgue, dóna una profunditat sagrada a la música que fa encara més creïble el motiu pel qual estan cantant i adorant a Crist i a l'Església. Realment complicat m'ha resultat trobar aquest meravellós tresor tant sensible en el tractament, en l'equilibri tonal, en el cor i en la orquestració. Una interpretació impecable d'una obra esplèndida. Aquest és, en el meu cas, un regal inesperat de Nadal inquantificable econòmicament parlant. Doncs la música és capaç de tocar l'os de les emocions tranquil·lament i plàcidament, sense estridències, sense rubors... només amb la puresa del seu llenguatge. Fibich, felicitats i gràcies per aquesta joia! 

A la interpretació el director Petr Fiala amb la Czech Chamber Soloists i el Czech Philharmonic Chorus Brno.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 4 comentarios

dissabte, 27 d’octubre del 2012

FIBICH, Václav Antonín Zdenek (1850-1900) - Piano Quintet, Op.42

Yury Pavlovich Annenkov (1889-1974)
Obra de Yury Pavlovich Annenkov (1889-1974), pintor rus.



Václav Antonín Zdenek Fibich (1850-1900) compositor i pianista txec nascut a Vseborice. Continuem una setmana heterogènia tot gaudint i revisitant la Bohèmia que tant estimem. Ho farem per obra i gràcia d'un intèrpret i compositor conegut per nosaltres ja que, en el seu dia, en parlava en relació amb la seva simfonia  número 1 en Fa major. Com bé comentava en aquella data de maig, Fibich va viure l'èxit, musicalment parlant, i la cara amarga de la vida i de la misèria ja que fou menystingut, en bona forma, en el territori i paisatge que l'havia vist néixer. Per sort, tot i que les pàtries, banderes, fronteres i tota mena de despropòsits incomprensibles segueixen ben presents, la música i el talent de Fibich ens han permès descobrir i, el més important, conèixer un autèntic mestre en aquest art. Alhora, si un fa una cerca per l'oceà d'Internet se n'adonarà de la gran disponibilitat i quantitat de discografia disponible, en perfectes condicions, d'aquest bohemi poc estimat a Bohèmia. I potser, pel greuge d'haver estat així, són les pròpies editorials musicals locals del seu territori les que estan, en general, recuperant quasi la totalitat del seu exquisit llegat. Un repertori d'abundants obres pianístiques, vocals, instrumentals i fins i tot religioses amb una missa ben amagada la qual m'he encarregat, insistentment, de trobar i que un bon dia recuperaré... què tindran les misses que alteren el meu ser d'una forma irracional. En fi, avui una explosió de color en la forma de quintet per a piano, violí, violoncel, trompa i clarinet opus 42. Una partitura de 1893, és una de les obres de maduresa del seu creador i a on apareixen reminiscències i pinzellades dels grans actors romàntics alemanys, encarnats en aquest cas en l'esperit de Schumann, però a on també hi trobarem tonalitats més pròpies del seu coetani Dvorak. 

La peculiaritat i diversitat dels instruments que hi participen doten a la composició d'un melòdic i caòtic ordre en un clar oxímoron en sí mateix però aquesta és la sensació, molt agradable per cert, del cóm et queden els sentits una vegada digerida aquesta brillant obra. Fantàstica partitura que he descobert molt recentment (aquesta mateixa setmana) i que no he pogut resistir la temptació de compartir-la tant ràpidament com fos possible. En certa forma, podria fer una analogia amb la peculiar pintura d'aquest artista rus nascut en una ciutat, Petropavlovsk-Kamchatsky, envoltada per la fúria volcànica de la Rússia més oriental. Aparentment, és una pintura moderna o postmoderna on el traç es difumina en formes indeterminades però a on, inesperadament, ens apareix en primer pla una figura central de línies i contorns molt ben definits, talment com si l'autor volgués dir-nos: "Ep, que tot i l'aparença caòtica tot plegat té un cert ordre". Genuïnament,  la música de Fibich presenta un discurs i uns arguments semblants on aparentment vol jugar a despistar l'oient alhora que deixa clar que tot té un sentit, un gènere, un caràcter i una forma ben detallada i estructurada i a on nosaltres, simples i encantats oients abduïts per la màgia d'aquest art, hem de fer l'esforç per a descobrir-ne la subtil essència. I com no podrà ser d'altra forma inimaginablement possible, dedico aquesta i totes les partitures d'aquest espai a la meva mare, que avui fa anys, per si la veieu, feliciteu-la!

Ens l'interpreta, amb la denominació d'origen a què ens té acostumats el segell Supraphon, els membres del quartet Panocha. 

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

 BIOGRAFIA: Zdeněk Fibich (21 December 1850 – 15 October 1900)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios

dissabte, 5 de maig del 2012

FIBICH, Václav Antonín Zdeněk (1850-1900) - Symphony No.1 (1877)

Capvespre a Briere (1925), obra de Ferdinand Du Puigaudeau, pintor francès contemporani de Z. Fibich.




Václav Antonín Zdeněk Fibich (1850-1900) compositor i pianista txec nascut a Vseborice. De tornada a l'Europa oriental visitarem una vila tant i tant petita que en prou feines la trobarem als mapes. Doncs bé, un ciutadà il·lustre d'aquesta ciutat amb feina i dedicació es convertiria, amb el temps, amb un dels principals referents musicals del segle XIX d'un país que avui coneixem amb el nom de República Txeca. País que ràpidament associem a Antonín Dvořák el qual tots coneixem per la universal i aclamada simfonia del nou món. Va haver-hi un temps en què Dvořák va tenir un rival de categoria de nom Fibich. La història va apostar pel primer i va condemnar el segon... o potser no va ser realment així. De fet, si fem un viatge temporal i ens situem en una data indeterminada de 1866 més o menys, ens trobarem amb un jove de nom Fibich i de només 16 anys estudiant amb el professor Ignaz Moscheles a Leipzig tot aprenent l'art musical amb el piano. Després viatjaria a París, a Mannheim i finalment retornaria al seu estimat país el qual, aparentment, no demostraria un amor tant fidel i recíproc degut a la "traïció" per haver estudiat a Alemanya i França i no al seu país natal. Amb el temps l'hostilitat vers Fibich aniria en augment i se'l criticaria obertament degut a què el seu estil era més alemany i totalment allunyat dels postulats més nacionalistes dels seus col·legues Dvořák i Smetana. Malauradament la música, com podem comprovar, també pateix les misèries de la política. Per aquesta raó a Praga, tot i l'enorme disgust que deuria provocar en ell, mai va sentir l'estima del seu poble i menys encara quan algunes de les òperes que va compondre seguirien clarament els postulats més wagnerians. Fos com fos, la història sempre es pot reescriure i avui en un exercici en homenatge a aquest artista txec i a la seva música, recuperarem una de les seves simfonies, concretament la primera d'elles, la simfonia número 1 en Fa major Opus 17 escrita l'any 1877. Tot i l'aroma alemanya que desprèn amb tocs subtils i reminiscències de Schumann, incorpora algunes melodies bohèmies donant al conjunt una agradable sensació, dibuixant un paisatge de moltes tonalitats encantadores i que tots els amants del romanticisme tardà en gaudiran. Un plaer escoltar, recuperar i somriure amb aquesta obra de signatura bohèmia però d'estil alemany en un compendi cultural sense fronteres!

Ens la interpreta la Razumovsky Symphony Orchestra sota la direcció d'Andrew Mogrelia.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

 BIOGRAFIA: Zdeněk Fibich (21 December 1850 – 15 October 1900)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 3 comentarios
Subscriure's a: Comentaris (Atom)