Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vivaldi A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vivaldi A.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de juliol del 2025

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Vos invito, barbarae faces

Francesco Guardi (1712-1793) - Venezianisches Galakonzert (1782)


Antonio Vivaldi (1678-1741) - Vos invito, barbarae faces, RV 811
Performers: Margherita Maria Sаlа (contralto); Coro e orchestra Ghisliеri; Giulio Prаndi (conductor)

---


Italian violinist and composer. He was born the eldest of nine children of Giovanni Battista Vivaldi (1655-1736), a violinist at Basilica San Marco in Venice. He took the tonsure on 18 September 1693, trained for the Roman Catholic priesthood, and was ordained on 23 March 1703. However, a condition that Vivaldi himself described as strettezza di petto (“tightness of the chest”), probably bronchial asthma, had the curious effect of preventing his celebrating the mass from 1706 onward yet allowing his extensive teaching, publishing, and traveling about Italy to oversee his operatic productions. While training for the priesthood, he probably learned the fundamentals of violin from his father and occasionally substituted for him at San Marco. Son Antonio’s performance as an extra violinist at the basilica for Christmas 1696 is his first documented public appearance. Thereafter, he developed into a violinist of international reputation, with technical capacities that founded much of the innovation of his solo violin concertos. Vivaldi’s income as a musician came from three different kinds of activity, which constantly intertwine chronologically: as a salaried violin teacher at the famous Pio Ospedale at the Pietà, as an independent opera composer and impresario, and as a composer of instrumental publications for sale. He was appointed master of violin teaching della Pieta in 1703 by Francesco Gasparini, and his intermittent and at times tumultuous relationship with the governors of the Pietà would last until nearly the end of his life. His duties included teaching the young girls on various string instruments, maintaining the instruments, directing ensembles, and composing music for them. 

In April 1718, he did not apply for reappointment at the Pietà, perhaps because he had been invited to Mantua to compose operas. From 1723 to 1729, Vivaldi composed about 140 concertos for the Pietà on commission and rehearsed them with the girls when he was in Venice. The governors hired him again, this time as maestro di cappella in 1735 but, tiring of his many travels, dismissed him in March 1738. The last transaction between Vivaldi and the Pietà was the sale of 20 concertos in May 1740. His earliest known opera, Ottone in Villa, opened in the city of Vicenza in May 1713. Thereafter, he was associated with the public theater at Sant’ Angelo in Venice. The Hapsburg governor of Mantua, Prince Phillip of Hesse-Darmstadt, appointed him maestro di cappella di camera. From 1733 to 1735, he composed operas for the Teatro Sant’ Angelo and for another Venetian venue, Teatro San Samuele, working with the brilliant young Venetian poet Carlo Goldoni. He was offered a chance to compose operas for the Carnivals of 1737, 1738, and 1739 in Ferrara, but the Archbishop Tommaso Cardinal Ruffo forbad Vivaldi to enter the city, possibly on account of Anna Girò. A chance to perform at Vienna’s Kärntnertortheater seems to have inspired Vivaldi’s last journey in 1740, but the death of Emperor Charles VI in October shut down all the theaters throughout the Carnival period of 1741. Vivaldi stayed on, perhaps too sick or poor to return to Venice. His last documented professional act was the sale of some concertos to one Count Antonio Vinciguerra of Collalto. On 27 or 28 July, he died and was buried as a pauper in the Spittaler Gottsacker, a hospital burial ground in Vienna.

dilluns, 4 de març del 2024

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Concerti per due Corni dà Caccia (c.1730)

Unknown artist (18th Century) - Portrait d’un violoniste vénitien du XVIIIe siècle, généralement considéré comme étant celui de Vivaldi (1723)


Antonio Vivaldi (1678-1741) - Concerti (in Fa maggiore) per due Corni dà Caccia (c.1730), RV 538
Performers: Michael Thompson (horn); Richard Watkins (horn); Philharmonia Orchestra;
Christopher Warren-Green (conductor)

---


Italian violinist and composer. He was born the eldest of nine children of Giovanni Battista Vivaldi (1655-1736), a violinist at Basilica San Marco in Venice. He took the tonsure on 18 September 1693, trained for the Roman Catholic priesthood, and was ordained on 23 March 1703. However, a condition that Vivaldi himself described as strettezza di petto (“tightness of the chest”), probably bronchial asthma, had the curious effect of preventing his celebrating the mass from 1706 onward yet allowing his extensive teaching, publishing, and traveling about Italy to oversee his operatic productions. While training for the priesthood, he probably learned the fundamentals of violin from his father and occasionally substituted for him at San Marco. Son Antonio’s performance as an extra violinist at the basilica for Christmas 1696 is his first documented public appearance. Thereafter, he developed into a violinist of international reputation, with technical capacities that founded much of the innovation of his solo violin concertos. Vivaldi’s income as a musician came from three different kinds of activity, which constantly intertwine chronologically: as a salaried violin teacher at the famous Pio Ospedale at the Pietà, as an independent opera composer and impresario, and as a composer of instrumental publications for sale. He was appointed master of violin teaching della Pieta in 1703 by Francesco Gasparini, and his intermittent and at times tumultuous relationship with the governors of the Pietà would last until nearly the end of his life. His duties included teaching the young girls on various string instruments, maintaining the instruments, directing ensembles, and composing music for them. 

In April 1718, he did not apply for reappointment at the Pietà, perhaps because he had been invited to Mantua to compose operas. From 1723 to 1729, Vivaldi composed about 140 concertos for the Pietà on commission and rehearsed them with the girls when he was in Venice. The governors hired him again, this time as maestro di cappella in 1735 but, tiring of his many travels, dismissed him in March 1738. The last transaction between Vivaldi and the Pietà was the sale of 20 concertos in May 1740. His earliest known opera, Ottone in Villa, opened in the city of Vicenza in May 1713. Thereafter, he was associated with the public theater at Sant’ Angelo in Venice. The Hapsburg governor of Mantua, Prince Phillip of Hesse-Darmstadt, appointed him maestro di cappella di camera. From 1733 to 1735, he composed operas for the Teatro Sant’ Angelo and for another Venetian venue, Teatro San Samuele, working with the brilliant young Venetian poet Carlo Goldoni (1707–1793). He was offered a chance to compose operas for the Carnivals of 1737, 1738, and 1739 in Ferrara, but the Archbishop Tommaso Cardinal Ruffo forbad Vivaldi to enter the city, possibly on account of Anna Girò. A chance to perform at Vienna’s Kärntnertortheater seems to have inspired Vivaldi’s last journey in 1740, but the death of Emperor Charles VI in October shut down all the theaters throughout the Carnival period of 1741. Vivaldi stayed on, perhaps too sick or poor to return to Venice. His last documented professional act was the sale of some concertos to one Count Antonio Vinciguerra of Collalto. On 27 or 28 July, he died and was buried as a pauper in the Spittaler Gottsacker, a hospital burial ground in Vienna.

dissabte, 4 de març del 2017

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Chamber Concertos

Paolo Anesi - Paesaggio fantasioso con rovine e figure
Obra de Paolo Anesi (1697-1773), pintor italià.


- Recordatori d'Antonio Vivaldi -
En el dia de la celebració del seu 339è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Paolo Anesi (Roma, 9 de juliol de 1697 - Roma, 1773) va ser un pintor italià. Es creu va néixer a Roma si bé altres fonts situen el seu naixement a Florència. En tot cas va rebre formació a Roma de Giuseppe Bartolomeo Chiari i més tard de Bernardino Fergioni. Ràpidament, es va especialitzar en pintura de paisatges, sovint de caràcter fantasiós, amb ruines imaginàries i d'estil clarament neoclàssic. Les seves obres van tenir una constant demanda, especialment de col·leccionistes anglesos fet que va motivar que les seves obres fossin de petit format per tal d'afavorir-ne el transport. Proper al seu col·lega Giovanni Paolo Pannini, el 1757 es va convertir en membre de l'Accademia dei Virtuosi al Pantheon de Roma. Com a professor va tenir diversos alumnes entre els quals van destacar Francesco Zuccarelli i Paolo Monaldi, aquest darrer considerat el seu hereu natural. Anesi també va ser famós com a gravador. No obstant i tot i els èxits assolits, Paolo Anesi va morir en l'extrema pobresa a Roma el 1773.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Paolo Anesi (1697-1773) - Altres: Paolo Anesi (1697-1773)



Parlem de Música...

Antonio Lucio Vivaldi (Venezia, 4 de març de 1678 - Wien, 28 de juliol de 1741) va ser un violinista i compositor italia, i un dels més importants de la història de la música. Anomenat "Il prete rosso" (El capellà roig) per la seva condició de sacerdot pèl-roig, va néixer a Venècia i va estudiar amb el seu pare, violinista a la Basílica de Sant Marc. Es va ordenar sacerdot el 1703 i va començar a ensenyar a l'Ospedale della Pietá, un conservatori per a noies orfes. Va treballar-hi com a director musical fins el 1740, també com a professor i en les seves estones lliures componia concerts i oratoris pels concerts setmanals amb els que va assolir fama internacional. A partir del 1713, Vivaldi també va treballar com a compositor i empresari d'òperes a Venècia i sovint va viatjar a Roma, Màntua i altres ciutats per a supervisar les representacions de les seves òperes. El 1740 va entrar al servei de la cort de l'emperador Carles VI a Viena. Vivaldi va escriure més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, abundant música religiosa com l'oratori Juditha triumphans (1716), el famós Glòria en Re (1708), misses i motets. Les seves sonates instrumentals són més conservadores que els seus concerts i la seva música religiosa sovint reflecteix l'estil operístic de l'època i l'alternança d'orquestra i solistes que va ajudar a introduir en els concerts.

Johann Sebastian Bach, contemporani seu, encara que una mica més jove, va estudiar l'obra de Vivaldi en els seus anys de formació i d'alguns dels concerts per a violí i sonates de Vivaldi només hi ha les transcripcions (majoritàriament per a clavecí) fetes pel mateix Bach. Els concerts de Vivaldi es van convertir en model del seu gènere a tot Europa i van influir en l'estil dels seus contemporanis, fins i tot en els de més edat. Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i altres per a fagot, violoncel, oboè i flauta). També va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerti de ripieno (per a orquestra sense solistes). Vivaldi, virtuós intèrpret amb el violí i que sovint sorprenia l'auditori per la seva tècnica, va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós. Els seus concerts per a violí també van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística quant a la seva escriptura de cordes creuades i al desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc. Vivaldi va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello, que es va arribar a imposar en els moviments ràpids del concert. El ritornello es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista. Va establir la forma de tres moviments per al concert i va ser un dels primers a introduir cadenzas per al solista. Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica que, com gran part de la seva música, es caracteritza per ritmes vigorosos i forts contrastos. Vivaldi va morir a Viena el juliol de 1741.

OBRA:

Veure llistat Composicions de Vivaldi.

Font: En català: Antonio Vivaldi (1678-1741) En castellano: Antonio Vivaldi (1678-1741) In english: Antonio Vivaldi (1678-1741) - Altres: Antonio Vivaldi (1678-1741) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: L'Academie Sainte-CecilePhilippe Couvert (conductor) 
RECICLASSICAT: VIVALDI, Antonio (1678-1741)
AMAZON: VIVALDI, A. - Concertos extraordinaires
SPOTIFY: VIVALDI, A. - Concertos extraordinaires



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 4 de març del 2015

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Dixit Dominus

Lorenzo Pasinelli - The penitent Magdalene
Obra de Lorenzo Pasinelli (1629-1700), pintor italià (1)



- Recordatori d'Antonio Vivaldi -
En el dia de la celebració del seu 337è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Lorenzo Pasinelli (Bolonya, 4 de setembre de 1629 - Bolonya, 4 de març de 1700) va ser un pintor italià. Es va formar al taller de Simone Cantarini. Tot i aquesta formació inicial el cert és que les seves obres presenten característiques pròpies del manierisme. A partir del 1648 va treballar amb Flaminio Torre. Va ser conegut per haver pintat un Miracle de Sant Antoni per a l'Església de Sant Francesco de Bolonya. El seu corpus fou principalment religiós convertint-se en un pintor extraordinàriament prolífic en aquest gènere. Va treballar com a professor i va tenir molts alumnes, entre ells, Gian Antonio Burrini, Gioseffo dal Sole, Giovanni Pietro Zanotti, Giuseppe Maria Mazza, Antonio Lorenzini i Donato Creti. Va morir a Bolonya el març de 1700.

Font: En català: No disponible En castellano: Lorenzo Pasinelli (1629-1700) In english: Lorenzo Pasinelli (1629-1700) - Altres: Lorenzo Pasinelli (1629-1700)



Parlem de Música...

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març de 1678 - Viena, 28 de juliol de 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Era anomenat "Il prete rosso" (El capellà roig) per la seva condició de sacerdot pèl-roig. És especialment conegut, a nivell popular, per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions. Aquesta obra, que forma part del cicle de seu opus 8 Il cimento dell'armonia e dell'inventione, té una importància cabdal pel trencament del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi. Fins aleshores, el concerto soli era un concert en què l'instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició i la resta de l'orquestra es limitava a exercir d'acompanyament segons les regles d'harmonia. Va néixer a Venècia i va estudiar amb el seu pare, violinista a la Basílica de Sant Marc. Es va ordenar sacerdot el 1703 i va començar a ensenyar a l'Ospedale della Pietá, un conservatori per a nenes òrfenes. Va treballar-hi com a director musical fins el 1740, també com a professor i en les seves estones lliures componia concerts i oratoris pels concerts setmanals amb els que va assolir fama internacional. A partir del 1713, Vivaldi també va treballar com a compositor i empresari d'òperes a Venècia i sovint viatjava a Roma, Màntua i altres ciutats per a supervisar les representacions de les seves òperes. El 1740 va entrar al servei de la cort de l'emperador Carles VI a Viena. Vivaldi va escriure més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, abundant música religiosa com l'oratori Juditha triumphans (1716), el famós Glòria en Re (1708), misses i motets. Les seves sonates instrumentals són més conservadores que els seus concerts i la seva música religiosa sovint reflecteix l'estil operístic de l'època i l'alternança d'orquestra i solistes que va ajudar a introduir en els concerts.

Johann Sebastian Bach, contemporani seu, encara que una mica més jove, va estudiar l'obra de Vivaldi en els seus anys de formació i d'alguns dels concerts per a violí i sonates de Vivaldi només hi ha les transcripcions (majoritàriament per a clavecí) fetes pel mateix Bach. Els concerts de Vivaldi es van convertir en model del seu gènere a tot Europa i van influir en l'estil dels seus contemporanis, fins i tot en els de més edat. Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i altres per a fagot, violoncel, oboè i flauta). També va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerti de ripieno (per a orquestra sense solistes). Vivaldi, virtuós intèrpret amb el violí i que sovint sorprenia l'auditori per la seva tècnica, va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós. Els seus concerts per a violí també van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística quant a la seva escriptura de cordes creuades i al desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc. Vivaldi va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello, que es va arribar a imposar en els moviments ràpids del concert. El ritornello es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista. Va establir la forma de tres moviments per al concert i va ser un dels primers a introduir cadenzas per al solista. Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica que, com gran part de la seva música, es caracteritza per ritmes vigorosos i forts contrastos. Vivaldi va morir a Viena el juliol de 1741.

OBRA:

Veure llistat Composicions de Vivaldi.

Font: En català: Antonio Vivaldi (1678-1741) En castellano: Antonio Vivaldi (1678-1741) In english: Antonio Vivaldi (1678-1741) - Altres: Antonio Vivaldi (1678-1741) 



Parlem amb veu pròpia...

Si parlem del compositor italià més original i influent de la seva generació, aquell que va establir les bases del concert barroc tardà i les contribucions del qual van canviar definitivament l'estil musical, la tècnica del violí i la pràctica de l'orquestració és fàcil deduir a qui estem fent referència. Efectivament, i com comentava en la darrera entrada, el present 4 de març d'aquest any, i de tots els anys futurs, serà el dia que hem de fer un lloc al gran mestre Vivaldi. Ja que ens agradi o no, el violinista italià va ser, juntament amb Bach i Händel, el compositor més famós de la història musical barroca. I si bé aquest espai està inevitablement experimentat en la recuperació de compositors secundaris o a l'ombra dels grans genis, els grans mestres hi tindran, per decència musical, també un lloc destacat. I Vivaldi, a qui musicalment conec prou bé, no deixarà probablement mai de ser un dels músics a qui més admiro tant per la seva obra concertant, que considero extraordinària, com per la seva descomunal producció vocal tant operística com religiosa. Aquesta darrera serà la nostra protagonista del dia. I ho serà en nom d'una edició que recupera, entre altres obres sacres, el Dixit Dominus RV594 per a solistes, doble cor i orquestra. Com bé sabem, el dixit dominus forma part dels vespres, concretament de l'obertura. És important destacar aquest darrer aspecte ja que normalment redunda en un esperit més cerimonial i introductori. Així serà en el de Vivaldi en un dixit dominus escrit en la tonalitat de Re major, que emfatitza la solemnitat especialment en nom d'instruments com la trompeta. Proper a la filosofia de dues de les seves grans obres sacres, el Glòria RV588 i el Glòria RV589, es presenta amb un cor exultant en Re major seguit d'un cor més reflexiu en Si menor. La seva arquitectura, en 10 moviments, transcorre amb passatges per a diferents veus solistes o corals segons el cas. El final, en forma de fuga, accentua definitivament el caràcter monumental del conjunt de l'obra. L'estil de Vivaldi és únic en la història musical per tant és fàcil identificar-lo fins i tot en les seves obres religioses aquelles que, amb el permís del seu famós Gloria, resulten en general més desconegudes pel gran públic. La interpretació és correcta i sonorament bona tot i que la meva oïda considera més atractives les edicions d'Hyperion i especialment la de Philips. En qualsevol cas, Vivaldi és sempre meravellós i en aquest espai hi tindrà, per sempre més, les portes i els braços ben oberts!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Vivaldi, A.: Beatus Vir in C Major / Domine Ad Adiuvandum Me Festina / Canta in Prato, Ride in Fonte

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 4 de març del 2014

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Sinfonie d'opera e concerto a due organi

Vittore Ghislandi - Portret van een oude dame (c.1720)
Obra de Giuseppe Ghislandi (1655-1743), pintor italià (1)



- Recordatori d'Antonio Vivaldi -
En el dia de la celebració del seu 336è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giuseppe Vittore Ghislandi conegut amb el nom de Frá Galgario (Bergamo, 4 de març de 1655 - Bergamo, 1743) va ser un pintor italià, actiu principalment a Bergamo com a retratista durant el període rococó i barroc tardà. Va néixer a Bergamo fill d'una família d'artistes. Inicialment, es va formar a l'estudi de Giacomo Cotta, al de Bartolomeo Bianchi i al de Sebastiano Bombelli a Venècia durant la dècada del 1690. A Milà, també va rebre la formació del retratista alemany Salomon Adler. El 1702, va entrar a formar part del sacerdoci en l'Ordre dels Mínims del Monestir de Galgario, a Bèrgam. Allà va adoptar el nom amb el qual se'l va conèixer, Frá Galgario. El 1717 va entrar a l'Acadèmia Clementina Milanese on va desenvolupar la major part de la seva carrera. El seu art barrejava l'atenció al cromatisme i l'estil que va caracteritzar el retrat renaixentista-barroc de Venècia amb un profund realisme exportat de l'art milanès, centralitzat en la figura del pintor manierista italià Giovanni Moroni.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giuseppe Ghislandi (1655-1743) - Altres: Giuseppe Ghislandi (1655-1743)



Parlem de Música...

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març de 1678 - Viena, 28 de juliol de 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Era anomenat "Il prete rosso" (El capellà roig) per la seva condició de sacerdot pèl-roig. És especialment conegut, a nivell popular, per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions. Aquesta obra, que forma part del cicle de seu opus 8 Il cimento dell'armonia e dell'inventione, té una importància cabdal pel trencament del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi. Fins aleshores, el concerto soli era un concert en què l'instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició i la resta de l'orquestra es limitava a exercir d'acompanyament segons les regles d'harmonia. Va néixer a Venècia i va estudiar amb el seu pare, violinista a la Basílica de Sant Marc. Es va ordenar sacerdot el 1703 i va començar a ensenyar a l'Ospedale della Pietá, un conservatori per a nenes òrfenes. Va treballar-hi com a director musical fins el 1740, també com a professor i en les seves estones lliures componia concerts i oratoris pels concerts setmanals amb els que va assolir fama internacional. A partir del 1713, Vivaldi també va treballar com a compositor i empresari d'òperes a Venècia i sovint viatjava a Roma, Màntua i altres ciutats per a supervisar les representacions de les seves òperes. El 1740 va entrar al servei de la cort de l'emperador Carles VI a Viena. Vivaldi va escriure més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, abundant música religiosa com l'oratori Juditha triumphans (1716), el famós Glòria en Re (1708), misses i motets. Les seves sonates instrumentals són més conservadores que els seus concerts i la seva música religiosa sovint reflecteix l'estil operístic de l'època i l'alternança d'orquestra i solistes que va ajudar a introduir en els concerts.

Johann Sebastian Bach, contemporani seu, encara que una mica més jove, va estudiar l'obra de Vivaldi en els seus anys de formació i d'alguns dels concerts per a violí i sonates de Vivaldi només hi ha les transcripcions (majoritàriament per a clavecí) fetes pel mateix Bach. Els concerts de Vivaldi es van convertir en model del seu gènere a tot Europa i van influir en l'estil dels seus contemporanis, fins i tot en els de més edat. Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i altres per a fagot, violoncel, oboè i flauta). També va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerti de ripieno (per a orquestra sense solistes). Vivaldi, virtuós intèrpret amb el violí i que sovint sorprenia l'auditori per la seva tècnica, va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós. Els seus concerts per a violí també van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística quant a la seva escriptura de cordes creuades i al desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc. Vivaldi va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello, que es va arribar a imposar en els moviments ràpids del concert. El ritornello es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista. Va establir la forma de tres moviments per al concert i va ser un dels primers a introduir cadenzas per al solista. Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica que, com gran part de la seva música, es caracteritza per ritmes vigorosos i forts contrastos. Vivaldi va morir a Viena el juliol de 1741.

Font: En català: Antonio Vivaldi (1678-1741) En castellano: Antonio Vivaldi (1678-1741) In english: Antonio Vivaldi (1678-1741) - Altres: Antonio Vivaldi (1678-1741)



Parlem amb veu pròpia...

Crec que si no hi han canvis d'última hora o descobriments realment sorprenents o inesperats, el dia 4 de març de tots els anys seran els dies en què Vivaldi serà el nostre inseparable company musical. La seva història, si fa o no fa ben documentada, és la d'un il·lustre venecià mundialment famós i musicalment prou conegut arreu del planeta. En nom de la pertinent celebració, en aquest espai recuperarem dues edicions monogràfiques al seu nom en què l'orgue per una banda i els instruments de corda per l'altra, en seran els notables protagonistes. D'entrada, tot el nostre recull musical s'aglutinarà a l'entorn d'una partitura enigmàtica, potser poc coneguda per algunes de les ànimes que progressivament sintonitzen amb Vivaldi, però tant sorprenent com ben estructurada, tant per la forma com pel contingut. Es tracta del Concerto in due cori con due organi obbligati, RV 584. Aquesta partitura concertant de la que només es conserva el primer moviment, es va compondre a principis del segle XVIII i es va interpretar solemnement per a celebrar dos esdeveniments importants en la vida de Vivaldi: l'adquisició d'un nou i gran orgue per a l'Ospedale della Pietà i la tornada del mateix Vivaldi com a mestre de concerts de la institució. Aquest únic moviment que es preserva és una meravella de la tècnica compositiva de Vivaldi ja que estableix un interessant diàleg d'una precisió singular entre els dos orgues i els violins sense perdre, en cap cas, l'estil característic del venecià. Virtuosisme compositiu que necessàriament ha de tenir una exigent contrapartida, la interpretació. Sense ser antològica, és acadèmicament solvent fet que ens permetrà apreciar fins a quin punt Vivaldi va ser un mestre en el seu art.

I si bé la nostra selecció s'ha centralitzat en aquesta partitura d'orgues i violins, el cert és que a l'entorn d'aquesta escoltarem una edició que recupera les simfonies-obertures d'algunes de les òperes més representatives de Vivaldi. No hem de perdre de vista que el venecià, a banda d'excel·lent intèrpret, va ser un "empresari" de gran èxit pel que fa a les representacions teatrals. De les cinquantena òperes que va escriure, tot i que Vivaldi presumia que n'havia produït fins a 94, moltes d'elles presenten unes simfonies (obertures) d'una marcada riquesa melòdica que les converteixen en relíquies instrumentals úniques pel seu perfil teatral tot i el seu caràcter breu. La dinàmica, la tonalitat cromàtica i el contrast que s'estableixen entre els moviments, dibuixen l'escenari propici per a introduir-nos, amb èxit, en les seves òperes. De les nombroses simfonies-obertures d'aquesta edició, he seleccionat L'Olimpiade, RV 725, la Simfonia en Do Major, RV 112 i les dos parts de l'Obertura La Senna festeggiante, RV 693. La interpretació de les obertures amb instruments originals, entre ells la viola d'amor, és brillant, tant pel so, com per la qualitat de l'enregistrament. Probablement, és un dels millors exemples musicals d'aquest gènere del venecià. Tot plegat, una confluència de colors i instruments per a celebrar un aniversari que possiblement ningú oficialment recordarà però que per nosaltres significa un abans i un després en la complexa història de la música. Vivaldi, indiscutiblement, va ser un visionari i un exemple únic per la qual cosa el seu mèrit és i ha de ser inqüestionable!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: I Virtuosi delle Muse; Stefano Molardi (conductor)
INTÈRPRETS: Margherita Gianola & Silvio Celeghin (organs); Accademia di Sam Rocco; Francesco Fanna (conductor)
RECICLASSICAT: VIVALDI, Antonio (1678-1741)

Antonio Vivaldi (1678-1741) - Sinfonie D'Opera

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 4 de març del 2013

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Rarità per tastiera

Francesco Guardi - The Grand Canal in Venice with the Palazzo Bembo
Obra de Francesco Guardi (1712-1793), pintor italià.


- En record del 335è aniversari del naixement d'Antonio Vivaldi -



Antonio Vivaldi (1678-1741) compositor i violinista italià nascut a Venècia. Seguim posant l'ull, el tacte i la orella en el calendari perquè molt em sembla que aquest mes seguirà amb la inèrcia de l'anterior en tant que no dubto que haurem de seguir celebrant aniversaris de tot tipus, condicions i geografies. Avui, fixem-nos amb Itàlia i celebrem a Vivaldi. Poca broma ja que si fa uns anys se'l considerava repetitiu i monòton, avui és considerat amb majúscules un dels més grans compositors de tots els temps. I ho és per mèrits propis i fruit d'una constant, sistemàtica i profunda recuperació d'un repertori immens tant en termes quantitatius com en termes qualitatius. Recordem que Vivaldi va néixer a Venècia en un temps en què aquesta vivia independent i sota la "dictadura" de l'art, la música i la cultura. Per tant i obligadament Vivaldi, i ja que l'estament oficial així ho proclamava als quatre vents, va haver de dedicar la vida a la música... i gràcies que ho va fer! I curiosament avui celebrem el seu aniversari de naixement 335 anys després per tal de recordar i d'intentar dimensionar, encara més, el seu extraordinari treball com a intèrpret, empresari, galant i sobretot com a compositor. I sort que els que l'han estudiat afirmen que la seva és una història de vida poc documentada perquè deu ni do la lectura en diagonal que hem de fer quan cliquem la seva biografia a la Viquipèdia. En aquest primer dilluns de "Març marçot mata la vella i la jove si pot", obrirem l'enciclopèdia vivaldiana i gaudirem d'algunes de les seves obres instrumentals. Tenia la temptació ferma de recuperar obra sacra, tanmateix i observant el retrovisor d'aquest espai he comprovat, amb la bona vista d'un espavilat Astor, que les quatre referències anteriors al seu art tracten, excepte una d'elles, de música religiosa, per tant, he reconsiderat la meva primera intenció i centraré l'entrada d'avui, i en exclusiva, en edicions recuperades pel segell Tactus experts, i de quina manera, en l'estudi de la música italiana. Per tant, i mirem on mirem de la Rosa dels vents, la música d'avui ventilarà abundant instrumentació en forma de Concerto grosso a 10 instruments en Re major RV 562a per a violins, trompes, oboès, fagot, timbales i continuo. Contundent en la fortalesa tímbrica, és un dels exemples característics de l'art venecià i de la brillant combinació instrumental. Seguirà una brevíssima però deliciosa Simfonia en La major RV85 de tres moviments ràpid-lent-ràpid. Finalitzarà, el Concert en Fa major RV 538 per a dues trompes, cordes i continuo. Tot plegat accentuat per la interpretació en instrumentació original de l'època i que ajuda a entendre, encara més, la filosofia inherent d'aquesta música tant característica de Vivaldi i de la Venècia independent. Bon inici de setmana que, amb música com aquesta i amb independència del nostre estat d'ànim, de ben segur que ens despertarà un bon somriure i ens dissiparà les boires i empanades mentals de qualsevol dilluns. I en una setmana que pel que sembla, i meteorològicament parlant, es presenta moguda. Musicalment, i en la climatologia d'aquest espai, no dubto que també ho serà perquè, per sort nostra, la música sempre ho és. I en un dia en què virtuosament celebrem a Vivaldi, amb gust i amb alegria, felicitem-lo i gaudim d'un espectre fascinant i únic, el seu!

A la interpretació l'Orfeo Ensemble di Spoleto sota la direcció de Fabrizzio Ammetto i el conjunt Modo Antiquo.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 2 de novembre del 2012

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Gloria & Magnificat

Canaletto - The Feast Day of Saint Roch in Venice
Festivitat de Sant Roc a Venècia, obra de Canaletto (1697-1768), pintor italià.





Antonio Vivaldi (1678-1741) compositor i violinista italià nascut a Venècia. Com bé saben els catòlics practicants avui, dia 2 de novembre, és realment el dia de celebració en honor als difunts. En aquest sentit, si ahir en fèiem una al·legoria musical amb una obra de característiques fosques i dramàtiques amb el rèquiem del venecià Marcello, avui ho farem amb una expressiva i sensacional oda a la vida. I ho farem amb la inestimable ajuda del també italià i venecià Vivaldi expert, més enllà de la ingent producció instrumental, d'una catarsi musical litúrgica tota ella, per cert, d'una qualitat brillant. Duet o duel venecià el d'ahir i el d'avui que dóna fe fins a quin punt aquella ciutat-estat, on l'art n'era el principal motor d'explosió econòmic, va gaudir d'una lluminosa època. Alhora, tot plegat complementat amb l'exquisida pintura d'un dels seus màxims representants de tots el temps, el simpàtic Canaletto. En el cas de Vivaldi, tot i ser un incansable nòmada, amant dels negocis, de l'art refinat i de la dolça companyia femenina, va ser un music excepcional, tant en nombre absolut de partitures com en l'excel·lència de les mateixes. Sense oblidar, l'enorme èxit artístic i sobretot econòmic de la seva producció lírico-teatral. I, no content amb tota la feina que feia, ho complementaria amb desenes de partitures de caràcter eclesiàstic com les d'avui.

Avui dos dels principals referents del gènere en què Vivaldi va treballar a principis del segle XVIII. Concretament, el seu Gloria RV 589 per a cor, solistes i orquestra que Vivaldi va compondre entorn de 1715. Tot i ser pròpiament el gloria d'una missa estàndard el cert, o el que aparentment sembla ser, és que Vivaldi el va compondre de forma independent. De fet, podem observar en el seu catàleg bones mostres de Kyrie, Gloria i Credo sense formar part, tots ells, de cap missa en concret. No m'hi estendré gaire en els comentaris. Simplement, aquesta és la versió, excel·lent a tots els nivells, que en fa el segell Carus Verlag d'una de les partitures corals més conegudes i aplaudides de la història de la música, sense discussió possible. L'acompanyarà, el breu Magnificat RV 610 per a cor i orquestra, de data desconeguda tot i que probablement del període 1710-15. Vivaldi és una perpètua font d'inspiració i de plaer pels sentits. Omnipotent i omnipresent en el meu univers vital, és diferent a tots els actors musicals coneguts fins el moment. El seu estil marcadament singular, propi i característic de la Itàlia veneciana, el van convertir immediatament en referent de molts dels grans nom de l'època i de retruc de tots els temps, com el mateix Bach. Vivaldi era una màquina de producció musical en sèrie. Polifacètic, incansable, hiperactiu... és un luxe parlar-ne i més fer-ho en relació al seu repertori sacre i en un dia en què només podem dir dues coses... Oda a la Vida, oda a Vivaldi!

Ens la interpreta la Estonian Philharmonic Chamber Choir, amb la Tallinn Chamber Orchestra i la direcció de Tonu Kaljuste.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678 - Viena, 28 de juliol del 1741)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!